Moltes decisions tenen efectes sobre tercers que el preu no recull: són les externalitats, positives o negatives. El mercat no les veu per si sol, així que per decidir cal mesurar-les, i mesurar obliga a triar indicadors: cadascun mostra només una part. Una matriu d'impactes ordena a qui afecta cada canvi, amb quin indicador i si té marxa enrere. Davant de l'economia lineal d'extreure, usar i llençar, l'economia circular redueix, reutilitza, repara i recicla, i pot estalviar recursos i, moltes vegades, diners. L'economia social posa les persones per sobre del capital i es gestiona de manera participativa; l'economia col·laborativa comparteix i deixa, i és també un negoci quan una plataforma cobra per intermediar. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (17 objectius i 169 fites) són una brúixola global que es juga a cada barri mitjançant el desenvolupament local, també amb la responsabilitat social de les empreses i amb la cultura i els seus agents de suport. Finalment, les dades automàtiques només veuen el que poden mesurar: un mapa de senyals de mòbil deixa fora els grups no representats, i el biaix de confirmació ens pot portar a donar més pes al que ens dona la raó. Decidir bé és fer visibles tots els impactes i recordar-se de qui la dada no compta.
El que el preu no veu
- externalitats (+ i −)
- béns públics i recursos comuns
- indicadors per mesurar impactes
- matriu d'impactes
Produir i consumir millor
- petjada ecològica
- economia lineal davant la circular
- reduir, reutilitzar, reparar, reciclar
Altres maneres d'organitzar-se
- economia social i democràcia interna
- economia solidària i comerç just
- economia col·laborativa i els seus límits
Del món al barri
- els ODS i l'Agenda 2030
- responsabilitat social de l'empresa
- desenvolupament local i ocupació
- cultura, valor i agents de suport
Dades que falten
- mapes automàtics i grups no representats
- biaix de confirmació
- contrastar amb observació