Salta al contingut

Emprenedoria · 1r, 2n o 3r d'ESO · Segon trimestre

Unitat 7 · Buscar oportunitats al teu entorn

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 105–120

Situació de partida

Llibre, pàgs. 105–106

Vista aèria d'un barri vora el riu, amb cases, una escola i una plaça amb font.

És gener i l'alumnat de 3r B ja sap triar amb recursos escassos. Ara toca mirar fora de l'aula. La Inés proposa una sortida autoritzada per l'institut a la plaça de la Font, un dimarts al matí, per comptar els passos de persones i què porten. La Martina i la Salma s'ofereixen a fer el recompte. Ningú no sap què trobaran. La Inés no diu què cal buscar: pregunta què es pot comptar i per a què serviria.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Detectar necessitats que no estan prou ben ateses observant, preguntant i comptant
  • Analitzar l'entorn general d'una idea: factors polítics, econòmics, socials, tecnològics, ecològics i legals
  • Analitzar l'entorn proper: qui compra, qui fa servir, qui competeix, qui subministra i qui pot col·laborar
  • Generar moltes idees i filtrar-les amb criteris clars
  • Descobrir quines oportunitats ofereixen els territoris de Catalunya, també els pobles petits

Per començar

  1. Què trobes més a faltar al teu barri o al teu poble? Com saps que no el trobes a faltar només tu?
  2. Si volguessis saber quanta gent passa per una plaça, com ho esbrinaries sense preguntar a ningú?
  3. Quins negocis o serveis hi ha ja a la teva zona que s'assemblin al que se t'acut?
  4. Quines coses que no depenen de tu (el temps, les normes, les modes) poden ajudar o espatllar una idea?

Mapa de la unitat

7.1Necessitats no cobertes

Llibre, pàgs. 107–108

Una bona idea comença gairebé sempre amb un problema real d'algú. Per trobar-lo cal mirar, escoltar i comptar. Una necessitat no coberta és una cosa que les persones d'un lloc voldrien o necessitarien i que avui no aconsegueixen, o aconsegueixen malament, cara o lluny. Pot ser la manca d'un banc a l'ombra, de roba per als nens que creixen de pressa o d'un lloc on deixar el que ja no es fa servir. No és el mateix una necessitat que una idea: la necessitat és el problema; la idea és una resposta possible. Per això convé fixar-se primer en la necessitat i deixar la solució per després. Qui salta de seguida a la idea corre el risc de resoldre un problema que ningú no té, i d'assabentar-se'n quan ja ha gastat temps i diners.

—Hi ha tres maneres de detectar-la. Observar és mirar amb atenció un lloc, sense intervenir: qui arriba, a quina hora, què porta, on s'atura. Preguntar és parlar amb les persones per saber què els falta o què les molesta. Comptar és expressar amb xifres el que observes: quantes persones passen, quantes s'aturen, quantes porten una bossa. Les tres es complementen. El que es veu dona pistes, el que es pregunta dona raons i el que es compta en dona la mida.

—Un exemple senzill. Algú que observa el pati de l'institut a l'hora del pati s'adona que diverses persones esperen dretes que quedi lliure l'única taula de tennis de taula. És una observació. Si pregunta, descobreix que algunes es queden sense jugar perquè la taula no s'adapta a totes. Si compta, comprova que a dos quarts de dotze hi ha entre deu i dotze persones esperant. Amb això ja té una necessitat, una dada i una pregunta: què caldria perquè hi juguessin més persones?

—Perquè un recompte serveixi, cal preparar-lo. Es decideix què es compta (passos de persones per la línia d'observació; qui torna a passar, torna a comptar), on (un punt des d'on es vegi bé), quan (una franja amb hora d'inici i de final, dividida en trams iguals) i qui compta. Cada observació es marca amb un pal en un full amb una fila per tram i una columna per cada cosa que es compta. I s'anoten les circumstàncies que poden influir: el temps, les obres i el dia de la setmana.

Cas · Comptar per saber

Cas fictici.

La Martina i la Salma compten, un dimarts al matí, les persones que creuen la plaça de la Font de Valldelana (una plaça fictícia), en quatre trams de mitja hora. Anoten quants passos hi ha, en quants la persona sembla gran (l'edat només s'estima, amb un criteri acordat) i en quants duu una bossa que sembla de roba.

TramPassosPersona granAmb bossa de roba
9:30-10:002194
10:00-10:3034178
10:30-11:00402211
11:00-11:3027126
  1. Suma cada columna: passos, 21 + 34 + 40 + 27 = 122; amb persona gran, 9 + 17 + 22 + 12 = 60; amb bossa, 4 + 8 + 11 + 6 = 29. Pas 2. Calcula els percentatges sobre el total: amb persona gran, 60 / 122 = 49,2 %; amb bossa de roba, 29 / 122 = 23,8 %. Pas 3. Busca el moment de més moviment. La mitjana per tram és 122 / 4 = 30,5 passos. El tram amb més moviment és el de 10:30 a 11:00, amb 40, que és el 32,8 % del total. Entre les 10:00 i les 11:00 passen 34 + 40 = 74 passos, el 60,7 %. Resultat: en dues hores es registren 122 passos de persones (no cal que siguin 122 persones diferents); en gairebé la meitat (49,2 %) la persona sembla gran, en un de cada quatre (23,8 %) duu una bossa que sembla de roba i entre les 10:00 i les 11:00 es concentra el 60,7 % dels passos. Què significa: hi ha una hipòtesi: podria haver-hi interès a donar o intercanviar roba a mig matí. Cal comprovar què porten les bosses i què desitgen les persones. El límit és que és un sol dimarts i un sol lloc: un altre dia o una altra plaça donarien unes altres xifres. A més, una bossa no diu què porta dins ni on va, i dues persones poden comptar diferent: per això el recompte dona una pista que cal comprovar preguntant.

Simulador

Cas · Comptar per saber

Canvia les persones que creuen la plaça en cada tram de mitja hora. Mira el total, la mitjana i el pes del tram més concorregut.

persones
persones
persones
persones
Total de passos registrats122 passos
Mitjana per tram30,5 persones
Part del tram més concorregut32,8 %

Plaça de la Font de Valldelana (fictícia): 122 passos (no cal que siguin 122 persones diferents); el tram de 10:30 a 11:00 reuneix el 32,8 %.

Figura 7.1. Passos de persones per la plaça, per trams de mitja hora, amb els de persona gran destacats; l'edat és una estimació (dades fictícies). Trams 9:30-10:00, 10:00-10:30, 10:30-11:00, 11:00-11:30: 21, 34, 40, 27 passos; persona gran 9, 17, 22, 12. Peu: «Dades fictícies».
Figura 7.1. Passos de persones per la plaça, per trams de mitja hora, amb els de persona gran destacats; l'edat és una estimació (dades fictícies)

—Observar, preguntar i comptar tenen les seves normes. Si preguntes a algú, digues qui ets i per a què; si és una sortida de l'institut, fes-la amb el permís del centre i amb companyia d'una persona adulta. No apuntis noms ni facis fotos: només compten les xifres. I no treguis conclusions de poques observacions.

Activitats

  1. Observa durant deu minuts un lloc de l'institut (el pati, la biblioteca, el passadís) i anota què veus. Escriu dues necessitats que detectis, sense proposar-hi cap solució encara.
  2. Escriu cinc preguntes obertes per fer als veïns sobre una necessitat del teu barri. Després, reescriu-ne una que orienti la resposta («No creus que calen més bancs?») perquè no l'orienti.
  3. Amplia. Amb la taula del cas, calcula quin percentatge de passos amb bossa de roba hi ha al primer tram (4 de 21) i al tercer (11 de 40). En quin és més alt? Escriu una pregunta que faries per saber si és una necessitat real.

7.2L'entorn general

Llibre, pàgs. 109–110

La teva idea viu dins d'un entorn que no controles. Mirar-ne els factors abans de començar evita sorpreses i descobreix oportunitats. L'entorn general o macroentorn reuneix el que envolta una idea i gairebé no depèn de tu: les normes, l'economia, la societat, la tecnologia i la natura. Una manera senzilla d'ordenar-lo és mirar sis tipus de factors. Es resumeixen amb una sigla, PESTEL, encara que aquí la fem servir de manera simplificada: no cal saber-la de memòria, sinó recordar que cal mirar-los tots.

Figura 7.2. L'entorn general i l'entorn proper d'una idea (esquema il·lustratiu). El·lipse exterior: entorn general (polítics, econòmics, socials, tecnològics, ecològics, legals). Interior: entorn proper (clients, competència, proveïdors, col·laboradors). Centre: La teva idea. Peu: «Esquema il·lustratiu».
Figura 7.2. L'entorn general i l'entorn proper d'una idea (esquema il·lustratiu)

—Els factors polítics són les decisions dels governs que afecten el que fas: una decisió de l'ajuntament de promoure mercats, una ajuda a qui comença o una obra que talla un carrer. Els econòmics són els diners de la gent i els preus: l'atur, la inflació i el que es pot gastar. Els socials són els canvis en les persones: quantes n'hi ha, quants anys tenen, què valoren. Els tecnològics són les eines noves, com les aplicacions per vendre coses usades. Els ecològics són els efectes sobre la natura i les preocupacions per ella, com els residus de roba. I els legals són les normes que has de complir: consum, permisos, seguretat.

—Per fer-los servir, no n'hi ha prou amb fer-ne la llista. Per a cada factor, pregunta't dues coses: m'ajuda o em destorba?, puc fer alguna cosa o només adaptar-m'hi? Si al teu barri hi ha moltes persones grans amb roba que ja no fan servir, això és un factor social que ajuda un mercat de segona mà. Si l'ajuntament exigeix un permís per ocupar el carrer, és un factor legal que obliga a planificar. I si pugen els preus de la roba nova, pot guanyar interès la usada: factor econòmic.

—Vegem-ho amb un altre exemple. Un equip simula una parada d'entrepans a la porta de l'institut (obrir-la de debò exigiria consultar abans l'ajuntament i Salut). Factor polític: l'ajuntament decideix si fomenta o limita aquestes parades. Econòmic: si pugen els preus, la gent gasta menys en capricis. Social: suposem que cada vegada més estudiants mengen fora. Tecnològic: es pot demanar per una aplicació. Ecològic: els embolcalls generen residus. Legal: cal permís per ocupar la via pública i complir les normes d'higiene.

—Un entorn canvia amb el temps: el que ajuda avui pot destorbar d'aquí a un any.

Activitats

  1. Classifica cada fet en un dels sis factors i digues si ajuda o destorba un mercat de roba de segona mà: a) l'ajuntament cobra una taxa per ocupar la plaça; b) puja el preu de la roba nova; c) cada vegada hi ha més persones grans al barri; d) existeix una aplicació per vendre coses de segona mà; e) es llencen moltes tones de roba a l'any; f) una norma exigeix informar de l'origen del que es ven.
  2. Tria un negoci del teu barri (una fleca, un taller de bicis) i escriu un factor de cadascun dels sis tipus que l'afecti. Marca el factor que més el pot ajudar i el que més el pot perjudicar.

Classifica

Activitat 4 · Quin factor de l'entorn general és?

Classifica cada fet per a un mercat de roba de segona mà.

L'ajuntament decideix promoure mercats.

Pugen els preus de la roba nova.

Cada vegada hi ha més persones grans al barri.

Existeix una aplicació per vendre coses de segona mà.

Es llencen moltes tones de roba a l'any.

Cal un permís per ocupar el carrer.

7.3L'entorn proper

Llibre, pàgs. 110–112

Davant de l'entorn general, que no controles, hi ha l'entorn proper: les persones i les empreses amb les quals la teva idea es relaciona cada dia. L'entorn proper o microentorn és el conjunt de persones i organitzacions que estan en contacte directe amb la teva idea. Són quatre grups. Els clients són les persones o entitats que paguen pel que ofereixes. Els proveïdors són qui et donen el que necessites per oferir-ho: materials, un local, un servei. La competència són qui ofereixen una cosa semblant a les mateixes persones. I els col·laboradors són qui t'ajuden sense ser ni clients ni proveïdors: una associació, un veí, un equip de voluntariat. Un bon mapa de l'entorn proper escriu, per a cada grup, noms concrets i no categories generals; així se sap amb qui parlar primer.

—Convé distingir tres paraules que es confonen. El client és qui paga. L'usuari és qui utilitza el que s'ofereix, encara que no ho pagui: si una àvia compra una bici per a la seva néta, ella és la clienta i la seva néta, la usuària. El beneficiari és qui rep el benefici, encara que no pagui ni usi directament: una escola que rep els diners recaptats en un mercat. En un negoci, qui paga i qui usa solen coincidir. En una associació, sovint no. Saber qui és cadascun canvia el que es pregunta i a qui. Per això, abans d'entrevistar ningú, convé anotar quin paper té cada persona i què en voleu saber.

Un barri vist des de dalt amb un cercle de factors: persones, tecnologia, lleis, natura i economia.
Un barri vist des de dalt amb un cercle de factors: persones, tecnologia, lleis, natura i economia.

—Analitzar la competència és buscar qui fa ja el que vols fer. No només qui ofereix el mateix: també qui resol la mateixa necessitat d'una altra manera. Per a un mercat de roba usada, competeixen una botiga de segona mà, un armari solidari i una aplicació per vendre roba. S'anomena competència directa la que ofereix una cosa molt semblant i indirecta la que resol la mateixa necessitat d'una altra manera. Conèixer bé el client és el més important: qui és, cada quant compra, quant pot pagar i on s'assabenta de les coses. Una taula de comparació serveix per veure la competència: es trien criteris (preu, horari, proximitat), es puntua cadascun i es mira on queda un buit.

Cas · Qui fa ja el que vols fer?

Cas fictici.

Un equip de Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès) vol muntar un mercat de roba de segona mà. Mira tres competidors (ficticis): una botiga de segona mà del carrer comercial, l'armari solidari de la parròquia (accés amb condicions) i una aplicació per vendre roba. Puntua d'1 a 5 cada criteri segons un barem fixat abans, on 5 és el millor per al client (més barat, més hores obert, més a prop).

CompetidorPreuHorariProximitatTotal (de 15)
Botiga de segona mà35210
Armari solidari52411
Aplicació de segona mà45312
  1. Suma les notes de cadascun: botiga, 3 + 5 + 2 = 10; armari, 5 + 2 + 4 = 11; aplicació, 4 + 5 + 3 = 12. Pas 2. Calcula el percentatge sobre el màxim de 15: botiga, 10 / 15 = 66,7 %; armari, 11 / 15 = 73,3 %; aplicació, 12 / 15 = 80,0 %. L'aplicació obté la puntuació més alta amb aquests tres criteris i el mateix pes, segons l'equip. Pas 3. Busca el que falta. Aquestes notes no diuen què ofereix cadascun. Per saber si hi ha un buit (per exemple, intercanvi o roba infantil), l'equip hauria d'investigar què ofereix cada competidor. Resultat: l'aplicació puntua més alt (12 de 15, 80,0 %), però les notes no diuen si hi ha un buit, per exemple en intercanvi o roba infantil. Què significa: conèixer la competència no és copiar-la, sinó investigar què no fa. El límit és que les notes són opinions de l'equip: si canvien els criteris o es pregunta a més gent, canvien els resultats. I que hi hagi un buit no prova que hi hagi clients: cal comprovar-ho.

Simulador

Cas · Qui fa ja el que vols fer?

Puntua un competidor d'1 a 5 en cada criteri (5 = millor per al client). El total màxim és 15.

punts
punts
punts
Total (de 15)10 punts
Percentatge sobre el màxim66,7 %

Botiga de segona mà de Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès, fictícia): 3 + 5 + 2 = 10 de 15 (66,7 %). Les notes no diuen si hi ha un buit: cal investigar què ofereix cadascun.

Comprova la teva revisió de la resposta de la IA

Solució: La IA dona per fet que no hi ha competència sense buscar; hi ha competència indirecta (botigues, armaris, aplicacions).

Activitats

  1. Un armari solidari cobra 2 € per peça, una botiga de segona mà 8 € i una aplicació 5 €. El teu mercat pensa cobrar 3 €. Calcula quants euros menys o més costa davant de cadascun i quin percentatge és sobre el seu preu.
  2. Classifica en cada cas qui és el client, l'usuari i el beneficiari: a) una àvia compra una bici al seu nét; b) un ajuntament paga una associació per uns tallers per a joves; c) un institut rep bancs d'un mercat.
  3. Amplia. Tria una idea del teu equip i escriu tres competidors directes o indirectes, dos possibles proveïdors i dos possibles col·laboradors. Digues quin dels tres grups coneixes menys i com ho esbrinaries.

7.4Generar idees de negoci

Llibre, pàgs. 112–113

Les bones idees gairebé mai no arriben soles. Es cerquen en grup, en quantitat, i després es filtren amb criteris. Una idea de negoci és una resposta possible a una necessitat. Per trobar-ne hi ha dues regles que semblen oposades. La primera és buscar quantitat: com més idees s'apunten, més probable és que alguna sigui bona. La segona és no jutjar mentre es generen: criticar una idea abans d'apuntar-la fa que el grup es calli. Després de la quantitat arriba el filtre. Separar els dos moments, primer generar i després triar, és el que més ajuda un grup a no bloquejar-se. Demana a cada persona que escrigui les seves idees abans de compartir-les: així no parlen només les més segures.

—Hi ha tècniques per generar idees. La pluja d'idees consisteix a apuntar durant deu minuts tot el que se't acudeixi, sense comentaris. «I si…?» parteix d'un problema i canvia alguna cosa: i si fos gratis?, i si ho fessin els veïns?, i si fos ambulant? Combinar uneix una necessitat amb un recurs que ja tens: una plaça buida amb una associació amb ganes. I copiar i adaptar mira el que funciona en un altre lloc i ho canvia per al teu. Una altra manera és partir d'un recurs: què tenim i què podríem fer-ne? Un local buit, una furgoneta prestada o un grup de veïns amb temps són punts de partida tan bons com un problema.

—Després cal filtrar. Un bon filtre fa poques preguntes i les mateixes per a totes les idees. Per exemple: resol una necessitat real que hem comprovat?, ho podem fer amb el que tenim (temps, diners, persones)?, ens agrada i ens compromet a continuar? Cada idea passa per les tres preguntes i només continuen les que superen les tres. Convé deixar per escrit per què es descarta cada idea, per no tornar-la a discutir.

Figura 7.3. De 20 idees a 3 per provar (dades fictícies). Idees apuntades 20; resolen una necessitat real 12; viables 6; triades 3.
Figura 7.3. De 20 idees a 3 per provar (dades fictícies)

—Mira l'embut. De 20 idees apuntades, 12 semblen respondre a una necessitat real (60,0 %); d'elles, 6 són viables amb el que hi ha (50,0 %); i l'equip en tria 3 per provar (50,0 %). Arriben al final 3 de 20, el 15,0 %. Que se'n quedin tantes pel camí no és un fracàs: és el normal i el que es busca. L'embut serveix per dedicar primer el temps i els diners a les idees amb millors indicis, com les que vam veure a la unitat 5.

Simulador

Cas · L'embut d'idees

Canvia quantes idees passen cada filtre. Mira quin percentatge continua a cada pas i quantes arriben al final.

idees
idees
idees
idees
Passen el primer filtre60,0 %
Passen el segon filtre50,0 %
Passen el tercer pas50,0 %
Arriben al final15,0 %

De 20 idees, en arriben 3 al final: el 15,0 %. Que se'n quedin tantes pel camí no és un fracàs: és el que es busca.

—Un advertiment: els números de l'embut no són una recepta. Si de 20 idees cap no passa el filtre, no vol dir que l'equip sigui dolent, sinó que potser cal revisar la necessitat, el filtre o les idees. I si en passen gairebé totes, convé revisar els criteris. Després de filtrar, l'equip repassa què ha quedat fora i es pregunta si n'ha descartat alguna per pressa en lloc de per raons. Això no és perdre temps: és aprendre. Un bon filtre només deixa passar les idees que superen els criteris; si no en passa cap, toca generar-ne d'altres.

—La idea que passa el filtre no es construeix sencera: es prova. Amb una prova petita, com les de la unitat 5, l'equip esbrina en una setmana si a algú li interessa el que proposa i torna a l'embut amb dades noves.

Activitats

  1. En deu minuts, amb el teu equip, apunta quinze idees possibles per a una de les necessitats que han aparegut en el cas de la plaça. No les comenteu. Després, apliqueu el filtre de tres preguntes i subratlleu les que passen.
  2. Amplia. Un equip apunta 30 idees; 18 resolen una necessitat real, 9 són viables i 4 es trien per provar. Calcula el percentatge que passa en cada pas i el percentatge final. En quin pas es perden més idees? Què faries si no en passa cap?

7.5Oportunitats a Catalunya

Llibre, pàg. 114

Cada territori té les seves pròpies oportunitats. Mirar el que tens a prop t'ajuda a decidir on buscar. A Catalunya hi ha sectors en què es busquen oportunitats de manera especial. El turisme (rural, de natura, cultural, gastronòmic) pot generar activitat en pobles que no tenen altres fàbriques ni comerços. L'agroalimentació uneix el camp amb la indústria: elaborar i vendre productes locals, amb una qualitat que es reconeix. L'energia renovable obre feina en instal·lació, manteniment i cura de l'entorn. I el repte demogràfic, la despoblació d'alguns pobles, és un problema i també una font d'idees: serveis propers, comerç de proximitat i feina a distància.

—Una mateixa dada porta a idees diferents. A Catalunya, més de la meitat dels municipis són petits, però hi viu una part molt petita de la gent: a un negoci li pot convenir pensar a servir diversos pobles alhora. En canvi, la població es concentra en ciutats i corones urbanes: l'oportunitat pot ser als barris. Entre el mar, la plana i la muntanya, el turisme i el comerç local pesen molt en moltes comarques. No hi ha una sola recepta. Convé mirar sempre d'on surt cada dada i de quin any és, per no prendre per actual el que ja no ho és. Una dada vella serveix per començar a preguntar, no per decidir. Anota sempre l'any i el lloc d'on la treus. Una oportunitat només és bona si algú la necessita de debò. Si fas servir una dada, pregunta't qui l'ha recollida. Si dues fonts no coincideixen, compara la data i la manera de comptar abans de triar-ne una. Cada font respon a una pregunta lleugerament diferent, i això explica moltes diferències.

Activitats

  1. Llegeix la dada dels municipis petits i calcula quants municipis tenen més de 1.000 habitants a Catalunya i a Espanya. On és més gran el percentatge de municipis petits? Escriu una conseqüència per a qui vulgui emprendre en un d'aquests pobles.
  2. Amplia. Tria un poble petit que coneguis (o un d'inventat) i escriu tres necessitats que podria tenir i una oportunitat per a cadascuna. Marca la que provaries primer, amb una prova barata.

Calcula

Activitat 11 · Municipis petits de Catalunya

A Catalunya, 486 dels 947 municipis tenien 1.000 habitants o menys a l'1 de gener del 2021. Quin percentatge són?

%

Començar per alguna cosa · Explicar-ho a la gent de la plaça

Llibre, pàgs. 115–116

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era dimarts, a mig matí, i feia un fred que es colava per les mànigues. La Martina i la Salma seien en un banc de pedra al costat de la font de la plaça, amb l'autorització de l'institut plegada a la butxaca de la Salma i un full de recompte damunt del quadern verd, ja ple de ratlles. La Martina duia el xandall blau marí i blanc amb la caputxa baixada, una ampolla d'aigua entre els peus i la motxilla negra al costat. La Inés s'havia quedat a l'altra banda de la plaça, amb la seva tassa blanca, a una distància des de la qual ho veia tot i no sentia res, que era just el que havia demanat: que se'n sortissin soles i que després li expliquessin amb les seves paraules què havien vist.

—Quatre —va dir la Martina, sense mirar la Salma, i va aixecar quatre dits.

—Quatre què?

—Quatre que acaben de creuar alhora. Amb bossa, cap.

La Salma va fer quatre pals a la fila de dos quarts de deu, va buscar la columna de grans i va deixar el bolígraf a l'aire. Dos dels quatre eren grans.

—Has de comptar tothom —va dir la Salma—. No només els que tu creus que compten.

—Els compto tots. Menys el gos.

—El gos, no. Però la senyora del carretó, sí.

Va passar el temps. Als bancs del fons es van anar asseient persones grans, dos homes amb boina, una senyora amb un abric verd. Moltes duien bosses. Al cap d'una estona, la Salma va aixecar la vista del quadern i es va quedar mirant. Una bossa gran de roba, una altra, una altra més. Una dona es va separar del grup, va creuar la plaça amb una bossa a cada mà, les va deixar al costat d'un contenidor de roba i va tornar al seu banc sense dir res.

—Mira —va dir la Salma, en veu baixa—. Aquella d'allà. I el senyor de la boina. I la senyora de l'abric verd. Tots duen bosses de roba i tots van al mateix lloc.

—Doncs apunta-ho.

—Ja ho apunto, però no em quadra. Encara no sé per què.

—Perquè tu vols saber el motiu i a mi em basta la xifra.

—Les dues són informació. Una et diu quant i l'altra, per què.

Una de les senyores del banc més proper, la de l'abric verd, havia estat mirant-les una estona. Quan la Martina va tornar a aixecar la mà per comptar, la senyora es va acostar a poc a poc, recolzada en la bossa, i els va preguntar què feien. La Salma va explicar que era un treball de l'institut, que comptaven quanta gent passava i què duia, i que no apuntaven noms. La senyora va assentir, com si li semblés bé.

—Doncs si compteu bosses, us dic jo que n'hi ha moltes —va dir—. Abans hi havia uns encants aquí, a la plaça, els diumenges. Deixaves el que no feies servir i te n'enduies el que sí. Fa anys que no hi són; els de la ribera queden lluny. Ara la roba un se l'endú al contenidor, i no és el mateix.

—I per què els van treure? —va preguntar la Salma.

—Això ja no ho sé, filla. Pregunteu-ho a l'ajuntament.

La Martina havia deixat de comptar. Va mirar la senyora, va mirar el contenidor, va mirar els bancs. Va agafar el quadern de la Salma sense demanar-ho, va buscar al full la columna de les bosses, va deixar el bolígraf a la cantonada de la pàgina i va subratllar una paraula que la Salma havia escrit al marge, sense adonar-se que l'havia escrita. Un cop. Un altre. I un altre més.

La Inés va creuar la plaça amb la tassa a la mà i es va aturar davant del banc. Va mirar el full de recompte i després el quadern.

—Quanta gent ha passat? —va preguntar.

—Cent vint-i-dos passos en dues hores —va contestar la Martina—. En vint-i-nou hi havia una bossa que semblava de roba.

—I què us expliquen aquestes vint-i-nou?

—Que moltes van al mateix contenidor —va dir la Salma—. I que abans anaven a un altre lloc, segons una senyora.

—Segons una senyora o segons diverses?

La Salma va obrir la boca i la va tancar. Va baixar la vista al marge del quadern i va esperar que la Martina digués alguna cosa. La Martina va esperar que ho digués la Salma.

La Martina i la Salma, en un banc al costat de la font amb el quadern verd, fan el recompte.
La Martina i la Salma, en un banc al costat de la font amb el quadern verd, fan el recompte.

Situació d'aprenentatge: Mapa d'oportunitats del barri

Llibre, pàg. 117

Activitats individuals

  • Tria un lloc i prepara un full de recompte: què es compta, trams i columnes.
  • Compta durant vint minuts i calcula el total, la mitjana per tram i el tram de més moviment.
  • Apunta tres necessitats possibles que has vist i una pregunta per comprovar-ne cadascuna.

Activitats en grup

  • Poseu en comú els recomptes i uniu les dades en una sola taula amb percentatges.
  • Analitzeu l'entorn general i el proper de les dues necessitats més clares.
  • Genereu quinze idees, filtreu-les i quedeu-vos amb tres, i presenteu el mapa a un altre equip en dos minuts.

Dades. Per a qui prefereixi no sortir, recompte fictici del pati d'un institut en cinc trams de deu minuts: 12, 20, 26, 18 i 9 passos de persones. Comprovació: amb aquestes mateixes dades, un equip de Ripoll (el Ripollès), fictici, calcula el total, la mitjana i el tram més actiu. Comprovació individual. Sense ajuda, calcula el total, la mitjana per tram i el percentatge del tram més actiu, i escriu una necessitat amb un límit del recompte.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «Mapa d'oportunitats del barri» → Individual → Grup → Producte → Comprovació (el genera el motor).
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Despoblació i oportunitats

Llibre, pàg. 118

En molts pobles hi ha menys habitants amb el pas dels anys i, amb ells, menys botigues, serveis i nens a l'escola. A això se'n diu despoblació: la pèrdua d'habitants d'un territori al llarg del temps. L'estadística oficial ajuda a veure'n la mida i a pensar què es pot fer.

—L'INE publica cada any les xifres oficials de població de tots els municipis. A l'1 de gener del 2021, Espanya tenia 8.131 municipis. D'aquests, 947, l'11,6 %, eren a Catalunya. A Catalunya hi havia 34 municipis de 100 habitants o menys (el 3,6 %) i 486 de 1.000 o menys (el 51,3 %). En aquests 486 municipis vivien 195.524 persones, unes 402 de mitjana per municipi (195.524 / 486).

—Fixa't en el contrast. A Catalunya, més de la meitat dels municipis són petits, però hi viu només el 2,5 % de la població. A Espanya, els municipis petits són el 61,5 % i reuneixen el 3,1 % dels habitants. En canvi, a Catalunya hi ha 11 municipis de més de 100.000 habitants (un d'ells, de més de 500.000), amb uns 3,3 milions de persones entre tots: més de dues cinquenes parts de la població.

—La major part de la gent viu en pocs municipis grans i una part petita, dispersa, en moltíssims pobles. Això pot encarir els serveis i fer-los més difícils de mantenir.

—Quines oportunitats hi ha? Un poble petit necessita que hi arribin els serveis, que es vengui el que produeix i que hi hagi motius per quedar-s'hi. Això obre idees: un repartiment de productes locals entre diversos pobles, un taller que reparï bicis o aparells per a diversos municipis, rutes amb guies de la zona, un servei de compra per a persones grans, un espai per treballar a distància.

—Dos límits. Primer, aquestes xifres són del 2021 i la població canvia cada any: abans de decidir res cal mirar les més recents.

—Segon, els percentatges són mitjanes: dins de Catalunya hi ha valls, costes, planes i comarques molt diferents. Una idea útil en un poble pot no funcionar en el del costat. Per això cal observar, preguntar i comptar, com fan la Martina i la Salma a la plaça, abans de donar res per segur.

—Una pregunta oberta: qui decideix què és una oportunitat? Un poble del Pirineu en pot veure una en el turisme; un de les terres de Lleida, en vendre els seus productes a fora; un de l'interior, en arreglar cases buides. Només qui hi viu sap què vol conservar. Una idea imposada des de fora corre el risc que ningú no la faci servir.

Font: INE, Cifras oficiales de población de los municipios españoles, 1 de gener de 2021 (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 119

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) La Salma i la Martina compten coses diferents: a la Martina li basta el número i a la Salma li interessa el motiu. Explica amb les teves paraules què aporta cadascuna i per què calen les dues.

Solució: La Martina aporta la mida (quant); la Salma, la raó (per què). Calen les dues.

14. (aplicació) Tria un taller de bicis de barri i escriu un factor de l'entorn general (polític, econòmic, social, tecnològic, ecològic o legal) i un client, un proveïdor, un competidor i un col·laborador del seu entorn proper. Qui seria aquí el client i qui l'usuari?

Solució: Resposta oberta; s'avalua que cada element sigui en el seu grup i que distingeixi el client (paga) de l'usuari (usa).

15. (càlcul) Un equip compta 18, 25, 31 i 22 persones en quatre trams. Calcula el total, la mitjana per tram i el percentatge que suposa el tram amb més gent.

Solució: 18 + 25 + 31 + 22 = 96; mitjana 96 / 4 = 24,0; 31 / 96 = 32,3 %.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «En el teu recompte, 30 de 120 persones duien carretó de la compra (25,0 %), així que a una de cada quatre persones del barri li interessa el teu mercat». Què mesura en realitat el recompte? Escriu tres preguntes que faries per comprovar-ho.

Solució: El recompte mesura passos amb carretó, no persones diferents ni el seu interès pel mercat. Preguntes obertes.

17. (document) Llegeix aquest extracte del full de recompte d'un altre equip i contesta. a) Quin tram és el més concorregut? b) Quin percentatge dels passos registrats corresponia a algú amb carretó? c) Quines dues dades més demanaries abans de decidir?

Solució: a) 10:30-11:00 (38). b) 4 + 8 + 11 + 7 = 30 de 22 + 30 + 38 + 30 = 120 passos; 25,0 %. c) Oberta (què compren, a qui coneixen).

18. (cas amb taula) Un equip compara tres opcions de roba infantil de segona mà. Calcula el total de cadascuna i digues quina té més punts i a quin públic s'adreça cadascuna. Quina informació falta per saber si hi ha un buit?

Solució: Botiga 4 + 3 + 2 = 9; armari 2 + 5 + 5 = 12; aplicació 5 + 1 + 3 = 9. Més punts: l'armari (12), només amb aquesta valoració. Cal saber què ofereix cadascun i a quin públic s'adreça per parlar de buit.

19. (percentatges) Un equip apunta 40 idees i en queden 24, 12 i 5 després de tres filtres. Calcula el percentatge que passa en cada pas i el percentatge final.

Solució: 24 / 40 = 60,0 %; 12 / 24 = 50,0 %; 5 / 12 = 41,7 %; 5 / 40 = 12,5 %.

20. (transferència individual, sense ajuda) Tria un lloc del teu entorn, escriu què comptaries, quan i en quants trams, un factor de l'entorn general que t'afectaria i una necessitat possible, amb una pregunta per comprovar-la. Explica què caldria per respondre-la sense gastar diners i quin límit tindria el teu recompte.

Solució: Resposta oberta; s'avalua full de recompte, factor de l'entorn i pregunta de comprovació. Per respondre-la sense gastar diners val observar més, preguntar als veïns o comparar amb dades públiques; el límit del recompte és que compta passos, no motius ni interès.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 120

Buscar oportunitats al teu entorn

  • Necessitats no cobertes
    • Observar, preguntar i comptar
    • Full de recompte i trams
    • Normes de l'observació
    • Sense noms ni fotos
    • Les dades quantifiquen; les preguntes busquen motius
  • Entorn general
    • Factors polítics, econòmics, socials, tecnològics, ecològics i legals
    • Ajuda o destorba
    • Canvia amb el temps
    • Cada factor, una pregunta
  • Entorn proper
    • Clients, usuaris i beneficiaris
    • Proveïdors i col·laboradors
    • Competència directa i indirecta
    • Taula de puntuacions i buits
  • Idees
    • Quantitat i filtre
    • Pluja d'idees i «i si…?»
    • Embut d'idees
    • Provar amb pocs diners
    • Quedar-se amb tres
  • Oportunitats a Catalunya
    • Turisme, agroalimentació i energia
    • Municipis petits
    • Preguntar a qui hi viu
    • Dades amb la seva data
    • Mitjanes que amaguen valls i costes

Resum

Una necessitat no coberta és un problema real d'algú. Es detecta observant, preguntant i comptant, i un recompte serveix si es prepara: què es compta, on, quan i en quins trams. En el cas de la plaça, es registren 122 passos de persones en dues hores; en el 49,2 % la persona sembla gran i en el 23,8 % duu una bossa que sembla de roba. Tota idea viu en un entorn general que no controles: factors polítics, econòmics, socials, tecnològics, ecològics i legals; per a cadascun convé preguntar-se si ajuda o destorba. L'entorn proper reuneix clients, proveïdors, competència i col·laboradors; el client paga, l'usuari usa i el beneficiari rep el benefici. En el cas de Vilafranca, l'aplicació puntua 12 de 15; per saber si falta alguna cosa, com l'intercanvi, cal investigar. Una IA que no ha buscat no és de fiar. Per generar idees convé buscar quantitat i filtrar després amb poques preguntes: de 20 idees, 3 arriben a provar-se (15,0 %). Cada territori té les seves oportunitats: a Catalunya, el 51,3 % dels municipis té 1.000 habitants o menys. Una oportunitat no ho és fins que es comprova: es pregunta a qui faria servir la idea, es mira què fa ja altra gent i es prova amb pocs diners. En un poble petit, la despoblació encareix els serveis, i una idea útil és la que els acosta comptant sempre amb qui hi viu.

Vés al test →