Salta al contingut

Economia · 1r de batxillerat · Tercer trimestre

Unitat 11 · Comerç internacional, globalització i Unió Europea

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 169–184

Situació de partida

Llibre, pàgs. 169–170

Un control de frontera amb una barrera i, al costat, un camió de càrrega; no hi ha cap persona.

És juny i l'Observatori econòmic de Valldelana ha d'explicar d'on ve el que es compra al barri. La Inés Varela els proposa començar per una cosa que tothom té a l'armari: una peça de roba amb la seva etiqueta de fabricació. Quin camí ha fet fins arribar a una botiga de Valldelana? Quants països hi han intervingut? Com es reparteix el preu entre costos, impostos i marges de cada etapa? Abans d'obrir els llibres, el grup mira les etiquetes que porta posades.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Explicar per què els països comercien i què és l'avantatge comparatiu
  • Analitzar els efectes d'un aranzel i valorar els arguments del proteccionisme i del comerç just
  • Descriure la globalització, les cadenes de valor i l'economia digital, amb els seus avantatges i costos
  • Reconèixer com funciona la Unió Europea i quin paper hi tenen l'euro i el mercat únic
  • Interpretar la balança de pagaments i el tipus de canvi, i situar el paper del FMI, del Banc Mundial i de l'OMC

Per començar

  1. Mira l'etiqueta d'una peça de roba teva. On s'ha fabricat? Per què creus que no s'ha fet aquí?
  2. Si un país pot produir tot el que necessita, per què compra productes d'altres països?
  3. Has viatjat o has comprat alguna cosa en una altra moneda? Com saps quant costa en euros?
  4. Qui guanya i qui perd quan una fàbrica d'una ciutat tanca perquè el producte arriba més barat de fora?

Mapa de la unitat

11.1Comerç internacional, proteccionisme i comerç just

Llibre, pàgs. 171–173

Cap país no ho produeix tot. Comerciar permet consumir més i més variat, però també crea guanyadors i perdedors. Per això els governs de vegades hi posen límits. Un país no produeix tot el que consumeix, i el que produeix no ho consumeix tot. El comerç internacional és l'intercanvi de béns i serveis entre països: el que surt del país és una exportació i el que hi entra, una importació. La balança comercial és la diferència entre exportacions i importacions de béns. L'economista David Ricardo, al segle XIX, va explicar que l'especialització i l'intercanvi poden augmentar el consum de tots dos països, fins i tot quan un és millor produint-ho tot. El motiu és el cost d'oportunitat: cada país hauria d'especialitzar-se en el bé que li costa menys en altres productes que deixa de fer: és el seu avantatge comparatiu.

—Si cada país es concentra en el que fa relativament millor i després intercanvien, el total produït augmenta i tots dos poden consumir més que si ho fessin tot sols. Això no vol dir que tothom hi guanyi dins del país: els consumidors i les empreses exportadores solen guanyar, i qui treballa en activitats que competeixen amb les importacions pot perdre.

—El proteccionisme és la política de protegir els productors interiors de la competència de fora. Els instruments són els aranzels (un impost que es paga en importar), els contingents o quotes (un límit a la quantitat que pot entrar), les subvencions als productors del país i les barreres no aranzelàries, com uns requisits tècnics injustificadament restrictius. Es defensa amb arguments com protegir indústries naixents, sectors estratègics o l'ocupació. A canvi, els preus pugen, hi ha menys varietat i els altres països poden respondre amb mesures semblants. El lliurecanvisme defensa el contrari: reduir les barreres perquè el comerç flueixi.

—El comerç just busca que qui produeix en països amb pocs recursos rebi un preu més estable i unes condicions de treball dignes, mitjançant acords a llarg termini i certificacions que s'han de comprovar. Té límits: arriba a poques persones i només funciona si el consumidor n'accepta el preu.

Cas · L'aranzel d'un país fictici

Cas fictici.

En un país fictici, la demanda d'un producte és Qd = 120 − 3P i l'oferta interior, Qs = 2P − 10 (P en euros i Q en unitats). El preu mundial és de 20 €. El govern posa un aranzel de 5 € per unitat importada. Què passa amb les importacions, amb qui compra, amb qui produeix i amb l'Estat? (supòsit didàctic)

ConcepteLliure comerçAmb aranzel de 5 €
Preu (€)2025
Quantitat comprada6045
Producció interior3040
Importacions305
Recaptació de l'Estat (€)025
  1. Amb lliure comerç el preu és el mundial, 20 €: Qd = 120 − 3 · 20 = 60 i Qs = 2 · 20 − 10 = 30. Les importacions cobreixen la diferència: 60 − 30 = 30 unitats, és a dir, la meitat del que es consumeix. Pas 2. Amb l'aranzel el preu puja a 25 €: Qd = 120 − 3 · 25 = 45 i Qs = 2 · 25 − 10 = 40. Les importacions són 45 − 40 = 5 unitats i l'Estat recapta 5 € · 5 = 25 €. Les importacions han caigut de 30 a 5 unitats, un 83 % menys, i el preu que paguen els consumidors puja un 25 %. Pas 3. En aquest model lineal, l'excedent dels consumidors baixa 262,50 € (paguen més i compren menys), el dels productors puja 175 € i l'Estat ingressa 25 €. El balanç és 175 + 25 − 262,50 = −62,50 €. Aquesta pèrdua neta és el que ningú no guanya: ve de les compres que ja no es fan i d'una producció interior més cara. Resultat: l'aranzel protegeix els productors, però hi ha una pèrdua neta de 62,50 €. Què significa: a qui es protegeix li va bé, i el cost el paguen els consumidors; per això s'ha de valorar qui guanya i qui perd.
Figura 11.1. Efecte d'un aranzel de 5 € sobre les importacions (supòsit didàctic). Qd = 120 − 3P; Qs = 2P − 10; preu mundial 20 €; aranzel 5 €; importacions 30 → 5; recaptació 25 €. Supòsit didàctic.
Figura 11.1. Efecte d'un aranzel de 5 € sobre les importacions (supòsit didàctic)

Activitats

  1. Classifica cada mesura com a aranzel, contingent, subvenció o barrera no aranzelària: a) un impost de 3 € per cada tona de ferro que entra al país; b) un límit de 10.000 unitats importades l'any; c) una ajuda als productors locals; d) una norma tècnica molt difícil de complir; e) una prohibició total d'importar un producte.
  2. A fa una ampolla de vi en 2 hores i un quilo de gra en 4; B fa una ampolla de vi en 6 hores i un quilo de gra en 3. Calcula el cost d'oportunitat d'un vi en gra a cada país i digues en què s'ha d'especialitzar cadascun. Amb 12 hores de treball per país, compara el que es consumeix abans (mitja jornada a cada bé) i després de l'especialització.
  3. Amplia. A l'exemple de l'aranzel, el govern puja l'aranzel a 10 €. El preu d'equilibri sense comerç és de 26 €. Què passa amb les importacions? Per què es diu que és un aranzel prohibitiu? Quina recaptació obté l'Estat? Compara el resultat amb el de l'aranzel de 5 € i digues qui hi guanya i qui hi perd.

Simulador

Cas · L'aranzel d'un país fictici

Canvia el preu mundial i l'aranzel. Mira el preu interior, el que es compra i es produeix, les importacions, la recaptació i la pèrdua neta. Amb 20 € i un aranzel de 5 €, les importacions són 5 unitats i la pèrdua neta, 62,50 €.

€
€
Preu interior25 €
Quantitat comprada45 unitats
Producció interior40 unitats
Importacions5 unitats
Recaptació de l'Estat25,00 €
Pèrdua neta62,50 €

Font: cas fictici del guió (apartat 11.1). El preu sense comerç és de 26 €: amb un aranzel prohibitiu, el preu interior no passa d'aquí i no entren importacions.

11.2Globalització, cadenes de valor i economia digital; Indústria 4.0

Llibre, pàgs. 173–175

Una samarreta pot tenir el cotó d'un lloc, la costura d'un altre i la marca d'un tercer. Aquest repartiment de feina és la globalització a escala de producte. La globalització és la integració creixent de les economies del món: més comerç, més inversions i més intercanvi d'informació. Ha crescut per tres motius: el transport s'ha abaratit, les tecnologies de la informació han facilitat coordinar empreses llunyanes i molts països han rebaixat barreres comercials. Un producte actual es fabrica en una cadena global de valor: cada etapa (la matèria primera, la confecció, el disseny, el transport, la distribució) pot fer-se en un país diferent, allà on resulta més eficient o més barata. La pandèmia del 2020 va mostrar que una cadena molt llarga es pot trencar si falla una peça i no es pot substituir el proveïdor.

—La deslocalització és el trasllat d'una part de la producció a un altre país, normalment per estalviar costos. La globalització té avantatges: preus més baixos, més varietat, accés a tecnologia i creixement de molts països. I costos: ocupació que desapareix en uns llocs, condicions laborals i ambientals que depenen de qui supervisa, més emissions pel transport i una dependència que es nota quan una crisi tanca una fàbrica o un port i falten components. Per això la discussió no és «globalització sí o no», sinó quines regles la acompanyen i qui se n'endu els guanys.

—L'economia digital afegeix una capa nova. El comerç electrònic permet comprar a una botiga de l'altra punta del món des del mòbil; les plataformes posen en contacte venedors i compradors; i hi ha serveis i dades que travessen fronteres sense passar per cap duana. La Indústria 4.0 és la fabricació connectada i automatitzada: robots, sensors, dades en temps real i impressió en 3D. Pot tornar a apropar la producció al lloc on es consumeix, però també substitueix feines i exigeix competències noves.

Cas · Una samarreta de 20 €

Cas fictici.

Una samarreta es ven a 20 € a la botiga d'un barri. Quant d'aquest preu correspon a cada etapa de la cadena? (imports didàctics amb IVA inclòs; no són dades de proveïdors reals)

EtapaEuros
Cotó i teixit2,40
Confecció1,60
Disseny i marca3,80
Transport i duanes1,20
Distribució i botiga7,20
IVA (21 %)3,47
Marge residual de l'empresa0,33
  1. L'IVA ja és dins del preu: 20 − 20 / 1,21 = 3,47 €. La base sense IVA és 16,53 €. Les etapes de producció (teixit, confecció i disseny) sumen 2,40 + 1,60 + 3,80 = 7,80 €, el 39 % del preu. Pas 2. Es calcula la part de cada etapa sobre els 20 €: confecció, 1,60 / 20 = 8 %; distribució i botiga, 7,20 / 20 = 36 %; disseny i marca, 19 %. Pas 3. Sumant etapes i IVA, queden 19,67 €. La resta, 20 − 19,67 = 0,33 €, és el marge residual de l'empresa que ven la samarreta, abans d'altres costos. Resultat: la confecció rep el 8 % del preu i la distribució i la botiga, el 36 %. Què significa: el preu d'una peça no depèn només d'on es cus, sinó de totes les etapes de la cadena. Si abaratís la confecció, l'efecte directe seria limitat, perquè pesa poc; el preu també depèn de marges i competència.
Figura 11.2. On va cada euro d'una samarreta de 20 € (supòsit didàctic). Samarreta de 20 €: cotó i teixit 2,40; confecció 1,60; disseny i marca 3,80; transport i duanes 1,20; distribució i botiga 7,20; IVA 3,47; resta 0,33. Supòsit didàctic.
Figura 11.2. On va cada euro d'una samarreta de 20 € (supòsit didàctic)

Activitats

  1. Una cadena global de valor té cinc etapes en cinc països. Explica un avantatge i un risc d'aquest repartiment, i digues qui hi guanya i qui hi perd.
  2. Quina diferència hi ha entre deslocalitzar una fàbrica i comprar a un proveïdor d'un altre país? Posa un exemple de cada cas. Quin dels dos et sembla més arriscat per a una regió, i per què?
  3. Amplia. Un producte es ven a 40 € i la distribució en rep el 36 %. Calcula quant s'hi queda la distribució i compara-ho amb 8 % del preu per a la confecció.

Simulador

Cas · Una samarreta de 20 €

Canvia el preu, el percentatge de la confecció, el de la distribució i l'IVA. Mira l'import de cada etapa i l'IVA inclòs al preu. Amb les xifres del cas, la confecció rep l'8 % i la distribució, el 36 %.

€
%
%
%
Confecció1,60 €
Distribució i botiga7,20 €
IVA inclòs al preu3,47 €

Font: cas fictici del guió (apartat 11.2); imports didàctics amb IVA inclòs, no són dades de proveïdors reals.

11.3La Unió Europea

Llibre, pàgs. 175–176

Espanya fa més de la meitat del seu comerç de béns amb altres països europeus. Això és possible perquè la Unió Europea funciona com un mercat compartit amb regles comunes. La Unió Europea (UE) és una associació econòmica i política de països europeus. Va començar el 1951 amb la CECA (carbó i acer) i, amb el Tractat de Roma de 1957, va crear la Comunitat Econòmica Europea. Espanya hi va ingressar el 1986 i el Tractat de Maastricht (1992) va donar origen a la UE actual. Avui té 27 estats, després que el Regne Unit en sortís el 2020. El seu objectiu econòmic és el mercat únic, que garanteix la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones. Això permet que una estudiant de Valldelana faci un curs en una universitat d'un altre país membre i que una empresa contracti personal d'un altre estat sense permisos especials. Les decisions europees, com l'aranzel exterior comú, afecten els preus del barri.

—La unió duanera és una part d'aquest mercat i la base del comerç dins la UE: entre els països membres no hi ha aranzels, i amb els de fora s'aplica un aranzel exterior comú. Així, un producte despatxat en un port de la UE, complerts els requisits duaners i normatius, pot circular pel mercat de la UE sense nous drets de duana interns. La política comercial amb la resta del món la porta la UE com un tot, no cada estat per separat.

—La UE té institucions que prenen decisions comunes: el Parlament Europeu (elegit pels ciutadans), el Consell Europeu (els caps d'estat o de govern, que en marquen les orientacions) i el Consell de la UE (els ministres, que legislen amb el Parlament), la Comissió Europea (que proposa les lleis i vigila el seu compliment) i el Tribunal de Justícia (que resol els conflictes jurídics). Les regles de la UE s'apliquen als estats; per això la Constitució espanyola preveu que Espanya pugui cedir competències a una organització internacional.

—Una moneda única, l'euro, funciona des de 1999 en els pagaments i des de 2002 en forma de bitllets i monedes. L'euro l'han adoptat 21 estats (Bulgària, l'1 de gener del 2026) que formen l'eurozona, i el Banc Central Europeu (BCE) n'és el banc central. Una moneda comuna elimina el risc de canvi dins de la zona i facilita comparar preus, però un estat ja no pot tenir una política monetària pròpia. Per entrar a l'euro, els països han de complir uns criteris de convergència (inflació, deute i dèficit públic, i tipus d'interès) que mesuren si les seves economies són prou semblants.

—La UE també té polítiques comunes: la política agrícola, els fons de cohesió i els fons estructurals, que ajuden les regions menys desenvolupades. El pressupost de la UE es finança amb recursos propis: aportacions basades en la renda nacional bruta, l'IVA i els drets de duana. Els avantatges són l'accés a un mercat de més de quatre-cents milions de persones, la cooperació i la protecció dels consumidors; els costos, que algunes decisions es prenen lluny i que els estats han de cedir part de la seva sobirania. El 2020, el Regne Unit va ser el primer país a sortir de la UE: va mostrar que la integració es pot desfer i que sortir del mercat únic té costos.

Activitats

  1. Diferencia entre una zona de lliure comerç i una unió duanera. Quina de les dues és la UE? Posa'n un exemple de cadascuna.
  2. Un producte de fora de la UE entra pel port de Barcelona. Quins drets de duana paga i per què no torna a pagar aranzels interns després del despatx? Quin avantatge té això per a les empreses de Valldelana? I per a les persones consumidores? Per què?
  3. Amplia. Una moneda única elimina el risc de canvi però limita la política monetària. Explica les dues idees amb un exemple de preus i digues qui hi guanya i qui hi perd.

Vertader o fals

Vertader o fals? La Unió Europea

Entre els països membres de la UE no hi ha aranzels i amb els de fora s'aplica un aranzel exterior comú.

L'euro l'han adoptat tots els estats de la UE.

La política comercial amb la resta del món la porta cada estat per separat.

Una moneda única elimina el risc de canvi dins de la zona, però un estat ja no pot tenir una política monetària pròpia.

Espanya va ingressar a la Comunitat Econòmica Europea el 1986.

11.4Balança de pagaments i tipus de canvi

Llibre, pàgs. 177–178

Els països no només comercien: també reben turistes, envien diners i s'endeuten. La balança de pagaments és el registre de tot això, i el tipus de canvi, el preu de la moneda. La balança de pagaments recull les operacions d'un país amb la resta del món. El compte corrent inclou el comerç de béns, el de serveis (el turisme n'és un), les rendes i les transferències; el compte de capital registra transferències de capital i actius no financers no produïts, i el compte financer, les operacions sobre actius i passius financers (inversions, préstecs). Un saldo positiu del compte corrent vol dir que els crèdits corrents superen els dèbits; si és negatiu, cal finançament de l'exterior. El 2025, a Espanya el compte corrent va ser del +3,2 % del PIB: el saldo de béns va ser negatiu (−3,0 %) i el de serveis, molt positiu (+6,8 %).

—El tipus de canvi és el preu d'una moneda en una altra. Si un euro passa de valdre 1,05 a 1,13 dòlars, l'euro s'aprecia: si els preus en euros no varien, els productes europeus costen més en dòlars als compradors de fora, i els importats, menys als europeus. Si baixa, es deprecia: exportar és més fàcil i importar, més car. Hi influeixen la inflació, els tipus d'interès i la confiança. Un dèficit corrent persistent requereix finançament exterior i pot generar vulnerabilitat, però depèn del deute, de les rendes futures i de la confiança.

Figura 11.3. Dòlars per euro, mitjana anual, 2015-2025. BCE, dòlars per euro, mitjana anual 2015-2025: 1,1095; 1,1069; 1,1297; 1,1810; 1,1195; 1,1422; 1,1827; 1,0530; 1,0813; 1,0824; 1,1300.
Figura 11.3. Dòlars per euro, mitjana anual, 2015-2025

Cas · Un article de 100 dòlars

Cas fictici.

Una botiga d'Espanya compra un article que costa 100 $ als Estats Units. El 2022 l'euro valia 1,0530 $ i el 2025, 1,1300 $. Quant costa l'article en euros cada any? Pas 1. El 2022: 100 / 1,0530 = 94,97 €. El 2025: 100 / 1,1300 = 88,50 €. Si un exportador espanyol vol vendre als Estats Units un producte de 100 €, el 2022 el preu era de 105,30 $ i el 2025, de 113,00 $: més car per al comprador. Resultat: amb un euro més fort, l'article importat costa 6,47 € menys. Què significa: l'apreciació de l'euro abarateix les importacions, i en canvi dificulta les exportacions a la zona del dòlar.

Activitats

  1. Un producte costa 80 € a Espanya. Si 1 € = 1,13 $, quant val en dòlars? I si l'euro s'aprecia fins a 1,25 $?
  2. Amplia. Una economia té aquestes operacions (milers d'euros): exporta béns, 400; ingressos de turistes, 900; importa petroli, 600; envia remeses, 80; presta a l'exterior, 250. Calcula el saldo del compte corrent i digues quina operació no hi entra.

Simulador

Cas · Un article de 100 dòlars

Canvia el preu de l'article en dòlars, el tipus de canvi i el preu d'un producte espanyol en euros. Mira què costa l'article en euros i el producte en dòlars. El 2022 l'euro valia 1,0530 $ i el 2025, 1,1300 $.

$
$
€
Cost de l'article en euros88,50 €
Preu del producte espanyol en dòlars113,00 $

Font: cas fictici del guió (apartat 11.4). Amb un euro més fort, les importacions s'abarateixen i les exportacions a la zona del dòlar es dificulten.

Classifica

Activitat 11 · Compte corrent o compte financer?

Una economia fa aquestes operacions (milers d'euros). Assigna cada una al compte de la balança de pagaments on s'enregistra.

Exporta béns per 400.

Ingressos de turistes per 900.

Importa petroli per 600.

Envia remeses per 80.

Presta 250 a l'exterior.

11.5Moviments de capitals i organitzacions internacionals

Llibre, pàg. 178

Els diners creuen fronteres més de pressa que les mercaderies. Per això hi ha organismes que intenten ordenar el comerç i les finances mundials. Els moviments de capitals són els diners que passen d'un país a un altre. La inversió estrangera directa implica una relació d'influència duradora en una empresa d'un altre país (comprar o crear una fàbrica, per exemple). La inversió de cartera és la compra d'accions o bons, que es pot vendre de pressa, i per això és més volàtil. També hi ha els préstecs; les remeses dels emigrants s'enregistren, en general, al compte corrent. Aquests fluxos poden finançar projectes que un país no podria pagar amb el seu estalvi, però quan es retiren de cop poden provocar crisis. Per això, les entitats financeres es supervisen. Hi ha altres àrees d'integració, com el T-MEC (Estats Units, Mèxic i Canadà), el Mercosur (Amèrica del Sud) o l'ASEAN (Sud-est asiàtic).

—Tres organitzacions internacionals en regulen una part. El Fons Monetari Internacional (FMI) vigila l'estabilitat financera mundial i presta a països amb problemes de pagaments, amb condicions. El Banc Mundial finança projectes de desenvolupament, com infraestructures, educació o sanitat. L'Organització Mundial del Comerç (OMC) és el fòrum on es negocien acords comercials i administra un sistema de solució de diferències. L'FMI i el Banc Mundial es van crear el 1944, a Bretton Woods, i l'OMC, el 1995, i té la seu a Ginebra. Cap no és un govern mundial: actuen amb els acords dels estats, i la seva eficàcia i la seva legitimitat es discuteixen. S'acusa l'FMI d'imposar condicions que obliguen a retallar la despesa pública i l'OMC, de procediments lents, i els països pobres tenen menys pes en les negociacions. Per això, el debat sobre com governar la globalització continua obert.

Activitats

  1. Explica la diferència entre inversió estrangera directa i inversió de cartera, i digues quina és més estable i per què. Posa un exemple de cada una.

Els números del barri · L'etiqueta que no encaixava

Llibre, pàgs. 179–180

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Un dijous de juny, a les set de la tarda, el pavelló de l'institut feia olor de goma, de suor i de terra calenta. Per les finestres altes entrava una llum groga. Hi havia entrenament de futbol sala i se sentien els crits i els cops de pilota contra la paret. La Salma, amb la genollera i les crosses recolzades al seu costat, seia a la graderia amb el mòbil a la mà. En l'altra, un tros de roba blava.

En Hugo es va asseure al seu costat, deixant un espai.

—Què és això?

—L'etiqueta de la samarreta nova de l'equip —va dir la Salma, sense alçar els ulls—. La van repartir ahir. Posa que és de cotó cent per cent i que s'ha fabricat en un país que ni sé situar. Ho he buscat.

—I?

—És a l'altra banda del món. Han fet molts quilòmetres per arribar fins aquí.

En Dani, que passava amb els auriculars al coll, es va aturar.

—I què té d'estrany? Tot ve de lluny.

—Que ens ha costat vint euros —va dir la Salma—. Vint euros per una samarreta que ha travessat mig món i que, a sobre, no m'agrada gens el color.

La Martina i la Lucía van arribar amb la carpeta i el quadern verd. La Lucía va obrir una pàgina en blanc, sense dir res.

La Salma, amb genollera i crosses, seu a la graderia amb el mòbil; al fons, un entrenament.
La Salma, amb genollera i crosses, seu a la graderia amb el mòbil; al fons, un entrenament.

—Vint euros és poc o molt? —va preguntar la Martina.

—Depèn de qui ho digui —va dir en Hugo—. Per a mi, molt. Per a una botiga, poc.

—I qui s'ho queda, tot? —va preguntar la Salma—. El cotó, el teler, la costura, el vaixell... algú ha fet cada cosa.

En Dani es va treure un auricular.

—Jo crec que els qui la cusen no es queden gaire cosa.

—Ho creus, o ho saps? —va dir la Lucía, mirant-lo per fi.

En Dani va obrir la boca i la va tancar.

—Ho crec.

—Doncs apuntem-ho com una hipòtesi —va dir la Lucía, i ho va escriure al quadern amb lletra petita—. Falta saber-ho.

La Martina va buscar al mòbil samarretes semblants i va girar la pantalla perquè tothom les veiés.

—N'hi ha de vuit euros i de quaranta-cinc. Totes són de cotó.

—Aleshores, què paguem: el cotó, la costura o el nom? —va dir en Iker, que acabava d'entrar amb la cadira pel passadís lateral.

—Totes tres coses, i el transport, i la botiga —va respondre la Salma—. I l'IVA. Però no sé en quina proporció.

—Això és el que hem de saber —va dir la Lucía, i va subratllar la paraula «proporció».

Des de l'entrada, la Inés Varela va alçar les celles, però no va dir res. Els deixava fer.

En Ramon, el conserge, va passar pel costat amb un cubell de pilotes i va mirar l'etiqueta de lluny.

—Em sembla que he vist aquest mateix nom en una caixa del magatzem —va dir, i va marxar sense esperar resposta.

La Salma va girar l'etiqueta amb cura, com si fos de paper antic. A l'altra banda hi havia una xifra impresa en vermell, difícil de llegir. Va apropar el mòbil.

—Posa «talla M». I jo en gasto una S —va dir, i va riure per primera vegada en tota la tarda—. Potser aquesta samarreta ha fet tants quilòmetres per no encaixar amb ningú.

Es van mirar tots, sense saber si calia riure o no.

—Doncs aquesta samarreta no és meva —va dir ella—. I no sé de qui és.

Al pavelló, algú va xiular i els crits van pujar de to. La Lucía va tancar el quadern a mitges.

—I qui ha decidit que valgués vint euros? —va preguntar en Hugo, en veu baixa.

Ningú no va contestar. Havien de saber quines empreses i països havien participat en la cadena, començant per l'etiqueta i la informació del fabricant.

Situació d'aprenentatge: La cadena d'una bossa d'esport

Llibre, pàg. 181

Activitats individuals

  • Calcula el percentatge del preu que correspon a cada etapa.
  • Compara quina part del preu rep la fabricació i quina la distribució.
  • Explica què passaria amb el preu final si pugés el cost del transport un 20 %.

Activitats en grup

  • Tria un producte que es vengui al barri i dibuixeu-ne la cadena.
  • Busqueu on es fa cada etapa i anoteu les dades que no podeu comprovar.
  • Escriviu la conclusió: qui n'obté més i què canviaria amb un aranzel.

Dades. Una bossa d'esport es ven a 30 €. Materials, 3,60 €. Fabricació, 2,10 €. Disseny i marca, 5,40 €. Transport i duanes, 1,50 €. Distribució i botiga, 9,90 €. IVA del 21 % inclòs al preu. Comprovació individual. Sense ajuda: un producte es ven a 50 €; la fabricació en rep el 6 %, el transport el 4 % i la botiga el 30 %. Calcula l'import de cada etapa i digues quina part queda per a la resta.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «La cadena d'una bossa d'esport» → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Quant comercia Espanya, i amb qui?

Llibre, pàg. 182

El comerç exterior pesa molt a l'economia espanyola. El 2025, les exportacions de béns i serveis van equivaldre al 36,5 % del PIB i les importacions, al 32,6 %. Només en béns, Espanya va exportar 394.364 milions d'euros i en va importar 461.115: va comprar 66.751 milions més dels que va vendre, i les exportacions van cobrir el 85,5 % de les importacions. Aquest és el dèficit de la balança comercial de béns, que no implica dèficit per compte corrent: un país pot comprar més béns dels que ven i, tot i així, tenir un saldo positiu si ven molts serveis.

—La balança de pagaments mostra una història diferent. El 2025 el compte corrent va ser positiu, un 3,2 % del PIB, perquè els serveis (el turisme n'és una part gran) van aportar un +6,8 % del PIB, i això va compensar el −3,0 % dels béns. No va ser sempre així: el 2020, amb la pandèmia, el saldo de serveis va caure fins al 2,1 % i el compte corrent, fins al 0,8 %. I el 2022, amb els preus de l'energia, el saldo de béns va arribar al −4,4 %.

Figura 11.4. Saldos de la balança per compte corrent d'Espanya, 2012-2025 (% del PIB). Eurostat tipsbp11, Espanya 2012-2025, % PIB: compte corrent, béns, serveis.
Figura 11.4. Saldos de la balança per compte corrent d'Espanya, 2012-2025 (% del PIB)

—Aquesta economia comercia sobretot amb Europa. El 61,8 % de les exportacions de béns i el 56,1 % de les importacions es fan amb altres països de la UE. Entre estats membres no hi ha drets de duana interns, i dins de l'eurozona tampoc risc de canvi; però alguns membres de la UE tenen divisa pròpia. El comerç amb la resta del món depèn més de l'euro: quan puja respecte del dòlar, importar és més barat i exportar, més difícil, en igualtat de la resta de condicions.

—Cal ser prudent amb aquestes xifres, perquè només descriuen un any i un país. Són mitjanes del conjunt del país: no diuen quines empreses guanyen o perden, ni què passa a Catalunya o a Valldelana. Per saber-ho caldria mirar les dades de les empreses del barri. Cal llegir cada xifra com un punt de partida i no com una conclusió.

Font: Eurostat, nama_10_gdp, ext_lt_intratrd i tipsbp11 (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 183

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, què descobreix la Salma a l'etiqueta i quina pregunta fa la Lucía quan en Dani diu que els qui la cusen no es queden gaire cosa?

Solució: Troba que s'ha fet molt lluny i que costa 20 €; la Lucía pregunta si en Dani ho creu o ho sap, i proposa anotar-ho com a hipòtesi.

14. (càlcul) L'article costa 250 € i el proveïdor dels Estats Units en vol el contravalor en dòlars. Si 1 € = 1,13 $, quant és? I si l'euro baixa a 1 $?

Solució: 250 · 1,13 = 282,50 $; a 1 $: 250 $.

15. (càlcul) En una cadena de valor, un producte es ven a 40 € i la distribució en rep el 36 %. Calcula quants euros són i quant en queda per a la resta.

Solució: 36 % de 40 = 14,40 €; queden 40 − 14,40 = 25,60 €.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Els aranzels sempre fan baixar els preus perquè protegeixen la producció local». Té raó? Què hauries de mirar?

Solució: No: un aranzel sol fer pujar el preu, perquè és un impost sobre el producte de fora; el cost el paguen els consumidors; cal mirar els efectes sobre l'ocupació i la recaptació.

17. (document) Mira la figura 11.4. En quin any va ser més negatiu el saldo de béns i quin valor tenia aquell any el compte corrent?

Solució: El 2022 (−4,4 % del PIB); el compte corrent va ser del +0,4 %.

18. (debat d'aula) «La Unió Europea hauria de protegir determinada producció amb aranzels.» Prepara dos arguments a favor i dos en contra, amb una dada o un exemple, i participa en el debat respectant els torns.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que els arguments siguin coherents, amb dades, i el respecte als torns.

19. (anàlisi) L'euro s'aprecia. Explica qui hi guanya i qui hi perd: un exportador d'oli a països que usen dòlars, una persona que importa components i una família que viatja fora de la UE.

Solució: Si l'euro s'aprecia: perd l'exportador (els productes són més cars per a qui paga en dòlars); guanya qui importa components i la família que viatja, perquè els dòlars són més barats.

20. (transferència individual, sense ajuda) Tria un objecte que tinguis i investiga on s'ha fet. En vuit o deu línies, explica quines etapes de la cadena hi poden haver intervingut i què en podries preguntar a la botiga.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que les etapes siguin plausibles i les preguntes concretes.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 184

Comerç internacional, globalització i Unió Europea

  • Comerç
    • Exportacions i importacions
    • Avantatge comparatiu
    • Aranzels i proteccionisme
    • Comerç just
  • Globalització
    • Cadenes globals de valor
    • Deslocalització
    • Economia digital i Indústria 4.0
  • UE
    • Mercat únic i unió duanera
    • Institucions i euro
    • Polítiques comunes
  • Divises
    • Balança de pagaments
    • Tipus de canvi
    • Apreciació i depreciació
  • Capitals
    • Inversió directa i de cartera
    • FMI, Banc Mundial i OMC

Resum

El comerç internacional permet especialitzar-se segons l'avantatge comparatiu i consumir més, però crea guanyadors i perdedors. El proteccionisme (aranzels, contingents, subvencions) protegeix uns productors a costa dels consumidors; el comerç just busca preus i condicions dignes. La globalització reparteix la producció en cadenes de valor i la digitalització i la Indústria 4.0 la canvien. La Unió Europea és un mercat únic amb unió duanera, institucions i una moneda comuna, l'euro, que comparteixen 21 dels 27 estats. La balança de pagaments recull les operacions amb l'exterior i el tipus de canvi és el preu d'una moneda: si s'aprecia, en igualtat de condicions, importar és més barat i exportar, més difícil. Els capitals circulen més de pressa que les mercaderies, i el FMI, el Banc Mundial i l'OMC intenten ordenar-ne una part. Les xifres de comerç, de balança de pagaments i de tipus de canvi permeten comprovar aquests efectes amb dades, però sempre són mitjanes d'un país: no diuen què passa a cada empresa ni a cada barri. Per això convé contrastar fonts, distingir el que se sap del que es creu i valorar qui hi guanya i qui hi perd.

Vés al test →