Una empresa combina recursos per produir béns o serveis i compleix sempre les mateixes funcions (compres, producció, comercial, finances, persones i direcció), amb objectius diferents: benefici, supervivència, creixement o impacte social. La seva responsabilitat social es demostra amb fets comprovables, no amb publicitat (ecoblanqueig). Els costos fixos no canvien amb la quantitat i els costos variables sí; el cost total és la suma dels dos i, en l'exemple, el cost mitjà baixa en produir més i s'acosta al cost variable unitari. Els ingressos són el valor de les vendes (preu per unitats venudes), i el resultat és ingressos menys costos totals: hi pot haver benefici o pèrdua. El marge (preu menys cost variable) serveix per trobar el llindar de rendibilitat (costos fixos entre marge): les unitats que cal vendre per no perdre. Vendre-ho tot no n'hi ha prou si no s'assoleix el llindar. A més, el resultat no és la caixa: un negoci amb benefici es pot quedar sense diners si cobra tard i paga aviat. Quan es decideix el futur, el cost enfonsat (el que ja s'ha pagat) no ha de pesar i convé evitar l'excés de confiança. Una eina digital només redueix costos si es compten la llicència, la revisió i els errors: estalviar temps no és diners a la caixa.
L'empresa
- Funcions: compres, producció, comercial, finances, persones, direcció
- Objectius: benefici, supervivència, creixement, impacte
- Responsabilitat social, no ecoblanqueig
Costos
- Cost fix i cost variable
- Cost total i cost mitjà
- Amb CF i CVu fixos, el cost mitjà baixa
Resultat i llindar
- Ingressos = preu × unitats
- Resultat = ingressos − costos totals
- Llindar = costos fixos / marge
Benefici i caixa
- Resultat: guanyar o perdre
- Caixa: diner disponible avui
- Cobrar tard i pagar aviat
Decidir i la IA
- Cost enfonsat i excés de confiança
- Cost de la IA: llicència, revisió, errors
- Estalvi de temps no és caixa