Salta al contingut

Economia · 1r de batxillerat · Tercer trimestre

Unitat 11 · Comerç internacional, globalització i Unió Europea

Resum · Llibre de l'alumnat, pàgs. 169–184

Descarrega el PDF

El comerç internacional permet especialitzar-se segons l'avantatge comparatiu i consumir més, però crea guanyadors i perdedors. El proteccionisme (aranzels, contingents, subvencions) protegeix uns productors a costa dels consumidors; el comerç just busca preus i condicions dignes. La globalització reparteix la producció en cadenes de valor i la digitalització i la Indústria 4.0 la canvien. La Unió Europea és un mercat únic amb unió duanera, institucions i una moneda comuna, l'euro, que comparteixen 21 dels 27 estats. La balança de pagaments recull les operacions amb l'exterior i el tipus de canvi és el preu d'una moneda: si s'aprecia, en igualtat de condicions, importar és més barat i exportar, més difícil. Els capitals circulen més de pressa que les mercaderies, i el FMI, el Banc Mundial i l'OMC intenten ordenar-ne una part. Les xifres de comerç, de balança de pagaments i de tipus de canvi permeten comprovar aquests efectes amb dades, però sempre són mitjanes d'un país: no diuen què passa a cada empresa ni a cada barri. Per això convé contrastar fonts, distingir el que se sap del que es creu i valorar qui hi guanya i qui hi perd.

Comerç

  • Exportacions i importacions
  • Avantatge comparatiu
  • Aranzels i proteccionisme
  • Comerç just

Globalització

  • Cadenes globals de valor
  • Deslocalització
  • Economia digital i Indústria 4.0

UE

  • Mercat únic i unió duanera
  • Institucions i euro
  • Polítiques comunes

Divises

  • Balança de pagaments
  • Tipus de canvi
  • Apreciació i depreciació

Capitals

  • Inversió directa i de cartera
  • FMI, Banc Mundial i OMC