Salta al contingut

Emprenedoria · 1r, 2n o 3r d'ESO · Primer trimestre

Unitat 3 · Comunicar, negociar i liderar

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 41–56

Situació de partida

Llibre, pàgs. 41–42

Carrer comercial amb aparadors; dues noies passegen.

És octubre a 3r B de l'Institut Ribera Nord de Valldelana. La Inés Varela ha demanat que cada alumne prepari una idea per millorar l'institut i que l'expliqui en un minut. A la Martina li agrada manar, però parlar davant de tota la classe li costa. En Dani creu que un assistent d'IA li escriurà el guió «en un moment». La Salma pregunta qui ha comprovat les dades. La Inés reparteix targetes amb una norma: primer s'escolta i després es respon.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Explicar els elements de la comunicació, les seves barreres i com s'escolta de manera activa
  • Preparar una presentació d'un minut amb problema, idea, destinatari i motiu
  • Negociar buscant un acord en què guanyin les dues parts i calcular l'interval de preus que totes dues parts accepten (la zona d'acord)
  • Reconèixer què motiva les persones i com es reconeix la seva feina
  • Distingir estils de lideratge i valorar el lideratge compartit

Per començar

  1. Quan has convençut algú d'alguna cosa sense cridar ni imposar-te? Com ho vas fer?
  2. Quina diferència hi ha entre sentir i escoltar?
  3. Vols comprar una bici de segona mà i la persona que la ven demana més del que tens. Què fas?
  4. Manar i liderar és el mateix? Pensa en un capità d'equip que t'hagi agradat.

Mapa de la unitat

3.1Comunicar

Llibre, pàgs. 43–44

Comunicar és molt més que parlar. Perquè un missatge arribi, algú l'ha d'entendre, i això depèn dels dos. Comunicar és transmetre un missatge a una altra persona de manera que l'entengui. Hi intervenen diversos elements. L'emissor és qui envia el missatge. El receptor és qui el rep. El missatge és el que es vol dir. El canal és el mitjà pel qual viatja: la veu, un xat, un cartell. I el codi és el llenguatge que fan servir tots dos, amb les seves paraules i els seus gestos. Si el codi no és compartit (per exemple, una altra llengua), el missatge no s'entén. Parlar molt de pressa o fer servir sigles desconegudes són altres barreres.

—Perquè la comunicació sigui eficaç, el receptor ha d'entendre el que l'emissor volia expressar. Si no, el missatge s'ha enviat, però no s'ha comunicat. Això passa més sovint del que sembla, perquè entre l'emissor i el receptor apareixen les barreres: tot el que impedeix o deforma el missatge. Per això convé comprovar-ho.

—Un truc per comprovar si has comunicat bé és demanar a l'altra persona que repeteixi el que ha entès. Si ho explica de manera diferent de com volies, reviseu entre els dos el missatge, el canal i les possibles barreres. Si coincideix amb el que volies dir, el missatge ha arribat.

—Hi ha barreres de diversos tipus. Les físiques, com el soroll del pati o una mala connexió. Les del llenguatge, com una paraula tècnica que l'altre no coneix. Les emocionals, com estar enfadat o neguitós. I les dels prejudicis, quan decideixes que alguna cosa no val abans d'escoltar-la perquè la diu una persona determinada.

—Un exemple de barrera del llenguatge: expliques a un veí gran com fer servir una aplicació i dius «toca la icona del menú». Potser no sap quina icona és. Per saber-ho, no n'hi ha prou de preguntar «ho has entès?», perquè gairebé tothom diu que sí. És millor demanar-li que t'ho expliqui amb les seves paraules.

Figura 3.1. Elements de la comunicació i barreres que la deformen. Emissor → Missatge → Receptor, amb l'etiqueta «canal» a les fletxes i la nota «Codi: llenguatge compartit»; barreres: soroll, llenguatge, emocions, prejudicis. Peu: «Esquema il·lustratiu»
Figura 3.1. Elements de la comunicació i barreres que la deformen

—També comuniquem sense parlar. La comunicació verbal fa servir paraules, parlades o escrites. La no verbal inclou la mirada, els gestos i la postura; el to de veu és paraverbal. Les dues es barregen. Si dius «estic bé» amb el cap cot, qui t'escolta pot notar que paraules i gest no coincideixen i demanar-te que ho aclareixis. Per això convé que el que dius i com ho dius vagin en la mateixa direcció.

—La comunicació escrita té les seves pròpies regles. No es veuen els gestos ni se sent l'entonació, així que un missatge curt pot semblar sec. En un xat o en un correu, convé saludar, ser clar i rellegir abans d'enviar. Un missatge escrit es queda, i pot circular sense que el controlis. El que publiques en línia influeix en la teva marca personal: la imatge que els altres es fan de tu.

—Escoltar és l'altra meitat. L'escolta activa consisteix a prestar atenció de debò al que diu l'altre. Es practica amb quatre gestos: mostrar atenció (per exemple, orientant-te cap a qui parla), no interrompre, repetir amb les teves paraules el que has entès («si he entès bé, dius que…») i preguntar el que no t'ha quedat clar. Qui escolta així no perd temps: evita malentesos i mostra respecte.

—Escoltar bé també exigeix guardar el mòbil i aguantar els silencis. Quan algú calla un moment no sempre ha acabat: potser està pensant com dir-ho. Si el talles, perds just el més important.

Classifica

Activitat 1 · Els elements de la comunicació

Una delegada llegeix un avís per megafonia a l'hora del pati, però hi ha molt soroll i la meitat de l'alumnat no se n'assabenta. Assigna cada part a un element.

La delegada

L'alumnat

L'avís

La megafonia

El soroll del pati

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

1. Identifica els elements de la comunicació en aquesta escena: una delegada llegeix un avís per megafonia a l'hora del pati, però hi ha molt soroll i la meitat de l'alumnat no se n'assabenta. Assenyala emissor, receptor, missatge, canal i barrera.

Solució: Emissor: la delegada; receptor: l'alumnat; missatge: l'avís; canal: megafonia; barrera: soroll del pati (física).

2. Practica l'escolta activa en parelles. Una persona explica durant un minut com va ser el seu cap de setmana. L'altra només pot mirar, assentir i, quan acabi, repetir el que ha entès amb les seves paraules. Després canvieu. Anota què et va costar més.

Solució: Resposta personal; s'avalua que miri, no interrompi i repeteixi amb les seves paraules.

3.2Presentar una idea

Llibre, pàgs. 44–46

Una bona idea mal explicada es perd. En un minut es pot dir l'essencial si saps què vols que recordin. Presentar una idea és explicar-la de manera clara i ordenada perquè altres l'entenguin i s'hi interessin. No cal parlar molt. En un minut hi caben entre 100 i 140 paraules, segons el ritme i les pauses, i això basta per a l'essencial si ho organitzes.

—Un bon missatge d'un minut té quatre parts. Primer, el problema: què falta o què molesta. Segon, la idea: què proposes. Tercer, el destinatari: per a qui és i a qui serveix. Quart, el motiu: per què ets tu, o el teu equip, qui ho pot fer. Si en falta una de les quatre, el públic es queda amb una pregunta.

—Al principi, el públic decideix en pocs segons si li interessa. Per això la primera frase importa. Pots començar amb una pregunta («quants ens avorrim al pati?»), amb una petita escena o amb una dada que hagis comprovat. Evita començar amb «hola, la meva presentació va de…».

—Un exemple. «Al pati no hi ha on seure a llegir (problema). Proposo instal·lar tres bancs amb caixes de llibres per deixar en préstec, amb permís del centre (idea). És per a qui vulgui llegir o xerrar al pati (destinatari). Jo m'ofereixo a portar el registre de préstecs perquè ja ho faig al club de lectura (motiu).» Són quatre frases i es diu en menys d'un minut. Prova de dir-lo en veu alta i cronometra'l: sovint sobra una frase.

—Al final, digues què vols que faci el públic: que s'apunti, que opini, que voti, que deixi alguna cosa. Una presentació sense petició final sona a xerrada. I quan acabis, dona les gràcies i espera preguntes sense posar-te a la defensiva.

—El suport visual ajuda si no distreu. Una diapositiva o un cartell ha de tenir poques paraules, lletra gran i una sola idea. Si el públic llegeix el que has escrit, deixa d'escoltar-te. Per a un minut, basten poques diapositives (fins a tres): el problema, la idea i el que demanes. Si fas servir una imatge, que es vegi bé des del fons de l'aula. Si fas servir un gràfic, que tingui un títol que digui què cal veure-hi. I si fas servir una xifra, que sigui comprovable.

—L'oratòria són les tècniques per parlar en públic. Parla a poc a poc, que se't senti fins al fons. Fes pauses: ajuden a respirar i a fer que el públic et segueixi. Mira diferents persones, no el terra ni la pantalla. I assaja en veu alta: es nota molt qui s'ha escoltat abans. Si pots, grava't amb el mòbil només per escoltar-te i després esborra l'àudio.

—Assajar bé no és llegir-ho al cap. Fes-ho tres vegades: en veu alta i a poc a poc; amb un cronòmetre; i davant d'algú que et digui quina part no ha entès. Cada assaig serveix per ajustar una sola cosa: el ritme, el volum o les pauses.

—És normal tenir nervis. Gairebé tothom els sent. Ajuda respirar fons abans de començar, conèixer bé la primera frase i recordar que el públic vol que et surti bé. Els nervis es redueixen amb la pràctica, no amb la força de voluntat. Ajuda també tenir un pla B: si t'oblides d'una frase, digues el següent que recordis i continua; el públic sovint no nota que t'has saltat una frase.

Cas · Un minut per convèncer

Cas fictici.

Dos equips presenten la mateixa idea, una biblioteca de jocs de taula al pati. El professorat puntua amb quatre criteris, de 0 a 3 punts cadascun (0 = no apareix, 3 = molt clar). L'equip A parla sense guió; l'equip B fa servir les quatre parts del missatge.

CriteriEquip AEquip BMàxim
Problema clar133
Idea concreta233
Per a qui123
Per què nosaltres023
  1. Suma les puntuacions de l'equip A: 1 + 2 + 1 + 0 = 4 punts de 12. Pas 2. Suma les de l'equip B: 3 + 3 + 2 + 2 = 10 punts de 12. Pas 3. Calcula els percentatges: A, 4 / 12 = 33,3 %; B, 10 / 12 = 83,3 %. La diferència és de 10 − 4 = 6 punts. Resultat: l'equip B obté 10 punts de 12 (83,3 %) i l'A, 4 de 12 (33,3 %). Què vol dir: en aquestes dues presentacions, la que té una estructura més clara obté més punts. Límit: són dues presentacions i quatre criteris; la puntuació mesura la claredat del missatge, no si la idea és bona.

Ordena

Un missatge d'un minut

Ordena les quatre parts d'un bon missatge d'un minut, com apareixen a l'apartat.

  1. Problema: què falta o què molesta
  2. Idea: què proposes
  3. Destinatari: per a qui és
  4. Motiu: per què ets tu qui ho pot fer

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

3. Escriu un missatge d'un minut, amb les quatre parts, per proposar una millora al teu institut. Subratlla cada part amb un color.

Solució: Resposta oberta; es comproven les quatre parts del missatge.

4. Revisa la resposta simulada de «Revisa la IA». Explica quin problema té la dada i com s'ha de fer servir un assistent en preparar una presentació.

Solució: La dada (85 %) no té font: pot ser inventada. Cal buscar l'estudi, qui el va fer i quan; si no apareix, no es fa servir. Reescriptura: «Al pati hi ha qui no sap què fer. Proposem bancs amb llibres».

5. Amplia. Dissenya tres diapositives per al teu missatge amb menys de 15 paraules cadascuna. Explica què vas treure i per què.

Solució: Amplia. Tres diapositives amb menys de 15 paraules; s'avalua que tregui l'accessori.

3.3Negociar

Llibre, pàgs. 46–48

Negociar no és guanyar a costa de l'altre. És buscar un acord que les dues parts puguin acceptar. Negociar és parlar amb una altra persona per arribar a un acord quan no voleu exactament el mateix. Passa quan compres alguna cosa de segona mà, quan reparteixes tasques en un grup o quan acordes amb la teva família l'hora de tornar a casa. Gairebé tothom negocia cada dia sense adonar-se'n, i per això convé aprendre a fer-ho amb mètode.

—La clau és distingir posicions i interessos. La posició és el que dius que vols: «vull que me la venguis per 25 €». L'interès és el que hi ha al darrere: «necessito una bici per anar a entrenar i no tinc gaires diners». Dues posicions poden xocar, però conèixer els interessos pot ajudar a trobar opcions. Per això convé preguntar «per a què?» abans de discutir. Practica-ho diverses vegades abans de negociar.

—Una manera de descobrir l'interès és preguntar «per a què ho vols?» o «què passaria si no arribem a un acord?». Moltes vegades la resposta canvia la negociació. Escolta la resposta fins al final abans de proposar res. Si el venedor vol un preu alt perquè necessita diners per comprar peces, potser n'accepta menys si li pagues en mà en aquell moment.

—Abans de negociar cal preparar-se. Fes-te tres preguntes. Què vull aconseguir? Fins on puc acceptar? Això és el teu límit. Què faré si no hi ha acord? Això és la teva alternativa. Qui coneix la seva alternativa negocia amb més calma, perquè sap que no depèn d'aquell únic tracte.

—Anota les tres respostes abans de començar i no les canviïs a mitja conversa per impuls. Així ho tindràs clar si la conversa s'embolica. Si necessites pensar, digues «deixa'm pensar-hi» i torna més tard.

—Cada part té un límit. Entre el límit d'una i el de l'altra pot haver-hi una zona d'acord: els preus que les dues accepten. Si el venedor no baixa de 28 € i la compradora no puja de 30 €, la zona d'acord és de 28 € a 30 €, extrems inclosos, si tots dos límits són reals. Si el venedor no baixa de 32 € i ella no puja de 30 €, no hi ha zona i no hi haurà tracte, tret que canviïn altres condicions.

Figura 3.2. Zona d'acord entre el preu mínim del venedor i el màxim de la compradora (exemple del cas: en una negociació real no es coneixen els límits de l'altre; la de 35 € supera el pressupost de la Martina). Eix de 24 a 42 €; marques: oferta de la Martina 25, mínim de l'Anselmo 28, màxim de la Martina 30, preu demanat 40, una altra bici 35 (supera el pressupost de la Martina). Zona 28-30 ombrejada; acord 29. Peu: «Dades fictícies»
Figura 3.2. Zona d'acord entre el preu mínim del venedor i el màxim de la compradora (exemple del cas: en una negociació real no es coneixen els límits de l'altre; la de 35 € supera el pressupost de la Martina)

—Un acord guanyar-guanyar és el que deixa les dues parts millor que la seva alternativa de no arribar a un acord. De vegades s'aconsegueix canviant alguna cosa més que el preu: un termini, una revisió gratuïta, una ajuda. Com més coses es puguin moure, més fàcil és trobar un tracte bo per als dos.

—Algunes tècniques senzilles ajuden. Comença amb una pregunta, no amb una exigència. Escolta per entendre l'interès de l'altre. Proposa opcions en lloc d'una sola solució. I no prenguis els desacords com una cosa personal: es negocia un preu o un repartiment, no la persona. Acaba sempre repetint el que heu acordat perquè després no hi hagi dubtes.

—Hi ha errors que arruïnen una negociació: dir el teu màxim des del principi, mentir sobre els teus límits (si et descobreixen, perds confiança), regatejar sense escoltar i pressionar l'altre amb pressa. Una negociació honesta i tranquil·la sol tancar acords que duren.

Cas · El preu de la bici

Cas fictici.

La Martina vol una bici de segona mà per anar a entrenar. El senyor Anselmo la ven i en demana 40 €. La Martina no pot pagar més de 30 €. L'Anselmo, per la seva banda, no n'acceptaria menys de 28 € per les seves peces i el seu temps. Un altre venedor ofereix una bici a 35 € amb els frens nous.

DadaValor
Preu demanat per l'Anselmo40 €
Màxim de la Martina30 €
Mínim de l'Anselmo28 €
Una altra bici (oferta d'un altre venedor)35 €
  1. Mira si hi ha zona d'acord. El mínim de l'Anselmo (28 €) és menor que el màxim de la Martina (30 €), així que n'hi ha: de 28 a 30 €. La seva amplitud és 30 − 28 = 2 €. Pas 2. Calcula el punt mitjà: (28 + 30) / 2 = 29 €. És un preu raonable per a les dues parts. Pas 3. Compara amb l'altra oferta: 35 € són 6 € més que el punt mitjà i 5 € més que el màxim de la Martina. No és viable. Pas 4. Calcula el que estalvia la Martina respecte al preu demanat: 40 − 29 = 11 €, el 27,5 % de 40 €. L'Anselmo obté 29 − 28 = 1 € sobre el seu mínim, que no és el benefici. Resultat: acord possible entre 28 € i 30 €; amb 29 € els dos hi surten guanyant. Què vol dir: la zona és petita (2 €), així que altres condicions, com una revisió gratuïta al mes durant tres mesos, poden pesar més que un euro. Límit: a l'inici la Martina no coneix el mínim de l'Anselmo (al relat, ell l'hi diu) ni ell el seu màxim.

Simulador

Cas · El preu de la bici

La Martina no pot pagar més de 30 € i l'Anselmo no n'acceptaria menys de 28 €. Calcula l'amplitud de la zona d'acord i el punt mitjà. Canvia les xifres per provar altres casos.

€
€
€
Amplitud de la zona d'acord (si és negativa, no n'hi ha)2 €
Punt mitjà29 €
Estalvi de qui compra respecte al preu demanat11 €
Estalvi en % del preu demanat27,5 %

Si l'amplitud és negativa, el mínim de qui ven supera el màxim de qui compra: no hi ha zona d'acord, tret que canviïn altres condicions.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

6. Distingeix posició i interès en cada cas: a) «No et deixo la tauleta més d'una hora»; b) «No vull compartir carpeta amb ell»; c) «Vull que em tornis avui el llibre». Escriu un possible interès al darrere de cada frase.

Solució: a) Interès: fer servir la tauleta el temps suficient per acabar alguna cosa; b) interès: evitar tensions o repartir de forma justa; c) interès: tenir el llibre per estudiar. S'accepten altres respostes raonades.

7. Una venedora demana 18 € per una motxilla. Tu només pots pagar 14 €, i ella no baixaria de 12 €. Calcula si hi ha zona d'acord, quina és la seva amplitud i el seu punt mitjà.

Solució: Zona: de 12 a 14 €, perquè el mínim de la venedora (12) és menor que el màxim del comprador (14). Amplitud: 14 − 12 = 2 €. Punt mitjà: (12 + 14) / 2 = 13 €.

8. Amplia. Prepara la teva pròpia negociació: tries alguna cosa que vulguis (més temps de pantalla, un canvi de torn) i escrius què vols, el teu límit i la teva alternativa. No facis servir dades reals de la teva família.

Solució: Amplia. Resposta oberta amb tres parts: el que vol, límit i alternativa.

3.4Motivar

Llibre, pàg. 49

Un equip amb ganes rendeix diferent. La motivació no es compra: es cuida. La motivació és el que t'impulsa a fer alguna cosa i a continuar-la fent. Pot venir de dins o de fora. La motivació interna neix del gust per la tasca o del sentit que hi trobes: aprendre, ajudar, superar-te. L'externa ve d'un premi o d'evitar un càstig, com una nota o un regal. També s'hi diu intrínseca i extrínseca.

—Cap de les dues no és dolenta, però no funcionen igual. Els premis poden ajudar a començar algunes tasques, i l'interès per la tasca afavoreix que es mantingui; depèn de la persona i de com es faci servir el premi. Si pagues sempre pel que a algú ja li agrada fer, de vegades es perd el gust. Per això convé combinar el reconeixement amb tasques que tinguin sentit per a cada persona.

—Hi ha tres coses que solen motivar. Sentir que el que fas té sentit: saber per a què serveix. Sentir que pots decidir alguna cosa: tenir una mica de llibertat en com ho fas. I sentir que et reconeixen: que algú veu el que has fet i t'ho diu.

—Un equip es motiva també amb petites metes. Quan el projecte és llarg, costa veure els avenços. Dividir-lo en passos curts i celebrar-ne cadascun ajuda a mantenir les ganes. Celebrar no vol dir fer una festa: pot ser dir «ja tenim el primer tros» davant de tothom.

—Reconèixer bé és un art. Un «molt bé» genèric sovint ajuda menys que un reconeixement concret. Funciona millor dir el que s'ha fet i què ha suposat: «Has ordenat les inscripcions per dies i així hem trobat tothom a la primera». És concret i no costa diners. Reconeix també l'esforç, no només el resultat.

—Un líder desmotiva sense voler si només assenyala errors, si canvia les regles cada dia o si es queda amb el mèrit. Un equip desmotivat deixa de proposar. Per això, abans de demanar més esforç, convé preguntar què falta: claredat, ajuda, temps o reconeixement.

Classifica

Activitat 9 · Motivació interna o externa?

Classifica cada situació.

Estudies perquè t'agrada la química.

Ajudes en un projecte perquè et donin un punt extra.

Practiques guitarra perquè gaudeixes tocant.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

9. Classifica aquestes situacions com a motivació interna o externa: a) estudies perquè t'agrada la química; b) ajudes en un projecte perquè et donin un punt extra; c) practiques guitarra perquè gaudeixes tocant. Explica per què.

Solució: a) Interna; b) externa; c) interna.

10. Amplia. Escriu un reconeixement concret, de dues frases, per a un company que ha fet bé una tasca d'equip. Ha de dir què va fer i què va canviar gràcies a això.

Solució: Amplia. Resposta oberta; s'avalua que digui què va fer i què va canviar.

3.5Liderar

Llibre, pàgs. 49–50

Un líder no és qui més mana, sinó qui ajuda que el grup arribi allà on vol anar. Liderar és influir en un grup perquè treballi cap a una meta comuna. El lideratge no és el mateix que manar: es pot manar sense liderar, quan el grup només obeeix, i es pot liderar sense càrrec, quan els altres et segueixen perquè confien en tu.

—Hi ha tres estils de lideratge molt coneguts. L'autoritari decideix sol i ordena. Pot ser ràpid, però, si es fa servir sempre, el grup deixa d'aportar. El democràtic o participatiu escolta, demana opinions i decideix segons el procediment acordat amb el grup. És més lent, però l'equip se sent part. L'estil deixar fer dona molta autonomia i gairebé no intervé. Pot funcionar amb equips molt experts i objectius clars, i malament si falta coordinació.

Figura 3.3. Tres estils de lideratge: qui decideix en cadascun. Autoritari: «decideix el líder»; Democràtic: «el líder escolta i el grup participa»; Deixar fer: «decideix cada persona». Peu: «Esquema il·lustratiu»
Figura 3.3. Tres estils de lideratge: qui decideix en cadascun

—Cap no és el millor sempre. Si hi ha una urgència, una instrucció clara pot salvar la situació. Si l'equip és nou, cal més guia. Si l'equip té experiència, convé deixar-li més marge. Un bon líder canvia d'estil segons el moment. Passa igual en un equip d'esport: una entrenadora no diu el mateix en una final que en un entrenament. Amb poc temps i poca experiència, convé donar instruccions clares; amb temps i gent experta, escoltar i deixar marge.

—El lideratge positiu posa el focus en el que funciona. Reconeix els avenços, anima i corregeix sense humiliar. I el lideratge compartit reparteix la responsabilitat: segons la tasca, lidera la persona que millor ho sap. En un equip es poden repartir funcions de lideratge (comunicació, comptes, logística), amb responsabilitats clares. Per exemple, qui sap més de números pot liderar els comptes mentre una altra persona lidera la comunicació. Això exigeix confiar en els altres i acceptar que no cal controlar-ho tot. Liderar no vol dir tenir sempre la raó, sinó ajudar que el grup decideixi bé.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

11. El teu equip ha de lliurar un treball demà i falta molt per fer. Decideix quin estil de lideratge faries servir i per què. Canviaries d'estil si tinguessis una setmana?

Solució: Amb poc temps, un estil més directiu amb tasques clares; amb una setmana, un de democràtic. Resposta justificada.

12. Amplia. Pensa en algú a qui consideris líder, sense ser el seu cap. Escriu tres coses que fa i que el converteixen en líder.

Solució: Amplia. Resposta oberta.

Començar per alguna cosa · La bici del senyor Anselmo

Llibre, pàgs. 51–52

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

El diumenge, els encants de la ribera feien olor de pa calent i de metall vell. Hi havia parades de roba, taules amb llibres, un ós de peluix sense un ull i una bàscula sobre una caixa. El sol d'octubre picava fluix, però n'hi havia prou per estar sense abric.

La Martina anava amb el xandall blau marí de ratlles blanques i la motxilla a l'espatlla. S'havia recollit la cua alta i duia una ampolla d'aigua a la mà. Es va aturar davant d'una parada que no venia res que ella hagués buscat: una bici blau clar, de les de sempre, amb el seient una mica esquerdat. El quadre estava una mica gastat.

Es va ajupir al costat de la roda. Un home gran, amb boina grisa, barba blanca i un jersei blau amb cremallera, es va acostar sense pressa.

—Només tinc aquesta —va dir—. No n'hi ha cap altra d'igual a la parada.

—Quant? —va preguntar la Martina.

—Quaranta euros.

Ella no va contestar de seguida. Va notar que la xifra se li quedava flotant al cap, grossa i rodona. A classe havien vist que qui diu primer un número arrossega l'altre, i s'havia proposat no deixar-s'hi.

—Abans de parlar de preu, puc preguntar per què la ven?

—Les arreglo i les venc —va dir el senyor Anselmo—. Em dic Anselmo. Si no, acaben en un contenidor. És una pena.

—I què li ha arreglat, a aquesta?

Ell es va ajupir al seu costat, amb un cruixit de genolls, i va assenyalar amb el dit el pinyó i la cadena.

—La cadena és nova. La vaig comprar jo. I els frens els he revisat. Pedala sense soroll.

—Llavors la cadena és el que més pesa en el preu.

—El que més m'ha costat, sí.

La Martina va assentir, sense somriure encara, i va prémer amb el polze el pneumàtic per veure si estava dur.

—Jo la vull per anar a entrenar, tres tardes per setmana. Però no puc pagar tant. Què li sembla vint-i-cinc?

—Això és una broma.

—És una oferta.

L'Anselmo va riure, i el riure li va moure la barba. Es va passar la mà per la boina.

—Per sota de vint-i-vuit no em surt —va dir a poc a poc—. Peces i temps. Però tu tens pinta de cuidar-la. Què et sembla vint-i-nou?

—I què més inclou?

—Com, què més?

—Si torno i s'afluixa alguna peça, què passa?

El senyor Anselmo la va mirar amb els ulls entreclosos, com es mira qui acaba de dir alguna cosa inesperada.

—Doncs tornes un diumenge al mes durant tres mesos, et reviso els ajustos i no et cobro. Si alguna cosa es trenca per mal ús, això ja és una altra cosa.

—Vint-i-nou euros i una revisió al mes durant tres mesos —va repetir la Martina—. Fet.

Es van encaixar la mà, i la de l'Anselmo era aspra i càlida alhora.

—Saps què és el que em fa pena? —va dir l'Anselmo, sense deixar anar la bici—. Que d'aquí a una estona vindrà algú i em demanarà que li baixi a vint, sense preguntar res. I jo li diré que no, i se n'anirà.

—Doncs haurà perdut una bici bona.

—Això dic jo.

La Martina va treure els diners, comptats en un sobre que duia a la butxaca, i els va deixar a la mà oberta de l'Anselmo. Ell no els va comptar i li va donar un justificant amb la data, el preu i les tres revisions pactades.

—Fins diumenge que ve, doncs —va dir ella.

Va agafar el manillar. Abans de marxar es va quedar un moment mirant les parades del voltant, la roba penjada, els llibres en piles, les joguines. Va pensar en veu alta, gairebé sense adonar-se'n.

—I si n'hi hagués un d'així al costat de l'institut?

L'Anselmo es va arronsar d'espatlles i va tornar a la seva cadira plegable, sense dir ni que sí ni que no, i va començar a ordenar les claus angleses.

La Martina, ajupida al costat d'una bici blau clar, mira la cadena que li assenyala el senyor Anselmo.
La Martina, ajupida al costat d'una bici blau clar, mira la cadena que li assenyala el senyor Anselmo.

Situació d'aprenentatge: Defensa la teva idea en un minut

Llibre, pàg. 53

Activitats individuals

  • Tria una idea per millorar l'institut.
  • Escriu el missatge amb problema, idea, destinatari i motiu.
  • Prepara tres diapositives amb poc text.

Activitats en grup

  • Presenteu en parelles i puntueu amb la rúbrica de 0 a 3.
  • Negocieu una millora concreta: què demaneu, què accepteu i la vostra alternativa.
  • Milloreu el missatge amb el retorn rebut.

Dades. Rúbrica: problema clar, idea concreta, per a qui, per què nosaltres (0 a 3 punts cada criteri, 12 com a màxim). Referència del cas: equip A, 4 punts; equip B, 10 punts. La presentació dura un minut, entre 100 i 140 paraules. Comprovació individual. Sense ajuda, escriu un missatge d'un minut per a una idea nova, llegeix-lo en veu alta per comprovar-ne la durada i puntua'l amb la rúbrica. Després calcula la teva puntuació sobre 12 i el percentatge.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «Defensa la teva idea en un minut» → individual → grup → producte → comprovació
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Parlar en públic s'aprèn

Llibre, pàg. 54

Moltes persones senten nervis quan han de parlar davant d'altres. És una experiència molt comuna, i no vol dir que es parli malament. Parlar en públic és una destresa: com anar amb bici, millora amb la pràctica i amb algú que et corregeixi.

—Els centres educatius ho saben, i per això hi ha activitats pensades per entrenar-ho. A Catalunya, la Xarxa Vives d'Universitats organitza la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat, amb el suport del Departament d'Educació: equips de 3 a 5 alumnes d'un mateix centre defensen una posició a favor o en contra d'un tema d'actualitat. Hi ha una fase local i una final, i hi pot participar l'alumnat de 4t d'ESO, batxillerat i formació professional. Si fas 1r, 2n o 3r d'ESO, encara no hi pots participar, però t'hi pots preparar. Cada curs canvien el tema, les dates i les bases: consulta la convocatòria vigent.

—Aquestes competicions tenen una cosa en comú: obliguen a preparar els arguments, a escoltar l'equip contrari i a parlar amb ordre. Dit d'una altra manera, entrenen el que has vist en aquesta unitat: estructurar un missatge, escoltar activament i contrastar punts de vista amb respecte.

—No cal competir per practicar. Pots presentar un treball en veu alta, llegir una notícia als companys, explicar un exercici a la pissarra o gravar-te sol per escoltar-te. L'important és repetir en situacions petites i poc arriscades, i pujar la dificultat a poc a poc.

—Hi ha alguns consells senzills que es repeteixen a tots els programes. Prepara una primera frase que et sàpigues de memòria. Parla més a poc a poc del que creus necessari. Respira abans de començar. Mira una persona cada vegada, i passa a una altra. I accepta que t'equivocaràs alguna vegada: el normal és continuar i no disculpar-te durant deu minuts.

—Convé llegir aquesta informació amb cura. Participar en una competició no garanteix parlar bé, ni no participar significa que no es pugui aprendre. A més, les bases d'aquests programes canvien cada curs, i la informació d'aquí és una orientació: el que val és el que publiquin els organitzadors.

—Queda una pregunta oberta: practiquen oratòria per igual els instituts petits i els grans? El millor és preguntar-ho al teu centre.

—Si et costa parlar en públic, no estàs sol. Pensa que en un equip emprenedor no cal que tothom parli igual de bé: cal que algú ho expliqui clar i que els altres escoltin i donin suport. I això s'aprèn.

Font: Xarxa Vives d'Universitats, Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat (LDSB), bases de l'edició 2026 (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 55

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Calcula

Activitat 15 · La rebaixa de l'Anselmo

L'Anselmo demanava 40 € i va acordar 29 €. Quin percentatge del preu demanat suposa la rebaixa?

%

Activitats

13. (comprensió) Al relat, què fa la Martina abans de parlar de preu? Quina tècnica de la unitat aplica?

Solució: Pregunta per què la ven abans de parlar de preu: escolta activa i preparació de l'interès de l'altre.

14. (comprensió) Què ofereix l'Anselmo a més de la bici? Per què aquesta condició ajuda que hi hagi acord?

Solució: Una revisió gratuïta al mes durant tres mesos. Amplia les condicions, de manera que l'acord no depengui només del preu.

15. (càlcul) La taula resumeix la negociació del relat. Calcula quant va baixar l'Anselmo fins a l'acord i quin percentatge del preu demanat suposa la rebaixa. Quant va pujar la Martina des de la seva oferta?

Solució: 40 − 29 = 11 €; 11 / 40 = 27,5 %. La Martina va pujar 29 − 25 = 4 €.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Per negociar, comença sempre dient el teu màxim, així l'altre sabrà que ets sincer». Quin problema té i com la corregiries amb el que has vist sobre límits i alternatives?

Solució: Dir el màxim al principi dona avantatge a l'altre: deixes de tenir marge. Millor conèixer el límit i l'alternativa i no revelar-los; escoltar l'interès de l'altre abans de donar xifres.

17. (document) Llegeix aquest anunci d'un patinet i escriu: a) tres preguntes que faries al venedor; b) el teu límit i la teva alternativa si tens 35 €; c) quines altres condicions podries negociar a més del preu; d) si el mínim del venedor fos 38 € i el teu màxim 35 €, hi hauria zona d'acord? Quant falta?

Solució: Resposta oberta. a) Estat real, antiguitat, si hi ha garantia; b) límit 35 € i alternativa; c) casc, lliurament, revisió; d) no hi ha zona: 38 − 35 = 3 €. Falta que algú cedeixi 3 € o que s'afegeixi una condició (casc, lliurament).

18. (aplicació) Un company del teu equip arriba tard sovint a les reunions. Escriu com li ho diries fent servir escolta activa i una proposta, sense acusar-lo.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que faci servir el «jo» en lloc d'acusar i que faci una proposta.

19. (cas amb taula) Tres parelles negocien el preu d'un objecte de segona mà. Per a cadascuna, calcula la zona d'acord i el punt mitjà, o digues quant falta perquè n'hi hagi. A la parella sense zona d'acord pel preu, proposa dues condicions que podrien ajudar a negociar un acord:

Solució: A: zona de 8 a 10 €, punt mitjà (8 + 10) / 2 = 9 €. B: no hi ha zona, perquè el mínim (15) és més gran que el màxim (12); falten 15 − 12 = 3 €; condicions possibles: lliurament a domicili, afegir una funda o un carregador. C: zona de 20 a 26 €, punt mitjà (20 + 26) / 2 = 23 €.

20. (transferència individual, sense ajuda) Escriu un diàleg de deu línies en què dues persones negocien el repartiment de les tasques d'un treball en grup, de manera que quedi clar què vol cadascuna, el seu límit i com arriben a un acord guanyar-guanyar.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que apareguin interès, límit i acord guanyar-guanyar.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 56

Comunicar, negociar i liderar

  • Comunicar
    • Emissor, receptor, missatge, canal i codi
    • Missatge clar i breu
    • Barreres: soroll, pressa i prejudicis
    • Verbal (oral i escrita) i no verbal
    • Escolta activa: atendre, no interrompre, repetir
  • Presentar
    • Problema, idea, destinatari i motiu
    • Suport visual amb poques paraules
    • Oratòria: practicar davant d'un grup petit
  • Negociar
    • Posicions i interessos
    • Límit i alternativa
    • Zona d'acord
    • Guanyar-guanyar
  • Motivar
    • Motivació interna i externa
    • Sentit, decisió i reconeixement
  • Liderar
    • Autoritari, democràtic i deixar fer
    • Lideratge positiu i compartit
    • Adaptar l'estil al moment

Resum

Comunicar és transmetre un missatge de manera que el receptor l'entengui. Hi intervenen l'emissor, el receptor, el missatge, el canal i el codi, i les barreres el poden deformar. La comunicació pot ser verbal (oral o escrita) i no verbal, i el que publiques en línia influeix en la teva marca personal. L'escolta activa consisteix a atendre, no interrompre, repetir el que has entès i preguntar. Per presentar una idea en un minut convé dir el problema, la idea, el destinatari i el motiu, fer servir poques diapositives com a suport i practicar en veu alta. Negociar és buscar un acord: es distingeix entre posicions i interessos, es prepara el límit i l'alternativa, i es calcula la zona d'acord, l'interval de preus que les dues parts accepten. Un acord guanyar-guanyar beneficia totes dues parts respecte de no arribar a cap acord. La motivació pot ser interna o externa i es cuida amb sentit, decisió i reconeixement. Liderar és influir en un grup cap a una meta comuna, i hi ha estils autoritari, democràtic i de deixar fer. Un bon líder adapta el seu estil, reconeix la feina de cada persona i reparteix la responsabilitat. Al relat, la Martina escolta per què ven l'Anselmo abans de parlar de preu, i l'acord arriba amb una condició afegida: una revisió gratuïta. Si no hi ha zona d'acord només en el preu, altres condicions poden fer acceptable el tracte; també és legítim no arribar a un acord.

Vés al test →