Situació de partida
Llibre, pàgs. 57–58

És novembre a 3r B de l'Institut Ribera Nord de Valldelana. La Inés Varela proposa un minirepte: preparar en una setmana una jornada d'acollida per a l'alumnat nouvingut al centre. La Martina es posa en marxa de seguida i reparteix tasques amb notes adhesives de colors. L'Iker pregunta qui ha decidit el repartiment i amb quin criteri. La Salma creu que cada persona hauria de triar el que se li dona millor. En Hugo prefereix no portar la contrària. En Dani tem acabar fent també la feina dels altres. La Inés demana que, abans de començar, l'equip decideixi com treballarà: qui fa què, com s'organitza i com es resoldran els desacords.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Distingir un grup d'un equip i reconèixer-ne els avantatges i els riscos
- Identificar rols de tasca i de relació i repartir-los sense estereotips de gènere
- Organitzar la feina amb un tauler de tasques, responsables, terminis i reunions breus
- Afrontar un conflicte amb calma, mediació i un acord per escrit
- Explicar com es formen els equips a les empreses i quines persones necessita un repte
Per començar
- Has treballat mai en un grup on una persona feia gairebé tot? Com et vas sentir?
- Quina diferència hi ha entre estar amb altres persones i treballar-hi?
- El teu equip discuteix per una tasca que ningú no vol. Què fas tu?
- Creus que hi ha tasques «de noies» i tasques «de nois»? D'on ve aquesta idea?
Mapa de la unitat

4.1Grup o equip
Llibre, pàgs. 59–60
Estar junts no és el mateix que treballar junts. Un equip es reconeix pel que comparteix, no per quantes persones el formen. Un grup és un conjunt de persones que tenen alguna cosa en comú, com un lloc, una activitat o una situació: els passatgers d'un autobús, el públic d'un concert, la classe al pati. No cal que col·laborin: cadascuna pot fer el seu. Un equip de treball és un grup petit de persones que es proposen una meta comuna i es reparteixen la feina per assolir-la. Per exemple, un grup de música que assaja junt per al concert del centre és un equip.
—En un equip apareixen tres trets que un grup qualsevol no té. El primer és la meta compartida: tothom sap què vol aconseguir i per a què. El segon és la interdependència: el que fa cada persona afecta les altres, i el resultat només arriba si totes compleixen. Si una persona no lliura la seva part, el cartell queda incomplet. El tercer és la responsabilitat compartida: es respon junts del resultat, no només de la part pròpia.
—Un exemple. Quatre persones s'asseuen a la mateixa taula per preparar un cartell. Si cadascuna dibuixa el seu tros sense mirar el de les altres, hi haurà quatre dibuixos enganxats. Si es posen d'acord en el missatge, en els colors i en qui fa què, hi haurà un cartell. La diferència no és el nombre de mans, sinó com es coordinen. Un equip decideix juntament; un grup no sempre ho fa.
—Un equip de futbol ho mostra bé. Cada posició té funcions diferents, però es guanya o es perd en conjunt.

—Treballar en equip té avantatges. S'ajunten idees i habilitats diferents, es reparteix la càrrega, es detecten abans els errors i es pot afrontar un repte més gran del que abordaria una sola persona. A més, s'aprèn dels altres i, quan surt bé, es gaudeix.
—Perquè l'equip funcioni convé acordar al principi unes normes: com ens tractem, a quina hora ens reunim, com avisem si algú no pot venir, com es prenen les decisions i què passa si algú no compleix. Són poques, clares i escrites, i les acorden totes les persones. Una norma que imposa una sola persona no és una norma acordada per l'equip, encara que pugui ser una instrucció vàlida del centre.
—Però també té riscos. Un és que algú treballi molt i altres poc. Quan algú s'amaga al grup perquè creu que no es notarà el seu esforç, es parla de gandulesa social. Un altre risc és que una persona decideixi per tothom i els altres deixin d'aportar. Un tercer, que es discuteixi tant que no s'avanci. Gairebé tots s'eviten amb normes clares des del principi.
Cas · El repartiment injust
Cas fictici.
Un equip de cinc persones del club de robòtica d'un institut de Granollers lliura la memòria d'un torneig. Cada integrant ha apuntat les hores que va dedicar durant quatre setmanes. L'equip vol saber si el repartiment va ser just i proposar-ne un de millor. (Noms i xifres, ficticis.)
| Integrant | Hores |
|---|---|
| Aroa | 18 |
| Mateu | 14 |
| Sofia | 7 |
| Iago | 5 |
| Nadia | 4 |
- Suma les hores: 18 + 14 + 7 + 5 + 4 = 48 hores. Pas 2. Calcula el repartiment igualitari per hores: 48 / 5 = 9,6 hores per persona. Pas 3. Calcula el percentatge de cadascuna: l'Aroa, 18 / 48 = 37,5 %; en Mateu, 29,2 %; la Sofia, 14,6 %; en Iago, 10,4 %; la Nadia, 8,3 %. Sumen 100 %. Pas 4. Compara amb 9,6 hores: l'Aroa, +8,4; en Mateu, +4,4; la Sofia, −2,6; en Iago, −4,6; la Nadia, −5,6. Cal traspassar 8,4 + 4,4 = 12,8 hores, que és just el que els falta a la resta (2,6 + 4,6 + 5,6 = 12,8). Resultat: l'Aroa i en Mateu van fer 32 de les 48 hores (66,7 %); un repartiment igualitari seria de 9,6 hores per persona. Què vol dir: en un equip de cinc, dues persones van carregar amb dos terços de la feina. Límit: les hores no mesuren la qualitat ni la dificultat de cada tasca, i la taula no explica per què la Nadia o en Iago van fer menys: potser no van rebre tasques.
Classifica
Activitat 1 · Grup o equip?
Digues si cada cas és un grup o un equip.
Les persones que esperen l'autobús.
Cinc estudiants que preparen una jornada de benvinguda amb tasques repartides.
Qui comparteix taula a la cafeteria.
Simulador
Cas · El repartiment injust
Cinc persones del club de robòtica han apuntat les hores dedicades durant quatre setmanes (noms i xifres fictícies). Calcula el total, les hores per persona en un repartiment igualitari i el que van fer els dos que més hores van dedicar.
Les hores no mesuren la qualitat ni la dificultat de cada tasca.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
1. Digues si és un grup o un equip i per què: a) les persones que esperen l'autobús; b) cinc estudiants que preparen una jornada de benvinguda amb tasques repartides; c) qui comparteix taula a la cafeteria.
Solució: a) Grup (no comparteixen meta ni depenen els uns dels altres); b) equip (meta comuna, tasques complementàries, responsabilitat compartida); c) grup (coincideixen en un lloc). S'accepten matisos raonats.
2. El teu equip ha tret un 9 en un treball, però una persona va fer gairebé tot. Quin tret d'equip hi falta? Proposa dues normes per evitar-ho la propera vegada.
Solució: Falten la responsabilitat compartida i la interdependència. Normes possibles: apuntar qui fa què amb termini; revisar el repartiment en una reunió breu a mitja feina.
3. Amplia. Explica un cas de la teva vida (esport, música, voluntariat) en què dependre d'altres persones va ser clau. Què va passar quan alguna va fallar?
Solució: Amplia. Resposta personal; s'avalua que es vegi la dependència mútua.

4.2Rols a l'equip
Llibre, pàgs. 61–62
Cada persona aporta alguna cosa diferent. Un equip funciona millor quan se sap qui fa què, i quan això es tria en lloc de suposar-se. Un rol és el paper que una persona assumeix en un equip: el que s'espera que faci i com hi participa. Hi ha rols de tasca, que serveixen perquè la feina surti: qui coordina, qui proposa idees, qui planifica, qui executa, qui revisa. I hi ha rols de relació, que serveixen perquè l'equip funcioni com a equip: qui anima, qui escolta, qui fa de mediador quan hi ha tensió, qui vetlla que se sentin totes les veus.
—Un equip necessita els dos tipus. Si només es cuiden les tasques, poden aparèixer el cansament i els conflictes; si només es cuida la convivència, poden faltar organització i resultats. A més, els rols es complementen: el que una persona no fa bé ho pot fer una altra, i per això convé que l'equip sigui variat. Una mateixa persona pot tenir alhora un rol de tasca i un de relació.
| Rol | Què fa | Tipus |
|---|---|---|
| Coordinació | Facilita l'acord del repartiment i comprova l'avanç | Tasca |
| Idees | Proposa solucions noves | Tasca |
| Planificació | Ordena les tasques i els terminis | Tasca |
| Execució | Fa i acaba les tasques | Tasca |
| Revisió | Comprova que està ben fet | Tasca |
| Ànim | Reconeix l'esforç i aixeca l'ànim | Relació |
| Escolta | Recull el que opina cada persona | Relació |
| Mediació | Ajuda a resoldre les tensions | Relació |
—Cap rol no val més que un altre, i no hi ha rols «de noies» ni «de nois». És un estereotip pensar que elles organitzen la festa i ells fan servir l'ordinador. Si reparteixes els rols pel que se suposa d'algú segons el seu gènere, malgastes talent i repeteixes desigualtats. Fer-ho bé és coeducació a la pràctica: les mateixes oportunitats per a totes les persones.
—Per repartir bé, parteix del que ja saps de tu (el que se't dona bé i el que vols aprendre) i del que necessita el repte. Quan coincideixen, aquest rol encaixa. Quan no, es pot provar un rol nou amb suport. I els rols poden ser rotatius: una setmana coordina una persona i la següent, una altra. Així totes practiquen i ningú no es queda atrapat en un paper.
—Una persona pot tenir més d'un rol, i un mateix rol el pot compartir més d'una. El que no convé és que una sola persona acumuli tots els rols de tasca i ningú no assumeixi els de relació, o al revés. Quan un rol no té cap persona responsable, l'equip ho nota de seguida: ningú porta l'agenda, ningú no recull el que es va decidir, ningú no pregunta què li passa a qui no parla. Preguntar quin paper falta és tan útil com preguntar qui falta. Per exemple, si ningú anima l'equip, potser cal que algú assumeixi aquest rol durant un temps.
—Per saber quin rol et va bé, fes-te tres preguntes: què faig sovint sense que ningú m'ho demani?, quina tasca em fa perdre la noció del temps? i què m'agradaria aprendre encara que ara no se'm doni bé? No cal que triïs per sempre: pots provar un rol i canviar-lo després.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
4. Classifica cada paper com a rol de tasca o de relació: a) qui passa a net el guió; b) qui pregunta a un company callat què opina; c) qui reparteix l'agenda i vigila els terminis; d) qui calma una discussió.
Solució: a) Tasca; b) relació; c) tasca; d) relació.
5. Algú diu: «Les noies organitzen millor i els nois són millors amb la tecnologia». Explica per què és un estereotip i com repartiries tu els rols en un equip de sis persones.
Solució: És un estereotip: atribueix qualitats per gènere i no pel que sap cada persona. Repartiment de sis rols justificat per habilitats i pel que cada una vol provar, amb rotació.

4.3Organitzar la feina
Llibre, pàgs. 62–64
Amb un bon repartiment de rols no n'hi ha prou. Cal saber què falta per fer, qui ho fa i per a quan. Organitzar la feina és convertir el repte en tasques petites, cadascuna amb responsable i termini. Primer es fa una llista de tot el que cal fer. Escriu-ho tot, també el que sembli petit. Després s'assigna cada tasca a una persona i se li posa data. Una tasca sense responsable no la fa ningú. Una tasca ben escrita comença per un verb i se sap quan està acabada: «Redactar el text del cartell (la Lucía, divendres)» és millor que «Cartell». Així tothom sap què ha de fer i quan es considera acabada.
—Per veure l'estat de la feina es fa servir un tauler de tasques, amb tres columnes: per fer, fent i fet. Cada tasca és una targeta, que pot ser una nota adhesiva, i es mou d'esquerra a dreta. Així el tauler va explicant com avança la feina. D'un cop d'ull es veu què està fet, què s'encalla i qui està saturat. Pots fer-lo en paper, a la paret de l'aula, o en una eina digital que el centre ja faci servir.
—Cada cert temps convé fer una reunió breu de deu a quinze minuts, asseguts o dempeus segons les necessitats de cada persona: què vaig fer, què faré i què em bloqueja. S'apunta qui es compromet a què. No serveix per controlar ningú, sinó per descobrir aviat els problemes. Així ningú no s'assabenta tard que alguna cosa falla.
—Per calcular els terminis, divideix cada tasca en trossos que es puguin fer en una o dues sessions. Si una targeta diu «Fer el treball», ningú no sap per on començar. Si diu «Buscar tres fotos i anotar d'on són», es pot fer avui. Quan no sàpigues quant triga una cosa, pregunta a qui ja l'ha feta i afegeix-hi un marge, perquè gairebé sempre es triga més del previst.
—El tauler té una falla típica: s'acumulen targetes a «Fent». Si una persona en té massa d'obertes, no en acaba cap i les altres esperen. Per això es posa un límit de treball en curs: cada persona pot tenir, per exemple, dues targetes a «Fent». Primer s'acaba i després se n'obre una altra.
—També cal decidir com es decideix. Hi ha tres formes habituals. En el consens, es busca una decisió que ningú no rebutgi per raons importants: és lent, però tothom s'hi compromet. En la votació, s'aplica la regla acordada (per exemple, majoria simple i què fer si hi ha empat): és ràpida, però queda gent descontenta. I en la delegació, es deixa que decideixi qui en sap més del tema. No n'hi ha una de millor per a tot. L'important és acordar quina es fa servir per a què abans que faci falta.
—Escriure les decisions té un avantatge que es nota setmanes després. Quan dues persones recorden acords diferents, la discussió és sobre què es va dir, no sobre què convé fer. Amb un resum escrit de l'acord («es va decidir això, ho fa aquesta persona, per a aquest dia») es redueixen els dubtes. No cal que sigui llarg ni bonic: basta que estigui a la vista de totes.
—Un tauler només serveix si es mira. Com més simple sigui, més fàcil és mantenir-lo al dia. Si ningú no l'actualitza, de seguida deixa de reflectir la realitat i es converteix en un adorn. Per això s'acorda qui l'actualitza i quan: per exemple, cada persona mou les seves targetes en acabar la sessió.

Cas · Un tauler que s'encalla
Cas fictici.
Cinc estudiants (en Dani, la Lucía, la Salma, en Hugo i l'Iker) preparen una exposició que han de lliurar d'aquí a deu dies. Fa quatre dies que tenen un tauler de 16 targetes. En Dani té cinc targetes a «Fent»; la Lucía i la Salma, una cadascuna; en Hugo i l'Iker, cap. (Dades fictícies.)
| Columna | Targetes |
|---|---|
| Per fer | 6 |
| Fent | 7 |
| Fet | 3 |
- Comprova el total: 6 + 7 + 3 = 16 targetes. A «Fent» hi ha 7 / 16 = 43,8 % i a «Fet», 3 / 16 = 18,8 %. Pas 2. Busca el coll d'ampolla: en Dani té 5 de les 7 targetes en marxa, el 71,4 %. En Hugo i l'Iker no en tenen cap a «Fent»: caldria comprovar per què. Aquesta diferència frena el tauler. Pas 3. Calcula el ritme: 3 targetes fetes en 4 dies són 0,75 al dia. Al mateix ritme, en els 10 dies que queden en farien unes 7,5 més: unes 10 o 11 de 16, com a estimació. Els en faltarien unes 5 o 6. Pas 4. Posa un límit de 2 targetes per persona a «Fent». En Dani se'n queda 2 i en reassigna 3 amb acord: dues a en Hugo i una a l'Iker. Queden en Dani 2, la Lucía 1, la Salma 1, en Hugo 2 i l'Iker 1, també 7, però cap persona no té més del 28,6 %. Pas 5. Revisa el tauler als dos dies. Si «Fet» no puja, el límit no basta: cal mirar si alguna targeta és massa gran i partir-la en dues, o demanar ajuda a qui tingui menys targetes. Resultat: l'embús és en Dani (71,4 % del que està en marxa); amb un límit de 2 per persona, les cinc persones tenen alguna tasca en curs. Què vol dir: repartir el treball en curs pot reduir les esperes. Límit: el ritme real canvia i no totes les targetes pesen igual. Si en Hugo o l'Iker no saben fer una tasca, cal ajudar-los, no només passar-los-la.
Simulador
Cas · Un tauler que s'encalla
Un tauler de 16 targetes porta quatre dies en marxa. Calcula quin percentatge és a «Fent» i a «Fet», quin és el ritme i quin percentatge de les targetes en marxa té en Dani. Pots provar altres xifres.
Si una persona concentra la major part de les targetes en marxa, un límit de treball en curs ajuda a repartir-les.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
6. El teu equip ha de gravar un vídeo de dos minuts en una setmana. Escriu sis targetes de tasques, cadascuna amb verb, responsable i termini.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que cada targeta tingui verb, responsable i termini (per exemple: «Escriure el guió (l'Ainhoa, dimarts)»).
7. Revisa la resposta simulada de «Revisa la IA». Explica quin problema té i com demanaries tu un repartiment de tasques a un assistent. Comprova després la resposta amb el que sap i vol fer cada persona de l'equip.
Solució: El repartiment parteix del gènere, no del que cada persona sap ni vol; l'assistent no coneix l'equip. Millor petició: «Repartiu aquestes tasques segons aquestes habilitats i interessos, sense tenir en compte el gènere», i decideix l'equip.
8. Amplia. Al cas 4.3, en Dani tem quedar-se sense res a fer si passa les seves targetes. Escriu què li diries i què acordaríeu a la reunió breu de demà. Redacta-ho com una conversa de tres línies.
Solució: Amplia. Resposta oberta: assegurar-li que no es queda sense feina; acordar que ajudi en Hugo i l'Iker amb les targetes que passa; revisar el tauler demà.

4.4Conflictes
Llibre, pàg. 65
Discutir no és fracassar. El que compta és com es resol. Un conflicte apareix quan dues persones o més tenen interessos, necessitats o opinions que semblen incompatibles. En un equip és normal. Les fonts més habituals són el repartiment desigual de la feina, els objectius diferents, els malentesos en comunicar-se, els ritmes i caràcters diferents, i la falta de normes clares. Molts conflictes no són personals: neixen de com està organitzada la feina.
—No tots els conflictes són dolents: discutir idees pot millorar el resultat. El problema arriba quan es torna personal («tu mai no fas res») o quan s'evita i s'acumula fins que esclata.
—Quan les persones no aconsegueixen resoldre'l soles, ajuda la mediació, si les parts l'accepten: una persona imparcial, com un altre company o la professora, facilita que es parli, però no decideix per elles. La figura resumeix un camí senzill en cinc passos, que acaba en un acord per escrit: què ha passat, què es demana cada persona, què es canvia, qui ho vigila i quan es revisa.

—Un exemple d'acord: «En Mateu lliura la seva part divendres. L'Aroa la revisa dilluns. Dimarts fem una reunió de deu minuts per veure com va». És curt, concret i amb dates.
—Hi ha conflictes que no es resolen amb una conversa, perquè el que hi ha en joc és més seriós: burles, insults, exclusió d'una persona o pressió perquè faci alguna cosa que no vol. En aquests casos no es tracta d'«arreglar-ho entre vosaltres» ni de mediar entre iguals: cal explicar-ho a una persona adulta de confiança, com el tutor, la tutora, l'orientador o l'orientadora, i el centre aplica el seu protocol.
Ordena
Activitat 9 · Els cinc passos d'un conflicte
Ordena els cinc passos del camí per gestionar un conflicte (figura 4.3).
- Parar i calmar-se
- Cada persona explica la seva versió
- Buscar els interessos
- Proposar opcions
- Acordar per escrit
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
9. Dues persones del teu equip discuteixen perquè una diu que l'altra arriba sempre tard. Ordena els cinc passos de la figura 4.3 i escriu una frase per a cadascun.
Solució: Ordre: 1) parar i calmar-se; 2) cada persona explica la seva versió; 3) buscar els interessos; 4) proposar opcions; 5) acordar per escrit. Frases obertes.
10. Amplia. Redacta un acord per escrit per al conflicte anterior, amb els cinc elements: què ha passat, què es demana cada persona, què es canvia, qui ho vigila i quan es revisa.
Solució: Amplia. Resposta oberta; s'avalua que apareguin els cinc elements.

4.5Equips a les empreses
Llibre, pàg. 66
Gairebé cap empresa gran no funciona sense equips. I cada repte necessita les persones adequades. En una empresa o en una organització, la feina es divideix en equips: de producció, de vendes, d'administració, d'atenció al client. Cada equip té unes funcions i responsabilitats clares, i es coordina amb els altres. En una associació o en una ONG, els equips de persones voluntàries es reparteixen les tasques d'una altra manera, però la idea és la mateixa.
—Abans de començar un repte, un equip es pregunta quins recursos humans necessita: quantes persones, amb quins coneixements i habilitats i durant quant de temps. En una simulació de cafeteria a l'aula, sense activitat comercial real i supervisada pel centre, s'estudien les funcions de cuina, atenció, comptes i cartelleria; l'alumnat no hi és contractat. En general, la feina està prohibida abans dels 16 anys. Si falta alguna habilitat, es forma una persona o es demana ajuda fora.
| Lloc | Què fa | Habilitats |
|---|---|---|
| Cuina | Prepara entrepans i begudes | Higiene, ordre, rapidesa |
| Atenció | Serveix i cobra | Tracte amable, càlcul |
| Comptes | Anota ingressos i despeses | Ordre, precisió |
| Cartelleria | Dissenya la carta i els cartells | Dibuix, disseny |
—Aquesta diferència recorda per què importa repartir les oportunitats sense estereotips des de l'equip de l'institut. Si sempre dirigeixen les mateixes persones, es perd el talent de les altres. Un equip equitatiu dona les mateixes oportunitats de coordinar, parlar en públic i decidir, i també d'emprendre i dirigir.
—A les empreses hi ha equips permanents, que fan sempre la mateixa funció, i equips de projecte, que es formen per a un repte i es dissolen en acabar. En acabar, convé fer una petita revisió: què ha funcionat i què canviaríem. Un equip de projecte pot reunir persones de diverses àrees: per exemple, algú de disseny, algú de vendes i algú d'administració per llançar un producte nou.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
11. Pensa en un negoci del teu poble o del teu barri. Escriu quatre llocs que farien falta i què fa cadascun.
Solució: Resposta oberta (per exemple, en una fleca: flequer, dependent, repartidor, administratiu).
12. Amplia. Per al teu projecte, fes una llista de les habilitats que necessita el teu equip. Marca quines teniu i quines falten, i com cobriríeu les que falten.
Solució: Amplia. Resposta oberta; s'avalua que distingeixi el que tenen del que falta i proposi com cobrir-ho.
Començar per alguna cosa · Notes adhesives de colors
Llibre, pàgs. 67–68
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
La Inés Varela havia deixat el repte escrit a la pissarra i havia sortit a buscar unes fotocòpies: «Jornada d'acollida per a alumnat nou. Una setmana. L'equip decideix com s'organitza». Quan es va tancar la porta, l'aula de 3r B es va quedar callada uns segons, d'aquella manera com calla tothom esperant que un altre comenci.
La Martina va començar. Es va aixecar amb el xandall blau marí de ratlles blanques, es va ajustar la cua alta i va agafar un bloc de notes adhesives de sis colors. Mentre els altres encara llegien l'enunciat, ella ja havia dibuixat sis columnes amb retolador i havia posat un nom a dalt de cadascuna.
—Això va de pressa —va dir, sense girar-se—. Una columna per persona, un color per columna. Jo m'encarrego del que és urgent.
Enganxava notes sense parar, amb un copet de puny a cadascuna. Escrivia de pressa: «cartell», «llista de convidats», «berenar», «jocs», «megafonia», «guió de la visita». El groc, el seu, ja en portava sis. A la columna rosa de la Lucía n'hi havia quatre, a la blava d'en Dani tres, a la verda de la Salma altres tres i a la morada d'en Hugo, dues.
En Hugo, dempeus al costat de la pissarra amb la dessuadora granat, va llegir la primera de les seves dues notes sense dir res. Era una tasca petita, d'aquelles que es fan en deu minuts. Va assentir, com si no s'atrevís a canviar-la.
La Lucía va aixecar la vista del quadern, amb el bolígraf aturat i les ulleres tortes.
—Jo ni tan sols sabia que faria cartells.
—Se't dona bé dibuixar —va respondre la Martina.
—Ja, però no m'ho has preguntat.
En Dani, amb els auriculars grisos penjats del coll i el portàtil obert, va mirar la seva columna blava. Va teclejar alguna cosa i ho va esborrar. La Salma, amb la caçadora texana sobre la samarreta mostassa, comptava els colors de la pissarra amb el dit, com qui fa una suma que no li agrada.
La sisena columna era buida. A sobre hi tenia un nom escrit amb lletres grans: «Iker». La Martina va desenganxar una nota groga, pensant en veu alta.
—A l'Iker li poso això d'aquí, que és fàcil, i així…
—Qui ha decidit les columnes?
L'Iker no havia alçat la veu. Era a la seva cadira, amb els guants sense dits posats i els auriculars d'estudi sobre el coll de la camisa verda de quadres. Ho havia dit com qui pregunta l'hora.
La Martina es va girar amb la nota a la mà.
—Algú havia de començar.
—Val. Però qui ha decidit que les columnes fossin aquestes, i qui es queda amb què?
—Jo. Per guanyar temps.
—Doncs has guanyat temps —va dir l'Iker—. I has guanyat tasques. Mira quantes grogues hi ha.
La Martina va comptar amb els ulls. Ningú no va dir res. Se sentia el brunzit del projector i, al passadís, uns passos que s'allunyaven.
—No he dit que siguin totes meves —va dir al final, una mica més baixet.
—No, però són a la teva columna.
La Salma va deixar de comptar colors.
—Jo proposo una altra cosa. Que cada persona digui quina tasca se li dona bé. Allò d'apuntar cadascú en què és bo, us en recordeu? Si pogués triar, preferiria parlar amb la gent abans que dibuixar.
—I jo, dibuixar que parlar —va dir la Lucía.
—I jo, el que sigui que no sigui això —va murmurar en Hugo, i algú va somriure.
La Martina va mirar la columna groga, amb les seves sis notes perfectament alineades. Després va mirar els cinc que la miraven. Encara tenia l'última nota enganxada a la punta del dit, i no sabia a quina columna anava.
Va desenganxar una de les seves notes, la de la megafonia. Després una altra, la del berenar. Una tercera. Les va deixar al centre de la taula, entre els retoladors i els quaderns, sense dir res, amb el groc brillant sobre la fusta.
A la pissarra, la columna de la Martina es va quedar amb tres.
La porta es va obrir i va entrar la Inés Varela amb un munt de fotocòpies. Es va aturar al costat de la taula i va mirar les sis columnes, la groga amb només tres notes i les altres tres notes, quietes, entre els retoladors.
Ningú no va dir res. L'Iker va girar la cadira cap a ella i la Salma va obrir la boca, però la va tornar a tancar.
La Inés va treure una targeta de cartolina de la butxaca, va escriure una sola línia i la va enganxar a la pissarra, sota el nom de la Martina: «Com decidireu qui fa què?».

Situació d'aprenentatge: El nostre acord d'equip
Llibre, pàg. 69
Activitats individuals
- Escriu quin rol se't dona bé i quin voldries provar.
- Anota dues normes que t'ajudarien en equip.
- Escriu com resoldre una discussió.
Activitats en grup
- Repartiu rols sense estereotips i decidiu quan rotar-los.
- Munteu un tauler amb responsables i terminis.
- Feu el minirepte i reviseu l'acord.
Dades. Tauler de tres columnes (per fer, fent i fet); límit de dues targetes per persona a «Fent»; reunió de revisió de fins a deu minuts dins del minirepte d'una sessió. Referències dels casos: 48 hores entre cinc persones (9,6 cadascuna) i 16 targetes repartides en 6, 7 i 3. Comprovació individual. Sense ajuda, analitza un tauler de 12 targetes (4, 5 i 3) en què una persona té 4 de les 5 en marxa: calcula el percentatge i reorganitza'l amb un límit de dues per persona.

Informe: Treballar en equip a l'empresa
Llibre, pàg. 70
Quan algú diu que treballa «en equip», convé preguntar quantes persones el formen. El Directori Central d'Empreses (DIRCE) de l'INE compta les empreses pel nombre de persones assalariades que tenen, i això permet saber en quines mides d'empresa caben de veritat equips de treball.
—L'1 de gener de 2025 hi havia a Espanya 3.310.824 empreses. D'aquestes, 1.800.443 no tenien cap persona assalariada: el 54,4 %. Unes altres 901.955 en tenien una o dues: el 27,2 %. Les 608.426 restants, el 18,4 %, en tenien tres o més. També amb una o dues persones es poden repartir funcions: depèn de com s'organitzi cada empresa.
—A Catalunya el patró és semblant. De 610.062 empreses, 341.419 no tenien assalariats (56,0 %) i 160.816 en tenien una o dues (26,4 %). En tenien tres o més 107.827 (17,7 %).
—Significa això que qui treballa sola no forma part de cap equip? No necessàriament. Una autònoma col·labora amb qui li ven el material, amb qui li porta els comptes i amb la seva clientela. Aquesta xarxa de proveïdors i col·laboradors no forma automàticament un equip de treball ni és plantilla.
—A les empreses que sí tenen plantilla, els equips solen organitzar-se per funcions: produir, vendre, administrar, atendre. A mesura que una organització creix, pot necessitar més coordinació; el tauler i les reunions breus són eines possibles, no requisits de tot equip.
—També hi ha empreses pensades des del mateix equip. A les cooperatives de treball associat, les persones sòcies treballadores participen en el projecte comú; en una societat laboral, almenys la majoria del capital és de persones que hi treballen amb contracte indefinit, però no tot el personal ha de ser soci. Són un bon exemple que repartir la feina i el poder pot formar part del projecte. Si vols xifres actualitzades d'aquestes empreses, cerca-les al web del Ministeri de Treball i Economia Social.
—Convé llegir les dades amb cura. El DIRCE compta empreses, no persones: en el recompte d'empreses, una de 500 empleats compta com una unitat, igual que una de tres. Tampoc no mesura si els equips funcionen bé ni si són justos.
—Per al teu projecte, la conclusió és doble. Si la teva idea comença petita, potser durant un temps seràs l'única persona de la plantilla i necessitaràs una xarxa de col·laboradors. Si creix, hauràs de decidir quantes persones necessites, per a què i com es repartiran la feina.
Font: INE, Directori Central d'Empreses (DIRCE), 1 de gener de 2025, taula «Empreses per comunitat autònoma, activitat principal i estrat d'assalariats» (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 71
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Calcula
Activitat 19 · Empreses de 3 a 9 assalariats a Catalunya
A Catalunya hi ha 610.062 empreses i 76.989 tenen de 3 a 9 assalariats. Quin percentatge del total són?
Activitats
13. (comprensió) Al relat, com reparteix la Martina les tasques i què li pregunta l'Iker? Quin tret d'equip falta al principi?
Solució: La Martina assigna columnes per persona i es queda gairebé tot el que és urgent; l'Iker pregunta qui ha decidit les columnes. Falta la decisió compartida (responsabilitat compartida).
14. (comprensió) Què proposa la Salma? Amb quin contingut de la unitat 2 es relaciona la seva proposta i com reacciona la Martina al final?
Solució: La Salma proposa que cada persona digui què se li dona bé; és la idea de la unitat 2 (fortaleses). La Martina desenganxa tres notes i les deixa al centre: accepta començar a repartir de nou.
15. (càlcul) A la pissarra del relat hi ha 18 notes adhesives: la Martina, 6; la Lucía, 4; en Dani, 3; la Salma, 3; en Hugo, 2; l'Iker, 0. Calcula a) quin percentatge és de la Martina; b) quantes notes tocarien a cada persona amb un repartiment equilibrat; c) quin percentatge dels 18 representen les 3 que conserva la Martina.
Solució: a) 6 / 18 = 33,3 %; b) 18 / 6 = 3 notes cada persona; c) 3 / 18 = 16,7 %.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Els equips amb un líder fort que ho decideix tot rendeixen un 40 % més. Anomena la persona més decidida i que decideixi per tothom». Quin problema té la dada i quin problema té el consell, segons el que has vist sobre equips i rols?
Solució: La dada (40 %) no té font. El consell confon liderar amb manar i deixa fora la veu de l'equip; la ciència de 4.2 apunta a repartir bé els torns de paraula.
17. (document) Llegeix aquestes normes d'un equip: «1) Arribem a l'hora. 2) Qui no pugui venir avisa abans de les 20.00 h del dia anterior. 3) Les decisions es voten; si hi ha empat, ho parlem una altra vegada l'endemà. 4) Cada setmana modera la reunió una persona diferent». Escriu: a) quina norma prevé els conflictes de puntualitat; b) què falta sobre el repartiment de tasques i els terminis; c) una norma més que afegiries.
Solució: a) La norma 1 i la 2; b) falta com es reparteixen les tasques i qui posa els terminis; c) resposta oberta (per exemple, «Cada tasca té una persona responsable i una data»).
18. (aplicació) El teu equip té quatre persones i vuit tasques: dues de tècniques, dues d'escriptura, dues de disseny i dues de contacte amb altres persones. Reparteix les tasques i explica com respectes el que sap cada persona i evites els estereotips de gènere. Afegeix una regla perquè les tasques rotin cada setmana i escriu a qui li tocaria cadascuna la segona.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que repartixi segons habilitats i interessos, no per gènere, i que ofereixi rotació.
19. (cas amb taula) La taula recull les empreses de Catalunya i d'Espanya amb tres a nou persones assalariades, una mida de plantilla petita. Calcula a cada territori: a) quin percentatge són del total d'empreses; b) quin percentatge són de les que tenen tres assalariats o més. Fes servir un decimal. Què et diu sobre la proporció d'empreses amb plantilles petites? Per què no permet saber quants equips hi ha?
Solució: a) Catalunya: 76.989 / 610.062 = 12,6 %; Espanya: 446.954 / 3.310.824 = 13,5 %. b) Catalunya: 76.989 / 107.827 = 71,4 %; Espanya: 446.954 / 608.426 = 73,5 %. Les empreses amb tres o més assalariats són una minoria i, entre elles, unes set de cada deu tenen de 3 a 9; la dada no diu quants equips hi ha ni la mida.
20. (transferència individual, sense ajuda) En un tauler de 12 targetes n'hi ha 4 per fer, 5 fent i 3 fetes. Una persona té 4 de les 5 targetes en marxa. Calcula quin percentatge de les targetes en marxa té, explica quin és el problema i reorganitza el tauler amb un límit de dues targetes per persona en un equip de quatre. Explica en dues frases per què aquest límit ajuda l'equip i quina altra regla proposaries.
Solució: 4 / 5 = 80 %. Problema: una persona concentra la majoria de les targetes en marxa. Reorganització possible amb límit de 2: la persona es queda amb 2 i en passa 2; amb la resta, un repartiment com 2, 1, 1, 1.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 72
Treballar en equip
- Grup o equip
- Meta comuna
- Interdependència
- Responsabilitat compartida
- Avantatges i riscos
- Rols
- De tasca i de relació
- Complementarietat
- Rotació i coeducació
- Organitzar
- Tasques amb responsable i termini
- Tauler: per fer, fent, fet
- Límit de treball en curs per persona
- Reunió breu, accessible i amb hora de fi
- Revisar el repartiment periòdicament
- Conflictes
- Fonts
- Mediació
- Acord per escrit
- A l'empresa
- Equips per funcions
- Recursos humans necessaris
Resum
Un equip és un grup amb una meta comuna, tasques que es complementen i responsabilitat compartida. Treballar així aporta idees, reparteix la càrrega i detecta errors, però té riscos, com el repartiment desigual, que una persona decideixi per totes o que algú faci menys esforç perquè confia en els altres (gandulesa social). Els rols són els papers que assumeix cada persona: de tasca, perquè la feina surti, i de relació, perquè l'equip funcioni. Es reparteixen segons el que cada una sap i vol aprendre, no segons estereotips de gènere, i es poden rotar. Per organitzar la feina es converteix el repte en tasques amb responsable i termini, se'n segueix l'estat en un tauler (per fer, fent i fet), es posa un límit de treball en curs i es fan reunions breus. Els conflictes són normals i molts es poden gestionar amb calma, escolta, mediació si cal i un acord per escrit; davant d'assetjament o violència es demana ajuda adulta i s'aplica el protocol del centre. A les empreses, els equips s'organitzen per funcions i cada repte exigeix calcular quines persones i quines habilitats fan falta. Segons l'INE, menys d'una de cada cinc empreses té tres assalariats o més, tant a Catalunya com a Espanya. Al relat, el repartiment millora quan cada persona diu què se li dona bé i es decideix entre totes. Un equip equitatiu dona a totes les persones les mateixes oportunitats de coordinar, parlar en públic i decidir.