Salta al contingut

Emprenedoria · 1r, 2n o 3r d'ESO · Tercer trimestre

Unitat 12 · Del prototip al públic

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 185–200

Situació de partida

Llibre, pàgs. 185–186

Sala d'actes preparada amb files de cadires i taules: diversos alumnes col·loquen caixes i cartells i al fons hi ha un escenari.

És finals de maig a 3r B de l'Institut Ribera Nord. Segona Volta es va fer el dissabte 15 de maig i toca mirar què va passar: quanta gent va venir, quants diners es van recollir i què es va aprendre. Amb això, l'equip prepara la fira de projectes de final de curs. La Inés Varela pregunta, com sempre, el que ningú no s'ha preguntat encara: com sabeu que va funcionar?

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Descriure la persona usuària d'un projecte, les seves necessitats i el repte que es vol resoldre
  • Construir un prototip barat, provar-lo amb persones usuàries i aprendre del que passa
  • Difondre un projecte amb un missatge clar i mesurar quantes persones el veuen, s'hi interessen i hi assisteixen
  • Conèixer els drets de qui compra i on es pot reclamar
  • Explicar què protegeixen els drets d'autor, les marques i les patents, i fer servir imatges i música amb permís

Per començar

  1. Qui farà servir el que fa el teu projecte? Com ho saps?
  2. Si volguessis provar una idea amb pocs diners, què podries fer amb paper i cartró?
  3. Com t'assabentes tu d'un esdeveniment del barri? Escriu-ne dues maneres.
  4. Si compres alguna cosa i no funciona, què pots fer?

Mapa de la unitat

12.1El repte i qui l'usa

Llibre, pàgs. 187–188

Convé començar per les persones, no per l'objecte. Abans de construir res, cal saber per a qui és. Tot projecte neix d'un repte: un problema o una oportunitat concreta que volem resoldre. Hi ha reptes propers, com un pati sense ombra o un cartell que ningú no entén, i reptes de tot el món, com l'excés de roba que es llança. Un projecte petit pot contribuir a resoldre un de gran. L'important és formular el repte amb una frase curta i clara, que tothom de l'equip entengui igual: «Volem que més gent reutilitzi coses al nostre barri».

—Per resoldre un repte cal mirar la persona que el viu. La persona usuària és qui fa servir el que fa el projecte. No sempre és qui paga, i no sempre és qui se'n beneficia. Pensa en una joguina: la paga una àvia, la fa servir un nen i en gaudeix tota la família. Són tres papers diferents: el client paga, l'usuari usa i el beneficiari rep l'efecte. Una mateixa persona pot tenir-ne un, dos o els tres.

PaperQuè faA Segona Volta
ClientPagaQui compra un llibre o una bici
UsuariUsaQui llegeix el llibre o munta la bici
BeneficiariRep l'efecteL'alumnat que farà servir el pati actiu

—Una necessitat és alguna cosa que li fa falta a la persona usuària; un desig és alguna cosa que li abelleix. Conèixer-les ajuda a decidir què oferir: una persona pot necessitar roba d'abrigar i desitjar-la d'una marca concreta. Una manera senzilla de conèixer-les és observar i preguntar. Observar és fixar-se en què fa la persona; si en reculls dades, demana-li permís. Preguntar és fer preguntes obertes, que no es contesten amb sí o no, com «Què és el que més t'amoïna quan busques roba de segona mà?».

—Vegem un exemple amb un equip fictici. Volia saber per què algunes persones no compren roba de segona mà. Dues persones de l'equip es van posar a la sortida d'un mercat i van preguntar a qui passava: «Què et frena?». Van sortir tres respostes: «no sé si em vindrà bé la talla», «em fa cosa que sigui usada» i «no sé on buscar». Amb aquestes respostes van decidir posar un mirall i etiquetes amb la talla. Una pregunta oberta ben feta dona més idees que cent suposicions.

—El pensament de disseny és una manera de treballar que es pot resumir en cinc passos: empatitzar amb la persona usuària, definir el problema, idear solucions, fer un prototip i provar-lo. No és una recepta rígida: es pot tornar enrere. L'important és no saltar-se el primer pas.

—Una fitxa senzilla ajuda a no perdre de vista la persona usuària. S'hi escriu l'edat aproximada, què fa en un dia normal, què necessita i què li molesta. No és una persona real, sinó un retrat que es construeix amb el que s'ha observat i preguntat. Si dues persones de l'equip fan la fitxa per separat i surten coses molt diferents, falta informació: toca preguntar més.

Activitats

  1. Classifica com a client, usuari o beneficiari (pot ser més d'un): a) qui compra un llibre al mercat per llegir-lo; b) una mare que compra una bici per a la seva filla; c) l'alumnat que farà servir el pati actiu.
  2. Ordena els cinc passos del pensament de disseny: provar, idear, empatitzar, prototipar, definir. Després, escriu què faries en cada pas en un projecte de l'equip.
  3. Amplia. Escriu tres preguntes obertes per entrevistar una persona usuària del teu projecte i explica per què són obertes.

Ordena

Activitat 2 · Els cinc passos del pensament de disseny

Ordena els passos.

  1. Empatitzar amb la persona usuària
  2. Definir el problema
  3. Idear solucions
  4. Fer un prototip
  5. Provar-lo

12.2Prototipar

Llibre, pàgs. 188–191

Equivocar-se amb un cartró costa molt poc. Equivocar-se amb el projecte acabat costa molt. Un prototip és una versió senzilla del que vols fer, feta per provar-la. Pot ser un dibuix, una construcció de cartró a petita escala, una fitxa de paper o una presentació de poques diapositives. L'important és que sigui ràpid i barat, perquè el canviaràs. Si hi has invertit massa temps o diners, pot costar-te abandonar una idea que no funciona.

—Hi ha prototips de molts tipus. De paper: un dibuix o un esquema que s'enganxa a la paret i es canvia amb un retolador. De cartró: una construcció a petita escala que es pot tocar i moure. Digitals: unes poques diapositives o una pantalla dibuixada, sense programar res. I de situació: es representa el servei amb persones, com si la parada fos oberta. Amb qualsevol d'ells s'aprèn alguna cosa, i molts es poden fer en una tarda amb materials assequibles. Tria el més barat i ràpid de fer, encara que no quedi bonic, i recorda que cada versió serveix per aprendre.

Figura 12.1. Hipòtesi, prototip, prova i aprenentatge. Hipòtesi → Prototip → Prova amb persones usuàries → Aprenentatge.
Figura 12.1. Hipòtesi, prototip, prova i aprenentatge

—Abans de construir, escriu una hipòtesi: una frase que diu el que creus que passarà i que es pot comprovar. Per exemple: «Creiem que els cartells amb una foto s'entenen millor que els que només porten text, i ho comprovarem si almenys 7 de cada 10 persones diuen què es ven». La hipòtesi porta una manera de mesurar. Sense mesura, no hi ha prova.

—Després es prova amb persones usuàries. Se'ls ensenya el prototip, se les observa i se'ls pregunta, sense defensar la idea. Si alguna cosa no s'entén, no és culpa de qui prova: és informació. De la prova surt un aprenentatge: la prova dona indicis a favor o en contra de la hipòtesi, que es manté, es canvia o es torna a provar amb més persones. Això és validar: una prova petita dona indicis, no certeses.

La Salma explica un cicle a la pissarra mentre la Inés i el grup escolten.
La Salma explica un cicle a la pissarra mentre la Inés i el grup escolten.

Cas · Va funcionar Segona Volta?

Cas fictici.

Després del dissabte 15 de maig, l'equip compara el previst amb el que ha passat (xifres del projecte). Van venir 140 persones i l'enquesta de sortida va tenir 38 respostes.

ConceptePrevistRealDesviacióEn percentatge
Vendes200 €236 €+36 €+18,0 %
Patrocini50 €50 €0 €0,0 %
Rifa50 €64 €+14 €+28,0 %
Ingressos300 €350 €+50 €+16,7 %
Despeses90 €82 €−8 €−8,9 %
Resultat210 €268 €+58 €+27,6 %
  1. Suma els ingressos reals: 236 + 50 + 64 = 350 €. Calcula el resultat real: 350 − 82 = 268 €. Pas 2. Calcula la desviació del resultat: 268 − 210 = 58 €. En percentatge: (58 / 210) × 100 = 27,6 %. Pas 3. Calcula els ingressos per assistent: 350 / 140 = 2,50 €; inclou patrocini i rifa, així que no és la despesa de cada visitant. Pas 4. Mira l'enquesta: 30 de 38 tornarien (78,9 %) i 21 de 38 demanen que sigui a la tarda al setembre (55,3 %). I el resultat sobre els ingressos: 268 / 350 = 76,6 %. Pas 5. Compara les despeses: 82 − 90 = −8 €, és a dir, un 8,9 % menys del previst. Resultat: Segona Volta va deixar 268 € per al pati actiu, 58 € més del previst (+27,6 %), amb 140 persones i 2,50 € d'ingressos per persona. Què significa: el projecte va superar el seu objectiu en les vendes i en la rifa, i va gastar menys del previst. El límit és que és una sola edició, que no hi ha una altra a la qual comparar-la, i que només van respondre 38 de les 140 persones (27,1 %): qui contesta una enquesta no sempre representa tothom.

—Fixa't que no n'hi ha prou que el resultat sigui bo: per aprendre cal preguntar-se per què. Les vendes i la rifa van pujar, però no se sap del cert si va ser pel cartell, pel boca-orella o pel bon temps. Una bona validació separa el que s'ha mesurat del que se suposa. També cal mirar les despeses: gastar menys no és millor si es va deixar sense fer alguna cosa important. Per això l'enquesta de sortida és tan útil: pregunta directament a qui va venir, i permet comprovar si el que l'equip creu coincideix amb el que opina el públic. I una desviació positiva no sempre és bona notícia: si es ven molt més del previst, potser el preu era massa baix, o potser hi va haver més gent de la prevista i es va quedar sense existències. Per això, al final d'un projecte convé escriure què es repetiria i què es canviaria. I anota què t'ha sorprès.

Figura 12.3. Previst i real de Segona Volta. Vendes 200/236; Patrocini 50/50; Rifa 50/64; Despeses 90/82; Resultat 210/268 (euros). Peu: «Dades fictícies (Segona Volta)».
Figura 12.3. Previst i real de Segona Volta

Activitats

  1. L'equip prova un cartell amb 20 persones i 12 l'entenen. Calcula el percentatge que l'entén i digues si s'arriba a un llindar del 70 %.
  2. Escriu una hipòtesi amb la forma «Creiem que… i ho comprovarem si…» per a un projecte de l'equip i digues quin prototip barat faries per provar-la.
  3. Amplia. Un prototip de cartró costa 4 € i una versió digital, 40 €. Calcula la diferència i explica amb quin començaries i per què. Digues què aprendries abans.

Simulador

Cas · Va funcionar Segona Volta?

Canvia les xifres reals i compara amb el resultat previst de 210 €.

€
€
€
€
persones
respostes
respostes
Ingressos reals350 €
Resultat real268 €
Desviació del resultat58 €
Desviació en percentatge27,6 %
Ingressos per persona2,50 €
Tornarien78,9 %
Respostes sobre assistents27,1 %

Una sola edició i només el 27,1 % va respondre l'enquesta: qui contesta no sempre representa tothom. I no n'hi ha prou amb un bon resultat: cal preguntar-se per què.

12.3Difondre

Llibre, pàgs. 191–192

Un bon projecte que ningú no coneix no serveix a ningú. Difondre és fer que la gent sàpiga que existeix. Difondre és donar a conèixer un projecte a les persones que poden fer-lo servir. Per fer-ho cal decidir tres coses: a qui t'adreces, què vols que sàpiguen i per on els ho explicaràs. El públic és el grup de persones a les quals vols arribar. El missatge és el que vols que entenguin i recordin, dit en poques paraules. Els canals són els mitjans per arribar-hi: un cartell, una xarxa social, un avís a l'institut o el boca-orella.

—Els canals no són iguals. El cartell arriba a qui passa pel lloc; una xarxa social arriba a qui et segueix o comparteix els teus missatges; el boca-orella arriba a qui coneix algú de confiança, i sol ser el més creïble. Un bon pla barreja diversos canals i explica quin funciona millor.

—Un cartell funciona si s'entén en tres segons. Ha de dir què és, quan i on, i donar una raó per anar-hi. Convé fer servir lletres grans, poques paraules i una imatge clara. Abans d'imprimir cinquanta còpies, ensenya'l a cinc persones i pregunta què hi llegeixen. Les xarxes socials i el boca-orella serveixen per arribar a qui no passa pel passadís. Per mesurar si alguna cosa funciona cal comptar: quanta gent ho veu, quanta s'hi interessa i quanta ve. Si fas servir imatges d'altres persones, comprova'n la llicència i demana permís a qui hi surt.

—Aquest compte s'anomena embut. En un embut senzill hi ha tres passos: veuen, s'hi interessen i venen. A cada pas es perd gent, i la taxa de pas diu quin percentatge de persones passa al pas següent: es divideix la xifra d'un pas entre la de l'anterior. Mira les pèrdues i les taxes de pas i decideix quina millora és possible. Comptar bé és la meitat de la feina.

Cas · Del cartell a la taula

Cas fictici.

Un equip fictici compta, amb dades suposades (no són les de Segona Volta), quantes persones veuen el cartell, s'hi interessen i acaben venint a un mercat.

PasPersones
Veuen el cartell900
S'hi interessen180
Venen140
  1. Taxa de pas de «veuen» a «s'hi interessen»: 180 / 900 = 20,0 %. Pas 2. Taxa de pas de «s'hi interessen» a «venen»: 140 / 180 = 77,8 %. Pas 3. Taxa total: 140 / 900 = 15,6 %. Pas 4. Calcula quantes persones es perden a cada pas: 900 − 180 = 720 entre veure i interessar-se, i 180 − 140 = 40 entre interessar-se i venir. Prova un cartell millor: si s'hi interessa el 25,0 % de 900 (225 persones) i hi arriba la mateixa proporció (140 / 180), 225 × 140 / 180 = 175 persones. Resultat: de cada 100 persones que veuen el cartell, en venen 15,6; la pèrdua més gran és entre veure i interessar-se (720 persones). Què significa: convé millorar el missatge del cartell abans que res més, perquè la gent el veu però no s'hi interessa. El límit és que les dades són suposades i que comptar qui veu un cartell és difícil: és una estimació. Per comprovar-ho, canvia una sola cosa del cartell i torna a comptar.
Figura 12.2. L'embut de difusió: veuen, s'hi interessen i venen. Veuen el cartell 900; S'hi interessen 180; Venen 140 (persones). Dades suposades.
Figura 12.2. L'embut de difusió: veuen, s'hi interessen i venen

Activitats

  1. Calcula les taxes de pas d'aquest embut: 500 persones veuen un cartell, 100 s'hi interessen i 60 venen. En quin pas es perd més gent?
  2. Escriu un missatge d'unes quinze paraules per al cartell d'un projecte de l'equip. Indica a qui va dirigit, què ofereixes i quan i on.
  3. Amplia. Imprimir 50 cartells a 0,50 € costa 25,00 €. Si cada cartell té 18 visualitzacions de mitjana, quantes visualitzacions hi ha en total i quant costa cada una? (No són necessàriament persones diferents.)

Simulador

Cas · Del cartell a la taula

Canvia quantes persones veuen el cartell, s'hi interessen i vénen, i mira les taxes de pas i on es perd més gent (dades suposades).

persones
persones
persones
De veure a interessar-se20,0 %
D'interessar-se a venir77,8 %
Taxa total15,6 %
Es perden entre veure i interessar-se720 persones
Es perden entre interessar-se i venir40 persones

El pas on es perd més gent és el que més convé millorar: aquí, el missatge del cartell. Canvia una sola cosa i torna a comptar.

12.4Drets de qui compra

Llibre, pàg. 193

Quan compres, tens drets. I quan vens, tens obligacions. Conèixer-los evita problemes. Qui compra una cosa per al seu ús, no per a la seva activitat professional, és una persona consumidora. Té drets: a la informació, a la seguretat del que compra, a què es compleixi el que s'ha promès i a reclamar si alguna cosa falla. Qui ven té l'obligació de respectar-los. Això s'aplica a una botiga, a una web i també a un mercat, si el que es ven és d'una empresa o d'una persona que s'hi dedica; en vendes puntuals entre particulars regeixen altres normes. Per exemple, si compres una bici a una parada professional i el fre no funciona, pots reclamar.

—Alguns exemples pràctics. Si compres a una empresa per internet o per telèfon, en general tens catorze dies naturals des de la recepció per comunicar que desisteixes, amb excepcions. Si una empresa et ven un producte nou, respon de les faltes de conformitat que hi hagi en rebre'l i que es manifestin en tres anys. En els de segona mà es pot pactar un termini menor, mai inferior a un any. Guarda sempre el tiquet o la factura, perquè és la prova de la compra.

—Si alguna cosa surt malament, primer parla amb qui ven i explica què ha passat. Si no hi ha solució, pots demanar un full de reclamació a l'establiment, allà on n'hi hagi, o adreçar-te a l'oficina municipal d'informació al consumidor (OMIC) i a l'Agència Catalana del Consum, de la Generalitat de Catalunya. Reclamar no és discutir: és demanar que es compleixi el que s'ha promès.

—Qui ven té obligacions, i el teu projecte també. Ha de donar informació veritable, no enganyar amb els preus ni amb el que ofereix, i atendre les reclamacions amb respecte. Un mercat escolar que ven coses usades ha de dir amb claredat quin és el seu estat. Un projecte que cuida qui li compra guanya confiança, i la confiança fa que la gent torni.

—El preu final s'indica amb claredat, amb impostos i càrrecs obligatoris, i cal informar abans de comprar dels costos addicionals, com l'enviament. Són normes de sentit comú que, a més, protegeixen la confiança de qui compra.

Activitats

  1. En un lot de 5 productes de 18 € cadascun, 3 tenen un defecte. Calcula quin percentatge falla i quant retornaria qui ven si s'acorda tornar el preu dels 3.

Calcula

Activitat 10 · Devolució per defectes

En un lot de 5 productes de 18 € cadascun, 3 tenen un defecte. Quants euros hauria de retornar qui ven si es reclamen els 3?

€

12.5Propietat intel·lectual i industrial

Llibre, pàg. 194

El que crees està protegit per la llei, i el que creen els altres també. Saber-ho et permet protegir el teu i respectar l'aliè. La propietat intel·lectual protegeix les obres creades per una persona: un text, una cançó, un dibuix, una fotografia, un programa, però no una idea abstracta. Neix sense cap tràmit: la llei diu que correspon a l'autor «por el solo hecho de su creación» (text oficial en castellà). Qui la crea té drets, entre ells decidir qui pot copiar-la o fer-la servir. Es pot registrar per tenir una prova més clara, però el dret existeix encara que no es registri.

—La propietat industrial protegeix signes distintius, invencions i dissenys, entre altres. Una marca és un signe, com un nom o un logotip, que distingeix els productes o serveis d'una empresa. El dret sobre una marca s'adquireix pel registre. Una patent pot protegir una invenció nova, amb activitat inventiva i aplicació industrial. A Espanya, totes dues es demanen a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques.

—Hi ha obres que els seus autors permeten fer servir amb unes condicions. Són les llicències obertes: diuen què es pot fer (copiar, canviar, fer servir en un cartell) i què cal fer (moltes demanen citar l'autoria; no totes permeten l'ús comercial). Abans de fer servir una imatge, una cançó o un text al teu projecte, mira qui n'és l'autor, quina llicència té i si cal demanar permís. Cita d'on ve el que facis servir, encara que no sempre sigui obligatori. Convé demanar el permís per escrit, per poder-ho demostrar.

Activitats

  1. Classifica cada cas com a dret d'autor, marca o patent: a) el logotip del teu projecte, per registrar-lo; b) la cançó que compons; c) un invent mecànic nou; d) el nom amb el qual vens els teus productes.
  2. Amplia. Vols fer servir una foto d'internet al teu cartell. Escriu tres comprovacions que faries abans de fer-la servir i què faries si no pots saber qui n'és l'autor.

Classifica

Activitat 11 · Autor, marca o patent

Classifica cada cas.

El logotip del teu projecte, per registrar-lo.

La cançó que compons.

Un invent mecànic nou.

El nom amb el qual vens els teus productes.

Començar per alguna cosa · Xoca-la

Llibre, pàgs. 195–196

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era un dilluns de juny, a mitja matinada, i el vestíbul de l'institut feia olor de cera i de finestres obertes. Havien apartat les cadires cap a les parets i havien penjat d'un cordill, a l'alçada dels ulls, les fotos de Segona Volta: les taules sota el porxo, una bici amb una etiqueta, un munt de llibres. Pel passadís anava arribant gent que es quedava mirant.

La Inés Varela era dreta al fons, vora l'escala, amb el seu jersei granat, una tassa blanca en una mà i un paper doblegat a l'altra. La Lucía, en Hugo, la Salma, en Dani, la Martina i l'Iker eren al mig del vestíbul, i amb ells, en Joel i la Irene.

—Ja està tancat el compte —va dir la Inés—. Us el llegeixo i després m'expliqueu què hi veieu. Vendes, dos-cents trenta-sis euros. Patrocini, cinquanta. Rifa, seixanta-quatre. Despeses, vuitanta-dos.

En Hugo va comptar amb els dits.

—Tres-cents cinquanta menys vuitanta-dos.

—Dos-cents seixanta-vuit —va dir la Lucía, sense mirar l'agenda—. Ho apunto: dos-cents seixanta-vuit euros per al pati actiu.

—El previst eren dos-cents deu —va dir la Martina—. Cinquanta-vuit més.

—I hem gastat menys —va dir la Lucía—. Vuitanta-dos contra noranta.

—Te'l faig en un moment —va dir en Dani, i va obrir el portàtil—. Una barra per al previst i una altra per al real.

Va girar la pantalla. Hi havia dues columnes per partida, una de grisa i una de verd blavós, i la verd blavosa gairebé sempre era més alta.

—Mira, mira. Només les despeses van al revés.

—Això és bo —va dir en Hugo.

—Ja —va dir l'Iker—. Depèn de quina despesa hem deixat de fer.

—Com sabeu que ha anat bé? —va preguntar la Inés.

—A veure, per parts —va dir la Lucía—. Van venir cent quaranta persones. Les vam comptar a la porta. A l'enquesta de sortida en van contestar trenta-vuit. Trenta tornarien. I vint-i-una demanen que sigui a la tarda, al setembre.

—Ho he vist —va dir la Salma—. A les onze hi havia cua fins a la cantonada del porxo.

—Doncs fet —va dir en Hugo—. El repetim cada mes.

—Qui ho fa cada mes? —va preguntar la Inés—. I amb quins diners?

En Hugo va obrir la boca i la va tancar.

—Jo no sé si això ho podem fer nosaltres —va dir la Salma. Tenia el quadern verd arrapat al pit—. Ja no és nostre. És del barri.

La Inés va deixar la tassa a la barana i va desdoblegar el paper.

—M'ha escrit aquest matí la Remedios Castro. Diu que l'associació ho continuarà fent. Que ja han parlat amb les famílies.

—Ja —va dir l'Iker, amb mig somriure—. O sigui, que ho hem fet nosaltres i ara ho fan uns altres.

—Aquesta és la idea, no? —va dir la Lucía, i va tancar l'agenda—. Que continuï sense nosaltres.

—I què heu après? —va preguntar la Inés.

—Que cal comptar la gent a la porta —va dir la Martina.

—I que un cartell s'entén en tres segons o no s'entén —va dir la Irene, i es va posar una mica vermella.

—I què faríeu diferent? —va preguntar la Inés.

—Preguntar a la gent abans de posar els preus —va dir en Dani.

En Joel, que havia estat callat, es va acostar amb les mans a les butxaques de la jaqueta. La Irene, al seu costat, va arronsar les espatlles i va somriure.

—Au —va dir la Martina, i va alçar la mà a l'alçada de l'espatlla—. Sense embuts. Xoca-la.

Van xocar les mans al centre del vestíbul, un darrere l'altre: la Martina, la Lucía, en Hugo, la Salma. En Dani, amb els auriculars penjats al coll, va deixar el portàtil sobre una cadira i s'hi va afegir. En Joel i la Irene també. L'Iker va alçar la mà des de la cadira, i els altres la hi van xocar. Al fons, la Inés va aplaudir. Darrere, algú més es va posar a aplaudir.

—Per al curs que ve —va dir l'Iker, quan es va calmar el soroll—, una altra cosa.

—Quina cosa? —va preguntar en Hugo.

—No ho sé —va dir l'Iker—. Una altra.

El grup xoca les mans al vestíbul; l'Iker alça la seva i la Inés aplaudeix al fons.
El grup xoca les mans al vestíbul; l'Iker alça la seva i la Inés aplaudeix al fons.

Situació d'aprenentatge: Fira de projectes

Llibre, pàg. 197

Activitats individuals

  • Escriu qui usa el teu projecte, què necessita i quina hipòtesi vols comprovar.
  • Prepara la teva part de la presentació: quin problema resol, com funciona el prototip i què has après.
  • Escriu tres preguntes perquè les persones visitants valorin el projecte.

Activitats en grup

  • Munteu la parada i repartiu-vos els papers de manera equitativa: qui atén, qui compta i qui explica.
  • Compteu quantes persones veuen el cartell, s'hi interessen i venen, i calculeu les taxes de pas.
  • Recolliu les valoracions i comproveu que feu servir imatges i música amb permís.

Dades. Per a qui prefereixi no fer servir el seu projecte: un equip fictici de Reus presenta una parada de reparació de bicis, amb un prototip de cartró, a la fira. El seu cartell (dades suposades) el veuen 600 persones, 90 s'hi interessen i 54 venen. Va provar el cartell amb 10 persones i 7 el van entendre. Vol fer servir una foto d'internet: cal comprovar-ne la llicència i, si hi surten persones identificables, si té el consentiment necessari (amb més cura si són menors). Comprovació individual. Sense ajuda, calcula les taxes de pas, digues on es perd més gent, si el cartell arriba a un llindar del 70 % i què comprovaries abans de fer servir la foto.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. El genera el motor.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Com es protegeix un nom o una creació

Llibre, pàg. 198

Quan algú té un nom, un logotip o un producte nou, el pot protegir. A Espanya, l'Oficina Espanyola de Patents i Marques rep aquestes peticions i publica cada any quantes n'arriben. Així sabem quanta gent protegeix les seves marques i d'on, encara que no tot el que es crea es registra.

—El 2025 es van presentar 57.158 sol·licituds de marques nacionals, un 11,5 % més que l'any anterior. Una marca és el nom o el signe que distingeix un producte. El 96,5 % d'aquestes sol·licituds les van fer persones o empreses d'Espanya, i el 3,5 % restant, residents en altres països.

—Per comunitats, la xifra més alta va ser la de Madrid, amb 12.918 sol·licituds, el 22,6 % del total. Catalunya va ser la segona, amb 9.511 sol·licituds, el 16,6 %. Van seguir Andalusia, amb 7.992 (14,0 %), i la Comunitat Valenciana, amb 6.432 (11,3 %). Aquestes quatre comunitats sumen el 64,5 % del total. Catalunya va presentar unes 1,5 vegades les sol·licituds de la Comunitat Valenciana (9.511 / 6.432 = 1,48).

—Aquesta diferència no diu que unes comunitats siguin més creatives que altres. Madrid en presenta més que Catalunya tot i tenir menys empreses actives (526.588 davant de 610.062 a l'1-1-2025, segons l'INE). Per comparar amb justícia caldria dividir per la població o pel nombre d'empreses, i aquí no ho fem. El que sí mostra la taula és que cada any es presenten desenes de milers de sol·licituds; no totes arriben a registrar-se.

—Què pot treure'n el teu projecte? Primer, que molts noms ja estan registrats, així que convé buscar abans de triar el teu. Segon, que protegir una marca costa temps i una mica de diners, i per això es fa quan el projecte va de debò. Tercer, que una obra pròpia, com un dibuix o una cançó, té drets d'autor des del moment que la crees, sense pagar res.

—Un exemple per pensar: un grup de joves d'un poble del Berguedà vol posar al seu projecte un nom que li agrada. Abans d'imprimir els cartells el busca i descobreix que una altra empresa ja el té registrat. Una marca nacional dona protecció a Espanya per als productes i serveis que indica, no només a la comunitat de qui la va demanar. Canviar el nom a temps costa menys que canviar-lo amb tot el material imprès.

—Dos límits. Una sol·licitud no és una marca concedida: es pot denegar. I es compten sol·licituds, no noms diferents: una mateixa empresa en pot presentar diverses. No serveixen per dir quina comunitat és més emprenedora.

Font: Oficina Española de Patentes y Marcas (OEPM), La OEPM en cifras 2025, apartat B.1 «Solicitudes de marcas» (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 199

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, quines xifres llegeix la Inés i quant és el resultat? Què proposa en Hugo i què li pregunta la Inés? Quina frase diu la Salma i què ha escrit la Remedios?

Solució: Vendes 236, patrocini 50, rifa 64, despeses 82: resultat 268 €. En Hugo proposa repetir-ho cada mes; la Inés pregunta qui ho farà i amb quins diners. La Salma diu «Ja no és nostre. És del barri». La Remedios ha escrit que l'associació ho continuarà fent.

14. (aplicació) Un equip compta: 400 persones veuen el seu cartell, 60 s'hi interessen i 45 venen. Calcula les taxes de pas i proposa dues accions per millorar el pas on es perd més gent.

Solució: 60 / 400 = 15,0 %; 45 / 60 = 75,0 %; 45 / 400 = 11,3 %. Es perd més entre veure i interessar-se. Accions obertes: canviar el missatge, fer servir una altra imatge, posar el cartell en un altre lloc.

15. (càlcul i interpretació) Amb la taula, calcula a) quantes sol·licituds van presentar entre les tres comunitats i quin percentatge de les 57.158 d'Espanya suposa; b) quantes més va presentar Catalunya que la Comunitat Valenciana. c) Per què aquesta diferència no demostra que Catalunya sigui més creativa?

Solució: a) 12.918 + 9.511 + 6.432 = 28.861 sol·licituds; 28.861 / 57.158 = 50,5 %. b) 9.511 − 6.432 = 3.079 més. c) Perquè Catalunya té més habitants i empreses que la Comunitat Valenciana; per comparar caldria dividir per la població o pel nombre d'empreses.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Perquè el teu poema tingui drets d'autor has de registrar-lo abans en un registre oficial. Si no el registres, qualsevol pot copiar-lo». Què comprovaries i què diu la llei sobre quan neix el dret d'autor?

Solució: L'error: el dret d'autor neix per la creació, sense registre. Registrar només ajuda a provar-ho. Es comprova a la llei de propietat intel·lectual.

17. (document) Llegeix aquesta oferta fictícia d'una botiga en línia: «Polsera, 12 €. Enviament, 3,50 €. Termini de desistiment: 14 dies naturals des de la recepció». a) Quin és el preu total? b) De quants dies naturals disposes des de la recepció per comunicar el desistiment? c) Quin document guardaries? d) Quant pagaries per tres polseres amb un sol enviament?

Solució: a) 12 + 3,50 = 15,50 €. b) 14 dies naturals des que la reps. c) La confirmació de la comanda, el justificant o factura i les condicions de desistiment. d) 3 × 12 + 3,50 = 39,50 €.

18. (cas amb taula) Calcula la desviació en euros i en percentatge de cada línia d'aquesta parada i valora per separat ingressos, despeses i resultat (una despesa més gran és desfavorable):

Solució: Vendes: −18 € (−12,0 %). Despeses: +6 € (+10,0 %). Resultat: −24 € (−26,7 %). Va ser pitjor del previst perquè es va vendre menys i es va gastar més.

19. (hipòtesi) Un grup prova un cartell amb 10 persones i 7 l'entenen. Escriu la hipòtesi que podrien haver plantejat, calcula el percentatge i digues què decidiries amb un llindar del 70 %.

Solució: Hipòtesi oberta, p. ex. «Creiem que el cartell s'entén si 7 de 10 persones diuen què es ven». 7 / 10 = 70,0 %: arriba al llindar just; es podria donar per vàlid, però amb cautela per la mostra petita.

20. (transferència individual, sense ajuda) Inventa un projecte de la teva edat. Descriu qui l'usa, escriu una hipòtesi, un prototip barat, un missatge per al cartell i dues coses que hauries de respectar com a venedor. Explica també què faries si una persona volgués tornar el que ha comprat.

Solució: Resposta oberta. S'avalua que hi hagi persona usuària, hipòtesi, prototip barat, missatge i almenys dues obligacions de qui ven; en la devolució, que es distingeixi venda d'empresa i venda entre particulars, i devolució per defecte i simple canvi d'opinió; en una compra a distància a una empresa, el termini de desistiment (catorze dies naturals).

Esquema i resum

Llibre, pàg. 200

Del prototip al públic

  • Repte i persona usuària
    • Client, usuari i beneficiari
    • Necessitats i preguntes obertes
    • Pensament de disseny
    • Empatitzar, definir, idear, prototipar i provar
    • Observar i preguntar sense respostes de sí o no
  • Prototip
    • Hipòtesi i prova amb usuaris
    • Aprenentatge i validació
    • Previst davant de real
    • Versió barata abans que cara
    • Llindar per donar la prova per vàlida
  • Difusió
    • Públic, missatge i canals
    • Embut i taxes de pas
    • Provar el cartell amb poques persones
    • Missatge: a qui, què, quan i on
    • Comptar quants veuen, s'hi interessen i venen
  • Persona consumidora
    • Drets, garantia i desistiment
    • Reclamar
    • Desistir en catorze dies (compra a distància a una empresa)
    • Tres anys de responsabilitat en béns nous
    • Guardar el justificant de compra
  • Propietat intel·lectual i industrial
    • Dret d'autor, marca i patent
    • Llicències i permisos
    • Dret d'autor: neix en crear l'obra
    • Marca: buscar abans de triar un nom
    • Demanar permís per fer servir imatges i música

Resum

Un projecte comença per un repte i per la persona usuària, que no sempre és el client ni el beneficiari. Per conèixer-la s'observa i es fan preguntes obertes. Un prototip és una versió barata per provar una hipòtesi amb persones usuàries; de la prova surt un aprenentatge que dona indicis per mantenir o canviar la idea. Segona Volta va deixar 268 €, 58 € més del previst, amb 140 persones. Per difondre cal triar públic, missatge i canals, i l'embut (veuen, s'hi interessen, venen) mesura on es perd gent: amb 900, 180 i 140 persones, la taxa total és del 15,6 %. Qui compra té drets: en general, catorze dies per desistir d'una compra a distància a una empresa i tres anys de responsabilitat legal en béns nous, i pot reclamar. La propietat intel·lectual protegeix les obres des que es creen, i la propietat industrial protegeix marques i patents, que es demanen a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (nacionals). Les llicències obertes permeten usar obres amb condicions. A la fira, cada equip compta quantes persones veuen, s'hi interessen i venen. Abans de triar un nom o una imatge convé preguntar qui n'és l'autor, quina llicència té i si el nom ja està registrat. El 2025 es van presentar 57.158 sol·licituds de marques nacionals a Espanya, 9.511 des de Catalunya, i una sol·licitud no és una marca concedida.

Vés al test →