Salta al contingut

Funcionament de l'Empresa · 1r de batxillerat · Segon trimestre

Unitat 6 · Lideratge, motivació i conflictes

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 89–104

Situació de partida

Llibre, pàgs. 89–90

Una escena isomètrica d'una sala de reunions amb una taula llarga, persones amb gràfics i una figura que dirigeix amb la mà aixecada.

És gener. El grup ha començat a classificar els llibres de campanyes anteriors de les caixes de l'AFA, però ningú no sap ben bé qui fa què: les ordres s'han creuat, hi ha qui ha marxat a fer un cafè i hi ha un full de càlcul que ningú no ha obert. En Carlos Alberto es pensa que dirigeix; l'Andrea, que no escolta ningú. La Ruth els proposa mirar-ho com si fossin una empresa.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Distingir els estils de direcció i explicar què diferencia un cap d'un líder
  • Relacionar les teories de la motivació (Maslow, Herzberg i McGregor) amb situacions reals de feina i proposar incentius
  • Descriure què és un equip, com es reparteixen els papers i com circula la comunicació dins l'empresa
  • Analitzar un conflicte laboral i aplicar la negociació basada en interessos, la mediació i l'arbitratge
  • Reconèixer les mesures de conciliació i de clima laboral que una empresa pot oferir

Per començar

  1. Pensa en un equip del qual hagis format part (esportiu, de classe, d'una colla). Qui prenia les decisions? Com es notava?
  2. Què et fa fer l'esforç extra en una feina o en un treball de classe: la nota, el reconeixement, l'ambient o el sentit de la tasca?
  3. Quan dues persones no s'avenen, què sol ser més útil: imposar, evitar el tema o parlar-ne?
  4. Creus que treballar menys hores per cuidar una persona hauria de tenir conseqüències a la feina?

Mapa de la unitat

6.1Direcció i lideratge: estils

Llibre, pàgs. 91–92

Un cap té autoritat perquè l'hi dona el càrrec; un líder té influència perquè l'hi donen les persones. Una bona direcció necessita totes dues coses. Dirigir és guiar un grup cap a uns objectius: decidir, repartir la feina, comunicar i fer que les coses passin. La persona que ho fa té autoritat si el càrrec li dona poder per manar, i té lideratge si, a més, aconsegueix que les altres persones vulguin seguir-la. Pot passar que algú tingui autoritat i no sigui líder (obeïm per obligació) o que sigui líder sense càrrec (algú a qui tothom escolta). Dirigir bé vol dir combinar les dues coses.

—Hi ha diferents estils de direcció, segons qui decideix. L'estil autocràtic decideix sol, ordena i vigila; va bé en una urgència, però desmotiva i perd les idees de la gent. El democràtic o participatiu escolta l'equip i decideix amb ell; implica més, però és més lent. El liberal (laissez-faire) delega gairebé tot i només intervé si hi ha problemes; funciona amb equips molt autònoms, però pot deixar la feina sense coordinar.

Figura 6.1. Tres estils de direcció, segons qui decideix. Autocràtic, Democràtic, Liberal, amb la fletxa de qui decideix.
Figura 6.1. Tres estils de direcció, segons qui decideix
EstilCom decideixAvantatgeInconvenient
AutocràticDecideix sol i ordenaRàpid en una urgènciaDesmotiva i perd idees
DemocràticEscolta i decideix amb l'equipImplica i millora les ideesMés lent
LiberalDelega gairebé totAutonomia de l'equipPot descoordinar

—Cap estil és bo sempre. El lideratge situacional diu que cal adaptar-lo a l'equip i al moment: amb persones noves que no coneixen la feina convé dirigir més i explicar bé què fer; amb persones que ja saben fer-ho, convé delegar. Un incendi no es decideix per votació; la tria del nom d'un projecte tampoc no es decideix a cops de puny sobre la taula.

—Un bon líder fa algunes coses que es poden entrenar: té claredat (diu què es vol i per què), escolta abans de decidir, dona exemple (fa el que demana), delega amb confiança (assigna una tasca i la responsabilitat que va amb ella) i reconeix la feina ben feta i els errors propis.

—Dirigir també és decidir. Una decisió es pren en cinc passos: identificar el problema, buscar alternatives, valorar-les, triar-ne una i comprovar el resultat. A les empreses, dirigir inclou comunicar perquè tothom sàpiga què es decideix i per què: una ordre que ningú no entén s'executa malament. Hi ha decisions programades, repetitives i amb una regla, i decisions no programades, noves i sense regla, que demanen més debat.

Activitats

  1. Classifica cada frase en estil autocràtic, democràtic o liberal: a) «Feu el que vulgueu, jo no m'hi fico»; b) «Primer escoltem tots i després triem»; c) «Ho faràs com et dic, sense preguntar».
  2. Explica amb un exemple de la teva classe la diferència entre tenir autoritat i ser líder.
  3. Amplia. Descriu una situació on dirigiries de manera autocràtica i una altra on dirigiries de manera democràtica. Per què canvies d'estil?

Classifica

Activitat 1 · Quin estil de direcció?

Classifica cada frase o situació segons l'estil de direcció.

«Feu el que vulgueu, jo no m'hi fico».

«Primer escoltem tots i després triem».

«Ho faràs com et dic, sense preguntar».

Una cap d'un equip molt autònom només intervé si hi ha problemes.

Una cap escolta tothom abans de decidir, tot i que tarda més.

6.2Motivació a la feina

Llibre, pàgs. 92–94

Per què una persona dona el millor de si mateixa i una altra, amb el mateix sou, fa només el que cal? Tres teories ho expliquen. La motivació és el conjunt d'impulsos que porten una persona a actuar i a mantenir l'esforç. La motivació pot afavorir el rendiment i el compromís, i es relaciona amb l'absentisme i la rotació, que també depenen de la salut, les condicions i el mercat laboral. Per això motivar és també una tasca de qui dirigeix. Una persona pot estar cansada d'una feina perquè no la veu útil o no se sent valorada.

—Maslow: la jerarquia de les necessitats. Abraham Maslow va ordenar les necessitats humanes en cinc nivells. Segons Maslow, les necessitats no satisfetes solen atreure l'atenció; la jerarquia és orientativa. A la feina, les bàsiques són el descans i la seguretat (contracte, sou puntual); les superiors, el reconeixement i fer una tasca amb sentit. La piràmide no és una escala rígida: moltes persones busquen diverses coses a la vegada, i el que motiva una persona pot no motivar-ne una altra; però ajuda a veure que no tot es resol amb diners.

Figura 6.2. Els cinc nivells de Maslow aplicats a la feina. Cinc nivells amb exemple de feina.
Figura 6.2. Els cinc nivells de Maslow aplicats a la feina

—Herzberg: factors higiènics i motivadors. Frederick Herzberg va distingir els factors higiènics, que són de l'entorn (salari, horari, seguretat, relació amb el cap): si fallen, provoquen insatisfacció, però si estan bé no motiven. Els factors motivadors són de la feina mateixa (aprendre, responsabilitat, reconeixement, poder decidir): generen implicació. Per això un sou més alt, tot sol, no soluciona una feina avorrida.

—McGregor: teories X i Y. Són dues maneres de veure els treballadors. La teoria X suposa que la gent evita la feina i només rendeix amb control i càstigs: porta a una direcció autocràtica. La teoria Y suposa que la gent, amb objectius clars i autonomia, s'implica i busca responsabilitat: porta a una direcció participativa. El que un cap creu de la plantilla acaba influint en com la tracta.

—Els incentius són els estímuls que l'empresa ofereix. Poden ser econòmics (primes per objectius, comissions, retribució en espècie, com un val de transport) o no econòmics (reconeixement, formació, flexibilitat d'horari, més responsabilitat, participar en les decisions).

—La motivació pot venir de fora o de dins. La motivació extrínseca ve de fora (diners, premis, evitar un càstig); la intrínseca neix de la tasca mateixa (aprendre, decidir, fer alguna cosa amb sentit). Quan una feina només s'aguanta amb premis, deixa de motivar si el premi desapareix; quan té sentit, l'esforç dura més.

EconòmicsNo econòmics
Prima per objectius, comissió, retribució en espècieReconeixement, formació, flexibilitat d'horari
Millora del sou, pagues de productivitatMés responsabilitat, participar en decisions
Ajuda per al transport o el menjadorUn bon ambient i tasques amb sentit

Cas · Una botiga que no reté ningú

Cas fictici.

Una botiga de roba d'una ciutat catalana (empresa fictícia) té 8 dependents. L'any passat se'n van anar 5 per voluntat pròpia, tot i que cobren un 8 % més que el conveni. A les entrevistes de sortida diuen: «el calendari ens el canvien sense avisar», «ningú no ens pregunta què en pensem» i «sempre fem el mateix». Substituir una persona costa 600 € (selecció i formació, supòsit). La gerent proposa pujar el sou una altra vegada. Es demana la taxa de rotació, una explicació amb Herzberg i si val la pena un pla de millora de 1.200 € l'any.

ConcepteCàlculResultat
Taxa de baixes voluntàries5 baixes / 8 dependents × 10062,5 %
Cost de les baixes5 × 600 €3.000 €
Baixes que justifiquen el pla1.200 / 6002 baixes
Cost amb 2 baixes2 × 600 €1.200 €
  1. La taxa aproximada de baixes voluntàries és 5 / 8 × 100 = 62,5 % (8 és la plantilla mitjana). Les baixes costen 5 × 600 = 3.000 €. Pas 2. Segons Herzberg, el sou ja és alt i només evita la insatisfacció; fallen els motivadors (monotonia, cap participació) i un factor higiènic (el calendari imprevisible). Un pla de 1.200 € que eviti almenys 2 baixes (1.200 / 600 = 2) es paga a si mateix; si en evita 3, s'estalvia 600 €. Resultat: la rotació és del 62,5 % i amb 2 baixes evitades el pla s'amortitza i amb 3 o més l'estalvi supera el cost. Què significa: pujar el sou no ataca la causa; el pla sí (calendari publicat amb antelació, rotació de tasques i reunions per escoltar l'equip).

—L'absentisme es mesura amb una taxa: hores d'absència entre hores teòriques de feina, multiplicat per 100. Si 8 persones haurien de fer 160 hores al mes cadascuna (1.280 h) i n'han faltat 64, la taxa és 64 / 1.280 × 100 = 5,0 %. Si puja, cal buscar-ne els motius.

Activitats

  1. Una tècnica de laboratori diu: «M'agrada la meva feina però estic cansada de no saber mai quin horari tindré». Classifica el que diu en factor higiènic o motivador i proposa una solució.
  2. Relaciona amb un nivell de Maslow: contracte per escrit, dinar d'equip, certificat de bona feina, descans suficient, dissenyar tu mateix un procediment.
  3. Amplia. Una cap revisa cada deu minuts què fa cada persona i no deixa decidir res. Quina teoria de McGregor aplica? Proposa dos incentius econòmics i dos de no econòmics.

Simulador

Cas · Una botiga que no reté ningú

Canvia les baixes, la plantilla, el cost d'una baixa i el pla de millora. Mira la rotació i si el pla es paga.

baixes
persones
€
€
baixes
Taxa de baixes voluntàries62,5 %
Cost de les baixes3.000 €
Baixes que cal evitar perquè el pla es pagui2,0 baixes
Estalvi net del pla600 €

Cas (supòsit): 8 dependents, 5 baixes de 600 € cada una i un pla de 1.200 €: rotació del 62,5 %, 3.000 € en baixes; amb 2 baixes evitades el pla es paga i amb 3 s'estalvien 600 €.

6.3Equips de treball i comunicació

Llibre, pàgs. 95–96

Un grup són persones que treballen juntes; un equip és un grup que comparteix un objectiu, es reparteix els papers i respon del resultat. En un grup, cadascú respon de la seva tasca. En un equip, tothom comparteix un objectiu, es reparteixen els papers segons les capacitats de cadascú i s'assumeix la responsabilitat del resultat en conjunt. Un equip ben coordinat rendeix més que la suma de les persones per separat, perquè s'ajuden, es corregeixen els errors a temps i ningú no s'hi sent sol davant dels problemes. Per funcionar necessita tres coses: objectius clars (què volem aconseguir i per quan), papers definits (qui fa què i qui decideix) i normes pactades (horaris, com es fan les reunions, com es prenen les decisions).

—Hi ha equips que treballen amb mètodes àgils: petits, autoorganitzats i amb cicles curts. Fan una reunió breu cada dia o cada setmana (què he fet, què faré, què em bloqueja) i usen un tauler amb tres columnes: «per fer», «en curs» i «fet».

—La comunicació és el que fa que l'equip funcioni bé. És formal si segueix els canals oficials de l'organigrama (ordres de dalt cap a baix, informes de baix cap a dalt, converses entre departaments) i informal si circula pels contactes personals (el cafè, el grup de missatgeria): aquesta última és ràpida, però pot difondre rumors. Una bona comunicació és clara (un sol missatge), completa i bidireccional: qui rep sap que pot preguntar i que se l'escoltarà.

—Molts equips passen per etapes: primer es coneixen i tot és amable; després arriba la tensió, perquè surten diferències; més tard pacten normes i, finalment, rendeixen. La tensió no vol dir que vagi malament: és part del camí, però cal parlar-ne. L'episodi d'aquesta unitat n'és un bon exemple: els papers no estaven clars i la tensió va esclatar.

—Dins un equip, cadascú té un paper: qui coordina (vetlla pel calendari), qui registra (anota acords i tasques), qui comunica (informa de fora) i qui revisa (comprova la qualitat). Una reunió útil té un ordre del dia curt, una durada fixada, una persona que modera i acaba amb una llista de tasques amb responsable i data: sense això, es parla molt i no es decideix res.

—Un equip rendeix millor si hi ha retorn: comentaris sobre la feina feta, donats amb respecte i sobre fets concrets. Funciona millor «Quan vas arribar tard dues vegades vam perdre la franja del lot, i m'ha preocupat» que «Ets un desastre».

Activitats

  1. Diferencia grup i equip amb dos exemples de la teva vida. Què els falta als que són només grup?
  2. Dissenya el tauler de tres columnes per al banc de llibres, amb sis tasques de la recollida de juny i qui les fa.
  3. Amplia. Reescriu aquests dos comentaris com a retorn útil: «Mai no fas res bé» i «Això està genial».

Ordena

Les etapes d'un equip

Ordena les etapes per les quals passen molts equips.

  1. Es coneixen i tot és amable
  2. Arriba la tensió i surten les diferències
  3. Pacten normes
  4. Rendeixen

6.4Conflictes laborals i negociació

Llibre, pàgs. 96–97

Un conflicte no és un fracàs: és una diferència d'interessos que cal gestionar. El problema comença quan s'amaga. Un conflicte laboral és un desacord entre persones o grups de l'empresa per qüestions de feina: horaris, càrrega de treball, sou, normes o relacions personals. Pot ser individual (entre una persona i l'empresa, o entre dues persones) o col·lectiu (afecta un grup, com tota una plantilla). Les causes més habituals són la falta de comunicació, els papers poc clars, uns objectius impossibles o la sensació de tracte desigual.

—El conveni col·lectiu és l'acord entre les persones representants de la plantilla i de les empreses que regula salari, jornada i condicions d'un àmbit; obliga totes les persones incloses (Estatut dels treballadors, art. 82). Si hi ha desacord, hi ha la negociació i mecanismes de mediació (una tercera persona ajuda a pactar i pot fer propostes) o d'arbitratge (una tercera persona decideix i el que diu s'ha d'acceptar), en els casos que els convenis preveuen (art. 91); segons el cas, també hi ha vies administratives i judicials.

—Els conflictes no són només dins l'empresa. Una empresa també es relaciona amb el barri, amb les persones veïnes, amb els proveïdors i amb les institucions: pot generar soroll o trànsit, tancar un comerç, competir amb un negoci petit o canviar l'ús d'un espai. Els conflictes socials apareixen quan els interessos de l'empresa i els de la comunitat xoquen, i es resolen millor amb informació, diàleg i compromisos pactats que amb silenci.

—Davant d'un conflicte hi ha quatre reaccions típiques: evitar-lo (se'n fuig i el problema creix), imposar la pròpia opinió (es guanya, però es perd confiança), cedir (es perd per no discutir) o col·laborar (es busca una solució que serveixi les dues parts). Col·laborar és la més útil quan la relació continua, com passa a un equip. Abans de negociar convé separar les persones del problema, parlar de fets (no d'intencions) i escoltar els interessos que hi ha darrere de cada posició.

—La negociació basada en interessos busca un acord que satisfaci les dues parts. Per començar, es mira el mínim que cadascuna pot acceptar i el màxim que l'altra pot donar: si es creuen, hi ha una zona d'acord; si no, el pacte és impossible sense afegir-hi alguna altra cosa que valguin per a les dues parts.

Cas · Una pujada salarial en una empresa de 20 persones

Cas fictici.

Una empresa fictícia de logística té 20 persones amb jornades parcials d'unes 12 hores setmanals de mitjana i una massa salarial anual conjunta de 120.000 €. La plantilla demana, com a mínim, una pujada del 2,0 %; l'empresa pot arribar, com a màxim, al 3,5 %.

ConcepteCàlculResultat
Mínim de la plantilla2,0 % de 120.000 €2.400 €
Màxim de l'empresa3,5 % de 120.000 €4.200 €
Amplada de la zona4.200 − 2.4001.800 €
Punt mitjà(2.400 + 4.200) / 23.300 €
  1. La zona d'acord va de 2.400 € a 4.200 €, és a dir, del 2,0 % al 3,5 % de la massa salarial, 1.800 € d'amplada. El punt mitjà és 3.300 € (2,75 %). Pas 2. Repartit entre 20 persones, el punt mitjà és de 165 € l'any per persona, com a mitjana aritmètica. Si no hi ha acord, es poden afegir altres elements que tinguin valor per a les dues parts: horaris més previsibles, formació o un petit pla de conciliació, que costen poc a l'empresa i valen molt per a la plantilla. Resultat: hi ha acord possible entre 2.400 € i 4.200 € l'any; el punt mitjà és de 3.300 € (165 € per persona). Què significa: negociar bé no és guanyar, sinó trobar una solució que tothom pugui defensar. La xifra del mig és només una referència.
Figura 6.3. Zona d'acord d'una negociació salarial (supòsit). 2,0 % (2.400 €), 3,5 % (4.200 €), punt mitjà 2,75 % (3.300 €). Supòsit.
Figura 6.3. Zona d'acord d'una negociació salarial (supòsit)

Activitats

  1. Una plantilla vol com a mínim 2,5 % i l'empresa, com a màxim, 2,0 % de la mateixa massa salarial. Hi ha zona d'acord? Què podria fer-se per sortir de l'atzucac?
  2. Amplia. Diferencia mediació i arbitratge i digues en quin cas triaries cadascun per a un conflicte entre dos companys d'un equip petit.

Simulador

Cas · La zona d'acord

Canvia la massa salarial, el mínim de la plantilla i el màxim de l'empresa. Mira si hi ha zona d'acord i on cau el punt mitjà.

€
%
%
Mínim de la plantilla2.400 €
Màxim de l'empresa4.200 €
Amplada de la zona d'acord1.800 €
Punt mitjà3.300 €
Punt mitjà per persona165 €

Cas (supòsit): 20 persones i 120.000 € de massa salarial. Zona d'acord entre 2.400 i 4.200 € l'any; punt mitjà de 3.300 €, 165 € per persona. Si l'amplada és negativa, no hi ha zona d'acord.

6.5Conciliació i clima laboral

Llibre, pàg. 98

Una feina no s'acaba quan surts per la porta: les persones també estudien, cuiden i descansen. La conciliació i el clima fan que l'equip sigui sostenible. La conciliació és l'equilibri entre la feina, la vida personal i la cura de les persones. Les empreses poden ajudar-hi amb horari flexible, teletreball quan la feina ho permet, jornada reduïda, permisos i calendaris previsibles. L'Estatut dels treballadors reconeix el dret a sol·licitar adaptacions de jornada, que han de ser raonables i proporcionades a les necessitats de la persona i de l'empresa.

—El clima laboral és la percepció que té la plantilla de com és treballar a l'empresa: comunicació, confiança, càrrega de feina, reconeixement i tracte entre persones. Un bon clima redueix la rotació; un clima dolent la dispara. Es pot mesurar amb enquestes anònimes breus, i només serveix si l'empresa en parla i fa alguna cosa amb els resultats. El respecte a la intimitat i la dignitat, també davant l'assetjament, és un dret (art. 4.2.e).

—Hi ha mesures de conciliació de diversos tipus: de temps (horari flexible, jornada intensiva, calendari previsible), de lloc (teletreball quan la feina ho permet) i de suport (permisos, ajuda amb la cura de persones, formació en horari laboral). No totes són possibles a totes les empreses: un taller petit ho resol amb pactes entre persones; una empresa gran, amb una política escrita.

—L'assetjament (sexual, per raó de sexe o d'un altre motiu) és una forma greu de maltractament laboral. L'empresa ha de promoure condicions de treball que evitin l'assetjament sexual i per raó de sexe (LO 3/2007, art. 48), i ningú no ha de patir represàlies per denunciar-lo (ET, art. 4.2.h).

—Per veure com és el clima d'una organització es miren indicadors com la rotació, l'absentisme, el nombre de queixes, la participació en reunions o els resultats d'una enquesta breu.

Activitats

  1. Proposa tres mesures de conciliació per al banc de llibres durant les setmanes d'exàmens i digues quin cost tenen per a l'equip i quin benefici.

Vertader o fals

Vertader o fals? Conciliació i clima laboral

La vaga és sinònim de conflicte laboral.

L'horari flexible, el teletreball i els permisos són mesures de conciliació.

Un clima laboral dolent redueix la rotació.

Al tercer trimestre de 2026, a Catalunya treballava a temps parcial el 17,9 % de les dones ocupades i el 7,5 % dels homes.

Les xifres de temps parcial expliquen per què cada persona el tria.

El primer pas · Massa caps

Llibre, pàgs. 99–100

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era un dimarts de gener i l'aula semblava un magatzem després d'una rebaixa. Hi havia caixes obertes damunt de les taules, piles de llibres que arribaven a l'alçada dels genolls i notes adhesives de tots els colors enganxades a la pissarra, als vidres i fins i tot al respatller d'una cadira. En Carlos Alberto, dret al mig, obria els braços com si preguntés què passava. L'Andrea, al seu costat, el mirava de reüll amb el quadern ben premut contra el pit. Al fons, en Mario tenia el mòbil a la mà.

—Això és un desastre —va dir l'Andrea.

Aula desordenada amb caixes; en Carlos Alberto obre els braços; l'Andrea el mira de reüll.
Aula desordenada amb caixes; en Carlos Alberto obre els braços; l'Andrea el mira de reüll.

—No és un desastre —va dir en Carlos Alberto—. Estem avançant. Només cal una mica de pressa.

—Cap on?

Ell va obrir la boca, però no va saber contestar. Feia una hora que havien començat a classificar els llibres de les caixes de l'AFA, i en una hora ell havia dit «tu aquí» a tres persones diferents, i dues d'aquestes tres s'havien contradit. Havia dit a en Mario que posés els llibres de text a l'esquerra, i cinc minuts més tard, a l'Alex, que els posés a la dreta. En Mario s'havia acabat el segon bocí d'entrepà i havia marxat a buscar-ne un altre, i a la tornada ningú no li havia dit què havia de fer. L'Alex havia fet un full de càlcul amb tots els títols que havien sortit de les caixes, perfectament ordenat per cursos, i ningú no l'havia obert.

—He fet una llista de quatre columnes —va dir l'Alex, sense alçar la veu—. Ningú no l'ha mirada.

—Perquè no sabíem que existia —va dir en Mario.

—Perquè no n'heu preguntat —va contestar l'Alex.

En Mario va aixecar les celles, com si li hagués tocat una pregunta d'examen. Havia anat a buscar l'entrepà perquè feia una hora que ningú no li deia res més que «posa-ho allà», i «allà» havia canviat tres vegades.

L'Andrea va respirar. No va cridar. Va dir, molt a poc a poc, que feia una hora que feia el que li semblava, perquè cada vegada que preguntava qui decidia, en Carlos Alberto responia «jo», però després tothom feia la seva.

—Jo només volia que anés de pressa —va dir ell, i es va adonar que ho deia més baix que feia una estona—. Algú havia de decidir.

—Algú, sí —va dir l'Andrea—. Però no tu sol i no cada deu minuts una cosa diferent.

—I ha anat de pressa. Cap a tres llocs diferents.

Hi va haver un silenci llarg, d'aquells que se senten. Una nota adhesiva es va desenganxar de la pissarra i va caure a terra amb un petit «plaf». Ningú la va recollir.

La Ruth havia entrat sense dir res, amb el retolador morat a la mà i la carpeta sota el braç. S'havia quedat a la porta, observant l'escena com qui mira un mapa. Va deixar la carpeta sobre una taula, va fer un pas endavant i els va mirar tots, un per un.

—Una pregunta —va dir—. Quan dieu «massa caps», de quin cap parleu?

Ningú no va contestar. En Carlos Alberto es va mirar els peus; l'Andrea va deixar el quadern a la taula; en Mario va guardar el mòbil a la butxaca.

—Cinc minuts de silenci —va continuar la Ruth, sense alçar la veu ni moure's del lloc—. Cadascú escriu en un paper què necessita de l'equip perquè això funcioni. No signeu. Només el que necessiteu.

Van fer-ho. Se sentia només el ratllat dels bolígrafs. Quan van acabar, la Ruth va recollir els papers, els va barrejar i en va treure un. El va llegir en silenci i el va allargar a en Carlos Alberto sense dir res.

Ell el va agafar amb dos dits, com si pesés. Va llegir la primera línia, i els seus ulls es van aturar.

Situació d'aprenentatge: Les normes de l'equip

Llibre, pàg. 101

Activitats individuals

  • Escriu en cinc línies què necessites de l'equip per treballar bé i què pots oferir.
  • Identifica quin estil de direcció prefereixes i en quina situació el canviaries.
  • Proposa una norma que resolgui un problema concret de l'equip.

Activitats en grup

  • Poseu en comú els textos i agrupeu-los en cinc normes.
  • Definiu papers (qui coordina, qui registra, qui comunica) i com es prendran les decisions.
  • Escriviu el pla de conflictes en tres passos i una mesura de conciliació.

Dades. Feu servir els casos de les unitats 6.2 i 6.4 per assajar la negociació amb xifres inventades; no s'usen dades personals ni conflictes reals de ningú. Comprovació individual. Sense ajuda: en una empresa de 10 persones han marxat 4 en un any. Calcula la taxa de rotació i explica en tres línies dues mesures no econòmiques per reduir-la.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Treballar a temps parcial: qui ho fa i per què importa

Llibre, pàg. 102

La jornada a temps parcial és una eina de conciliació, però no la fa servir tothom igual. Segons l'Enquesta de població activa (EPA) de l'INE, al tercer trimestre de 2026 a Catalunya treballava a temps parcial el 17,9 % de les dones ocupades i el 7,5 % dels homes; a Espanya, el 20,0 % de les dones i el 6,6 % dels homes. En xifres relatives, a Catalunya la proporció de dones a temps parcial és 2,4 vegades la dels homes (17,9 / 7,5) i a Espanya, 3,0 vegades (20,0 / 6,6).

Figura 6.4. Persones ocupades a jornada parcial per sexe, Catalunya i Espanya, tercer trimestre de 2026. Jornada parcial, T3 2026: Catalunya dones 17,9, homes 7,5; Espanya 20,0 i 6,6. Font: INE, EPA, taula 65319.
Figura 6.4. Persones ocupades a jornada parcial per sexe, Catalunya i Espanya, tercer trimestre de 2026

—Què vol dir? Que hi ha més incidència del temps parcial entre les dones; per saber-ne les causes cal consultar els motius declarats a l'EPA. La xifra, però, no explica els motius, i convé no atribuir-los a ningú sense comprovar-ho. Una persona pot triar el temps parcial per estudiar, perquè no troba jornada completa o perquè cuida algú. No és el mateix triar-ho que no tenir alternativa, i l'EPA permet preguntar-ho, però aquest informe no ho recull.

—Treballar menys hores té conseqüències: es cobra menys i, en general, també poden canviar les cotitzacions i les prestacions (com la pensió), amb regles de protecció i supòsits especials. A més, quan les reduccions de jornada les fan sobretot les dones, la bretxa salarial creix, i això connecta amb el que es va veure a la unitat anterior.

—Què poden fer les empreses? L'Estatut dels treballadors reconeix el dret a demanar adaptacions de jornada. Les empreses poden oferir horaris previsibles, flexibilitat per entrar i sortir, teletreball si la feina ho permet i, sobretot, repartir les tasques sense suposar que només unes persones tenen càrregues de cura.

—L'informe té límits. És una enquesta, amb un marge d'error, i només recull el tercer trimestre. Les xifres no diuen com viu cada persona la seva jornada, ni si hi ha opcions de feina o de cura a l'abast. Una proporció de jornada parcial més alta no és, per si sola, ni bona ni dolenta: depèn de si s'ha triat, de quines condicions té i de si es pot tornar a la jornada completa quan es vulgui.

Font: INE, Encuesta de Población Activa, tercer trimestre de 2026, taula 65319; càlculs propis (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 103

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) Resumeix què ha passat a l'aula a l'episodi. Qui prenia les decisions? Quins errors de direcció es veuen? Escriu una frase de la Ruth que no dona la resposta, però ajuda.

Solució: Decideix en Carlos Alberto, però sense claredat; ordres contradictòries; ningú no revisa el full de càlcul; la Ruth no dona la resposta, pregunta «de quin cap parleu?».

14. (aplicació) La Ruth demana que cadascú escrigui què necessita de l'equip. Escriu tu el paper que aniria a cada persona del grup (Carlos Alberto, Andrea, Mario i Alex) i quina norma en sortiria.

Solució: Resposta oberta.

15. (càlcul) En una botiga de 12 persones han marxat 3 en un any i cada baixa costa 500 €. Calcula la rotació, el cost total i quantes baixes hauria d'evitar un pla de 900 € l'any perquè es pagui sol.

Solució: 3 / 12 × 100 = 25 %; 3 × 500 = 1.500 €; 900 / 500 = 1,8: cal evitar almenys 2 baixes.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Segons Herzberg, el salari és un factor motivador, i per això pujar-lo sempre soluciona la desmotivació». Indica què hi falla, quina és la teoria real i com ho comprovaries.

Solució: El salari és higiènic, no motivador (Herzberg); pujar-lo no resol la desmotivació per la feina mateixa; es comprova als apunts o a una font fiable.

17. (document) Llegeix aquest fragment d'una oferta: «Es valorarà disponibilitat total, també caps de setmana, sense compensació». Quin dret de conciliació sembla que ignora? Reescriu-lo amb condicions clares.

Solució: Ignora el dret a adaptar la jornada per conciliar (art. 34.8) i el descans setmanal; sense compensació; reescriptura oberta.

18. (càlcul) Amb les dades de l'informe, calcula quantes vegades és més alta la proporció de dones que d'homes a temps parcial a Catalunya i a Espanya, i explica per què no podem concloure que ho triïn lliurement.

Solució: Cat.: 17,9 / 7,5 = 2,39; Esp.: 20,0 / 6,6 = 3,03; la xifra no diu si és voluntari.

19. (anàlisi) Una empresa de 30 persones, amb un únic centre, vol negociar el calendari de vacances. Qui hauria de representar la plantilla, delegats de personal o comitè d'empresa? i quins interessos hi ha en joc?

Solució: Entre 11 i 49 persones, delegats de personal (fins a 30: un; de 31 a 49: tres); amb 30, un delegat i no un comitè, que és a partir de 50 (art. 62 i 63 ET).

20. (transferència individual, sense ajuda) Pensa en un conflicte d'equip que hagis viscut (sense posar noms). Descriu-lo en cinc línies i proposa una solució que tingui en compte els interessos de les dues parts.

Solució: Resposta oberta.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 104

Lideratge, motivació i conflictes

  • Lideratge
    • Autoritat i lideratge
    • Estils: autocràtic, democràtic i liberal
    • Lideratge situacional
    • Pensament de grup
  • Motivació
    • Maslow, Herzberg i McGregor
    • Incentius econòmics i no econòmics
    • Absentisme i rotació
  • Equips
    • Objectius, papers i normes
    • Mètodes àgils
    • Comunicació formal i informal
  • Conflictes
    • Individuals i col·lectius
    • Conveni, vaga, mediació i arbitratge
    • Negociació per interessos
  • Conciliació
    • Adaptació de jornada
    • Clima laboral

Resum

Dirigir és guiar un grup cap a uns objectius; tenir autoritat no és el mateix que ser líder. Els estils de direcció (autocràtic, democràtic i liberal) depenen de qui decideix, i el lideratge situacional diu que cal adaptar-lo a l'equip. La motivació s'explica amb Maslow (necessitats), Herzberg (factors higiènics i motivadors) i McGregor (teories X i Y); una empresa pot fer servir incentius econòmics i no econòmics per reduir l'absentisme i la rotació. Un equip comparteix un objectiu, reparteix papers i es comunica de manera formal i informal, amb retorn respectuós. Un conflicte laboral pot ser individual o col·lectiu; es gestiona amb negociació basada en interessos, mediació, arbitratge; la vaga és un dret col·lectiu, no un pas obligat. La conciliació i el clima laboral fan sostenible la feina: l'Estatut dels treballadors reconeix el dret a demanar adaptacions de jornada. Els equips que parlen a temps, escolten i pacten normes trien millor i es desgasten menys. Dirigir, motivar i resoldre conflictes són, al capdavall, formes de cuidar el funcionament de l'empresa a través de les persones: una organització que ho fa bé retè el talent, treballa millor i pren decisions amb més informació.

Vés al test →