Salta al contingut

Funcionament de l'Empresa · 1r de batxillerat · Primer trimestre

Unitat 4 · Organitzar i dirigir

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 57–72

Situació de partida

Llibre, pàgs. 57–58

Vinyeta isomètrica d'un equip de cinc persones al voltant d'una taula amb papers i notes adhesives (portada de la unitat 4).

És novembre. El grup ha dibuixat en paper una versió del formulari per reservar llibres i el provarà amb companys de primer d'ESO i amb la Concha, que no troba el botó «Reservar». Cadascú fa coses, però ningú no sap qui pot decidir què quan els altres no hi són. La Ruth no dona la solució: els demana que ho dibuixin.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Descriure les funcions de la direcció d'una empresa: planificar, organitzar, dirigir i controlar
  • Fer un pla senzill amb objectius, tasques i terminis, i controlar-lo comparant el previst amb el resultat obtingut
  • Distingir l'organització formal de la informal i dibuixar un organigrama
  • Identificar les àrees funcionals d'una empresa i com es relacionen
  • Descriure un model de negoci amb el llenç i valorar què aporta a la gestió d'un projecte

Per començar

  1. Pensa en un equip del qual hagis format part (esportiu, de classe, de feina). Qui decidia i qui s'ocupava de cada cosa? Funcionava?
  2. Què passa si dues persones d'un equip creuen que l'altra s'ocupa d'una tasca i al final no la fa ningú?
  3. Per què creus que les empreses grans fan un dibuix amb caixes i línies per mostrar qui depèn de qui?
  4. De cada 100 empreses espanyoles, quantes diries que tenen 50 assalariats o més? Anota la teva estimació.

Mapa de la unitat

4.1Dirigir una empresa: funcions directives

Llibre, pàgs. 59–60

Dirigir no és manar: és decidir amb sentit, repartir feina i comprovar que les coses surten com s'havia pensat. La direcció és la funció que s'encarrega de portar l'empresa cap als seus objectius. Qui dirigeix pren decisions, reparteix recursos i fa que les persones treballin juntes. A les empreses petites, una sola persona sol fer-ho tot; a les grans, hi ha directius especialitzats. En qualsevol cas, hi ha quatre funcions directives que es repeteixen com un cercle: planificar, organitzar, dirigir i controlar. Aquesta tasca és més fàcil quan tothom coneix els objectius. Dirigir és, doncs, una responsabilitat que cal exercir amb criteri.

—Planificar és decidir què es vol aconseguir i com: fixar objectius, triar camins, assignar temps i recursos. Organitzar és repartir les tasques i les responsabilitats, i decidir qui depèn de qui. Dirigir (o gestionar les persones) és motivar, coordinar i comunicar perquè cadascú faci la seva part. Controlar és comprovar què ha passat, comparar-ho amb el que s'havia previst i corregir-ho. Després de controlar, es torna a planificar: per això es parla d'un cicle continu. Posem-ho amb un exemple de barri: una associació vol organitzar una festa de final de curs. Planificar és fixar la data i el pressupost; organitzar, repartir qui compra, qui decora i qui fa la música; dirigir, animar els voluntaris i resoldre els imprevistos; controlar, comprovar després quant s'ha gastat i què s'hauria de millorar l'any vinent.

Figura 4.1. Les quatre funcions directives formen un cicle. Cicle de quatre caixes: Planificar, Organitzar, Dirigir, Controlar, amb fletxes en cercle.
Figura 4.1. Les quatre funcions directives formen un cicle

—Una persona pot dirigir de maneres diferents. Un estil autocràtic decideix tot sol i espera obediència; un estil democràtic consulta l'equip abans de decidir; un estil liberal (laissez-faire) deixa fer. Cap estil no serveix per a totes les situacions: un equip nou necessita instruccions clares; un equip amb experiència agraeix autonomia. A la unitat 6 veurem el lideratge amb més detall. Hi ha una tercera idea que convé tenir present: la delegació. Delegar és encarregar una tasca a una altra persona i donar-li l'autoritat per fer-la, però qui delega continua responent del resultat final. Sense delegació, la persona que dirigeix s'ofega de feina; amb delegació mal feta, ningú no sap qui té l'última paraula. Els estils no són etiquetes per a sempre: una mateixa persona els pot canviar. Qui dirigeix hauria de saber en quin moment està l'equip.

Activitats

  1. Classifica aquestes accions en una de les quatre funcions directives: a) decidir que la campanya de llibres durarà sis setmanes; b) repartir les tasques entre magatzem, comptes i difusió; c) comparar els llibres recollits amb l'objectiu; d) animar l'equip quan hi ha pressa.
  2. Amplia. Posa un exemple d'una situació en què un estil democràtic funcionaria millor que un d'autocràtic, i un altre en què passaria el contrari. Justifica-ho.

Classifica

Activitat 1 · Quina funció directiva és?

Classifica cada acció en una de les quatre funcions directives.

Decidir que la campanya de llibres durarà sis setmanes

Repartir les tasques entre magatzem, comptes i difusió

Comparar els llibres recollits amb l'objectiu

Animar l'equip quan hi ha pressa

4.2Planificar i controlar

Llibre, pàgs. 60–62

Un pla no és una promesa: és una hipòtesi que cal comparar amb la realitat. Planificar comença per un objectiu clar: què es vol, quant i per quan. Un bon objectiu és concret, mesurable i té data (per exemple, «recollir 900 llibres en sis setmanes»). Després es defineixen les tasques, es reparteixen entre les persones i es posa un termini a cadascuna. Segons el temps de l'horitzó, es parla de plans a llarg termini (anys), a mitjà termini (un curs) i a curt termini (setmanes). El pla més útil és el que tothom entén i pot fer servir. Una manera pràctica de comprovar un objectiu és preguntar-se cinc coses: és concret?, es pot mesurar?, és realista?, és important?, té data? Si una resposta és «no», l'objectiu encara s'ha d'afinar. «Millorar el banc de llibres» no és un objectiu; «lliurar llibres a 300 famílies abans de l'1 de setembre» sí que ho és. Planificar també vol dir pensar en els recursos: persones, diners, temps i materials. Un pla sense recursos és un desig. Per això, abans de fixar una data, convé preguntar-se si l'equip té prou hores i prou mans per arribar-hi, i què es farà si falta alguna cosa.

—Però els plans no es compleixen sols. El control consisteix a comparar el resultat real amb el previst, calcular la desviació (la diferència entre ambdós) i decidir què fer. Una desviació és positiva si el real supera el previst i negativa si és inferior; que sigui favorable depèn de l'indicador (en una despesa, passar-se és desfavorable); el que importa és entendre'n la causa abans que sigui tard. Per controlar cal tenir indicadors, és a dir, números fàcils de comprovar: llibres recollits, euros gastats, hores fetes. El control es pot fer en tres moments. Abans, per evitar errors (revisar el pla amb l'equip). Durant, per corregir a temps (mirar els números cada setmana). Després, per aprendre (valorar què ha anat bé i què no). El control durant l'execució és especialment útil: encara permet canviar el resultat. Quan la desviació és negativa, hi ha tres respostes possibles: corregir (fer més esforç o canviar la manera de treballar), replanificar (moure el termini o repartir la feina d'una altra manera) o canviar l'objectiu si ja no és realista.

Cas · La recollida dels 900 llibres

Cas fictici.

El grup es proposa recollir 900 llibres en sis setmanes, a un ritme de 150 per setmana. Volem saber si va per bon camí.

SetmanaPla acumulatReal acumulatDesviació
1150120−30
23003000
3450390−60
4600550−50
  1. Les setmanes han donat 120, 180, 90 i 160 llibres. Calcula el real acumulat: 120; 120 + 180 = 300; 300 + 90 = 390; 390 + 160 = 550. Fer-ho acumulat és important: permet veure si l'equip s'acosta a l'objectiu total, no només si una setmana va ser bona o dolenta. Pas 2. Calcula la desviació: real − pla. Setmana 1: 120 − 150 = −30 (−20,0 %); setmana 2: 0; setmana 3: 390 − 450 = −60 (−13,3 %); setmana 4: 550 − 600 = −50 (−8,3 %). La desviació percentual és desviació / pla × 100. Pas 3. Calcula què falta: 900 − 550 = 350 llibres en dues setmanes, 175 per setmana, un ritme superior al de 150 previst. Fixa't que el problema no és tant la desviació de la setmana 4 com el ritme que ara caldria: com més s'espera, més costa recuperar el retard. Resultat: després de quatre setmanes hi ha 50 llibres menys dels previstos (−8,3 %) i caldria arribar a 175 llibres per setmana per complir l'objectiu. Què significa: la desviació és petita però el ritme necessari és més alt que l'inicial; el grup ha de decidir si accelera, allarga el termini o canvia l'objectiu. El límit és que quatre setmanes són poques dades per predir res.
Figura 4.2. Llibres recollits acumulats: previstos i reals. Llibres recollits acumulats, setmanes 1-4: pla 150, 300, 450, 600; real 120, 300, 390, 550 (cas fictici).
Figura 4.2. Llibres recollits acumulats: previstos i reals

Activitats

  1. Amb les dades del cas, calcula quants llibres falten a la setmana 4 respecte al pla i quin percentatge de l'objectiu de 900 representa el real acumulat (550).
  2. Explica amb les teves paraules què és una desviació i escriu dos indicadors que podries controlar en el banc de llibres.
  3. Amplia. Escriu un objectiu concret, mesurable i amb data per a una tasca del banc de llibres, i divideix-lo en tres tasques amb responsable i termini.

Simulador

Cas · La recollida dels 900 llibres

Compara el real acumulat amb el pla després de quatre setmanes. Amb les dades del cas, la desviació és de −50 llibres (−8,3 %) i en falten 350.

llibres
llibres
llibres
Desviació (real − pla)−50 llibres
Desviació percentual−8,3 %
Llibres que falten350 llibres
Ritme necessari en dues setmanes175 llibres/setmana
Real sobre l'objectiu61,1 %

Font: cas fictici del guió (apartat 4.2). El ritme previst era de 150 llibres per setmana: quatre setmanes són poques dades per predir res.

4.3Organització formal i informal: l'organigrama

Llibre, pàgs. 62–64

L'organització que es dibuixa en un paper no és sempre la que funciona al dia a dia, però cal que el paper existeixi. L'organització formal és l'estructura que l'empresa decideix i escriu: càrrecs, funcions, qui dirigeix qui. Es representa amb un organigrama, un dibuix amb caixes (els llocs de treball o les àrees) i línies (les relacions de dependència). L'organització informal és la que neix sola de les relacions personals: qui s'entén amb qui, a qui es demana ajuda, qui té influència sense càrrec. No es dibuixa, però existeix i condiciona la feina, i pot ajudar o perjudicar l'organització formal. L'organització informal no és un defecte. Pot fer que la informació circuli més de pressa, que els nouvinguts se sentin acollits o que es resolguin problemes sense esperar permís. També pot crear grups tancats, rumors o desigualtats: per això una bona direcció la coneix, però no la fa servir per evitar responsabilitats formals. Per exemple, en una cooperativa de reparació de bicicletes l'organigrama pot dir que la persona responsable del taller decideix les compres de peces; però potser a la pràctica tothom pregunta primer a la sòcia més antiga. Aquesta distància entre el que diu el paper i el que passa realment és la que cal conèixer. Conèixer-les totes dues ajuda a entendre per què alguns equips funcionen millor del que sembla sobre el paper, i d'altres pitjor.

—Hi ha diverses maneres de formalitzar-la. En l'estructura lineal, cada persona té un únic cap, i les ordres baixen en línia recta: és clara però lenta en una empresa gran. En l'estructura funcional, els treballadors reben ordres de diversos especialistes, segons la funció (un cap per a la producció, un altre per a la qualitat): aprofita la competència de cadascú però pot confondre qui mana. En l'estructura lineal amb assessorament, hi ha una línia de comandament i persones expertes que aconsellen sense manar. Cada estructura té avantatges i desavantatges i no n'hi ha cap de millor en general. Una botiga petita sol funcionar bé amb una estructura lineal; una empresa que fabrica productes complexos pot necessitar especialistes; una organització amb molts projectes sovint prefereix equips que treballen en horitzontal. Una altra pregunta és quants nivells convé tenir. Si n'hi ha pocs, les decisions són ràpides però el cap va carregat; si n'hi ha molts, hi ha més control però la informació triga a arribar i es pot deformar pel camí. En totes, convé deixar clar qui té l'última paraula.

Figura 4.3. Organigrama del banc de llibres: coordinació i quatre àrees. Coordinació; sota, Magatzem, Comptes, Difusió, Atenció a les famílies (rols escolars; tram de control: 4).
Figura 4.3. Organigrama del banc de llibres: coordinació i quatre àrees

—L'organigrama es dibuixa per nivells: dalt, qui dirigeix; a sota, les àrees o persones que depenen de qui dirigeix. Hi ha dos conceptes útils: el tram de control, que és el nombre de persones que depenen directament d'un cap, i els nivells jeràrquics, que són les capes entre la direcció i el personal operatiu. Com més gran és el tram de control, menys nivells calen, però el cap té més feina de coordinació. Quan es dibuixa un organigrama, convé comprovar tres coses: que cada persona sap de qui depèn, que ningú no té massa gent a càrrec i que no hi ha llocs que es queden sense substitut. Un organigrama es pot dibuixar de dalt a baix, d'esquerra a dreta o en cercles, però el que importa és que sigui llegible i que el vegi tothom. Les línies indiquen dependència, no importància.

Cas · Una cooperativa de 25 persones

Cas fictici.

Una cooperativa fictícia de reparació de bicicletes té 25 persones. Es plantegen dues maneres d'organitzar-se: A) una coordinadora amb les 24 persones restants directament a càrrec; B) una coordinadora i tres responsables d'àrea (taller, botiga i comptes), amb 7 persones cadascuna.

DissenyPersones que depenen de la coordinadoraPersones per responsableNivells
A24—2
B373
  1. En el disseny A, el tram de control de la coordinadora és de 24 persones, i només hi ha dos nivells (coordinadora i equip). Pas 2. En el B, el tram de la coordinadora és de 3 persones i el de cada responsable és de 7 (21 / 3 = 7); hi ha tres nivells. Resultat: el disseny A concentra tota la coordinació en una persona; el B reparteix la feina en tres responsables amb 7 persones cadascun, i afegeix un nivell. Què significa: ni un tram de 24 ni un nivell més són «bons» per si sols: depèn de la complexitat de la feina i de la confiança de l'equip. El límit és que és un exemple fictici i que a la pràctica hi influeixen més factors.

Activitats

  1. Dibuixa l'organigrama d'una botiga amb una propietària, dues dependentes i un repartidor, i indica el tram de control de la propietària.
  2. Llegeix aquest fragment d'unes normes d'equip simulades: «La persona de comptes decideix qualsevol despesa. La de magatzem no pot parlar amb les famílies. Només la coordinadora signa». Digues quines funcions es poden confondre i què milloraries.
  3. Amplia. Posa dos exemples d'organització informal que hagis vist a classe o en un equip, i explica com han ajudat o dificultat la feina.

Vertader o fals

Vertader o fals? Organitzar l'equip

L'organització informal es dibuixa a l'organigrama.

En l'estructura lineal, cada persona té un únic cap.

El tram de control és el nombre de persones que depenen directament d'un cap.

Qui delega una tasca deixa de respondre del resultat final.

Una desviació negativa és sempre desfavorable.

4.4Les àrees funcionals de l'empresa

Llibre, pàgs. 64–65

Cada empresa fa tasques diferents, però gairebé totes es poden agrupar en quatre àrees que s'han de coordinar. Les àrees funcionals són els grans grups de tasques que fa una empresa. Les quatre bàsiques són la producció (fabricar els béns o prestar el servei), la comercial (estudiar el mercat, fixar preus, vendre i comunicar), les finances (aconseguir diners i controlar-ne l'ús) i els recursos humans (triar, contractar, formar i cuidar les persones). En una empresa petita, una mateixa persona pot fer-ne diverses; en una de gran, cada àrea té un equip. Una mateixa empresa pot organitzar-les de maneres diferents. Una cooperativa de consum posa molt d'èmfasi en els recursos humans, perquè les persones sòcies decideixen; una botiga petita concentra la força en la comercial; una empresa industrial dedica un equip gran a la producció i als aprovisionaments. Algunes empreses afegeixen altres àrees, com la d'aprovisionament, la d'investigació i desenvolupament o la d'administració, però les quatre bàsiques serveixen per començar a pensar.

—Cap àrea no funciona sola. Si la comercial promet un termini que producció no pot complir, hi ha un problema. Si finances no té diners per pagar nòmines, recursos humans no pot contractar. Per això cal coordinar: reunions, informació compartida i objectius comuns. Un bon organigrama mostra les àrees i les persones que n'han de respondre. Aquesta relació es veu bé amb un cas quotidià: una pastisseria rep una comanda gran per a una boda. La comercial l'accepta, producció necessita més farina i més hores de forn, finances ha de pagar els ingredients abans de cobrar i recursos humans ha de buscar una persona extra aquell cap de setmana. Si una de les quatre àrees no ho sap a temps, tot el pla falla. Els conflictes entre àrees són normals: la comercial vol vendre més, producció vol temps per fabricar i finances vol controlar la despesa. Un bon equip no els evita, sinó que els parla a temps i busca una solució que serveixi a l'empresa sencera.

Activitats

  1. Digues a quina àrea funcional (producció, comercial, finances, recursos humans) pertany cada tasca d'una papereria de barri: a) fer la comanda de quaderns; b) fer un cartell d'ofertes; c) pagar el lloguer; d) fer un horari de treball per a dues dependentes.
  2. Amplia. Per al banc de llibres, escriu una tasca de cada àrea funcional i digues qui se n'encarregaria i com es coordinarien.

Classifica

Activitat 9 · Quina àrea funcional és?

Classifica cada tasca d'una papereria de barri en una àrea funcional.

Fer la comanda de quaderns

Fer un cartell d'ofertes

Pagar el lloguer

Fer un horari de treball per a dues dependentes

4.5El model de negoci i de gestió

Llibre, pàgs. 65–66

Abans de muntar res, convé poder explicar en una pàgina què fa l'empresa, per a qui i com guanya diners. El model de negoci descriu com una empresa crea, ofereix i obté valor. Una eina popular és el llenç del model de negoci, un quadre de nou blocs: els segments de clients (per a qui), la proposta de valor (què oferim), els canals (com arriba el producte), la relació amb els clients, les fonts d'ingressos, els recursos clau, les activitats clau, els socis clau i l'estructura de costos. Es poden omplir amb notes adhesives i es revisen quan es descobreix que alguna cosa no funciona. No cal escriure gaire: el llenç obliga a resumir cada bloc en una o dues frases. Si no es pot dir en poques paraules, probablement la idea encara no està clara. Un mateix producte pot tenir models de negoci diferents: una bicicleta es pot vendre, llogar per hores o compartir entre veïns. Canvia qui paga, quan paga i quins costos té l'empresa.

Figura 4.4. El llenç del model de negoci aplicat al banc de llibres. Llenç de nou blocs del banc de llibres amb una frase a cada bloc.
Figura 4.4. El llenç del model de negoci aplicat al banc de llibres

—El model de negoci fa de pont entre la idea i la gestió: ajuda a veure si els blocs són coherents. Una proposta de valor sense canal no arriba a ningú; uns ingressos sense costos clars no es poden controlar. Per això el llenç es fa amb tot l'equip, i en cada bloc s'apunta qui hi té a veure. Fixa't que el llenç no substitueix el pla d'empresa ni l'organigrama: els complementa. L'organigrama diu qui fa què dins l'equip; el llenç diu què ofereix l'empresa i a qui, i com es paga. Tots dos es revisen amb el temps, perquè les empreses canvien i els clients també. Una pregunta útil per començar: si demà l'empresa desaparegués, qui ho notaria i per què? La resposta ajuda a descobrir el segment de clients i la proposta de valor reals. Cada bloc s'ha de poder comprovar amb dades reals. Pensa en una cooperativa de consum del teu barri: el segment de clients són les sòcies; la proposta de valor, aliments de proximitat a preu just; els canals, la botiga i les comandes; els ingressos, les quotes i les vendes; els costos, el lloguer, els proveïdors i els sous. Per això, amb el llenç a la vista, és més fàcil detectar incoherències abans de gastar diners o temps.

Activitats

  1. Omple els nou blocs del llenç per al banc de llibres amb una frase curta a cada bloc. Quin bloc et costa més d'omplir i per què?
  2. Escriu què canviaria al llenç si el banc de llibres es convertís en una associació que cobra una petita quota solidària.

El primer pas · Qui porta què

Llibre, pàgs. 67–68

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Dijous de novembre, i la taula de l'aula estava plena de pantalles de mòbil dibuixades en paper. Eren rectangles de cartolina amb botons fets amb retolador: un camp per posar el nom, una llista de llibres, un botó que deia «Reservar». Entre ells, notes adhesives de tots els colors.

L'Andrea, asseguda al capdavall, apuntava coses al quadern sense aixecar el cap. L'Alex tenia a la mà una de les pantalles i la movia com si fos un telèfon de debò. La Tània i la Fani examinaven un mòbil fet de paper, amb els plecs encara plens de marques d'esborrany. Al primer pla, d'esquena, un company amb dessuadora gris i blanca assenyalava un full.

—Ho provem amb el formulari de paper —va dir l'Andrea—. Amb els de primer d'ESO i amb la Concha. Perquè si no funciona en paper, no funcionarà en una aplicació.

—Però si la fem directament, ens estalviem temps —va dir l'Alex, sense deixar la pantalla de cartolina—. En dues tardes la programo.

—I si ningú no la troba? —va replicar l'Andrea.

Van començar la prova. Una noia de primer d'ESO va tocar la cartolina amb un dit i va dir en veu alta el que feia: «Escric el meu nom... busco el llibre... ara cliquejo aquí». Tot anava bé fins que va arribar la Concha, amb les ulleres a la punta del nas, que va mirar el full i va dir:

—I per enviar-ho, on es prem?

Hi va haver un silenci. L'Alex va estirar el coll. El botó «Reservar» era a la part de baix del full i una nota adhesiva el tapava.

—Ho veus? —va dir l'Andrea, mig somrient—. En paper s'ha vist en deu segons.

Van repartir-se les tasques per corregir-ho. L'Alex es va quedar amb el formulari; la Tània i la Fani, amb la difusió; en Mario, amb els comptes de les caixes; en Carlos Alberto, amb el magatzem. Cadascú tenia la seva feina. Però quan la Ruth va preguntar qui decidia què quan un d'ells no hi era, ningú no va saber què contestar.

—Si l'Alex està malalt, qui decideix com es redissenya el formulari? —va dir.

—Jo —va dir en Carlos Alberto.

—Jo he fet el formulari —va dir l'Alex.

—I els comptes? Qui pot gastar dos euros en etiquetes sense preguntar a ningú?

Va haver-hi una ona de mirades. En Mario va aixecar la mà i la va abaixar.

La Ruth va agafar un full en blanc i el va posar al mig de la taula. Va dibuixar quatre caixes i una línia a cadascuna, i després va esborrar-ho amb el palmell.

—No us ho dibuixo jo —va dir—. Ho dibuixeu vosaltres. Qui depèn de qui, qui decideix què, qui substitueix qui. Per dijous.

—I qui s'encarrega de les coses que no vol fer ningú? —va preguntar en Mario, mig rient.

Ningú no va riure. La Fani va mirar la Tània. La Tània va mirar el full. L'Andrea va apuntar la pregunta al quadern, la va subratllar dues vegades i va tancar-lo.

Després de la reunió, l'Andrea es va quedar un moment a l'aula amb la Ruth, recollint les cartolines. Li va costar dir-ho, però ho va dir: havia pensat que el problema era el botó, i en realitat era que ningú no sabia qui havia de decidir si el botó s'havia de moure.

—És habitual —va dir la Ruth, sense aixecar la vista de les notes adhesives—. Quan una cosa falla, cerquem una causa tècnica. I moltes vegades la causa és que dues persones creien que l'altra se n'ocupava.

—Llavors, què dibuixem? —va preguntar l'Andrea.

—Comenceu per allò que ja feu. No pel que us agradaria fer. Després ja ho canviareu.

L'Andrea va mirar les quatre àrees: famílies i formulari (Alex), difusió (Tània i Fani), comptes (Mario) i magatzem (Carlos Alberto). Cada àrea, una caixa. Entre caixa i caixa, encara cap línia.

Una taula amb pantalles de paper i notes adhesives; l'Andrea apunta, l'Alex sosté una pantalla.
Una taula amb pantalles de paper i notes adhesives; l'Andrea apunta, l'Alex sosté una pantalla.

Situació d'aprenentatge: L'organigrama del banc de llibres

Llibre, pàg. 69

Activitats individuals

  • Escriu les tasques del banc de llibres que cal fer i agrupa-les en àrees (magatzem, comptes, difusió, atenció a les famílies).
  • Dibuixa un organigrama amb les caixes i les línies de dependència.
  • Escriu què decideix cada responsable sense preguntar i què ha de consultar.

Activitats en grup

  • Poseu en comú els organigrames i triau una versió comuna.
  • Decidiu qui substitueix qui i quins càrrecs són rols escolars.
  • Ompliu el llenç del model de negoci i revisau-lo amb l'organigrama.

Dades. El cas del banc de llibres: 900 llibres, unes 600 famílies potencials (objectiu: 300 ateses), una vintena de voluntaris de 16 anys, un magatzem cedit per l'AFA, quatre àrees: magatzem, comptes, difusió i atenció a les famílies. Els càrrecs són rols escolars. Comprovació individual. Sense ajuda, dibuixa l'organigrama d'una papereria de dues dependentes i una propietària, escriu qui decideix què i qui substitueix qui.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. El fa el motor.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Per què una empresa petita també s'organitza

Llibre, pàg. 70

Quan es parla d'organització d'empreses, ens imaginem grans edificis i directius amb corbata. Però les dades diuen una altra cosa. A l'1 de gener de 2025, el Directori Central d'Empreses de l'INE comptava 3.310.824 empreses a Espanya, i només 26.646 tenien 50 assalariats o més: un 0,8 %. La gran majoria són petites, de vegades només una persona. Això vol dir que la direcció d'empreses no és cosa de grans directius: sovint una mateixa persona fa de cap, de comptable i de venedora.

—En aquestes empreses, l'organigrama pot semblar innecessari: tothom sap qui fa què. Però la pregunta continua sent la mateixa: qui decideix què, qui respon de què, i què passa quan algú no hi és? Una botiga familiar pot funcionar anys sense organigrama escrit, però sempre hi ha repartiment de tasques, però si la persona que porta els comptes es posa malalta, el negoci s'atura. Una organització clara no vol dir burocràcia: vol dir que les persones saben què han de fer i amb qui han de parlar.

—També val la pena recordar que l'organització formal no és tota la realitat. En qualsevol equip hi ha relacions que no surten a l'organigrama: la persona a qui tothom demana consell, o la que sap com funciona el programa. Una bona direcció les coneix i les aprofita, però sense deixar que substitueixin les responsabilitats formals.

—Les àrees funcionals (producció, comercial, finances i recursos humans) són una guia per pensar. En una empresa petita, les quatre poden ser una sola persona, i el que cal és que algú les tingui en compte totes. En una cooperativa o una associació, a més, les decisions es prenen entre moltes persones, i això afegeix reunions i regles per escrit.

—El límit d'aquestes xifres és que compten empreses, no persones ni ocupació. Una empresa de 50 assalariats o més és rara, però pot tenir centenars de treballadors. Per això, abans d'arribar a conclusions, cal mirar quants llocs de treball hi ha en cada tram. Qui vulgui entendre una empresa petita ha de mirar, doncs, més enllà de la mida: també compten les persones, els horaris i la manera de decidir. Per això convé llegir sempre què compta cada estadística.

Font: INE, Directori Central d'Empreses, 1 de gener de 2025, taula 73020 (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 71

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Calcula

Activitat 15 · Quants equips?

El grup vol repartir 36 persones voluntàries en equips de 6, cadascun amb un responsable addicional. Quants equips (i responsables) caldrien?

equips

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, la Ruth pregunta qui decideix què quan l'Alex no hi és. Explica per què ningú no sap respondre i què hauria de tenir el grup per saber-ho.

Solució: Perquè no hi ha cap norma sobre substitucions; calen funcions i substituts escrits.

14. (aplicació) Classifica aquestes tasques del banc de llibres en una àrea funcional i en una funció directiva (planificar, organitzar, dirigir, controlar): a) fer una llista de voluntaris per setmana; b) comparar els llibres entrats amb els prestats; c) decidir a quines famílies s'avisa primer.

Solució: a) recursos humans, organitzar; b) producció, controlar; c) comercial, dirigir.

15. (càlcul) El grup vol repartir 36 persones voluntàries en equips de 6, cadascun amb un responsable addicional. Calcula quants equips i responsables caldrien i quin seria el tram de control de la coordinadora si tots els responsables depenen d'ella.

Solució: 36 / 6 = 6 equips i 6 responsables addicionals; tram de control de la coordinadora: 6.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Un organigrama mostra els sous de cada persona i només el pot veure la direcció». Què corregiries i on ho comprovaries?

Solució: Fals: un organigrama mostra llocs i dependències, no sous, i es pot compartir amb tota l'organització.

17. (documents) Llegeix aquest anunci simulat: «Es busca persona per coordinar el magatzem de l'associació. Funcions: tot el que calgui». Escriu quatre preguntes per saber quines funcions tindria realment i de qui dependria.

Solució: Preguntes obertes: funcions concretes, horari, de qui depèn, si és voluntari o contractat.

18. (dades) Amb les dades de l'informe, calcula quantes empreses tenen menys de 50 assalariats i quin percentatge del total són. Explica una limitació de la dada.

Solució: 3.310.824 − 26.646 = 3.284.178; 99,2 %. Límit: compta empreses, no ocupació.

19. (projecte) Escriu en tres línies què decideix el responsable de comptes del banc de llibres sense consultar i què ha de consultar a la coordinadora.

Solució: Oberta.

20. (transferència individual, sense ajuda) Pensa en un equip del teu entorn i dibuixa'n l'organigrama real, amb tres àrees. Indica un exemple d'organització informal que no s'hi veu i què en faries.

Solució: Oberta.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 72

Organitzar i dirigir

  • Funcions directives
    • Planificar, organitzar, dirigir i controlar
    • Cicle continu
    • Estils de direcció
  • Planificar i controlar
    • Objectiu, tasques i terminis
    • Desviació
    • Indicadors
  • Organització
    • Formal i informal
    • Organigrama i tram de control
    • Estructura lineal, funcional i amb assessorament
  • Àrees funcionals
    • Producció, comercial, finances i recursos humans
    • Coordinació
  • Model de negoci
    • Llenç de nou blocs
    • Proposta de valor i ingressos

Resum

La direcció s'encarrega de portar l'empresa cap als seus objectius i té quatre funcions: planificar, organitzar, dirigir i controlar, que formen un cicle. Un bon pla té objectius concrets, tasques i terminis, i el control compara el real amb el previst per calcular la desviació i corregir. L'organització formal es dibuixa amb un organigrama i pot ser lineal, funcional o lineal amb assessorament; l'organització informal neix de les relacions personals i també condiciona la feina. El tram de control és el nombre de persones que depenen d'un cap. Les àrees funcionals bàsiques són producció, comercial, finances i recursos humans, i s'han de coordinar. El model de negoci es pot descriure amb el llenç de nou blocs, que ajuda a veure si la idea és coherent. A Espanya només el 0,8 % de les empreses té 50 assalariats o més (2025), i per això la majoria s'organitzen amb pocs càrrecs i molta polivalència. En qualsevol cas, saber qui decideix què, qui substitueix qui i com es coordinen les àrees és el que fa que una empresa petita aguanti els imprevistos. Per això l'organigrama és útil fins i tot en un projecte escolar.

Vés al test →