La conducta és el que fem i es pot observar; darrere hi ha processos interns que no es veuen. Per estudiar-la es descriu, s'explica i es prediu, amb hipòtesis que es posen a prova amb dades; una etiqueta no explica res. La psicologia mira la persona, l'antropologia la cultura i la sociologia la societat i el grup: un mateix fet s'entén millor amb les tres. Tota conducta passa pel sistema nerviós: les neurones es comuniquen a la sinapsi, el sistema central integra i el perifèric connecta amb el cos, i la plasticitat cerebral permet que les xarxes canviïn amb la pràctica. La biologia explica mecanismes, no el contingut de cada decisió, i no recolza mites com el del 10 % o els estils d'aprenentatge. El que s'hereta i el que s'aprèn actuen alhora; aprenem de manera formal, no formal i informal, i la cultura s'aprèn i es comparteix. Comparar cultures exigeix evitar l'etnocentrisme. Decidim amb racionalitat limitada: amb poc temps, poca informació i atenció limitada fem servir dreceres i busquem una opció suficient; no tota desviació del model ideal és un error. Un sistema d'IA treballa amb patrons de les dades que rep; no té accés al que no hi és ni a les intencions de ningú: pot sonar segur i equivocar-se, la seva resposta no és una prova i qui l'usa decideix què en fa.
Estudiar la conducta
- Descriure, explicar, predir
- Hipòtesis amb dades, no etiquetes
- Tres mirades: persona, cultura, societat
Bases biològiques
- Neurona i sinapsi
- Sistema nerviós central i perifèric
- Plasticitat, sense neuromites
Herència i cultura
- Herència i ambient alhora
- Aprenentatge formal, no formal, informal
- Cultura apresa i compartida
- Etnocentrisme i relativisme cultural
Decidir amb límits
- Model racional i homo oeconomicus
- Racionalitat limitada i heurístics
- Decisió ideal i decisió viable
Persones i sistemes d'IA
- Predictius, de recomanació, generatius
- Dades que rep, no intencions
- Sonar segur no és una prova