Situació de partida
Llibre, pàgs. 73–74

És desembre a 3r B de l'Institut Ribera Nord i falten pocs dies per a les vacances. L'equip necessita un logotip i en Hugo s'ha ofert a fer-lo. La tarda anterior va dibuixar tres propostes amb una aplicació de disseny. L'endemà, la classe les va votar i cap no va aconseguir la majoria necessària. Ningú no sap si ha de continuar, canviar d'idea o començar de zero. La Inés no diu què cal fer: pregunta què s'ha provat ja i quant ha costat provar-ho. Un projecte, com una cafeteria, ha de provar les seves idees abans d'invertir.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Reconèixer les emocions que apareixen quan emprens i gestionar-les sense que decideixin per tu
- Distingir el risc de la incertesa i provar una idea amb un pas petit i barat
- Decidir amb una matriu senzilla de criteris i pesos, i detectar-hi dos biaixos que la poden distorsionar
- Fer servir l'error com a informació: validar, fallar aviat i portar un diari d'aprenentatges
- Saber quan i a qui demanar ajuda, dins i fora de l'institut
Per començar
- Quan alguna cosa et surt malament davant d'altres persones, què notes primer i què fas després?
- Si has de decidir entre tres opcions i no saps quina sortirà bé, com tries?
- Què és millor: gastar molt en una idea que no has provat o gastar poc per veure si funciona? Per què?
- A qui demanaries ajuda si el teu projecte s'encallés? I si no sabessis ni a qui preguntar?
Mapa de la unitat

5.1Emocions en emprendre
Llibre, pàgs. 75–76
Emprendre no és només fer comptes: també hi ha emocions. Conèixer el que sents t'ajuda a decidir millor. Quan comences un projecte, apareixen emocions. Una emoció és una reacció del cos i de la ment davant d'alguna cosa que passa: el cor va més de pressa, et suen les mans, et venen ganes de fugir o de continuar. No són bones ni dolentes. Són informació: et diuen que alguna cosa t'importa.
—N'hi ha tres que gairebé tothom coneix quan emprèn. La il·lusió pot donar energia als primers dies: tot sembla possible. La por apareix quan hi ha alguna cosa a perdre, com quedar malament davant de la classe o gastar diners que no tornen. La frustració arriba quan alguna cosa surt pitjor del que esperaves, o quan fas una cosa ben feta i no es nota.
—Les emocions canvien durant un projecte. En molts projectes, al principi puja la il·lusió; quan arriben els primers problemes, cau; i, si continues, torna a pujar d'una manera més tranquil·la. És un exemple possible, no una regla: una baixada no vol dir que la idea sigui dolenta.

—Gestionar una emoció no és amagar-la. Implica tres passos. Primer, posar-li nom: «estic frustrat», «tinc por que se'n riguin». Segon, mirar què l'ha provocada: un fet, una opinió o el cansament? Tercer, triar què en fas: aturar-te deu minuts, demanar una opinió, dividir la tasca en passos més petits o deixar-ho per a demà. Sentir alguna cosa no t'obliga a actuar de cop.
—La resiliència és la capacitat d'adaptar-te i recuperar-te davant les dificultats, buscant suport quan cal. No és aguantar sense queixar-se ni «ser fort». S'assembla més a una molla: es plega i recupera la forma. S'entrena amb petites decisions: descansar, parlar amb algú, tornar-ho a intentar amb un altre enfocament. També ajuda no decidir res important quan estàs cansat o enfadat, i explicar-ho a algú de confiança.
—Un truc útil és separar tres coses que se solen barrejar: el que ha passat (els fets), el que penses d'allò («soc un desastre») i el que sents (vergonya). Els fets es poden comprovar. Els pensaments, de vegades, no se sostenen. Es poden comprovar amb una pregunta senzilla: quina prova tinc que això és veritat? Si en Hugo diu «no serveixo per a això», el fet real és un altre: cap dels tres dibuixos no ha aconseguit els dotze vots.
Activitats
- Pensa en un cop que alguna cosa et va sortir pitjor del que esperaves (un examen, un partit, una exposició). Escriu: a) què va passar, en dues línies i sense opinions; b) què vas sentir; c) què vas pensar; d) què vas fer després. Què canviaries?
- Amplia. En Dani porta tres dies sense tocar el projecte perquè «s'ha encallat». Escriu, amb els tres passos de gestió (nom, causa, elecció), què podria dir-se a si mateix i quin pas petit faria avui.
Classifica
Activitat 1 · Fet, pensament o emoció
En Hugo diu «no serveixo per a això». Separa el que ha passat, el que pensa i el que sent.
Cap dels tres dibuixos no ha aconseguit els dotze vots.
«No serveixo per a això.»
Vergonya davant de la classe.
El primer logotip va aconseguir sis vots de vint-i-dos.
«Tothom pensa que dibuixo malament.»
Frustració perquè l'aplicació cobra per exportar.

5.2Incertesa i risc
Llibre, pàgs. 76–78
No es pot saber del tot què passarà. Per això convé separar el que es pot calcular del que no, i provar abans d'apostar. En el llenguatge de cada dia, «risc» i «incertesa» s'usen com si fossin el mateix. En economia no ho són. La diferència importa perquè canvia el que has de fer: amb risc es poden estimar probabilitats; amb incertesa cal provar. En tots dos casos convé recollir dades. El risc existeix quan no saps què passarà, però pots estimar la probabilitat de cada resultat. Si llances una moneda, no saps si sortirà cara, però, si la moneda és equilibrada, saps que la probabilitat de cara és del 50 % en cada llançament (en una sèrie curta no cal que surti la meitat). La incertesa existeix quan no tens aquesta informació o no és fiable. Si vas a vendre una cosa que ningú no ha venut al teu barri, potser no hi ha dades fiables sobre quanta gent la comprarà. Una prova et pot donar pistes. Passa gairebé sempre que fas alguna cosa per primera vegada.
—La majoria dels projectes d'un institut són en la segona situació. No sabem si vindrà gent al mercat d'intercanvi, ni si el cartell es veurà, ni si al públic li agradarà el nom. Per això la pregunta útil no és «sortirà bé?», sinó «què puc fer per saber-ho abans de gastar molts diners?». Endevinar sense provar sol sortir car: t'assabentes tard, amb els diners ja gastats.
—Aquesta resposta és provar barat: fer una versió petita de la idea, amb pocs diners i poc temps, per veure què passa. Una prova no demostra que alguna cosa funcionarà. Tampoc no cal que surti perfecta: n'hi ha prou que t'ensenyi alguna cosa que no sabies. Serveix per descobrir aviat què falla i quant costa equivocar-se. Com més barata i ràpida és la prova, més proves pots fer. I, amb més proves, aprens abans. Una prova pot ser una enquesta de cinc preguntes, un model de cartolina o una venda d'un sol dia.
—Una bona prova té tres parts. Una pregunta que vols respondre («es llegeix el cartell des de la porta?»). Una versió mínima del que provaràs (un cartell, no cent). I un senyal que decideix què fareu després («si quatre de cinc persones el llegeixen a tres metres, continuem»). Escriu-les abans de provar; així no canvies el senyal quan ja saps el resultat.
Cas · Provar abans de gastar
Cas fictici.
El Club d'Escacs de Tona (Osona), una associació fictícia, vol anunciar el seu torneig juvenil. Suposa que una impremta cobra 25 € per 100 cartells, al mateix preu per cartell en qualsevol tirada i sense comanda mínima. Abans d'encarregar-los, un soci proposa imprimir-ne només 5 i preguntar a quinze persones si entenen de què va.
| Concepte | Càlcul | Import |
|---|---|---|
| Preu per cartell | 25 / 100 | 0,25 € |
| Cost de la prova | 5 × 0,25 | 1,25 € |
| Despesa evitada si el disseny falla | 25 − 1,25 | 23,75 € |
- Calcula quant costa cada cartell: 25 / 100 = 0,25 €. Provar amb 5 costa 5 × 0,25 = 1,25 €. Pas 2. Calcula què passa si el disseny falla. Amb la compra directa, el club perd els 25 €. Amb la prova, perd 1,25 €. S'evita gastar 25 − 1,25 = 23,75 €, que és el 95,0 % del cost de la comanda completa. No són 95 € estalviats: la despesa només s'evita si es cancel·la la resta de la comanda. Pas 3. Calcula què passa si el disseny funciona. Imprimeix els 95 que falten: 95 × 0,25 = 23,75 €. En total gasta 1,25 + 23,75 = 25,00 €, el mateix que si n'hagués comprat 100 de cop. Resultat: provar amb 5 cartells costa 1,25 €; si el disseny falla, s'eviten 23,75 € (95,0 %); si funciona, la despesa total és la mateixa que comprar-ne 100 de cop (25,00 €). Què significa: si funciona, la prova no encareix el total (el preu per cartell és constant) i, si falla, estalvia molt. El límit és que quinze opinions són una enquesta exploratòria, no una mostra representativa: donen una pista, no una certesa. Si el preu per cartell baixés molt amb les tirades llargues, caldria comparar d'una altra manera.
Simulador
Cas · Provar abans de gastar
Canvia la comanda i la mida de la prova. Mira quant costa provar i quanta despesa s'evita si el disseny falla (mateix preu per unitat en qualsevol tirada).
Club d'Escacs de Tona (Osona, fictici): 5 cartells costen 1,25 € i, si el disseny falla, s'eviten 23,75 € (95,0 %).
—No tot es pot provar a petita escala. Si l'error pot fer mal a algú, afectar dades personals o gastar diners d'altres persones, no es fa una prova pel teu compte: es demana ajuda abans i decideix una persona adulta responsable. Provar barat és per a errors petits i reversibles. Si dubtes, pregunta primer. Per exemple, abans de comprar vint samarretes per a un acte, en pots encarregar una per veure com queda.
Activitats
- Classifica cada situació com a risc o com a incertesa i justifica-ho: a) treure una carta d'una baralla de 40; b) llançar un producte que ningú no ha venut al teu poble; c) esperar que un dia de mercat no plogui, amb dades històriques que permeten estimar de manera aproximada la probabilitat de pluja (sense assegurar el temps d'aquell dia); d) obrir una parada en un lloc on mai no n'hi ha hagut cap.
- Una associació vol encarregar 40 samarretes a 6 € cadascuna per a un acte. Suposa que el proveïdor accepta comandes de 4 i manté el preu de 6 €. Proposa una prova amb 4 samarretes i calcula quant costaria i quanta despesa s'evita si la idea no funciona.
- Amplia. Una prova amb cinc cartells diu que dues de cada cinc persones entenen el cartell. Quin percentatge és? Continuaries o canviaries el disseny? Explica quina altra informació demanaries abans de gastar més.
Classifica
Activitat 3 · Risc o incertesa
Classifica cada situació de l'apartat.
Treure una carta d'una baralla de 40.
Llançar un producte que ningú no ha venut al teu poble.
Esperar que un dia de mercat no plogui, amb dades històriques de pluja.
Obrir una parada en un lloc on mai no n'hi ha hagut cap.

5.3Prendre decisions
Llibre, pàgs. 78–80
Decidir bé no és encertar sempre. És mirar les opcions amb criteris clars i saber quines trampes ens para el cap. Una decisió té cinc passos. Primer, què cal decidir, amb una frase curta. Segon, quines opcions tens, inclosa la d'esperar. Tercer, quins criteris faràs servir: quant costa, quant es triga, a qui beneficia. Quart, valorar cada opció segons aquests criteris. Apunta sempre el motiu de cada nota: així, d'aquí a un mes, sabràs per què vas decidir el que vas decidir. Cinquè, decidir i apuntar quan comprovaràs si va ser una bona decisió. Sense aquest cinquè pas, la decisió s'oblida i no n'aprens res.
—Pocs criteris, tres o quatre: amb deu, la taula es fa llarga i ningú no la llegeix. Els criteris no valen tots el mateix. De vegades l'equip creu que tots importen igual, però en assignar-los un pes descobreix que no. Per exemple, per triar el dia del mercat, «que vingui gent» pot pesar més que «que sigui còmode per a l'equip». A cada criteri se li dona un pes: un número que diu quant importa. Si el preu importa poc i que es llegeixi importa molt, el criteri «es llegeix» tindrà més pes que «costa poc». Els pesos dels criteris han de sumar el 100 %, i convé posar-los abans de veure els resultats, per no manipular el càlcul a favor de l'opció que ens agrada. Si algú de l'equip no hi està d'acord, es discuteix en aquell moment i no després.
—La matriu de decisió ho reuneix tot en una taula. Un exemple: per triar el nom del projecte, les opcions són tres noms i els criteris, que sigui fàcil de recordar, que no s'assembli al d'un altre grup i que agradi a l'equip. Les files són les opcions. Les columnes, els criteris. A cada casella es posa una nota d'1 a 5. Per a cada opció es multiplica cada nota pel pes del seu criteri i se suma tot. Va al davant la de puntuació més alta, si compleix els requisits mínims.
Cas · Tres logotips, una decisió
Cas fictici.
L'Associació Excursionista de Berga (el Berguedà), fictícia, tria logotip. Té tres propostes, A, B i C. Els criteris i els seus pesos són: es llegeix bé (40 %), agrada al públic (35 %) i costa poc d'imprimir (25 %). Les notes d'1 a 5 dels criteris «es llegeix» i «agrada» surten d'una prova amb deu persones del públic al qual va adreçat el logotip, no només amistats; la de cost surt dels pressupostos de la impremta, passats a una escala d'1 a 5 fixada abans.
| Logotip | Es llegeix (40 %) | Agrada (35 %) | Costa poc (25 %) | Puntuació |
|---|---|---|---|---|
| A | 4 | 3 | 2 | 3,15 |
| B | 3 | 5 | 3 | 3,70 |
| C | 5 | 2 | 5 | 3,95 |
- Calcula el logotip A: 4 × 0,40 + 3 × 0,35 + 2 × 0,25 = 1,60 + 1,05 + 0,50 = 3,15. Pas 2. Calcula el logotip B: 3 × 0,40 + 5 × 0,35 + 3 × 0,25 = 1,20 + 1,75 + 0,75 = 3,70. I el logotip C: 5 × 0,40 + 2 × 0,35 + 5 × 0,25 = 2,00 + 0,70 + 1,25 = 3,95. Pas 3. Canvia els pesos i torna a mirar. Si el que més importa és que agradi (45 %) i que es llegeixi (45 %), i el cost només pesa un 10 %, queda: A, 3,35; B, 3,90; C, 3,65. Ara guanya B. Fixa't que no hem canviat les notes, només els pesos, i que el resultat ha canviat. Per això convé comprovar si la decisió canvia amb pesos raonables, sense canviar els pactats només per afavorir una opció. Resultat: amb els pesos del club guanya el logotip C (3,95); amb uns altres pesos, guanya el B (3,90). Què significa: la matriu ordena la discussió, però no la substitueix. Serveix per parlar del que és important, no per evitar parlar. Qui tria els pesos decideix en part el resultat. Per això els pesos es pacten abans i es mostren. A més, les notes de «es llegeix» i «agrada» són opinions de deu persones: si canvien, canvia el resultat.
Simulador
Cas · Matriu de decisió dels logotips
Posa les notes (d'1 a 5) d'un logotip i els pesos dels tres criteris. La puntuació és la suma de nota × pes.
Associació Excursionista de Berga (el Berguedà, fictícia). Logotip A: 4 × 0,40 + 3 × 0,35 + 2 × 0,25 = 3,15. Els pesos han de sumar el 100 %.

—Ni la millor matriu no et protegeix dels biaixos: tendències de la ment a jutjar d'una manera poc equilibrada, que poden influir en les nostres decisions. Dos d'aquests apareixen molt als equips.
Activitats
- Amb els pesos del club (40 %, 35 %, 25 %), calcula la puntuació d'un logotip D amb notes 5, 4 i 4. Supera el C?
- Aplica la matriu al teu equip, amb paper i bolígraf: tria una decisió real del projecte (nom, dia del mercat, cartell…), tres opcions i tres criteris amb els seus pesos. Calcula la puntuació i escriu una frase amb la decisió i quan comprovareu si va ser una bona decisió.
- Llegeix la caixa «Revisa la IA» i reescriu la resposta de manera que serveixi de debò: que digui amb quins criteris i pesos puntua i deixi clar qui decideix.
- Amplia. Un equip repeteix una votació fins que surt el logotip que volia el seu capità. Quin problema de procediment hi veus i quin biaix podria influir-hi? Proposa una norma d'equip per no repetir votacions a conveniència i escriu com la comprovaríeu a la reunió següent.

5.4L'error com a aprenentatge
Llibre, pàgs. 80–81
Equivocar-se no és el contrari d'aprendre. El que surt car és equivocar-se sense assabentar-se de res. Un error és una equivocació que descobreixes després d'haver actuat; un resultat inesperat no sempre n'és un. Però molt del que sabem fer ho hem après provant i corregint: anar amb bici, redactar un correu, explicar alguna cosa en veu alta. Per això interessa que els errors surtin aviat i petits: no és el mateix equivocar-se en una prova petita que en una compra gran. El primer ensenya i el segon costa. Per això, més que intentar evitar qualsevol error, convé descobrir-los aviat, mantenir-los petits i apuntar-los, sense buscar culpables.
—Per això es parla de validar: posar a prova una idea amb persones reals i contrastar el que passa amb el senyal fixat abans. I de fallar aviat: descobrir com més aviat millor el que no funciona, amb el cost més baix possible i la vergonya més petita possible. No es tracta de buscar el fracàs. Es tracta que la prova sigui tan barata que equivocar-se no faci mal i que, encara que en faci una mica, quedi alguna cosa après.
—Per aprendre de l'error cal apuntar-lo. Un diari d'errors és una taula amb quatre columnes: què va passar, què esperàveu, què heu après i què canvieu. Es completa en cinc minuts, sense buscar culpables. L'objectiu és que la propera persona que passi pel mateix no repeteixi el pas. També hi pots apuntar el que ha anat bé. Guarda el diari al teu portafoli (la teva carpeta d'aprenentatge): amb les entrades de tot el curs veuràs com has millorat.
—No tots els errors ensenyen el mateix. Alguns són petits i útils: un cartell amb una lletra mal posada. Uns altres són evitables amb una revisió: un dia equivocat en un fullet. I uns altres són greus i cal evitar-los sempre, com perdre diners d'altres persones. Per distingir-los, pregunta't quant costa, a qui afecta i si es pot arreglar. Si l'error ja ha passat, el millor és explicar-ho aviat i proposar com arreglar-ho. Pregunta't sempre: aquest error em diu alguna cosa que no sabia?

Activitats
- Omple el diari d'errors d'aquest cas: un equip imprimeix 50 fullets amb el dia equivocat. Escriu què va passar, què esperava, què n'aprèn i què canvia. Quina responsabilitat va tenir qui els va escriure i quin error hi va haver en el procediment de revisió? Proposa una regla de revisió que eviti repetir-ho i digues qui l'aplicaria.
- Llegeix amb atenció la dada de l'INE. Calcula quants punts es perden el primer any i quants entre el primer i el cinquè. En quin tram baixa més la proporció d'empreses actives? Per què això no mesura el risc de cada negoci? Escriu-ne dues raons possibles i comenta'n una amb el teu equip.
Calcula
Activitat 11 · Punts que es perden
De cada cent empreses nascudes el 2019, 78,5 seguien actives al cap d'un any i 42,4 al cap de cinc anys. Quants punts es perden entre el primer i el cinquè any?

5.5Demanar ajuda
Llibre, pàg. 82
Emprendre no vol dir fer-ho tot sol. Saber demanar ajuda a temps és una manera de tenir autonomia. Tenir autonomia personal no és fer-ho tot un mateix. És saber què pots resoldre tu, què necessites aprendre i què ha de resoldre una altra persona. Costa demanar ajuda perquè creiem que es nota que no sabem. En realitat, un equip que demana ajuda a temps evita errors que uns altres descobreixen tard.
—Abans de demanar ajuda, convé preparar la pregunta. Una bona pregunta diu què vols aconseguir, què has provat ja i què necessites exactament: «Volem posar taules al porxo. Hem mirat el calendari del centre. Qui ens pot dir quins permisos calen?». Serveix perquè et responguin amb rapidesa.
—A prop teu hi ha diverses persones i serveis. A l'institut, el professorat, l'orientador o orientadora i l'equip directiu. Al barri o al poble, les associacions de veïns i de famílies, i l'ajuntament. Per a qui comença un negoci, hi ha serveis públics de suport: a Catalunya, ACCIÓ, l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat, i el servei de promoció econòmica de molts ajuntaments, com Barcelona Activa. Aquests serveis ofereixen informació i assessorament a qui vol emprendre; consulta'n el web per veure què fan avui.
—Per obtenir ajuda d'algú que no et coneix, ajuda ser clar amb el que ofereixes: temps, feina, visibilitat. Si no respon, no t'ho prenguis malament: torna a escriure passats uns dies o prova-ho amb una altra persona.
—Dona les gràcies després, explicant com ha anat.
—Una última idea: demanar ajuda no és delegar la decisió. La persona que t'ajuda t'informa o et corregeix. Tu continues decidint, dins del que et correspon, i el que decideixis ho apuntes, igual que els errors.
—Demanar ajuda no és opcional si hi ha risc per a algú, si es gestionen diners d'altres persones o si cal formalitzar un compromís. En el projecte escolar, consulta abans el centre i la teva família o representants legals.
Activitats
- Amplia. El teu equip no sap si pot fer servir el porxo d'una associació per al mercat. Abans d'escriure, apunta què sabeu i què no sabeu. Redacta, en tres frases, la pregunta que enviaries: què voleu aconseguir, què heu provat i què necessiteu. Digues a qui l'enviaries i per què.
Començar per alguna cosa · Tres logos a la paperera
Llibre, pàgs. 83–84
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Era l'últim divendres abans de les vacances de Nadal i a l'aula de 3r B hi quedava poca gent. En Hugo seia davant d'un portàtil de l'institut, amb les dues mans al cap i els cabells fets un desastre. A la taula tenia tres dibuixos del pont del riu, cadascun amb una X vermella a sobre. A la pantalla hi havia un cadenat vermell i, a sota, una frase amb lletres petites: «Per exportar sense marca d'aigua, passa a la versió de pagament».
—No m'ho puc creure —va dir, sense mirar ningú.
L'Iker es va acostar amb la cadira, a poc a poc, amb els guants sense dits encara posats. Va mirar la pantalla, els dibuixos i la cara d'en Hugo, i va preguntar què havia passat.
—Que he estat tota la tarda fent el logotip de l'equip, Iker. Tota, sense berenar. Tres versions. I, en exportar-los, l'aplicació em demana diners. I, a més, la classe ha votat i els ha llençat tots tres.
—Tots tres no. El primer va tenir sis vots.
—Sis vots de vint-i-dos. En calien dotze. Fet: no serveixo per a això. S'ha acabat.
L'Iker no va contestar de seguida.
—Això no és el que ha passat —va dir—. Ha passat que tres dibuixos no han agradat i que una aplicació cobra. Això que no serveixes ho has afegit tu.
—Gràcies, quin consol.
La Inés va arribar amb la seva tassa blanca i es va asseure a la taula del costat, sense dir res. Va deixar unes targetes de cartolina al costat del portàtil i va esperar.
—No em miris així —va dir ell—. Ho deixo. Que ho faci un altre.
—Què has provat abans de passar-te la tarda sencera? —va preguntar la Inés—. Abans de fer tres logotips complets. Vas ensenyar res a algú quan només era un gargot?
En Hugo va obrir la boca i la va tancar. Mirava la X vermella del primer dibuix, el dels sis vots.
—No. El vaig fer sencer. Volia que quedés bé, que ningú no hi pogués dir res.
—I quant t'ha costat?
—Una tarda i dues hores de la nit.
—I quant hauria costat ensenyar un gargot?
En Hugo es va gratar la nuca i no va dir res. L'Iker va obrir la carpeta que duia a la falda i en va treure un full plegat per la meitat. El va desplegar amb cura. Era un esbós a llapis, ràpid, amb traços que es creuaven: la corba del pont del primer dibuix i, a sota, les lletres del segon, més grans i sense floritures.
—El vaig fer a classe de Llengua, aquest matí, mentre votàveu —va dir l'Iker—. No és res. Però em semblava que el millor del primer i el millor del segon cabien al mateix paper.
—Això no està acabat.
—Ja. Per això l'he fet a mà. Si no serveix, no he perdut res.
—Ho dius perquè no has passat la tarda sencera —va dir en Hugo.
—Depèn de per a qui —va respondre l'Iker.
La Inés va agafar una targeta, hi va escriure alguna cosa amb calma i la va deixar cara avall a la taula, sense ensenyar-la.
—Què hi diu? —va preguntar en Hugo.
—Ho sabràs si em contestes una cosa. Què et va fer més mal, que cobressin o que et votessin en contra? Contesta de debò.
En Hugo va trigar. Va mirar l'Iker, l'esbós. Al passadís va sonar el timbre.
—No ho sé —va dir.
—Bé —va dir la Inés, i es va aixecar amb la tassa a la mà—. Jo tampoc. Però ho apunto, que amb això avui en tinc prou.
Quan la classe va començar a buidar-se, l'Iker va deixar l'esbós a sobre del portàtil, amb compte de no tapar el cadenat, i va fer enrere la cadira.
—Queda-te'l, te'l regalo. Adapta'l, però digues que el vam fer entre tots dos.
Se'n va anar cap a la porta sense esperar resposta. En Hugo es va quedar sol davant la taula. Va agafar el full, el va mirar de costat i el va tornar a deixar on era, sense ratllar-lo.

Situació d'aprenentatge: Diari d'errors
Llibre, pàg. 85
Activitats individuals
- Apunta tres errors o sorpreses de la setmana, amb els quatre camps del diari.
- Tria'n un i prepara una prova barata: pregunta, versió mínima i senyal.
- Puntua dues opcions de millora amb tres criteris i els seus pesos.
Activitats en grup
- Poseu en comú els diaris i trieu els tres aprenentatges més útils.
- Decidiu amb la matriu què canvieu i a qui demanareu ajuda.
- Redacteu la fitxa final i presenteu-la a un altre equip en dos minuts.
Dades. Per a qui prefereixi no parlar del projecte propi, cas d'en Hugo: tres logotips descartats, una tarda i dues hores de la nit de feina, sis vots de vint-i-dos per al primer, un esbós a mà que barreja dos d'ells. Criteris i pesos proposats: es llegeix (40 %), agrada (35 %) i cost de temps (25 %). Comprovació: una associació fictícia de Solsona (el Solsonès) encarrega 60 entrades a 0,30 € cadascuna, al mateix preu en qualsevol tirada; prova amb 6 entrades. Comprovació individual. Sense ajuda, calcula el cost de la prova i la despesa evitada si el disseny falla, escriu una entrada de diari i decideix amb una matriu de tres criteris entre dues opcions.

Informe: Tancar no és fracassar
Llibre, pàg. 86
Gairebé tothom dona per fet que un negoci que tanca ha fracassat. Les dades de l'estadística oficial ens ajuden a pensar-hi amb més calma.
—L'Institut Nacional d'Estadística segueix cada any les empreses que neixen i compta quantes continuen obertes. De les nascudes el 2019, el 78,5 % seguia actiu un any després. Als tres anys quedava el 54,9 %. Als cinc, el 42,4 %. Dit d'una altra manera: de cada mil, 424 seguien actives cinc anys després. La baixada més gran entre anys consecutius és la del primer any: 21,5 punts. Entre el tercer i el cinquè es perden uns altres 12,5.
—Aquests números descriuen empreses, no persones. Una empresa pot tancar perquè qui la va crear canvia de sector, es jubila, troba una feina millor o decideix començar una altra cosa. L'estadística no distingeix entre tancament forçat i tancament escollit. Per això no autoritza a dir que el 57,6 % «fracassa». En aquesta cohort, la davallada més intensa de la supervivència es concentra en el primer any.
—També cal mirar què es fa amb el tancament. Quan una persona deu més diners dels que pot pagar, la llei espanyola preveu un mecanisme de segona oportunitat: el text refós de la Llei concursal (arts. 486 i següents) permet a les persones físiques de bona fe demanar l'exoneració dels deutes que no poden pagar, amb requisits i excepcions. No és automàtic i pot comportar tràmits i costos, segons el cas, però mostra una idea important: equivocar-se no ha de ser per sempre.
—Per a qui comença, el que s'aprèn d'aquestes dades és pràctic. Primer, que convé provar barat abans de comprometre's molt. Segon, que el primer any demana més seguiment: registrar el que passa, revisar els comptes i demanar ajuda quan alguna cosa no va. Tercer, que tancar a temps, amb els comptes clars, pot ser una bona decisió.
—I un límit: l'estadística segueix empreses amb activitat econòmica, segons la metodologia de l'INE. Un projecte d'institut, una associació o una iniciativa de barri no entra en aquestes xifres, encara que s'enfronti a les mateixes preguntes. El que aprenguis en aquesta unitat val igual per a un mercat d'intercanvi que per a una botiga.
—Hi ha una última dada que mereix atenció. L'estadística compta empreses, però al darrere de cadascuna hi ha persones que han après a vendre, a cuidar un local, a parlar amb clients o a portar comptes. Aquest aprenentatge no desapareix quan es baixa la persiana. Per això, quan algú diu «m'ha sortit malament», convé preguntar-li alguna cosa més: què ha après i què faria ara diferent.
Font: INE, Demografía Armonizada de Empresas 2024, empresas nacidas en 2019 (nota de premsa, 13/11/2026); BOE, texto refundido de la Ley Concursal (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 87
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) La Inés pregunta a en Hugo què havia provat abans de passar-se la tarda sencera. Què hauria pogut fer ell amb només un gargot? Escriu què va fer l'Iker de manera diferent. Explica quina diferència hi ha entre «els tres dibuixos no han agradat» i «no serveixo per a això».
Solució: Un gargot ensenyat a una persona en deu minuts. Fet: tres dibuixos no van agradar; afegit: «no serveixo».
14. (aplicació) Amb els pesos del cas del club (es llegeix, 40 %; agrada, 35 %; costa poc, 25 %), puntua un logotip E amb notes 4, 5 i 3. Calcula'n la puntuació i digues si supera el logotip C.
Solució: 4 × 0,40 + 5 × 0,35 + 3 × 0,25 = 1,60 + 1,75 + 0,75 = 4,10; supera C (3,95).
15. (càlcul) Una associació fictícia d'Olot (la Garrotxa) encarrega 80 fullets per 20 €. Suposa que la impremta cobra el mateix per fullet en qualsevol tirada. Calcula el preu de cada fullet, el cost d'una prova amb 4 i quanta despesa evita si el disseny falla. Explica en una frase per què provar amb 4 és una decisió barata.
Solució: 20 / 80 = 0,25 €; prova amb 4: 1,00 €; despesa evitada si falla (cancel·lant els 76 restants) 20 − 1 = 19,00 €.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Decidiu el logotip C: l'equip no necessita pensar-hi més». Què li falta perquè sigui una bona recomanació? Escriu tres preguntes que li faries.
Solució: Cal dir criteris, pesos, notes i qui decideix. Preguntes obertes.
17. (document) Llegeix aquest extracte d'un pressupost d'impremta i contesta. a) Quant costa cada cartell en cada tirada? b) Quant costa una prova de 5 cartells? c) Quina tirada triaries per provar el disseny i quina per difondre l'acte, segons els punts on penjaries cartells?
Solució: a) 3,00 / 5 = 0,60 €; 20 / 50 = 0,40 €; 25 / 100 = 0,25 €. b) 3,00 €. c) Per provar, 5 (3,00 €); per difondre l'acte, la tirada que cobreixi els punts de col·locació previstos (la de 100 té el preu per cartell més baix, 0,25 €), si la prova va bé.
18. (cas amb taula) Un equip decideix entre tres horaris per al seu mercat. Calcula la puntuació de cadascun amb els pesos i digues quin guanya. Després canvia els pesos a 20 %, 30 % i 50 % i mira si canvia el resultat:
Solució: Amb 50/30/20: dissabte matí 4×0,5+3×0,3+5×0,2 = 3,90; dissabte tarda 2,50+0,60+0,60 = 3,70; diumenge 1,50+1,50+0,80 = 3,80. Guanya dissabte al matí (3,90). Amb 20/30/50: 0,80+0,90+2,50 = 4,20; 1,00+0,60+1,50 = 3,10; 0,60+1,50+2,00 = 4,10. Continua guanyant dissabte al matí (4,20), encara que la distància amb el diumenge baixa a 0,10.
19. (percentatges) Un equip ha apuntat nou errors en tres setmanes i n'ha corregit sis amb una acció concreta. Quin percentatge d'errors ha corregit? Què faries amb els altres tres?
Solució: 6 / 9 = 66,7 %. Els altres tres: prioritzar-los, demanar ajuda o acceptar-los com a aprenentatge.
20. (transferència individual, sense ajuda) Imagina un projecte teu amb dues decisions per prendre. Tria'n una, escriu tres opcions i tres criteris amb els seus pesos, puntua-les i calcula el resultat. Després escriu una prova barata (pregunta, versió mínima i senyal) i a qui demanaries ajuda.
Solució: Resposta oberta. S'avaluen pesos que sumin 100 %, càlcul i prova amb pregunta, versió mínima i senyal.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 88
Decidir sense certeses
- Emocions
- Il·lusió, por i frustració
- Fets, pensaments i emocions: no són el mateix
- Posar-los nom i triar què fer
- Compartir el que sents amb l'equip
- Resiliència: recuperar-se i continuar
- Incertesa
- Risc davant incertesa
- Provar barat
- Pregunta, versió mínima i senyal
- Decidir
- Criteris i pesos
- Matriu de decisió
- Biaix de confirmació i excés de confiança
- Aprendre de l'error
- Validar i fallar aviat
- Diari d'errors
- Tancar no és fracassar
- Demanar ajuda
- Preparar la pregunta
- Persones i serveis propers
- Continuar decidint tu
Resum
Emprendre també desperta emocions. La il·lusió, la por i la frustració apareixen en qualsevol projecte i canvien amb el temps. Gestionar-les és posar-los nom, mirar què les ha provocat i triar què fer, separant els fets del que pensem d'ells. Aquesta capacitat de recuperar-se s'anomena resiliència. En el risc es poden estimar probabilitats; en la incertesa, no n'hi ha de fiables, i per això convé provar barat: una pregunta, una versió mínima i un senyal que decideixi. En el cas del club d'escacs, provar amb cinc cartells costa 1,25 € i, si el disseny falla, s'evita gastar 23,75 €. Per decidir s'usa una matriu de decisió: es trien opcions, criteris i pesos, es puntua i se suma. En el cas dels logotips, guanya el C amb uns pesos i el B amb uns altres: la matriu ordena la discussió, però no decideix sola. Els biaixos de confirmació i d'excés de confiança poden espatllar-la, i una IA que recomana sense dir els seus criteris no ajuda. L'error, si s'apunta en un diari d'errors i es guarda al portafoli, es converteix en informació, i validar aviat evita pèrdues grans. Les dades de l'INE mostren que la baixada anual més gran es dona el primer any, però no distingeixen un tancament forçat d'un d'escollit. Finalment, demanar ajuda a temps, amb una bona pregunta, no treu autonomia. Equivocar-se és normal. El que importa és què fas després: anotar, aprendre i tornar a provar amb seny.