Salta al contingut

Emprenedoria · 4t d'ESO · Tercer trimestre

Unitat 9 · De l'entorn a l'oportunitat

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 155–172

Situació de partida

Llibre, pàgs. 155–156

Portada: «UNITAT 9 · De l'entorn a l'oportunitat · El que costa triar · Al xatbot li encantava la idea». Il·lustració `_00` (imatge de FOPP): un carrer del barri un matí de sol, amb una vorera ampla, arbres joves i bancs; una oficina de serveis amb parets de vidre on algú treballa amb un portàtil, un bar amb terrassa, tendal granat i pissarra on un cambrer prepara les taules, i una furgoneta blanca de la qual un repartidor descarrega caixes; en primer terme, la Salma amb el seu quadern verd i un company caminen per la vorera; al fons, teulades i un campanar.

És abril a 4t B de l'Institut Ribera Nord. L'equip té tres idees candidates (les tutories per a gent gran han quedat en reserva) i en Dani pregunta a un assistent d'IA quina és la millor. La resposta les elogia totes i s'inventa deu ressenyes. La Salma arrufa les celles: «Aquestes persones no viuen aquí». Pel carrer del barri passen oficines, bars i furgonetes de repartiment: cada negoci va començar amb algú que va veure una necessitat. Com saps si una idea és de debò una oportunitat?

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Explorar el teu entorn distingint el macroentorn i el microentorn
  • Diferenciar una idea d'una oportunitat: necessitat, valor i recursos
  • Cercar informació en fonts fiables i redactar preguntes que no indueixin
  • Analitzar la competència i comparar idees amb una matriu de decisió ponderada
  • Aplicar el pensament de disseny i el treball àgil a una necessitat
  • Distingir les opinions sintètiques d'una IA de l'evidència real
  • Contrastar la necessitat i formular la hipòtesi del teu equip (E9)

Per començar

  1. L'equip va triar tres idees gairebé empatades. Amb quina informació decidiries quina provar primer?
  2. Quina diferència hi ha entre que una idea t'agradi i que resolgui una necessitat d'altres persones?
  3. Si deu amics diuen que vindrien a la teva activitat, ja saps que funcionarà? Per què?
  4. Una IA diu que la teva idea és «excel·lent» i t'ensenya ressenyes. Què comprovaries?

Mapa de la unitat

9.1Explorar l'entorn: macro i micro

Llibre, pàgs. 157–158

Tota iniciativa neix en un lloc i en un moment. Abans de decidir què fer, convé mirar al voltant: què passa a l'entorn i qui hi ha a prop. Explorar l'entorn és el primer pas per trobar una oportunitat, i es fa en dos nivells: el que és lluny i el que és a prop.

—El macroentorn són els factors generals que afecten tothom i que una iniciativa petita no controla: l'economia, la societat, la tecnologia, el medi ambient, les lleis i la cultura. No cal aprendre's sigles: n'hi ha prou amb convertir cada factor en una pregunta. Hi ha diners al barri per a activitats de pagament (econòmic)? Com és la població: més jove, més gran (social)? Quines eines digitals es fan servir (tecnològic)? Quins residus o desplaçaments genera el que proposem (ambiental)? Quins permisos calen (legal)? Què se celebra i què s'hi valora (cultural)?

—El microentorn és el que tens a prop i amb què et relaciones directament: els usuaris a qui t'adreces, la competència que ja resol aquesta necessitat, els proveïdors que et venen o et deixen alguna cosa, els aliats amb qui col·labores i les entitats del barri, com l'associació de veïns o el centre de persones sordes. Sobre el microentorn pots actuar més directament (parlar amb una entitat, demanar un préstec, negociar), tot i que tampoc no el controles.

—La diferència pràctica és aquesta: el macroentorn l'has de conèixer i tenir en compte, perquè condiciona el que pots fer i sol ser més fàcil adaptar-s'hi que canviar-lo; amb el microentorn, a més, pots actuar. Per això una exploració útil no es queda a descriure el món en general, sinó que baixa a qui tens a prop i a què se li pot demanar: és aquí on es troben les primeres pistes d'una oportunitat.

Figura 9.1. El macroentorn (factors generals) i el microentorn (qui hi ha a prop) de Sala Oberta. Anell exterior «Macroentorn (factors generals)»: Econòmic, Social, Tecnològic, Ambiental, Legal, Cultural. Anell interior en COBALTO_CLARO «Microentorn (qui hi ha a prop)»: Usuaris, Entitats, Competència, Proveïdors, Aliats. Centre en TINTA: «Sala Oberta». Rètols dels dos anells fora del dibuix amb línia de crida. Sense xifres.
Figura 9.1. El macroentorn (factors generals) i el microentorn (qui hi ha a prop) de Sala Oberta

La visió emprenedora

Mirar l'entorn amb visió emprenedora és buscar-hi oportunitats per crear valor, no només problemes per queixar-se'n. Aquesta mirada distingeix tres coses en cada idea: l'oportunitat (una necessitat real que es pot atendre), el valor per a altres persones (què millora i per a qui) i el risc assumit (què pot sortir malament i fins on estàs disposat a arriscar). Val tant per a una empresa com per a una iniciativa social o cultural: un cicle de microconcerts accessibles també crea valor, encara que no busqui sobretot guanyar diners.

—Al barri de Ribera Nord, l'equip mira l'entorn així: pot haver-hi persones grans que prefereixin els matins (caldrà comprovar-ho), joves que surten els caps de setmana, un centre cívic amb una sala lliure alguns dies i entitats disposades a col·laborar. Al macroentorn pesen un factor cultural (es valora la música i hi ha grups que assagen) i un de social (edats molt diferents). Al microentorn hi ha usuaris possibles, aliats com l'associació de veïns i un proveïdor d'espai, el centre cívic. Pot haver-hi una oportunitat; falta comprovar-ho.

Classifica

Activitat 2 · Macro o microentorn?

Classifica cada fet com a macroentorn (factor general) o microentorn (agent proper).

A tota la ciutat puja el preu de llogar sales.

L'associació de veïns ofereix el seu local.

Entra en vigor una norma que exigeix una assegurança per al tipus d'activitat.

Un grup de música del barri vol tocar gratis.

La gent jove fa servir cada cop més el mòbil per assabentar-se dels plans.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

1. Tria una necessitat del teu entorn (per exemple, un espai per estudiar en grup els caps de setmana). Escriu una pregunta del macroentorn per a cada factor (econòmic, social, tecnològic, ambiental, legal i cultural) i assenyala dos elements del seu microentorn: usuaris i una entitat que podria ajudar.

Solució: Oberta. Es valora una pregunta coherent per factor (p. ex., legal: «cal un permís del centre cívic?») i que els dos elements del microentorn siguin usuaris concrets i una entitat real de l'entorn.

2. Classifica com a macroentorn o microentorn: a) a tota la ciutat puja el preu de llogar sales; b) l'associació de veïns ofereix el seu local; c) entra en vigor una norma que exigeix una assegurança per al tipus d'activitat que es vol organitzar; d) un grup de música del barri vol tocar gratis; e) la gent jove fa servir cada cop més el mòbil per assabentar-se dels plans. Explica en quin dels dos nivells pot influir una iniciativa petita.

Solució: Macroentorn: a, c, e (no es controlen; e és tecnològic i social, encara que afecti els usuaris). Microentorn: b, d (s'hi pot influir: negociar amb l'associació, acordar amb el grup). S'accepta a) com a microentorn si es raona com la tarifa d'una sala concreta (un proveïdor). A c) no s'afirma que avui existeixi una assegurança obligatòria per a tot acte petit: és un supòsit; en un cas real es consulten els requisits.

9.2Necessitat, idea i oportunitat

Llibre, pàgs. 158–159

Tenir una idea és fàcil i gratuït. Convertir-la en una oportunitat exigeix comprovar que resol alguna cosa que importa a algú. Una idea és una ocurrència: «muntar microconcerts», «prestar material esportiu».

—Una oportunitat és una altra cosa: una idea es converteix en oportunitat només quan es compleixen tres condicions. Primera, hi ha una necessitat comprovada: persones reals a qui els falta alguna cosa, no una suposició teva (amb poques dades, el que hi ha són indicis). Segona, la idea els aporta valor: millora la seva situació d'una manera que elles reconeixen. Tercera, hi ha recursos per fer-la amb el que tens o pots aconseguir.

—Moltes idees fallen perquè se salten la primera condició: ens enamorem de la idea i donem per fet que els altres la volen. I hi ha una regla que costa d'acceptar, però que estalvia molts disgustos: descartar una idea amb bona evidència és un bon resultat, no un fracàs. És més barat descobrir-ho en una setmana, amb un qüestionari, que d'aquí a dos mesos amb la sala llogada.

—Les oportunitats no són només empresarials. Una necessitat social (que les persones sordes puguin gaudir d'un concert) o cultural (que els grups del barri tinguin on tocar) també és una oportunitat per a qui decideix atendre-la. Moltes iniciatives de barri les engeguen dones que van veure una necessitat que ningú atenia. A l'economia social i solidària, moltes no busquen sobretot guanyar diners, sinó resoldre una necessitat de la comunitat; això no les allibera de comprovar que existeix ni de quadrar ingressos i costos.

De la idea a la hipòtesi

Comprovar una idea comença convertint-la en una hipòtesi, una frase que es pugui posar a prova: no «els microconcerts molen», sinó «creiem que, de les persones a qui preguntem, almenys la meitat aniria a un microconcert accessible i una de cada tres pagaria 3 €». Una hipòtesi així diu què esperes i permet comprovar si l'encertes. Si les dades la compleixen, continues; si no, canvies la idea o la descartes.

—Compte amb una trampa freqüent: confondre «a mi m'agradaria» amb «hi ha una necessitat». Que a en Dani li encanti la idea no prova que el barri la vulgui, ni que la necessiti. La necessitat és d'altres persones i es comprova preguntant-los a elles.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

3. Per a cada idea, escriu quina necessitat comprovada hauria d'existir perquè fos una oportunitat i a qui aportaria valor: a) una tarda de jocs de taula a la biblioteca; b) un servei d'arranjament de bicicletes a l'institut; c) un taller de cuina per a famílies. No donis la necessitat per feta: digues com la comprovaries.

Solució: Oberta. Es valora que per a cada idea s'anomeni una necessitat comprovable (no suposada), a qui aporta valor i una manera de comprovar-la (observació, qüestionari, font oficial).

4. Amplia. La Lucía diu: «La meva idea m'encanta, segur que agradarà». Explica per què aquesta frase no n'hi ha prou per parlar d'oportunitat i quines tres coses caldria comprovar. Després, argumenta en quatre línies per què descartar una idea després de comprovar-la pot ser més útil per a l'equip que continuar sense proves.

Solució: «Segur que agradarà» és una opinió sense evidència; cal comprovar necessitat, valor i recursos. Descartar després de comprovar estalvia temps i diners i evita llançar una cosa que ningú vol; és informació útil, no una derrota.

9.3Cercar informació i preguntar bé

Llibre, pàgs. 159–161

Per saber si una necessitat existeix de debò, cal sortir a buscar informació. I la qualitat del que esbrines depèn de com preguntes. La informació per comprovar una necessitat ve de dos tipus de fonts. Les fonts secundàries ja existeixen i les ha reunit una altra persona: estadístiques oficials amb data, informes d'entitats, notícies. Són útils per al macroentorn (quanta gent gran viu al barri, quant pesa la cultura en l'economia) i no costen feina de camp, però no estan pensades per al teu cas concret. Quan les fas servir, mires sempre qui les publica i de quin any són.

—Les fonts primàries les aconsegueixes tu, i responen a la teva pregunta concreta. L'observació consisteix a mirar i comptar el que passa (quanta gent passa per la plaça un dissabte al migdia); serveix perquè registra el que la gent fa, no el que diu. L'entrevista breu a unes quantes persones permet entendre el perquè de les coses. I el qüestionari anònim, amb poques preguntes, recull moltes respostes ràpides i comparables.

Preguntes que no indueixen la resposta

Una pregunta mal redactada ja porta dins la resposta que vols sentir. «Veritat que t'encantaria un concert al barri?» empeny cap al sí. La versió neutral no suggereix res: «Aniries a un concert al barri? Sí / No / Depèn». A més, moltes persones diuen que hi anirien, però menys estan disposades a pagar. Per això es pregunta també per la disposició a pagar («Pagaries 3 € per l'entrada?»), que sol ser més baixa que l'entusiasme declarat.

Mostra i límits

La mostra és el grup de persones que respon. Més gent i més variada ajuda, però no n'hi ha prou: importa com es tria a qui es pregunta i qui no respon; una mostra petita o triada només entre els teus amics no representa tot el barri. Un resultat es llegeix sempre amb el seu límit: «això ho diuen 24 persones, no tot el barri».

—En aquest treball escolar les enquestes són anònimes i amb permís del centre: no es recullen dades personals. El qüestionari és anònim i no pregunta pel nom, la salut ni els ingressos de ningú (preguntar si pagaria 3 € no és preguntar pels seus diners); els suports d'accessibilitat es pregunten com una cosa que ha d'oferir l'activitat, no com una dada de la persona.

—Un bon qüestionari és curt (a cinc preguntes es respon; a vint, no), clar, amb opcions tancades, i es prova abans de repartir-lo: si una pregunta s'entén de dues maneres, les respostes no serveixen.

Cas · El que diuen 24 persones

Cas fictici.

Durant una setmana, l'equip reparteix un qüestionari anònim de quatre preguntes a l'associació de veïns, al centre de persones sordes del barri, a les famílies a la sortida de l'escola i entre els companys. Reuneix 24 respostes (dades fictícies).

PreguntaRespostesPercentatge
Hi aniria si el concert és accessible18 de 2475,0 %
Diu que pagaria 3 € per l'entrada7 de 2429,2 %
Demana que hi hagi intèrpret de llengua de signes2 de 248,3 %
Horari: prefereix el dissabte al matí11 de 2445,8 %
  1. Els percentatges surten de dividir cada resposta entre 24: 18 / 24 = 75,0 %; 7 / 24 = 29,2 %; 2 / 24 = 8,3 %; 11 / 24 = 45,8 % (i, a l'horari, 8 prefereixen el divendres a la tarda i a 5 els és igual).
Figura 9.2. Resultats del qüestionari anònim de Sala Oberta (24 respostes). 24 respostes: «Hi aniria si és accessible» 75,0 %; «Diu que pagaria 3 €» 29,2 %; «Demana intèrpret» 8,3 %; «Horari: dissabte matí» 45,8 %; «Horari: divendres tarda» 33,3 %; «Horari: li és igual» 20,8 %. Eix en %. Peu: «Dades fictícies · 24 respostes (qüestionari anònim)».
Figura 9.2. Resultats del qüestionari anònim de Sala Oberta (24 respostes)
  1. Entre les 24 persones enquestades hi ha interès (75 %), però molta menys disposició declarada a pagar (29,2 %, menys del terç previst), i l'opció més triada és el dissabte (45,8 %), tot i que no arriba a la meitat. Què vol dir: la idea agrada, però dir que pagaries no és pagar; dues respostes demanen intèrpret, un suport que no es pot ignorar; i l'horari preferit no és el que l'equip té al cap. A més, «accessible» es pot entendre de diverses maneres, i són 24 respostes, no el barri: indicis, no certeses. Tot i això, el qüestionari també corregeix la idea: obliga a pensar en el preu, l'intèrpret i el dissabte.

Simulador

Cas · El que diuen 24 persones

Canvia les respostes del qüestionari anònim i mira quin percentatge surt a cada pregunta i quina distància hi ha entre l'interès i la disposició a pagar.

respostes
respostes
respostes
respostes
respostes
respostes
respostes
Hi aniria75,0 %
Pagaria 3 €29,2 %
Demana intèrpret8,3 %
Dissabte al matí45,8 %
Divendres a la tarda33,3 %
Li és igual20,8 %
Distància entre interès i pagament45,8 punts
Dels interessats, els que pagarien38,9 %

Són 24 respostes de persones del barri, no tot el barri: indicis, no certeses. Dir que hi aniries no és el mateix que treure 3 €.

Calcula

Activitat 14 · Si fos tot el barri

Si el 75 % d'un grup de 60 persones diu que hi aniria, quantes respostes d'interès són? (Escenari hipotètic.)

respostes

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

5. Reescriu aquestes preguntes induïdes perquè siguin neutrals i explica quina paraula les empenyia: a) «Oi que seria genial un mercat solidari?»; b) «No et sembla caríssim pagar 5 € per entrar?». Després escriu una pregunta pròpia per mesurar la disposició a pagar de manera neutral.

Solució: a) «Oi que seria genial…?» empeny al sí → «Aniries a un mercat solidari al barri? Sí / No / Depèn». b) «caríssim» indueix el no → «Quant pagaries com a màxim per l'entrada?» (o trams de preu). Disposició a pagar neutral a un preu fix: «Pagaries 3 € per l'entrada? Sí / No / No ho sé». No mesuren el mateix: l'oberta explora el preu màxim; la tancada contrasta un preu concret. Totes dues recullen una intenció declarada, no una compra.

6. Amplia. Imagina que l'equip passa el qüestionari sobretot a classe. Explica per què aquesta mostra pot no representar el barri i proposa dos grups més a qui preguntar. Canviaria la teva confiança en el 75 % si sabessis que 20 de les 24 respostes són de 4t B?

Solució: Una mostra de classe no representa el barri (edat, interessos semblants). Grups més variats: persones grans de l'associació de veïns, famílies de l'escola, usuaris del centre de persones sordes. Si 20 de 24 fossin de 4t B, el 75 % seria molt menys fiable per al barri. A més, qui respon en entitats afins o per voluntat pròpia sol tenir més interès (biaix de selecció): més respostes no ho corregeixen si es trien igual.

9.4Analitzar la competència i les alternatives

Llibre, pàg. 162

Abans de llançar una idea, mira qui resol ja aquesta necessitat. De vegades la millor decisió és col·laborar, i de vegades, canviar d'idea. La competència (unitat 5) no és només qui fa el mateix que tu cobrant. És qualsevol que ja resol la necessitat d'una altra manera, fins i tot gratis: una activitat de l'ajuntament, un club que presta material, una entitat que organitza un mercat.

—Si no mires la competència, pots proposar una cosa que ja existeix i fer-la pitjor. Per això es fa una taula d'alternatives existents: qui resol ja la necessitat, com, a quin preu i què li falta. D'aquí surt la diferenciació: què aportaries tu que no està cobert. I de vegades la conclusió és que no val la pena competir, sobretot amb una cosa gratuïta que funciona: llavors és millor col·laborar (sumar forces amb l'entitat que ja ho fa) o canviar d'idea. El servei municipal de promoció econòmica en pot donar informació.

—Convé fixar-se sobretot en el que la competència fa malament o deixa fora: si una activitat existeix però no és accessible, o és cara, o és en un horari que no va bé a ningú, aquí hi ha un buit. Diferenciar-se no sempre és inventar: moltes vegades és fer, per a més gent o de manera més accessible, una cosa que ja es feia.

—A l'equip li va passar amb dues de les seves tres idees. En mirar el microentorn van descobrir que el club d'handbol ja presta material esportiu gratis a qui el necessita (el préstec sembla cobert; caldria comprovar si arriba a tothom), i que l'associació de veïns organitza un mercat de segona mà un diumenge al mes des del març (sembla funcionar bé, però cal mirar-ne l'accés). Competir amb dos serveis gratuïts que ja existeixen tenia poc sentit. La tercera idea, els microconcerts accessibles, no la cobria ningú al barri: aquí sí que hi havia un buit.

—Que ningú ho faci no n'hi ha prou: pot ser que no interessi a ningú, i per això es mira també què diu la gent. Per això l'anàlisi de la competència es combina amb la comprovació de la necessitat. Que hi hagi buit (no hi ha competència) i que hi hagi necessitat (el qüestionari) és el que converteix els microconcerts en la millor candidata per a una prova, no en un èxit segur. I descartar les altres dues no és perdre: col·laborar amb el club i amb l'associació pot donar aliats per a la idea que sí que tira endavant.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

7. Una necessitat: que la gent gran del barri aprengui a fer servir el mòbil. Escriu una taula d'alternatives amb almenys tres maneres com ja podria estar coberta (inclosa alguna de gratuïta) i, per a cadascuna, què li falta. Després proposa una diferenciació o una manera de col·laborar en lloc de competir.

Solució: Oberta. Alternatives possibles: un taller del centre cívic (gratuït), un familiar que ensenya, vídeos en línia. A cadascuna li falta alguna cosa (horari, tracte proper, acompanyament). Diferenciació o col·laboració: tutories presencials a l'institut en col·laboració amb l'associació de veïns.

8. Amplia. Tria una idea pròpia d'iniciativa. Analitza'n la competència: qui resol ja aquesta necessitat, també de manera gratuïta? Decideix amb un argument si la teva idea es diferencia prou, si seria millor col·laborar o si convé descartar-la, i explica quina evidència et faria canviar de decisió.

Solució: Oberta. Es valora que identifiqui competència real (inclosa la gratuïta), una diferenciació concreta o una col·laboració, i una evidència que li faria canviar de decisió (p. ex., descobrir que ja existeix i funciona).

9.5Pensament de disseny i treball àgil

Llibre, pàgs. 163–165

No cal tenir-ho tot clar des del principi. S'avança en cicles curts: provar una mica, aprendre i corregir. El pensament de disseny és una manera de resoldre problemes centrant-se en les persones que els tenen. Té cinc fases: empatitzar (entendre a qui va dirigit), definir (formular bé el problema), idear (generar moltes opcions), prototipar (fer una versió senzilla i barata) i provar (contrastar-la amb usuaris reals). No és una línia recta: després de provar es torna a començar amb el que s'ha après.

Figura 9.3. El cicle del pensament de disseny: empatitzar, definir, idear, prototipar i provar. Cercle amb fletxes (sentit horari) i tornada a l'inici: 1 Empatitzar → 2 Definir → 3 Idear → 4 Prototipar → 5 Provar → (torna a Empatitzar). Caixes en COBALTO_CLARO.
Figura 9.3. El cicle del pensament de disseny: empatitzar, definir, idear, prototipar i provar

El que és important del pensament de disseny és que posa les persones al centre des del principi: no es dissenya el que a un li sembla bonic, sinó el que resol el problema d'algú. Per això empatitzar va abans d'idear, i es prototipa (una versió senzilla i barata) abans de gastar: és més fàcil canviar un prototip de paper que una sala ja pagada.

—Aquesta manera de treballar encaixa amb les metodologies àgils: en lloc d'un pla enorme que s'executa d'una vegada, es treballa en cicles curts, amb una hipòtesi explícita («creiem que la gent pagaria 3 €»), un assaig per comprovar-la i un canvi documentat (què hem après i què canviem).

Comparar alternatives amb una matriu

Quan hi ha diverses idees, decidir «a ull» ho barreja tot. Una matriu d'alternatives ordena la decisió: es trien uns criteris, se'ls assigna un pes segons la importància de cadascun, es puntua cada idea d'1 a 5 amb evidència escrita i es calcula una nota ponderada. No decideix per tu, però t'obliga a dir en què et bases.

Cas · Matriu d'alternatives

Cas fictici.

L'equip puntua les seves tres idees d'1 a 5 amb quatre criteris i els seus pesos: indicis de necessitat sense cobrir (35 %), valor per a altres persones (25 %), recursos disponibles (20 %) i viabilitat al curs (20 %). Les notes (figura 9.4) són de l'equip i provisionals: necessitat, 5 per a Sala Oberta (els microconcerts: ningú no n'ofereix de semblants i hi ha indicis d'interès) i 3 per a les altres, ja cobertes gratis; valor, 3 per a Sala Oberta, perquè encara no se sap si la gent la trobarà útil, i 4 per a les altres; recursos, 4, tret del préstec (3, sense material propi); viabilitat, 4 per a Sala Oberta, 5 per al préstec i 3 per al mercat, que depèn de l'associació.

Figura 9.4. Matriu d'alternatives: Sala Oberta encapçala amb 4,10 segons els pesos i les notes de l'equip. Columnes: Alternativa · Necessitat 35 % · Valor 25 % · Recursos 20 % · Viabilitat 20 % · Total. Files: Sala Oberta 5·3·4·4·4,10 (fila destacada, total en COBALTO); Préstec de material 3·4·3·5·3,65; Mercat de 2a mà 3·4·4·3·3,45. Peu: «Dades fictícies · puntuació 1-5; total ponderat pels pesos».
Figura 9.4. Matriu d'alternatives: Sala Oberta encapçala amb 4,10 segons els pesos i les notes de l'equip
  1. Cada total és la suma de la puntuació pel seu pes. Sala Oberta: 0,35 × 5 + 0,25 × 3 + 0,20 × 4 + 0,20 × 4 = 4,10; el préstec, 3,65, i el mercat, 3,45. Pas 2. Guanya Sala Oberta (4,10), per davant del préstec (3,65) i del mercat (3,45). Què vol dir: a la unitat 8, sense evidència, l'ordre era un altre; en puntuar la necessitat amb el qüestionari i la competència, el resultat canvia. Sala Oberta queda com la millor hipòtesi per a un pilot: falta veure si surten els comptes (unitat 11) i si ve gent (unitat 12). Amb altres notes o altres pesos, l'ordre podria canviar (activitat 10).

Simulador

Cas · Matriu d'alternatives

Canvia els pesos dels criteris i mira com queda el total de cada idea. Les notes (d'1 a 5) són les de l'equip.

%
%
%
%
Sala Oberta4,10 punts
Préstec de material3,65 punts
Mercat de segona mà3,45 punts
Suma dels pesos100 %

Notes de l'equip: necessitat 5/3/3, valor 3/4/4, recursos 4/3/4 i viabilitat 4/5/3 (Sala Oberta, préstec, mercat). Amb altres pesos l'ordre pot canviar: qui tria els pesos decideix en part.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

9. Completa una matriu d'alternatives per triar entre dues activitats de final de curs (per exemple, una gimcana i una exposició de treballs). Defineix tres criteris amb els seus pesos (que sumin 100 %), puntua cada opció d'1 a 5 amb una raó escrita i calcula el total ponderat. Explica quina decisió suggereix i per què no és obligatori seguir-la.

Solució: Oberta. Es valora que els pesos sumin 100 %, que cada puntuació tingui una raó escrita, que el total ponderat estigui ben calculat i que reconegui que la matriu orienta però no decideix.

10. Amplia. Agafa la matriu del cas i canvia els pesos: dona un 50 % a la viabilitat al curs i reparteix la resta com decideixis. Recalcula els tres totals i explica si canvia l'ordre. Què diu això sobre qui decideix en realitat quan es trien els pesos d'una matriu?

Solució: S'accepten els dos resultats: depèn de com es reparteixin els altres tres pesos. Amb, p. ex., 20/15/15/50: Sala Oberta 0,20×5 + 0,15×3 + 0,15×4 + 0,50×4 = 4,05; préstec 0,20×3 + 0,15×4 + 0,15×3 + 0,50×5 = 4,15; mercat 0,20×3 + 0,15×4 + 0,15×4 + 0,50×3 = 3,30 (guanya el préstec). Amb 30/10/10/50, Sala Oberta continua primera (4,20 davant de 4,10; mercat 3,20). Mostra que qui tria els pesos influeix molt en el resultat: els pesos són una decisió, no una dada objectiva.

9.6Opinions sintètiques davant de necessitats reals

Llibre, pàgs. 165–166

Una IA et pot donar idees i fins i tot criticar la teva feina. El que no et pot donar són usuaris reals: les seves «opinions» no vénen de persones que existeixin. Un assistent d'IA és útil per generar alternatives ràpid («dona'm deu noms per al cicle») o per criticar un esborrany («què li falta a aquest cartell?»). Però té dos límits importants quan s'utilitza per comprovar una oportunitat. El primer és que pot ser massa complaent: si li preguntes si la teva idea és bona, és fàcil que et doni arguments a favor sense contrastar-los. El segon és més seriós: quan li demanes «opinions d'usuaris», pot generar ressenyes que semblen reals però són sintètiques, és a dir, inventades pel sistema a partir de patrons. No són persones reals: són text generat.

—Per això hi ha una regla sense excepcions: una resposta d'IA no compta mai com una entrevista a un usuari real. Les opinions sintètiques no substitueixen preguntar a persones del barri. El que sí que es pot fer és fer servir la IA per generar idees o una crítica, i després contrastar-la amb una prova real acotada (un qüestionari, una observació) i documentar la millora: què s'ha acceptat de la crítica, què s'ha rebutjat i per què.

—Hi ha una diferència útil entre demanar a un assistent que generi (dona'ns noms, digues-nos què pot fallar en aquest cartell) i demanar-li que validi (digues-nos si la idea és bona). El primer pot estalviar temps, perquè després tu comproves cada suggeriment. El segon és una drecera perillosa: la validació ha de venir de persones reals, no d'un text probable. Un assistent et pot ajudar a fer millors preguntes; no les pot respondre pel barri. Dit d'una altra manera: la IA produeix material perquè tu el comprovis, no substitueix aquesta comprovació.

Res d'això converteix la IA en enemiga. En aquest mateix projecte servirà, més endavant, per generar esborranys de cartells, proposar noms o detectar errors en un text; el que no pot és decidir pel barri si una idea val. La diferència està en per a què la fas servir i en si comproves després el que produeix. Utilitzada així, és una eina més de l'equip; utilitzada com un oracle, porta a confondre un elogi amb una prova.

—El Reglament europeu d'intel·ligència artificial (UE 2024/1689) exigeix als proveïdors des del 2 d'agost de 2026 que, quan un sistema conversa amb tu, se t'informi que és una IA i no una persona, tret que sigui evident (art. 50.1). Saber-ho t'ajuda a desconfiar, però no prova que una ressenya sigui real: n'has de comprovar la procedència. La tecnologia pot acompanyar gairebé tots els passos d'aquest procés, però la decisió de si una idea resol una necessitat de debò continua sent de qui la viurà. Quan saps que qui et respon és un programa, no sumes els seus elogis a les respostes de persones reals. Davant d'un elogi automàtic, la pregunta útil és sempre: qui ho diu i com ho sap?

Vertader o fals

Vertader o fals? La IA i l'evidència

Una resposta d'IA compta com una entrevista a un usuari real.

Les deu ressenyes de cinc estrelles de l'assistent eren opinions de persones del barri.

La IA pot ajudar a generar idees o a criticar un esborrany si després ho contrastes amb una prova real.

Descartar una idea amb bona evidència és un bon resultat.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

11. Llegeix aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA a la pregunta «Funcionaria un cicle de microconcerts al meu barri?»: «Sense dubte. A la gent li encanta la música en directe, i els estudis demostren que aquests esdeveniments sempre tenen èxit. Els teus futurs assistents estan desitjant que comenci». Etiqueta cada frase (alguna pot portar dues etiquetes): elogi sense base, afirmació que caldria verificar i suposició sobre el teu barri. Què caldria comprovar i amb qui?

Solució: «Sense dubte»: certesa sense base (elogi). «A la gent li encanta la música en directe»: afirmació general que caldria verificar amb fonts; no diu res d'aquest barri. «Els estudis demostren que aquests esdeveniments sempre tenen èxit»: parla d'una evidència que no cita i generalitza («sempre»); és una afirmació per verificar, no una dada comprovada. «Els teus futurs assistents estan desitjant que comenci»: suposició sobre el barri i elogi alhora. S'accepten etiquetes dobles ben justificades. Comprovar amb un qüestionari o una observació amb persones reals del barri.

12. Llegeix aquesta crítica d'un cartell (resposta simulada d'un assistent): «El cartell és clar, però no diu el preu, ni com s'hi accedeix en cadira de rodes, ni a qui avisar si cal intèrpret». Decideix quins dos suggeriments acceptes i quin, si n'hi ha cap, rebutges, i escriu en una línia per què. Explica per què documentar el que acceptes i el que no és part de treballar de manera àgil.

Solució: Oberta. Raonable acceptar afegir el preu i la informació d'accessibilitat (accés en cadira i intèrpret), perquè responen a necessitats comprovades; rebutjar alguna cosa només si hi ha motiu. També és correcte acceptar-les totes tres si es justifica i es comprova que es poden oferir. Documentar-ho deixa constància de la millora i permet revisar la decisió (treball àgil).

El que costa triar · Al xatbot li encantava la idea

Llibre, pàgs. 167–168

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

El dimarts 13 d'abril, a la biblioteca, en Dani va girar el seu portàtil gris cap al grup.

—Ja està, li ho he preguntat a la IA. Mira, mira.

L'assistent havia respost a les tres idees de l'equip amb el mateix entusiasme: «Idea excel·lent amb gran potencial! Èxit garantit al teu barri». Quan en Dani li va demanar opinions d'usuaris, l'assistent va escopir deu ressenyes, totes de cinc estrelles, signades amb noms que ningú no coneixia.

—El cent per cent les troba genials —va dir en Dani.

—I això com ho sap, si no ha sortit mai de la pantalla? Aquestes persones no viuen aquí. No viuen enlloc.

—Són inventades. —La Salma va obrir el seu quadern verd—. Preguntem a gent de debò.

En Hugo va bufar i va deixar la llibreta del bar sobre la taula.

—Altra vegada enquestes? Jo, amb preguntar a la terrassa, ja en tinc prou.

—Només una setmana. Quatre preguntes. Anònim. I no només als de sempre.

Durant aquella setmana van repartir el qüestionari a l'associació de veïns, al centre de persones sordes del barri, a les famílies a la sortida de l'escola i entre els companys. La Salma anotava on es repartia cada full, perquè no fossin tots de classe. El dimarts 20 van posar els vint-i-quatre fulls sobre la taula de la biblioteca. L'Iker anava comptant marques amb un llapis, a poc a poc.

—Divuit hi anirien si és accessible —va dir—. Setanta-cinc per cent.

—Espera. Només set pagarien tres euros. I dues respostes demanen intèrpret de llengua de signes.

—Set de vint-i-quatre és poc —va murmurar la Lucía, i ho va apuntar—. Voler anar-hi és gratis; pagar, no. No és el mateix dir que hi aniries que treure tres euros.

—Però hi anirien —va insistir en Dani—. Setanta-cinc per cent.

—Diuen que hi anirien —el va corregir la Salma—. És molt diferent.

—Escolteu —va dir la Martina, que estava callada, amb el mòbil a la mà—, això del préstec de material… El meu club ja presta material a qui el necessita. Gratis.

—Vaja —va dir la Lucía, i va passar un altre full—. I el mercat el munta l'associació de veïns un diumenge al mes. Des del març. Ja ho fan.

—Llavors ens queden els concerts —va dir l'Iker.

—Que és l'única cosa que no fa ningú al barri —va afegir la Salma.

En Dani va mirar les seves deu ressenyes de cinc estrelles i va tancar la pantalla sense dir res.

—Les del qüestionari sí que viuen aquí —va dir la Salma—. Són vint-i-quatre, però de debò.

—Bé, hi ha un problema —va continuar l'Iker—. Onze prefereixen el dissabte al matí; només vuit, el divendres, i a cinc els és igual.

—El divendres a la tarda és quan la gent surt. I la sala de Les Eres és lliure els divendres, ho he mirat jo.

—La gent que has mirat tu —va dir la Salma—. Al bar.

La Inés, que passava entre les taules, es va aturar un moment darrere d'ells.

—I què diu el qüestionari?

—Que el dissabte —va admetre l'Iker. Va ratllar una marca i les va tornar a comptar, per si de cas—. Onze a vuit. Però el divendres tenim sala.

Ningú no va dir res durant uns segons. L'Iker va deixar el llapis i va mirar la seva llibreta de pentagrames, on havia escrit a dalt, en algun moment d'aquella setmana, dues paraules.

—Es podria dir «Sala Oberta» —va dir—. Perquè la idea és aquesta, no? Que hi pugui entrar qualsevol.

A en Dani se li va il·luminar la cara; la Lucía ja ho apuntava a l'agenda. En Hugo seguia amb el dit sobre el calendari, aturat en un divendres.

—Llavors, ho fem? —va preguntar.

La Inés no va respondre. Va escriure a la pissarra una pregunta, va deixar el guix i se'n va anar: Si el dissabte guanya per onze a vuit, per què mireu el divendres?

Situació d'aprenentatge: És una oportunitat?

Llibre, pàg. 169

Activitats individuals

  • Separar al relat les opinions sintètiques de les respostes reals.
  • Llegir el qüestionari del cas de 9.3 amb els seus límits.

Activitats en grup

  • Analitzar la competència de les tres idees.
  • Completar la matriu d'alternatives i formular la hipòtesi.

Dades. Qüestionari anònim (24 respostes): 18 hi anirien si és accessible (75,0 %); 7 diuen que pagarien 3 € (29,2 %); 2 demanen intèrpret (8,3 %); horari: dissabte al matí 11, divendres a la tarda 8, igual 5. Competència: el club d'handbol presta material esportiu gratis; l'associació de veïns organitza un mercat de segona mà un diumenge al mes des del març. Matriu (pesos 35 / 25 / 20 / 20): Sala Oberta 4,10; préstec 3,65; mercat 3,45. Comprovació individual. Sense ajuda, tria amb una matriu nova entre dues idees per a una altra necessitat de l'entorn (tu decideixes quina) i explica quina evidència en contra buscaries abans de donar-la per bona.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte → individual → grup → producte → comprovació (vegeu la situació d'aprenentatge).
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Preguntar bé: el que una enquesta pot dir i el que no

Llibre, pàg. 170

Quan es vol saber si una idea interessa, el lògic és preguntar a qui la faria servir. Però una enquesta mal feta pot donar més confiança que informació, i convé conèixer-ne bé els límits abans de refiar-se d'un percentatge rodó.

—El primer és la mostra. Un resultat només representa el grup de persones que ha respost. Si preguntes sobretot als teus amics, sabràs el que pensen els teus amics, no el barri. Per acostar-se a la realitat cal preguntar a gent variada i en nombre suficient, i llegir sempre la dada amb el seu origen: «això ho diuen 24 persones», no «això ho diu el barri».

—El segon és la redacció. Una pregunta pot empènyer cap a una resposta sense que te n'adonis: «A que t'encantaria…?» convida a dir que sí. Dècades d'investigació sobre enquestes mostren que petits canvis de paraules canvien les respostes, així que les preguntes s'escriuen de manera neutral i es proven abans de fer-les servir.

—El tercer és la distància entre dir i fer. Moltes persones diuen que anirien a una activitat, i moltes menys estan disposades a pagar-hi. Per això es pregunta per la disposició a pagar, i tot i així es llegeix amb prudència: una cosa és marcar una casella i una altra treure els diners.

—Hi ha un quart límit, nou: els usuaris sintètics. Un assistent d'IA pot generar «opinions d'usuaris» que semblen reals, però no vénen de persones que existeixin. No substitueixen una entrevista ni un qüestionari; com a molt, ajuden a redactar les preguntes. Preguntar a persones reals de l'entorn no és un tràmit que la tecnologia es pugui estalviar.

—Això importa perquè les iniciatives culturals existeixen i tenen pes: a Espanya, l'ocupació cultural ocupava unes 771.000 persones el 2024, el 3,6 % del total, i la cultura aportava el 2,2 % del PIB el 2023 (són dues estadístiques diferents, d'anys diferents). Darrere d'aquestes xifres hi ha projectes que algú va haver de comprovar abans de posar-los en marxa. Validar una idea no és només confirmar-la: moltes vegades, el més útil que dona una enquesta és una bona raó per descartar o per canviar alguna cosa a temps.

Font: Ministeri de Cultura, Anuario de Estadísticas Culturales 2025 (ocupació cultural, EPA; aportació al PIB, Compte Satèl·lit de la Cultura), consulta: 10/2026.

Activitats

Llibre, pàg. 171

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. Què fa la Salma a l'episodi que en Dani no fa, i per què les seves vint-i-quatre respostes valen més que les deu ressenyes de l'assistent? Cita dues frases del relat.

Solució: La Salma demana la font i proposa preguntar a persones reals; en Dani dona per bones les ressenyes. Les 24 respostes són de persones del barri; les 10 ressenyes, text generat. Frases: «I això com ho sap? Aquestes persones no viuen aquí» i «Preguntem a gent de debò».

14. Calcula amb les dades del qüestionari: a) quin percentatge hi aniria si és accessible i quin percentatge pagaria 3 €? b) Quants punts percentuals de diferència hi ha entre aquests dos percentatges? c) Si responguessin 60 persones i el 75 % declarés interès, quantes respostes d'interès serien? d) Explica per què el 75 % d'interès no garanteix que vindran 18 persones.

Solució: a) 75,0 % hi aniria; 29,2 % pagaria. b) 75,0 − 29,2 = 45,8 punts. c) 0,75 × 60 = 45 respostes d'interès (escenari hipotètic, no una previsió d'assistència). d) L'interès declarat no és assistència real: entre dir i venir hi ha distància (horari, preu, temps), i 24 respostes no representen tot el barri.

15. Amb la matriu del cas de 9.5, explica per què l'ordre de les idees va canviar respecte a la unitat 8. Quin criteri va pesar més perquè guanyés Sala Oberta i quina evidència el sosté?

Solució: A U8 es va puntuar sense evidència; a U9 la necessitat comprovada (qüestionari) i la competència existent (club i associació) canvien les puntuacions. Va pesar la necessitat (35 %): Sala Oberta té indicis d'una necessitat sense cobrir (5); les altres dues ja estan cobertes gratis (3). Queda com la millor hipòtesi per a un pilot, no com una oportunitat ja demostrada.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «El teu cicle de concerts tindrà èxit segur. El 100 % dels usuaris el valoren amb 5 estrelles i la demanda està garantida». Digues què és simulat, què no pot saber del teu barri i escriu la pregunta que faries a persones reals per substituir aquesta afirmació.

Solució: Simulat: el «100 %», les «5 estrelles» i l'«èxit segur» (usuaris que no existeixen). No pot saber quanta gent del barri hi aniria ni pagaria. Preguntes reals, una per cosa: «Si s'organitzés aquest concert al centre cívic, t'interessaria anar-hi? Sí / No / No ho sé» i «Si l'entrada costés 3 €, la pagaries? Sí / No / No ho sé». Unir-les en una sola pregunta barrejaria interès i pagament.

17. L'equip té una dada incòmoda: 11 de 24 prefereixen el dissabte, però ells miren el divendres. Escriu un argument a favor de fer cas al qüestionari i un altre a favor de continuar amb el divendres, i digues què faries tu i amb quina informació ho decidiries.

Solució: A favor del qüestionari: 11 de 24 prefereixen el dissabte, és la dada de persones reals. A favor del divendres: hi ha sala lliure i, segons en Hugo, la gent surt. Es valora que la decisió es recolzi en més evidència (provar un dia i mesurar, com farà U12) i no només en una intuïció.

18. Resposta simulada d'un assistent a «redacta'm una pregunta per saber si la gent pagaria»: «No et sembla que 3 € és un preu justíssim per un concert tan especial?». Explica per què aquesta pregunta indueix la resposta i reescriu-la de manera neutral.

Solució: «No et sembla que 3 € és un preu justíssim…?» dona per fet el sí i qualifica el preu de «justíssim». Neutral: «Pagaries 3 € per l'entrada? Sí / No / Depèn».

19. Cas nou, sense ajuda: un company vol muntar un servei de tutories entre alumnes i diu que «segur que ho fa servir tothom». Escriu tres coses que comprovaries abans de donar-ho per una oportunitat, una pregunta neutral de qüestionari i una font (primària o secundària) a la qual acudiries.

Solució: Comprovar: que la necessitat existeix (quants alumnes la tenen), que aporta valor (què milloraria) i els recursos (qui donaria les tutories, quan). Pregunta neutral: «Faries servir un servei de tutories entre alumnes? Sí / No / Depèn». Font: observació a l'institut o dades de la direcció d'estudis sobre matèries amb més dificultats (sense dades personals).

20. Amplia. Al qüestionari del cas de 9.3, 18 de les 24 persones hi anirien i 7 pagarien 3 €; en repassar els fulls es veu que aquestes 7 són entre les 18. a) Quin percentatge dels qui hi anirien estaria disposat a pagar? b) Si l'equip vengués 60 entrades amb aquest mateix percentatge de pagament entre els interessats, quantes persones interessades necessitaria com a mínim? c) Explica què suposa aquest càlcul i per què 24 respostes no n'hi ha prou per donar-lo per segur.

Solució: Amplia. a) 7 ÷ 18 ≈ 38,9 % dels interessats pagaria (només perquè l'enunciat dona el creuament: amb els totals sense creuar, entre 1 i 7 dels que pagarien podrien ser entre els interessats, i el percentatge no es podria calcular). b) 60 ÷ (7/18) ≈ 154,3 → com a mínim 155 interessades (amb 154 no s'hi arriba). c) Suposa que la proporció es manté i que tothom qui diu que pagaria paga; amb 24 respostes, sense mostra variada, és un senyal, no una prova.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 172

De l'entorn a l'oportunitat

  • Explorar l'entorn
    • Macroentorn (factors generals)
    • Microentorn (qui hi ha a prop)
    • Visió emprenedora
  • De la idea a l'oportunitat
    • Necessitat comprovada, valor i recursos
    • Descartar amb evidència també és encertar
  • Cercar informació
    • Fonts secundàries i primàries
    • Preguntes que no indueixen
    • Mostra i els seus límits
  • Competència i alternatives
    • Qui ho resol ja (fins i tot gratis)
    • Diferenciar-se o col·laborar
  • Disseny, matriu i IA
    • Pensament de disseny i treball àgil
    • Matriu d'alternatives
    • Opinions sintètiques davant d'usuaris reals

Resum

Tota oportunitat comença mirant l'entorn: el macroentorn (factors generals que no controles) i el microentorn (usuaris, competència, proveïdors, aliats i entitats properes). Una idea es converteix en oportunitat només quan hi ha una necessitat comprovada, valor per a altres persones i recursos; per això descartar una idea amb bona evidència també és un bon resultat. Per comprovar una necessitat es cerquen fonts secundàries (estadístiques i informes) i primàries (observació, entrevista i qüestionari anònim), amb preguntes neutrals que no indueixin la resposta i llegint cada dada amb la seva mostra i els seus límits: al barri, 18 de 24 hi anirien, però només 7 pagarien 3 €, i dir no és el mateix que fer. Abans de decidir, s'analitza la competència, que inclou qui ja resol la necessitat gratis, i es comparen les idees amb una matriu d'alternatives de criteris i pesos. El pensament de disseny (empatitzar, definir, idear, prototipar i provar) i el treball àgil avancen en cicles curts amb hipòtesi, assaig i canvi documentat, posant les persones al centre. Un assistent d'IA ajuda a generar idees o a criticar un esborrany, però pot ser complaent i les seves opinions sintètiques no són persones: no substitueixen mai preguntar a usuaris reals. Per això una idea només es dona per bona quan l'evidència, i no els elogis, la sosté.

Vés al test →