Salta al contingut

Funcionament de l'Empresa · 1r de batxillerat · Tercer trimestre

Unitat 9 · Innovació, tecnologia i medi ambient a la producció

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 137–152

Situació de partida

Llibre, pàgs. 137–138

Una escena a l'aula d'informàtica: l'Alex, davant del portàtil, amb una assistent d'IA a la pantalla, i el grup al voltant.

És un dijous de març i el model de catàleg de l'Alex ja no és una llista de paper: és una pantalla amb llibres de mostra de l'AFA; els 900 arribaran al juny. La Tània i la Fani voldrien una aplicació i una campanya a les xarxes; l'Andrea pregunta què passa amb els llibres que no es poden reutilitzar. La Ruth deixa el retolador i fa una pregunta: la tecnologia resol problemes o en crea de nous?

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Distingir la recerca, el desenvolupament i la innovació, i explicar què és una innovació de producte, de procés o de gestió
  • Explicar com la digitalització canvia la manera de produir i de vendre, i quins riscos té, com els errors d'una IA
  • Calcular el temps que estalvia una eina digital i valorar què es guanya i què es perd en digitalitzar una tasca
  • Aplicar la jerarquia de residus i l'economia circular a un procés productiu i calcular-ne l'efecte
  • Triar una estratègia d'innovació i la manera de protegir una idea, un producte o una marca

Per començar

  1. Quina eina digital fas servir cada dia i quina feina t'estalvia? Hi ha alguna cosa que ara costi més que abans?
  2. Quina diferència hi ha entre inventar una cosa i innovar?
  3. Què fas a casa amb un llibre que ja no necessites?
  4. Si algú t'ensenya una foto d'un producte teu, com saps si és teu i ningú no el pot copiar?

Mapa de la unitat

9.1R+D+i i tipus d'innovació

Llibre, pàgs. 139–140

Investigar costa diners i no sempre surt bé; innovar és aconseguir que allò que s'ha investigat arribi a algú que ho fa servir de debò. La sigla R+D+i reuneix tres activitats que s'encadenen, però que no són el mateix. La recerca (la «R») busca coneixement nou: bàsica si no pensa en cap aplicació concreta i aplicada si té un objectiu pràctic. El desenvolupament (la «D») fa prototips i prova productes o processos nous o millorats.

—La innovació (la «i» minúscula) és l'últim pas: posar un producte o un procés nou o millorat al mercat o a l'empresa. L'invent és la solució tècnica; la innovació és que algú la faci servir. Una idea brillant que no fa servir ningú no és una innovació. Per això, quan una empresa diu que «innova», convé preguntar què ha canviat de debò i qui ho fa servir.

FaseQuè buscaExemple relacionat amb el banc
Recerca bàsicaEntendre com funciona alguna cosaCom es degrada el paper amb la humitat
Recerca aplicadaConeixement amb un objectiu pràcticUn adhesiu que no faci malbé el paper antic
DesenvolupamentPrototips i provesDeu models de folre reutilitzable
InnovacióÚs real a l'empresa o al mercatEl banc fa servir el folre nou

—Per què importa? Perquè la innovació pot elevar la productivitat (vegeu la unitat 7) i permet competir per alguna cosa més que el preu. Per comparar països es fa servir la intensitat de R+D: la despesa en R+D dividida pel PIB. Com que els resultats són lents i incerts, els governs ajuden amb subvencions, préstecs i deduccions fiscals.

Figura 9.1. Despesa en R+D sobre el PIB, 2024 (%): Catalunya, Espanya i la mitjana de la UE. INE i Idescat R+D 2024 (% del PIB): UE-27 2,26; Catalunya 1,73 (provisional); Espanya 1,50.
Figura 9.1. Despesa en R+D sobre el PIB, 2024 (%): Catalunya, Espanya i la mitjana de la UE

—No tota innovació necessita investigar: un taller que ofereix cita prèvia per correu també innova. Fer servir un programa que ja existeix tampoc no és R+D. A la pràctica, el camí no és una línia recta: les idees van i tornen, i moltes millores neixen del taulell, del magatzem o de les queixes d'una clienta, no del laboratori. Per això les empreses petites també innoven, encara que no tinguin cap departament de recerca.

—Les innovacions es poden classificar de tres maneres. Per l'objecte: de producte (un bé o servei nou o amb prestacions millors), de procés (una manera nova de produir o de repartir) i de gestió (una manera nova d'organitzar la feina, de vendre o de fixar el preu).

—Pel grau de novetat: incremental si millora a poc a poc una cosa que ja existeix i radical si trenca amb la manera de fer anterior.

—Per l'efecte en el mercat: disruptiva si entra per un segment que els líders menyspreen, amb una oferta més simple o més barata, i acaba desplaçant-los. Una mateixa novetat pot ser de diversos tipus: un comerç que obre botiga en línia amb repartiment innova en procés i en gestió.

CriteriTipusExemple
ObjecteProducteUnes vambes amb sola reciclada
ObjecteProcésUna nau que pinta les peces amb robots
ObjecteGestióCobrar una quota anual pel manteniment
NovetatIncrementalUna bateria que dura un 10 % més
NovetatRadicalLa càmera digital davant de la de rodet

—Ho ha explicat l'economista Joseph Schumpeter amb la destrucció creativa: quan una innovació triomfa, crea activitats noves i fa desaparèixer les antigues. Qui hi guanya i qui hi perd? Cal pensar-hi abans de canviar un procés, no després.

Activitats

  1. Classifica cada tasca com a recerca bàsica, recerca aplicada, desenvolupament o innovació: a) una universitat estudia com es degrada el paper; b) un fabricant prova deu prototips de folre; c) una editorial ven llibres amb el folre nou; d) un laboratori busca un adhesiu que respecti el paper antic.
  2. Amb la caixa «Dada», calcula quant hauria de gastar Espanya en R+D per arribar al 2,26 % si el PIB no canviés, i en quin percentatge hauria d'augmentar la despesa.
  3. Amplía. Classifica per objecte i per grau de novetat: a) una cadena de supermercats instal·la caixes d'autocobrament; b) un taller passa a cobrar una quota anual; c) una paperera comença a fer paper amb residus de cartró. Quina podria ser disruptiva i per què?

Classifica

Activitat 1 · En quina fase de la R+D+i som?

Assigna cada tasca a la fase que representa.

Una universitat estudia com es degrada el paper.

Un fabricant prova deu prototips de folre.

Una editorial ven llibres amb el folre nou.

Un laboratori busca un adhesiu que respecti el paper antic.

9.2Digitalització i impacte tecnològic

Llibre, pàgs. 141–142

Digitalitzar no és tenir una pàgina web: és canviar, amb tecnologia, la manera de produir, de vendre i de decidir. Digitalitzar és incorporar tecnologies digitals a l'activitat de l'empresa; quan el canvi afecta tot el model de negoci (què s'ofereix, a qui i com es cobra), es parla de transformació digital. Les tendències amb més efecte són sis. La intel·ligència artificial (IA) comprèn sistemes que, amb diferents graus d'autonomia, fan prediccions, recomanacions o textos; la IA generativa redacta i respon preguntes. Les dades i el núvol permeten analitzar molta informació. El comerç electrònic ven per internet. Les plataformes connecten dos grups (compradors i venedors) i funcionen per efectes de xarxa: com més gent hi ha a un costat, més val per a l'altre. L'automatització fa tasques amb màquines o programes, i la ciberseguretat protegeix les dades i els sistemes en tots els àmbits. També cal pensar en qui revisa els resultats.

—L'impacte tecnològic té dues cares. A favor: menys temps en feines repetitives, menys errors, serveis nous i més accessibles. En contra: riscos de la IA (respostes inventades que sonen convincents), pèrdua o canvi de llocs de treball, dependència d'una eina o d'una empresa que no controles, bretxa digital (no tothom té les mateixes eines ni les mateixes habilitats) i més dades personals que cal protegir. Per això cal decidir què es digitalitza i què no, qui ho revisa i qui en respon quan falla, perquè una eina no assumeix responsabilitats.

Cas · Quant temps estalvia l'assistent de l'Alex?

Cas fictici.

El banc ha de posar al catàleg els 900 llibres que té: etapa, matèria i estat. Amb l'assistent d'IA, que proposa etapa i matèria des de la foto de la tapa (l'estat s'ha de mirar al llibre), una persona només revisa i corregeix: 0,5 minuts per llibre. Les xifres són un supòsit, no una mesura real. Es demana el temps de cada mètode, l'estalvi i la productivitat.

ConcepteCàlculResultat
Temps a mà900 × 2 min1.800 min = 30 h
Temps amb assistent900 × 0,5 min450 min = 7,5 h
Estalvi30 − 7,522,5 h
Estalvi en %22,5 / 30 × 10075 %
Productivitat60 / 2 i 60 / 0,530 i 120 llibres/h

Pas 1. A mà, el catàleg costa 30 hores, 10 sessions de 3 hores. Amb l'assistent n'hi ha prou amb 7,5 hores, 2,5 sessions (3 de completes): s'estalvien 22,5 hores, el 75 % del temps. Pas 2. La productivitat passa de 30 a 120 llibres per hora. Però l'assistent s'equivoca: si falla en el 6 % de les propostes, 54 són errònies (0,06 × 900). Sense revisió humana, l'estalvi seria fals. Resultat: l'assistent estalvia 22,5 hores (el 75 %), però exigeix revisar les 900 propostes (54 errònies). Què significa: digitalitzar és una innovació de procés; el guany és real, però la responsabilitat és de les persones.

Figura 9.2. Hores per catalogar 900 llibres: a mà i amb assistent (supòsit). A mà 30 h; amb assistent 7,5 h. Supòsit.
Figura 9.2. Hores per catalogar 900 llibres: a mà i amb assistent (supòsit)

Activitats

  1. Repeteix el cas per a una campanya pilot de 300 llibres. Calcula el temps a mà, el temps amb assistent i l'estalvi en hores i en percentatge.
  2. Tria una plataforma que facis servir (de música, de transport o de segona mà). Quins dos grups connecta? Com guanya diners? Explica'n l'efecte de xarxa.
  3. Amplía. Proposa dues dades de les famílies que el banc podria guardar al catàleg i tres que no hauria de guardar mai. Per què? Qui hauria de tenir-hi accés?

Simulador

Cas · Quant temps estalvia l'assistent de l'Alex?

Canvia el nombre de llibres, els minuts de cada mètode i el percentatge d'errors de l'assistent, i mira el temps, l'estalvi i les propostes errònies. Amb les xifres del cas, l'assistent estalvia 22,5 hores (el 75 %), però 54 propostes són errònies.

llibres
min
min
%
Temps a mà30,0 h
Temps amb assistent7,5 h
Estalvi de temps22,5 h
Estalvi sobre el temps a mà75 %
Productivitat a mà30 llibres/h
Productivitat amb assistent120 llibres/h
Propostes errònies que cal corregir54 propostes

Font: cas fictici del guió (apartat 9.2); les xifres són un supòsit, no una mesura real. Sense revisar les propostes, l'estalvi seria fals.

9.3Gestió mediambiental de la producció: residus i economia circular

Llibre, pàgs. 142–144

Tot el que es produeix gasta recursos i deixa residus. L'empresa pot reduir-ho, i el banc de llibres ja ho fa: cada llibre que torna a circular pot evitar'n un de nou. Produir consumeix matèries primeres i energia i genera residus. La gestió mediambiental és el conjunt de decisions per reduir aquest impacte. L'economia circular vol tancar el cercle: dissenyar perquè el producte duri, es pugui reparar i reutilitzar, i que el que no es pugui reutilitzar es converteixi en matèria primera.

—Per ordenar les decisions, la llei estableix la jerarquia de residus: primer prevenir, després preparar per a la reutilització, reciclar, valorar d'altres maneres (per exemple, energia) i, només al final, eliminar.

—Això es veu al banc. Dels 900 llibres, 828 es reutilitzen: aquests no cal fabricar-los de nou. Si un llibre ja no serveix (perquè el currículum ha canviat o perquè està molt malmès), no es llença a les escombraries: se separen els elements impropis i va al contenidor de paper i cartró, que és reciclatge.

—L'últim recurs és el rebuig, que és el que cal fer minvar. La prevenció és encara més enllà: comprar només el film necessari i no fer cap llibre de més.

—Les empreses redueixen l'impacte mesurant el que gasten, reparant abans de substituir i informant amb honestedat. El rentat verd (greenwashing) és dir que un producte és sostenible sense proves, només amb un logotip o un color.

Cas · Quants quilos de paper no s'imprimeixen?

Cas fictici.

El banc recull 900 llibres. Se suposa que cada llibre pesa 0,6 kg i que el 92 % encara es pot reutilitzar; la resta, el 8 %, va al contenidor de paper. Es demana quants llibres es reutilitzen, quants quilos de paper no s'han d'imprimir i quants quilos es reciclen.

ConcepteCàlculResultat
Llibres reutilitzats900 × 0,92828 llibres
Llibres per reciclar900 − 82872 llibres
Paper que no s'imprimeix828 × 0,6496,8 kg
Paper per reciclar72 × 0,643,2 kg

Pas 1. Es reutilitzen 828 llibres (900 × 0,92). Els 72 restants no serveixen, però no són residu «perdut»: van al contenidor de paper. Pas 2. Reutilitzar 828 llibres equival a no comprar 496,8 kg de llibres nous (828 × 0,6; supòsit). Els 43,2 kg dels 72 van a reciclatge. Una persona, de mitjana, genera a Catalunya uns 482 kg de residus municipals de tota mena en un any: el paper que evita el banc és de la mateixa mida. Resultat: el banc evita 496,8 kg de paper nou i recicla 43,2 kg. Què significa: no se sap quina energia i aigua s'han estalviat, perquè no tenim aquesta dada: només podem dir que el paper s'ha reduït. No ho inventem.

Figura 9.3. Què passa amb els 900 llibres del banc: reutilitzar, reciclar (supòsit). 900 llibres: 828 reutilitzats (496,8 kg no s'imprimeixen); 72 al contenidor (43,2 kg). Supòsit.
Figura 9.3. Què passa amb els 900 llibres del banc: reutilitzar, reciclar (supòsit)

Activitats

  1. Ordena aquestes accions segons la jerarquia de residus, de la millor a la pitjor: a) llençar un llibre al fems; b) dur-lo al banc de llibres; c) deixar-lo al contenidor de paper; d) no comprar-ne un de nou perquè ja n'hi ha un de segona mà.
  2. Si el banc rep 1.200 llibres i en pot reutilitzar el 85 %, calcula quants llibres es reutilitzen, quants es reciclen i quants quilos de paper no s'imprimeixen (0,6 kg per llibre).
  3. Amplía. Una botiga diu que el seu envàs és «verd» perquè és de color verd. Què li demanaries per saber si és veritat? Escriu tres preguntes que et permetin comprovar-ho.

Ordena

Activitat 7 · La jerarquia de residus

Ordena aquestes accions de la millor a la pitjor segons la jerarquia de residus.

  1. No comprar-ne un de nou, perquè ja n'hi ha un de segona mà
  2. Dur el llibre al banc de llibres
  3. Deixar el llibre al contenidor de paper
  4. Llençar el llibre al fems

Simulador

Cas · Quants quilos de paper no s'imprimeixen?

Canvia els llibres que rep el banc, el percentatge que es pot reutilitzar i el pes de cada llibre. Amb les xifres del cas, el banc evita 496,8 kg de paper nou i en recicla 43,2 kg.

llibres
%
kg
Llibres reutilitzats828 llibres
Llibres per reciclar72 llibres
Paper nou que no s'imprimeix496,8 kg
Paper que es recicla43,2 kg

Font: cas fictici del guió (apartat 9.3). No sabem l'energia ni l'aigua que s'han estalviat: només podem dir que el paper s'ha reduït.

9.4Estratègies d'innovació

Llibre, pàgs. 144–145

No totes les empreses volen ser les primeres: també es guanya seguint bé el líder, o fent-se un lloc propi. L'economista Christopher Freeman va classificar les estratègies d'innovació segons l'actitud de l'empresa davant la tecnologia: hi ha empreses que volen ser les primeres i d'altres que prefereixen esperar i aprendre dels errors dels líders. Cap estratègia és millor en tots els casos: depèn dels diners, de les persones i del mercat que tingui l'empresa, i una mateixa empresa pot canviar d'estratègia amb el temps, segons com li vagi i com evolucioni el seu mercat. Convé revisar-la de tant en tant. Un banc de llibres escolar, per exemple, no necessita ser el primer en res: li convé copiar el que funciona en altres centres i adaptar-ho a les seves famílies.

EstratègiaQuè fa l'empresaExemple
OfensivaMolta R+D pròpia; vol ser la primeraUn fabricant de bateries que patenta
DefensivaMillora el que ha llançat el líderUna marca que arriba després, amb millors prestacions
ImitativaCopia sense infringir patentsUn fabricant de recanvis més barats
DependentInnova quan li ho demana un gran clientUn taller que fa peces per encàrrec
TradicionalGairebé no canvia el producteUn forn de pa de tota la vida
OportunistaTroba un nínxol que ningú no aténUna bicicleta de càrrega per als repartidors

—A més de la postura, cal decidir com s'obté la tecnologia. Es pot desenvolupar dins (R+D pròpia, més control però més lent i car), comprar-la (llicències o maquinària: ràpid, però car), aliar-se (amb una universitat o un centre tecnològic: es reparteixen costos i riscos, però cal compartir resultats) o recórrer a empreses emergents. Cada via té un preu en diners, en temps i en control.

—La innovació oberta consisteix a fer servir idees de fora tant com les pròpies, i a oferir a l'exterior les que no s'aprofiten; la innovació tancada ho guarda tot dins. Compartir idees pot accelerar el projecte, però obliga a decidir què no es comparteix.

—Una empresa ambidextra fa dues coses a la vegada: explota el negoci d'avui (millora el que té i serveix bé els clients) i explora el de demà (prova idees noves). Sovint ho fa amb dos equips separats i una direcció que els coordina, perquè cadascun treballa amb criteris i ritmes diferents. El risc és que l'equip nou no tingui recursos propis i el negoci d'avui se l'empassi.

Activitats

  1. Una pime de bicicletes elèctriques d'una ciutat catalana (fictícia) detecta que ningú no fabrica bicicletes de càrrega per als repartidors del mercat municipal i en dissenya una. Quina estratègia de Freeman segueix? Justifica-ho.
  2. Amplía. Quina via recomanaries al banc per millorar el catàleg (fer-lo dins, comprar una eina, aliar-se amb una empresa de programació del barri)? Dona un avantatge i un inconvenient.

9.5Protegir la idea, el producte i la marca

Llibre, pàgs. 145–146

Les idees abstractes no es protegeixen per si soles; sí les invencions, els dissenys, les obres i els noms, segons els requisits. La propietat industrial protegeix les invencions (patent i model d'utilitat), l'aparença d'un producte (disseny industrial) i els signes que identifiquen una empresa (marca i nom comercial). La propietat intel·lectual protegeix les obres literàries, artístiques i científiques i els programes d'ordinador, i correspon a l'autor des que les crea.

—Cada figura té uns requisits i uns costos diferents, i convé triar-ne una segons el que es vol protegir. Hi ha, a més, el secret empresarial: informació valuosa perquè és secreta (un mètode, una llista de clients) i que l'empresa protegeix amb contrasenyes i acords de confidencialitat. Per això no totes les idees es registren: una empresa tria què patenta, què registra i què manté en secret, i ho decideix pel cost, la durada i el risc de ser copiada.

—Al banc, el nom «PassaPàgina», el dia que es triï, es podrà protegir com a marca si s'inscriu; el codi de l'aplicació de l'Alex, amb drets d'autor, i el fitxer de com aparella els llibres, si cal, com a secret. El programa «com a tal» no es patenta: el codi es protegeix amb drets d'autor, i el banc només la podrà fer servir si l'Alex en cedeix o llicencia els drets per escrit.

—També convé saber que una marca es registra a la mateixa oficina però només protegeix el nom a l'àmbit on s'ha registrat.

—També hi ha llicències obertes, que permeten que altres persones facin servir una obra amb unes condicions que l'autor tria. Abans de triar un nom, doncs, cal comprovar que no el fa servir ningú altre al registre de marques; si no, el nom pot costar un conflicte i haver-lo de canviar quan ja és conegut.

FiguraQuè protegeixDurada
PatentInvenció nova, inventiva i amb aplicació industrial20 anys
Model d'utilitatUna millora pràctica en un objecte10 anys
Disseny industrialL'aparença d'un producte5 anys, fins a 25
MarcaEl nom o el logotip10 anys, renovables
Drets d'autorObres i programesVida de l'autor + 70 anys
Secret empresarialInformació valuosaMentre sigui secret

Activitats

  1. Quina figura de protecció serveix per a cada cosa i quant dura? a) el nom del banc i el seu logotip; b) el codi de l'aplicació de l'Alex; c) un tancament de solapa nou per a un folre; d) el mètode secret que fa servir una empresa per aparellar llibres.

Classifica

Activitat 12 · Quina figura de protecció?

Assigna cada cosa a la figura que la protegeix.

El nom del banc i el seu logotip.

El codi de l'aplicació de l'Alex.

Un tancament de solapa nou per a un folre.

El mètode que fa servir una empresa per aparellar llibres i que no vol que ningú sàpiga.

El primer pas · Un catàleg a la pantalla

Llibre, pàgs. 147–148

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era un dijous de març i l'aula d'informàtica feia olor de plàstic calent. L'Alex, amb la dessuadora grisa i les ulleres negres, havia girat el portàtil perquè tothom veiés la pantalla. A la pantalla hi havia una taula amb tres columnes de colors: groc per a primària, blau per a ESO i verd per a batxillerat.

—Nou-cents llibres, al juny —va dir—, i cadascun amb la seva fila. Etapa, matèria i estat.

L'Alex ensenya una taula de colors al portàtil; l'Andrea la mira; darrere, la Tània i la Fani, amb el mòbil.
L'Alex ensenya una taula de colors al portàtil; l'Andrea la mira; darrere, la Tània i la Fani, amb el mòbil.

L'Andrea va recolzar la barbeta a la mà i va mirar la taula amb atenció. Darrere seu, la Tània i la Fani miraven alguna cosa al mòbil de la Fani i reien baixet.

—Això s'ha de veure —va dir la Tània—. Una aplicació. Amb foto del llibre i tot.

—I una campanya a les xarxes —va afegir la Fani—. Amb vídeos.

—Una cosa cada vegada —va dir la Ruth, des del fons, amb una carpeta morada a la mà—. Alex, com has fet el catàleg?

—Hi ha una part que he fet jo. I una part que m'ho ha fet l'assistent d'IA. Li he dit que mirés la foto de la tapa i em proposés l'etapa i la matèria; l'estat el miro jo.

—I ho encerta?

—Sovint. —L'Alex va moure el cursor—. Mira: aquest, «Matemàtiques, batxillerat». És de 2n d'ESO. I aquest l'ha posat «com nou» i té notes escrites a tota la tapa.

Es va fer un silenci petit. La Tània va deixar el mòbil sobre la taula.

—Doncs si falla, per què el fas servir? —va preguntar.

—Perquè, en la prova, em fa passar de dues hores a una. —L'Alex es va tocar les ulleres—. Però no el deixo anar sol. Cada fila que ha omplert la reviso jo.

—I si algú no la revisa? —va preguntar l'Andrea—. Una família que rep un llibre que no és el seu.

—Doncs es queixa i ho arreglem.

—O no diu res i es queda sense llibre —va dir l'Andrea, sense aixecar la veu.

La Ruth no va dir res. Va deixar la carpeta i va agafar el retolador. A la pissarra va escriure: «Qui hi guanya?». I a sota, més petit: «Qui hi perd?».

—Parlem del paper —va dir l'Andrea de seguida, i va treure el quadern—. Mireu. Si els llibres reutilitzats substitueixen compres, es redueix la demanda de nous. Però m'agradaria saber quants quilos de paper estalviem. I què passa amb els llibres que no es poden reutilitzar. Els llencem?

—El contenidor blau —va dir en Mario, que acabava d'entrar amb la dessuadora vermella i havia sentit mig debat.

—Això seria reciclar —va dir l'Alex—. Primer cal reutilitzar. És el que fem.

—Primer cal no fer-ne de més —va dir la Ruth—. Això encara és abans.

Al fons, la Fani va aixecar la mà.

—I l'aplicació? Podem fer-la?

—Podem —va dir l'Alex—. Però algú ha de pagar-la, mantenir-la i vigilar que no es perdin dades de les famílies. I les dades d'una família són d'una família.

La Tània va arrugar una mica el nas, però no va dir res. La Fani va mirar l'Alex.

—Jo no sé de dades —va dir—. Jo només volia que la gent ho trobés.

—Ho trobaran —va dir l'Andrea—. Primer cal decidir què els ensenyem.

La Ruth va dibuixar al costat de les dues preguntes una fletxa que anava de la taula de colors al mòbil. Va escriure al damunt: «Qui decideix?».

—No és una pregunta de tecnologia —va dir—. És una pregunta de qui mana sobre la tecnologia. Apunteu-ho.

L'Alex va tancar el portàtil a mitges i el va tornar a obrir. En Mario va seure a la vora de la taula, amb la barbeta sobre el puny.

—Tinc una pregunta —va dir en Mario, baixet—. Si l'assistent es pot equivocar amb una tapa, i nosaltres no el revisem… què més pot fer malament sense que ens n'adonem?

Ningú no va contestar. La Tània va tornar a agafar el mòbil. L'Andrea va escriure una línia al quadern i la va subratllar. A la pantalla, les files de colors seguien allà, ordenades, esperant que algú les mirés.

Situació d'aprenentatge: Pla d'innovació del banc de llibres

Llibre, pàg. 149

Activitats individuals

  • Tria una tasca del banc que digitalitzaries i calcula el temps a mà i amb eina per a 900 llibres.
  • Escriu un error que pot cometre l'eina i com el detectaries.
  • Calcula els quilos de paper que evita el banc amb un percentatge de reutilització que hagis triat.

Activitats en grup

  • Poseu en comú les tasques i trieu què es digitalitza i què es manté a mà, amb raons.
  • Redacteu el pla d'impacte ambiental amb la jerarquia de residus: prevenir, reutilitzar, reciclar.
  • Decidiu l'estratègia d'innovació, la via per obtenir l'eina i la protecció del nom i del material.

Datos. Feu servir 900 llibres (escenari hipotètic de juny), 2 minuts a mà i 0,5 minuts amb eina (supòsit), 0,6 kg per llibre i un 92 % de reutilització; podeu canviar-los si expliqueu per què. Comprovació individual. Sense ajuda: una associació cataloga 400 llibres, a mà en 2 minuts i amb una eina en 45 segons de revisió. Calcula l'estalvi en hores. Indica una tasca que no digitalitzaries i per què.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: La IA arriba a l'empresa, però no arriba a tothom igual

Llibre, pàg. 150

La intel·ligència artificial ha passat en pocs anys de ser una raresa a ser una eina corrent a les empreses. Segons l'INE, el primer trimestre del 2026 el 33,6 % de les empreses de 10 o més empleats feia servir alguna tecnologia d'IA, davant del 21,1 % del 2025 i el 12,4 % del 2024. Entre les microempreses, les de menys de 10 empleats, l'ús era del 21,4 % el 2026. L'INE adverteix que les dades del 2026 no són del tot comparables amb les anteriors, perquè l'enquesta passa a una classificació d'activitats nova.

Figura 9.4. Empreses que fan servir IA a Espanya, primer trimestre de cada any (%). INE: 10 o més empleats 12,4 (2024), 21,1 (2025), 33,6 (2026); menys de 10: 21,4 (2026).
Figura 9.4. Empreses que fan servir IA a Espanya, primer trimestre de cada any (%)

—Què vol dir? Que la IA es difon molt de pressa, però no igual per a tothom: les empreses petites, que són la majoria, hi arriben més tard. Això pot ser perquè no tenen persones que sàpiguen fer-la servir, perquè no veuen què els pot aportar o perquè no volen arriscar-se amb les dades dels clients. Per al banc de llibres, que és una entitat petita, és una bona pista: no cal córrer, però convé decidir amb criteri.

—Cal llegir aquestes xifres amb cura. Diuen quantes empreses fan servir alguna IA, no si la fan servir bé, ni si els ha estalviat feina ni si ha millorat la qualitat. No mesuren els errors, ni la privacitat, ni què passa amb les persones que feien la feina abans. Una empresa pot dir que «fa servir IA» perquè un empleat ha provat un assistent un dia.

—La unitat ha mostrat dues idees que ajuden a llegir-ho. La primera: digitalitzar té un guany de temps real, però exigeix revisió humana; si no es revisa, l'estalvi pot ser fals. La segona: la tecnologia no és bona ni dolenta en si mateixa; el que compta és qui decideix com es fa servir i què es protegeix. Per això l'Andrea pregunta qui hi guanya i qui hi perd, i la Ruth, qui decideix.

—Una empresa que innova de manera responsable fa tres coses: prova a petita escala, mesura el resultat amb dades pròpies i corregeix. No tots els problemes es resolen amb tecnologia i alguns, com el paper, es resolen amb reutilitzar.

Font: INE, Enquesta sobre l'ús de TIC i del comerç electrònic a les empreses, notes de premsa del 2024, del 2025 i del 2026 (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 151

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) Resumeix què passa a l'aula d'informàtica. Quines errades troba l'Alex al catàleg? Per què no deixa anar sola l'assistent? Què pregunta l'Andrea i què respon la Ruth?

Solució: Etapa i estat equivocats; es revisa perquè sap que l'assistent pot fallar; reutilitzar és abans que reciclar; «Qui hi guanya? Qui hi perd? Qui decideix?»; què més pot fer malament sense que ens n'adonem.

14. (aplicació) Fes una taula amb tres tasques del banc (catalogar, repartir llibres, avisar les famílies). Per a cadascuna, digues si la digitalitzaries, amb quina eina i quin risc té.

Solució: Resposta oberta.

15. (càlcul) Amb les dades de l'informe, calcula quants punts hi ha entre el 2024 i el 2026 a les empreses de 10 o més empleats. Per què no és un creixement del tot comparable?

Solució: 33,6 − 12,4 = 21,2 punts; l'enquesta canvia de classificació.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Una aplicació es pot patentar sempre que sigui molt original, i la patent dura per sempre». Indica què hi falla, quant dura una patent i com es protegeix de debò un programa.

Solució: Falten requisits (nova, inventiva, aplicació industrial) i el programa no es patenta «com a tal»; dura 20 anys, no per sempre; es protegeix amb drets d'autor.

17. (document) Llegeix aquest fragment de l'etiqueta d'un fabricant (document fictici): «Envàs 100 % verd». Quines preguntes faries per saber si és veritat? Quin nom té aquesta pràctica quan no es pot comprovar?

Solució: Resposta oberta; rentat verd.

18. (càlcul) El banc rep 600 llibres de 0,5 kg i en reutilitza el 90 %. Calcula els quilos equivalents de llibres nous evitats (540 × 0,5) i els reciclats (60 × 0,5) i digues quina fase de la jerarquia de residus representa cada xifra.

Solució: 600 × 0,9 = 540 llibres; 540 × 0,5 = 270 kg evitats (reutilització); 60 llibres × 0,5 = 30 kg reciclats.

19. (anàlisi) Classifica les tres innovacions d'aquesta unitat (assistent d'IA, aplicació que proposa la Fani, folre reutilitzable) segons l'objecte i el grau de novetat. Quina és disruptiva? Justifica-ho.

Solució: Assistent: procés, incremental; aplicació: producte, incremental; folre: producte, incremental o radical; disruptiva, només si entra per un segment desatès (resposta argumentada).

20. (transferència individual, sense ajuda) Pensa en una tasca repetitiva de la teva vida (apuntar tasques, preparar treballs). Quina eina digital la fa millor? Quin error pot cometre i com el detectaries? Què deixaries a mà?

Solució: Resposta oberta.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 152

Innovació, tecnologia i medi ambient a la producció

  • Innovació
    • R+D+i
    • Tipus d'innovació
    • Destrucció creativa
  • Digitalització
    • IA, dades i plataformes
    • Impacte tecnològic
    • Riscos i revisió humana
  • Medi ambient
    • Jerarquia de residus
    • Economia circular
    • Rentat verd
  • Estratègies
    • Postures de Freeman
    • Innovació oberta
    • Empresa ambidextra
  • Protecció
    • Propietat industrial i intel·lectual
    • Secret empresarial

Resum

La R+D+i encadena recerca, desenvolupament i innovació: l'invent és la solució tècnica i la innovació és que algú la faci servir. Les innovacions es classifiquen per objecte (producte, procés, gestió), per grau de novetat (incremental o radical) i per efecte en el mercat (disruptiva), i la destrucció creativa recorda que una innovació en fa desaparèixer d'altres. La digitalització pot estalviar temps i errors, però té riscos (resultats inventats per la IA, dades personals, bretxa digital) i demana revisió humana. La gestió mediambiental aplica la jerarquia de residus (prevenir, reutilitzar, reciclar, valorar, eliminar) i l'economia circular, i evita el rentat verd. L'empresa tria una estratègia d'innovació (ofensiva, defensiva, imitativa, dependent, tradicional, oportunista) i una via (dins, compra, aliança, empreses emergents); l'empresa ambidextra explota i explora alhora. Per protegir-se, fa servir la patent, el model d'utilitat, el disseny industrial, la marca, els drets d'autor i el secret empresarial. Una empresa que innova amb criteri prova a petita escala, mesura el resultat, corregeix els errors i pensa en les persones i en el planeta alhora. Així la tecnologia resol problemes sense crear-ne de nous: algú l'ha de vigilar, revisar i decidir-ne l'ús.

Vés al test →