El comerç internacional permet especialitzar-se segons l'avantatge comparatiu i consumir més, però crea guanyadors i perdedors. El proteccionisme (aranzels, contingents, subvencions) protegeix uns productors a costa dels consumidors; el comerç just busca preus i condicions dignes. La globalització reparteix la producció en cadenes de valor i la digitalització i la Indústria 4.0 la canvien. La Unió Europea és un mercat únic amb unió duanera, institucions i una moneda comuna, l'euro, que comparteixen 21 dels 27 estats. La balança de pagaments recull les operacions amb l'exterior i el tipus de canvi és el preu d'una moneda: si s'aprecia, en igualtat de condicions, importar és més barat i exportar, més difícil. Els capitals circulen més de pressa que les mercaderies, i el FMI, el Banc Mundial i l'OMC intenten ordenar-ne una part. Les xifres de comerç, de balança de pagaments i de tipus de canvi permeten comprovar aquests efectes amb dades, però sempre són mitjanes d'un país: no diuen què passa a cada empresa ni a cada barri. Per això convé contrastar fonts, distingir el que se sap del que es creu i valorar qui hi guanya i qui hi perd.
Comerç
- Exportacions i importacions
- Avantatge comparatiu
- Aranzels i proteccionisme
- Comerç just
Globalització
- Cadenes globals de valor
- Deslocalització
- Economia digital i Indústria 4.0
UE
- Mercat únic i unió duanera
- Institucions i euro
- Polítiques comunes
Divises
- Balança de pagaments
- Tipus de canvi
- Apreciació i depreciació
Capitals
- Inversió directa i de cartera
- FMI, Banc Mundial i OMC