L'adolescència canvia alhora cinc plans: físic, cognitiu, social, emocional i sexual. Cada persona té el seu ritme, i el cervell, que continua desenvolupant-se durant la joventut, no està trencat: està aprenent. L'autoconcepte és la imatge que tens de tu; l'autoestima, com la valores; la identitat, la resposta provisional a «qui soc?», feta de diverses peces. Els estereotips de gènere poden limitar el que et creus capaç de fer. Per valorar-nos ens comparem amb altres (comparació social): comparar-se ajuda o enfonsa segons amb qui i per a què. L'estil atributiu és com expliquem el que ens passa: dins o fora, estable o canviant, controlable o no. L'autocrítica útil busca causes que es puguin canviar i acaba en un pas concret. Una qualitat es recolza amb fets: què vas fer, quan i què ho mostra; els tests sense validar semblen encertar perquè fan servir frases que serveixen per a quasi tothom. Davant la frustració, revisar la interpretació del fet permet replanificar i demanar una ajuda concreta, cuidant uns hàbits bàsics. Una aplicació construeix un perfil amb dades d'ús, categories i patrons: és una inferència, no la teva identitat ni un diagnòstic, i si et creus una etiqueta, pot afavorir que es compleixi. Conèixer-se és un procés que dura tota la vida: es revisa amb fets nous.
Créixer
- Cinc plans del desenvolupament
- Ritmes diferents
- Cervell que madura, no trencat
- Influència del grup
Conèixer-se
- Autoconcepte i autoestima
- Identitats múltiples
- Estereotips de gènere
- Comparació social
- Estil atributiu
Demostrar i refer
- Qualitat amb evidència
- Sense tests improvisats
- Frustració i interpretació
- Replanificar i demanar ajuda
- Pla B amb moment de revisió
Perfils automàtics
- Dades, categories, correlacions
- Inferència, etiqueta, diagnòstic
- Profecia autocomplerta
- Quines dades fa servir i què no sap