Després de l'ESO hi ha diversos itineraris formatius: el batxillerat, amb diverses modalitats; la Formació Professional de grau bàsic, mitjà i superior, amb formació en empresa; els ensenyaments artístics i esportius; els idiomes; l'educació de persones adultes i l'ocupació. Les passarel·les connecten unes vies amb les altres, i la formació continua al llarg de tota la vida. Per entrar en uns estudis cal complir uns requisits d'accés, i si hi ha més sol·licituds que places, uns criteris d'admissió ordenen els qui els compleixen. Els requisits i els terminis es comproven a la convocatòria oficial i s'apunten amb la data. Les beques, els ajuts i el departament d'orientació donen suport a la decisió; el consell orientador proposa, però no decideix. Tota elecció té un cost d'oportunitat, el valor de la millor alternativa a la qual es renuncia, que no és el mateix que els costos directes de cada via. Els costos enfonsats, el que ja s'ha gastat i no es recupera, no haurien de decidir per tu. L'enquadrament canvia com valorem la mateixa informació, i les estadístiques descriuen grups, no persones. Un comparador automàtic pot donar idees, però els seus percentatges no expliquen d'on surten ni coneixen la teva situació. Comparar dos itineraris amb una plantilla, dades amb data de consulta i una decisió provisional amb condició de revisió permet triar avui sense tancar el demà.
Opcions després de l'ESO
- Batxillerat: modalitats
- FP: bàsic, mitjà i superior
- Arts, esport i idiomes
- Persones adultes i ocupació
- Passarel·les entre vies
Accés i suports
- Requisits i admissió
- Convocatòria, terminis i fonts
- Beques i ajuts
- Orientació i consell orientador
Com decidim
- Cost d'oportunitat
- Costos enfonsats
- Enquadrament i omissions
- Mitjanes de grup, no persones
Comparar i decidir
- Plantilla amb font i data
- Dades, opinions i supòsits
- Comparadors automàtics
- Decisió revisable