Situació de partida
Llibre, pàgs. 73–74

És desembre i plou. El banc de llibres encara no ha obert, però per a la campanya de juny caldrà algú que porti el magatzem de l'AFA unes hores a la setmana. En Carlos Alberto ja ha triat: el seu millor amic, en Rubén, «que és de confiança». L'Andrea no ho veu clar: i si hi ha més gent que ho podria fer? I quines condicions tindria aquesta feina?
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar què fa l'àrea de recursos humans i descriure un lloc de treball amb la seva fitxa
- Calcular les hores de feina que necessita un projecte i quantes en falten per cobrir amb persones contractades
- Seguir les fases d'un procés de selecció just i comparar candidatures amb una taula de punts
- Distingir els tipus de contracte, saber quan es pot treballar als setze anys i qui paga què en una nòmina bàsica
- Reconèixer les barreres que troben les dones a la feina i què fa una empresa per garantir la igualtat i la inclusió
Per començar
- Has pensat mai com es tria la persona que et ven el pa o que et fa un arranjament? Qui decideix, i amb quin criteri?
- Contractaries un amic per a una feina teva? Què hi guanyaries i què podries perdre?
- Si fas una feina de temporada, què creus que ha de constar per escrit?
- Què creus que és el «sou brut» i per què no és el que acabes cobrant?
Mapa de la unitat

5.1Persones i plantilla: què fa l'àrea de recursos humans
Llibre, pàgs. 75–77
Les empreses no són només màquines i comptes: són persones. L'àrea de recursos humans s'ocupa que hi siguin les adequades, quan fan falta. Una empresa necessita recursos: diners, materials, eines i, sobretot, persones. L'àrea de recursos humans és la part de l'organització que planifica quantes persones calen, les busca i les tria, les contracta, les forma, les paga i vetlla perquè treballin en bones condicions. La plantilla és el conjunt de persones que hi treballen.
—Les funcions d'aquesta àrea són set: planificar la plantilla (quantes persones calen), reclutar i seleccionar, contractar i administrar (altes, nòmines, vacances), formar, motivar i avaluar com treballa cadascú, gestionar les relacions laborals amb els representants de la plantilla i vetllar per la prevenció de riscos, la igualtat i el benestar.
—Abans de contractar ningú cal saber què haurà de fer. L'anàlisi del lloc de treball descriu les tasques, les responsabilitats, els mitjans i les condicions d'una feina; el perfil diu quins estudis, quina experiència i quines habilitats demana. Tot plegat s'escriu a la fitxa del lloc de treball, que serveix per redactar l'oferta, triar les proves i, després, valorar com va la feina. Aquesta és la del magatzem del banc de llibres (document fictici):
| Element | Contingut |
|---|---|
| Tasques | Rebre i classificar les caixes de llibres; registrar-ne les entrades; atendre el punt de recollida |
| Requisits | Estudiant de batxillerat o cicle formatiu; ús d'un full de càlcul; tracte amable |
| Habilitats | Ordre, treball en equip, puntualitat, resoldre dubtes de les famílies |
| Condicions | 6 hores setmanals durant quatre setmanes; 11 € bruts per hora |
—Després cal calcular quantes hores de feina hi haurà i quantes pot aportar la gent que ja hi és. Es compara la càrrega de treball (el que cal fer) amb les hores disponibles. Si en falten, es poden redistribuir tasques, ampliar hores (si el contracte i la norma ho permeten), contractar algú, recórrer a una empresa de treball temporal o encarregar la feina a una altra empresa; si en sobren, es reassignen tasques o s'ajusten els horaris, i els contractes només s'extingeixen per causes legals.
Cas · Quantes hores falten al banc de llibres?
Cas fictici.
Per a la campanya de juny s'esperen 900 llibres a les caixes de l'AFA, per preparar. Una persona en pot revisar, folrar i etiquetar uns 10 per hora (supòsit didàctic). Cal també atendre el punt de recollida 3 tardes a la setmana, 2 hores cada tarda, durant 4 setmanes, i dedicar 6 hores a registrar les entrades. Vuit voluntaris poden donar 3 hores setmanals cadascun durant les 4 setmanes. S'han de calcular les hores que falten i quin seria el cost de contractar-les a 11 € bruts per hora.
| Concepte | Càlcul | Hores |
|---|---|---|
| Preparar els llibres | 900 / 10 llibres per hora | 90 h |
| Atendre el punt de recollida | 3 tardes × 2 h × 4 setmanes | 24 h |
| Registre i administració | estimació | 6 h |
| Total necessari | 90 + 24 + 6 | 120 h |
| Voluntariat disponible | 8 persones × 3 h × 4 setmanes | 96 h |
- Les hores necessàries són 90 + 24 + 6 = 120 h, i les disponibles, 8 × 3 × 4 = 96 h. Falten 120 − 96 = 24 h, és a dir, 24 / 4 = 6 hores setmanals durant un mes. Pas 2. Cost: 24 h × 11 € = 264 € de salari brut. Si hi afegim les cotitzacions a la Seguretat Social que paga el banc, un 32,30 % (supòsit del cas, vegeu 5.4), el cost estimat per al banc és de 264 × 1,323 = 349,27 € (264 de sou i 85,27 de cotització). Resultat: falten 24 hores (6 per setmana) i contractar-les costaria uns 349,27 € al banc. Què significa: no cal una jornada sencera, sinó una col·laboració petita i ben definida; i si els voluntaris fallen, la xifra puja. Una previsió sempre es revisa.
—Hi ha més maneres de cobrir les hores que falten, i cadascuna té un preu. Es pot reorganitzar l'horari de qui ja hi és (pot costar poc, però té límits legals i cansa). Es pot contractar una persona (té un cost, però queda clar què cal fer i qui ho fa). Es pot recórrer a una empresa de treball temporal, que cedeix una persona per un temps, o encarregar la feina a una altra empresa, com una copisteria que fa els folres. Pensa també en qui ho haurà de fer: una persona sola amb massa feina és un risc per al projecte, i un reforç mal explicat pot crear tensions dins l'equip.

Activitats
- Escriu la fitxa del lloc de treball d'una feina que coneguis (la d'una botiga, d'un taller, d'un club): tasques, requisits, habilitats i condicions.
- Repeteix el cas si una persona només pot preparar 8 llibres per hora: quantes hores necessàries hi ha en total, quantes en falten i quantes setmanes de 6 hores caldrien?
- Amplia. La recollida es fa al juny i la distribució al setembre. Proposa com repartiries la feina durant l'any perquè ningú no es cremi, sense contractar ningú tot l'any.
Simulador
Cas · Quantes hores falten al banc de llibres?
Canvia el ritme de preparació, els voluntaris i les hores setmanals de cadascun. Mira quantes hores falten i què costaria contractar-les.
Supòsit didàctic del cas: 900 llibres, 10 per hora, 24 h d'atenció, 6 h de registre i 8 voluntaris de 3 h setmanals durant 4 setmanes. Falten 24 h i contractar-les costaria uns 349,27 €.

5.2Reclutament i selecció
Llibre, pàgs. 77–79
Primer cal que arribin candidatures; després, triar-ne una amb criteris que es puguin explicar. Un procés just encerta més i evita favoritismes. El reclutament és el conjunt d'accions que atrauen persones que s'ajustin al perfil. Pot ser intern (es promou o es trasllada algú que ja és a l'empresa: és ràpid i barat, motiva, però deixa un altre lloc buit) o extern (s'obre a gent de fora: portals d'ocupació, serveis públics d'ocupació, xarxes professionals, centres de formació, candidatures espontànies o recomanacions; hi ha més on triar i entren idees noves, però costa més i la persona no coneix l'empresa). La selecció és el procés que tria la candidatura més adequada. La figura en resumeix les fases.

—Les proves poden ser de coneixements (què saps), de feina real (fes això tal com ho faries a la feina) o dinàmiques de grup (com treballes amb altres). Les proves han de ser comparables i objectives, amb els ajustos raonables que calguin.
—L'oferta ha de dir què es fa, què es demana, quines són les condicions (horari, durada, salari) i fins quan es pot presentar la candidatura. Després, la preselecció descarta les que no compleixen els requisits. Les proves poden ser una tasca real de la feina, i l'entrevista és millor si és estructurada: les mateixes preguntes a tothom, perquè es puguin comparar, i per competències: «explica'm una vegada que vas resoldre un problema en equip». Al final, es decideix amb una taula de punts fixada abans de veure cap candidatura, i es respon a totes les persones.
—Una taula de punts transforma opinions en números comparables. Imaginem que el banc de llibres hi posa pes 40 % a una prova pràctica (classificar tres caixes), 40 % a l'entrevista i 20 % a la formació i l'experiència. Tres candidatures obtenen aquestes notes sobre 10:
| Candidatura | Prova (40 %) | Entrevista (40 %) | Formació (20 %) | Puntuació |
|---|---|---|---|---|
| A | 9 | 8 | 7 | 8,20 |
| B | 7 | 8 | 6 | 7,20 |
| C | 6 | 7 | 8 | 6,80 |
La puntuació de la candidatura A és 0,40 × 9 + 0,40 × 8 + 0,20 × 7 = 8,20. Guanya la candidatura A, i es pot explicar a les altres per què: en la prova va fer-ho millor.
—Comunicar el resultat també forma part del procés: es respon a totes les candidatures, també a les que no han passat, i es diu amb respecte el motiu principal; així se sap què millorar. També protegeix la imatge de l'organització. Un procés just respecta la llei. No s'han de demanar dades personals alienes a la feina (embaràs, estat civil, religió, ideologia, origen) ni decidir per aquests motius: l'Estatut dels treballadors declara nul·les les decisions que discriminen, també pel parentiu amb persones de l'empresa, que és un cas que ens toca de prop. Les dades de les candidatures només es fan servir per a la selecció i s'han de protegir.
—Després d'una selecció, es fa un pla d'acollida: es presenta l'equip, s'expliquen les normes i es nomena una persona que acompanyi els primers dies.
—Un procés transparent també protegeix les dades. Un currículum conté dades personals (nom, contacte, formació): només s'han de fer servir per a la selecció, guardar-les amb seguretat i només el temps necessari. Això val també per a una associació de joves: tractar bé la informació de les persones és part de ser una organització de confiança.
Activitats
- Proposa dues vies de reclutament extern per al lloc del banc de llibres, amb un avantatge i un inconvenient de cadascuna. Hi cabria el reclutament intern? Per què?
- Un grup ha puntuat així una candidatura: prova 8, entrevista 6 i formació 9. Amb els pesos de la taula (40-40-20), calcula la puntuació i digues si superaria la candidatura B.
- Amplia. Escriu tres preguntes d'entrevista per competències per al lloc del magatzem i una pregunta que no s'hauria de fer mai, amb el motiu.
Simulador
Cas · Puntua les candidatures
Posa les notes d'una candidatura (sobre 10) i compara-la amb la B (7,20). Els pesos són 40 %, 40 % i 20 %.
Taula del cas: la candidatura A (9, 8 i 7) treu 8,20; la B (7, 8 i 6), 7,20, i la C (6, 7 i 8), 6,80.

5.3El contracte de treball: drets i deures
Llibre, pàgs. 79–80
Un cop triada la persona, cal formalitzar la feina. El contracte diu qui fa què, quan, quant es cobra i fins quan. El contracte de treball és l'acord pel qual una persona presta voluntàriament uns serveis a canvi d'un salari, sota l'organització i la direcció d'una empresa o d'una altra persona (Estatut dels treballadors, art. 1.1). No tot és contracte: les feines fetes «a títol d'amistat, benevolència o bon veïnatge» queden fora de la llei laboral, i el voluntariat d'una associació tampoc no és una feina assalariada. Però si hi ha salari, horari i ordres, hi ha relació laboral. Certs contractes han d'anar per escrit: els de temps parcial, els fixos discontinus i els temporals de més de quatre setmanes (art. 8.2).
—Des de la reforma de 2021 la regla és que el contracte es presumeix indefinit. Només es pot fer un contracte temporal causal per circumstàncies de la producció o per substitució (el formatiu té regulació pròpia), i s'han d'explicar amb precisió al contracte:
| Modalitat | Quan s'utilitza | Durada |
|---|---|---|
| Indefinit | Necessitats permanents | Sense data de final |
| Fix discontinu | Feines de temporada o intermitents que es repeteixen | Indefinit, amb períodes d'activitat i d'inactivitat |
| Circumstàncies de la producció | Increment ocasional i imprevisible o oscil·lacions | 6 mesos (1 any per conveni sectorial) |
| Substitució | Cobrir una persona absent amb dret a tornar | El que duri l'absència |
| Formatiu | Formació en alternança o pràctica professional adequada als estudis | Segons la modalitat |
—Una recollida que es repeteix cada any és feina de temporada: encaixa en el fix discontinu. El contracte inclou el salari, que mai no pot ser inferior al del conveni ni al salari mínim interprofessional (SMI), la jornada (màxim de 40 hores setmanals de mitjana anual), les vacances (mínim de 30 dies naturals l'any) i els drets i deures de les dues parts.
—Treballar als setze o disset anys. Una persona de setze o disset anys pot treballar amb l'autorització expressa o tàcita de qui la representa legalment; si viu de manera independent, amb el consentiment dels pares o tutors o l'autorització de qui la tingui a càrrec (art. 7.b). Per això, abans de plantejar una feina real, cal parlar-ho amb la família i amb el centre. El banc de llibres, mentre és una associació de joves, funciona amb voluntariat: contractar algú és, aquí, una simulació d'aula per aprendre com ho fan les empreses.
—Drets i deures. El contracte no els crea: venen de la llei. Entre els drets bàsics hi ha l'ocupació efectiva, la formació i la promoció, no ser discriminat, la integritat física i una política de prevenció de riscos, el respecte a la intimitat i a la dignitat (també davant l'assetjament) i cobrar puntualment el que s'ha pactat (Estatut dels treballadors, art. 4). Entre els deures, complir les obligacions del lloc amb bona fe i diligència, seguir les mesures de prevenció, obeir les ordres de l'empresa quan les dona de manera regular i contribuir a millorar la productivitat (art. 5). Els drets d'una persona són els deures de l'altra: l'empresa paga i protegeix; la persona treballa i col·labora. Si hi ha un desacord, primer es parla i, després, es recorre a la representació de la plantilla.
Activitats
- Indica la modalitat de contracte més adequada: a) una botiga de roba que cobreix una absència per naixement i cura de menor; b) una gelateria que obre de maig a setembre cada any; c) una comanda extraordinària i imprevista a la copisteria; d) l'ajuda al banc de llibres durant la recollida de cada juny.
- L'oferta d'una botiga diu: «Jornada de 20 hores setmanals, 700 € bruts al mes en 12 pagues». Calcula quina part de l'SMI mensual en 12 pagues correspon a mitja jornada (1.221 × 14 / 12 × 20 / 40) i digues si l'oferta el respecta.
- Amplia. Per què el contracte per escrit protegeix tant la persona que treballa com l'empresa? Pensa en el cas d'un contracte només de paraula (art. 8) i en el que passaria si hi hagués un desacord.
Classifica
Activitat 7 · Quin contracte?
Assigna a cada situació la modalitat de contracte més adequada.
Una botiga de roba cobreix una absència per naixement i cura de menor.
Una gelateria que obre de maig a setembre cada any.
Una copisteria rep una comanda extraordinària i imprevista.
L'ajuda al banc de llibres durant la recollida de cada juny.
Una persona que porta el magatzem tot l'any, sense data de final.

5.4La nòmina bàsica
Llibre, pàgs. 81–82
La nòmina és el rebut del sou: diu què es guanya, què es descompta i què arriba al compte. La nòmina és el document que justifica el pagament del salari; l'empresa l'ha de lliurar a cada treballadora i treballador (Estatut dels treballadors, art. 29.1). Té tres parts. Les meritacions són el que s'ha guanyat: el salari base, els complements i les pagues extraordinàries. Les deduccions són els descomptes: les cotitzacions de la treballadora a la Seguretat Social i la retenció de l'IRPF, un percentatge a compte de l'impost sobre la renda. El líquid a percebre és el que realment s'ingressa: total meritat menys total deduït.
—L'empresa també cotitza, i aquesta part no apareix descomptada del sou: és un cost addicional. Amb els tipus del 2026, la treballadora cotitza un 6,50 % d'un contracte indefinit (4,70 % per contingències comunes, 0,15 % pel mecanisme d'equitat intergeneracional, 1,55 % per atur i 0,10 % per formació professional), i l'empresa un 30,65 % més una prima d'accidents de treball que depèn de l'activitat. En el cas següent s'usa un 32,30 % total per a l'empresa (supòsit: prima d'accidents d'1,65 % i base de cotització igual al sou meritat).
—Una nòmina es llegeix per ordre: primer, qui és qui i quin període cobreix; després, el que s'ha guanyat; a continuació, els descomptes, i al final, el líquid.
Cas · La nòmina d'una auxiliar a temps parcial
Cas fictici.
Imaginem que el banc de llibres fos una empresa i contractés la Núria, una auxiliar de magatzem, amb contracte indefinit de 20 hores setmanals a 11 € bruts per hora (mes de 4 setmanes efectives). S'aplica una retenció d'IRPF del 2 % (supòsit didàctic; el percentatge real depèn de la persona). Cal preparar la nòmina del mes i calcular el cost total per a l'empresa.
| Concepte | Càlcul | Import |
|---|---|---|
| Salari brut | 20 h × 11 € × 4 setmanes | 880,00 € |
| Cotitzacions de la treballadora | 6,50 % de 880,00 € | −57,20 € |
| Retenció de l'IRPF | 2 % de 880,00 € | −17,60 € |
| Líquid a percebre | 880,00 − 57,20 − 17,60 | 805,20 € |
| Cotitzacions de l'empresa | 32,30 % de 880,00 € | 284,24 € |
- El brut és 20 × 11 × 4 = 880,00 €. Les deduccions sumen 57,20 + 17,60 = 74,80 €, de manera que el líquid és 880,00 − 74,80 = 805,20 €, el 91,5 % del brut. Pas 2. L'empresa paga, a més del brut, 284,24 € de cotitzacions: el cost total és 880,00 + 284,24 = 1.164,24 €. Per cada 100 € que arriben al compte de la Núria, l'empresa en gasta uns 144,6. Resultat: la Núria cobra 805,20 € nets i la feina costa 1.164,24 € a l'empresa. Què significa: el salari brut no és el que s'ingressa ni el que costa. Les cotitzacions financen prestacions com l'atur, la baixa per malaltia i la jubilació.
Activitats
- Prepara la nòmina de la Núria si la retenció d'IRPF fos del 5 % en lloc del 2 %. Quin és el líquid i quin percentatge del brut cobra?
- Amplia. Per què dos treballadors amb el mateix salari brut poden cobrar un líquid diferent? Cita dues causes i explica quina part de la nòmina no depèn de l'empresa.
Simulador
Cas · La nòmina de la Núria
Canvia les hores setmanals, el preu per hora i la retenció d'IRPF. Mira què cobra i què costa.
Cas de la Núria (supòsit didàctic): 880,00 € de brut, 805,20 € de líquid i 1.164,24 € de cost per a l'empresa.

5.5Formació, igualtat i inclusió a la feina
Llibre, pàg. 82
Una empresa responsable dona a totes les persones les mateixes oportunitats per entrar, aprendre, cobrar i créixer. La formació (inicial, d'acollida i contínua) és una inversió en persones: qui aprèn la feina de pressa rendeix abans i s'hi queda més. Una empresa respectuosa ofereix igualtat de tracte i d'oportunitats: no discrimina per sexe, edat, discapacitat, origen, orientació o creences en la selecció, el salari ni la promoció (Estatut dels treballadors, art. 17). La inclusió adapta llocs i processos perquè totes les persones hi puguin participar. Una bretxa salarial és la diferència entre el que cobren de mitjana els homes i les dones.
—Les dones es troben moltes vegades amb el sostre de vidre: barreres invisibles, però reals, que frenen l'accés a càrrecs de responsabilitat tot i tenir la mateixa formació. També afecten les dones emprenedores, amb estereotips, menys referents, dificultats de conciliació i més obstacles per accedir al finançament. Per això molts organismes i empreses fixen plans d'igualtat (obligatoris, en general, a partir de 50 persones o si ho preveu el conveni: Llei orgànica 3/2007, art. 45) amb mesures de selecció, retribució, formació, promoció i conciliació.
—Una empresa també ha de cuidar la conciliació: horaris previsibles, permisos i flexibilitat perquè una persona pugui compaginar la feina amb els estudis o la cura de la família.
Activitats
- Revisa l'oferta del magatzem: indica una mesura d'igualtat que la faci més inclusiva (sobre l'horari, la selecció o la comunicació) i justifica-la en dues línies.
Vertader o fals
Vertader o fals? Igualtat i bretxa salarial
Una bretxa sense ajustar del 15,7 % vol dir que, a la mateixa feina i amb les mateixes hores, es cobra un 15,7 % menys.
A Espanya, a jornada completa, la diferència és de 1.930,65 € (un 5,6 %).
Una empresa ha de pagar el mateix per un treball d'igual valor.
Amb 50 persones o més, en general, cal un pla d'igualtat.
Una empresa de 49 persones no pot fer res per afavorir la igualtat.
El primer pas · Contractar un amic
Llibre, pàgs. 83–84
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Plovia i l'aula feia olor de roba molla. Era un dijous de desembre, el primer en què feia prou fred per posar-se la bufanda, i a la finestra, els vidres s'havien embolcallat de vapor. En Carlos Alberto s'havia assegut a la vora d'una taula, amb el polo blau marí xop a les espatlles, i parlava amb les dues mans, com si vulgués agafar alguna cosa de l'aire. Davant seu, l'Andrea l'escoltava asseguda, amb els braços plegats.
—És molt fàcil —va dir en Carlos Alberto—. A la campanya de juny algú ha de portar el magatzem. Ja ho tinc: en Rubén. És el meu millor amic des de petits, i és de confiança.

—I com és que ja ho has decidit? —va preguntar l'Andrea.
—Perquè m'ho podia imaginar. Ens ve a ajudar, el posem a la llista i au.
—A la llista de què? Qui més ho ha pogut saber? —L'Andrea ho va dir sense alçar la veu—. Si algú no se n'ha assabentat, mai no l'hem deixat provar. I no sabem quantes hores ha de fer, ni si cobrarà, ni què passa si no ens va bé.
En Carlos Alberto va fer una ganyota. Havia imaginat durant tot el matí l'escena en què li deia a en Rubén que ja tenia feina: la cara que posaria, l'abraçada, el «gràcies, tio». Havia pensat en el moment de dir-li a en Rubén que ja tenia feina, no en les hores, ni en el contracte, ni en l'altra gent. Al darrere, en Mario va aixecar la vista del mòbil.
—A casa, quan el taller té una comanda grossa, el meu pare crida una veïna que ja ha treballat amb nosaltres. Hi ha confiança, sí, però també saben què han de fer, a quina hora i què cobraran. I si alguna vegada ha anat malament, ha anat malament amb la feina, no amb l'amistat.
—A casa això s'escriu sempre, encara que sigui en un paper —va afegir en Mario—. El meu pare diu que és per no discutir després, quan algú recorda les coses de manera diferent.
—Això s'escriu —va dir l'Alex, que no havia aixecat els ulls del portàtil—. Acabo de buscar què diu la llei sobre treballar als setze anys. Diu que cal el consentiment de la família si no vius sol, que no pots fer hores extra i que hi ha d'haver contracte. I una cosa més: que no és el mateix ajudar per amistat que tenir una feina pagada.
—Doncs jo no vull una feina pagada —va dir en Carlos Alberto—. Vull ajudar-lo.
—Ningú no t'ho prohibeix —va dir l'Andrea—. Però l'oferta que vols publicar demana una persona de confiança. Qui decideix què és «de confiança»? Només tu. Si en Rubén és el més adequat, ho serà també davant dels altres, i hem de poder-ho dir en veu alta.
En Carlos Alberto es va passar la mà pel cabell curt. Se'l va mirar de reüll, i després va mirar el mòbil d'en Mario, i la pluja a la finestra. No volia donar-li la raó, però tampoc no li quedaven arguments.
La Ruth havia entrat sense fer soroll, amb el paraigua gotejant, i s'havia quedat al costat de la porta. Va deixar el paraigua a terra i es va acostar a la taula. No va dir qui tenia raó.
—Una pregunta, abans de pensar en cap nom —va dir—. Quina és la feina? Escriviu-me el perfil del lloc en deu línies: què farà, què cal saber i quines hores. Quan ho tingueu, mirem quantes persones l'encaixarien.
—I si encaixa en Rubén? —va dir en Carlos Alberto.
—Llavors ho veurem amb números —va dir ella, amb mig somriure, mentre tornava a agafar el paraigua—. I si no encaixa, també.
En Carlos Alberto va obrir la boca i no va dir res. A la pissarra, l'Andrea ja havia escrit amb el retolador morat la primera línia: «Què farà?». L'Alex va tancar el portàtil, en Mario es va ficar el mòbil a la butxaca i, durant un moment, ningú no va dir res. Ningú no va moure's fins que va sonar el timbre. Fora seguia plovent.
Situació d'aprenentatge: Una persona per al magatzem
Llibre, pàg. 85
Activitats individuals
- Escriu la fitxa del lloc de treball: tasques, requisits, habilitats i condicions.
- Calcula les hores necessàries i les que falten amb els números del cas del banc de llibres.
- Dissenya una taula de punts amb tres criteris i els seus pesos.
Activitats en grup
- Poseu en comú les fitxes i quedeu-vos amb una de sola.
- Puntueu tres candidatures fictícies i decidiu-ne una, justificant la decisió davant de les altres.
- Escolliu la modalitat de contracte i redacteu les condicions de la feina.
Dades. Feu servir els números del cas de 5.1 i de la nòmina de 5.4; les candidatures són fictícies i no s'usen dades de ningú. Comprovació individual. Sense ajuda: una candidatura treu 7 en la prova, 9 en l'entrevista i 6 en formació, amb pesos 40-40-20. Calcula-ne la puntuació i el salari líquid d'una feina de 600 € bruts amb un 6,50 % de cotitzacions i un 2 % d'IRPF.

Informe: Quant cobren les dones i quant els homes
Llibre, pàg. 86
Una manera de mesurar la igualtat és mirar el salari. L'Enquesta anual d'estructura salarial de l'INE recull el que cobren de mitjana les persones assalariades. El 2024, a Catalunya, la mitjana brut anual va ser de 34.437,73 € per als homes i de 29.030,09 € per a les dones; a Espanya, de 32.057,55 € i 26.904,90 €, respectivament. Les dones cobraven 5.407,64 € menys a l'any a Catalunya (un 15,7 % menys que els homes) i 5.152,65 € menys a Espanya (un 16,1 % menys).

—Aquesta diferència no vol dir que a la mateixa feina i el mateix nombre d'hores es cobri un 16 % menys: és una xifra sense ajustar (no controla sector ni categoria). Barreja moltes coses: les dones fan més sovint jornada parcial, es concentren en alguns sectors i ocupacions i tenen més interrupcions de la vida laboral per cuidar persones. Quan es compara només la jornada completa, la distància a Espanya es redueix: 32.736,60 € per a les dones i 34.667,25 € per als homes, una diferència de 1.930,65 € (un 5,6 %). A jornada parcial, la mitjana és de 13.454,47 € per a elles i 15.403,74 € per a ells.
—Part de la diferència ve de feines i jornades diferents, i part pot venir de discriminació, que la llei prohibeix; la xifra sola no diu quant pesa cadascuna. Per això, les empreses han de portar un registre retributiu amb valors mitjans per sexe i lloc de treball, i les de 50 persones o més, un pla d'igualtat que revisi selecció, promoció, retribució i conciliació.
—Una empresa petita pot reduir-la amb ofertes de requisits objectius, una taula de punts i horaris que permetin conciliar.
—Hi ha límits: són mitjanes d'una enquesta oficial i no diuen res d'una empresa concreta, i el salari anual depèn també de quants mesos i hores es treballen. Una xifra de bretxa no és una sentència: és el punt de partida per fer-se preguntes, mirar quines feines i jornades hi ha al darrere i seguir com evoluciona any rere any.
Font: INE, Encuesta Anual de Estructura Salarial 2024, taules 28191 i 28187; càlculs propis (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 87
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) Resumeix què defensa cadascun a l'episodi: en Carlos Alberto, l'Andrea, en Mario i l'Alex. Quina diferència fa l'Andrea entre «de confiança» i «adequat per a la feina»?
Solució: Carlos Alberto: «de confiança»; l'Andrea: cal un procés obert i condicions; en Mario: confiança amb feina clara; l'Alex: la llei i el contracte. «De confiança» és subjectiu; «adequat» es comprova amb el perfil.
14. (aplicació) La Ruth demana escriure el perfil abans de pensar en cap nom. Escriu en sis línies el perfil del lloc del magatzem i indica dos requisits que no es poden demanar.
Solució: Resposta oberta; requisits prohibits: sexe, aspecte, estat civil, càrregues familiars…
15. (càlcul) Amb els números del cas de 5.1, calcula quantes hores falten si només hi ha 6 voluntaris de 3 hores setmanals durant 4 setmanes, i el cost de contractar-les a 11 € l'hora (brut).
Solució: Disponibles: 6 × 3 × 4 = 72 h; falten 120 − 72 = 48 h; 48 × 11 = 528 € bruts.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Segons la llei, un jove de setze anys pot signar sol qualsevol contracte i fer les hores que vulgui». Indica dues coses que no són certes i on comprovaries la norma.
Solució: Revisa la IA: no és cert que pugui signar sol qualsevol contracte (art. 7.b: consentiment o autorització) ni que pugui fer les hores que vulgui (màx. 8 h diàries, sense hores extra, art. 6 i 34.3). Es comprova a l'Estatut dels treballadors al BOE.
17. (document) Llegeix la nòmina simulada: «Brut 1.000,00 €; cotitzacions 65,00 €; IRPF 30,00 €». Calcula el líquid i el percentatge de brut que s'ingressa, i explica en dues frases què és cada descompte.
Solució: 1.000 − 65 − 30 = 905,00 €; 90,5 %. 65 = cotitzacions a la Seguretat Social; 30 = retenció d'IRPF.
18. (càlcul) Amb les dades de l'informe, comprova que 34.437,73 − 29.030,09 = 5.407,64 i calcula quin percentatge és de 34.437,73. Després, calcula la diferència a jornada completa a Espanya i explica per què és menor.
Solució: 5.407,64 / 34.437,73 = 15,7 %. A jornada completa: 34.667,25 − 32.736,60 = 1.930,65 €; 5,6 %. És menor perquè les dones fan més sovint jornada parcial i això abaixa la mitjana anual.
19. (anàlisi) Una empresa de 49 persones vol saber si està obligada a tenir pla d'igualtat. Què li diries, tenint en compte el conveni? Què podria fer igualment per afavorir la igualtat?
Solució: Amb 49 persones no n'és obligada (art. 45.2 LO 3/2007, a partir de 50), tret que el conveni ho exigeixi; però ha d'evitar la discriminació (art. 45.1) i pot fer-ho voluntàriament.
20. (transferència individual, sense ajuda) Tria una feina que et suggereixi una persona de la teva família o del teu entorn sense dir-ne el nom. Descriu en cinc línies com és la seva fitxa de lloc, quin tipus de contracte podria tenir i què faries perquè hi hagués igualtat d'oportunitats.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que la fitxa i el contracte siguin coherents i hi hagi una mesura real d'igualtat.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 88
Les persones a l'empresa
- Plantilla
- Àrea de recursos humans
- Fitxa del lloc i perfil
- Càrrega de treball i hores disponibles
- Selecció
- Reclutament intern i extern
- Fases, entrevista estructurada i taula de punts
- Biaix d'afinitat i no discriminació
- Contracte
- Indefinit, fix discontinu, circumstàncies de la producció, substitució i formatiu
- Salari mínim, jornada i vacances
- Treballar als setze anys
- Nòmina
- Meritacions, deduccions i líquid
- Cotitzacions de la treballadora i de l'empresa
- Igualtat
- Bretxa salarial i sostre de vidre
- Registre retributiu i pla d'igualtat
Resum
L'àrea de recursos humans planifica, tria, contracta, forma i paga les persones d'una empresa. Abans de contractar cal descriure el lloc amb una fitxa i comparar la càrrega de treball amb les hores disponibles. La selecció és més justa si s'escriu el perfil primer, es fan les mateixes preguntes a tothom en una entrevista estructurada i es decideix amb una taula de punts, evitant el biaix d'afinitat i qualsevol discriminació. El contracte de treball es presumeix indefinit; els temporals només poden ser per circumstàncies de la producció o substitució, i les feines de temporada encaixen en el fix discontinu. El salari no pot ser inferior al salari mínim, i entre els setze i els divuit anys hi ha límits de jornada i consentiment de la família. A la nòmina, del salari brut es descompten les cotitzacions i la retenció de l'IRPF, i el que s'ingressa és el líquid; l'empresa, a més, paga les seves cotitzacions. Una empresa responsable garanteix igualtat i inclusió: porta un registre retributiu, vigila la bretxa salarial i, amb 50 persones o més, elabora un pla d'igualtat (en general). Una xifra de bretxa no es pot interpretar sense mirar jornada, sector i fonts.