Situació de partida
Llibre, pàgs. 181–182

És juny a 4t B de l'Institut Ribera Nord. Al setembre, cadascú va escriure què li agradava i què pensava estudiar. Ara la Lucía ja no pensa el mateix, la Martina ha canviat d'objectiu i la Salma té dues opcions obertes. Canviar de pla és equivocar-se o és fer bé el pla?
En aquesta unitat aprendràs a…
- Descriure les fases d'un projecte personal, acadèmic i professional i explicar per què es revisa
- Reunir en un pla personal qualitats amb evidències, interessos revisables, hàbits i suports
- Ordenar un pla acadèmic i professional amb dos itineraris, requisits, calendari, alternativa i compromís sostenible
- Preparar un currículum honest, un videocurrículum de 60 segons, una carta breu i una entrevista per escrit
- Decidir amb incertesa: imaginar escenaris i distingir decisions reversibles i irreversibles
- Revisar un consell automàtic massa segur i decidir què delegues en una IA i què no
- Construir el teu projecte de tres plans, amb la pàgina «La meva decisió davant la IA» i una justificació final
Per començar
- Pensa en una cosa en què hagis canviat d'idea aquest curs, encara que sigui petita. Quina informació nova t'hi va fer canviar?
- Quina diferència hi ha entre un pla que no canvia mai i un pla que diu quan es revisa?
- A la unitat 8, en Hugo va escriure «Trio…» i es va quedar amb el bolígraf a l'aire. Què creus que necessitava per acabar la frase?
Mapa de la unitat
Fases del projecte10.1
Pla personal10.2
Pla acadèmic10.3
CV i recerca10.4
Escenaris10.5
Decisió davant la IA10.6

10.1Un projecte personal: fases i revisió
Llibre, pàgs. 183–185
Un projecte no és un destí escrit en pedra: és un mapa que es dibuixa, es fa servir i es corregeix. Un projecte personal, acadèmic i professional és un pla escrit que reuneix el que saps de tu, les opcions que has explorat i les decisions que prens, amb una data per revisar-lo. No és una predicció del que seràs: és una eina per decidir millor ara i saber què mirar després. Al llarg del curs n'has preparat les peces. En aquesta unitat les uneixes en tres plans: un pla personal, un pla acadèmic i professional i una aproximació a l'ocupació, més una pàgina sobre el teu ús de la IA.

Les fases del projecte
Gairebé tots els mètodes d'orientació segueixen fases semblants: Exploració. Reuneixes informació sobre tu (interessos, qualitats, hàbits) i sobre l'entorn (estudis, ocupacions, centres, terminis). Explores fent coses, no només pensant: una activitat de tarda, una jornada de portes obertes, una conversa. Diagnòstic. Ordenes el que has trobat: quines fortaleses tens i amb quines evidències, què et falta encara, quins recursos tens a l'abast i quines limitacions hi ha. Perfils acadèmics i professionals. Relaciones l'anterior amb camins concrets: quins estudis demanen el que tens o el que vols aprendre, i quines tasques fan les persones que hi treballen. Decisió. Tries una opció provisional i una alternativa, amb raons. Provisional no vol dir improvisada: vol dir que saps què te la faria canviar. Revisió. Poses una data i una condició per tornar a mirar el pla. El que passi després serà informació nova per començar una altra volta. Pot ser per Nadal, a final de curs o quan canviï alguna cosa important.

El cicle no es fa una sola vegada. Als 16, als 20 o als 40 anys es torna a explorar quan alguna cosa canvia: un interès nou, una lesió, una feina que s'acaba, una oportunitat que apareix.
El projecte i el consell orientador
Al final de 4t rebràs el consell orientador (unitat 8): una proposta de l'equip docent sobre les opcions que considera més convenients per a tu. A Catalunya, el consell de 4t ha de fer constar els anys cursats i el nivell assolit en les competències clau. El projecte i el consell es complementen. El consell aporta el que el professorat ha observat; el projecte, el que tu saps de tu i has explorat. Cap dels dos no substitueix l'altre, i la decisió és teva i de la teva família.
Fer-se adult: altres èpoques, altres llocs
La sociologia anomena transició a la vida adulta el pas per una sèrie de canvis possibles: acabar els estudis, començar a treballar, anar a viure fora de casa de la família, formar una llar pròpia. Avui l'educació obligatòria arriba fins als 16 anys, s'estudia durant més temps i l'ordre ja no és fix: moltes persones treballen i estudien alhora o tornen a formar-se després de treballar. Comparar edats entre països ajuda a veure que no hi ha un calendari únic per fer-se adult.
Cas · El sobre de setembre
Cas fictici.
Al setembre, cada alumne de 4t B va escriure què li agradava fer, on ho havia après i què pensava estudiar. La Inés va guardar els fulls en un sobre sense llegir-los. Va ser la primera exploració del projecte: al juny no es corregeix, es compara amb el que cadascú sap ara.
Classifica
Quina fase del projecte?
Classifica cada acció de la Salma segons la fase del projecte a la qual pertany.
Apunta que el cicle sanitari té formació en un centre de salut.
Assisteix a una sessió informativa del CIFP.
Anota que li costa decidir quan hi ha un empat.
Relaciona el seu interès per cuidar amb les tasques d'una admissió.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
1. Ordena aquestes accions de la Salma segons la fase del projecte a la qual pertanyen i justifica cada una: a) apunta que el cicle sanitari té formació en un centre de salut; b) fixa el dia en què triarà entre les dues opcions; c) relaciona el seu interès per cuidar amb les tasques d'una admissió; d) anota que li costa decidir quan hi ha un empat; e) assisteix a una sessió informativa del CIFP.
Solució: a) Exploració (informació de l'entorn). b) Decisió o revisió: amb les definicions del llibre les dues són defensables; s'accepta qualsevol ben justificada. c) Perfils (relaciona interès i tasques d'una ocupació). d) Diagnòstic (debilitat o «el que encara no»). e) Exploració.
2. Explica amb la Dada d'aquest apartat per què la «transició a la vida adulta» no passa a la mateixa edat a tots els països. Proposa dues causes possibles i digues quina informació necessitaries per comprovar-les.
Solució: Amb la Dada: Espanya 30,2 anys, UE 26,3 i Finlàndia una mica més de 21 (edat mitjana estimada de sortida de la llar familiar, no emancipació legal). Ampliació del professor, no exigible: Itàlia 30,2 i Croàcia 31,5 (màxim). Causes possibles: preu de l'habitatge (lloguer enfront d'ingressos dels joves), ocupació juvenil (taxa d'atur dels joves), ajuts públics a l'emancipació (normativa de cada país), durada dels estudis, costums familiars (enquestes). Es valora que cada causa porti la dada que la comprovaria i que no es doni una sola causa com a explicació.

10.2Pla personal: qualitats, interessos i suports
Llibre, pàgs. 185–187
Abans de triar un camí convé saber amb què comptes, què et mou i a qui pots demanar ajuda. El pla personal és la part del projecte que parla de tu: les teves qualitats, els teus interessos, els teus hàbits i els teus suports. No és una llista de virtuts: és el que avui pots demostrar i el que vols seguir treballant.
Qualitats amb evidències
A la unitat 3 vas fer un mapa de qualitats en què cada qualitat anava acompanyada d'una actuació concreta: què vas fer, quan i què ho mostra. Aquesta és la regla del pla personal: una qualitat sense exemple és una opinió. «Soc organitzada» diu poc; «ordeno els apunts compartits de la classe des de novembre i els fan servir 20 de 24 companys» en diu molt més. Les fortaleses són les qualitats que ja has demostrat. Les debilitats s'entenen millor com «el que encara no»: si les escrius al costat del seu primer pas, es converteixen en una meta.
Interessos revisables
Un interès és allò a què t'agrada dedicar temps i atenció. Els interessos no es descobreixen d'un cop ni es tenen per sempre: creixen amb l'experiència i canvien en provar coses noves. Per això al pla s'escriuen amb data i amb el seu origen: «m'interessa el teatre des que em vaig apuntar al taller del centre cívic a l'octubre». Convé separar el que t'agrada del que se't dona bé i del que els altres esperen de tu. Les tres coses compten, però no són el mateix. Anota un interès nou d'aquest curs i què has fet per provar-lo. El pla recull també els teus hàbits: l'estratègia d'estudi (unitat 2) i el que vas aprendre en repartir tasques en equip (unitat 6).
Aspiracions i metes
Una aspiració és el que t'agradaria aconseguir a llarg termini («treballar amb infants»); una meta és un pas concret i amb data que t'hi acosta («aquest mes, informar-me del que demanen per treballar amb infants»). Una bona meta és petita i es pot comprovar.
Quan el pla es trenca
De vegades un pla es trenca per una cosa que no depèn de tu: una lesió, una plaça que no surt, una mudança. Sentir frustració és normal. Ajuda donar-te temps abans de decidir, separar el resultat de la persona («no he entrat a l'equip» no vol dir «no valc»), distingir què depèn de tu i què no, i buscar què es pot salvar del pla anterior per escriure un primer pas petit del nou. Si el malestar es manté o t'impedeix dormir o estudiar, explica-ho a una persona de confiança o al departament d'orientació.
Suports i xarxes
Ningú no fa un projecte sol. La teva xarxa de suport són les persones i els serveis als quals pots acudir: la família, el professorat, la tutoria i el departament d'orientació, les amistats, un club o una associació, els serveis d'informació juvenil de l'ajuntament. Al pla no cal escriure noms ni res íntim: n'hi ha prou d'anotar quin tipus d'ajuda buscaries i on. Una persona de confiança et pot ajudar a revisar el pla quan et quedis encallat.
Cas · El pla nou de la Martina
Cas fictici.
Al novembre, la lesió de genoll va obligar a revisar el pla de la Martina: tres tardes d'entrenament i un partit per setmana. Durant setmanes només veia el que havia perdut. Després va acceptar portar el full d'estadístiques de l'equip, va continuar ordenant els apunts compartits i va coordinar les tasques de la jornada d'acollida de març. Al juny entrena dos dies per setmana i ajuda la seva entrenadora amb l'equip infantil. El seu pla personal ja no diu només «esport»: diu també «organitzar persones» i «explicar», cadascuna amb la seva evidència. El pla nou no és un pla de segona: és el que té sentit ara.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
3. Tria la Martina o l'Iker i escriu el seu pla personal en una taula de cinc files: dues qualitats amb la seva evidència, un interès amb el seu origen i la seva data, un hàbit d'estudi o de treball en equip i, a l'última fila, dos suports (quin tipus d'ajuda i on). Si prefereixes fer-ho sobre tu, no escriguis noms ni res íntim.
Solució: Oberta (cinc files: dues qualitats, un interès, un hàbit i els suports). Exemple per a la Martina: organització (apunts compartits des del novembre, els fan servir 20 de 24); treball en equip (va coordinar el full de tasques de la jornada d'acollida); interès per l'entrenament d'infants des de l'abril de 2027; hàbit: estratègia d'estudi comprovada amb casos nous; suports: entrenadora (esport), orientació (itineraris). Per a l'Iker: producció musical (bases i mescles a casa), anàlisi de barreres (U5); interès pel so; suports: orientació, família (sense dades). Es valora l'evidència concreta de cada qualitat.
4. Llegeix el cas de la Martina. a) Quines estratègies per afrontar la frustració reconeixes en el que va fer? b) Quina part del seu pla anterior va salvar? c) Escriu el primer pas petit que proposaries a algú a qui no ha sortit una plaça que volia.
Solució: a) Donar-se temps, separar resultat i persona (no deixa de valer per no jugar), distingir el que depèn d'ella, salvar el que podia i fer passos petits (full d'estadístiques, apunts, jornada). b) La constància i l'esport: continua al club i entrena, amb un altre paper. c) Exemple: «Pregunta a orientació per places vacants de setembre i escriu una alternativa amb el seu termini».

10.3Pla acadèmic i professional
Llibre, pàgs. 187–189
Triar un camí d'estudis és com planificar un viatge: destinació provisional, ruta, terminis i un pla B per si la carretera està tallada. El pla acadèmic i professional recull què vols estudiar després de l'ESO, per què, com hi arribaràs i què faràs si no surt. La seva base és la comparació de dos itineraris de la unitat 8, amb els requisits i els terminis comprovats en fonts oficials.
Les peces del pla
Objectiu provisional. Què t'agradaria fer després de 4t i per què, relacionat amb les teves qualitats i interessos. Dos itineraris. L'opció preferida i una altra que també faries, cadascuna amb requisits d'accés, durada, què s'hi estudia i on porta després. Calendari. Les dates de sol·licitud, de les llistes i de la matrícula de cada opció, amb la font i el dia en què les vas consultar. Sovint els terminis de dues opcions es creuen: convé posar-los al mateix calendari. Costos i ajuts. Desplaçament, material, temps; beques o ajuts que podries demanar i el seu termini; les barreres d'accés (E5) i els suports per salvar-les. Alternativa. Què faràs si no obtens plaça o si, en començar, veus que no és el teu. Pas següent i revisió. Què has de fer ara (preguntar, visitar, presentar una sol·licitud) i quan tornaràs a mirar el pla.
Un calendari per a dues opcions
Quan es mantenen dues opcions obertes, l'oblit més freqüent és mirar els terminis d'una de sola. Un calendari comú ordena totes les dates, encara que siguin de centres diferents. Així va quedar el de la Salma, amb les dates fictícies del CIFP i de l'institut de Valldelana per al curs 2027-2028 (la convocatòria oficial de cada curs publica les seves):
| Data | Què passa | Opció |
|---|---|---|
| 25 o 30 de març | Sessions informatives amb visita als tallers | Cicle |
| 17 de maig a 4 de juny | Sol·licitud de plaça | Cicle |
| Final de juny | Notes, títol i consell orientador | Les dues |
| Juliol | Llistes d'admesos | Cicle |
| 1 a 9 de juliol | Matrícula | Batxillerat |
Dues dates es poden creuar: si les llistes del cicle sortissin després del 9 de juliol, la Salma s'hauria de matricular al batxillerat sense saber si té plaça al cicle. Per això el seu pas següent és preguntar al CIFP quan surten les llistes i a l'institut si pot matricular-se abans del 9 de juliol i renunciar-hi després. Si hi ha dubte, la secretaria del centre dona la resposta oficial.
Del que estudies a l'ocupació
Els perfils professionals ajuden a mirar més enllà del nom d'uns estudis. A la unitat 9 vas veure que una ocupació és un conjunt de tasques. Per a cada itinerari del pla pots anotar dues o tres ocupacions a les quals porta i quines tasques fan aquestes persones cada dia.
El compromís sostenible del pla
Un pla també respon a quin tipus de futur vols ajudar a construir. L'Agenda 2030 de les Nacions Unides fixa 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com l'educació de qualitat (ODS 4), el treball digne (ODS 8) o la producció i el consum responsables (ODS 12). Pots escriure una línia de compromís sostenible al pla: una acció concreta i possible, vinculada als teus estudis o a la teva ocupació, que contribueixi a algun d'aquests objectius. Per exemple: aprofitar el material en una pràctica, triar un desplaçament que contamini menys o ensenyar el que has après a algú que començarà el curs vinent. Fixa't que ha de ser una acció que puguis fer tu: no cal que sigui gran, però sí que es pugui comprovar al cap d'un temps.
Cas · Les dues portes de l'Iker
Cas fictici.
L'Iker dubta entre el batxillerat d'Arts i el grau mitjà de Vídeo Disc-jòquei i So. Amb el pla al davant veu que no són camins tancats: des del batxillerat podria fer després un grau superior de so o anar a la universitat; des del cicle podria treballar, demanar plaça a un grau superior o fer el batxillerat més tard. Canvia l'ordre: primer més formació general o primer més pràctica amb equips de gravació. L'Iker afegeix al pla una fila que no surt a la plantilla: com són els accessos de cada centre i dels llocs de pràctiques. Ell decideix què compta i a qui. Abans de l'estiu vol visitar els dos centres amb la seva mare.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
5. Completa el pla acadèmic i professional d'en Hugo amb el que saps de la unitat 8: objectiu, dos itineraris amb el seu requisit, calendari (sol·licitud del cicle del 17 de maig al 4 de juny; matrícula del batxillerat de l'1 al 9 de juliol), alternativa i pas següent. Afegeix-hi una línia de compromís sostenible i el seu ODS. Marca amb un interrogant el que no sap i digues a qui ho preguntaria.
Solució: Objectiu: cicle de Serveis en Restauració (li agrada tractar amb gent i que els comptes quadrin). Itinerari 1: grau mitjà de Serveis en Restauració, CIFP Valldelana, títol de l'ESO, 2 cursos amb formació en empresa, 30 places, sol·licitud 17-5 a 4-6 (presentada), 25 min amb autobús. Itinerari 2: batxillerat d'Humanitats i CC. SS. de l'institut, títol de l'ESO, 2 cursos, matrícula 1-9 jul., 10 min a peu. Alternativa: Activitats Comercials (mateix centre; segona opció de la sol·licitud, només si obté plaça) o el batxillerat, si abans del 9-7 confirma que el pot assegurar. ¿?: data exacta de les llistes, ajuts al transport, què passa si no hi ha plaça a cap de les dues (a l'Andrés o a la secretaria del CIFP). Pas següent: consultar les llistes al juliol; revisió per Nadal. Compromís sostenible (ODS 12, producció i consum responsables): per exemple, aprofitar els aliments a les pràctiques del cicle per reduir el malbaratament; també s'accepta una acció lligada a l'ODS 4 (compartir apunts) o a l'ODS 8 (treball digne: conèixer els drets laborals). Es valora que sigui concreta i possible.
6. Sense ajuda: en Bruno, de 4t en un altre institut, rep aquesta resposta simulada d'un orientador automàtic: «Et recomano el grau superior d'Animació 3D, Jocs i Entorns Interactius. Amb la teva nota hi entres segur i hi ha feina per a tothom. Matricula't al setembre». a) Què és fals o no es pot saber? Comprova l'accés amb la unitat 8. b) Reescriu-la com una recomanació revisable, amb dues opcions, el que cal saber i un pas següent.
Solució: a) Fals: des de 4t d'ESO no s'accedeix directament a un grau superior (cal, entre altres vies, el títol de Batxiller o de Tècnic, o un curs o prova a partir dels 19 anys; LOE art. 41.3 i RD 659/2023, art. 112; complir el requisit permet demanar plaça, no la garanteix). No es pot saber: «hi entres segur» (depèn de places i sol·licituds) i «hi ha feina per a tothom» (sense font). La data «setembre» no té font: el termini el fixa cada convocatòria. b) Exemple: «Si t'interessa l'animació, tens dos camins: el batxillerat (per exemple, d'Arts o de Ciències i Tecnologia) i després el grau superior, o un grau mitjà de la família d'Imatge i So o d'Informàtica i després el superior. No sé la teva nota ni les places de la teva zona. Pas següent: mira la fitxa oficial del cicle i pregunta a orientació pels requisits i terminis d'aquest curs». Es valora: dues opcions, el que falta i pas següent.

10.4Aproximació a l'ocupació: CV, videocurrículum i entrevista
Llibre, pàgs. 189–191
Encara no busques feina, però pots aprendre com es busca i començar a explicar bé el que saps fer. Buscar feina és un procés que s'aprèn. A la unitat 9 vas veure on es busquen les ofertes, la xarxa de contactes i la marca personal. L'aproximació a l'ocupació del projecte és un assaig d'aquest procés amb un personatge o amb tu, sense comptes en cap plataforma i sense enviar res a ningú. Per això convé començar d'hora i anar-ho ajustant, com el projecte: cada intent et dona informació nova. Recorda que, per regla general, no es pot treballar abans dels 16 anys, i que fins als 18 no es poden fer treballs nocturns, hores extraordinàries ni tasques perilloses. El que sí que pots fer ara és preparar els teus instruments: el currículum, el videocurrículum, la carta i l'entrevista. En una recerca simulada es tria una oferta fictícia, se'n subratllen requisits, tasques, horari i condicions, i s'hi adapten el currículum i la carta.
El currículum vitae
El currículum vitae (CV) és un document breu, normalment d'una pàgina, que resumeix la teva formació, la teva experiència i les teves competències per a qui ha de triar entre diverses persones. Abans de donar-lo per bo, convé que algú més el llegeixi: una errada fa mala impressió. Les parts són aquestes: Dades de contacte: nom, telèfon i correu. No cal posar-hi la foto, la data de naixement completa, l'adreça exacta ni dades de salut o de família. Formació: els estudis que cursis o hagis acabat, amb el centre i les dates. Experiència: a la teva edat també compta el que no és una feina: voluntariat, ajuda en activitats del centre, responsabilitats en un club o una associació, projectes de classe. Competències i idiomes: el que saps fer, amb un exemple; els idiomes, amb un nivell honest. Interessos: només els que diuen alguna cosa útil per al lloc.
Honest no és pobre
Un CV no s'infla: no s'inventa experiència, ni idiomes, ni títols. Però el que és real es pot explicar bé. «Ajudo l'entrenadora de l'infantil» es pot escriure com «Ajudant d'entrenadora de l'equip infantil (12 jugadores), una tarda per setmana, des de l'abril de 2027: preparo els exercicis i controlo l'assistència». És el mateix, amb detall i amb verbs d'acció.
| CV de la Martina Sanz (fictici; contacte omès per protegir la intimitat) | |
|---|---|
| Formació | 4t d'ESO, Institut Ribera Nord (Valldelana), 2026-2027 |
| Experiència | Ajudant d'entrenadora de l'infantil, Club Handbol Valldelana (des de l'abril de 2027) · Full d'estadístiques del cadet (desembre de 2026 – març de 2027) · Coordinació de tasques de la jornada d'acollida de 48 alumnes de 6è (març de 2027) |
| Competències | Organització (apunts compartits de la classe des del novembre de 2026) · Treball en equip · Constància |
| Interessos | Esport de base, entrenament d'infants |
El videocurrículum
El videocurrículum és una presentació en vídeo d'un minut, aproximadament, en què expliques qui ets, què saps fer i què busques. Complementa el CV; no el substitueix. Prepara'l per escrit abans de gravar-lo: un guió de 60 segons amb tres parts: qui ets, una evidència concreta i què t'interessa del lloc. Parla amb calma, mira la càmera, tria un lloc silenciós amb fons ordenat i revisa que s'entengui sense mirar el text. No hi diguis dades personals que no donaries en un CV ni mostris persones sense permís. En aquesta unitat és un exercici: no es grava ni es penja enlloc, i es treballa només el guió. Assaja'l en veu alta tres vegades.
La carta i l'entrevista
La carta de presentació acompanya el CV i cap en tres paràgrafs curts: per què t'interessa aquell lloc o aquella activitat; què pots aportar, amb un o dos exemples; i quan estàs disponible i com contactar-te. L'entrevista de feina es prepara per escrit. Escriu les teves respostes a les preguntes més habituals («Parla'm de tu», «Per què t'interessa?», «Explica'm una dificultat i com la vas resoldre») amb un esquema senzill: la situació, el que vas fer i el que va passar. Prepara també dues preguntes teves sobre el lloc: preguntar també és mostrar interès. En acabar, anota quina resposta t'ha costat més i torna-la a assajar. Quan assagis en veu alta, seu i parla com ho faries de debò.
Cas · Per a qui és el temps estalviat?
Cas fictici.
Al bar de la família d'en Hugo, la comanda setmanal als proveïdors va passar de 45 minuts a 35 amb una eina que proposa la llista: 15 per generar-la i 20 per revisar-la. Són 10 minuts per setmana; en un any de 48 setmanes sense errors, unes 8 hores com a màxim; amb un error com el de la llet cada quatre setmanes, només 2. Qui es queda aquest temps? Hi ha almenys tres escenaris: Menys hores: en Toño acaba abans els dilluns i pot descansar més. Més activitat: s'usa per muntar abans la terrassa, si arriben clients. Millor servei: s'explica millor la carta als clients. Cap escenari no és el correcte: depèn de qui decideix, de com s'organitza el treball i del que es negociï.
Vertader o fals
Vertader o fals? El CV i les teves proves
Al CV cal posar-hi la foto i l'adreça exacta.
A la teva edat també compta com a experiència el voluntariat i els projectes de classe.
Un CV honest pot afegir un idioma que no saps si el lloc el demana.
En aquesta unitat el videocurrículum es grava i es penja en línia.
La carta de presentació cap en tres paràgrafs curts.
Classifica
Què li delega l'Iker a la IA?
L'Iker vol fer servir un assistent d'IA per al seu CV. Classifica cada petició.
Corregir l'ortografia.
Proposar verbs d'acció.
«Afegeix dos idiomes perquè quedi millor.»
Traduir-lo a l'anglès.
Decidir quina experiència pesa més per al lloc.
Escriure la carta a partir del seu nom, la seva adreça i les seves notes.
Simulador
Cas · Per a qui és el temps estalviat?
Canvia els minuts estalviats cada setmana, les setmanes de l'any i cada quantes setmanes hi ha un error, i mira quantes hores s'estalvien. Amb les xifres del cas, 10 minuts a la setmana durant 48 setmanes són 8 hores com a màxim; amb un error cada quatre setmanes, només 2.
Font: cas de l'apartat 10.4. La setmana de l'error no s'estalvia res: es perden 20 minuts respecte de fer-ho a mà. Qui es queda aquest temps depèn de qui decideix i del que es negociï.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
7. Escriu el CV d'en Hugo, de la Salma o de l'Iker amb el que saps d'ells, sense inventar res: formació, experiència, dues competències amb el seu exemple i interessos. Si falta una dada, escriu «dada no aportada». Després, una carta de tres paràgrafs per a un lloc fictici d'estiu al centre cívic per a majors de 16 anys: preparar la sala, rebre els participants i controlar l'assistència. Escriu també el guió de 60 segons del videocurrículum i tres preguntes d'entrevista amb la seva resposta. Si fas el teu, sense dades de contacte reals.
Solució: Oberta. En Hugo: 4t d'ESO; ajuda al negoci familiar els caps de setmana (atenció a clients, comandes), sense presentar-ho com a feina; competències: càlcul i tracte amb clients, amb exemples. La Salma: idiomes (àrab, francès, castellà; anglès en estudi), observació i registre (quadern, auditoria de la U7). L'Iker: producció de bases i mescles a casa; anàlisi de barreres del Saló de la FP. Carta: tres paràgrafs (interès, aportació amb exemples lligats a les tasques del lloc: preparar la sala, rebre, controlar l'assistència; disponibilitat). Guió de 60 s (C.6), exemple per a l'Iker: «Soc l'Iker, tinc 16 anys i m'interessa el so. Faig bases i mescles a casa i vaig analitzar les barreres d'un saló de la FP. Busco un lloc on aprendre a muntar un equip i atendre el públic». Entrevista (C.7): tres preguntes («Parla'm de tu», «Per què t'interessa?», «Una dificultat i com la vas resoldre») amb resposta en tres parts (situació, què vas fer, què va passar), sense inventar. «Dada no aportada» és correcte allà on falti informació: no es penalitzen els buits; sí inventar experiència, títols o idiomes. La versió guiada del DUA dona la fitxa-resum de cada personatge.
8. L'Iker vol fer servir un assistent d'IA per al seu CV. Classifica cada petició en «pot ajudar», «si es comprova» o «no es delega», i justifica-ho: a) corregir l'ortografia; b) proposar verbs d'acció; c) «afegeix dos idiomes perquè quedi millor»; d) traduir-lo a l'anglès; e) decidir quina experiència pesa més per al lloc; f) escriure la carta a partir del seu nom, la seva adreça i les seves notes. Quines dades no escriuria?
Solució: a) Pot ajudar. b) Pot ajudar si es comprova (que els verbs descriguin el que va fer de debò). c) No es delega: és inventar. d) Pot ajudar si es comprova (revisar la traducció). e) No es delega: decidir què importa és seu, encara que l'eina pugui proposar i ell triar. f) No es delega i a més exposa dades personals. No escriuria: la seva adreça, notes, dades de salut o de família, noms d'altres persones; faria servir dades fictícies o genèriques per demanar el format.

10.5Decidir amb incertesa: escenaris
Llibre, pàgs. 191–193
No saps què passarà, però pots pensar abans què faries en cada cas. Tota decisió sobre el futur es pren amb incertesa: no saps si tindràs plaça, si t'agradarà el que comences o si canviaran les teves circumstàncies. No es pot eliminar, però es pot preparar. Una manera senzilla és imaginar escenaris: descripcions breus del que podria passar.
Tres escenaris per a una decisió
Per a cada decisió important del pla, escriu tres escenaris: Si surt bé: què faràs per aprofitar-ho i com sabràs que va bé. Si surt regular: quin senyal t'avisaria que alguna cosa no funciona i quin ajust provaries primer. Si no surt: quina és la teva alternativa i quin pas faràs tot seguit. Un senyal d'alarma és un fet que pots observar i que t'avisa que convé revisar: suspendre la meitat dels mòduls del primer trimestre o sentir cada setmana que ets al lloc equivocat. Convé escriure'l abans de començar, quan el pots pensar amb calma.

Cas · Els escenaris d'en Hugo
Cas fictici.
En Hugo ha demanat plaça al grau mitjà de Serveis en Restauració, que té 30 places, i a la mateixa sol·licitud va posar Activitats Comercials com a segona opció. Les llistes poden sortir tard, així que primer, abans del 9 de juliol, pregunta a l'institut si pot matricular-se al batxillerat sense perdre el cicle. Si al juliol l'admeten, es matricula i per Nadal revisa si el cicle el convenç. Si no, fa servir l'alternativa que continuï oberta. Si al primer trimestre veu que no és el seu, parlarà amb orientació abans de decidir res més.
Decisions reversibles i irreversibles
Una decisió reversible és la que es pot desfer o corregir després, encara que costi alguna cosa: temps, diners, esforç o haver d'esperar. Una decisió irreversible és la que no té marxa enrere, o només la té amb un cost molt alt. Gairebé sempre hi ha una part que es pot corregir. La majoria de les decisions d'estudis als 16 anys es poden corregir: amb el títol de Tècnic es pot demanar plaça a un grau superior o passar al batxillerat. Les passarel·les no garanteixen un canvi immediat: cal complir requisits i que hi hagi plaça. I alguns detalls són irreversibles a curt termini: perdre un termini pot deixar-te fora d'aquella convocatòria. Imaginar l'escenari dolent no és pessimisme: és el que permet reaccionar ràpid si arriba i estar tranquil si no arriba. Per això convé dedicar més temps a les decisions difícils de desfer i menys a les fàcils de corregir. Una pregunta ajuda: què em costaria desfer això d'aquí a sis mesos?
Ordena
El pla d'en Hugo, pas a pas
Ordena en el temps els passos del pla d'en Hugo, del primer a l'últim.
- Abans del 9 de juliol, pregunta a l'institut si pot matricular-se al batxillerat sense perdre el cicle
- Al juliol, mira les llistes i, si l'admeten, es matricula al cicle
- Per Nadal, revisa si el cicle el convenç
- Si al primer trimestre veu que no és el seu, parla amb orientació abans de decidir res més
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
9. Tria la Salma o l'Iker i la seva decisió de juny. a) Escriu-ne els tres escenaris (si surt bé, si surt regular, si no surt) amb un senyal d'alarma i una alternativa. b) Assenyala quines parts de la decisió són reversibles i quines no, i què costaria fer marxa enrere. c) On podria estar influint l'aversió a la pèrdua?
Solució: Oberta. Exemple per a la Salma: bé (surt a la llista del cicle: es matricula i al primer trimestre revisa si li agrada la part pràctica); regular (no la convenç la formació al centre sanitari: pregunta per altres cicles de Sanitat o pel batxillerat el curs següent); no surt (no té plaça: ja s'haurà assegurat el batxillerat abans del 9 de juliol, si l'institut ho permet, i torna a demanar plaça el curs següent). Reversible: matricular-se en una de les dues vies (passarel·les); irreversible a curt termini: deixar passar el 9 de juliol sense matricular-se. Aversió a la pèrdua: por de «perdre» l'opció del batxillerat o la del cicle.

10.6La meva decisió davant la IA
Llibre, pàgs. 193–194
Una IA et pot ajudar a preparar el projecte, però el projecte i la decisió continuen sent teus. L'última pàgina del projecte és «La meva decisió davant la IA». Parteix del protocol personal que vas escriure a la unitat 7 i el posa per escrit per al curs vinent, amb cinc preguntes: Què delego? Tasques en què l'eina ajuda sense decidir per tu: ordenar una taula, proposar preguntes, explicar un terme, revisar l'ortografia. Sempre ho revises tu. Què no delego? El que només pots fer tu o necessites aprendre: decidir, donar les teves raons, escriure les teves evidències. Si no ho pots explicar amb les teves paraules, encara no ho has après. Com ho comprovo? Cada dada important es mira en una font oficial o primària i s'apunta amb la data; cada explicació es prova amb un cas nou. Què no comparteixo? Noms d'altres persones, notes, dades de salut o de família, adreça, fotos i res d'íntim, ni teu ni de ningú. A qui pregunto? Les persones que coneixen la teva situació i les fonts que responen del que diuen: el departament d'orientació, el professorat, la família, el web oficial del centre o del Departament d'Educació.
Consells automàtics massa segurs
Cada cop més portals i assistents ofereixen consells d'estudis o de carrera. Alguns ajuden a descobrir opcions. Però convé desconfiar d'un consell que té aquests senyals: Parla amb certesa total («és la decisió correcta», «segur», «garantit»). Et defineix a partir de poques respostes («ets una persona creativa») i en dedueix el teu futur. Dona una sola opció i descarta les altres sense raons. Presenta la decisió com a irreversible («no té marxa enrere», «no perdis el temps amb altres opcions»). No diu d'on surten les seves dades ni què no sap de tu. Un bon consell fa el contrari: ofereix opcions, explica en què es basa, reconeix el que no coneix i et convida a comprovar-ho i a preguntar. Per això la Unió Europea considera d'alt risc alguns sistemes d'IA usats en decisions educatives importants, com avaluar a quin nivell d'estudis podrà accedir algú. I qui decideix respon del que decideix: l'eina no es matricula per tu.
Comprova la teva revisió de la resposta de la IA
Solució: Vegeu l'activitat 10 a).
Cas · La pàgina d'en Dani
Cas fictici.
En Dani ha passat d'enganxar respostes sense mirar-les a escriure la seva pàgina. Delega ordenar idees, proposar preguntes i revisar l'ortografia; no delega decidir què estudiarà. Comprova requisits i terminis a la web oficial, i cada explicació amb un cas nou. No comparteix noms d'altres, notes ni dades de la seva família. Pregunta a l'Andrés i a la Inés. I té una regla nova: si una resposta li diu que alguna cosa no té marxa enrere, busca la marxa enrere. La seva pàgina cap en mitja fulla i diu quan la revisarà: al setembre. Si fas servir un assistent d'IA per al projecte, apunta quina eina has fet servir, què li has demanat i què n'has comprovat. Així pots explicar quina part del treball és teva. Guarda la pàgina amb el projecte.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
10. a) Analitza la resposta de la caixa «Revisa la IA» amb els cinc senyals d'un consell massa segur: quins hi apareixen i en quines paraules. b) Reescriu-la com un consell responsable. c) Completa la teva pàgina «La meva decisió davant la IA», o la de la Salma o d'en Hugo, amb les cinc preguntes, i justifica en una línia cada decisió.
Solució: a) Certesa («el teu camí és»); defineix la persona amb poques respostes («creativa i introvertida»); una sola opció («disseny gràfic»); descarta les altres sense raó («les professions sanitàries no encaixen»); presenta la decisió com a irreversible i urgent («comença ja», «no perdis el temps»); no diu d'on surten les dades ni què no sap. b) Exemple: «Les teves respostes mostren interès pel disseny. Podries explorar estudis d'arts o de disseny i comparar-los amb altres opcions que t'interessin. No conec la teva situació ni l'oferta de la teva zona: consulta les fitxes oficials i el departament d'orientació». c) Oberta; es valora una justificació per cada resposta.
El que costa triar · El pla que vam poder canviar
Llibre, pàgs. 195–196
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
El dimarts 15 de juny de 2027, l'última classe de FOPP va ser a la sala polivalent del Centre Cívic Les Eres. El dissabte s'hi havia celebrat l'últim microconcert de Sala Oberta, la iniciativa que el grup havia muntat a Economia i Emprenedoria, i quedaven seixanta cadires per apilar. En Hugo carregava una caixa amb allargadors. L'Iker enrotllava un cable sobre els genolls, sense pressa. La Martina havia vingut amb malles i dessuadora blanca, perquè a la tarda entrenava.
—Au, de deu en deu —va dir—. Sis piles i ens asseiem a terra.

Al fons, l'Andrés parlava amb la Inés en veu baixa. Quan el grup es va asseure a terra, en rotllana, la Inés va treure un sobre marró.
—Al setembre vau escriure un registre d'interessos. No l'he llegit. Preneu.
—«Després de 4t: batxillerat de Ciències, per si de cas» —va llegir la Lucía en veu alta, com si fos d'una altra persona, i va riure—. Per si de cas. Ho vaig escriure per no perdre res.
—I ara? —va preguntar la Inés.
—Humanitats i Ciències Socials —la Lucía ho va anotar a sota, en verd—. Provisional. Feia mesos que mirava Ciències per no tancar portes, i al final em tancava la que volia. Si m'equivoco, hi ha passarel·les.
—I tu, Hugo? Vas acabar el «Trio…»? —va preguntar la Inés.
—Fet. —En Hugo va treure de la butxaca un foli plegat en quatre—. «Trio el cicle de Serveis en Restauració. Vaig demanar plaça en termini, amb Activitats Comercials de segona opció. Abans del 9 de juliol pregunto si puc guardar el batxillerat. Si per Nadal veig que no és el meu, parlo amb l'Andrés abans de canviar».
La Salma tenia el quadern verd obert per una pàgina amb dues columnes, una per a cada via, i una data envoltada amb un cercle.
—Jo tinc dues vies: el batxillerat de Ciències i Tecnologia i el cicle de Cures Auxiliars d'Infermeria, on vaig demanar plaça. I una data: el 9 de juliol, que s'acaba la matrícula del batxillerat. Abans he de saber si puc guardar aquesta plaça mentre espero les llistes del cicle.
—I si el 9 de juliol continues dubtant? —va preguntar en Dani.
—Ho he parlat amb l'Andrés: si hi ha empat, trio la que costa menys de canviar.
—El meu diu «handbol» tres vegades. —La Martina va recolzar el full al genoll de la lesió i va arronsar les espatlles—. El pla es va trencar al novembre. Ara entreno dos dies per setmana i els dimecres ajudo la Núria amb l'infantil. No és el pla del setembre. És un altre.
—Millor o pitjor? —va preguntar l'Iker.
—Un altre —va repetir ella, i es va posar a riure—. I el teu?
—Ja —va contestar l'Iker—. Batxillerat d'Arts o un cicle de so. He demanat plaça al cicle per no tancar aquesta porta. No sé quin va primer.
—Depèn de per a qui, no? —va dir la Martina, imitant el seu to.
—Interessant elecció de frase —va contestar l'Iker.
—Aquest és el meu protocol —va dir en Dani, i va girar el portàtil cap a la rotllana—. Mantinc les regles de sempre: comprovar amb un cas nou i no enganxar res sense font. I n'hi ha una de nova: «Si una resposta em diu que alguna cosa no té marxa enrere, busco la marxa enrere».
—D'on surt, aquesta? —va preguntar la Lucía.
—D'una resposta. Vaig preguntar a l'assistent què estudiar si m'agrada muntar vídeos i em va dir que era «la decisió correcta i definitiva». Definitiva. Amb quinze anys.
—Setze —el va corregir en Hugo.
—Amb les notes us arribarà el consell orientador —va dir l'Andrés, que s'havia apropat amb la seva carpeta blava—: el que l'equip docent us proposa.
—I si diu una altra cosa que el meu pla? —va preguntar en Hugo.
—Llavors tens una raó més per revisar-lo. No una ordre.
La Inés va repartir l'última targeta de cartolina del curs. Només tenia una pregunta: Què hauria de passar perquè canviessis el teu pla? Ningú no la va contestar en veu alta. La Lucía va escriure en verd. L'Iker va escriure alguna cosa curta, la va ratllar i en va escriure una altra a sota.
Van guardar el full del setembre i la targeta del juny al mateix sobre. Les seixanta cadires van quedar en sis piles al costat de la paret.
Situació d'aprenentatge: Un projecte preparat per canviar
Llibre, pàg. 197
Activitats individuals
- Reunir les peces E1-E9.
- Completar els tres plans.
- Escenaris i condició de revisió.
Activitats en grup
- Revisió per parelles del que cadascú triï ensenyar.
- Comparar condicions de revisió.
Dades. Plantilles d'«Eines»: pla personal, comparador de dos itineraris, mapa de tasques i esquema dels tres plans. Fitxes de personatge: en Hugo (cicle de Serveis en Restauració, amb Activitats Comercials com a segona opció a la sol·licitud; llistes al juliol; abans del 9 de juliol pregunta si pot assegurar el batxillerat); la Salma (dues vies, decideix abans del 9 de juliol); l'Iker (batxillerat d'Arts o grau mitjà de Vídeo Disc-jòquei i So); la Martina (entrena dos dies i és ajudant de l'infantil). Pots fer tot el projecte amb un d'ells. Ningú no ha d'ensenyar el seu pla personal: en parelles es revisa una fitxa de personatge o la part que cadascú triï. Cas de la comprovació: l'Alba, de 4t, va triar al setembre «el cicle que fa la meva cosina» i ara li interessa més la mecànica. Escriu la seva justificació: què ha canviat, què revisaria i quan. Comprovació individual. Redactar sense ajuda la justificació del cas nou de l'Alba (a «Dades»).

Informe: Decisions reversibles: per què un pla es revisa
Llibre, pàg. 198
Moltes decisions dels 16 anys semblen definitives i no ho són. El sistema educatiu té passarel·les: amb el títol de Tècnic de grau mitjà es pot demanar plaça a un grau superior o passar al batxillerat; amb el de Tècnic Superior es pot demanar plaça a la universitat; i qui deixa d'estudiar pot tornar més tard amb proves d'accés, cursos preparatoris o l'educació de persones adultes. Les passarel·les no són només a la llei: es fan servir. Dels qui van acabar un grau bàsic el curs 2020-2021, el 65,2 % va començar un grau mitjà en els tres anys següents; dels qui van acabar un grau mitjà, el 51,9 % va continuar amb un grau superior. Són mitjanes de tot Espanya i no diuen què farà cada persona, però mostren que continuar estudiant després d'un cicle és freqüent, no una excepció.

Llavors, per què costa tant canviar de pla? Una raó és l'aversió a la pèrdua. Una revisió de 607 estimacions publicades en 150 estudis va calcular que, de mitjana, una pèrdua pesa gairebé el doble que un guany de la mateixa mida. Però les estimacions variaven molt, i altres investigadors han mostrat que en força situacions l'efecte és petit o no apareix. No és una llei fixa de la ment: depèn del que hi ha en joc i de com es presenta. Canviar d'estudis no és fracassar. Un pla es fa amb la informació d'un moment, i la informació canvia: descobreixes el que t'agrada fent-ho, canvien les places, canvien les circumstàncies. Revisar a temps és fer servir el que s'ha après; el que sí que surt car és no revisar mai o fer-ho tard. Sortir sense acabar cap etapa té costos reals. El 2025, el 12,8 % dels joves de 18 a 24 anys a Espanya no havia completat la secundària de segona etapa (com el batxillerat o la FP de grau mitjà) i no continuava formant-se; el 2022 era el 13,9 %. Les passarel·les serveixen a qui les coneix i les fa servir a temps. Un bon pla no és el que no canvia mai, sinó el que diu què el faria canviar i quan es revisa. El consell orientador és una peça d'aquesta revisió: una proposta que convé llegir, comentar i contrastar amb el pla propi.
Font: Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports, «Estadística de Seguiment Educatiu Posterior», 2025, i abandonament primerenc de l'educació i la formació, 2025; Brown, Imai, Vieider i Camerer, Journal of Economic Literature, 2024; Gal i Rucker, Journal of Consumer Psychology, 2018 (consulta: 10/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 199
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
11. Copia i completa una taula amb una fila per a cadascun dels sis personatges: què pensava al setembre (si l'episodi ho diu), quin pla té al juny i què el faria canviar. Marca amb un interrogant el que l'episodi no explica.
Solució: La Lucía: batxillerat de Ciències «per si de cas» → Humanitats i CC. SS., provisional → si s'equivoca, passarel·les (què la faria canviar?: no ho diu). En Hugo: ¿? → cicle de Serveis en Restauració (Activitats Comercials de segona opció; abans del 9-7 pregunta si pot guardar el batxillerat) → no ser admès al juliol o veure per Nadal que no és el seu. La Salma: ¿? → dues vies → la llista del cicle i el 9 de juliol. La Martina: «handbol» tres vegades → entrena dos dies i és ajudant → ¿?. L'Iker: ¿? → Arts o cicle de so → ¿?. En Dani: ¿? → protocol amb regla nova → una resposta que digui que alguna cosa és definitiva.
12. La Lucía va escriure al setembre «Batxillerat de Ciències, per si de cas». a) Explica com hi podria intervenir l'aversió a la pèrdua i quina altra raó raonable podria explicar la seva elecció. b) Per què diu que «al final em tancava la que volia»? c) Quina dada de l'informe fa que la seva nova decisió sigui menys arriscada del que sembla?
Solució: a) Podria intervenir si li pesava més perdre l'opció de Ciències, que li semblava la més segura, que el que guanyava amb el que li agrada; una altra raó raonable: valorar la flexibilitat de l'itinerari davant de requisits que no coneixia, o la influència de la família. No es pot diagnosticar només per aquesta elecció. b) Per no perdre una opció estava renunciant al que li agrada (història, idiomes, teatre): el cost d'oportunitat de no triar. c) Les passarel·les es fan servir (65,2 % i 51,9 %, a l'informe) i hi ha vies per canviar de modalitat o d'estudis.
13. Calcula amb les dades del relat: a) Quants dies van passar des del dimarts 8 de setembre de 2026, quan es va escriure el registre, fins a l'episodi del dimarts 15 de juny de 2027? b) Quants dies i setmanes té la Salma per decidir, del 15 de juny al 9 de juliol? c) Si una pila té 10 cadires, quantes piles calen per a 60? I si les piles fossin de 12?
Solució: a) 280 dies. b) 24 dies, unes 3,4 setmanes. c) 6 piles; amb piles de 12, 5.
14. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA que rep l'Iker: «Amb el teu perfil, la teva professió ideal és tècnic de so. És la decisió correcta i no té marxa enrere». a) Què hi ha de fals o d'impossible de saber? b) Què suposa sobre l'Iker sense preguntar-li-ho? c) Escriu la pregunta que faria l'Iker a l'assistent, amb el seu estil, i la que faria a l'Andrés.
Solució: a) «Professió ideal» (no n'hi ha una de sola ni es pot saber), «decisió correcta» i «no té marxa enrere» (fals: hi ha passarel·les). b) Que el seu perfil es redueix al que sap de so; ignora que dubta entre Arts i un cicle, i decideix per ell. c) A l'assistent, per exemple: «Correcta per a qui?» o «D'on surt això que no té marxa enrere?»; a l'Andrés: «Quines passarel·les hi ha entre el batxillerat d'Arts i un cicle de so?».
15. L'Andrés diu que el consell orientador és «una raó més per revisar-lo. No una ordre». Explica què és el consell orientador i escriu què faria en Hugo si el consell li proposés el batxillerat: tres passos ordenats.
Solució: Proposta individual de l'equip docent al final de l'etapa sobre les opcions més convenients; orienta i no obliga. La normativa d'ESO preveu que hi constin els anys cursats i el nivell assolit en les competències clau. En Hugo: 1) llegir-lo i veure quines raons dona; 2) contrastar-lo amb el seu pla i les seves dades (fitxes, escenaris); 3) parlar-ne amb l'Andrés i amb la seva família i, si hi ha informació nova, revisar la seva condició.
16. En Dani vol fer servir un assistent d'IA per redactar la justificació final del seu projecte. Indica quines parts podria delegar i quines no, justifica cada una i aplica la seva regla nova a aquesta frase que li proposa l'assistent (resposta simulada): «La teva decisió ja està presa; l'important ara és no dubtar».
Solució: Delegable: ordenar idees, proposar preguntes, revisar l'ortografia. No delegable: què ha canviat i per què, les seves raons, la seva condició de revisió. Regla: la frase presenta la decisió com a tancada; en Dani buscaria la marxa enrere (passarel·les, data de revisió) i no la faria servir.
17. Cas nou, sense ajuda: en Marcos, d'un institut d'una altra ciutat, volia fer el batxillerat de Ciències i Tecnologia, però aquest curs ha descobert que li agrada molt la cuina. Escriu la seva justificació individual amb aquest format: «Al setembre pensava… Ha canviat perquè… El meu pla ara és… Revisaré aquesta decisió si… abans del…», i afegeix un escenari «si no surt».
Solució: Oberta. Exemple: «Al setembre pensava fer Ciències i Tecnologia. Ha canviat perquè he descobert la cuina a… El meu pla ara és demanar plaça a un grau mitjà de Cuina i Gastronomia. Revisaré aquesta decisió si no obtinc plaça o si al primer trimestre no em convenç, abans de Nadal. Si no surt: batxillerat i tornar a demanar plaça el curs següent». Es valora el format complet, la raó, la condició concreta i l'escenari.
18. Proposa una condició de revisió per a tres plans de l'episodi amb el format «Si…, llavors…, abans del…», distingint les dades del relat de les teves hipòtesis: el de la Salma (dues vies i una data), el de l'Iker (dos itineraris sense ordre decidit) i el de la Martina (entrenar dos dies i ajudar amb l'equip infantil). Per a cadascun, indica quina informació nova faria saltar la condició, qui la podria donar i si la decisió que revisa es pot desfer aquest curs. Acaba amb una condició del mateix tipus per a un pla teu o, si prefereixes, d'un personatge inventat.
Solució: Les condicions de l'Iker i la Martina les proposa l'alumne (l'episodi no les dona); es valora separar dades del relat i hipòtesis. Exemples: la Salma (sí que és al relat): «Si el 9 de juliol continua l'empat, llavors trio la via que costa menys de canviar, abans del tancament de matrícula»; informació: llistes del cicle i requisits (CIFP, l'Andrés). L'Iker: «Si després de visitar els dos centres conec els equips, els accessos i les mesures d'accessibilitat que ofereixen, llavors comparo les dues opcions abans del juliol; si hi ha una barrera, pregunto com l'eliminaran»; informació: visites, centres, orientació (la barrera és responsabilitat del centre, no motiu perquè l'Iker renunciï). La Martina: «Si al setembre no puc compaginar estudi, entrenaments i l'infantil, llavors redueixo una activitat, abans de la pretemporada»; informació: horaris del club i del centre (no es demanen dades de salut). Es valora que la condició sigui comprovable i que distingeixi el reversible.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 200
El meu projecte revisable
- El projecte
- Cinc fases en cicle
- Provisional i revisable
- Consell orientador: proposa
- Transicions a la vida adulta
- Els tres plans
- Pla personal: qualitats amb evidències
- Pla acadèmic: dos itineraris i compromís sostenible
- Ocupació: CV, videocurrículum, carta i entrevista
- Decidir amb incertesa
- Tres escenaris
- Reversible o irreversible
- Aversió a la pèrdua
- Passarel·les entre vies
- La meva decisió davant la IA
- Què delego i què no
- Com comprovo
- Què no comparteixo
- Consells massa segurs
Resum
Un projecte personal, acadèmic i professional és un pla escrit que recorre cinc fases: exploració, diagnòstic, perfils acadèmics i professionals, decisió i revisió. És provisional per disseny i torna a començar quan arriba informació nova. El consell orientador del final de l'ESO és una proposta de l'equip docent que acompanya el projecte, però no decideix per tu. El projecte té tres plans. El pla personal reuneix qualitats amb evidències, interessos revisables, hàbits i una xarxa de suport. El pla acadèmic i professional compara dos itineraris amb requisits, calendari, costos, ajuts, una alternativa i un compromís sostenible lligat als Objectius de Desenvolupament Sostenible. L'aproximació a l'ocupació prepara un currículum vitae honest, un videocurrículum de 60 segons, una carta i una entrevista per escrit. Per decidir amb incertesa serveixen els escenaris (si surt bé, regular o malament) i distingir les decisions reversibles de les irreversibles. L'aversió a la pèrdua fa que costi canviar de pla, tot i que les passarel·les entre vies es fan servir de debò. La pàgina «La meva decisió davant la IA» diu què delegues, què no, com comproves, què no comparteixes i a qui preguntes, i t'ajuda a desconfiar dels consells automàtics que es presenten com a segurs i definitius.