Salta al contingut

Funcionament de l'Empresa · 1r de batxillerat · Primer trimestre

Unitat 2 · Empresa, entorn i responsabilitat social

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 25–40

Situació de partida

Llibre, pàgs. 25–26

Vinyeta isomètrica de lectura al voltant d'una taula amb llibres i quaderns (portada de la unitat 2).

És octubre i l'Andrea arriba a classe amb dues caixes de cartró. A dins hi ha llibres de text folrats que la Concha, la presidenta de l'AFA, guarda al magatzem del soterrani: uns 900 llibres donats que ningú no reparteix. Moltes famílies de batxillerat gasten molt en llibres cada setembre. La Ruth no pregunta quant valen, sinó una altra cosa: a qui afecta tot això i qui hi guanya o hi perd.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Descriure l'empresa com un sistema obert que rep influències de l'entorn i en provoca
  • Analitzar l'entorn general amb l'anàlisi PESTEL i l'entorn específic amb les cinc forces, en versió bàsica
  • Identificar els grups d'interès d'una empresa i explicar què és la responsabilitat social i l'ètica empresarial
  • Valorar la igualtat i la inclusió com a part de la responsabilitat d'una empresa, amb dades
  • Relacionar l'activitat d'una empresa amb el medi ambient, la sostenibilitat i els Objectius de Desenvolupament Sostenible

Per començar

  1. Pensa en una empresa del teu barri (una botiga, un taller, un bar). Quines persones o entitats es veuen afectades per com funciona?
  2. Una empresa pot guanyar diners fent mal al seu entorn? Escriu un exemple i una conseqüència a mitjà termini.
  3. Què vol dir que una empresa és «responsable»? Posa'n un exemple concret.
  4. Creus que a Espanya s'aprofiten més o menys materials reciclats que a la mitjana de la Unió Europea? Anota la teva estimació.

Mapa de la unitat

2.1L'empresa com a sistema obert i el seu entorn

Llibre, pàgs. 27–28

Cap empresa no viu aïllada: depèn de qui l'envolta i, alhora, canvia el lloc on és. Una empresa és un sistema obert: rep de fora persones, diners, matèries primeres i informació, els transforma i torna béns, serveis i rendes. Però aquest intercanvi funciona en les dues direccions. Una fàbrica nova pot omplir un barri de feina i, alhora, de camions i soroll. L'empresa i l'entorn es condicionen mútuament. El conjunt de factors externs que influeixen en l'empresa i en reben la influència s'anomena entorn.

—Hi ha factors interns, sobre els quals decideix l'empresa (la plantilla, el producte, el preu), i factors externs, que no controla. Distingir-los evita culpar l'entorn d'allò que depèn de l'empresa.

—Els factors de l'entorn són molt diversos: les lleis, l'economia, la societat, la tecnologia. L'empresa pot influir-hi poc o gens, però ha de conèixer-los per anticipar-se. Una pujada del preu de l'energia, una norma nova o un canvi d'hàbits de consum poden decidir si un negoci continua. Algunes empreses tanquen per canvis de l'entorn que no han sabut anticipar; d'altres, per problemes de gestió o per una combinació de causes.

—Les persones i organitzacions que es veuen afectades per l'activitat d'una empresa, o que poden afectar-la, són els grups d'interès (en anglès, stakeholders). Uns són interns (propietaris, plantilla) i uns altres externs: clientela, proveïdors, bancs, administracions públiques, veïnat, mitjans de comunicació i entitats del barri. L'empresa té responsabilitats envers tots ells: pagar el que deu, complir la llei, tractar bé les persones i no perjudicar l'entorn.

Figura 2.1. Els grups d'interès d'una empresa. Empresa al centre i sis grups al voltant: Propietaris, Plantilla, Clientela, Proveïdors, Administracions, Veïnat.
Figura 2.1. Els grups d'interès d'una empresa

—Per fer-ne un mapa es poden seguir tres passos: primer, es llisten totes les persones i entitats que tenen alguna relació amb l'activitat; després, se'ls assigna poder (quant pot influir en l'empresa) i interès (quant els afecta l'empresa); i al final es decideix amb quins cal parlar més sovint. Com més poder i més interès, més atenció cal dedicar-los. Els grups amb poc poder però molt interès, com el veïnat, no s'han d'oblidar.

Activitats

  1. Fes la llista de grups d'interès d'un taller de reparació de calçat d'un barri: tres d'interns i cinc d'externs. Digues quin té més poder sobre el negoci i per què.
  2. Amplia. Tria una empresa del teu entorn i explica un cas en què el seu entorn l'ha ajudada o perjudicada. Què hauria pogut fer per anticipar-s'hi?

Classifica

Activitat 1 · Intern o extern?

Classifica cada grup d'interès d'un taller de reparació de calçat.

El propietari del taller

La persona assalariada

La clientela

El proveïdor de cuir i cola

El banc

L'ajuntament

El veïnat

2.2Entorn general i entorn específic: anàlisi PESTEL i cinc forces

Llibre, pàgs. 28–30

Per no improvisar, els factors de fora s'ordenen en dues capes: el que afecta moltes empreses i el que afecta el teu sector. L'entorn general és el conjunt de factors amplis que poden afectar empreses de sectors diversos, amb intensitat diferent, i que cap d'elles no pot canviar per si sola. S'analitza amb l'eina PESTEL, que agrupa els factors en sis blocs: polítics (estabilitat, polítiques públiques), econòmics (inflació, atur, tipus d'interès), socials (demografia, valors, estils de vida), tecnològics (digitalització, automatització), ecològics (clima, residus, energia) i legals (normes laborals, fiscals, de consum). Per fer-lo es busca, per a cada bloc, i amb dades que es puguin comprovar i datar, un fet concret i es diu si és una oportunitat o una amenaça per a l'empresa. Per veure com es fa, mirem un exemple senzill. Fixa't que no cal tenir dades perfectes per començar: n'hi ha prou amb fets que es poden comprovar. Prenem una botiga de roba de segona mà d'una ciutat catalana (exemple fictici):

BlocFet concretEfecte
PolíticL'ajuntament vol reduir els residus tèxtilsOportunitat
EconòmicLes famílies retallen la despesa en robaOportunitat
SocialCreix l'interès pel consum responsableOportunitat
TecnològicMés venda de roba usada en líniaAmenaça
EcològicEls temporals fan caure el trànsit al carrerAmenaça
LegalNormes noves d'etiquetatge del tèxtilAmenaça (cost)
Figura 2.2. Els sis blocs de l'anàlisi PESTEL amb exemples. Sis blocs PESTEL amb un exemple de cada (fictici).
Figura 2.2. Els sis blocs de l'anàlisi PESTEL amb exemples

—L'entorn específic és el que incideix directament en el sector i els mercats on opera l'empresa. És més proper i, per això, l'empresa hi pot influir una mica més. Es pot analitzar amb les cinc forces de Porter, en una versió bàsica: la rivalitat entre competidors, l'entrada de nous competidors, el poder de negociació de la clientela, el poder dels proveïdors i els productes substituts. Cada força es puntua de l'1 (poca pressió) al 5 (molta), segons les dades i l'experiència de qui analitza, i se'n fa una mitjana orientativa (rúbrica d'aula, no de Porter): com més alta, més difícil és el sector. La puntuació no és una ciència exacta: depèn de qui la fa i de les dades que té. Dues persones poden donar notes diferents amb la mateixa informació; per això convé discutir-les en grup.

Cas · Les cinc forces d'una pastisseria de barri

Cas fictici.

Una pastisseria d'un barri d'una ciutat catalana (cas fictici) analitza el seu sector i puntua cada força d'1 a 5, amb les dades que té. Després s'anuncia un gran centre comercial amb obrador propi; suposem que només puja la rivalitat (de 4 a 5).

ForçaAbansAmb el centre
Rivalitat entre competidors45
Entrada de nous competidors33
Poder de la clientela22
Poder dels proveïdors33
Productes substituts44
Suma1617
  1. Calcula la mitjana: 16 / 5 = 3,2 abans i 17 / 5 = 3,4 amb el centre comercial. La pressió del sector puja 0,2 punts. Pas 2. Interpreta: la rivalitat és la força amb més pressió (5 de 5) i els substituts (fleques, supermercats) també. La clientela té poc poder perquè hi ha fidelitat al barri. Això vol dir que la pastisseria no ha de competir només en preu. Resultat: la pressió mitjana puja de 3,2 a 3,4 sobre 5; la rivalitat és la que més preocupa. Què significa: la pastisseria pot reforçar el que el centre no ofereix (producte artesà, tracte personal, comandes a mida) i vigilar quines compres fa la clientela fidel. El límit és que les notes són una opinió i convé contrastar-les amb dades del sector i revisar-les cada any. Dues persones poden puntuar diferent la mateixa informació.

Activitats

  1. Classifica aquests fets en un dels sis blocs de PESTEL i digues si són oportunitat o amenaça per a una botiga de roba: a) una pujada del salari mínim; b) més venda en línia; c) un nou parc que atrau gent al carrer; d) una norma que obliga a etiquetar el tèxtil.
  2. Suposa que una oferta exclusiva sense gluten fa baixar la rivalitat de 5 a 4 i que les altres forces no canvien; recalcula la mitjana.
  3. Amplia. Fes una anàlisi de les cinc forces del banc de llibres solidari de l'institut: puntua cada força d'1 a 5 i justifica'n dues.

Classifica

Activitat 3 · Quin bloc PESTEL és?

Classifica cada fet de la botiga de roba de segona mà en un dels blocs de l'anàlisi PESTEL.

L'ajuntament vol reduir els residus tèxtils

Les famílies retallen la despesa en roba

Creix l'interès pel consum responsable

Més venda de roba usada en línia

Els temporals fan caure el trànsit al carrer

Normes noves d'etiquetatge del tèxtil

Simulador

Cas · Les cinc forces de la pastisseria

Puntua cada força d'1 (poca pressió) a 5 (molta) i mira la mitjana. Amb les notes del cas, la mitjana és 3,2; si la rivalitat puja a 5, passa a 3,4.

punts
punts
punts
punts
punts
Suma16 punts
Pressió mitjana3,2 sobre 5

Font: cas fictici del guió (apartat 2.2). Les notes són una opinió: convé contrastar-les amb dades del sector.

2.3Responsabilitat social i ètica empresarial

Llibre, pàgs. 30–31

Complir la llei és el mínim. Una empresa responsable mira més enllà: com tracta les persones, el barri i l'entorn. La responsabilitat social de l'empresa (RSE) és el compromís d'una empresa d'integrar en la seva gestió les preocupacions socials i ambientals, més enllà de la llei, i de respondre davant els seus grups d'interès. No és caritat ni publicitat: és una manera de decidir i de treballar cada dia. Té tres dimensions: l'econòmica (ser viable i pagar impostos), la social (tracte just a la plantilla, la clientela i la comunitat) i l'ambiental (reduir l'impacte sobre el medi). L'ètica empresarial és el conjunt de valors i normes de conducta (honestedat, respecte, transparència) que guien les decisions encara que la llei no ho exigeixi.

—Perquè la RSE sigui creïble, cal transparència: explicar què es fa, amb dades i sense maquillar-ho, com fan les memòries de sostenibilitat que publiquen algunes empreses i entitats. Una petita empresa també ho pot fer amb un full senzill: quantes persones hi treballen, quines condicions laborals té, què recicla i què fa pel barri.

—Les empreses responsables compleixen les obligacions (pagar a temps els proveïdors, cuidar la seguretat) i van més enllà: informen amb claredat, col·laboren amb entitats del barri i redueixen residus. Pot haver-hi un benefici econòmic (clients que confien, plantilla que es queda), però no sempre: de vegades la responsabilitat té un cost.

—Les decisions responsables sovint plantegen dilemes: no sempre hi ha una opció perfecta. Un taller pot descobrir que un proveïdor més barat treballa amb males condicions laborals. Si el canvia, paga més; si no ho fa, trairà els seus valors. L'ètica empresarial no dona la resposta, però obliga a fer-se preguntes: a qui afecta?, ho podria explicar en públic?, em semblaria bé si em passés a mi?

—Compte amb el rentat d'imatge verd (greenwashing): quan una empresa fa veure que és més sostenible del que és, amb eslògans sense proves. Per detectar-lo, cal demanar dades: quin material, quina reducció, qui ho ha verificat.

Activitats

  1. Escriu tres actuacions responsables d'un comerç del teu barri, una per dimensió (econòmica, social i ambiental), i digues quina és voluntària i quina obligatòria.
  2. Llegeix aquest anunci simulat: «Els nostres envasos són 100 % ecològics, fets amb amor per la natura». Escriu quatre preguntes per comprovar-ho.
  3. Amplia. Hi ha vegades que la responsabilitat té un cost. Posa un exemple i digues com podria explicar l'empresa aquesta decisió a la clientela.

2.4Igualtat i inclusió: dones, empresa i treball

Llibre, pàgs. 31–32

La igualtat no és un favor: és un criteri de qualitat. Les empreses que la practiquen aprofiten millor el talent de tothom. La igualtat d'oportunitats vol dir que totes les persones, sigui quin sigui el seu sexe, origen o capacitat, tenen les mateixes opcions d'accedir a una feina, formar-se i progressar. La inclusió és fer que cada persona se senti part de l'equip i pugui participar. Totes dues han de formar part de la cultura de l'empresa i no només al reglament. Quan una empresa és responsable, això es veu en com selecciona les persones, en com les paga i en qui arriba a dirigir-la.

—Les xifres mostren una bretxa: les dones són gairebé la meitat de les persones ocupades, però només ocupen el 36,1 % de les direccions. La diferència és de 10,47 punts percentuals: indici de possibles barreres per arribar a càrrecs de responsabilitat (sostre de vidre), no prova de les causes. S'apunten, entre altres, prejudicis a l'hora de promocionar, dificultat de conciliar la feina amb la cura de la família i menys xarxes de contactes que els seus companys homes.

—Les dones empresàries i emprenedores troben, a més, els obstacles que has vist a la unitat 1: menys accés al finançament, menys xarxes i més càrrega de cures.

—Una empresa ha de complir les obligacions d'igualtat i prevenció de l'assetjament i pot reforçar-les: selecció amb criteris objectius, la mateixa retribució per un treball de valor igual (art. 28 de l'Estatut dels treballadors), horaris que ajudin a conciliar i protocols contra l'assetjament que expliquin a qui adreçar-se. La inclusió també vol dir adaptar espais i tasques perquè les persones amb discapacitat puguin treballar. Una empresa inclusiva també escolta la plantilla.

Activitats

  1. Amb les dades de la caixa «Dada», calcula quantes dones directives hi ha (942.200 × 36,11 %) i quants homes. Explica què diu aquesta dada i què no diu sobre la qualitat de les direccions.
  2. Amplia. Escriu tres mesures que una empresa de 20 persones podria aplicar per afavorir la igualtat i la conciliació, i quin cost i quin benefici tindria cadascuna.

Calcula

Activitat 9 · Dones directives

El 2025 hi havia a Espanya 942.200 directors i gerents i el 36,11 % eren dones. Quantes dones directives hi havia (aproximadament)?

dones

2.5Empresa i medi ambient: sostenibilitat i ODS

Llibre, pàgs. 32–34

Produir sempre té un impacte. La qüestió és saber-lo mesurar i reduir-lo. Tota activitat consumeix recursos (energia, aigua, matèries primeres) i genera residus. El desenvolupament sostenible és el que satisfà les necessitats d'avui sense comprometre les de les generacions futures, i alhora cuidar l'economia i les persones. Una empresa pot actuar amb la regla de les tres erres: reduir el consum, reutilitzar els objectes i reciclar els materials. Reutilitzar abans de reciclar estalvia recursos i diners: en general, reduir i reutilitzar són preferibles a reciclar.

—La gestió mediambiental és el conjunt d'accions que una empresa fa per mesurar i reduir el seu impacte: apagar llums i equips, estalviar aigua, separar residus, triar proveïdors amb menys impacte verificable o materials reciclats i reparar abans de llençar. Per començar es mesura: sense dades no se sap què millora ni on es poden fer els canvis més fàcils. Un taller de calçat, per exemple, pot comptar quants quilos de residus genera cada mes i veure si ho redueix. Mesurar també serveix per explicar els resultats a qui hi col·labora.

—L'economia circular proposa mantenir els productes i materials en ús tant de temps com es pugui: reparar, reutilitzar, reciclar. És el contrari de «produir, usar i llençar». El banc de llibres n'és un exemple: allarga la vida d'un llibre en lloc de comprar-ne un de nou.

—Les Nacions Unides van fixar el 2015 disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a l'any 2030. Les empreses els fan servir com a guia: l'ODS 12 (producció i consum responsables), el 13 (acció pel clima) o el 8 (treball digne) són els més presents en l'activitat empresarial. L'ODS 5 (igualtat de gènere) i el 10 (reducció de les desigualtats) també tenen a veure amb la plantilla.

Figura 2.3. Ús circular de materials, Espanya i UE-27 (%). Ús circular de materials: Espanya 9,0 (2019) i 7,4 (2024); UE-27 11,1 (2019) i 12,2 (2024). Font: Eurostat cei_srm030.
Figura 2.3. Ús circular de materials, Espanya i UE-27 (%)

Cas · El que s'estalvia amb 900 llibres

Cas fictici.

El banc de llibres té 900 llibres donats. Es calcula que, en comprar-los nous, un llibre costaria de mitjana 25 € (un supòsit) i que preparar-lo per reutilitzar-lo (folre i etiqueta) costa 1 €. Aquestes xifres ajuden a veure el valor del que no es llença.

ConcepteCàlculImport
Cost d'un llibre nousupòsit25 €
Cost de preparar-ne unfolre i etiqueta1 €
Estalvi per llibre25 − 124 €
Estalvi potencial900 × 2421.600 €
Estalvi per família21.600 / 60036 €
  1. L'estalvi per llibre és de 24 €, el 96,0 % del preu d'un de nou (24 / 25). Pas 2. Amb 900 llibres, l'estalvi total seria de 21.600 €; repartit entre unes 600 famílies, 36 € per família. Resultat: reutilitzar els 900 llibres podria estalviar fins a 21.600 € a les famílies, uns 36 € per família. Què significa: reutilitzar evita comprar i produir objectes nous. El límit és que el preu de 25 € és un supòsit i que no tots els llibres es podran reutilitzar. Convé comprovar a fons l'estat de cada llibre abans de repartir-lo, i donar a una altra entitat els aptes que sobrin. Una bona norma és repartir només llibres en bon estat i adequats al curs de qui els rep.

—Cap decisió ambiental no és gratuïta: reutilitzar llibres exigeix magatzem, temps de voluntariat i organització. Però el cost de no fer-ho també existeix: llibres que es fan malbé, famílies que gasten més i residus que s'han de gestionar. Per això la sostenibilitat es treballa amb dades: es compta, es compara i es decideix.

—Un últim consell: abans de dir que una empresa és sostenible, pregunta què mesura i per què ho diu. Un indicador pot ser el pes dels residus que genera, l'energia que gasta per cada unitat produïda o el percentatge de materials reutilitzats. Triar-ne un o dos i seguir-los cada mes val més que prometre molt i no mesurar res.

—A més, la sostenibilitat no és només cosa de grans empreses. Un comerç de barri pot reduir embolcalls, un taller pot reparar en lloc de substituir i una associació pot reutilitzar el material de cada acte. Les petites decisions, repetides, sumen molt.

Activitats

  1. Amb les dades de la caixa «Dada», calcula quants punts ha baixat l'ús circular d'Espanya entre el 2019 i el 2024, i la diferència amb la UE-27 el 2024. Compara-ho amb la teva estimació de «Per començar».
  2. Amplia. Tria un ODS i explica com el podria treballar el banc de llibres. Escriu una acció i com sabria si funciona.

Simulador

Cas · El que s'estalvia amb els llibres

Canvia el nombre de llibres reutilitzats i mira l'estalvi. Amb 900 llibres, l'estalvi potencial és de 21.600 € (36 € per família).

llibres
€
€
famílies
Estalvi per llibre24 €
Estalvi sobre el preu d'un llibre nou96,0 %
Estalvi total21.600 €
Estalvi per família36 €

Font: cas fictici del guió (apartat 2.5). El preu de 25 € és un supòsit i no tots els llibres es podran reutilitzar.

El primer pas · Les caixes de l'AFA

Llibre, pàgs. 35–36

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era un dimarts d'octubre i l'Andrea va arribar a classe abans que ningú, carregada amb dues caixes de cartró que gairebé no podia aguantar. Les va deixar a terra, a prop de la pissarra, i va respirar fort.

Quan els altres van entrar, la Ruth ja tenia el retolador a la mà. Va mirar les caixes sense dir res.

—Això què és? —va preguntar en Mario, i va ficar la mà a una. En va treure un llibre de matemàtiques folrat amb plàstic transparent.

—Llibres de text —va dir l'Andrea—. Els guarda l'AFA. La Concha, la presidenta, me'ls ha ensenyat aquesta setmana. Al magatzem del soterrani n'hi ha unes nou-centes unitats, donades per famílies de cursos anteriors. Ningú no els reparteix.

En Carlos Alberto es va asseure a una taula i va obrir un altre.

—Nou-cents llibres —va repetir—. Això són… un munt de diners parats.

—Cada setembre les famílies de batxillerat en gasten una fortuna —va continuar l'Andrea—. I aquí n'hi ha, al fons d'un magatzem. És absurd.

La Ruth es va girar cap a la pissarra, va destapar el retolador i va escriure una pregunta: «A qui afecta això?».

—Qui hi guanya? —va dir, sense deixar el retolador—. I qui hi perd?

Hi va haver un silenci curt.

—Les famílies hi guanyen —va dir l'Andrea—. No haurien de comprar-los nous.

—I l'AFA —va dir en Carlos Alberto—. Es treu un problema del magatzem. I nosaltres podríem… no sé, muntar un negoci. Vendre'ls a un preu baix. Això és una empresa.

En Mario va aixecar la vista del mòbil.

—Jo els posaria en una aplicació de segona mà. Es fan fotos, es penja el preu i ja està.

—I si no tothom té mòbil? —va dir l'Andrea—. Hi ha famílies que no ho gestionaran així. I a les llibreries del barri, què els passaria?

En Mario va callar un instant.

—No hi havia pensat —va reconèixer—. Les llibreries perden clients.

—Potser sí, potser no —va dir la Ruth—. No ho sabem. Per això pregunto.

Va girar-se cap a ells. Els va mirar un per un i va obrir la mà, com qui deixa lloc perquè algú continuï.

—Dieu que és un negoci, un servei, una aplicació. Abans de decidir què és, cal saber qui hi té a veure. Qui n'és el propietari? Qui hi treballarà? A qui afecta, i com?

L'Andrea va treure el quadern de les notes adhesives i va començar a escriure noms: famílies, AFA, institut, llibreries, voluntaris.

—I els profes? —va dir la Fani—. Qui ens deixa el magatzem, i qui ens diu quins llibres valen per al curs que ve?

L'Andrea va afegir-ho a la llista. Ja en tenia sis, i cap no era igual que l'altre: unes persones hi guanyaven diners, unes altres temps i unes altres, maldecaps.

—Falta l'ajuntament —va dir l'Alex, sense alçar la vista del portàtil—. Si es munta alguna cosa a l'institut, algú ho ha d'autoritzar.

—I el veïnat —va afegir la Tània—. Si es fa una venda al carrer, algú es queixarà del soroll.

La Ruth va escriure a la pissarra, sota la pregunta, tres mots: «qui hi té a veure».

—Per dijous —va dir— vull que torneu amb una llista de persones i entitats afectades. I per a cadascuna, què guanya i què perd.

Va sonar el timbre. Ningú no es va afanyar a sortir. En Carlos Alberto va tancar la caixa amb el peu i va mirar cap a la Ruth, esperant que li digués si anava bé o no.

La Ruth només va somriure i va recollir la carpeta morada. Al passadís es sentien els altres grups canviar d'aula.

—Dijous —va repetir.

En Mario va deixar el llibre dins la caixa amb cura, com si pesés més del que pesava. L'Andrea es va quedar mirant la pregunta de la pissarra mentre els altres sortien.

L'Andrea assenyala unes caixes de llibres folrats mentre la Ruth, a la pissarra, li obre la mà.
L'Andrea assenyala unes caixes de llibres folrats mentre la Ruth, a la pissarra, li obre la mà.

Situació d'aprenentatge: Mapa de grups d'interès del banc de llibres

Llibre, pàg. 37

Activitats individuals

  • Llista almenys sis persones o entitats que tinguin a veure amb el banc de llibres.
  • Per a cada una, escriu què guanya i què perd i puntua el seu poder i el seu interès d'1 a 3 (1 = baix, 3 = alt).
  • Marca els dos grups més afectats i escriu un compromís concret per a cadascun.

Activitats en grup

  • Ajunteu les llistes i busqueu els grups que han sortit a tots els mapes.
  • Ordeneu els grups segons poder i interès i decidiu a qui parlareu primer.
  • Escriviu un compromís comú de l'equip per al banc de llibres.

Dades. Per a qui no vulgui partir del seu institut: el cas fictici del banc de llibres té 900 llibres donats, unes 600 famílies i un magatzem cedit per l'AFA (propietat dels llibres i magatzem: dades pendents de comprovar). Grups possibles: famílies, AFA, institut, llibreries del barri, ajuntament, veïnat, voluntariat. Comprovació individual. Sense ajuda, tria dos grups d'interès d'una pastisseria de barri, escriu què guanya i què perd cada un i un compromís responsable per a un d'ells.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. El fa el motor.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Què té en compte una empresa i davant de qui respon

Llibre, pàg. 38

Durant molts anys es va pensar que una empresa només havia de respondre davant els propietaris: si guanyava diners, ja complia. Avui sabem que això no explica tot. Una empresa viu en un barri, depèn de persones i de recursos i deixa rastre: ocupació, impostos, residus, relacions. Per això es parla de grups d'interès i de responsabilitat social.

—Les dades ajuden a veure les tensions. El 2024, la taxa d'ús circular de materials a Espanya va ser del 7,4 %, davant del 12,2 % de la UE-27. Vol dir que, de tot el que fem servir, una part petita ve de materials reciclats. A Espanya era del 9,0 % el 2019. Aquesta xifra no diu quina empresa és responsable ni com es pot millorar, però mostra que hi ha marge i que moltes decisions, també les d'una pime, hi poden influir.

—Un altre exemple és la igualtat. El 2025, el 36,1 % de les direccions i gerències a Espanya les ocupaven dones, quan eren el 46,6 % de les persones ocupades. La diferència és de 10,5 punts percentuals. No explica per què passa, però fa visible una bretxa que cal mirar i que es pot reduir amb processos de selecció justos i facilitats de conciliació.

—Les empreses responsables no ho són per ser més simpàtiques. Ho són perquè han entès que dependre d'un entorn vol dir cuidar-lo. Una botiga que paga puntualment pot millorar la relació amb els proveïdors; un taller que cuida la seva plantilla té menys rotació; una associació que explica com gasta els diners guanya la confiança dels veïns. Cap d'aquestes decisions no és gratuïta: costen temps i diners, i cal valorar-les amb dades i amb sinceritat.

—Hi ha límits. Les xifres són de totes les empreses del país i no distingeixen sectors ni mides. Les mitjanes d'Espanya no expliquen què passa a Catalunya ni al teu barri, i la responsabilitat no es mesura només amb números. Un bon mapa de grups d'interès comença per preguntar: qui hi té a veure?, a qui afecta?, qui no hi és present i qui parlarà per ell?

Font: Eurostat, indicador cei_srm030 (consulta: 11/2026); INE, Encuesta de Población Activa, mitjana de 2025 (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 39

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, la Ruth no diu si els llibres són un negoci o un servei. Explica per què pregunta «a qui afecta» abans de decidir i quins grups d'interès identifiquen els personatges.

Solució: Perquè sense saber qui hi té a veure no es pot decidir; famílies, AFA, institut, llibreries, voluntaris, ajuntament, veïnat.

14. (aplicació) Fes l'anàlisi PESTEL del banc de llibres: escriu un fet verificable o un supòsit explícit per a cada bloc (polític, econòmic, social, tecnològic, ecològic i legal) i digues si és oportunitat o amenaça.

Solució: Obertes; un fet per bloc, amb justificació.

15. (càlcul) Si el banc de llibres aconsegueix reutilitzar 1.350 llibres en comptes de 900, calcula quant s'estalvia en total, amb 24 € d'estalvi per llibre, i quant per família si són 600.

Solució: 1.350 × 24 = 32.400 €; 32.400 / 600 = 54 € per família.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «El 2024, Espanya va reutilitzar el 50 % dels seus materials, per sobre de la mitjana de la UE». Què corregiries i on ho comprovaries?

Solució: Fals: la xifra és 7,4 %, no 50 %, i queda per sota de la UE-27 (12,2 %). Es comprova a Eurostat.

17. (documents) Llegeix aquest compromís simulat d'una botiga: «Ens comprometem a ser una empresa ètica i sostenible». Escriu tres preguntes per saber si és concret i comprovable.

Solució: Quines accions concretes, quines xifres, qui ho verifica.

18. (dades) Amb les xifres de l'informe, explica què vol dir que les dones siguin el 46,6 % de les persones ocupades i el 36,1 % de les direccions. Escriu una causa possible i una mesura.

Solució: 46,6 % d'ocupades i 36,1 % de direccions: bretxa d'uns 10,5 punts. Causa: conciliació; mesura: selecció objectiva.

19. (projecte) Tria els dos grups d'interès més afectats pel banc de llibres i escriu per a cada un què guanya, què perd i un compromís.

Solució: Obertes.

20. (transferència individual, sense ajuda) Pensa en una empresa del teu entorn i digues quins grups d'interès té, quin poder té cada un i quina decisió responsable podria prendre aquesta setmana.

Solució: Obertes.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 40

Empresa, entorn i responsabilitat social

  • L'entorn
    • Sistema obert
    • Grups d'interès: interns i externs
    • Mapa de poder i interès
  • Anàlisi de l'entorn
    • PESTEL: sis blocs
    • Cinc forces de Porter
    • Oportunitats i amenaces
  • Responsabilitat social
    • Econòmica, social i ambiental
    • Ètica empresarial
    • Rentat d'imatge verd
  • Igualtat i inclusió
    • Bretxa i possibles barreres (sostre de vidre)
    • Mesures de conciliació
  • Medi ambient
    • Tres erres
    • Economia circular
    • ODS

Resum

Cap empresa no viu aïllada. L'empresa és un sistema obert que rep influències de l'entorn i en provoca. L'entorn general s'analitza amb PESTEL (factors polítics, econòmics, socials, tecnològics, ecològics i legals) i l'específic amb les cinc forces de Porter: rivalitat, nous competidors, poder de la clientela, poder dels proveïdors i substituts. Els grups d'interès són les persones i entitats afectades per l'empresa, i es poden ordenar segons el seu poder i el seu interès. La responsabilitat social combina el compliment de les obligacions amb compromisos addicionals en la gestió i les relacions amb els grups d'interès, i l'ètica empresarial són els valors que guien les decisions més enllà de la llei; cal vigilar el rentat d'imatge verd. La igualtat és part d'aquest compromís: el 2025, les dones eren el 36,1 % de les direccions i el 46,6 % dels ocupats a Espanya. A més, el desenvolupament sostenible demana reduir, reutilitzar i reciclar, i els ODS són una guia per a l'empresa. El banc de llibres n'és un exemple: reutilitzar els 900 llibres podria estalviar fins a 21.600 € a les famílies, amb un cost de preparació d'1 € per llibre, segons el supòsit de la unitat. Abans de decidir res, convé preguntar qui hi té a veure.

Vés al test →