Situació de partida
Llibre, pàgs. 141–142

És abril a 4t B de l'Institut Ribera Nord. En Hugo vol un cicle de grau mitjà; a casa prefereixen el batxillerat «per si de cas», i un portal li diu que el batxillerat és «compatible al 92 %» amb ell. Com es tria entre dos camins sense saber què passarà després?
En aquesta unitat aprendràs a…
- Descriure les opcions de formació i d'ocupació després de l'ESO i els camins que les connecten
- Llegir els requisits, els terminis i les fonts d'una convocatòria de preinscripció
- Localitzar beques, ajuts i serveis d'orientació, i explicar per a què serveix el consell orientador
- Calcular el cost d'oportunitat d'una elecció i separar-ne els costos enfonsats
- Reconèixer l'enquadrament d'una informació i reescriure-la de manera neutral
- Comparar dos itineraris amb dades amb data de consulta i revisar què diu un comparador automàtic
- Construir una comparació de dos itineraris amb una decisió provisional
Per començar
- Quines opcions coneixes per a després de 4t d'ESO? Escriu-les totes, encara que no en sàpigues els requisits.
- Si una web et diu que una opció és «compatible al 92 %» amb tu, què voldries saber abans de creure-t'ho?
- Triar un camí ara vol dir no poder canviar després? Dona'n una raó.
- A la Salma gairebé se li escapa un termini per una resposta sense font. On comprovaries tu un requisit d'accés?
Mapa de la unitat
Després de l'ESO8.1
Requisits i terminis8.2
Ajuts i orientació8.3
Cost d'oportunitat8.4
L'enquadrament8.5
Comparar itineraris8.6

8.1Què pots estudiar després de l'ESO
Llibre, pàgs. 143–145
En acabar 4t no s'obre una porta: se n'obren diverses, i gairebé totes estan comunicades entre elles. Un itinerari formatiu és el camí d'estudis que segueix una persona: quins ensenyaments cursa, en quin ordre i cap a on la porten. Després de l'ESO hi ha més d'un itinerari possible, i cap no és l'únic bo. En acabar l'etapa, tot l'alumnat rep una certificació oficial amb els anys cursats i el nivell de competències assolit. Qui obté el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria pot accedir al batxillerat, a la Formació Professional de grau mitjà i, amb els requisits de cada ensenyament, als ensenyaments artístics i esportius de grau mitjà. Per treballar cal, en general, tenir 16 anys. Aquests són els camins principals; més avall veuràs les passarel·les.
Batxillerat
El batxillerat dura dos cursos i s'organitza en modalitats: Arts, Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials i, en alguns centres, General. Combina matèries comunes amb matèries de la modalitat i optatives. Convé triar la modalitat pensant en el que t'agrada i en els estudis que vols fer després. Amb el títol de batxiller es pot fer la prova d'accés a la universitat (PAU), que, juntament amb les notes del batxillerat, permet entrar en un grau universitari. També dona accés a la FP de grau superior, a altres ensenyaments superiors i a l'ocupació. La modalitat orienta, però no tanca: amb qualsevol es pot anar a la universitat.
Formació Professional
La Formació Professional (FP) prepara per a una professió concreta: cuina, cures d'infermeria, comerç, electricitat, so… Els cicles s'agrupen en famílies professionals, com Hoteleria i Turisme, Sanitat, Comerç i Màrqueting o Imatge i So. Els cicles formatius de FP són de grau bàsic, mitjà o superior. Al grau bàsic es pot passar abans d'acabar l'ESO si es compleixen alhora tres condicions: tenir o fer 15 anys aquell any, haver cursat 3r (o, excepcionalment, 2n) i que l'equip docent ho proposi a la teva família o tutors legals. Superar-lo dona el títol de l'ESO i el de Tècnic Bàsic. A Catalunya, els programes de formació i inserció (PFI) són una altra via per a joves de 16 a 21 anys sense el títol. El grau mitjà s'hi accedeix normalment amb el títol de l'ESO i acaba amb el títol de Tècnic. El grau superior demana el títol de batxiller o el de Tècnic, entre altres vies, i acaba amb el títol de Tècnic Superior. Cada cicle té els seus continguts, la seva durada i els seus requisits. En general, es fan entre el centre de formació i l'empresa: una part de la formació passa en un lloc de treball real. La durada la fixa cada títol. També hi ha formacions més curtes, com els certificats professionals; els cursos d'especialització exigeixen una titulació de FP.
Altres ensenyaments
Cada ensenyament té les seves pròpies proves, requisits i terminis. Arts plàstiques i disseny de grau mitjà: títol de l'ESO i prova específica (sense títol, prova d'accés des dels 17 anys). Música i dansa professionals: prova específica d'accés, sense exigir el títol. Ensenyaments esportius de grau mitjà: títol de l'ESO o prova d'accés i, en alguns, prova o mèrits esportius. Les escoles oficials d'idiomes admeten a partir dels 16 anys, o dels 14 per a un idioma diferent del que s'estudia a l'ESO. L'educació de persones adultes acull, en general, des dels 18 anys.
Les passarel·les
Cap decisió no és irreversible, però canviar de via pot costar temps. Amb el títol de Tècnic es pot passar a un grau superior o començar el batxillerat. Amb el de Tècnic Superior es pot demanar plaça a la universitat. Amb el de batxiller es pot fer un grau superior. I qui comença a treballar pot tornar a estudiar més endavant, si compleix els requisits d'accés: és la formació permanent.

Cas · Tres camins cap a la mateixa cuina
Cas fictici.
La Noelia, una antiga alumna de l'Institut Ribera Nord, vol dirigir una cuina. Pot fer un cicle de grau mitjà de Cuina i Gastronomia i començar a treballar; pot continuar després amb un grau superior de Direcció de Cuina; o pot fer el batxillerat i entrar directament en aquest grau superior. Les tres rutes la poden acostar a aquesta meta, però no donen el mateix títol ni asseguren el lloc de feina. Cal comparar què demana cada ruta i quant dura.
Vertader o fals
Vertader o fals? Camins després de l'ESO
Si faig un cicle de grau mitjà, ja no puc anar a la universitat.
El batxillerat només serveix per anar a la universitat.
Sense el títol de l'ESO no hi ha cap manera de continuar estudiant.
Una escola oficial d'idiomes pot admetre't als 14 anys si l'idioma és diferent del que estudies a l'ESO.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
1. Amb la figura 8.1, descriu dos camins diferents per arribar des de 4t d'ESO a un cicle de grau superior i un altre per arribar a la universitat. Quin dels tres et sembla que dona més pràctica en un lloc de treball i per què?
Solució: A grau superior: ESO → grau mitjà (Tècnic) → grau superior; ESO → batxillerat → grau superior. A la universitat: ESO → batxillerat → PAU; o ESO → grau mitjà → grau superior → universitat (procediment d'admissió). Més pràctica: les rutes amb FP, perquè tots els cicles inclouen formació en empresa.
2. Vertader o fals? Justifica cada resposta amb el que has llegit: a) «Si faig un cicle de grau mitjà, ja no puc anar a la universitat»; b) «El batxillerat només serveix per anar a la universitat»; c) «Sense el títol de l'ESO no hi ha cap manera de continuar estudiant»; d) «Una escola oficial d'idiomes pot admetre't als 14 anys».
Solució: a) Falsa: Tècnic → grau superior → universitat (o Tècnic → batxillerat). b) Falsa: també dona accés a grau superior, a altres ensenyaments i a l'ocupació. c) Falsa: prova d'accés o curs preparatori des dels 17 (complerts aquell any), títol de Tècnic Bàsic, proves del títol de l'ESO des dels 18, educació de persones adultes. d) Vertadera només per a un idioma diferent del de l'ESO; amb caràcter general, 16 anys.

8.2Requisits, accés i calendari
Llibre, pàgs. 145–147
Saber què vols estudiar no n'hi ha prou: cal saber què et demanen, quan es demana i on està escrit. Per entrar en uns estudis cal distingir dues coses. Els requisits d'accés són les condicions mínimes per poder sol·licitar una plaça: tenir un títol, haver superat una prova o tenir una edat. Els criteris d'admissió ordenen les persones que compleixen els requisits quan hi ha més sol·licituds que places; poden ser, per exemple, la nota mitjana o la via per la qual s'accedeix. Complir els requisits et permet demanar plaça; no te l'assegura. Si un cicle té 30 places i 45 sol·licituds, les 45 persones poden complir el requisit, però només 30 poden obtenir plaça en l'assignació inicial.
Els 17 anys només es demanen a qui entra per les vies b) i c).
Si no s'obté el títol
No obtenir el títol de l'ESO no tanca el camí. Es pot accedir a un grau mitjà amb un curs preparatori o amb una prova d'accés (17 anys, o fer-los l'any de la prova); amb el títol de Tècnic Bàsic; o, a partir dels 18, presentar-se a les proves per obtenir directament el títol de l'ESO.
Admissió i terminis
A Catalunya, el Departament d'Educació organitza la preinscripció als centres i en fixa el calendari; cada comunitat autònoma fa el mateix al seu territori. El procés sol tenir els mateixos passos: es presenta una sol·licitud en un termini concret; es publiquen llistes provisionals d'admesos; hi ha uns dies per reclamar; surten les llistes definitives; i qui té plaça fa la matrícula en el seu termini. Si no la fa, perd la plaça, que passa a una altra persona. Després de setembre poden quedar places vacants. La sol·licitud permet ordenar diversos cicles o centres per preferència: si no entres al primer, es mira el següent. Posa-n'hi només els que de debò faries. Les dates canvien cada curs. Per això un termini només val si saps d'on surt i quan el vas consultar.

On es comprova
Les fonts fiables són les oficials: la convocatòria de preinscripció que publica el Departament d'Educació, el web del centre que ofereix els estudis i el departament d'orientació de l'institut. Una resposta d'un assistent d'IA o el que diu un amic et poden donar una pista, però el requisit i el termini es comproven a la font i s'apunten amb la data.
Com llegir una convocatòria
Una convocatòria és llarga, però es llegeix amb sis preguntes: qui pot presentar-s'hi?, quantes places hi ha?, quan comença i acaba cada termini?, com es presenta la sol·licitud i quins documents calen?, quins criteris ordenen els sol·licitants? i on es publiquen les llistes i com es reclama?
Cas · La fitxa del CIFP
Cas fictici.
L'Andrés imprimeix per a 4t B la fitxa del grau mitjà de Serveis en Restauració del CIFP Valldelana. Diu: «Requisit: títol de graduat en ESO o altres vies d'accés. 30 places. Sol·licitud del 17 de maig al 4 de juny. Llistes al web del centre. Fitxa consultada el 12-4-2027». No diu què passa si hi ha més de 30 sol·licituds ni quan és la matrícula. Aquestes dues preguntes van a la convocatòria.
Ordena
De la sol·licitud a la matrícula
Ordena els passos d'un procés d'admissió, del primer a l'últim.
- Es presenta la sol·licitud en el termini
- Es publiquen les llistes provisionals d'admesos
- Hi ha uns dies per reclamar
- Surten les llistes definitives
- Qui té plaça fa la matrícula en el seu termini
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
3. Aplica les sis preguntes d'una convocatòria a la fitxa del CIFP. a) Quines preguntes respon la fitxa? b) Quines no respon? c) Escriu dues preguntes que faries al centre o a l'orientador per completar-la.
Solució: a) Requisits, places, termini de sol·licitud, on es publiquen les llistes. b) Criteris si hi ha més de 30 sol·licituds, documentació, com es presenta, matrícula, reclamacions. c) Exemples: «Quins criteris es fan servir si hi ha més sol·licituds que places?»; «Quan és la matrícula i què passa si no la faig a temps?».
4. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Per entrar en un cicle de grau mitjà necessites tenir 17 anys i aprovar una prova d'accés. El termini és el mateix a tot Espanya: juliol». a) Contrasta cada afirmació amb la caixa «La norma diu». b) Quina part és certa només per a algunes persones? c) Escriu la resposta corregida i indica on comprovaries el termini.
Solució: a) Fals amb caràcter general: amb el títol de l'ESO s'accedeix directament; els 17 anys i la prova són només per a qui no el té (lletres b i c). b) La prova i els 17 anys, per a qui no té el títol. c) «Amb el títol de l'ESO pots accedir-hi; si no el tens, hi ha prova o curs preparatori des dels 17 (complerts aquell any) o el títol de Tècnic Bàsic. El termini el fixa la convocatòria de preinscripció de cada curs». Es comprova a la convocatòria del Departament d'Educació o al web del centre, amb data.

8.3Beques, ajuts i serveis d'orientació
Llibre, pàgs. 147–149
No tries sol: hi ha ajuts per estudiar i persones la feina de les quals és donar-te informació. Una beca és un ajut econòmic per estudiar que no es retorna com un préstec si se'n compleixen les condicions; si no es compleixen, poden demanar que es reintegri. Que existeixi no vol dir que arribi sola: consulta si compleixes els requisits i, si tens dubtes raonables, demana-la en termini. L'Estat convoca cada curs beques de caràcter general per a batxillerat, FP i altres ensenyaments, i la Generalitat i alguns ajuntaments tenen els seus propis ajuts. Solen dependre de la renda i el patrimoni de la família i, en alguns casos, dels resultats acadèmics. Hi ha ajuts que cobreixen despeses concretes, com el transport, el menjador, la residència o el material, i d'altres per a l'alumnat que necessita suports específics.
Les quanties i els terminis canvien cada curs, i les de la Generalitat també: la que val és la convocatòria vigent. Les dades econòmiques de la família s'escriuen només a la seu oficial de la convocatòria, mai en una aplicació qualsevol ni en un assistent d'IA. Demanar una beca s'assembla a demanar plaça: convocatòria, requisits, sol·licitud en termini, documents i resolució.
Suports que no són diners
L'alumnat amb discapacitat o amb necessitat específica de suport pot demanar adaptacions, com més temps o materials accessibles: la barrera és a l'entorn, i treure-la no és un favor.
Els serveis d'orientació
A l'institut, el departament d'orientació informa sobre itineraris, requisits, terminis, beques i suports, i ajuda a ordenar la decisió. Fora del centre hi ha serveis públics d'informació: el web Orienta del Departament d'Educació, els serveis d'informació juvenil, el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC) i les jornades de portes obertes dels centres.
El consell orientador
Al final de l'ESO, cada alumne rep un document amb una proposta de l'equip docent.
El consell orientador és una proposta, no una obligació. Recull el que el professorat ha observat durant l'etapa i pot suggerir més d'una opció d'itinerari. A Catalunya, un document annex al de 4t d'ESO recull els anys cursats i el nivell assolit en les competències clau. Serveix per parlar de la decisió, però no t'obliga: participes activament en la decisió, amb el suport de la teva família o de les persones responsables de tu i del centre. I orientar no és predir: ningú, ni una persona ni un sistema, sap amb seguretat què t'anirà millor.
Formació al llarg de la vida
Les decisions dels 16 anys no són les últimes. Moltes persones tornen a estudiar als 25, als 40 o als 60 anys: un curs, una prova d'accés o l'acreditació del que s'ha après treballant. La formació permanent forma part del pla, no és un remei per a quan el pla falla. Qui hi torna sol tenir més clar què vol i per què.
Cas · Dues preguntes, dues portes
Cas fictici.
La Salma té dos dubtes: si hi ha ajut per a l'autobús fins al CIFP i si el cicle inclou formació en una empresa o institució sanitària. La primera va a la convocatòria d'ajuts de la Generalitat, a través de l'Andrés; la segona, al mateix CIFP. L'apunta al seu quadern verd amb la data i la resposta.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
5. Fes una taula de dues columnes: a la primera, cinc preguntes que podria tenir un alumne de 4t sobre el seu itinerari (requisits, terminis, beques, pràctiques, transport…); a la segona, a qui o a quina font les portaria i per què. Després explica amb les teves paraules què és el consell orientador i què no és.
Solució: Exemples: requisits → convocatòria o centre; terminis → convocatòria de preinscripció; beques → convocatòria oficial i orientació; pràctiques → el centre que imparteix el cicle; transport → ajuts de la Generalitat o de l'ajuntament, a través d'orientació. Consell orientador: proposta individual de l'equip docent al final de l'etapa, pot incloure diverses opcions; no és obligatori seguir-lo ni és una predicció.
6. Un assistent d'IA promet «l'itinerari perfecte per a tu» si li escrius la nota mitjana, la renda de la teva família, la teva adreça i si tens alguna dificultat de salut. a) Quin tipus de dada és cadascuna? b) Quines necessita de debò un bon consell i qui les hauria de conèixer? c) Justifica per què no les hi donaries a l'eina. d) Escriu què li podries demanar, sense dades personals, per preparar les preguntes a l'orientador.
Solució: a) Nota mitjana: acadèmica; renda: econòmica familiar; adreça: identificació i localització; salut: categoria especial, especialment protegida. b) Un bon consell necessita interessos, resultats acadèmics, lloc (oferta propera) i, si escau, suports; qui els ha de conèixer és l'orientador del centre, que té obligació de confidencialitat, i la família. c) No es donen a una eina: són dades personals (la salut és a més categoria especial; la renda és molt privada, tot i que no és categoria especial per ella mateixa), no se sap qui les guarda ni per a què, i no farien el consell fiable. d) Exemple: «Fes-me una llista de preguntes per comparar un batxillerat i un cicle de grau mitjà» o «Explica'm què és un criteri d'admissió».

8.4El que deixes en triar: cost d'oportunitat
Llibre, pàgs. 149–150
Cada cop que tries una cosa, en deixes una altra. El que deixes també compta. El temps, els diners i l'esforç són limitats: si els dediques a una cosa, no els pots dedicar a una altra. El cost d'oportunitat d'una elecció és el valor de la millor alternativa a la qual renuncies en triar-la. No és tot el que hauries pogut fer, sinó el millor del que deixes.
Cas · El dijous de l'Iker
Cas fictici.
L'Iker té lliure el dijous de 17.00 a 20.00. Pot acabar una base musical (l'acompanyament d'una cançó) que li han demanat, anar a l'assaig obert d'una banda del barri o repassar Matemàtiques per a l'examen de divendres. Si tria el repàs, el seu cost d'oportunitat no són les altres dues opcions juntes: és la que més valora de les dues que deixa.
Més que diners
En les decisions d'estudis, cada via té costos directes: temps (anys d'estudi, desplaçaments), esforç i diners (transport, material, allotjament). El cost d'oportunitat és una altra cosa: el que val per a tu la millor alternativa que deixes, en temps, diners o opcions (el que una via obre o fa més lent). Per veure-ho, pregunta't: què faria amb aquest temps o aquests diners si no els dediqués a això?, quina alternativa valoro més? i la podré recuperar després?
Una agenda amb renúncies explícites
Ajuda escriure, al costat de cada activitat, a què es renuncia i quina renúncia pesa més. Si l'Iker valora primer la base, després el repàs i, al final, l'assaig:
| Opció | Temps | A què renuncia | Cost d'oportunitat |
|---|---|---|---|
| Acabar la base | 3 h | Repàs de l'examen i assaig | El repàs |
| Assaig obert | 3 h | Base a temps i repàs | La base a temps |
| Repàs de Matemàtiques | 3 h | Base a temps i assaig | La base a temps |
Costos enfonsats
Un cost enfonsat és un cost que ja s'ha pagat i que no es pot recuperar, decideixis el que decideixis: hores ja invertides o diners ja gastats. Com que no canvia amb la decisió, no hauria de decidir per tu. Tot i això, ens costa abandonar una cosa en què hem invertit molt: «després de tot el que m'ha costat…». Continuar per això s'anomena de vegades la falàcia dels costos enfonsats. Una decisió anterior sense costos irrecuperables no és un cost enfonsat: continuar només per haver-la pres és inèrcia.
Cas · El vídeo d'en Dani
Cas fictici.
En Dani porta 12 hores amb un vídeo per a un treball de grup. Dilluns, la Inés explica que serà un pòster. Adaptar el vídeo li portaria 5 hores més; fer el pòster, 3. Les 12 hores ja estan gastades en tots dos casos: cal comparar 5 amb 3. Si en Dani pensés «són 17 hores de vídeo davant de 3», deixaria que el passat decidís.
Classifica
Cost enfonsat o cost futur?
Classifica cada cost: el que ja s'ha pagat i no es recupera, o el que encara depèn de la teva decisió.
Les 12 hores que en Dani ja ha dedicat al vídeo.
Les 5 hores que costaria adaptar el vídeo.
Les 3 hores que costaria fer el pòster.
«Ja vaig pagar el curs; encara que no m'agradi, hi vaig.»
Els 25 minuts que en Hugo tardaria a arribar al CIFP.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
7. Tria en Hugo, la Salma o l'Iker i escriu una agenda d'una tarda amb tres opcions, com la de l'Iker. Digues quina triaries i quin és el seu cost d'oportunitat.
Solució: Oberta. Es valora que cada opció tingui temps i renúncia, i que el cost d'oportunitat sigui la millor alternativa que es deixa (no la suma de totes).
8. Quines frases cauen en un cost enfonsat? Reescriu-les mirant al futur: a) «Ja vaig pagar el curs; encara que no m'agradi, hi vaig»; b) «Si canvio de modalitat, recuperaré matèries»; c) «Porto sis anys de conservatori: no ho deixo»; d) «Al CIFP hi tardo 25 minuts».
Solució: a) Cost enfonsat: el pagament ja està fet; «Em compensa anar-hi, sabent que no m'agrada, davant del que faria aquest temps?». b) No: és un cost futur de canviar. c) Cost enfonsat (sis anys): «Què m'aportarà continuar a partir d'ara i què faria amb aquest temps?»; els sis anys sí que compten com el que s'ha après, que és futur. d) No: és un cost futur (temps de desplaçament).

8.5L'enquadrament: la mateixa informació, una altra decisió
Llibre, pàgs. 151–152
Dues frases poden dir exactament el mateix i empènyer-te en direccions contràries. L'enquadrament és la manera de presentar una informació: què es destaca, amb quines paraules i amb què es compara. «El 85 % dels qui comencen aquest cicle l'acaben» i «el 15 % no l'acaba» diuen el mateix. Per això el mateix titular pot convèncer o espantar. La primera frase té un enquadrament positiu, perquè destaca el que s'aconsegueix; la segona, un enquadrament negatiu, perquè destaca el que es perd. Els psicòlegs Amos Tversky i Daniel Kahneman van mostrar l'any 1981 que moltes persones canvien l'elecció quan les mateixes opcions es descriuen com a guanys o com a pèrdues, tot i que l'efecte varia segons la situació i la persona. En el seu estudi més conegut, davant d'una epidèmia imaginària, la majoria preferia l'opció segura si els resultats s'explicaven en vides salvades i l'arriscada si s'explicaven en morts, amb les mateixes xifres.
Paraules, comparacions i omissions
L'enquadrament no és només als percentatges. És a les paraules («només un 61 %», «ni més ni menys que un 61 %»), a la comparació («més sortides», de què?) i, sobretot, en el que s'omet: de quin grup parla la xifra, de quin any és, d'on surt i quina dada de l'altra opció no es dona. «Tres de cada quatre titulats troben feina» sona molt bé, però no diu en quant de temps, quina feina, de quin cicle ni comparat amb qui.
Una mateixa dada, dos titulars
Fixa't en la figura 8.3. Entre els joves de 25 a 29 anys, l'atur dels qui no han passat de l'ESO és 2,2 vegades el dels qui tenen estudis superiors. També és veritat que gairebé 8 de cada 10 joves de 25 a 29 anys amb estudis fins a l'ESO que busquen feina o treballen tenen feina (l'atur es calcula només sobre qui treballa o en busca). Els dos titulars són certs i surten de la mateixa taula; cadascun convida a pensar una cosa diferent.

A més, són mitjanes de grups. Que l'atur sigui menor entre els qui estudien més no prova que el títol sigui l'única causa, ni què li passarà a una persona.
Laboratori · Dues fitxes per al mateix cicle
La classe es divideix en dues meitats a l'atzar. Cada meitat rep una fitxa del mateix cicle fictici: a la meitat A diu «De cada 40 alumnes que comencen, 34 l'acaben en dos cursos»; a la meitat B, «De cada 40 alumnes que comencen, 6 no l'acaben en dos cursos». La resta de la fitxa és idèntica. Cada persona escriu, sense parlar amb ningú, de l'1 al 5, quant recomanaria el cicle a un amic. Després se'n calculen les mitjanes, es llegeixen les dues fitxes i cadascú escriu si canviaria el seu número i per què. Ningú no diu quin número ha posat.
Cas · El que va sortir a 4t B
Cas fictici.
A 4t B, la meitat A va donar una mitjana de 3,8 i la meitat B, de 3,1 (arrodonides): amb les exactes, 0,75 punts de diferència. A la meitat A, 8 de 12 el recomanaven amb un 4 o un 5; a la B, 3 de 12. En veure les dues fitxes juntes, diverses persones de la meitat B van pujar el seu número.
Simulador
Cas · El que va sortir a 4t B
Posa la suma de les notes de cada meitat i el nombre de persones, i mira les mitjanes i la diferència. Amb les xifres del cas, 46 i 37 punts amb 12 persones a cada meitat donen 3,8 i 3,1 (arrodonides) i 0,75 punts de diferència exacta.
Font: laboratori de l'apartat 8.5. Per a la diferència es fan servir les mitjanes exactes, no les arrodonides. Una diferència en 24 persones no prova un efecte general.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
9. Amb les xifres del laboratori: a) Quin percentatge acaba el cicle i quin no? b) Comprova les mitjanes del cas de 4t B: les notes de la meitat A sumen 46 i les de la B, 37, amb 12 persones a cada meitat. c) Escriu una versió de la fitxa que doni les dues xifres i explica per què és més neutral.
Solució: a) 34/40 = 85 %; 6/40 = 15 %. b) 46/12 = 3,833… ≈ 3,8; 37/12 = 3,083… ≈ 3,1; diferència exacta 9/12 = 0,75 (si es resten les mitjanes arrodonides surt 0,7: per a la diferència es fan servir les exactes). c) «De cada 40 alumnes que comencen, 34 l'acaben en els dos cursos previstos i 6 no»; dona les dues cares, així que no destaca només el guany o la pèrdua.
10. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Compte: en aquell cicle, 6 de cada 40 alumnes abandonen. Amb el batxillerat no t'arrisques». a) Quin enquadrament fa servir i quines paraules el marquen? És el mateix «abandonar» que «no acabar en dos cursos»? b) Quina dada falta per comparar de debò les dues opcions? c) Reescriu la resposta de manera neutral, amb el que se sap i el que no se sap.
Solució: a) Negatiu («abandonen», «compte», «no t'arrisques»); a més canvia la variable: no acabar en dos cursos no és abandonar (es pot repetir o trigar més). b) La taxa d'abandonament del batxillerat (i de quin grup, any i font). c) Exemple: «En aquell cicle, de cada 40 alumnes, 34 l'acaben en els dos cursos previstos i 6 no. No tinc la dada del batxillerat per comparar-lo; convé demanar les dues a una font oficial».

8.6Comparar dos itineraris amb dades
Llibre, pàgs. 153–154
Comparar no és fer una llista d'avantatges i inconvenients de memòria: és posar cada dada amb la seva font i la seva data. Per comparar dos itineraris convé fer servir sempre la mateixa plantilla i omplir-la amb dades comprovades. Les files són les mateixes per a les dues opcions: requisits d'accés, durada, què s'estudia, què permet fer després, desplaçament, costos, ajuts, calendari i alternativa si no surt. Al costat de cada dada s'escriu d'on surt i quan es va consultar.

Després, es marca què és una dada comprovada, què és una opinió («d'aquell cicle no en surt ningú amb feina») i què és un supòsit («segur que em donen plaça»). Es calcula el cost d'oportunitat de cada via. I s'escriu una decisió provisional: què tries ara, per què, què hauria de passar per revisar-la i quan la revisaràs. Per exemple: «Trio el cicle perquè vull pràctica en un lloc de treball. Revisaré aquesta decisió si, en visitar el centre, no em convenç, abans del 4 de juny; si no aconsegueixo plaça, la revisaré quan surtin les llistes».
Cas · La Salma compara amb les fitxes
Cas fictici.
Al març, una resposta automàtica deia que el cicle sanitari de la Salma «requereix batxillerat», garantia «feina al 100 %» i donava un termini d'inscripció fals. Ara té dues fitxes datades: la del batxillerat de Ciències i Tecnologia i la del cicle de grau mitjà de Cures Auxiliars d'Infermeria del CIFP. Amb la plantilla comprova que les dues demanen el títol de l'ESO, que cap fitxa no promet feina i que el cicle inclou formació en un centre sanitari. Li queden dues preguntes per a l'Andrés: l'ajut per a l'autobús i què passa si no obté plaça.
Els comparadors automàtics
Alguns portals tenen un comparador que, a partir d'un qüestionari, calcula un «percentatge de compatibilitat» amb cada estudi. Et pot ajudar a descobrir opcions que no coneixies i a pensar què t'interessa, sempre que després llegeixis les fitxes oficials. Però aquest número no és la probabilitat que et vagi bé: depèn de quines preguntes fa, de quines dades usa i de com s'han combinat, i gairebé mai no ho explica. Tampoc no sap el que no li has dit: on vius, quins centres hi ha a prop, quantes places queden o per què vols estudiar una cosa. Una eina pot fer servir informació pública i preferències que donis sense identificar-te, però no ha de suposar el que no sap de tu ni demanar-te més dades personals de les que necessita. Per això el Reglament europeu d'IA considera d'alt risc, llevat d'excepcions, els sistemes que en centres educatius i de FP avaluen a quin nivell educatiu pot accedir una persona; un comparador obert al públic no ho ha de ser necessàriament.
Classifica
Dada, opinió o supòsit?
Quan compares dos itineraris, cada afirmació és una dada comprovada, una opinió o un supòsit. Classifica-les.
El CIFP és a vint-i-cinc minuts amb autobús (fitxa del 12-4-2027).
La sol·licitud del cicle és del 17 de maig al 4 de juny.
«D'aquell cicle no en surt ningú amb feina.»
«Dels cicles se surt sense feina.»
«Segur que em donen plaça.»
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
11. Analitza la resposta del comparador de la caixa «Revisa la IA». a) Classifica cada afirmació com a dada comprovable, inferència sobre la Salma o opinió. b) Contrasta-la amb el cas de la Salma: què coincideix i què no? c) Escriu tres coses que hauria de mostrar un comparador responsable al costat del seu percentatge de compatibilitat.
Solució: a) Comprovable: els noms dels estudis; inferències: «sense desplaçaments» (suposa que no vol o no pot anar al CIFP), el 88 % i el 54 % (no se sap de què surten); opinió: «més sortides» i «et recomanem». b) Coincideix que les dues opcions existeixen; no coincideix amb les fitxes en què falta el desplaçament real, en què el cicle té formació en un centre sanitari i en què els percentatges no apareixen a cap font. c) Quines preguntes fa servir i com calcula el percentatge; quines dades no coneix (territori, places, motius); que és una orientació i a qui consultar (enllaç a la font oficial).
El que costa triar · Un camí no és una sentència
Llibre, pàgs. 155–156
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
El dimarts 13 d'abril, a l'hora del pati, en Hugo va baixar al despatx d'orientació amb el mòbil a la mà. L'Andrés ordenava fullets a la prestatgeria.
—Tens cinc minuts? —va preguntar en Hugo—. A ull, en són tres.
—Seu. Tinc deu minuts, i avui no hi ha ningú esperant.
En Hugo va girar el mòbil cap a ell. La nit anterior havia contestat trenta preguntes: si li agradava llegir, si treia bones notes, si preferia treballar sol o en equip. A la pantalla de CaminoClaro hi havia dues barres, una de llarga i una altra de més curta: «Batxillerat: 92 % de compatibilitat. Serveis en Restauració: 61 %».
—Diu d'on surten aquests números?
En Hugo va prémer «Més informació»: la mateixa frase, en lletra més gran.

—Explica'm què vols tu. Sense el mòbil, amb les teves paraules.
—Un cicle —va dir en Hugo al final—. D'Hoteleria o de Comerç. M'agrada tractar amb gent i que els comptes quadrin. Però a casa diuen que faci batxillerat, per si de cas. Diumenge, tancant el bar, la mare m'ho va recordar: «Si ja vas marcar batxillerat al desembre, per què hi dones més voltes?».
—Aquí hi ha dues coses diferents —va dir l'Andrés—. El que vas marcar en un sondeig fa quatre mesos, que era perquè la direcció calculés grups, i el que decidiràs ara. Aquella creu no t'obliga a res.
—Ja, però la vaig posar.
—La vas posar, i això ja ha passat. La pregunta és què et convé a partir d'aquí.
—Ho mirarem a la font. —L'Andrés va treure de la carpeta blava dos fulls amb una data impresa a la cantonada: 12 d'abril de 2027—. La fitxa del batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials d'aquí i la del cicle de grau mitjà de Serveis en Restauració del CIFP. Són d'ahir.
—Requisit: títol de l'ESO. Dos cursos. Les dues iguals —va llegir en Hugo en veu baixa, amb un full a cada mà—. El CIFP és a vint-i-cinc minuts amb autobús i l'institut, a deu a peu. —Va comptar amb els dits—. Cinc dies, anada i tornada… Dues hores i mitja més a la setmana. I els caps de setmana dono un cop de mà al bar de casa, unes deu hores. El cicle té formació en empresa i trenta places. Sol·licitud, del 17 de maig al 4 de juny. I si no hi entro?
—Mira això. —L'Andrés va assenyalar al suro un esquema de fletxes que sortien d'un mateix punt i es creuaven—. Des del cicle pots passar a un grau superior, i amb el títol de Tècnic també pots fer després el batxillerat.
—O sigui que si m'equivoco…
—Que si canvies d'idea, hi ha camins. Però no costen tots el mateix. Això és el que has de posar a la balança.
—I tu, què faries al meu lloc?
—Això ho decideixes tu; jo et porto informació i t'ajudo a ordenar-la.
—Venia a buscar el fullet de les beques —va dir la Lucía, mirant per la porta. Va veure les fitxes—. Mires el cicle? A veure, per parts. Jo vaig llegir que el 40 % dels qui comencen batxillerat sense ganes ho deixen. O sigui que si no et ve de gust…
—On ho vas llegir? El 40 % de qui? D'aquí, de tot Espanya, de quin any?
—Segur que importa? Ho vaig veure en algun lloc.
—Si ho faig servir per decidir, ha de sortir d'algun lloc. Com això. —En Hugo va assenyalar la data impresa a la fitxa.
La Lucía va obrir la boca i la va tornar a tancar. Va agafar el fullet i se'n va anar murmurant «L'apunto». L'Andrés no va comentar res. Va deixar un full en blanc al costat de les fitxes.
—No escriguis què faràs la resta de la vida. Escriu què tries ara, per què i què hauria de passar perquè ho canviessis. Posa-hi una data per revisar-ho.
—Una decisió amb data de caducitat?
—Amb data de revisió. Un camí no és una sentència.
Va sonar el timbre. En Hugo va plegar el full en quatre i se'l va guardar a la butxaca de darrere, al costat de la llibreta de comandes.
Aquella tarda, en una taula del fons del bar, abans que arribessin els primers clients, va desplegar el full i va escriure: «Trio…». Es va quedar mirant la paraula, amb el bolígraf a l'aire.
Situació d'aprenentatge: Una decisió provisional amb dades
Llibre, pàg. 157
Activitats individuals
- Separa dades, opinions, decisions passades i enquadraments.
- Completa la plantilla d'en Hugo.
Activitats en grup
- Compareu el cost d'oportunitat de cada via.
- Trieu la millor de tres condicions de revisió.
Dades. Fitxes del 12-4-2027. Batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials (Institut Ribera Nord, 10 min a peu): títol de l'ESO; dos cursos; matrícula de l'1 al 9 de juliol. Grau mitjà de Serveis en Restauració (CIFP Valldelana, 25 min amb autobús): títol de l'ESO o altres vies; dos cursos amb formació en empresa; 30 places; sol·licitud del 17 de maig al 4 de juny; alternativa, Activitats Comercials. En Hugo ajuda 10 h al bar de la família els caps de setmana (ajuda familiar, no feina). No cal explicar res teu. Cas de la comprovació: la Nora dubta entre el batxillerat de Ciències i Tecnologia del seu institut i un grau mitjà d'Electromecànica de Vehicles Automòbils a 40 minuts; un comparador li recomana el batxillerat sense explicar per què i el seu cosí diu que «dels cicles se surt sense feina». Comprovació individual. Resoldre sense ajuda el cas de la Nora (a «Dades»): separar dades i opinions i decidir.

Informe: Què diuen i què no diuen les dades d'inserció
Llibre, pàg. 158
Quan algú vol convèncer-te d'un itinerari, sol treure una xifra: «d'aquell cicle en surt tothom amb feina», «amb batxillerat tens més sortides». Les estadístiques oficials ajuden a mirar més enllà de l'anècdota, però només si se sap llegir què mesuren. Un indicador d'inserció mesura quina part d'un grup consta com a treballant un temps després d'acabar els estudis. El Ministeri d'Educació fa el seguiment de qui es titula en FP i comprova si està afiliat a la Seguretat Social, és a dir, si consta d'alta com a treballador. Dels qui van acabar un grau mitjà el curs 2020-2021, el 36,2 % estava afiliat el primer any i el 59 %, al tercer any; en grau superior, el 51,1 % i el 63,5 %. Són dades de tot Espanya. A primera vista, el grau mitjà en surt mal parat. Però l'afiliació només diu qui és d'alta, estudiï o no. Qui no ho és pot estar estudiant, buscant feina o en una altra situació: el que falta fins al 100 % no és una taxa d'atur. I més de la meitat dels titulats de grau mitjà, el 51,9 %, va començar un grau superior en els tres anys següents, cosa que ajuda a entendre per què l'afiliació del primer any és baixa. Abans d'usar una xifra cal preguntar a qui compta i a qui deixa fora. Una altra font és l'Enquesta de població activa de l'INE, que mesura l'atur segons el nivell de formació. El 2025, entre els joves de 25 a 29 anys, l'atur dels qui no havien passat de l'ESO era 2,2 vegades el dels qui tenien estudis superiors. És una relació clara, però no prova que el títol sigui l'única causa: qui estudia més també es diferencia en altres coses, com on viu o quins contactes té. Hi ha un límit més important per decidir: les xifres descriuen tendències de grup, no prediuen què farà una persona. Una mitjana del 59 % no diu què passarà amb tu, igual que saber que plou un dia de cada tres no et diu si demà necessitaràs paraigua. Depèn de la família professional, del territori, del centre i del que faci cada persona durant i després dels estudis. I queda l'enquadrament. «Quatre de cada deu titulats de grau mitjà no consten com a afiliats al tercer any» i «gairebé sis de cada deu sí que consten com a afiliats» descriuen la mateixa dada. Cap frase no menteix; cadascuna empeny cap a un costat. Davant de qualsevol titular convé preguntar: quina font, quin grup, quin any i què s'ha deixat fora? Les estadístiques serveixen per fer millors preguntes, no per decidir per tu.
Font: Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports, «Estadística de Inserción Laboral de las personas graduadas de FP» i «Estadística de Seguimiento Educativo Posterior», 2025; INE, Enquesta de població activa, taxes d'atur per nivell de formació, 2025 (consulta: 10/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 159
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
12. Copia i completa una taula amb quatre columnes (dades, opinions o supòsits, decisions passades que pesen i enquadraments) amb almenys un exemple de l'episodi a cadascuna; afegeix-hi un altre inventat per tu a cada columna i marca'l com a teu. Indica d'on surt cada dada.
Solució: Dades: 25 minuts amb autobús, 10 a peu, dos cursos, títol de l'ESO, 30 places, sol·licitud del 17-5 al 4-6, fitxes del 12-4-2027 (font: les fitxes). Opinions: «per si de cas», «més sortides» implícit, «vaja comparació». Decisions passades que pesen: la creu de desembre («si ja vas marcar…», «ja, però la vaig posar»), que és inèrcia més que cost enfonsat (no es va pagar res d'irrecuperable). Es valoren també els exemples inventats ben classificats (per exemple, un cost enfonsat real: «ja vaig pagar un curs que no em tornen»). Enquadraments: 92 % i 61 % sense explicar; «el 40 % ho deixa» (negatiu i sense font).
13. Calcula amb les dades del relat: a) Quants minuts més al dia i a la setmana (cinc dies) passaria en Hugo al transport si va al CIFP? b) Si un curs té unes 35 setmanes lectives i va al CIFP els cinc dies de totes, quantes hores són en un curs i en els dos? c) Quants punts percentuals separen les dues «compatibilitats» de CaminoClaro?
Solució: a) 50 − 20 = 30 min al dia; 150 min a la setmana = 2,5 h. b) 2,5 × 35 = 87,5 h per curs; 175 h en els dos. c) 31 punts; no diu res de l'aprenentatge ni de com li anirà: no se sap què mesuren.
14. Revisa aquesta resposta simulada del comparador de CaminoClaro: «Batxillerat: 92 % de compatibilitat. Serveis en Restauració: 61 %. Recomanació: batxillerat, més sortides». a) Què no explica? b) Quines dades personals suposa o necessitaria perquè el seu consell valgués? c) Quin enquadrament fa servir «més sortides»? d) Escriu tres preguntes que faries al portal abans de tenir en compte la seva recomanació.
Solució: a) Quines preguntes fa servir, com calcula, què vol dir «compatibilitat», amb què compara «més sortides». b) Suposa notes, gustos i perfil a partir de 30 respostes; per valer necessitaria interessos reals, situació i oferta propera, que no ha de tenir. c) Comparació positiva d'una opció sense dada ni referència («més» que què, per a qui). d) Exemples: «Com es calcula el percentatge?», «Quines dades fa servir?», «Quina font té "més sortides"?».
15. La mare d'en Hugo li diu: «Si ja vas marcar batxillerat al desembre, per què hi dones més voltes?». Explica per què la creu de desembre no obliga en Hugo: és un cost enfonsat de debò (una cosa pagada que no es recupera) o la inèrcia d'una decisió que es pot canviar? Hi ha res del que va passar al desembre que sí sigui informació útil per a ell?
Solució: No és un cost enfonsat en sentit estricte: en Hugo no ha pagat res que no pugui recuperar i la creu es pot canviar; és la inèrcia d'una decisió prèvia («ja, però la vaig posar»). El que importa són les conseqüències futures de cada via. Informació útil de desembre: que va marcar sense pensar-hi i pel que s'esperava a casa (U4), cosa que ajuda a separar el que vol del que s'espera d'ell, i que la seva família té una preocupació («per si de cas») amb la qual convé parlar.
16. La Lucía diu que «el 40 % dels qui comencen batxillerat sense ganes ho deixen». a) Escriu quatre preguntes per comprovar aquesta xifra. b) Com es podrien mesurar les «ganes»? c) Reescriu la frase amb enquadrament positiu sense canviar el que mesura (no deixar-ho no és el mateix que acabar-lo) i explica per què cap de les dues versions no serveix per decidir sense font.
Solució: a) De quina font? De quin lloc i any? De quin grup (qui «comença sense ganes»)? Què vol dir «ho deixen» (canvien a FP, abandonen, repeteixen)? b) Amb una enquesta prèvia a aquests alumnes; és difícil i subjectiu. c) «Segons aquesta xifra, el 60 % dels qui comencen batxillerat sense ganes no ho deixa» (no «l'acaba»: pot repetir o trigar més); les dues són la mateixa dada, i sense font no se sap si existeix.
17. En Hugo vol demanar a un assistent d'IA que li escrigui la decisió provisional. Indica quines parts li podria delegar, com ordenar la taula o proposar preguntes per al CIFP, i quines no, i justifica cadascuna. Quines dades no hauria d'escriure a l'eina?
Solució: Delegable: ordenar la taula, proposar preguntes per al CIFP o per a l'Andrés, explicar termes, revisar la redacció. No delegable: la decisió, les raons personals, la condició de revisió (són d'en Hugo), els requisits i terminis (es comproven a les fitxes). No escriuria el seu nom, la seva adreça, notes, dades del bar ni de la seva família.
18. Cas nou, sense ajuda: un alumne d'un altre institut dubta entre el batxillerat de Ciències i Tecnologia del seu centre i un cicle de grau mitjà d'Activitats Comercials en una altra localitat. Ha llegit que «amb batxillerat no et tanques cap porta». Escriu la seva decisió provisional amb aquest format: «Trio… perquè… Revisaré aquesta decisió si… abans del…», i afegeix dues dades que comprovaries en una font oficial.
Solució: Oberta. Exemple: «Trio el cicle d'Activitats Comercials perquè vull treballar aviat amb clients. Revisaré aquesta decisió si el desplaçament no és possible, abans del final del termini de sol·licitud; si no obtinc plaça, la revisaré quan surtin les llistes». Dades: requisit d'accés i termini de sol·licitud a la convocatòria; desplaçament i ajuts. Es valora: format complet, raons pròpies, condició concreta i font oficial.
19. Escriu dos titulars de la mateixa dada de la figura 8.3 sobre els joves de 25 a 29 anys amb FP de grau mitjà (la taxa d'atur es calcula sobre qui treballa o busca feina): un amb enquadrament positiu i un altre amb enquadrament negatiu. Explica quina dada afegiries perquè ningú no ho llegís com una garantia.
Solució: Exemple: «Més de 85 de cada 100 joves actius (que treballen o busquen feina) amb FP de grau mitjà tenen feina» (100 − 14,67 = 85,33) i «Gairebé 15 de cada 100 joves actius amb FP de grau mitjà són a l'atur». Els inactius no compten al denominador. Afegir: la comparació amb els altres nivells, que és una mitjana de 2025 per a tot Espanya i que no diu res d'un cicle ni d'una persona concrets.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 160
Triar després de l'ESO
- Opcions després de l'ESO
- Batxillerat: modalitats
- FP: bàsic, mitjà i superior
- Arts, esport i idiomes
- Persones adultes i ocupació
- Passarel·les entre vies
- Accés i suports
- Requisits i admissió
- Convocatòria, terminis i fonts
- Beques i ajuts
- Orientació i consell orientador
- Com decidim
- Cost d'oportunitat
- Costos enfonsats
- Enquadrament i omissions
- Mitjanes de grup, no persones
- Comparar i decidir
- Plantilla amb font i data
- Dades, opinions i supòsits
- Comparadors automàtics
- Decisió revisable
Resum
Després de l'ESO hi ha diversos itineraris formatius: el batxillerat, amb diverses modalitats; la Formació Professional de grau bàsic, mitjà i superior, amb formació en empresa; els ensenyaments artístics i esportius; els idiomes; l'educació de persones adultes i l'ocupació. Les passarel·les connecten unes vies amb les altres, i la formació continua al llarg de tota la vida. Per entrar en uns estudis cal complir uns requisits d'accés, i si hi ha més sol·licituds que places, uns criteris d'admissió ordenen els qui els compleixen. Els requisits i els terminis es comproven a la convocatòria oficial i s'apunten amb la data. Les beques, els ajuts i el departament d'orientació donen suport a la decisió; el consell orientador proposa, però no decideix. Tota elecció té un cost d'oportunitat, el valor de la millor alternativa a la qual es renuncia, que no és el mateix que els costos directes de cada via. Els costos enfonsats, el que ja s'ha gastat i no es recupera, no haurien de decidir per tu. L'enquadrament canvia com valorem la mateixa informació, i les estadístiques descriuen grups, no persones. Un comparador automàtic pot donar idees, però els seus percentatges no expliquen d'on surten ni coneixen la teva situació. Comparar dos itineraris amb una plantilla, dades amb data de consulta i una decisió provisional amb condició de revisió permet triar avui sense tancar el demà.