Salta al contingut

Emprenedoria · 1r, 2n o 3r d'ESO · Primer trimestre

Unitat 2 · Coneix-te per emprendre

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 25–40

Situació de partida

Llibre, pàgs. 25–26

Aula lluminosa vista des de dalt, taules en grups; tres alumnes treballen amb papers.

És octubre a 3r B de l'Institut Ribera Nord de Valldelana. La Inés Varela ha demanat a cada alumne que escrigui les seves fortaleses i les seves debilitats abans de divendres. En Hugo n'ha escrit set, de debilitats, i cap de fortalesa. La Lucía ha portat una llista amb caselles i vol repassar-la amb ell al pati llarg. En Dani diu que sempre troba l'eina adequada per a tot. La Inés li demana un exemple i dona una norma a tothom: cada afirmació necessita una prova.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Descriure els teus interessos, habilitats i valors i buscar proves del que se't dona bé
  • Construir un DAFO personal sense barrejar el que és intern amb el que és extern
  • Aplicar tècniques senzilles de creativitat per generar moltes idees diferents
  • Fer un petit pas per convertir una idea en una acció
  • Demanar i donar opinions útils sense ofendre i sense quedar-te només amb el que t'agrada sentir

Per començar

  1. Escriu tres coses que se't donen bé i una prova de cadascuna (alguna cosa que hagis fet).
  2. Què és més difícil, dir el que se't dona bé o el que se't dona malament? Per què?
  3. Es pot ser creatiu sense saber dibuixar ni tocar un instrument? Posa'n un exemple.
  4. Què fas quan algú et diu que alguna cosa del que fas no està bé?

Mapa de la unitat

2.1Autoconeixement

Llibre, pàgs. 27–28

Per emprendre, primer cal saber qui ets: què t'agrada, què fas bé i què t'importa. Es descobreix provant i preguntant. L'autoconeixement és conèixer-se a un mateix: saber què t'interessa, què saps fer i quines coses t'importen. No és una cosa que es tingui d'un dia per l'altre. Es va construint amb el que fas i amb el que altres persones veuen en tu.

—Hi ha tres coses que convé mirar. Els interessos són el que t'atrau i et fa venir ganes d'aprendre: els videojocs, els animals, la música, l'esport. Les habilitats són el que saps fer, ja sigui amb les mans, amb el cap o amb les persones: arreglar una bici, explicar un exercici, calmar una discussió. Els valors són el que t'importa de debò: l'amistat, la justícia, l'esforç, cuidar el medi ambient.

—Un error freqüent és pensar que una habilitat només compta si s'aprèn a classe. No és així. Organitzar una activitat de l'institut, cuidar un germà petit o portar els comptes d'un equip són habilitats de debò. Allò que importa és poder assenyalar una prova: alguna cosa que hagis fet i que es pugui explicar.

—Les habilitats es poden agrupar. Les habilitats tècniques són les que s'aprenen per a una tasca concreta, com fer servir un full de càlcul o muntar una bici. Les habilitats personals i socials serveixen a tot arreu: escoltar, organitzar-te, posar-te al lloc de l'altre. Solen ser molt útils en els projectes en equip. Si només et fixes en les notes, et deixes fora moltes habilitats que no surten al butlletí.

—Hi ha qui no s'atreveix a dir què fa bé per por de semblar presumit, i qui diu que ho fa tot bé sense haver-ho comprovat. Cap dels dos extrems no ajuda. L'autoconfiança equilibrada és confiar en tu sabent quins són els teus límits.

—On buscar informació sobre tu? En tres llocs: en el que tu sents i penses, en el que has fet (les teves proves) i en el que et diuen els altres: la família, les amistats i el professorat. Cap de les tres fonts no és perfecta, però juntes donen una imatge força completa. Tu pots exagerar o treure't mèrit; els altres només veuen una part de tu; i el que has fet mostra fets, però no sempre el perquè. Compara-les amb fets concrets; si no coincideixen, esbrina per què.

—Pots començar amb quatre preguntes. Què fas quan ningú no t'obliga? Què et demanen sempre els amics? En què se't passa el temps volant? Què t'enfada o et fa pena del que veus al teu voltant? Les respostes no són definitives, però donen pistes sobre els teus interessos i els teus valors. No cal que ho tinguis tot clar: escriu les respostes, torna-hi d'aquí a unes setmanes i comprova què ha canviat. L'autoconeixement es revisa; no és un examen que s'aprova una sola vegada.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

1. Escriu tres interessos, tres habilitats i tres valors teus. Per a cada habilitat afegeix-hi una prova (alguna cosa que hagis fet). No cal que ho ensenyis a ningú.

Solució: Resposta personal; s'avalua que cada habilitat tingui una prova.

2. Amplia. Un company diu: «Jo no serveixo per a res, no se'm dona bé res». Escriu tres preguntes que li faries per ajudar-lo a trobar proves d'alguna cosa que sí que fa bé.

Solució: Amplia. Exemple: «Què fas quan un amic et demana ajuda? Què has acabat aquest any? Què et diuen els altres que fas bé?».

2.2Fortaleses i debilitats

Llibre, pàgs. 28–30

El DAFO és una taula de quatre caselles. Serveix per veure on ets i què pots fer, però només si cada cosa va al seu lloc. El DAFO és una eina que ordena el que saps d'una situació en quatre caselles. El nom ve de les inicials: Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats. S'usa a les empreses i també per analitzar-te a tu mateix.

—La clau és separar l'intern de l'extern. L'intern descriu característiques i recursos teus: les fortaleses són el que fas bé i les debilitats, el que et costa. L'extern descriu circumstàncies de l'entorn: les oportunitats són les favorables i les amenaces, les desfavorables. Si és una característica teva, és interna; si ve d'altres persones o de l'entorn, és externa.

Figura 2.1. La matriu DAFO: intern (fortaleses i debilitats) i extern (oportunitats i amenaces). Intern: Fortaleses (F), Debilitats (D); Extern: Oportunitats (O), Amenaces (A). Exemples del DAFO de la Martina (cas següent). Peu: «Exemple: el DAFO de la Martina (cas següent) · Dades fictícies»
Figura 2.1. La matriu DAFO: intern (fortaleses i debilitats) i extern (oportunitats i amenaces)

—Per fer un DAFO personal convé seguir cinc passos. Primer, apunta les teves fortaleses amb una prova cadascuna. Segon, apunta les teves debilitats, però sense insultar-te: «em costa parlar en públic» és millor que «soc un desastre». Tercer, mira fora: quines oportunitats hi ha al teu voltant? Què et pot posar les coses difícils? Quart, revisa que cada cosa sigui a la seva casella. Cinquè, escriu una acció: com fer servir una fortalesa per aprofitar una oportunitat, o com reduir una debilitat.

—Un cop fet, pots creuar les caselles. Pregunta't: quina fortalesa meva em serveix per aprofitar aquesta oportunitat? Com evito que aquesta amenaça m'afecti? Què puc fer perquè aquesta debilitat pesi menys? Un DAFO sense accions es queda en una llista. Per exemple, la Martina pot fer servir la seva fortalesa d'organitzar per aprofitar l'oportunitat del concurs de projectes i apuntar-se com a coordinadora. I pot reduir la seva debilitat practicant davant de dos o tres companys.

—Hi ha tres errors molt freqüents. Barrejar l'intern amb l'extern («el meu institut és gran» no és una fortalesa teva). Escriure idees vagues («soc bona persona») sense prova. I omplir la casella de debilitats i deixar buida la de fortaleses, com si ser autocrític fos més seriós.

—El DAFO no és una etiqueta per sempre. És una foto del moment. Per això convé repetir-lo de tant en tant, per exemple cada trimestre o quan canvia alguna cosa important al teu voltant. Una debilitat d'avui, com parlar en públic, pot ser una fortalesa d'aquí a un any si l'entrenes.

Cas · El DAFO de la Martina

Cas fictici.

La Martina juga a handbol, li agrada organitzar la gent i li costa parlar en públic. El seu primer esborrany té vuit anotacions. Les revisarem una per una, preguntant en cada cas si és una característica seva o ve de fora.

Anotació de la MartinaCasella posadaCasella correcta
Constància als entrenamentsFortalesaFortalesa
Organitzo l'equipFortalesaFortalesa
Em costa parlar en públicDebilitatDebilitat
Els partits coincideixen amb el projecteDebilitatAmenaça
El meu club necessita capitanesFortalesaOportunitat
Concurs de projectes a l'institutOportunitatOportunitat
Em poso nerviosa si improvisoDebilitatDebilitat
Entrenament i projecte coincideixen dissabteAmenaçaAmenaça
  1. Mira si cada anotació és una característica seva (interna) o ve de fora (externa). «Els partits» i «el club necessita capitanes» venen de fora: són externes. Pas 2. Compta les anotacions a la casella equivocada: «Els partits coincideixen amb el projecte» i «El meu club necessita capitanes». Són 2 de 8. Les ben col·locades són 8 − 2 = 6. Pas 3. Calcula el percentatge: 6 / 8 × 100 = 75,0 % ben col·locades. Corregeix-ne les dues: els partits passen a «Amenaces» i el club, a «Oportunitats». Resultat: 6 de 8 anotacions estaven ben col·locades (75,0 %) i 2 estaven a la casella equivocada (25,0 %). Què vol dir: la Martina havia classificat millor els factors interns que els externs: els dos errors són coses externes que ella havia posat com a internes. Límit: un DAFO és una foto del moment i canvia, i una anotació ben col·locada no és per això certa: falta la prova.

Classifica

Activitat 3 · Fortalesa, debilitat, oportunitat o amenaça?

Classifica cada frase al DAFO. Pensa si és una característica teva (interna) o ve de fora (externa).

«Sé explicar bé els exercicis als meus companys.»

«El mes que ve obren un club de teatre al meu barri.»

«Em distrec amb el mòbil quan estudio.»

«Han pujat el preu del transport per anar als entrenaments.»

Busca els errors

Cas · El DAFO de la Martina

La Martina ha classificat vuit anotacions. Marca les que són a la casella equivocada.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

3. Classifica cada frase com a fortalesa, debilitat, oportunitat o amenaça i explica si és interna o externa: a) «Sé explicar bé els exercicis als meus companys»; b) «El mes que ve obren un club de teatre al meu barri»; c) «Em distrec amb el mòbil quan estudio»; d) «Han pujat el preu del transport per anar als entrenaments».

Solució: a) Fortalesa (interna); b) oportunitat (externa); c) debilitat (interna); d) amenaça (externa).

4. Fes el teu DAFO personal amb dues anotacions a cada casella. Comprova que cadascuna és al seu lloc i que les fortaleses porten prova.

Solució: Resposta personal; s'avaluen la col·locació i les proves.

5. Llegeix la resposta simulada de «Revisa la IA» i explica quines anotacions de l'assistent són a la casella equivocada i quines altres necessiten més context.

Solució: Són tres anotacions a la casella equivocada: «un institut amb bona fama» és extern (oportunitat), «poques places a la biblioteca» és extern (amenaça) i «és organitzada» és intern (fortalesa), no oportunitat. A més, «una competició d'ortografia» no és amenaça sense explicar per què la perjudica (segons l'objectiu pot ser oportunitat o amenaça), i cap anotació porta prova.

2.3Creativitat

Llibre, pàgs. 30–32

Crear no és treure una idea genial del no-res. És mirar d'una altra manera, provar i combinar. La creativitat és la capacitat de produir idees noves i útils. Que sigui nova no n'hi ha prou: ha de servir per a alguna cosa, encara que sigui petita, com ordenar millor la motxilla o fer més amena una reunió. Cal separar-la de dos altres conceptes. La creativitat no és la recerca, que investiga una pregunta de manera sistemàtica i contrasta els resultats, ni la innovació, que consisteix a aplicar una idea nova o una millora perquè sigui útil. La creativitat és l'espurna del principi; la resta ve després. Es pot entrenar: com més hi penses i més proves, més fàcil et resulta.

—Gairebé tothom es bloqueja alguna vegada. Els bloquejos més freqüents són la por que se'n riguin, la pressa per encertar a la primera, l'hàbit de pensar «això no es pot» i la idea que només els altres són creatius. Contra ells ajuda una regla: primer es produeix i després es jutja. Qui critica cada idea tot just surt es queda sense idees. Per això, quan generis idees, separa dos moments: primer apunta-les totes i, més tard, tria. No ho barregis.

—Hi ha tècniques senzilles que pots fer servir. La pluja d'idees consisteix a apuntar totes les idees possibles sense criticar-ne cap. Les relacions forçades consisteixen a unir dos objectes sense relació (un paraigua i una motxilla, per imaginar una motxilla amb visera protectora) per veure què surt. La pregunta «i si…?» canvia una condició del problema («i si el pati tingués sostre?»). I el SCAMPER és una llista de set preguntes per mirar un objecte o un problema: Substituir, Combinar, Adaptar, Modificar, Proposar un altre ús, Eliminar i Reordenar.

—La pluja d'idees funciona millor amb quatre regles. S'apunten totes les idees, sense criticar. Com més, millor. Les idees boges són benvingudes, perquè n'obren d'altres. I es pot construir sobre la idea d'un altre. Després, i no abans, es trien les millors amb tres criteris: és útil?, es pot fer?, m'il·lusiona? Fixa un temps curt, com cinc minuts: la pressa ajuda a no pensar-s'ho massa.

Figura 2.2. Les set preguntes del SCAMPER, aplicades a una caixa de cartró. Substituir, Combinar, Adaptar, Modificar, Proposar un altre ús, Eliminar, Reordenar; exemple amb caixa de cartró. Peu: «Dades fictícies»
Figura 2.2. Les set preguntes del SCAMPER, aplicades a una caixa de cartró

Cas · Vint idees per reutilitzar una caixa de cartró

Cas fictici.

Un equip apunta 20 idees per a una caixa de cartró amb les set preguntes del SCAMPER. Abans, el mateix equip havia fet una pluja d'idees lliure: 6 idees, 2 d'útils. Després les revisa i marca quines són útils: que es poden fer amb materials de l'aula i serveixen a algú.

PreguntaIdeesÚtilsPercentatge d'útils
Substituir3133,3 %
Combinar3133,3 %
Adaptar3266,7 %
Modificar3133,3 %
Proposar un altre ús4375,0 %
Eliminar200,0 %
Reordenar2150,0 %
  1. Suma les idees: 3 + 3 + 3 + 3 + 4 + 2 + 2 = 20. Pas 2. Suma les útils: 1 + 1 + 2 + 1 + 3 + 0 + 1 = 9. Percentatge: 9 / 20 = 0,45, és a dir, 45,0 %. Pas 3. Compara amb la pluja d'idees lliure d'abans: 2 / 6 = 33,3 %. Resultat: amb SCAMPER van sortir 20 idees i 9 d'útils (45,0 %); sense SCAMPER, 6 idees i 2 d'útils (33,3 %). Què vol dir: una tècnica amb preguntes va donar més idees i també una proporció més gran d'útils. «Proposar un altre ús» va ser la pregunta més productiva. Límit: és un sol equip i una sola caixa, sense condicions idèntiques de temps; no demostra que el SCAMPER funcioni sempre millor.

Simulador

Cas · Idees útils amb SCAMPER

Un equip anota idees per reutilitzar una caixa de cartró i marca quines són útils. Calcula quin percentatge d'idees són útils i canvia les xifres per veure què passa.

idees
idees
Percentatge d'idees útils45,0 %
Idees no útils11 idees

Amb SCAMPER: 20 idees i 9 d'útils (45,0 %). Pluja d'idees lliure d'abans: 6 idees i 2 d'útils (33,3 %). Activitat 8: 12 idees i 5 d'útils (41,7 %).

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

6. Aplica el SCAMPER a una motxilla escolar i escriu una idea per cada lletra (set en total).

Solució: Resposta oberta; una idea per lletra.

7. Explica la diferència entre creativitat, recerca i innovació amb un exemple de l'institut.

Solució: Creativitat: idea nova i útil; recerca: investiga de manera sistemàtica i contrasta els resultats; innovació: aplicar una idea nova o una millora perquè sigui útil.

8. Amplia. Un equip anota 12 idees per millorar el pati i 5 són útils. Calcula el percentatge i explica per què seria un error esborrar les 7 que no ho són.

Solució: Amplia. 5 / 12 = 41,7 %. No s'esborren perquè una idea no útil pot inspirar-ne una altra o servir després d'un canvi.

2.4Iniciativa

Llibre, pàgs. 32–33

Les bones idees valen poc si es queden guardades. Fer el pas no exigeix un pla perfecte, sinó un primer experiment petit. La iniciativa és començar a actuar per tu mateix, sense esperar que ho facin els altres. Passar de la idea a l'acció fa por perquè no saps si sortirà bé. Una manera de reduir aquesta por és fer un experiment: una prova petita, barata i ràpida per aprendre alguna cosa abans d'invertir temps o diners.

—Imagina que vols crear un club d'escacs al pati. En lloc de demanar una aula i comprar taulers, porta'n dos un dijous i mira quanta gent s'hi acosta. Si en vénen sis, tens una pista. Si no ve ningú, has perdut poc i saps alguna cosa nova.

—Un bon experiment té quatre parts: què vols esbrinar, què faràs, quant de temps et portarà i com sabràs si ha anat bé. L'última és la que s'oblida. Abans de començar, decideix quin resultat et faria continuar i quin et faria canviar d'idea.

—Un exemple amb números: a la prova dels escacs, decideixes que continuaràs si vénen almenys cinc persones. N'han vingut sis. Continuaràs. Si n'haguessin vingut dues, canviaries el dia o la manera de convidar. Fixar el número abans evita decidir segons l'estat d'ànim.

—Hi ha també una confiança creativa: la sensació que les teves idees valen la pena i les pots dur a terme. Creix quan proves coses petites i veus que algunes funcionen: es guanya amb la pràctica.

—Una manera de començar és la regla dels cinc minuts: si alguna cosa et dona mandra, promet-te treballar-hi només cinc minuts; després, continuar és més fàcil. Una altra és apuntar el que proves: què vas fer, què va passar i què faràs ara, en tres línies. Aquestes notes són el principi del teu portafolis, una carpeta on guardes el que fas i el que aprens.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

9. Dissenya un experiment d'una setmana per provar si a la teva classe hi ha interès per una activitat nova. Escriu les quatre parts: què esbrinar, què fer, temps i com sabràs si ha anat bé.

Solució: Resposta oberta; quatre parts.

10. Amplia. Pensa en una idea teva que no hagis dut a terme. Què et va frenar? Quin seria un primer pas de deu minuts?

Solució: Amplia. Resposta oberta.

2.5Aprendre dels altres

Llibre, pàgs. 33–34

El que els altres veuen de tu completa el que veus tu. Saber demanar i donar opinions útils és una habilitat que s'entrena. El retorn (en anglès, feedback) és l'observació concreta que donem o rebem sobre el que algú ha fet, amb la intenció d'ajudar-lo a millorar. No és només un elogi ni una crítica destructiva. Un bon retorn és concret, parla del que s'ha fet i no de com és la persona, i acaba amb una proposta.

—Compara aquestes dues frases. «La teva presentació ha estat un rotllo» és una crítica que no diu res d'útil. «Quan vas ensenyar la taula, vas trigar molt a explicar-la i la gent es va perdre; la propera vegada, resumeix-la en dues frases» descriu el que va passar i proposa alguna cosa. La segona ajuda.

—Per demanar retorn, fes-ho amb una pregunta concreta: «Quina part t'ha semblat més clara?» funciona millor que «què t'ha semblat?». Per rebre'l, escolta fins al final, demana aclariments si cal i decideix amb calma què aprofites.

—Una fórmula senzilla per donar retorn té tres parts: alguna cosa que ha funcionat, alguna cosa que es pot millorar i una proposta concreta. Per exemple: «El cartell es llegeix bé de lluny. La data és petita. Prova de posar-la més gran».

—Hi ha una eina senzilla per veure què saps de tu i què no. La finestra de Johari (en versió simplificada) divideix el que es coneix d'una persona en quatre zones: el que tu i els altres veieu; el que veuen els altres i tu no (el teu «punt cec»); el que tu saps i no expliques; i el que ningú no sap encara. Explicar coses personals és voluntari: protegeix la teva privacitat.

—El que els altres veuen de tu, també a internet, forma la teva marca personal: la imatge que es fan de tu pel que fas i pel que mostres. El que publiques a les xarxes costa d'eliminar, i altres en poden guardar còpies. Abans de publicar, pensa si ho voldries veure d'aquí a cinc anys.

—No totes les opinions valen igual. Fixa't en qui la dona i si ha vist el que vas fer.

—Rebre una crítica incòmoda és difícil per a tothom. Separa tres coses: el que es diu (els fets), el que significa (la interpretació) i el que sents. Apunta els fets, decideix si la interpretació et serveix i deixa passar una estona abans de contestar. Un «gràcies, ho penso» sol ser més savi que defensar-te en calent. Si l'opinió ve d'una persona de confiança, escolta-la dues vegades: la primera per entendre-la i la segona per decidir què en fas.

Figura 2.3. La finestra de Johari: quatre zones del que se sap d'una persona. Oberta (jo i els altres veiem), Punt cec (només els altres), Oculta (només jo), Desconeguda (ningú). Peu: «Dades fictícies»
Figura 2.3. La finestra de Johari: quatre zones del que se sap d'una persona

Ordena

Fórmula per donar retorn

Ordena les tres parts d'un retorn útil, tal com apareixen en la fórmula de l'apartat.

  1. Alguna cosa que ha funcionat
  2. Alguna cosa que es pot millorar
  3. Una proposta concreta

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

11. Converteix aquestes crítiques en retorn útil, concret i amb proposta: a) «El teu cartell és lleig»; b) «Parles molt baixet»; c) «La teva idea no val».

Solució: Exemples: a) «El cartell té molt de text; redueix-lo a tres paraules»; b) «La teva veu es perd al final de les frases; practica amb una altra persona al fons»; c) «Falta una dada sobre el preu; afegeix-la».

12. Amplia. Llegeix aquest fragment d'un full de retorn i assenyala quina frase és útil i quina no, justificant-ho: «El millor: la taula era clara. El pitjor: ets un desastre amb els números. Proposta: practica l'explicació en veu alta abans».

Solució: Amplia. Útil: «la taula era clara», «practica l'explicació en veu alta». No útil: «ets un desastre amb els números» (jutja la persona).

Començar per alguna cosa · El que se'm dona bé

Llibre, pàgs. 35–36

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

A l'octubre, el pati llarg dels dimecres era l'únic moment en què la biblioteca no feia olor d'examen. Dins, en Hugo s'havia assegut al fons, sota el rellotge, amb el bolígraf blau a la mà i la caputxa de la dessuadora granat posada a mitges.

Tenia una llibreta amb caselles dibuixades i el full de la Inés enganxat amb cel·lo. Al full hi deia «Les meves fortaleses» i «Les meves debilitats». A la primera columna no hi havia res. A la segona, set línies.

La Lucía va arribar amb quatre gots d'aigua de la màquina i els va posar en fila sobre la taula, entre uns llibres i el portàtil d'en Dani.

—A veure, per parts —va dir, asseient-se—. Aquests gots. Cadascun és una cosa que saps fer. Com més ple, millor la fas.

—I per a què serveix l'aigua?

—Perquè ho vegis. Si ho escrius, sembla una opinió. Si ho veus, t'ho imagines millor.

—El meu és fàcil: soc un desastre amb les mates, qualsevol soroll em distreu, no sé parlar en públic…

—Set debilitats —va dir la Lucía—. Les he comptat. Segur que no hi ha cap fortalesa?

—Bé. Digue'm què fas els dissabtes.

—De vegades, al bar dels meus pares, em quedo a una taula del fons, sense treballar, mentre ells atenen la clientela. No compta.

—Què hi fas?

—Doncs… reviso en un full les comandes d'altres dies. I quan entra la colla de l'obra del costat i hi ha deu taules alhora, a veure qui s'hi posa nerviós.

—Tu et poses nerviós, de debò?

En Hugo es va quedar pensant. Va trigar una mica a contestar, i quan ho va fer ja no feia broma.

—No. Em poso en mode… calma. Vaig apuntant el que passa.

La Lucía va agafar el got més ple, el va acostar a la vora de la seva agenda i el va tornar a deixar. Després va assenyalar el tercer amb el dit i el va apuntar a la llista de caselles.

—Mantenir la calma quan hi ha embolic. Això és una fortalesa, i amb prova. Anota-la.

—Això no compta, és el bar.

—I per què no compta?

—Perquè… —en Hugo va abaixar la vista—. No ho sé. Perquè no és de l'escola.

—I qui ha dit que només valgui el de l'escola? —la Lucía va donar un copet amb el bolígraf al full de la Inés—. Aquí diu «fortaleses». No diu «de l'escola».

—Si ho poso, he de posar la prova?

—Has de posar la prova. Això és el més interessant.

—Una altra cosa. Quan alguna cosa surt malament al bar, què fas?

—Doncs… ho apunto i miro què ha passat. La meva mare diu que si no ho apunto, m'oblido.

—O sigui que t'hi fixes i en treus conclusions. Això també compta.

—Mirat així —va dir en Hugo, amb mig somriure—, tinc més coses de les que pensava. Però em fa no sé què posar-les.

—Per què?

—Perquè després he d'estar a l'altura.

La Lucía es va arronsar d'espatlles i va fer un glop d'aigua.

—Jo prefereixo tenir-ho apuntat i que em corregeixin. Si no, em quedo amb el dubte.

En Hugo es va inclinar sobre la llibreta. Va escriure alguna cosa molt a poc a poc, amb la llengua entre les dents, i ho va llegir per a ell. Eren cinc paraules. Va mirar la Lucía i ella, tot i que tenia el got a mig moure, no va dir res.

—Segura? —va preguntar ell.

—Ho apunto —va dir la Lucía, i va somriure.

Faltaven deu minuts perquè sonés el timbre. En Hugo es va quedar amb el bolígraf a l'aire. Després va traçar una línia fina sobre el que acabava d'escriure. No ho va ratllar del tot: es podia llegir.

En Hugo escriu a la seva llibreta de caselles mentre la Lucía assenyala un dels quatre gots d'aigua.
En Hugo escriu a la seva llibreta de caselles mentre la Lucía assenyala un dels quatre gots d'aigua.

Situació d'aprenentatge: El meu aparador

Llibre, pàg. 37

Activitats individuals

  • Anota tres interessos, tres habilitats i tres valors.
  • Fes el DAFO amb dues anotacions per casella i una prova per cada fortalesa.
  • Tria les tres fortaleses de l'aparador.

Activitats en grup

  • Intercanvieu l'aparador per parelles i doneu retorn amb la fórmula: una cosa clara, una cosa millorable, una proposta.
  • Apliqueu un SCAMPER a un objecte de l'aula i apunteu 14 idees en 10 minuts.
  • Presenteu al grup una fortalesa de la parella, amb el seu permís.

Dades. Si no vols parlar de tu, fes servir el cas de la Martina de l'apartat 2.2 (DAFO de vuit anotacions) o el d'en Hugo del relat. Les dades de 20 idees i 9 d'útils són d'un altre equip fictici (apartat 2.3). Comprovació individual. Sense ajuda, fes un DAFO de quatre anotacions d'un personatge a partir d'aquest paràgraf: «L'Iker sap molt de so, té un amic que li deixa un micròfon, li costa demanar ajuda i l'aula de música tanca a les 17.00 h, just quan ell surt de classe». Posa cada anotació a la seva casella i escriu una acció.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «El meu aparador» → individual → grup → producte → comprovació
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: El que busquen les empreses

Llibre, pàg. 38

Quan es parla d'ocupació, molta gent pensa només en títols. Però qui contracta mira també altres coses: si saps treballar en equip, si t'adaptes, si parles amb claredat, si prens la iniciativa. Aquestes capacitats s'anomenen competències transversals perquè serveixen en gairebé qualsevol feina i no depenen d'una professió concreta.

—Els informes d'ocupacions dels serveis públics d'ocupació destaquen competències diferents segons el sector i el lloc de treball. El Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) publica, a través del seu Observatori de les Ocupacions, informes sobre les professions i sobre les competències que demanen les empreses. A Catalunya, el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC) ofereix informació, orientació i assessorament professional, i dades del mercat de treball del territori.

—La Comissió Europea va publicar el 2016 l'EntreComp, un marc amb 15 competències agrupades en tres àrees. A «idees i oportunitats» hi ha, per exemple, la creativitat i la visió de futur. A «recursos», l'autoconfiança, la motivació i la perseverança. A «passar a l'acció», la iniciativa, el treball amb altres persones i aprendre de l'experiència. És una llista pensada per a qui emprèn, però qualsevol persona treballadora la reconeix.

—Algunes competències tècniques s'han d'actualitzar amb els canvis tecnològics, i les transversals també s'aprenen i es perfeccionen amb l'experiència. Un programa que fas servir avui pot canviar l'any que ve, però parlar amb claredat, organitzar-te i aprendre dels errors et continuaran servint.

—Convé llegir això amb cura. Una llista de competències descriu el que es valora, no el que garanteix una feina: ni la millor llista no substitueix l'experiència, la formació ni les oportunitats. A més, els informes es refereixen al conjunt del mercat i no a una empresa concreta: cadascuna busca el que li convé.

—Què pots fer tu ara? Primer, reconèixer que ja practiques moltes d'aquestes competències a l'institut: quan organitzes un treball en grup, quan demanes ajuda o quan insisteixes després d'un error. Segon, buscar proves: una habilitat amb una prova és molt més convincent que una habilitat sense. I tercer, demanar retorn a algú de confiança i fer-lo servir.

—Un últim consell: no esperis a tenir un currículum per començar. Els clubs de l'institut, el voluntariat, una activitat al barri o observar com funciona un negoci familiar ja són llocs on s'aprèn; les tasques laborals reals tenen límits d'edat (en general, no es pot treballar abans dels 16 anys; només hi ha excepcions molt limitades, com els espectacles públics autoritzats). I tot el que aprenguis es converteix en una prova per al teu proper DAFO.

Font: Comissió Europea, Centre Comú de Recerca, EntreComp: The Entrepreneurship Competence Framework, 2016; SEPE, Observatori de les Ocupacions; Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 39

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Calcula

Activitat 19 · El criteri del 75 %

En quatre dies, els lliuraments a temps són 15 + 18 + 21 + 20 = 74 sobre 96 possibles (4 dies × 24 alumnes). Quin percentatge és a temps en el conjunt dels quatre dies?

%

Activitats

13. (comprensió) Al relat, en Hugo diu que el del bar «no compta». Quins arguments de la Lucía ho desmunten? Cita'n dos.

Solució: «I per què no compta?» i «Aquí diu fortaleses, no diu de l'escola».

14. (comprensió) Què representen els quatre gots d'aigua? Per què la Lucía els fa servir en lloc de demanar només que en Hugo escrigui? Què canvia quan en Hugo veu les seves habilitats de manera concreta i no només com una opinió?

Solució: Cada got és una habilitat; com més ple, millor la fa. La Lucía vol que ho vegi de forma concreta; la prova continua sent el que ha fet.

15. (càlcul) En Hugo apunta set debilitats i una fortalesa. Quin percentatge de les seves anotacions són fortaleses? Si hi afegeix tres fortaleses més amb prova, quin seria el nou percentatge?

Solució: 1 / 8 = 12,5 %. Amb tres més: 4 / 11 = 36,4 %.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Per fer el teu DAFO, escriu com a oportunitat que ets molt intel·ligent i com a amenaça que la teva família t'estima molt». Què falla en cada cas? Corregeix-la.

Solució: «Ser intel·ligent» és intern: fortalesa, no oportunitat; «que la teva família t'estima» no és una amenaça. Falta prova.

17. (document) Llegeix aquesta pàgina d'una llibreta personal i contesta. a) Estan ben col·locades les quatre anotacions? b) Quina té la prova més feble i per què? c) Quina acció proposaries?

Solució: a) Ben col·locades les quatre. b) Resposta justificada; per exemple, la prova de l'oportunitat és només el que va dir una persona. c) Acció: fer servir la fortalesa explicant en un grup petit i practicar la veu alta abans de demanar ser delegat.

18. (aplicació) Aplica «i si…?» a un problema del teu institut (per exemple, les cues de la cafeteria) i escriu tres idees, una d'elles absurda. Marca quina provaries primer i quin experiment petit faries per saber si funciona.

Solució: Resposta oberta.

19. (cas amb taula) Un equip fa un experiment petit: posa un avís a la porta de l'aula perquè la tasca es lliuri a temps. El seu criteri és que, en el conjunt dels quatre dies, almenys el 75 % dels lliuraments sigui a temps. La classe té 24 alumnes i aquestes són les dades. Calcula el percentatge de cada dia i el total, i decideix si es compleix el criteri i si es compliria exigint el 75 % tots els dies. Què canviaries per repetir la prova?

Solució: Dilluns: 15 / 24 = 62,5 %; dimarts: 18 / 24 = 75,0 %; dimecres: 21 / 24 = 87,5 %; dijous: 20 / 24 = 83,3 %. Junts: 74 / 96 = 77,1 %, que supera el 75 %: el criteri global es compleix. Però exigit cada dia no es compliria: dilluns va quedar per sota i només són quatre dies, sense classe de comparació. Per repetir: més dies, una classe sense avís amb què comparar i el mateix criteri fixat abans.

20. (transferència individual, sense ajuda) Escriu un DAFO de quatre anotacions d'un personatge d'un llibre o d'una sèrie que coneguis (sense dades personals teves) i proposa una acció que faci servir una fortalesa per aprofitar una oportunitat.

Solució: Resposta oberta; s'avaluen la col·locació i l'acció.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 40

Coneix-te per emprendre

  • Autoconeixement
    • Interessos, habilitats i valors
    • Una prova per a cada habilitat
    • Tres fonts d'informació
  • DAFO personal
    • Intern: fortaleses i debilitats
    • Extern: oportunitats i amenaces
    • Cinc passos: de la llista a l'acció
    • Errors típics: barrejar l'intern amb l'extern
    • Un exemple o indici per a cada anotació
  • Creativitat
    • Diferent de la recerca i la innovació
    • Bloquejos
    • Pluja d'idees, SCAMPER i «i si…?»
  • Iniciativa
    • Experiments petits
    • Confiança creativa
    • Portafolis
  • Retorn
    • Concret i amb proposta
    • Finestra de Johari
    • Marca personal

Resum

L'autoconeixement consisteix a reunir els teus interessos, les teves habilitats i els teus valors, i a donar suport a cada habilitat amb una prova. El DAFO personal ordena el que saps en quatre caselles: les fortaleses i les debilitats descriuen característiques internes; les oportunitats i les amenaces, circumstàncies externes. Error freqüent: barrejar l'intern amb l'extern. La creativitat és produir idees noves i útils, i no és el mateix que la recerca ni que la innovació. Es bloqueja amb la por i la pressa, i s'entrena amb tècniques com la pluja d'idees, les relacions forçades, la pregunta «i si…?» i el SCAMPER. La iniciativa converteix una idea en una acció amb un experiment petit, barat i ràpid, amb un criteri per saber si ha anat bé. El retorn consisteix en comentaris de millora concrets sobre una tasca, amb una proposta, i la finestra de Johari recorda que els altres veuen de tu coses que tu no veus; aquesta imatge, també a internet, és la teva marca personal. Per emprendre convé conèixer-te, provar, demanar opinions i fer servir el que aprens per decidir el teu proper pas, sense quedar-te només amb el que t'agrada sentir. Abans de provar una idea, fixa un criteri (per exemple, que el 75 % de la classe lliuri a temps) i anota els resultats al teu portafolis.

Vés al test →