Salta al contingut

Formació i Orientació Personal i Professional · 4t d'ESO · Primer trimestre

Unitat 3 · Créixer i conèixer-se

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 47–64

Situació de partida

Llibre, pàgs. 47–48

L'espai de tutoria de la biblioteca, amb prestatgeries, un cartell amb la silueta d'una persona i alumnes que conversen amb la tutora.

És novembre a 4t B de l'Institut Ribera Nord. Dissabte 7, la Martina es va lesionar el genoll en un partit d'handbol; va a classe amb crosses i a les tardes mira entrenar el seu equip des de les graderies. La Inés demana un mapa de qualitats, cadascuna recolzada en alguna cosa que hagis fet. «Fàcil», pensa la Martina, «soc jugadora». Però què en queda, d'una jugadora que no pot jugar?

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Descriure els canvis de l'adolescència en els plans físic, cognitiu, social, emocional i sexual
  • Distingir autoconcepte, autoestima i identitat i explicar la comparació social
  • Analitzar com expliquem el que ens passa i diferenciar l'autocrítica útil de l'autoculpa
  • Demostrar una qualitat amb fets i no amb tests improvisats
  • Separar fet, interpretació i emoció davant d'un fracàs i replanificar un objectiu
  • Explicar per què el perfil que fa una aplicació és una inferència i no la teva identitat

Per començar

  1. Escriu tres paraules per descriure algú que coneixes bé, sense el seu nom. Què li has vist fer per triar-les?
  2. Quan alguna cosa et surt malament, penses que és per tu o per les circumstàncies?
  3. Amb qui et compares més: amb qui tens a prop, amb gent de les xarxes o amb tu mateix fa un any?
  4. Si una aplicació et digués «persona poc constant», amb quines dades creus que ho hauria decidit?

Mapa de la unitat

3.1L'adolescència: canvis en tots els plans

Llibre, pàgs. 49–51

En pocs anys canvien el cos, la manera de pensar, les amistats i les emocions. No canvien alhora ni al mateix ritme en tothom. L'adolescència és l'etapa de la vida entre la infantesa i l'edat adulta. Comença amb els canvis biològics de la pubertat i acaba de manera gradual, quan la persona assumeix les responsabilitats i l'autonomia de la vida adulta. No té una data exacta d'inici ni de final: depèn de cada persona i també de cada societat i de cada època. En moltes societats actuals s'estudia durant més anys que fa un segle, i això allarga el pas a la vida adulta. Per estudiar-la es distingeixen cinc plans del desenvolupament. Separar-los ajuda a entendre'ls, però a la vida real es barregen: un canvi físic afecta com et veus, i com et veus afecta com et relaciones. Pots haver crescut molt de pressa en alçada i més a poc a poc en la manera d'afrontar un conflicte. En el pla físic, unes substàncies que produeix el cos, les hormones, posen en marxa la pubertat: segons cada persona, arriben l'estirada, canvis en la veu i en el borrissol corporal, el desenvolupament dels caràcters sexuals i la maduració de la funció reproductora. També es retarda el rellotge del son: costa més adormir-se d'hora. En el pla cognitiu es desenvolupa el pensament abstracte: imaginar possibilitats («i si…?»), raonar amb hipòtesis, argumentar i pensar sobre el propi pensament. En el pla social, el grup d'amistats guanya pes, es busca més autonomia respecte de la família i es proven rols nous. En el pla emocional, les emocions es poden viure amb més intensitat i canviar més de pressa, i s'aprèn de mica en mica a reconèixer-les i a regular-les. En el pla sexual, el cos madura i poden canviar les vivències del desig i l'atracció, amb ritmes i formes molt diversos. És una part del desenvolupament de totes les persones i pertany a la seva intimitat: en aquest llibre ningú no ha d'explicar res de personal. L'informe de la unitat n'amplia aquest pla.

Figura 3.1. Els cinc plans del desenvolupament en l'adolescència. Columnes «Pla · Què canvia · Exemple». Físic · hormones, estirada, caràcters sexuals · «En Hugo va fer l'estirada a 2n; en Dani, ara». Cognitiu · pensament abstracte, hipòtesis, argumentar · «La Lucía: i si no hi hagués exàmens?». Social · més pes del grup, més autonomia · «La Martina es va apuntar a handbol perquè hi anava la seva cosina». Emocional · més intensitat, aprendre a regular · «En Dani s'enfada i l'endemà ho veu petit». Sexual · maduració; desig i atracció; identitat de gènere i orientació · «Algú comença a sentir atracció; una altra persona, encara no» (exemple gen
Figura 3.1. Els cinc plans del desenvolupament en l'adolescència

Ritmes diferents

En una mateixa classe de 4t pot haver-hi anys de diferència en el desenvolupament físic. En Hugo va fer l'estirada a 2n i ja és dels més alts; en Dani l'està fent ara. La variabilitat és àmplia, i comparar ritmes sol fer sentir estrany sense motiu. Si alguna cosa del teu desenvolupament et preocupa o et sembla molt avançada o endarrerida, ho pots preguntar al teu centre de salut o a una persona adulta de confiança.

El cervell continua madurant

Durant l'adolescència el cervell es reorganitza: es reforcen connexions i se n'eliminen d'altres, i les xarxes que ajuden a planificar, a frenar un impuls i a valorar conseqüències continuen desenvolupant-se durant la joventut, sense una data de tancament exacta. Això no vol dir que el cervell adolescent estigui «trencat» ni que no puguis prendre bones decisions. En moltes tasques, amb calma i temps, als 15 o 16 anys es raona de manera semblant a un adult. Costa més quan l'emoció és molt intensa o quan el grup mira, i llavors ajuda donar-se temps abans de decidir.

Personalitat i emocions

La personalitat és la manera relativament estable que té cada persona de pensar, sentir i actuar. Es desenvolupa per la interacció de biologia, experiències i context. Alguns autors distingeixen el temperament, tendències de reacció visibles des de molt aviat, i el caràcter, que es forma amb l'experiència i les decisions pròpies, però no són compartiments separats. A l'adolescència es va assentant, però continua canviant tota la vida: no té sentit dir d'algú de 15 anys «és així i no canviarà». Les emocions també s'aprenen a manejar. Regular una emoció no és amagar-la ni deixar de sentir-la, sinó reconèixer-la, posar-li nom i triar què fer-ne. Es pot practicar: esperar abans de respondre un missatge que t'ha enfadat, sortir a caminar, parlar-ne amb algú o mirar el que ha passat d'una altra manera. Cap estratègia no funciona sempre, però totes es poden provar.

Cas · El grup pesa, per a bé i per a mal

Cas fictici.

La Martina es va apuntar a handbol als nou anys perquè hi anava la seva cosina. En Dani va començar a fer servir tantes aplicacions perquè el seu grup li ho ensenyava tot. La Salma va començar a anotar el que observa perquè una amiga de 2n ho feia. El grup influeix: ensenya, anima i sosté, i també pot pressionar per fer el que no faries sol. La influència del grup no és bona ni dolenta en si mateixa: depèn d'on empeny i de si pots dir que no. Dir que no costa menys si portes pensada una frase curta i si una altra persona del grup pensa com tu.

Classifica

Activitat 1 · En quin pla canvia?

Classifica cada canvi en el pla del desenvolupament on el situaries.

La Lucía discuteix a classe què passaria si no existissin els exàmens.

A en Hugo li canvia la veu.

La Salma prefereix passar la tarda amb les amigues abans que amb la família.

En Dani s'enfada molt per una cosa que l'endemà li sembla petita.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

1. Classifica cada canvi en el seu pla del desenvolupament i justifica la resposta: a) la Lucía discuteix a classe què passaria si no existissin els exàmens; b) a en Hugo li canvia la veu; c) la Salma prefereix passar la tarda amb les amigues abans que amb la família; d) en Dani s'enfada molt per una cosa que l'endemà li sembla petita; e) comencen els primers sentiments d'atracció per una altra persona. Afegeix un exemple inventat de cada pla.

Solució: a) cognitiu (pensament hipotètic); b) físic; c) social (pes del grup, autonomia); d) emocional (intensitat i canvi ràpid); e) sexual. Exemples inventats correctes en cada pla.

2. Algú escriu en un fòrum: «Els adolescents teniu el cervell a mig fer, així que no podeu decidir res». Explica quina part té alguna base i quina és falsa. Reescriu la frase perquè sigui correcta.

Solució: Base: algunes xarxes del cervell (planificar, frenar impulsos) continuen desenvolupant-se durant la joventut, sense data exacta de tancament. Fals: que no es pugui decidir; en moltes tasques, amb calma i temps, es raona de manera semblant a un adult, i costa més amb emoció intensa o pressió de grup. Reescriptura: «A l'adolescència el cervell continua madurant; amb calma es decideix bé, i amb molta emoció o amb el grup al davant convé donar-se temps».

3.2Identitat, autoconcepte i autoestima

Llibre, pàgs. 51–52

El que penses de tu, com et valores i el que et fa sentir tu mateix no són el mateix. I cap de les tres coses no està acabada als 15 anys. L'autoconcepte és la imatge que tens de tu: el que creus que ets i que saps fer. «Se'm donen bé els idiomes», «soc de Valldelana», «jugo a handbol» o «em costa parlar en públic» són frases de l'autoconcepte. Té diverses àrees: acadèmica (com et veus com a estudiant), social (amb els altres), física (el teu cos i les teves capacitats físiques) i emocional (com gestiones el que sents). Pots veure't molt bé en una àrea i no tant en una altra. Cap àrea no és més important que les altres per definir qui ets, i totes poden canviar amb el temps. L'autoestima és la valoració d'aquesta imatge: quant t'aprecies i t'acceptes. «Jugo a handbol» és autoconcepte; «estic orgullosa de com jugo» és autoestima. Una autoestima sana no consisteix a creure's el millor en tot, sinó a valorar-se de manera realista: reconèixer el que fas bé i el que et costa sense que això t'enfonsi. Puja i baixa amb el que vius. La recerca no demostra que pujar l'autoestima, per si sola, millori les notes. Aprendre pot ajudar a valorar-se, tot i que la relació no és automàtica i depèn d'altres factors. L'autoestima es construeix amb tres ingredients: el que aconsegueixes amb esforç (aprovar una cosa que et costava, acabar un projecte), com et tracten les persones importants per a tu i com et parles quan falles. Parlar-te com a una amiga que ha fallat no és ser tou: ajuda a continuar intentant-ho. La identitat és la resposta, sempre provisional, a la pregunta «qui soc?». Inclou el que t'importa, a quins grups sents que pertanys i què vols fer amb la teva vida. El psicòleg Erik Erikson va descriure l'adolescència com el moment d'explorar aquesta resposta: provar activitats, idees i grups abans de comprometre's amb alguns.

ConceptePregunta que responExemple de la Martina
AutoconcepteCom soc?«Soc jugadora d'handbol i organitzo bé»
AutoestimaQuant em valoro?«Estic orgullosa de com defenso»
IdentitatQui soc i què m'importa?«L'equip és part de mi; també les meves amigues i els estudis»

Diverses identitats alhora

Ningú no és una sola cosa. La Martina és jugadora, estudiant de 4t B, amiga, filla i néta, i la que organitza els plans del grup. Quan algú recolza tota la seva identitat en una sola peça, qualsevol cop a aquesta peça sembla un cop a tot. Diverses peces no eviten els cops, però cap no se n'emporta tot.

Estereotips de gènere

Un estereotip de gènere és una idea simplificada i rígida sobre com han de ser, què els ha d'agradar o què se'ls ha de donar bé a nois i a noies: «elles són ordenades», «ells no ploren», «l'handbol és cosa de nois». S'aprenen a la família, a l'escola, als mitjans i a les xarxes, i poden condicionar l'autoconcepte: descartes una afició o uns estudis perquè «no et toquen», no perquè no t'agradin. La Salma ho va notar quan un company va dir que la tecnologia «no li anava». Ningú no és només l'etiqueta del seu grup: mira què fas tu, no què s'espera de tu.

Cas · En Hugo, «el graciós»

Cas fictici.

A 4t B tothom sap que en Hugo és «el graciós». És veritat que fa riure, i li agrada. Però quan vol parlar seriosament que li atrau la FP, la gent espera una broma, i ell a vegades la fa per no sortir del paper. El paper que el grup li dona forma part de la seva identitat, però no l'esgota: en Hugo també és el que calcula de memòria al bar de la seva família, el que ajuda qui arriba nou i algú que encara està decidint què vol estudiar.

Classifica

Autoconcepte, autoestima o identitat?

Amb les frases de la Martina, classifica cada una segons el que expressa.

Soc jugadora d'handbol i organitzo bé.

Estic orgullosa de com defenso.

L'equip és part de mi; també les meves amigues i els estudis.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

3. Escriu quatre frases d'autoconcepte que podria dir la Martina abans de la lesió («Soc…», «Se'm dona bé…»), d'àrees diferents si pots, i una d'autoestima. En què es diferencia aquesta última? Quines depenen de l'handbol?

Solució: Exemples d'autoconcepte: «Soc jugadora d'handbol» (física/social), «Se'm dona bé organitzar l'equip» (social), «Soc bona estudiant d'Anglès» (acadèmica), «Em controlo quan perdo» (emocional); d'autoestima: «Estic orgullosa de com defenso» (valora, no descriu). S'admeten altres combinacions d'àrees coherents. S'espera que observin que diverses depenen de l'handbol.

4. En Dani mira les fotos d'un company que «ho fa tot bé» en una xarxa social i escriu: «Jo no faig res d'interessant». Explica quin tipus de comparació està fent, quina informació li falta i proposa dues comparacions més justes. Després, explica com un estereotip de gènere pot fer que algú descarti una afició.

Solució: Comparació cap amunt amb el millor d'una altra persona en una xarxa. Li falta informació: el que no es publica, quant costa, els dies normals. Comparacions més justes: amb ell mateix fa un any; amb un company en una tasca concreta per aprendre com la fa. Estereotip: una idea rígida sobre el que «toca» a nois o a noies pot fer descartar una afició per un motiu que no és el propi gust; l'exemple pot ser inventat (p. ex., «l'handbol és cosa de nois»).

3.3Com expliquem el que ens passa: l'estil atributiu

Llibre, pàg. 53

Quan alguna cosa surt bé o malament, busquem una causa. La causa que triem canvia el que sentim i el que fem després. Una atribució és la causa a la qual atribuïm un resultat. El psicòleg Bernard Weiner va proposar analitzar-les amb tres preguntes. La causa és en mi o fora (interna o externa)? És una cosa que dura o que canvia (estable o inestable)? Hi puc fer alguna cosa (controlable o no)? La manera habitual en què cada persona respon a aquestes preguntes s'anomena estil atributiu.

Figura 3.2. Quatre maneres d'explicar el mateix resultat: en Dani no resol el cas de la targeta. Centre/títol: «Resultat: en Dani no resol el cas de la targeta». Files «Interna (en mi)» / «Externa (fora)»; columnes «Estable (dura)» / «Inestable (canvia)». Caselles: interna-estable «No serveixo per a això» (no controlable); interna-inestable «No vaig practicar amb casos nous» (controlable, destacada en el color del llibre); externa-estable «La Inés posa sempre casos impossibles» (no controlable); externa-inestable «Hi havia molt soroll aquell dia» (no controlable)
Figura 3.2. Quatre maneres d'explicar el mateix resultat: en Dani no resol el cas de la targeta

Les atribucions guien el que fas després. Si en Dani pensa «no serveixo per a això» (interna, estable, no controlable), es rendeix. Si pensa «no vaig practicar amb casos nous» (interna, inestable, controlable), sap què canviar. L'autocrítica útil busca causes que es puguin canviar i diu què fer diferent; l'autoculpa converteix un resultat en un defecte de la persona i no proposa res. Aquí s'analitzen explicacions, no persones.

Cas · Dues explicacions de la mateixa derrota

Cas fictici.

L'equip de la Martina va perdre per un gol el partit anterior a la lesió. Una companya va dir: «Som dolentes en els finals». La Martina va dir: «Els últims deu minuts vam deixar de defensar en bloc». La primera és interna, estable i no diu què fer; la segona és interna, però inestable i controlable: el dimarts següent, la Núria, l'entrenadora, va dedicar mig entrenament a defensar els finals.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

5. La Lucía suspèn un examen de Física. Escriu quatre explicacions possibles, una a cada casella de la figura 3.2, i digues si cadascuna és controlable. Tria la que més l'ajudaria i escriu-ne el primer pas.

Solució: Interna estable: «no serveixo per a la Física» (no controlable). Interna inestable: «vaig estudiar la nit abans» (controlable). Externa estable: «el professor posa exàmens impossibles» (no controlable per a ella). Externa inestable: «aquell dia hi havia obres a l'aula» (no controlable). La que ajuda: la interna inestable; primer pas concret (p. ex., «fer dos problemes nous cada dimarts i dijous»).

3.4Qualitats que es demostren amb fets

Llibre, pàgs. 54–56

Dir «soc constant» és fàcil. Una qualitat es demostra amb el que fas, i es pot entrenar. Una qualitat és una manera d'actuar que tendeix a repetir-se en situacions diferents. Es recolza amb evidències, exemples concrets: què vas fer, quan i què ho mostra (algú que ho va veure, un treball, un resultat). «Soc responsable» no convenç ningú; «vaig portar la llista de material del viatge de 3r i no es va oblidar res» sí. Un sol exemple no prova una qualitat; diversos, en moments o llocs diferents, la recolzen millor. Hi ha quatre qualitats que et demanaran sovint. La iniciativa és començar alguna cosa sense que t'ho manin: proposar, preguntar, posar-s'hi. La Lucía la va mostrar quan va proposar al seu grup un calendari de lliuraments sense que ningú li ho demanés. La creativitat o pensament creatiu és produir idees noves i útils; no és només dibuixar o fer música: també és trobar una altra manera d'organitzar una tasca o de resoldre un problema quotidià. La perseverança és mantenir l'esforç quan costa; no és el mateix que la tossuderia, perquè inclou saber canviar de mètode quan el primer no funciona. En Dani la practica: si un cas no li surt, ja no el deixa. La cooperació és treballar amb altres cap a un objectiu comú: repartir, escoltar, complir la teva part. En Hugo la mostra al treball de Tecnologia, quan reparteix les tasques amb el seu grup sense discutir i fa la seva part a temps. Les qualitats no són fixes ni van en un sol lloc. La mateixa persona pot ser molt perseverant entrenant i poc en estudiar un tema que no l'interessa, i una qualitat que aprens en un lloc pot passar a un altre: qui organitza un equip a la pista pot organitzar també un treball de classe. Es potencien amb reptes una mica per sobre del que ja fas, pràctica, comentaris concrets de qui t'ha vist i passos petits. El que et costa no és un defecte que amagar, sinó una àrea de millora amb el seu primer pas.

Confiança en un mateix

La confiança en un mateix és creure que pots afrontar una tasca concreta. No apareix per dir-te «puc amb tot»: creix quan aconsegueixes una cosa difícil, quan veus algú semblant a tu aconseguir-la i quan algú de confiança et diu què has fet bé. I baixa si només et fixes en el que falla. Per això les evidències serveixen dues vegades: convencen els altres i et recorden de què ets capaç. Una confiança ajustada no és creure-s'ho tot: és saber què saps fer i què t'has d'entrenar.

Com trobar les teves evidències

Per trobar qualitats que dones per suposades serveixen quatre preguntes: per a què et demanen ajuda els altres?, què vas acabar encara que costés?, què vas proposar que després han fet servir altres?, què has après a fer aquest any que abans no sabies? Cada resposta és una pista; la qualitat s'escriu després, a partir del fet, i no al revés. Pregunta també a algú de confiança què t'ha vist fer bé.

Evidència febleEvidència forta
«Soc molt treballadora»«Vaig acabar el treball d'Història tot i que el meu grup es va retardar; el vaig lliurar el divendres 16 d'octubre»
«Se'm dona bé ajudar»«Dijous vaig explicar a un company tres exercicis de percentatges fins que en va resoldre un sense ajuda»

Cas · La creativitat de la Salma no té pinzell

Cas fictici.

La Salma diu que ella «no és creativa» perquè no dibuixa. Però al setembre va inventar un sistema per al seu quadern verd: el que veu, en tinta blava; el que interpreta, en llapis, per poder-ho esborrar si s'equivoca. Des de llavors, mig grup el copia, i ningú no li ho havia demanat: també és iniciativa. Això és pensament creatiu: una idea nova, útil i que altres han vist funcionar. L'evidència: què va fer (el sistema de dos colors), quan (setembre) i què ho mostra (el grup que el fa servir).

Figura 3.3. L'esborrany de la Martina, completat com a model amb evidències d'abans de la lesió. Títol «Mapa de qualitats · Martina · esborrany». Columnes «Qualitat · Què vaig fer · Quan · Què ho mostra». Files: Constant · entreno 3 tardes i jugo 1 partit per setmana · des de fa 2 anys · la Núria i l'equip. Competitiva · demano la revenja quan perdem · cada derrota · l'equip. Líder a la pista · dirigeixo l'escalfament quan falta la Núria · 2 vegades a l'octubre · l'equip cadet. Disciplinada · no falto a cap entrenament · 8 setmanes seguides (set.-oct.) · la Núria. Fila final en blanc, separada: «Per potenciar · Primer pas». Nota a dalt a la d
Figura 3.3. L'esborrany de la Martina, completat com a model amb evidències d'abans de la lesió

Busca els errors

Evidència feble o evidència forta?

Marca les frases que són una evidència feble: afirmen una qualitat sense dir què es va fer, quan i què ho mostra.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

6. Converteix aquestes frases en qualitats amb evidència (què va fer, quan i què ho mostra) o explica què falta perquè ho siguin: a) «L'Iker és molt creatiu»; b) «La Lucía és organitzada perquè sempre porta agenda»; c) «En Hugo té iniciativa: dimarts va proposar al seu grup dividir la pràctica de Física en tres parts i tots el van seguir»; d) «Soc perseverant». A la figura 3.3, totes les evidències de la Martina són de la pista: quin problema li planteja ara?

Solució: a) Falta l'evidència: què va crear, quan i què ho mostra. b) Portar agenda és un hàbit, no prova organització per si sol: falta un resultat (p. ex., què va organitzar i amb quin resultat). c) És una evidència completa: què (va proposar dividir la pràctica), quan (dimarts), què ho mostra (el grup el va seguir); per parlar d'una qualitat, convindria algun exemple més. d) Falta tot: una actuació concreta. Figura 3.3: totes les evidències són de la pista i d'abans del 7-11.

3.5Frustració, fracàs i canvi de plans

Llibre, pàgs. 56–57

Quan un pla es trenca, el que sents depèn en part de com l'interpretes. I un pla trencat es pot refer. La frustració és el malestar que apareix quan un obstacle impedeix aconseguir una cosa que desitges; pot venir amb enuig, tristesa o impotència. És normal i té una funció: avisa que alguna cosa importa. La interpretació del que passa influeix sovint en com ho vivim i ho afrontem. El fet «m'he lesionat» es pot interpretar com «s'ha acabat tot» o com «aquest any serà diferent». Algunes emocions surten molt de pressa, abans de poder pensar; després es pot revisar la interpretació i decidir què fer. Un fracàs és un resultat no assolit, no una definició de la persona. Es pot analitzar i fer de manera diferent la propera vegada. Davant la frustració ajuden cinc passos: 1) anomenar l'emoció («estic frustrada», millor que «estic fatal»); 2) separar el fet de la interpretació; 3) replanificar: mantenir el que importa de l'objectiu i canviar el termini, la forma o la meta; 4) demanar una ajuda concreta; i 5) cuidar els hàbits saludables bàsics: dormir a hores regulars, menjar bé, moure't i mantenir rutines i la gent amb qui et sents bé. Si el malestar dura molt o no et deixa fer la teva vida, cal parlar-ne amb un adult de confiança, amb la tutoria o amb el centre de salut.

Cas · El pla A de la Martina

Cas fictici.

El pla A de la Martina era jugar el torneig de Nadal del dissabte 19 de desembre. Amb crosses fins a mitjan desembre i sense competir abans de Nadal, aquest pla no és viable. La seva primera interpretació va ser: «Em quedo sense res». El que de debò importa del pla A és continuar unida a l'equip i no perdre l'hàbit d'esforçar-se. Un pla B possible: anar a un entrenament per setmana, fer els exercicis que li han indicat i revisar el pla al gener. No és el pla que volia. És un pla que pot complir i que es pot revisar. Demanar ajuda no és rendir-se. Una petició útil diu què necessites, a qui ho demanes i per a quan: «Lucía, em passes dijous els apunts de Física?».

Ordena

Cinc passos davant la frustració

Ordena els cinc passos que ajuden quan un pla es trenca.

  1. Anomenar l'emoció
  2. Separar el fet de la interpretació
  3. Replanificar: mantenir el que importa i canviar el termini, la forma o la meta
  4. Demanar una ajuda concreta
  5. Cuidar els hàbits saludables bàsics

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

7. En Dani esperava entrar en un taller de programació del Centre Cívic Les Eres i s'ha quedat fora perquè es va omplir en una hora. Escriu en quatre columnes el fet, dues interpretacions possibles, l'emoció que produiria cadascuna i una resposta per a cadascuna. Acaba amb un pla B i una petició d'ajuda concreta.

Solució: Exemple: fet, «m'he quedat fora del taller». Interpretació 1, «mai no aconsegueixo res» → tristesa → deixar d'intentar-ho. Interpretació 2, «es va omplir molt de pressa; la propera vegada m'apunto en obrir» → empipament → posar-se un avís. Pla B: llista d'espera, un altre taller o aprendre amb un curs del centre cívic. Petició concreta: «M'avises quan obrin les inscripcions del següent?».

3.6Pot una app dir-te qui ets?

Llibre, pàgs. 57–58

Moltes aplicacions construeixen un «perfil» de qui les fa servir. Aquest perfil diu alguna cosa de les teves dades, però no diu qui ets. Segons com funcioni i quins permisos li donis, una aplicació d'entrenament, de música o de vídeos registra quant de temps la fas servir, a quina hora, què tries i què deixes a mitges; algunes, també per on et mous. Amb aquestes dades d'ús, el sistema et col·loca en unes categories que algú va definir abans («constant», «ocasional», «en risc d'abandonament») i pot comparar les teves dades amb les d'altres persones: si les que es comportaven com tu van fer alguna cosa després, suposa que tu també ho faràs. El sistema busca patrons o aplica regles fixades per qui el va dissenyar; de vegades detecta correlacions, dades que solen anar juntes i que no proven una causa. El resultat és una inferència: una conclusió probable a partir de dades incompletes. Més dades pertinents poden afinar el perfil, però no garanteixen que l'encerti ni que descrigui la persona sencera. Aquest patró es pot convertir en una etiqueta automàtica, un nom que resumeix una persona («desmotivada», «líder nata»). Una etiqueta no és un diagnòstic, la valoració d'un professional de la medicina o la psicologia amb proves validades, entrevista i responsabilitat, ni descriu ningú sencer: l'app de la Martina no té informació suficient per avaluar-ne la motivació. Una inferència pot encertar; el problema comença quan es tracta com un fet.

Per què s'equivoca un perfil

El perfil falla de maneres previsibles. Les dades són incompletes: l'app no sap que t'has lesionat, que tens exàmens o que entrenes amb un altre mòbil. Les categories són poques i les va decidir una altra persona. El que sol passar en un grup no té per què passar-te a tu. I una correlació no diu la causa: deixar de registrar activitat no vol dir deixar de voler fer esport. A més, l'etiqueta té efectes: si te la creus, pot influir en el que fas i afavorir que es compleixi; els sociòlegs ho diuen profecia autocomplerta. Convé revisar els permisos de cada aplicació (ubicació, contactes, micròfon), no donar més informació de la necessària i mirar l'edat mínima i la política de privacitat. Segons el servei i la llei, pots demanar veure, corregir o esborrar les teves dades, amb límits; si ho necessites, demana ajuda a un adult.

Cas · Dos perfils per a la mateixa Martina

Cas fictici.

A l'octubre, la seva app d'entrenament descrivia la Martina com a «competidora constant». Al novembre, després de la lesió, la descriu com a «esportista desmotivada». La Martina és la mateixa persona; el que ha canviat són les seves dades d'activitat. Cap dels dos perfils no mesura la seva motivació: mesuren minuts registrats. Si la Martina s'hagués cregut el primer, per què no s'hauria de creure ara el segon?

Cinc preguntes davant de qualsevol perfil automàtic

1) Quines dades ha fet servir el sistema? 2) Quines categories tenia per triar i qui les va decidir? 3) Amb qui em compara? 4) Què no pot saber de mi? 5) Com diria el mateix una hipòtesi honesta? Amb aquestes preguntes, «esportista desmotivada» es converteix en alguna cosa com: «Aquesta setmana has registrat menys activitat que fa un mes; ha canviat alguna cosa?». La decisió de creure-s'ho, corregir-ho o ignorar-ho és de la persona, no del sistema. Les mateixes preguntes serveixen per als perfils que afalaguen, que també fixen una imatge.

Comprova la teva revisió de la resposta de la IA

Solució: Dades: 330 minuts, 3 entrenaments i 1 partit, 8 setmanes seguides, ritme dels últims 15 minuts. Inferències: «competidora constant», «líder nata», «la paciència». Una app d'entrenament no registra com es relaciona amb l'equip: «líder» no es pot saber amb aquestes dades. Baixar el ritme al final pot dependre del cansament, del tipus d'exercici o de l'estratègia de l'entrenament.

Busca els errors

Revisa la IA · El perfil de la Martina

L'aplicació d'entrenament escriu aquest perfil. Marca les frases que són inferències sense prova i no dades registrades.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

8. Copia el perfil d'octubre de la caixa «Revisa la IA» i fes una taula de tres columnes: dada que registra l'app, inferència que en treu i què hauria de saber perquè la inferència fos fiable. Per què un perfil que afalaga també és una etiqueta? Què tenen en comú el perfil d'octubre i el de novembre?

Solució: Taula amb les tres columnes del perfil d'octubre (dada, inferència, què hauria de saber: què passa als entrenaments, què opinen l'equip i l'entrenadora, quins exercicis es feien al final). Un perfil que afalaga també resumeix la persona amb una paraula triada pel sistema i la pot fixar.

9. Una aplicació de música mostra a una usuària aquest missatge (resposta simulada): «De les teves últimes 40 cançons, 31 són lentes. Estat d'ànim: trist. Et recomanem música per animar-te». Reescriu el missatge com una hipòtesi que respecti les dades i indica tres dades que li falten al sistema per afirmar alguna cosa sobre com se sent aquesta persona.

Solució: Hipòtesi: «Has escoltat 31 cançons lentes de 40. Pot ser que ara et vingui de gust aquest tipus de música; vols altres suggeriments?». Dades que falten: per què les tria (estudia, es relaxa, li agrada aquest grup), si una altra persona fa servir el compte, què fa fora de l'app, com diu ella que se sent.

El que costa triar · L'etiqueta que no encaixava

Llibre, pàgs. 59–60

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

El mòbil va vibrar mentre la Martina esperava l'ascensor de l'institut, amb les dues crosses en una mà i la motxilla penjada d'una espatlla. Era dijous. Feia dinou dies del partit; els havia comptat. Era un avís de l'aplicació dels entrenaments, que feia servir des de feia dos anys: Activitat −86 % en 30 dies. Perfil actualitzat: esportista desmotivada. Risc d'abandonament: alt. La Martina va riure en veu alta. L'Iker, que esperava al seu costat, va alçar la vista de la llibreta i li va preguntar què passava.

—Diu que estic desmotivada. —Li va ensenyar el mòbil—. No corro: duc crosses.

—Interessant elecció de paraula —va dir l'Iker.

Va arribar l'ascensor. Abans que es tanquessin les portes, la Martina ja no reia.

A FOPP, la Inés va repartir un full de quatre files i, al peu, «Per potenciar».

—Primer esborrany del mapa de qualitats. Quatre qualitats i, al costat de cadascuna, alguna cosa que hàgiu fet: què, quan i què ho mostra. Sense evidència, no val.

La Martina va escriure de pressa, com qui sap la resposta: Constant: entreno tres tardes i jugo un partit cada setmana. Competitiva. Líder a la pista. Disciplinada. Després va mirar el full. Tot era veritat. Tot d'abans del dia 7. A la seva dreta, la Lucía ja anava per la tercera fila. Al davant, en Hugo havia escrit «graciós» i ho havia ratllat. La Martina va tapar el full amb el braç.

—Si no jugo, això ja no és veritat —va dir, sense mirar ningú.

—I què has fet aquestes tres setmanes? —L'Iker havia girat la cadira cap a ella.

—Res. Només mirar.

—Ja. I qui ordena els apunts compartits de 4t B des de dijous passat?

—Això no compta. És emplenar buits.

—Depèn de per a qui. Ahir els vam fer servir vint persones.

—Ho he vist —va dir la Salma, sense alçar la vista del quadern verd—. A l'octubre vas ser tu qui li va explicar a en Dani el cas de la targeta.

La Martina va arronsar les espatlles.

—Bé, però digues-ho clar: li ho vas explicar o no?

La Martina no va contestar. La Inés va passar al seu costat i va mirar el full tapat sense demanar-lo.

—Com saps si una qualitat és teva o de la pista?

—Perquè la tinc.

—I què necessitaries saber per comprovar-ho?

—Si em surt també fora —va dir la Martina, al cap d'una estona.

La Inés va assentir i va seguir entre les taules.

La Martina, a les graderies del pavelló amb les crosses recolzades, mira el mòbil mentre el seu equip entrena.
La Martina, a les graderies del pavelló amb les crosses recolzades, mira el mòbil mentre el seu equip entrena.

A la tarda, el pavelló feia olor de goma i de cansament. La Martina es va asseure a la segona fila de les graderies, amb les crosses recolzades al banc de davant. A baix, l'equip cadet feia rondes de passades. Es va comparar, com sempre, amb la millor de la pista, i va sortir perdent, com sempre. Va obrir l'app. El perfil seguia allà. A sota, en gris, hi havia una línia nova: El 78 % de les usuàries amb una caiguda així deixa l'app en dos mesos. Va pensar que potser l'app tenia raó. Després, que no sabia res del seu genoll. Ni dels apunts.

—Defensa, la set està sola! —se li va escapar.

La Núria, l'entrenadora, va girar el cap. En acabar l'exercici va pujar a les graderies amb un full a la mà.

—Fa vint minuts que dius per sota qui no ajuda en defensa. I tens raó gairebé sempre. Necessito algú que dugui el full d'estadístiques als partits: llançaments, pèrdues, qui defensa qui. Des de la banqueta.

—Per llàstima?

—Perquè llegeixes el partit des de fora millor que ningú. I ara ets fora.

—Quin és el pla? —La Martina va mirar el full: caselles buides, noms de les seves companyes—. Quants partits?

La Núria li va contestar que els que volgués i que el primer era el dissabte 5. Li va deixar el full sobre els genolls i va baixar a la pista. La Martina va treure de la motxilla l'esborrany del mapa. Quatre files, totes d'abans, i la línia de «Per potenciar», buida. Va destapar el bolígraf. No va escriure encara. Al mòbil, cara avall sobre el banc, l'app seguia dient que s'havia rendit.

Situació d'aprenentatge: Qualitats amb proves

Llibre, pàg. 61

Activitats individuals

  • Llista actuacions recents (teves o de la Martina) i la qualitat que mostra cadascuna.
  • Compara-la amb el perfil de l'app: què confirma, què contradiu, què no sap.

Activitats en grup

  • Intercanvieu només mapes ficticis o compartits per voluntat pròpia i reviseu cada exemple.
  • Proposeu una qualitat per potenciar i el seu primer pas.

Dades. Actuacions de la Martina: entrena tres tardes i juga un partit per setmana fins al 7-11; dirigeix dos escalfaments a l'octubre, quan falta la Núria; a finals d'octubre explica a en Dani un cas que ell no treia; des de dijous 19-11 ordena els apunts compartits de 4t B, que fan servir 20 dels 24 alumnes; el 26-11 avisa dels errors de defensa; la Núria li ofereix el full d'estadístiques des de dissabte 5-12. Perfil de l'app: «Activitat −86 % en 30 dies. Perfil actualitzat: esportista desmotivada». Comprovació individual. Sense ajuda: la Nerea, de 4t, deixa la banda de música del barri. Ordenava les partitures de 18 músics, ajudava tres alumnes de 1r a afinar i va proposar una taula de repartiment que el seu grup va fer servir. Escriu dues qualitats amb la seva evidència (inventa el que falti) i una que portaria a un altre lloc, amb el seu primer pas.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte (qualitats amb fets, no etiquetes) → individual (llista d'actuacions i qualitat de cadascuna; contrast amb el perfil de l'app) → grup (revisar exemples de mapes ficticis o compartits voluntàriament; qualitat per potenciar i primer pas) → producte (mapa E3) → comprovació (cas de la Nerea)
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Créixer en tots els plans

Llibre, pàg. 62

El desenvolupament sexual forma part del desenvolupament de totes les persones, igual que el físic o l'emocional. Comprendre'l amb informació fiable ajuda a cuidar-se i a cuidar els altres. A la pubertat, les hormones produeixen els canvis del cos: creixement, borrissol, canvis en la pell i en la veu, desenvolupament dels òrgans sexuals, primera regla o primeres ejaculacions. Comencen a edats diferents i avancen a ritmes diferents, amb una variabilitat àmplia. També poden canviar les vivències del desig i l'atracció, amb ritmes i formes diverses. La identitat de gènere es refereix a com viu una persona el seu gènere, que pot coincidir o no amb el sexe assignat en néixer; l'orientació sexual, cap a qui pot sentir atracció, si en sent. Aquesta diversitat forma part de la realitat humana i mereix el mateix respecte. Ningú no ha de donar explicacions sobre la seva intimitat, ningú no ha de definir-se amb presses i les burles o els insults per l'orientació o la identitat d'algú fan mal i no són una broma. Les relacions afectives sanes són igualitàries: les dues persones decideixen, cap no controla l'altra i totes dues poden dir que no. Revisar el mòbil de la parella, decidir amb qui pot parlar o pressionar perquè enviï una foto no són proves d'amor, sinó formes de control. I compartir o reenviar imatges íntimes d'una altra persona sense el seu consentiment, encara que te les enviés ella, vulnera la seva intimitat i, segons les circumstàncies, pot ser delicte. Al centre de tot hi ha el consentiment. S'expressa de manera lliure i clara, amb paraules o amb actes, i en aquell moment; es pot canviar d'opinió, i el silenci, la por o haver dit sí abans no l'expressen. La llei espanyola ho expressa així: «Sólo se entenderá que hay consentimiento cuando se haya manifestado libremente mediante actos que, en atención a las circunstancias del caso, expresen de manera clara la voluntad de la persona». La llei protegeix especialment els menors de 16 anys: el seu consentiment lliure només exclou la responsabilitat penal si l'altra persona és pròxima en edat i maduresa, i mai si hi ha violència, intimidació o abús de superioritat o vulnerabilitat. Gran part del que circula per internet sobre sexualitat no és fiable: mostra situacions irreals o violentes. Les fonts de confiança són els professionals sanitaris, els programes de salut del centre, la tutoria, el departament d'orientació i el centre de salut, on també es pot demanar consell de manera confidencial. Cuidar-se inclou a més la salut: conèixer com es prevenen els embarassos no desitjats i les infeccions de transmissió sexual forma part d'aquesta informació fiable.

Font: Codi Penal (Ley Orgánica 10/1995), articles 178 i 183 bis, redacció de la Ley Orgánica 10/2022, Boletín Oficial del Estado (consulta: 10/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 63

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

10. Què escriu la Martina al seu primer esborrany i per què tapa el full? Cita la frase del relat que mostra que alguna cosa ha canviat per a ella i explica quina pregunta de la Inés la fa dubtar.

Solució: Escriu quatre qualitats de l'esport (constant, competitiva, líder a la pista, disciplinada), però només concreta una actuació en la primera (entrenar tres tardes i jugar un partit cada setmana), i és d'abans de la lesió; per això és un esborrany. La figura 3.3 mostra com es podria completar. Tapa el full perquè es compara amb la Lucía i sent que el que ha escrit «ja no és veritat». Frase: «Tot era d'abans del dia 7». Pregunta: «Com saps si una qualitat és teva o de la pista?».

11. Al pavelló, la Martina «es va comparar, com sempre, amb la millor de la pista». Explica quin tipus de comparació social fa i quin efecte té en ella. Proposa una altra comparació que l'ajudaria més.

Solució: Comparació cap amunt amb la millor jugadora, en un terreny en què ara no pot competir; la fa sentir pitjor i la reforça en la idea d'haver perdut el que era. Més útil: comparar-se amb ella mateixa en una altra tasca (el que aporta des de fora) o fixar-se en què fa la millor per aprendre-ho.

12. a) En les frases de la Martina «Si no jugo, això ja no és veritat» i «Això no compta. És emplenar buits», separa el fet de la interpretació. b) Classifica amb les tres preguntes de Weiner dues explicacions de per què funcionen els apunts: «És per sort» i «És perquè els ordeno cada tarda». Què canviaria en el que fa la Martina amb cadascuna?

Solució: a) Fet: no pot jugar; interpretació: les seves qualitats «ja no són veritat». Fet: ordena els apunts; interpretació: «no compta». Són interpretacions, no atribucions d'un resultat. b) «És per sort»: externa, inestable, no controlable; la porta a no donar-se mèrit i a no buscar-ne més. «És perquè els ordeno cada tarda»: interna, inestable (esforç), controlable; li permet reconèixer l'organització com a seva, acceptar el full d'estadístiques i escriure evidències noves.

13. Revisa aquesta resposta simulada de l'app de la Martina: «Perfil actualitzat (26-11). Minuts registrats en una setmana: fa 30 dies, 330; ara, 45 (−86 %). Perfil: esportista desmotivada. Risc d'abandonament: alt. El 78 % de les usuàries amb una caiguda així deixa l'app en dos mesos. Repte per recuperar la teva motivació: torna a córrer tres dies aquesta setmana». a) Quines dades fa servir? b) Què en dedueix? c) Què no pot saber? d) Per què no és un diagnòstic i quin risc té el repte final? e) Què hauries de saber del 78 % (quantes usuàries, quines, en quin període) per refiar-te'n?

Solució: a) Minuts registrats en dues setmanes separades per 30 dies; comparació amb altres usuàries. b) Desmotivació, risc d'abandonament i que necessita un repte. c) Que està lesionada, que va als entrenaments, que ordena els apunts, el que sent i el que vol. d) No és un diagnòstic perquè no el fa un professional amb proves vàlides ni coneix la seva situació; només compara minuts amb patrons. El repte de córrer pot ser perjudicial per a algú lesionat: l'app aconsella sense saber. e) Quantes usuàries i quines (edat, esport, si estaven lesionades), en quin període i qui ho va calcular; el 78 % és una xifra inventada per l'app fictícia, no una dada científica.

14. La Martina pensa a demanar a un assistent d'IA que li escrigui el mapa de qualitats. Indica quina part de la tasca podria delegar (per exemple, revisar si cada evidència diu què, quan i què ho mostra) i quina no, i justifica-ho amb el que sap i no sap un sistema sobre ella.

Solució: Delegable: revisar la redacció, comprovar si cada evidència té què, quan i qui, proposar preguntes per recordar actuacions. No delegable: triar les qualitats i aportar les evidències, perquè el sistema no sap què ha fet la Martina; si les inventa, el mapa deixa de ser veritat. A més, no convé donar-li dades personals.

15. Llegeix l'informe i explica per què cadascuna d'aquestes situacions no és consentiment vàlid: a) algú no diu res perquè té por; b) algú va dir que sí ahir i avui diu que no; c) algú accepta perquè li diuen que, si no, «és que no l'estimes». Escriu dos senyals d'una relació igualitària.

Solució: a) El silenci o la por no són un sí: el consentiment s'ha de manifestar lliurement. b) Es pot retirar: el que val és la voluntat d'aquell moment. c) És pressió o xantatge: no és lliure. Senyals de relació igualitària: les dues persones decideixen; es respecta un no sense enuig; ningú no revisa el mòbil de l'altre ni decideix amb qui parla.

16. Cas nou, sense ajuda: l'Óscar, de 4t, deixa el futbol sala perquè s'ha mudat de barri. Durant la temporada va portar el registre de gols de l'equip i va animar dos companys nous a quedar-se. Escriu dues qualitats de l'Óscar amb la seva evidència completa (inventa el que falti), una atribució que l'ajudaria a continuar i un primer pas per portar una d'aquestes qualitats a un altre lloc.

Solució: Exemple: organització (va portar el registre de gols durant la temporada; ho va veure l'equip i l'entrenador), capacitat d'acollida o cooperació (va animar dos companys nous a quedar-se; ho van veure ells i l'equip). Atribució útil: «deixar-ho no depèn de les meves qualitats; les puc fer servir en un altre lloc» (externa i inestable per a la sortida; internes i estables per a les qualitats). Primer pas: oferir-se a portar un registre en una altra activitat del centre. Es valora l'ajust entre qualitat i exemple (què, quan i què ho mostra), no que hi hagi testimonis.

17. Reescriu aquestes tres frases d'un alumne que ha suspès un examen de Matemàtiques perquè expliquin el resultat amb una causa que es pugui canviar i acabin en un pas concret: a) «Soc dolent en mates, sempre ho he estat»; b) «Vaig suspendre perquè no tinc la facilitat dels meus amics»; c) «El professor posa exàmens impossibles». Indica, per a cada frase original, si la causa és interna o externa i estable o canviant, i quina comparació social hi ha a la b). A la b), separa la dada que no ha comprovat, la causa que pot revisar i el pas.

Solució: a) Interna i estable → «Aquesta vegada no vaig practicar amb problemes nous; dimarts en faig cinc sense mirar les solucions». b) Interna i estable (la «facilitat»), amb comparació social cap amunt i una dada no comprovada (quant van estudiar ells) → «No sé quant van estudiar; aquesta vegada vaig preparar poc els problemes (causa revisable); dijous pregunto a una amiga com els prepara i en faig quatre». c) Externa i estable → «L'examen tenia problemes diferents dels del llibre; demano al professor un exercici semblant per practicar». Es valora que cada reescriptura sigui controlable i acabi en un pas amb data.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 64

Créixer i conèixer-se

  • Créixer
    • Cinc plans del desenvolupament
    • Ritmes diferents
    • Cervell que madura, no trencat
    • Influència del grup
  • Conèixer-se
    • Autoconcepte i autoestima
    • Identitats múltiples
    • Estereotips de gènere
    • Comparació social
    • Estil atributiu
  • Demostrar i refer
    • Qualitat amb evidència
    • Sense tests improvisats
    • Frustració i interpretació
    • Replanificar i demanar ajuda
    • Pla B amb moment de revisió
  • Perfils automàtics
    • Dades, categories, correlacions
    • Inferència, etiqueta, diagnòstic
    • Profecia autocomplerta
    • Quines dades fa servir i què no sap

Resum

L'adolescència canvia alhora cinc plans: físic, cognitiu, social, emocional i sexual. Cada persona té el seu ritme, i el cervell, que continua desenvolupant-se durant la joventut, no està trencat: està aprenent. L'autoconcepte és la imatge que tens de tu; l'autoestima, com la valores; la identitat, la resposta provisional a «qui soc?», feta de diverses peces. Els estereotips de gènere poden limitar el que et creus capaç de fer. Per valorar-nos ens comparem amb altres (comparació social): comparar-se ajuda o enfonsa segons amb qui i per a què. L'estil atributiu és com expliquem el que ens passa: dins o fora, estable o canviant, controlable o no. L'autocrítica útil busca causes que es puguin canviar i acaba en un pas concret. Una qualitat es recolza amb fets: què vas fer, quan i què ho mostra; els tests sense validar semblen encertar perquè fan servir frases que serveixen per a quasi tothom. Davant la frustració, revisar la interpretació del fet permet replanificar i demanar una ajuda concreta, cuidant uns hàbits bàsics. Una aplicació construeix un perfil amb dades d'ús, categories i patrons: és una inferència, no la teva identitat ni un diagnòstic, i si et creus una etiqueta, pot afavorir que es compleixi. Conèixer-se és un procés que dura tota la vida: es revisa amb fets nous.

Vés al test →