Salta al contingut

Formació i Orientació Personal i Professional · 4t d'ESO · Primer trimestre

Unitat 1 · Comprendre la conducta humana

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 9–26

Situació de partida

Llibre, pàgs. 9–10

El vestíbul de l'institut, amb taulers de suro, l'escala i el grup treballant en una taula mentre altres alumnes passen.

És setembre a 4t B de l'Institut Ribera Nord. La Inés anuncia la primera sortida de FOPP: el divendres 25 de setembre aniran a la Fira de Tardor de Valldelana amb una consigna: observar com decideix la gent en un lloc amb pressa i molt de soroll. «Fàcil», diu en Hugo, «la gent compra el més barat». La Salma aixeca la vista del quadern: «I això com ho saps?». Es pot saber per què algú fa una cosa només mirant-lo?

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Distingir la conducta observable dels processos interns i saber com s'estudia
  • Explicar un mateix fet des de la psicologia, l'antropologia i la sociologia
  • Descriure com es comuniquen les neurones i com s'organitza el sistema nerviós
  • Explicar com actuen junts el que s'hereta, el que s'aprèn i la cultura, sense ordenar les cultures de millor a pitjor
  • Comparar una decisió ideal amb una decisió viable i reconèixer els límits de la racionalitat
  • Explicar què és un sistema d'IA i què no pot saber quan resumeix o recomana

Per començar

  1. Algú arriba tard a classe tres dies seguits. Escriu-ne dues raons diferents que ho podrien explicar.
  2. Creus que el que fem depèn més de com naixem o del que vivim? Per què?
  3. En una fira amb molta cua, compares totes les parades abans de comprar? Què fas en lloc d'això?
  4. Si una aplicació resumeix la discussió d'un grup, sap qui tenia raó?

Mapa de la unitat

1.1La conducta humana i com s'estudia

Llibre, pàgs. 11–12

Veure què fa algú és fàcil. Saber per què ho fa exigeix hipòtesis i dades. La conducta és tot el que una persona fa i que els altres poden observar: parlar, córrer, arribar tard, comprar una bossa d'ametlles o callar en una discussió. Darrere de cada conducta hi ha processos interns que no es veuen: el que la persona percep, pensa, recorda, sent o vol. Les ciències que estudien les persones treballen amb les dues coses: observen conductes i, a partir d'elles, proposen explicacions sobre el que no es veu. Estudiar la conducta té tres objectius. Descriure és explicar què passa amb precisió: qui, què, quan i quantes vegades. Explicar és proposar per què passa. Predir és anticipar què passarà en una situació semblant. La descripció va primer: si no saps bé què ha passat, qualsevol explicació és una endevinalla. Per explicar es formulen hipòtesis, respostes provisionals que es poden comprovar amb observacions o amb dades. Una hipòtesi útil diu què hauries de trobar si fos certa i què et faria descartar-la. Una dada que hi encaixa la dona suport, però no la confirma: també pot encaixar amb altres explicacions. Si cap observació la pogués desmentir, no explicaria res. Per això es diu que una bona hipòtesi «s'arrisca». Per reunir dades hi ha diversos mètodes: l'observació, que consisteix a mirar i registrar sense intervenir; l'enquesta o l'entrevista, que és preguntar a les persones; i l'experiment, que canvia a propòsit una condició, procura mantenir igual la resta i compara els resultats. Cada mètode té límits: el que algú diu que fa no sempre coincideix amb el que fa, i que dues coses passin juntes no demostra que una sigui la causa de l'altra. Una explicació tampoc no és una etiqueta. Dir «és un mandrós» o «és així» sembla que explica, però només posa nom a la conducta i tanca la pregunta.

Cas · En Hugo arriba tard tres dies seguits

Cas fictici.

El dilluns, el dimarts i el dimecres, en Hugo entra a classe de FOPP uns deu minuts tard. Hi ha almenys cinc hipòtesis, i cadascuna demana una dada diferent:

HipòtesiDada que hi donaria suport (sense provar-la)
Se'n va a dormir tard i li costa llevar-seArriba tard també a primera hora altres dies
Ha canviat l'horari de l'autobús urbàArriben tard altres alumnes de la mateixa línia
La classe anterior és en una altra plantaNomés arriba tard a FOPP, i els altres també triguen
Es queda al passadís amb els seus amicsArriba amb el mateix grup, sense pressa
La matèria no l'interessaArriba tard a aquesta classe i no a altres en dies semblants

La Inés no li posa cap etiqueta: li pregunta. Mentre no tingui la dada, té cinc hipòtesis, no una explicació, i un sol dia d'observació no n'hi hauria prou.

Classifica

Activitat 1 · Observació o interpretació?

Del cas d'en Hugo: classifica cada frase com a observació (es pot veure o comptar) o com a interpretació (cal una dada més per comprovar-la).

En Hugo entra a classe de FOPP uns deu minuts tard el dilluns, el dimarts i el dimecres.

En Hugo és un mandrós.

Ha canviat l'horari de l'autobús urbà.

Es queda al passadís amb els seus amics.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

1. Tria dues hipòtesis del cas d'en Hugo i explica quina observació concreta permetria distingir-ne una de l'altra. Després, escriu una etiqueta que algú podria posar a en Hugo i explica per què no és una explicació.

Solució: Exemple: «autobús» davant de «classe en una altra planta»: si arriben tard altres alumnes de la seva línia, recolza la de l'autobús; si només arriba tard a FOPP i també triguen els altres que vénen de la mateixa classe, recolza la de l'aula. Cap dada no la prova del tot: s'accepten altres causes compatibles ben raonades. Etiqueta: «és un mandrós»; no és explicació perquè no diu quina dada la comprovaria ni pot fallar.

1.2Tres mirades: psicologia, antropologia i sociologia

Llibre, pàgs. 12–14

Un mateix fet pot explicar-se des de la persona, des de la cultura o des de la societat. Les tres mirades no competeixen: es complementen. Tres ciències humanes i socials estudien la conducta des de punts de vista diferents. La psicologia estudia els processos mentals i la conducta de cada persona: la percepció, l'atenció, la memòria, les emocions, la motivació i l'aprenentatge. Una pregunta típica és com percep, pensa, sent i actua aquesta persona. Investiga amb experiments, observació sistemàtica, entrevistes i qüestionaris. L'antropologia estudia l'ésser humà com a ésser cultural: els costums, les creences, les llengües i les formes de vida dels grups humans, comparant-los entre ells. Pregunta què significa una conducta per a qui la practica. El seu mètode més conegut és el treball de camp: conviure un temps amb un grup i observar des de dins. La sociologia estudia la societat: els grups, les institucions, les normes, els rols i les desigualtats. Pregunta quina posició ocupa la persona en el grup i quines regles, compartides o no escrites, influeixen en el que fa. Treballa amb enquestes, estadístiques, entrevistes i anàlisi de documents. Les tres comparteixen una regla: separar el que s'observa del que s'interpreta. «La Lucía va fer la taula» és una observació; «la Lucía no es refia de ningú» és una interpretació que caldria comprovar.

CiènciaNivellPregunta típicaCom investiga
PsicologiaLa personaQuè percep, sent o pensa?Experiments, observació, qüestionaris
AntropologiaLa culturaQuè significa això al seu grup?Treball de camp, comparació de cultures
SociologiaLa societatQuines normes, rols i posicions influeixen?Enquestes, estadístiques, entrevistes
Figura 1.1. Un mateix fet observat des de tres mirades
Figura 1.1. Un mateix fet observat des de tres mirades

Les tres mirades són complementàries. Cap, per si sola, no ho explica tot, i de vegades una pesa més que les altres. L'error més freqüent és reduir una conducta a una sola causa: «és el seu caràcter», «és la seva cultura» o «és el que fa tothom». Explicar algú només per la cultura del seu grup és, a més, un estereotip: dins de cada grup hi ha persones molt diferents. Cada ciència té també els seus límits. Un experiment de psicologia es fa en condicions controlades que no sempre s'assemblen a la vida diària; el treball de camp depèn de la mirada de qui observa; una enquesta diu el que respon molta gent, no el que farà una persona concreta. Un clàssic de la psicologia social en dona un exemple: a la dècada de 1950, Solomon Asch va demanar a universitaris nord-americans quina línia era igual a una de referència, mentre uns còmplices donaven tots la mateixa resposta equivocada. La pressió del grup pot pesar, però la majoria de respostes van ser independents. El límit: un laboratori, una tasca artificial i un grup molt concret.

Cas · La Lucía sempre acaba fent la taula

Cas fictici.

En els primers treballs en grup de setembre, la Lucía acaba fent la taula de tots. Des de la psicologia, es podria explicar per alguna cosa de la mateixa Lucía: potser li dona seguretat controlar el resultat o li costa delegar per por que surti malament. Des de l'antropologia, podria pesar la cultura escolar on ha crescut, on un treball ordenat i una bona nota tenen molt de valor. Des de la sociologia, potser el grup li ha assignat el rol de «la que organitza»: els altres esperen que ho faci, i aquesta expectativa reforça el rol. Quines tenen més suport? Podrien intervenir les tres, però això és una possibilitat, no un resultat. Per saber quant pesa cadascuna caldrien dades: si la Lucía fa el mateix en grups diferents (recolzaria l'explicació psicològica), si canvia quan un altre company s'ofereix primer (recolzaria la sociològica) o què es valora en els treballs de la seva classe (ajudaria l'antropològica). Fixa't que cap de les tres explicacions no culpa la Lucía ni li posa una etiqueta: descriuen què pot estar passant i quina dada ho mostraria. I cap d'aquestes dades no n'hi hauria prou sola: cadascuna recolza una explicació, però també pot encaixar amb una altra.

Classifica

Cas · Tres mirades sobre la Lucía

La Lucía acaba fent la taula de tots en els treballs de setembre. Des de quina mirada parla cada explicació?

Potser li costa delegar per por que surti malament.

Podria pesar la cultura escolar on ha crescut, on un treball ordenat i una bona nota tenen molt de valor.

El grup li ha assignat el rol de «la que organitza» i els altres esperen que ho faci.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

2. Explica des de les tres mirades aquest fet: «Al pati, els alumnes de 4t seuen sempre al mateix banc». Per a cada explicació, indica quina dada la comprovaria.

Solució: Psicològica: se senten còmodes amb el que coneixen (dada: ho fan també quan el banc és ocupat?). Social: és «el banc de 4t», una norma no escrita del pati que marca posició (dada: què passa si hi seu un altre curs?). Cultural: costum del centre que es transmet de curs en curs (dada: ho feien els de 4t d'anys anteriors?).

3. Comença la teva taula de tres perspectives amb el cas de la Lucía. Escriu el fet observat i fes una taula de quatre columnes (perspectiva, hipòtesi, dada per posar-la a prova, limitació o alternativa) amb una fila per mirada. A sota, una conclusió provisional: l'explicació més ben recolzada i quina dada falta.

Solució: Fet a dalt («la Lucía acaba fent la taula en els treballs de setembre»); tres files (psicologia, antropologia, sociologia) amb hipòtesis en condicional, dada observable (p. ex., grups diferents; si un altre s'ofereix primer; què es valora en els treballs) i una limitació o alternativa. Conclusió provisional, no definitiva. No s'exigeix descartar-ne cap.

1.3Cervell, sistema nerviós i conducta

Llibre, pàgs. 14–16

Tot el que fas passa pel teu sistema nerviós. Saber com funciona ajuda a entendre la conducta, però no l'explica sencera. La unitat bàsica del sistema nerviós és la neurona, una cèl·lula que rep, processa i transmet informació. En distingim tres parts. Les dendrites són ramificacions que reben senyals d'altres neurones. El cos cel·lular conté el nucli i combina els senyals que arriben. L'axó és una prolongació, de vegades molt llarga, que condueix el senyal fins als seus terminals. Dins de la neurona, la informació viatja com un impuls elèctric. La zona on una neurona es comunica amb la següent és la sinapsi; entre les dues queda un espai diminut, la fenedura sinàptica. En moltes sinapsis, quan l'impuls arriba al final de l'axó, la neurona allibera unes substàncies químiques, els neurotransmissors, que creuen aquest espai i s'uneixen a receptors de la cèl·lula següent: l'animen a activar-se o la frenen. Així, en moltes sinapsis el senyal és elèctric dins la neurona i químic a la fenedura; també n'hi ha d'elèctriques. El sistema nerviós té milers de milions de neurones, i cadascuna pot connectar amb milers d'altres.

Figura 1.2. La neurona i la sinapsi: sentit habitual del senyal. Neurona amb rètols «Dendrites · reben», «Cos cel·lular (nucli)», «Axó · condueix l'impuls», «Terminals»; ampliació de la sinapsi: «Terminal de l'axó: arriba l'impuls elèctric» → «Esquerda sinàptica: la creuen els neurotransmissors (senyal química)» → «Receptors de la neurona següent»; fletxa «Sentit habitual del senyal (impuls)».
Figura 1.2. La neurona i la sinapsi: sentit habitual del senyal

Com s'organitza el sistema nerviós

El sistema nerviós central està format per l'encèfal (cervell, cerebel i tronc de l'encèfal) i la medul·la espinal. Integra la informació i organitza les respostes. El sistema nerviós perifèric està format pels nervis i els ganglis fora de l'encèfal i de la medul·la, que uneixen el sistema central amb la resta del cos. En distingim dues: el somàtic, que porta la informació dels sentits i controla els moviments voluntaris, i l'autònom, que regula sense que ho decideixis moltes funcions, com el batec del cor, gran part del control de la respiració o la digestió. L'autònom té al seu torn dues branques: a grans trets, la simpàtica prepara el cos per actuar i la parasimpàtica afavoreix el repòs, tot i que el seu paper varia d'un òrgan a un altre.

Figura 1.3. Sistema nerviós central i perifèric. «Sistema nerviós» → «Central: encèfal (cervell, cerebel, tronc) i medul·la espinal» i «Perifèric: nervis i ganglis fora de l'encèfal i de la medul·la espinal» → «Somàtic: sentits i moviments voluntaris» i «Autònom: batec, gran part de la respiració, digestió» → «Simpàtic: afavoreix l'activació» i «Parasimpàtic: afavoreix el repòs i la digestió». Sense llegenda d'exemple dins del dibuix; rètols ≥ 8,6 pt.
Figura 1.3. Sistema nerviós central i perifèric

Un exemple. En un partit, la Martina veu la pilota que li passen: els seus ulls envien el senyal per nervis sensitius fins a l'encèfal, que processa la informació i envia l'ordre per la medul·la i els nervis motors als músculs. Alhora, el seu cor batega més de pressa sense que ella ho decideixi: és el sistema autònom, per la seva branca simpàtica. En acabar la jugada, la branca parasimpàtica ajuda que el cor recuperi a poc a poc el ritme. El cervell canvia amb l'experiència. La plasticitat cerebral és la capacitat de les connexions entre neurones de reforçar-se, afeblir-se o crear-se amb l'ús i la pràctica, durant tota la vida. A l'adolescència el cervell es reorganitza molt i algunes zones continuen madurant fins passats els vint anys. No està «a mitges» ni «trencat»: està canviant, i això també és una oportunitat per aprendre. Practicar un instrument o un esport, per exemple, pot reorganitzar aquestes connexions: unes es reforcen i altres s'afebleixen. La biologia ajuda a entendre estats que canvien la conducta. Si dormim poc, l'atenció i la memòria funcionen pitjor. Davant d'un perill, el sistema simpàtic accelera el cor i la respiració i ens prepara per reaccionar, encara que el «perill» sigui només un examen. Conèixer aquests mecanismes no és una excusa ni un destí: és informació útil, com dormir més abans d'un examen. Què explica la biologia i què no? Explica mecanismes: com viatja un senyal o per què dormir poc empitjora l'atenció. Però no explica per si sola el contingut d'una decisió, per exemple per què algú creu que l'han enganyat: aquí intervenen la seva experiència, la seva cultura i la situació. Veure una zona «encesa» en una imatge del cervell no és llegir la ment.

Vertader o fals

Vertader o fals? Cervell i sistema nerviós

Només fem servir el 10 % del cervell.

En moltes sinapsis, el senyal és elèctric dins la neurona i químic a la fenedura sinàptica.

El sistema nerviós autònom regula, sense que ho decideixis, funcions com el batec del cor.

Hi ha persones d'hemisferi esquerre i persones d'hemisferi dret.

El cervell adolescent està «a mitges» i no pot aprendre bé.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

4. Un anunci diu: «Amb el nostre curs activaràs el 90 % del cervell que no uses». Explica què afirma, per què no és correcte segons la caixa «La ciència diu» i quina pregunta faries a l'anunciant. Després, explica amb l'exemple de la Martina què fa el sistema nerviós somàtic i què fa l'autònom.

Solució: Afirma que hi ha un 90 % sense usar; és un mite: les imatges mostren activitat en totes les regions. Pregunta: «Quina prova teniu que el vostre curs canviï res i com ho heu mesurat?». Somàtic: veure la pilota i llançar; autònom: el cor s'accelera sense decidir-ho.

1.4El que s'hereta, el que s'aprèn i la cultura

Llibre, pàgs. 16–18

El que heretes i el que vius no es reparteixen per percentatges: actuen alhora. Cada persona hereta dels seus progenitors una informació biològica, els gens, que influeix en trets com l'alçada, el color dels ulls o certes tendències del temperament. I cada persona viu en un ambient: la seva família, la seva escola, les seves amistats, la seva alimentació, el seu lloc i la seva època. El que s'hereta i el que s'aprèn no se sumen com dos ingredients separats: interactuen. L'ambient pot influir en l'expressió de molts gens, i l'ambient afecta de manera diferent cada persona. Heretat tampoc no vol dir «impossible de canviar»: l'alçada depèn molt dels gens i, tanmateix, l'alimentació a la infantesa la modifica. Un exemple: tots els nadons neixen amb la capacitat biològica d'aprendre una llengua, però quina llengua o quines llengües aprenen depèn de les llengües, orals o de signes, amb què conviuen. Preguntar quina part de la parla d'algú «és genètica» i quina «és apresa» s'assembla a preguntar quina part de l'àrea d'un rectangle es deu a la base i quina a l'alçada: les dues actuen alhora.

Aprenem de tres maneres

L'aprenentatge formal és el que està organitzat per un sistema educatiu, amb un pla i una titulació: el que fas a l'institut. El no formal també està organitzat, però fora dels ensenyaments reglats: els entrenaments d'un club esportiu, un curs del centre cívic o un taller de música. L'informal passa a la vida diària, sense pla: en Hugo calcula el canvi de memòria perquè ha vist cobrar els seus pares al bar familiar; l'Iker ha après a mesclar so mirant, provant i equivocant-se a casa. Gran part del que sabem fer ho hem après així. Aquest procés d'aprendre a viure amb els altres, des de la infantesa, s'anomena socialització (l'estudiaràs a la unitat 4), i hi intervenen la família, l'escola, els amics i els mitjans i xarxes que fem servir. Les tres maneres es combinen: una habilitat pot començar en una i continuar en una altra.

La cultura s'aprèn i es comparteix

Per a l'antropologia, la cultura és el conjunt de coneixements, creences, normes, costums, llengües, tècniques i objectes que un grup aprèn, comparteix i transmet. No es transmet pels gens: s'aprèn. Per això l'ésser humà és un ésser cultural: neix amb una biologia comuna i es desenvolupa com a persona mitjançant relacions socials i pràctiques culturals, que a més canvien amb el temps. Sense cultura no parlaríem, no faríem servir eines ni sabríem conviure en grup. La cultura té una part visible, com els menjars, les festes o les maneres de saludar, i una altra de menys visible: el que es considera puntual, educat o just. Quan es comparen cultures apareix un risc: l'etnocentrisme, que consisteix a jutjar altres cultures amb els criteris de la pròpia, com si la pròpia fos la normal o la millor. «Que estrany, sopen a les set» i «que estrany, sopen a les deu» són la mateixa frase dita des de dos llocs. També passa a classe: riure's de l'accent d'algú o del que porta per menjar pot expressar etnocentrisme o discriminació. Davant d'això, el relativisme cultural proposa entendre cada pràctica dins del seu context abans de jutjar-la. Entendre no vol dir acceptar-ho tot: els drets humans serveixen de referència comuna per a totes les cultures.

Cas · Dues maneres de pagar en una parada

Cas fictici.

En molts mercats i fires, regatejar forma part normal de la compra: és una manera de relacionar-se, i pagar el primer preu pot semblar estrany. En d'altres, el preu del cartell és fix i regatejar es veu com una falta de respecte. Per comparar sense jerarquitzar se segueixen quatre passos: descriure la pràctica, buscar-ne el context, preguntar quina funció compleix per a qui la segueix i, només després, comparar. Cap de les dues maneres no és «més avançada»: responen a normes diferents. Mirar així no obliga a canviar els costums propis: ajuda a entendre els aliens.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

5. Classifica com a aprenentatge formal, no formal o informal: a) en Hugo calcula de memòria el canvi perquè ho ha vist fer al bar de la seva família; b) la Martina entrena amb el seu club d'handbol; c) la Lucía aprova Anglès a l'institut; d) l'Iker aprèn a mesclar so a casa. Afegeix un exemple inventat de cada tipus.

Solució: a) informal; b) no formal; c) formal; d) informal. Exemples inventats correctes.

6. Reescriu aquesta frase perquè no sigui etnocèntrica: «En aquell país mengen amb la mà perquè no saben fer servir coberts». Explica què has canviat i quina pregunta faries abans de jutjar aquest costum.

Solució: «En aquell país és costum menjar amb la mà alguns plats». Es treu el judici («no saben») i la comparació implícita. Pregunta: quin significat i quina funció té aquest costum allà?

1.5Decidir amb límits: la racionalitat limitada

Llibre, pàgs. 18–20

Per decidir de manera perfecta caldria tot el temps i tota la informació del món. Ningú no els té. El model de decisió racional descriu com seria una decisió ideal: 1) fixar l'objectiu; 2) conèixer totes les alternatives; 3) reunir informació sobre les conseqüències de cadascuna; 4) triar la que compleix millor l'objectiu. És un model útil: ordena el pensament i ajuda a no oblidar opcions. S'usa, per exemple, per comparar dues rutes, dos mòbils o dos itineraris d'estudis amb una taula d'avantatges i inconvenients. L'economia el resumeix en un personatge imaginari que sempre calcula i tria el que més li convé, l'homo oeconomicus (el veuràs a l'informe de la unitat). A la vida real, aquest model xoca amb quatre límits. El temps: no es pot estudiar tot abans de decidir. La informació: falta o és difícil de trobar. L'atenció i la memòria: només podem manejar unes poques coses alhora. I el context: el soroll, la pressa, les emocions i la pressió dels altres. L'economista i psicòleg Herbert A. Simon va anomenar racionalitat limitada aquesta manera de decidir: les persones decideixen de manera raonable dins dels seus límits i busquen una opció prou bona, no la millor possible. Simon va estudiar com es decideix a les empreses i a les organitzacions, i va observar que gairebé mai no es busca la millor opció absoluta, sinó una que resolgui el problema. Per decidir de pressa fem servir dreceres mentals, els heurístics: regles senzilles com «trio el que ja conec», «trio el que tria la majoria» o «em quedo amb la primera opció que compleix el que necessito». Estalvien temps i moltes vegades funcionen bé. Si arribes a una ciutat que no coneixes, entrar al bar que té més gent és una drecera raonable, perquè la gent sol anar on es menja bé; però també pot estar ple només perquè és al costat de l'estació. De vegades fallen de manera previsible, i llavors es parla de biaixos. Racionalitat limitada no vol dir irracionalitat. Qui tria un entrepà a la cafeteria en dos minuts, sense comparar-los tots, no actua malament: decideix amb un criteri senzill, per exemple «el que m'agrada i costa menys del que duc», perquè comparar més no li compensaria. L'important és saber quan una decisió mereix més temps i informació i quan no. Sovint, una opció raonable i revisable val més que esperar la perfecta.

Cas · La Lucía tria una activitat per a la tarda

Cas fictici.

La Lucía vol apuntar-se a una activitat els dimarts i dijous. El full municipal de Valldelana en anuncia 14. La decisió ideal seria informar-se a fons de totes: si dediqués una hora i mitja a cadascuna (visitar-la, mirar horaris, preguntar), necessitaria 21 hores. La seva decisió viable és una altra: es queda amb tres que encaixen amb el seu horari, les compara amb dos criteris (que l'interessi i que hi pugui anar sense faltar a l'estudi), prova una sessió de la que més l'atrau i decideix en una setmana, amb 4,5 hores de comparació, més una ullada ràpida a les 14 i la sessió de prova. I es posa una data per revisar-la: desembre. Si no li compensa, canviar no serà un fracàs, sinó fer servir informació nova. La decisió viable no és una decisió «pitjor». És la que es pot prendre amb el que hi ha. Part de la cerca, com reunir horaris o resumir fulls, es pot repartir o delegar; el que li importa a la Lucía i l'elecció final, no.

Figura 1.4. Decisió ideal i decisió viable: triar una activitat per a la tarda
Figura 1.4. Decisió ideal i decisió viable: triar una activitat per a la tarda

Simulador

Cas · Decisió ideal o decisió viable?

La Lucía té 14 activitats al full municipal. Canvia quantes n'estudia i quantes hores hi dedica i mira el temps de cerca. Amb les 14 a hora i mitja cadascuna surt 21 hores; amb tres, 4,5.

h
Temps de cerca21,0 h

Font: cas fictici del guió (apartat 1.5). La decisió viable de la Lucía és comparar-ne tres: 4,5 hores, més una ullada ràpida a les 14 i una sessió de prova.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

7. Tria la Martina, en Hugo o l'Iker i pensa com podria triar una activitat per als dissabtes. Escriu la seva decisió ideal i la seva decisió viable: alternatives, informació, temps i data de revisió. Quina drecera faria servir i quin risc té?

Solució: Resposta oberta amb personatge; es valora la distinció ideal/viable, una data de revisió i una drecera amb el seu risc (p. ex., «el que fa la meva amiga»: l'horari pot no encaixar).

8. La Lucía demana ajuda a un assistent d'IA. Llegeix la resposta simulada: «Et recomano el taller de robòtica: és l'activitat més triada pels joves de la teva edat a la teva ciutat». Indica dues tasques de la seva decisió que la Lucía podria delegar a l'assistent i una que no hauria de delegar. Justifica cadascuna i explica quina drecera fa servir la resposta.

Solució: Delegables: reunir horaris i preus del full, resumir la descripció de cada activitat. No delegable: què l'interessa a la Lucía i la decisió final (el sistema no coneix els seus interessos). La drecera de la resposta és la popularitat («la més triada»), que no diu res de la Lucía.

1.6Persones i sistemes d'IA: què és la IA

Llibre, pàg. 20

Un sistema d'IA pot resumir, recomanar o escriure amb molta seguretat. Això no vol dir que sàpiga què va passar. La intel·ligència artificial (IA) és un conjunt de sistemes informàtics que, a partir de dades, generen prediccions, recomanacions, continguts o decisions. En lloc de seguir només regles escrites a mà, molts d'ells aprenen patrons a partir d'enormes quantitats d'exemples. N'hi ha tres tipus freqüents. Els sistemes predictius estimen què és probable: si un autobús arribarà tard o si un producte s'esgotarà. Els sistemes de recomanació poden ordenar opcions segons les teves tries, les d'altres persones i altres senyals: cançons, sèries o activitats. Els sistemes generatius produeixen textos, imatges o sons nous: un assistent d'IA que redacta o un resumidor de converses. Una persona i un sistema d'IA no coneixen de la mateixa manera. El sistema treballa amb patrons de les dades que rep; encara que alguns també processen imatges o so, no accedeixen al que no és en aquestes dades ni a les intencions de ningú. Un resumidor que només rep un xat no va veure què va passar i no sap què sentia cadascú; pot donar una versió esbiaixada o atribuir intencions sense proves. També pot sonar molt segur i equivocar-se: la seguretat del to no és una prova. I el resultat canvia segons com es demana: si a un resumidor se li pregunta «qui va tenir la culpa», pot assenyalar algú encara que els missatges no ho diguin. La decisió d'usar o no el que produeix un sistema continua sent de qui ho llegeix.

Comprova la teva revisió de la resposta de la IA

Solució: Dada observable: 38 missatges i 26 hores sense respondre. Interpretació: «no està interessada». Altres raons: no ha vist el xat, entrena, no té el mòbil, no sap què contestar. Caldria preguntar-li o mirar què ha fet del treball.

Busca els errors

Revisa la IA · Resum del xat

Un assistent d'IA resumeix el xat del treball d'Història. Marca la frase que és una interpretació sense prova.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

9. Compara el resum de la caixa amb el que caldria observar per afirmar que algú «no està interessat». Reescriu el resum com a hipòtesi i indica quina dada falta per comprovar-la.

Solució: Per afirmar desinterès caldrien conductes observables durant més temps (no lliura la seva part, ho diu ella…). Hipòtesi: «La Martina no ha respost en 26 hores; pot ser que no hagi vist el xat o que estigui ocupada. Falta preguntar-li».

El que costa triar · Cadascú va veure una altra cosa

Llibre, pàgs. 21–22

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

A dos quarts d'onze, la Fira de Tardor de Valldelana ja feia olor de xurros i d'ametlla torrada. A l'autobús, la Inés havia repartit una targeta de cartolina a cadascú: Observeu com decideix la gent en un lloc amb pressa i molt de soroll. Apunteu el que veieu, no el que suposeu.

—Fet —va dir en Hugo, i es va guardar la targeta. La Salma, en canvi, va obrir el seu quadern verd i va apuntar l'hora.

La parada d'ametlles garrapinyades tenia una cua de deu persones i un cartell enorme: «3 € la bossa · 3 per 8 €». A sota, amb una lletra molt més petita, hi havia una altra línia que gairebé ningú no mirava.

—A ull, tres per vuit, estalvio un euro —va calcular en Hugo—. Una de canyella, una de xocolata i una de les de sempre.

—Nou euros —va dir el venedor. Va omplir les bosses sense aixecar la vista.

—Però el cartell diu tres per vuit —va protestar en Hugo.

—Només tres de l'assortit clàssic. —L'home va assenyalar la línia petita amb el cullerot—. Canyella i xocolata van a tres cadascuna.

En Hugo va donar un bitllet de deu, va recollir l'euro de canvi i es va apartar amb les tres bosses premudes contra el pit.

—Volien enganyar-me. Està claríssim.

En Hugo, amb les seves tres bosses, discuteix el preu; la Salma llegeix de prop el cartell de la parada.
En Hugo, amb les seves tres bosses, discuteix el preu; la Salma llegeix de prop el cartell de la parada.

—I això com ho saps? —va preguntar la Salma, i es va acostar al cartell fins a tocar-lo gairebé. Va copiar la línia sencera al quadern: Oferta vàlida només per a l'assortit clàssic.

—A les altres dues parades d'ametlles posa el mateix. Potser aquí es fa així.

—Que es faci així no vol dir que estigui bé —va dir la Lucía—. A veure, per parts: l'home tenia tres persones parlant-li alhora.

—O en Hugo va demanar sense mirar —va dir la Martina—. Sense embuts, Hugo: decideixes en un segon.

—Almenys has provat tres sabors —va dir l'Iker—. Interessant elecció.

A les quatre, mentre esperaven l'autobús de tornada als bancs de l'entrada, ja hi havia 143 missatges sobre les garrapinyades.

—Mira, mira —va dir en Dani, i va girar el mòbil—. Ho he passat tot per Resumeix-ho. Escolteu: «Causa del conflicte: el venedor va intentar cobrar de més. En Hugo va actuar correctament.» Sona bé, oi?

—Sona a sentència —va dir la Salma.

—Fins i tot la màquina em dona la raó —va dir en Hugo.

La Inés, al banc, no havia dit res.

—Què va veure cadascú? El que vau veure, no el que penseu que va passar.

Van anar dient. En Hugo havia vist el cartell gran. La Salma, la línia petita i les altres dues parades. La Lucía havia comptat tres clients parlant amb el venedor alhora. La Martina va veure en Hugo demanar abans d'acabar de llegir. L'Iker s'havia fixat sobretot en la cua: la gent bufava, mirava el rellotge i estirava el coll per veure la parada; li va semblar impaciència. En Dani va admetre que gairebé tot el temps havia mirat el mòbil.

—I què no va poder veure ningú? —va seguir la Inés.

—El que pensava el venedor —va dir la Lucía.

—Ni si això dels sabors ho fa sempre o només si hi ha embolic —va dir la Salma.

—I el resum? —va preguntar la Inés—. Era a la parada?

—Només ha llegit el que hem escrit —va dir en Dani—. I molts dels 143 missatges els havia escrit en Hugo.

—Dilluns em lliureu una sola explicació del que va passar —va dir la Inés—. Una per grup. Amb les proves que tingueu.

—Una sola? —la Lucía ja estava fent una llista a l'agenda—. I si en valen tres? Segur que ha de ser una?

—Au —va dir la Martina—. Quin és el pla?

L'autobús va aparèixer al fons de l'avinguda. En Hugo va obrir la bossa de canyella, la va passar en rotllana i es va quedar mirant la parada, ja només un rectangle blanc amb números grans.

—Potser no volien enganyar-me —va dir—. O potser sí.

La Salma va tancar el quadern amb un dit a dins, a la pàgina de la línia petita.

Situació d'aprenentatge: Una sola explicació per a dilluns

Llibre, pàg. 23

Activitats individuals

  • Separa en el relat el que s'ha observat del que s'ha interpretat.
  • Escriu una hipòtesi des de cada mirada i la dada que la posaria a prova.

Activitats en grup

  • Compareu les taules amb el resum: què afirma que ningú no va veure?
  • Acordeu l'explicació provisional més ben recolzada, una altra de plausible i la dada que les distingiria.

Dades. Cartell gran: «3 € la bossa · 3 per 8 €». Línia petita: «Oferta vàlida només per a l'assortit clàssic». Comanda d'en Hugo: canyella, xocolata i clàssic; paga 9 €. El venedor atén tres persones alhora; la cua és de deu. A les altres dues parades d'ametlles posa el mateix. El grup de 4t B escriu 143 missatges; el resum diu: «Causa del conflicte: el venedor va intentar cobrar de més. En Hugo va actuar correctament». Pots fer la taula amb els fets del relat; no cal recollir dades personals. Comprovació individual. Sense ajuda: a la cua del menjador (unes 30 persones), un alumne de 1r se situa davant d'altres dos i ningú no diu res. Escriu una hipòtesi per mirada, la seva dada de prova i quina observació les distingiria.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte → individual (observat/interpretat; tres explicacions amb dada) → grup (comparar amb el resum; explicació provisional més ben recolzada) → producte (taula E1 + paràgraf) → comprovació (cua del menjador).
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Som homo oeconomicus?

Llibre, pàg. 24

Molts manuals d'Economia comencen amb un personatge imaginari: l'homo oeconomicus. Té objectius clars, coneix totes les alternatives, calcula sense cansar-se i tria sempre el que més li convé. És una figura teòrica, no la descripció de cap persona. És un model, una simplificació que serveix per pensar. Amb models d'aquest tipus se sol predir, per exemple, que, si la resta no canvia, quan un producte puja de preu se'n compra menys. I sovint encerta tendències, no decisions individuals. A mitjan segle XX, Herbert A. Simon va proposar una altra imatge. Les persones no poden conèixer totes les conseqüències de les seves decisions ni processar tota la informació: decideixen amb racionalitat limitada i busquen una opció satisfactòria, no la millor possible. Per les seves investigacions sobre com es prenen les decisions a les organitzacions va rebre el 1978 el Premi de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel. Dècades després, els psicòlegs Daniel Kahneman i Amos Tversky van estudiar amb experiments els heurístics, les dreceres amb què jutgem quan hi ha incertesa, i els errors sistemàtics que de vegades produeixen. Kahneman va rebre el premi el 2002; Tversky havia mort el 1996. El 2017 el va rebre Richard H. Thaler per les seves aportacions a l'economia del comportament, que uneix economia i psicologia. Altres corrents critiquen el model des de fora. L'antropologia i la sociologia recorden que som éssers socials i culturals: seguim normes, tornem favors i ens importa el que és just. L'economia feminista assenyala que el model deixa fora les cures i el treball no remunerat, com cuinar o atendre un familiar, del qual depèn tota la resta. I altres enfocaments subratllen que les institucions, és a dir, les lleis, els costums i les regles de cada mercat, i els valors de cada societat condicionen el que cadascú pot triar. Aleshores, som homo oeconomicus? De vegades ens hi assemblem: comparem preus i fem comptes. En Hugo ho va fer a la fira: «tres per vuit, estalvio un euro». Però va calcular amb la informació que va veure, amb pressa i amb soroll. Convé evitar una conclusió fàcil: no tota desviació del model és un «error». Triar sense comparar-ho tot pot ser raonable quan buscar més costa massa, i ajudar algú sense guanyar res pot respondre a valors, no a un error de càlcul. El model serveix com a eina; el problema comença quan es confon amb un retrat complet de les persones. La investigació també té límits: molts experiments es fan amb poques persones, en laboratori i en pocs països.

Font: Nobel Prize Outreach, pàgines oficials del Premi de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel de 1978, 2002 i 2017 (consulta: 10/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 25

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

10. Copia i completa una taula de tres columnes (personatge, què va veure, què va interpretar a partir del que va veure) amb en Hugo, la Salma, la Lucía, la Martina, l'Iker i en Dani. Afegeix una darrera fila: què no va poder veure ningú. Qui barreja més el que va veure amb el que suposa? Justifica-ho amb frases del relat.

Solució: Hugo: va veure el cartell gran; interpreta engany. Salma: la línia petita i les altres dues parades; interpreta una norma del context. Lucía: tres clients alhora; interpreta desbordament. Martina: en Hugo va demanar abans de llegir; interpreta precipitació. Iker: gent que bufava, mirava el rellotge i estirava el coll per veure la parada; interpreta impaciència. Dani: gairebé res (mirava el mòbil); delega la interpretació en el resum. Ningú no va veure què pensava el venedor ni si aplica sempre aquesta norma. Qui barreja més: resposta oberta; l'esperable és en Hugo (i el resum), però s'accepta un altre personatge si se citen fet i atribució.

11. Què va fer la Salma per passar d'una opinió a una observació? Cita dues accions del relat, explica per a què serveix cadascuna i què no proven.

Solució: S'acosta al cartell i copia la línia literal; mira les altres dues parades. El primer converteix una impressió en una dada registrada; el segon aporta dades sobre els preus anunciats allà. No prova la intenció del venedor ni una regla de totes les fires.

12. Explica la decisió d'en Hugo amb la racionalitat limitada: quina informació, quin temps i quina atenció tenia i quina drecera va fer servir («a ull, tres per vuit»). Va ser un error o una decisió raonable amb el que veia? Justifica-ho. Després, escriu què hauria canviat en la seva decisió amb un minut més o amb un cartell on la condició es llegís igual de gran.

Solució: Informació: el cartell gran; temps: cua i pressa; atenció: soroll i diverses persones parlant alhora. Drecera: llegir la xifra gran i calcular. Raonable amb el que veia, encara que la decisió va fallar per falta d'informació; no n'hi ha prou amb dir «es va equivocar». Amb un minut més o amb la condició en gran, probablement hauria llegit la línia o hauria demanat només assortit clàssic.

13. Revisa aquesta resposta simulada d'un resumidor: «Causa del conflicte: el venedor va intentar cobrar de més. En Hugo va actuar correctament». a) Assenyala l'afirmació causal que no té prova. b) Explica què no podia saber el sistema. c) Reescriu el resum com a hipòtesi.

Solució: a) «el venedor va intentar cobrar de més» (atribueix intenció). b) No podia saber què pensava el venedor, si la norma era habitual ni què va passar fora del xat; només tenia missatges, molts d'en Hugo. c) «Segons els missatges del grup, en Hugo va creure que el preu no respectava l'oferta; el venedor va dir que només valia per a l'assortit clàssic. No se sap si va voler cobrar de més».

14. En Dani proposa demanar a un assistent d'IA que redacti l'explicació de dilluns. Indica quina part de la feina podria delegar el grup i quina no, i justifica-ho amb el que has après sobre el que pot i no pot saber un sistema d'IA.

Solució: Delegable: ordenar els fets del relat o revisar la redacció. No delegable: triar l'explicació i justificar-la amb proves, perquè el sistema no hi era i només tindria el que s'ha escrit; a més, el grup respon del que lliura.

15. Algú escriu al grup de classe: «A les fires la gent és així de grollera». Des de quina mirada sembla parlar? Per què és una generalització? Reescriu-la com a hipòtesi que es pugui comprovar.

Solució: Sembla una explicació cultural o social, però generalitza a tot un grup a partir d'un cas. Hipòtesi: «Amb molta gent i pressa, alguns venedors poden respondre de manera més seca; caldria observar diverses parades a diferents hores».

16. Cas nou, sense ajuda: a l'autobús de tornada, una persona jove continua asseguda en un seient reservat quan puja una persona gran. No coneixem les necessitats de cap de les dues. Escriu una hipòtesi des de cadascuna de les tres mirades i la dada que necessitaries per posar-la a prova. Acaba amb dues línies: per què amb aquestes dades no es pot decidir quina és la més ben fonamentada (sense preguntar per la seva salut) i quina etiqueta evitaries posar a la persona asseguda.

Solució: Exemple: psicològica (no l'ha vist, va pensant en una altra cosa; dada: mira cap al passadís?); social (no coneix la norma del seient o creu que un altre s'aixecarà; dada: hi ha més seients lliures?); cultural (costums sobre cedir el seient; dada: què fan altres passatgers?). Clau: l'edat i l'aparença no permeten conèixer necessitats d'accessibilitat (pot tenir una discapacitat no visible); no es pregunten dades mèdiques; es pot oferir ajuda sense acusar. Es valora que cada dada sigui observable, que s'expliqui que amb aquestes dades no es pot triar la més ben fonamentada (no es demanen ni se suposen dades de salut) i que s'eviti una etiqueta («és una maleducada»).

17. Llegeix l'informe «Som homo oeconomicus?». a) Explica amb les teves paraules què suposa aquest model sobre com decideix una persona. b) Tria dues decisions de la unitat (la compra d'en Hugo a la parada i l'elecció de la Lucía entre les activitats del full) i explica en cadascuna què hauria fet un homo oeconomicus i què va fer de debò el personatge. c) Quina diferència hi ha entre anomenar «irracional» una decisió i dir que es va prendre amb racionalitat limitada? d) Inventa un personatge i escriu dues decisions ràpides seves: una de raonable amb la informació que tenia i una altra que no ho va ser. Explica quina dada hauria canviat la segona i quant li hauria costat aconseguir-la.

Solució: a) Una persona que coneix totes les opcions, calcula costos i beneficis i tria sempre el que més li convé, sense que l'influeixin emocions ni context. b) Hugo: un homo oeconomicus llegiria tota la lletra petita i compararia parades; en Hugo, amb pressa i cua, va fer servir una drecera («a ull, tres per vuit»). Lucía: compararia les 14 activitats a fons (21 h); la Lucía es queda amb 3 i dos criteris (4,5 h de comparació, més una ullada ràpida a les 14). c) «Irracional» suposa que decideix sense raons; la racionalitat limitada reconeix que decideix amb raons, però amb informació, temps i atenció limitats. d) Oberta; es valora que la dada que falta sigui concreta i que es valori el seu cost d'obtenir-la.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 26

Comprendre la conducta humana

  • Estudiar la conducta
    • Descriure, explicar, predir
    • Hipòtesis amb dades, no etiquetes
    • Tres mirades: persona, cultura, societat
  • Bases biològiques
    • Neurona i sinapsi
    • Sistema nerviós central i perifèric
    • Plasticitat, sense neuromites
  • Herència i cultura
    • Herència i ambient alhora
    • Aprenentatge formal, no formal, informal
    • Cultura apresa i compartida
    • Etnocentrisme i relativisme cultural
  • Decidir amb límits
    • Model racional i homo oeconomicus
    • Racionalitat limitada i heurístics
    • Decisió ideal i decisió viable
  • Persones i sistemes d'IA
    • Predictius, de recomanació, generatius
    • Dades que rep, no intencions
    • Sonar segur no és una prova

Resum

La conducta és el que fem i es pot observar; darrere hi ha processos interns que no es veuen. Per estudiar-la es descriu, s'explica i es prediu, amb hipòtesis que es posen a prova amb dades; una etiqueta no explica res. La psicologia mira la persona, l'antropologia la cultura i la sociologia la societat i el grup: un mateix fet s'entén millor amb les tres. Tota conducta passa pel sistema nerviós: les neurones es comuniquen a la sinapsi, el sistema central integra i el perifèric connecta amb el cos, i la plasticitat cerebral permet que les xarxes canviïn amb la pràctica. La biologia explica mecanismes, no el contingut de cada decisió, i no recolza mites com el del 10 % o els estils d'aprenentatge. El que s'hereta i el que s'aprèn actuen alhora; aprenem de manera formal, no formal i informal, i la cultura s'aprèn i es comparteix. Comparar cultures exigeix evitar l'etnocentrisme. Decidim amb racionalitat limitada: amb poc temps, poca informació i atenció limitada fem servir dreceres i busquem una opció suficient; no tota desviació del model ideal és un error. Un sistema d'IA treballa amb patrons de les dades que rep; no té accés al que no hi és ni a les intencions de ningú: pot sonar segur i equivocar-se, la seva resposta no és una prova i qui l'usa decideix què en fa.

Vés al test →