Salta al contingut

Funcionament de l'Empresa · 1r de batxillerat · Segon trimestre

Unitat 7 · Produir béns i serveis

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 105–120

Situació de partida

Llibre, pàgs. 105–106

Una escena isomètrica d'un magatzem amb prestatgeries, caixes i persones petites que revisen, empaqueten i porten llibres d'un lloc a l'altre.

És febrer i el grup té ganes d'obrir el banc de llibres «com més aviat millor». Però en Mario, que fins ara només havia comprat llibres, no s'ha preguntat mai què cal fer perquè un llibre usat torni a ser útil per a una altra família. La Ruth proposa dibuixar-ho: si produir és transformar recursos en alguna cosa que serveix, el banc també produeix.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Explicar què és produir, quins factors intervenen i com es divideix un procés productiu en fases
  • Identificar les activitats, els recursos i els socis clau d'un negoci i trobar el coll d'ampolla d'un procés
  • Calcular la productivitat, comparar dos mètodes de treball i distingir eficiència tècnica i econòmica
  • Relacionar la qualitat amb la millora contínua i explicar com s'evita fer les coses dues vegades
  • Gestionar unes existències amb un estoc de seguretat i un punt de comanda

Per començar

  1. Pensa en una cosa que has fet aquesta setmana per a algú altre (un entrepà, un treball, un arranjament). Quins passos va tenir?
  2. Quan una feina surt malament, on sol ser el problema: en els materials, en el temps o en el mètode?
  3. Si dues persones fan el mateix en menys temps, la feina és millor? Depèn de què?
  4. Què passa a una botiga quan s'acaba un producte que tothom demana?

Mapa de la unitat

7.1La funció productiva i el procés productiu

Llibre, pàgs. 107–108

Produir no és només fabricar: és transformar recursos en béns o serveis que algú necessita. Un banc de llibres, també. La funció productiva és l'àrea de l'empresa que combina uns factors productius (treball, materials, màquines, energia, tecnologia i coneixement) per obtenir béns o serveis. Fa que el resultat tingui utilitat: de forma (un llibre net i folrat), de lloc (el llibre és on cal) i de temps (hi és quan la família el necessita). El valor afegit és el valor del que s'obté menys el dels béns i serveis comprats per produir-ho: d'aquí surten els salaris i, si en queda, el benefici. Per això mesurar bé el valor afegit ajuda a decidir com produir. Un llibre que passa de ser una pila de caixes a ser un lot revisat i registrat val més per a qui el necessita, encara que el paper sigui el mateix.

—El procés productiu és la seqüència d'operacions que converteix els factors en un producte. Per estudiar-lo es parteix en tres fases: aprovisionament (aconseguir el que cal), transformació (fer la feina) i emmagatzematge i distribució (guardar-ho i fer-ho arribar a qui toca). Al banc de llibres són sis operacions: recollir, revisar, registrar, folrar i etiquetar, guardar i repartir.

Figura 7.1. El cicle del llibre al banc: sis operacions, de juny a setembre. Sis operacions: Recollir, Revisar, Registrar, Folrar i etiquetar, Guardar, Repartir.
Figura 7.1. El cicle del llibre al banc: sis operacions, de juny a setembre

—Els processos es diferencien pel volum i la varietat del que es produeix. Un mateix negoci pot treballar sota comanda (es produeix quan algú ho encarrega) o per a magatzem (es produeix abans de saber qui ho comprarà); i amb tecnologia manual, mecanitzada o automatitzada. El banc de llibres treballa per lots abans d'assignar-los a les famílies, amb feina manual i unes quantes eines digitals (full de càlcul i lector de codis).

TipusVolum i varietatExemple
Per projecteUna unitat única, a midaUna web per encàrrec
Per lotsSèries de productes semblantsUna fleca, una campanya del banc
En cadenaMolt volum de pocs modelsEl muntatge de cotxes
ContinuSense aturar, producte homogeniUna paperera, una refineria

—Els factors es combinen en proporcions diferents segons el negoci: un taller té molt de treball i poques màquines; una fàbrica automatitzada, al revés. Combinats bé, permeten produir el mateix gastant menys.

—Produir també té efectes fora de l'empresa. Un procés consumeix energia i materials i genera residus; la gestió mediambiental busca fer servir menys recursos i reaprofitar el que sobra. Al banc, cada llibre que torna a circular és un llibre que no cal imprimir de nou, i el film es compra a la mesura justa. Produir afecta alhora el cost, el temps i l'entorn.

—També els serveis es produeixen: una acadèmia, una perruqueria o una gestoria combinen persones, local i coneixement, i el «producte» és l'atenció. En un servei el client sol ser present, no es pot guardar per a un altre dia i la qualitat depèn molt de qui el presta.

Activitats

  1. Per a cadascuna de les sis operacions del banc, digues si afegeix utilitat de forma, de lloc o de temps.
  2. Classifica aquests processos per volum i varietat i justifica-ho: a) una fleca que cada matí fa fornades de pa i de croissants; b) una paperera que no s'atura mai; c) una web per encàrrec; d) una planta que munta 1.000 patinets iguals al dia.
  3. Amplia. Tria un negoci del barri (una pizzeria, un taller de bicicletes) i descriu-ne les tres fases del procés. Treballa sota comanda o per a magatzem? Quins factors productius hi intervenen i quin pesa més?

Ordena

Les sis operacions del banc

Ordena les operacions del banc de llibres, des que arriben les caixes fins que el llibre arriba a la família.

  1. Recollir
  2. Revisar
  3. Registrar
  4. Folrar i etiquetar
  5. Guardar
  6. Repartir

7.2Activitats, recursos i proveïdors

Llibre, pàgs. 108–110

A la banda esquerra del llenç del model de negoci hi ha la producció: el que l'empresa fa, el que necessita i amb qui ho fa. El llenç del model de negoci que el grup va dibuixar a la unitat 1 té nou blocs; tres expliquen com es fa la proposta de valor. Les activitats clau són les coses que cal fer bé perquè el model funcioni (produir, resoldre problemes, mantenir una plataforma). Els recursos clau són els actius que calen: físics (un magatzem), intel·lectuals (una marca, un mètode), humans (les persones) i financers. Les associacions clau són els proveïdors i els socis sense els quals el model no funciona.

—A l'exemple del banc, l'activitat clau és preparar llibres bé i a temps. Els recursos són el gimnàs de l'AFA que fa de magatzem (físic), el portàtil i el lector de codis (físics), les hores de les persones voluntàries (humans) i un mètode de fitxa per llibre (intel·lectual). La copisteria del barri, que ven el material per folrar i etiquetar a 1,00 € per llibre, és una associació clau.

—Externalitzar és encarregar a una altra empresa una part del procés. Dona flexibilitat i especialització, però crea dependència, fa més difícil controlar la qualitat i obliga a negociar preus i terminis. Si l'empresa client triga a pagar o la proveïdora s'endarrereix a lliurar, el problema arriba a tothom: per això la llei regula el termini de pagament entre empreses.

—Triar un proveïdor no és només mirar el preu. També compten la qualitat, el termini de lliurament, la fiabilitat (si compleix el que promet) i la comanda mínima. El més barat pot sortir car si triga massa, falla sovint o obliga a comprar més del que cal. Així es comparen dues opcions per a les etiquetes (dades fictícies):

CriteriCopisteria del barriBotiga en línia
Preu per etiqueta0,08 €0,06 €
Termini4 dies9 dies
Comanda mínima4502.000
Cost de la comanda mínima36 €120 €

—Amb 45 etiquetes al dia, 2.000 etiquetes duren uns 44 dies (2.000 / 45 = 44,4) i immobilitzen 120 €; amb 450, la copisteria en dona per 10 dies. Amb 9 dies de termini caldria, a més, un estoc de seguretat més gran. Per això el grup tria la copisteria, encara que cada etiqueta surti 2 cèntims més cara.

—La capacitat d'un procés és el màxim que pot produir en un temps. Si les operacions es fan una darrere l'altra, la capacitat la marca la més lenta, el coll d'ampolla: abans s'amunteguen els llibres i després hi ha gent esperant. Millorar el procés és, abans de res, buscar el coll d'ampolla.

Cas · El coll d'ampolla del banc

Cas fictici.

Al banc hi ha tres llocs de treball, amb una persona a cadascun: revisar (42 llibres per hora), folrar (33) i etiquetar (48). Les xifres són un supòsit. S'han de preparar 900 llibres en sessions de 3 hores. Es demana la capacitat de la línia, quantes sessions calen i si val la pena posar una quarta persona a folrar.

ConcepteCàlculResultat
Capacitat actualmín(42; 33; 48)33 llibres/h
Hores per a 900 llibres900 / 3327,3 h
Sessions de 3 h27,3 / 310 sessions
Capacitat amb 4 personesmín(42; 66; 48)42 llibres/h
Llibres per persona i hora33 / 3 i 42 / 411,0 i 10,5
  1. La línia no passa de 33 llibres per hora, la velocitat de folrar: 900 / 33 = 27,3 hores; 27,3 / 3 = 9,1, que arrodonit amunt són 10 sessions de 3 hores (5 setmanes amb dues sessions setmanals). Pas 2. Amb dues persones a folrar, aquest lloc fa 66 llibres per hora i el coll es mou a revisar (42): 900 / 42 = 21,4 hores; 21,4 / 3 = 7,1, és a dir, 8 sessions. La capacitat puja un 27,3 %, però cada persona prepara 10,5 llibres per hora en lloc d'11. Resultat: la capacitat és de 33 llibres per hora; amb una quarta persona, de 42, però cada persona és una mica menys productiva. Què significa: afegir gent a un pas només ajuda fins que apareix un altre coll d'ampolla.
Un magatzem amb sis llocs en fila: cada persona fa una operació i tots treballen coordinats.
Un magatzem amb sis llocs en fila: cada persona fa una operació i tots treballen coordinats.

Activitats

  1. Omple els tres blocs de producció del llenç d'un taller de bicicletes del barri: dues activitats clau, tres recursos de tipus diferents i dos socis clau.
  2. Amplia. Si el banc deixés a la copisteria tot el folrat i l'etiquetatge, quins dos avantatges i quins dos riscos hi veus?

Simulador

Cas · El coll d'ampolla del banc

Canvia la velocitat de cada lloc, les persones que folren i els llibres que cal preparar. Mira quina és la capacitat de la línia.

llibres
llibres/h
llibres/h
persones
llibres/h
Capacitat de la línia33,0 llibres/h
Hores per preparar-los27,3 h
Sessions de 3 h (arrodoneix amunt)9,1 sessions

Cas del banc (supòsit): revisar 42, folrar 33 i etiquetar 48 llibres per hora; 900 llibres. La capacitat és 33 llibres per hora, 27,3 h, és a dir, 10 sessions de 3 h.

7.3Eficiència i productivitat

Llibre, pàgs. 110–112

Ser eficaç és aconseguir l'objectiu; ser eficient és aconseguir-lo gastant el mínim possible. La productivitat mesura aquesta relació. Una empresa és eficaç si arriba a l'objectiu (preparar 900 llibres) i eficient si ho fa amb menys recursos. L'eficiència tècnica compara les quantitats que es gasten: un mètode és més eficient tècnicament si, per fer el mateix, necessita menys hores, menys material o menys energia. L'eficiència econòmica compara els costos en euros: entre dos mètodes que fan el mateix, és més eficient el que costa menys.

—La productivitat és la relació entre el que es produeix i els recursos que s'hi han fet servir. La més coneguda és la del treball: productivitat = producció / hores de treball.

Figura 7.2. Dos mètodes de treball: productivitat i cost del treball per llibre (supòsit). Mètode A: 9 llibres/h, 1,22 €; mètode B: 11 llibres/h, 1,00 €. Supòsit.
Figura 7.2. Dos mètodes de treball: productivitat i cost del treball per llibre (supòsit)

—La taxa de variació diu quant ha millorat o empitjorat: (productivitat nova − productivitat antiga) / productivitat antiga × 100. Amb el mateix cost per hora, una productivitat més alta redueix el cost per unitat: si una hora es paga a 11 € i es preparen 11 llibres, el treball costa 1,00 € per llibre; si només se'n preparen 9, 1,22 €.

—També hi ha la productivitat d'una màquina o la global, que compara el valor de tot el que es produeix amb el cost de tots els factors usats. Convé preguntar-se què l'ha feta pujar: millors mètodes, més formació o només més hores i més cansament; aquesta última no és una millora sostenible.

Cas · Cadascú fa tot o treballem en cadena?

Cas fictici.

El grup prova dos mètodes amb 3 persones durant 2 hores. En el mètode A, cadascú fa tot el procés d'un llibre: en preparen 54. En el mètode B, cadascú fa un sol pas i els llibres van passant: en preparen 66. Es calcula la productivitat de cada mètode, la variació, i quant costarien 900 llibres a 11 € l'hora (supòsit).

ConcepteMètode AMètode B
Productivitat54 / 6 = 9 llibres per hora de feina66 / 6 = 11 llibres per hora de feina
Treball per llibre11 / 9 = 1,22 €11 / 11 = 1,00 €
Hores per a 900 llibres900 / 9 = 100 h900 / 11 = 81,8 h
Cost de 900 llibres1.100 €900 €
  1. La productivitat passa de 9 a 11 llibres per persona i hora: (11 − 9) / 9 × 100 = 22,2 % més. Pas 2. Amb el mètode B, 900 llibres demanen 81,8 hores en lloc de 100: 18,2 hores menys i 200 € menys (1.100 − 900). Resultat: el treball en cadena és un 22,2 % més productiu i estalvia 200 € en 900 llibres. Què significa: repartir passos guanya velocitat, però cal vigilar la fatiga i la qualitat.

Activitats

  1. Una persona revisa 36 llibres en 3 hores i, després d'un canvi de mètode, 45 llibres en 3 hores. Calcula la productivitat abans i després i la taxa de variació.
  2. Dos grups han de folrar 100 llibres. El grup A hi tarda 10 h i gasta 20 € de film; el B, 8 h i 24 € de film. A 11 € l'hora, quin és el cost de cada grup? Quin és més eficient econòmicament? I tècnicament?
  3. Amplia. Quin inconvenient té per a les persones fer sempre la mateixa tasca? Proposa una rotació de llocs per al banc que ho eviti sense perdre massa productivitat.

Simulador

Cas · Cadascú fa tot o treballem en cadena?

Canvia els llibres que prepara cada mètode, les persones i les hores. Compara la productivitat i el cost de 900 llibres.

llibres
llibres
persones
h
Productivitat del mètode A9,0 llibres/h
Productivitat del mètode B11,0 llibres/h
Millora del mètode B22,2 %
Cost de 900 llibres amb A1.100 €
Cost de 900 llibres amb B900 €
Estalvi200 €

Cas (supòsit): 3 persones durant 2 hores; A en prepara 54 i B, 66. Productivitat 9 i 11 llibres per hora, millora del 22,2 % i 200 € d'estalvi en 900 llibres.

7.4Qualitat i millora contínua

Llibre, pàgs. 112–113

Produir de pressa no serveix de res si s'ha de repetir. La qualitat és que el producte compleixi el que el client espera: fer-ho bé a la primera. La qualitat és el grau en què un producte compleix el que el client espera. Per al banc, un llibre complet, net, ben folrat i amb l'etiqueta correcta. Un llibre que arriba a la família equivocada costa més que revisar-lo dues vegades. La gestió de la qualitat ha passat per tres etapes: el control de qualitat (s'inspecciona al final i s'aparten els defectuosos: detecta l'error, però tard); l'assegurament de la qualitat (es planifiquen i s'escriuen els processos perquè no hi hagi errors, com fan les empreses que segueixen la norma ISO 9001) i la qualitat total (és cosa de tota l'organització i s'orienta al client i a la prevenció).

EtapaQuan actuaExemple al banc
ControlAl final, sobre el producteEs revisen els llibres folrats i s'aparten els mal fets
AsseguramentAbans, sobre el procésUn full de passos per folrar i etiquetar
Qualitat totalSempre, tota l'organitzacióQualsevol persona pot proposar com evitar un error

—La millora contínua (kaizen) busca petits canvis constants, proposats per qui fa la feina. S'ordena amb el cicle PDCA: planificar (què canviarem i com), fer (provar-ho), comprovar (ha millorat?) i actuar (adoptar el canvi o provar-ne un altre). Al banc, un pas útil és verificar la fitxa i el codi abans de folrar i tornar-ne a comprovar la correspondència en etiquetar.

—La producció ajustada (lean) elimina els malbarataments: sobreproducció, esperes, transports inútils, passos de més, excés d'existències i defectes. Una mesura senzilla és un sistema a prova d'errors: un lector que xiula si el codi no és al registre. La innovació de procés busca produir d'una altra manera (programari, sensors, automatització) i només millora la productivitat si va acompanyada de formació.

—La qualitat també s'ha de mesurar. Un indicador senzill és el percentatge de llibres defectuosos: (llibres amb algun defecte / llibres revisats) × 100. Si de 200 llibres 8 tenen l'etiqueta equivocada, el percentatge és 8 / 200 × 100 = 4 %. Un defecte descobert al final costa més de corregir que un trobat al primer pas; per això convé revisar abans de folrar i tornar a comprovar la fitxa en acabar.

—La qualitat també mira l'entorn: un procés que malbarata film, paper o energia és menys eficient i contamina més. Reutilitzar, comprar a la mesura justa i reciclar el que no serveix són decisions de producció, no només de bona voluntat.

Activitats

  1. Un llibre amb la coberta mal folrada arriba a una família. Classifica aquestes tres frases com a control, assegurament o qualitat total: a) «Mirem els llibres al final i apartem els dolents»; b) «Tenim un full de passos per folrar i tothom el segueix»; c) «Qualsevol persona pot aturar la línia si veu un error i proposar com evitar-lo».
  2. Amplia. Aplica el cicle PDCA a un problema concret del banc: les etiquetes s'enganxen torçades. Escriu una acció per a cada fase.

Classifica

Activitat 9 · Control, assegurament o qualitat total?

Classifica cada frase segons l'etapa de la gestió de la qualitat.

«Mirem els llibres al final i apartem els dolents».

«Tenim un full de passos per folrar i tothom el segueix».

«Qualsevol persona pot aturar la línia si veu un error i proposar com evitar-lo».

Es revisen els llibres folrats i s'aparten els mal fets.

Un lector xiula si el codi del llibre no és al registre.

7.5Existències i aprovisionament

Llibre, pàgs. 113–114

Si falta un material, tot s'atura; si en sobra, es paguen espai i diners aturats. Cal decidir quant demanar i quan. Les existències són els materials i productes que l'empresa té guardats: matèries primeres, productes en procés i productes acabats. Eviten aturar-se si el proveïdor s'endarrereix, però costen: de comanda (cada vegada que es demana), d'emmagatzematge (espai, diners immobilitzats) i de ruptura (si en falten i s'ha de parar). L'estoc de seguretat és una reserva mínima per cobrir imprevistos. El punt de comanda és el nivell en què cal demanar: PC = estoc de seguretat + consum diari × termini de lliurament.

—Les etiquetes del banc surten de la copisteria. Se'n gasten 45 al dia i la comanda tarda 4 dies; l'estoc de seguretat és de 60. El punt de comanda és 60 + 45 × 4 = 240: quan en queden 240, es demana. Si cada comanda és de 450, duren 10 dies, i el magatzem arriba a 510 (60 + 450) just en rebre-la. Cada comanda té un cost fix, de manera que no convé demanar poc i sovint, ni tant que l'espai s'ompli i el material es faci malbé.

Figura 7.3. Reposició d'etiquetes durant 30 dies, amb consum constant de 45 al dia (supòsit). 45 etiquetes/dia, comandes de 450, estoc de seguretat 60, punt de comanda 240. Supòsit.
Figura 7.3. Reposició d'etiquetes durant 30 dies, amb consum constant de 45 al dia (supòsit)

—Quan es gasten existències cal valorar les sortides. Amb el FIFO (primer a entrar, primer a sortir) surten primer les unitats més antigues; amb el preu mitjà ponderat (PMP), totes valen el preu mitjà del que hi ha. Si el banc té 100 etiquetes a 0,08 € i en compra 150 a 0,10 €, el PMP és (8 + 15) / 250 = 0,092 €. Si en gasta 120, per FIFO surten 100 × 0,08 + 20 × 0,10 = 10,00 €; pel PMP, 120 × 0,092 = 11,04 €. Poden donar valoracions diferents: cal aplicar el criteri triat de manera consistent i justificar-ne qualsevol canvi.

—Comprar a la mesura justa també és sostenible: sobreestocar etiquetes o film vol dir diners aturats i, de vegades, material que es fa malbé. El just a temps porta la idea a l'extrem, perquè els materials arriben quan es necessiten; però si el proveïdor falla, la producció s'atura.

Activitats

  1. Una associació gasta 30 etiquetes al dia, la comanda tarda 3 dies i l'estoc de seguretat és de 40. Calcula el punt de comanda i explica amb les teves paraules per què cal una reserva.
  2. Si el termini de la copisteria passa de 4 a 6 dies amb el mateix consum (45 al dia) i el mateix estoc de seguretat, quin és el nou punt de comanda? Què passaria si no es canviés? Quin cost té mantenir un estoc de seguretat més gran?

Simulador

Cas · Quan demanem les etiquetes?

Canvia el consum, el termini i l'estoc de seguretat. Mira quan cal demanar i què dura una comanda.

etiquetes
etiquetes
dies
Punt de comanda240 etiquetes
Dies que dura una comanda10,0 dies
Nivell màxim en rebre la comanda510 etiquetes

Cas del banc: 45 etiquetes al dia, 4 dies de termini i estoc de seguretat de 60: el punt de comanda és 240; una comanda de 450 dura 10 dies i el magatzem arriba a 510.

El primer pas · El cicle del llibre

Llibre, pàgs. 115–116

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era un dimarts de febrer i a la pissarra digital hi havia un cercle de quatre fletxes de colors: lila, blava, verda i groga. La Ruth era al costat, amb el retolador morat a la mà, i assenyalava el dibuix com qui presenta una cosa que ha tardat molt a entendre. L'Andrea, dreta amb el quadern, escoltava amb el cap una mica inclinat. D'esquena, a primera fila, l'Alex amb la dessuadora grisa i en Mario amb la vermella.

La Ruth assenyala una pissarra amb un cicle de quatre fletxes; l'Andrea escolta amb el quadern.
La Ruth assenyala una pissarra amb un cicle de quatre fletxes; l'Andrea escolta amb el quadern.

—Jo ho tinc clar —va dir en Mario, que no havia deixat de moure la cama sota la taula—. Obrim el banc de llibres com més aviat millor. Com més aviat obrim, més famílies ens trobaran.

—I les famílies, per a quan els necessiten, els llibres? —va preguntar la Ruth.

En Mario va obrir la boca i la va tornar a tancar. Va ser l'Andrea qui va contestar, mirant el quadern:

—Per al setembre. Quan comença el curs.

—Doncs comptem enrere —va dir la Ruth.

Va deixar el cercle on era i hi va dibuixar al voltant sis fletxes petites. A la primera va escriure «Recollir». A la segona, «Revisar». Després, «Registrar», «Folrar i etiquetar», «Guardar» i, a l'última, «Repartir», just on posava la paraula «setembre».

—Les famílies els necessiten al setembre —va dir—, però nosaltres els rebrem al juny, quan s'acaben les classes. Entre una cosa i l'altra hi ha tot això.

—Això és un munt de feina —va dir en Mario, més baix.

—Això és un cicle —va corregir l'Alex, sense treure els ulls de la pantalla del portàtil—. I si no el comptem, no sabrem si ens en sortim.

—Compta'l, doncs.

L'Alex ho va fer. Va obrir una de les caixes que havien portat el divendres, en va agafar deu llibres i va programar el cronòmetre del mòbil. Els va revisar, folrar i etiquetar un per un. Quan va acabar, va mirar l'hora: una hora i set minuts. Va fer números en veu baixa.

—Nou llibres per hora, si ho faig tot jo sol. —Va aixecar els ulls—. I ens en faran falta, com a mínim, novecents.

—Nou-cents —va repetir en Mario, i el cap li va fer una mena de petit clic.

—Cent hores, si ho faig tot jo sol —va dir l'Alex.

La Ruth va escriure «9» al costat del cercle i el va encerclar.

—Aquest nou és el punt de partida, no la resposta —va dir—. I si cadascú fa un sol pas i els llibres van passant d'un a l'altre? Ho comprovarem dijous.

L'Andrea havia deixat el bolígraf a l'aire.

—Mentre feu els càlculs, jo en voldria saber una altra —va dir—. Si nosaltres fem aquests llibres, qui hi guanya? I qui hi perd?

—Les famílies hi guanyen —va dir en Mario, tot d'una.

—Les famílies, sí. I la llibreria del barri? La de la carretera, la que té els llibres de text a la porta cada setembre. Si les famílies deixen de comprar-hi, què fa la llibreria?

Ningú no va contestar. L'Alex va deixar de teclejar. La Ruth no va dir res: només va aixecar les celles i va deixar el retolador a la safata de la pissarra.

—No té una resposta fàcil —va dir al cap d'una estona—. Però és una pregunta de producció, també. Quan produeixes alguna cosa, no només produeixes el que veuen els qui el reben. Produeixes un canvi en tot el que hi ha al voltant.

—Apunteu-ho tots dos: què calcula l'Alex i què pregunta l'Andrea —va afegir, assenyalant el cercle—. Són dues feines diferents, i les dues són necessàries.

L'Alex va escriure una xifra al marge del full. L'Andrea va escriure una frase. La Ruth va tornar a mirar la pissarra.

En Mario, mentrestant, havia agafat el mòbil i estava comptant. Moure el polze, parar, tornar a moure'l. Els del costat el van mirar de reüll.

—Setmanes —va dir al final, a mitja veu—. Entre avui i el juny…

No va acabar la frase. Va mirar el cercle de fletxes, després el calendari del mòbil, i després el cercle una altra vegada. I es va quedar callat.

Situació d'aprenentatge: El cicle del llibre

Llibre, pàg. 117

Activitats individuals

  • Escriu el procés del banc en sis operacions i el temps que et sembla que triga cadascuna.
  • Calcula la productivitat de la teva part del procés en llibres per hora.
  • Proposa una millora que redueixi el coll d'ampolla sense perdre qualitat.

Activitats en grup

  • Poseu en comú els temps i dibuixeu el diagrama amb les sis operacions i les persones que les fan.
  • Calculeu la capacitat de la línia, les hores per a 900 llibres i el nombre de sessions.
  • Calculeu el punt de comanda de les etiquetes i redacteu un pla de millora de tres passos (PDCA).

Dades. Feu servir les xifres del cas de 7.2 i de 7.5 com a punt de partida i substituïu-les pels temps que mesureu vosaltres; no s'usen dades de ningú altre. Comprovació individual. Sense ajuda: en una línia de tres llocs la capacitat és de 20, 15 i 30 llibres per hora. Quin és el coll d'ampolla? En règim continu, quant tarda a preparar 300 llibres? Què faries per millorar-ho?

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Quant produeix una hora de feina

Llibre, pàg. 118

La productivitat no mesura si algú treballa molt o poc: mesura quin valor s'obté per cada hora treballada. Segons Eurostat, el 2025 el PIB per hora treballada d'Espanya, ajustat pel poder adquisitiu, va ser el 95,3 % de la mitjana de la Unió Europea (UE-27 = 100). Itàlia va arribar al 96,2 %, França al 114,6 % i Alemanya al 124,1 %. Les xifres de l'últim any són provisionals, i per això convé mirar-ne la sèrie de molts anys abans de treure conclusions definitives.

Figura 7.4. Productivitat nominal per hora treballada, 2025 (UE-27 = 100). Eurostat tesem160, 2025, UE-27 = 100: Alemanya 124,1; França 114,6; Itàlia 96,2; Espanya 95,3.
Figura 7.4. Productivitat nominal per hora treballada, 2025 (UE-27 = 100)

—Què vol dir? Que, en conjunt, una hora treballada a Espanya genera una mica menys de valor que la mitjana europea: la diferència és de 4,7 punts, i respecte d'Alemanya, el nivell espanyol és el 76,8 %. No vol dir que a Espanya es treballi menys ni que les persones treballin pitjor, i tampoc que una hora d'un país valgui menys que la d'un altre: parlem de quin valor se n'obté. Vol dir que, per cada hora, el resultat és menor, i això depèn de moltes coses: la tecnologia que es fa servir, la formació, com s'organitza la feina, la mida de les empreses o quin tipus d'activitats pesen més a l'economia. Llegeix-ho com una pista, no com un veredicte.

—Per això el que s'ha vist a la unitat és útil. Un coll d'ampolla mal resolt, una feina feta dues vegades, un pas que no aporta res o un material que falta són petites pèrdues de productivitat. Moltes, sumades, expliquen part de la diferència que es veu en el gràfic. Per millorar, cal fer feina en tres fronts: invertir en equips i digitalització, formar les persones i organitzar millor els processos.

—L'informe té límits. El PIB per hora és una mitjana de tot un país: amaga empreses molt productives i d'altres que ho són poc, i no distingeix un sector d'un altre. No mesura el benestar, ni la qualitat de les feines, ni l'impacte ambiental de produir. I una productivitat més alta no té sentit si només s'aconsegueix pressionant la gent: la bona productivitat es construeix amb millors mètodes, no amb més pressa.

Font: Eurostat, taula tesem160, productivitat nominal del treball per hora treballada, 2025 (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 119

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) Resumeix què passa a l'aula a l'episodi. Per a quan han de ser els llibres? Quines són les sis operacions? Què pregunta l'Andrea i per què és una pregunta de producció? Escriu una frase de l'episodi que et sembli clau i explica per què.

Solució: Setembre; recollir, revisar, registrar, folrar i etiquetar, guardar, repartir; l'Alex obté 9 llibres per hora; l'Andrea pregunta qui hi guanya i qui hi perd.

14. (aplicació) Dibuixa un calendari enrere des de setembre fins al juny amb les sis operacions del banc i una durada per a cadascuna. Quina és la que té menys marge i per què? Quina operació convé començar abans?

Solució: Resposta oberta amb sis dates coherents entre juny i setembre.

15. (càlcul) Una línia té tres llocs de 24, 30 i 18 llibres per hora. Troba el coll d'ampolla i quantes hores calen per a 360 llibres. Si s'hi afegeix una persona al lloc més lent i el seu rendiment es duplica, quina és la nova capacitat i quant ha millorat en percentatge?

Solució: Coll: 18 l/h; 360 / 18 = 20 h. Amb el lloc de 18 duplicat a 36, la capacitat és mín(24; 30; 36) = 24 l/h: 360 / 24 = 15 h; millora (24 − 18) / 18 × 100 = 33,3 %.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «L'estoc de seguretat és el que es guarda per vendre'l més car quan s'acaba el producte; com més gran, millor sempre». Indica què hi falla, quina és la funció real de l'estoc de seguretat i què costa tenir-ne massa.

Solució: L'estoc de seguretat no és per vendre més car: cobreix imprevistos (retards, consum més alt); tenir-ne massa té costos d'emmagatzematge i diners aturats.

17. (document) Llegeix aquest fragment d'un albarà (document fictici): «Comanda: 3 de març · Lliurament: 9 de març · 450 etiquetes · 36,00 € (IVA no inclòs)». Quants dies ha trigat el proveïdor? Quant costa cada etiqueta? Amb 45 etiquetes diàries i estoc de seguretat de 60, quin ha de ser el punt de comanda per a aquest termini? Quin risc hi hauria si es continués fent servir el punt de comanda de 240?

Solució: 6 dies; 36 / 450 = 0,08 €; PC = 60 + 45 × 6 = 330 etiquetes.

18. (càlcul) Amb les dades de l'informe, calcula quin percentatge del nivell alemany és el nivell espanyol ((95,3 / 124,1) × 100) i quant hauria de créixer la productivitat espanyola per arribar a 100.

Solució: 95,3 / 124,1 = 76,8 %; (100 − 95,3) / 95,3 × 100 = 4,9 %.

19. (anàlisi) L'Andrea pregunta qui hi guanya i qui hi perd si el banc funciona. Escriu dues persones o entitats que hi guanyen i dues que hi perden, i una mesura que redueixi l'impacte en la llibreria del barri. Quina de les dues parts, la que hi guanya o la que hi perd, té menys veu a la decisió?

Solució: Resposta oberta (guanyen: famílies, centre; perden: llibreria, editorials en part; mesura: acord de compra de material nou, col·laborar amb la llibreria).

20. (transferència individual, sense ajuda) Pensa en un procés que facis tu (preparar un treball de classe, fer un sopar). Descriu-lo en cinc passos, troba'n el més lent, fes-ne un diagrama de caixes i fletxes i proposa una millora que no redueixi la qualitat.

Solució: Resposta oberta.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 120

Produir béns i serveis

  • Producció
    • Factors, utilitat i valor afegit
    • Fases: aprovisionament, transformació i distribució
    • Tipus de procés i tecnologia
  • Recursos
    • Activitats, recursos i associacions clau
    • Externalització
    • Capacitat i coll d'ampolla
  • Productivitat
    • Eficàcia i eficiència
    • Productivitat i taxa de variació
    • Divisió del treball
  • Qualitat
    • Control, assegurament i qualitat total
    • Millora contínua i PDCA
    • Producció ajustada
  • Existències
    • Costos i estoc de seguretat
    • Punt de comanda

Resum

Produir és transformar factors productius en béns o serveis que creen utilitat i valor afegit; el procés productiu té tres fases (aprovisionament, transformació, distribució) i es classifica pel volum i la varietat. El llenç del model de negoci descriu la producció amb activitats, recursos i associacions clau, i la capacitat d'un procés la marca el coll d'ampolla. Una empresa és eficaç si arriba a l'objectiu i eficient si ho fa amb menys recursos; la productivitat relaciona la producció amb les hores de treball i la taxa de variació mesura la millora. La qualitat s'aconsegueix prevenint, amb el cicle PDCA i la millora contínua, i amb els principis de la producció ajustada es redueixen els malbarataments. Les existències amorteixen els imprevistos, però costen; el punt de comanda (estoc de seguretat més consum per termini) diu quan cal demanar. Tots els conceptes es relacionen: un procés amb els colls d'ampolla identificats, amb persones que fan bé la feina i amb els materials a punt produeix més, gasta menys i entrega a temps. Una empresa que produeix bé fa servir millor el temps de les persones, repeteix menys la feina i arriba a temps a qui l'espera: és una manera de cuidar els recursos i les persones alhora, i també de reduir el consum de material i d'energia.

Vés al test →