Situació de partida
Llibre, pàgs. 211–212

És dilluns 31 de maig de 2027 a 4t B de l'Institut Ribera Nord. Divendres 28, l'equip de «Sala Oberta» va fer el seu primer concert de prova al Centre Cívic Les Eres. Havien calculat els comptes amb cura, però va venir menys gent de la prevista. En Dani arriba content perquè el cartell va tenir «1.240 visualitzacions»; la Lucía mira un altre número, i els comptes donen pèrdua. Ha sortit malament la prova o acaba de donar-los una dada que no tenien?
En aquesta unitat aprendràs a…
- Validar una idea amb una prova acotada i comparar el que s'esperava amb el que s'ha observat
- Pensar en l'usuari com a destinatari i consumidor amb dret a una informació prèvia clara
- Comunicar una activitat amb un missatge accessible i honest, sense manipular
- Distingir les mètriques de vanitat dels indicadors que mesuren el resultat
- Decidir si cal canviar o mantenir separant el cost enfonsat del que ve
- Avaluar el procés i escriure una memòria amb evidències de millora
- Fer la prova del projecte en equip, comunicar el canvi i escriure la teva memòria individual (E12), que tanca la iniciativa
Per començar
- L'equip tenia patrocini i intèrpret i tot i així va venir poca gent. La culpa és del pla o faltava una dada?
- Què diu més d'un concert: quantes persones van veure el cartell o quantes es van asseure en una cadira?
- Has imprès 100 cartells amb una data i veus que una altra seria millor. Què perds si canvies i què si no?
Mapa de la unitat
Validar i provar12.1
Usuari i consumidor12.2
Comunicar i difondre12.3
Mètriques12.4
Canviar o mantenir12.5
Avaluar el procés12.6

12.1Validar: provar abans de decidir
Llibre, pàgs. 213–215
Una idea sobre el paper és una promesa; una idea provada és un aprenentatge. Durant tot el curs, el teu equip ha ideat, calculat i preparat una iniciativa. Arriba l'últim pas, i potser el més important: comprovar si de debò funciona. Validar és comprovar amb la realitat si una idea funciona abans de donar-la per bona. No és el mateix que fer-la bé: pots dissenyar un concert perfecte sobre el paper i descobrir, en obrir les portes, que la gent no pot venir. Validar consisteix a sortir del full i mirar què passa de veritat, perquè la realitat sempre porta dades que cap pla no preveia.
—La manera més barata de validar és una prova pilot: una versió petita i acotada de la idea per aprendre abans de gastar més. Una sessió en lloc de deu; vint cadires en lloc de tres-centes. Si alguna cosa falla, falla barat. Una prova pilot no demostra que tot anirà bé: només diu si el més important funciona.
Provar és posar el prototip davant de persones reals i comprovar què fan, no quedar-se amb el que diuen que farien. Això evita dos errors cars: enamorar-se de la idea i confondre «m'agrada» amb «ho faria servir». Un amic pot dir que sona genial i no aparèixer el dia assenyalat: una intenció declarada no és una assistència observada. Per això un elogi no valida res, i menys si ve d'algú a qui li costa dir-te que no.
—La innovació àgil treballa així: en lloc de preparar durant mesos la versió definitiva, es fan cicles curts —provar, mesurar, aprendre, ajustar— i cada volta millora l'anterior. És més barat equivocar-se aviat i en petit que tard i en gran, quan queda poc marge per rectificar.
Validar té sentit sobretot en allò que encara no saps. Hi ha parts del projecte que ja coneixes (quant costa el so, quantes places té la sala) i parts que només són suposicions (si vindrà gent, quin dia, a quin preu). La prova s'adreça a les suposicions més importants i més fàcils d'equivocar, no al que ja està comprovat. Es prova primer el que, si fallés, canviaria més el projecte, i es deixa per a després el que ja és segur.
—Per triar què validar, ajuden dues preguntes: fins a quin punt el projecte depèn que sigui cert? i quina seguretat tinc que ho sigui? La que més pesa i és menys segura és la que es prova primer: «vindrà gent un divendres a la nit» complia les dues, i el preu del so ja era una dada tancada.
Una prova es prepara amb cinc passos que formen un cicle:
—Hipòtesi. El que creus que passarà, escrit abans: «vindran unes 45 persones si el concert és accessible i costa 3 €».
—Prova acotada. La versió petita que faràs: una sessió, un dia, un aforament limitat.
—Indicador. El número que miraràs per saber si has encertat: assistents, no visualitzacions.
—Resultat. El que passa de veritat, comparat amb el que esperaves.
—Decisió. Què fas amb el que has après: mantenir, ajustar o canviar. I tornar a començar amb una hipòtesi nova.

La diferència entre resultat esperat i resultat observat és el cor de la validació. L'esperat és la teva previsió; l'observat és la dada. Quan no coincideixen, si la prova es va preparar i es va mesurar bé, no ha fracassat: ha fet la seva feina, que és ensenyar-te alguna cosa que la previsió no sabia.
—Perquè una prova ensenyi, convé fixar l'indicador i el resultat esperat abans de provar, per escrit: així una dada solta es converteix en una resposta clara (va venir més, va venir menys o va venir el previst) i no en una excusa a posteriori. I convé triar un indicador principal, sense oblidar el que no es negocia (accessibilitat, seguretat): si mesures moltes coses alhora, gairebé sempre alguna surt bé i et quedes amb aquesta. Així la comparació és justa i no depèn de l'estat d'ànim del dia de la prova.
Cas · El que s'esperava i el que s'ha observat
Cas fictici.
L'equip de Sala Oberta va provar la seva primera sessió divendres 28 de maig, a les 20.00, en una sala de 60 places, amb intèrpret de llengua de signes i el patrocini de l'associació de veïns. L'entrada costava 3 €. La seva hipòtesi per al pilot, una mica per sobre de l'escenari mitjà (40), era de 45 assistents. Hi va haver 31 inscripcions gratuïtes (l'entrada es pagava a la porta) i 22 persones van pagar i assistir-hi. Les xifres són fictícies, però es calculen igual que les d'una sessió real.
- Amb 45 assistents, els ingressos per entrades serien 135 € (45 × 3) i el cost variable 45 € (45 × 1); amb 110 € de costos fixos (ja inclòs l'intèrpret) i 50 € de patrocini, el resultat esperat és 135 − 45 − 110 + 50 = +30 €. Amb els 22 assistents que van venir: 66 − 22 − 110 + 50 = −16 € (sense el patrocini haurien estat −66 €).
- L'assistència observada davant de l'esperada: (22 − 45) ÷ 45 ≈ −51 %. Va venir el 49 % de la gent prevista. Un resultat negatiu no és un error de càlcul: és el que mostra la prova quan la realitat no coincideix amb la previsió.
- Què vol dir: la sessió va donar pèrdues, però la prova no va fracassar. Va revelar una cosa que cap compte no mostrava: va venir el 49 % de la gent prevista. La dada cara no és el −16 €; és començar a saber per què, una cosa que no se sabia abans de provar. Per això convé guardar-ne el resultat per escrit: és la prova del que s'ha après.
Fixa't en una precaució important: una prova senzilla respon a una pregunta principal cada vegada. La propera de Sala Oberta només canviarà l'horari i mantindrà el preu, el lloc i l'intèrpret. Si alhora canviessin el preu, el tipus de música i l'aforament, i alguna cosa fallés, no sabrien què va ser. Provar una cosa cada vegada és més lent, però dona respostes netes. I una prova sola no decideix res de definitiu: diu què canviar per a la següent, que és una prova nova.
Simulador
Cas · El que s'esperava i el que s'ha observat
Canvia els assistents esperats i els observats de la sessió pilot i compara el resultat en euros i la distància entre la previsió i la dada.
Són xifres fictícies, però es calculen igual que les d'una sessió real. Un resultat negatiu no és un error de càlcul: és el que mostra la prova quan la realitat no coincideix amb la previsió.
Calcula
Sense el patrocini
Amb 22 assistents, entrada a 3 €, cost variable d'1 € i costos fixos de 110 €, quin hauria estat el resultat sense el patrocini de 50 €?
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
1. Escriu la hipòtesi, l'indicador, el resultat esperat i el resultat observat de la prova de Sala Oberta amb una frase cadascun. Quins són una previsió i quin surt de la prova?
Solució: Hipòtesi: vindran unes 45 persones si és accessible i costa 3 €. Indicador principal: assistents (secundari: resultat en euros). Esperat: 45 assistents (+30 €). Observat: 22 assistents (−16 €). Són previsió la hipòtesi i l'esperat; surt de la prova l'observat. L'indicador es fixa abans; la decisió compara l'observat amb els objectius (econòmics, d'accessibilitat i d'aprenentatge).
2. Explica per què una prova que dona pèrdues pot ser un bon resultat. Posa un exemple diferent del concert (una recepta, un horari d'estudi o una parada en un mercat).
Solució: Oberta. Es valora que expliqui que una prova que dona pèrdues aporta informació (aquí, l'horari) que estalvia un error més gran en escalar; exemple propi coherent.

12.2L'usuari: destinatari i consumidor
Llibre, pàgs. 215–216
La idea no és per a tu: és per a qui l'ha de fer servir, i aquesta persona té drets. L'usuari és la persona a qui va adreçada la teva solució: qui assisteix al concert, fa servir el servei o compra el producte. És el destinatari final del projecte, i per això les seves decisions manen més que els teus plans. Les persones no decideixen només pel preu: hi pesen l'horari, com arribar-hi, amb qui venir, si se n'assabenten a temps i si el lloc és accessible. Un bon projecte es dissenya mirant aquestes decisions, no només la caixa.
—Entendre com decideix l'usuari evita errors que els comptes no veuen. Al pilot de Sala Oberta, el preu era baix i la sala accessible, però algunes persones grans van dir que de nit no surten i una família amb infants se'n va anar abans d'entrar (caldria preguntar-li per què). Tot apuntava a l'horari i al context més que als diners.
—Les decisions de l'usuari formen una cadena: primer s'assabenta que existeix l'activitat, després li interessa, després pot venir (horari, transport, acompanyants) i finalment decideix fer-ho. Si falla qualsevol baula, no ve, per bo que sigui la resta.
—Quan l'usuari compra alguna cosa a qui l'ofereix com a empresa o professional, a més és un consumidor (unitat 2), i la llei li reconeix drets. Un dels més bàsics és el dret a una informació prèvia clara i veraç abans de decidir: què inclou, quant costa en total, on i quan és, i què passa si se cancel·la. No és un tràmit: és el que permet decidir amb criteri. Si s'amaga informació, la desconfiança no es queda en una persona: corre pel boca-orella, un canal proper que genera confiança. Informar bé, per això, no és només un deure legal: és el que sosté la confiança de la qual viu una iniciativa petita. Un consumidor informat compara, tria millor i se sent respectat; un a qui s'amaguen dades decideix a cegues i, quan ho descobreix, desconfia.
La regla obliga l'empresa o el professional que ofereix l'activitat, gran o petit. Un projecte escolar no sempre ho és (depèn de l'entitat organitzadora), però fa bé d'aplicar el mateix criteri i anunciar per endavant el preu total (sense càrrecs que apareguin al final), l'hora i el lloc exactes, si hi ha intèrpret o rampa, i què passa si la sessió se suspèn. A canvi, l'usuari també té obligacions: respectar l'aforament, l'horari i l'accés.
—Dissenyar pensant en l'usuari i respectar-ne els drets no s'oposen: les dues coses porten al mateix, a donar informació completa i a no amagar res. Un cartell que diu «entrada 3 €, dissabte 12 de juny a les 12.00, sala accessible amb intèrpret» informa i ven alhora. A Catalunya, qui vulgui saber més sobre els drets del consumidor pot consultar l'Agència Catalana del Consum.
—L'accessibilitat forma part d'aquesta informació i d'aquest disseny. A Sala Oberta no és un afegit d'última hora: la rampa i l'intèrpret es van decidir amb les persones que havien d'assistir-hi, perquè són elles qui saben què necessiten. Pensar en l'usuari inclou tots els usuaris; un concert on una part del barri no pot entrar no és un concert del barri. I anunciar l'accessibilitat al cartell és, a més, la manera que qui la necessita sàpiga per endavant que pot venir.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
3. Fes una fitxa dels drets de qui compra una entrada per a Sala Oberta: tres dades que el cartell ha de dir abans de pagar i una obligació del públic. Fes servir la caixa «La norma diu» per justificar per què la primera és un dret.
Solució: Drets (tres de): preu total sense recàrrecs ocults, data i hora exactes, lloc, accessibilitat (intèrpret, rampa), què passa si se suspèn. Obligació: respectar l'aforament, l'horari i les condicions. Justificació amb l'art. 60.1 (informació prèvia clara i veraç abans de decidir): obliga qui actua com a empresari o professional (arts. 2-4 del text refós); en un projecte escolar és bona pràctica.
4. Amplia. Compara dos avisos d'un mateix concert en què, al final, es paguen 4 €: un diu «Entrada 3 €»; l'altre, «Preu total: 4 € (entrada 3 € + despeses de gestió 1 €)». Quin informa correctament des del principi i per què? Què li passa a qui només veu el primer?
Solució: El segon, perquè anuncia des del principi el preu total (4 €) amb el seu desglossament; el primer dona un preu incomplet i l'euro de gestió apareix per sorpresa en pagar, així que qui només el veu decideix amb un preu que no és el real. Suport per al professor: l'art. 60.2.c del text refós demana informar del preu total, inclosos impostos i taxes.

12.3Comunicar i difondre
Llibre, pàg. 217
Una bona idea que ningú no coneix no arriba a ningú: comunicar és part del projecte. Comunicar és fer arribar la teva idea a qui li interessa, amb un missatge adequat a cada persona i a cada context. Abans d'escriure un cartell convé preguntar-se a qui va adreçat, què ha de saber i on ho veurà.
—La difusió és el conjunt de canals pels quals viatja el missatge: cartells en llocs de pas, l'avís d'una associació del barri, el boca-orella, les xarxes socials. Cada canal arriba a un públic diferent; per a un cicle de concerts de barri, un cartell al centre cívic i l'avís de l'associació poden pesar més que moltes visualitzacions a internet. Convé triar els canals abans de la prova i apuntar quin ha funcionat millor.
—El missatge ha de ser accessible: lletra gran i llegible, llenguatge clar, i com demanar suports (intèrpret, rampa). Si el concert és per a tot el barri, el cartell també. Si cal més de tres minuts per desxifrar-lo, no ha arribat.
Comunicar bé inclou triar el format segons a qui t'adreces. Un cartell cap en poques línies i es veu de lluny: títol, data, hora, lloc, preu, accessibilitat i on consultar què passa si se suspèn. Un dossier és un document més llarg per a qui decideix (una entitat, el centre, un patrocinador): explica la idea, a qui serveix i quins recursos necessita. De vegades l'acompanya una exposició breu en directe: uns minuts per presentar la idea i respondre preguntes. El mateix projecte s'explica diferent a un veí que passa i a l'associació que el patrocina: el primer necessita saber quan i quant; la segona, què aconsegueix el barri.
—Comunicar no és manipular. El disseny ètic d'un missatge informa perquè la persona decideixi millor, no l'empeny amb trucs ni amaga el cost. Un cartell que amaga que l'entrada té recàrrecs, o que exagera l'aforament per crear una urgència falsa, comunica malament encara que vengui més.
—La trampa més comuna és la urgència falsa: «últimes places!» quan en sobren, «només avui» quan no és veritat. Funciona a curt termini perquè fa pressa, però l'usuari que se sent enganyat no torna, i el boca-orella —un canal proper que genera confiança— es gira en contra. En un projecte de barri, on el públic es coneix, l'honestedat no és només el correcte: és el que més ven a la llarga.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
5. Dissenya per escrit el cartell de la propera sessió de Sala Oberta amb les sis dades imprescindibles (títol, data, hora, lloc, preu i accessibilitat) i on consultar què passa si se suspèn. Després, escriu una línia diferent del missatge per a un canal diferent: l'avís que donaria l'associació de veïns als seus socis.
Solució: Oberta. Cartell amb títol, data, hora, lloc, preu total i accessibilitat, i on consultar què passa si se suspèn. Línia per a l'associació: missatge més proper als seus socis, mateix contingut essencial. Es valora que no falti cap dada d'informació prèvia.
6. Amplia. Un assistent d'IA proposa aquest text per al cartell (resposta simulada): «Places gairebé exhaurides! No et quedis fora». Només s'han inscrit 15 persones de 60 places. Explica per què aquest missatge no és un disseny ètic i reescriu-lo de manera honesta i, tot i així, atractiva.
Solució: No és ètic perquè crea urgència falsa (queden 45 places de 60) i amaga l'ocupació real. Reescriptura honesta: p. ex., «Sala Oberta, dissabte 5 de juny a les 12.00, entrada 3 €, sala accessible amb intèrpret. Encara queden places». Atrau sense mentir.

12.4Mètriques: el que mesuren i el que no
Llibre, pàgs. 218–220
No tot el que es compta compta: hi ha números que impressionen i no diuen res del resultat. Una mètrica és qualsevol número que es mesura d'una activitat. Les eines digitals en donen moltes de manera automàtica: visualitzacions, clics, «m'agrada», abast. El problema és que algunes pugen molt i no signifiquen gairebé res: s'anomenen mètriques de vanitat perquè fan sentir bé, però no mesuren el resultat que busques. Mil visualitzacions d'un cartell a internet no són mil persones assegudes en una cadira. Cap no és dolenta en si mateixa: el problema és fer-la servir per al que no mesura.
—Davant d'aquestes hi ha els indicadors de resultat: els que mesuren el que de veritat t'importa. Per a un concert, l'indicador és el nombre d'assistents i la seva satisfacció, no les visualitzacions. Un embut de difusió ajuda a veure-ho: de totes les persones que veuen el missatge, unes poques fan clic, menys s'inscriuen i encara menys vénen. A cada pas es perd gent; l'únic número que paga els comptes és l'últim. Això passa perquè una visualització no demana cap esforç: només cal que el cartell aparegui a la pantalla.
—La clau no és menysprear les mètriques automàtiques, sinó saber què mesura cadascuna. Les visualitzacions diuen si el missatge ha arribat lluny; els assistents, si ha servit de res. Abans de mesurar, convé preguntar-se: si aquest número puja o baixa, què faré diferent?
Cas · L'embut del cartell
Cas fictici.
La pàgina de l'associació de veïns on es va anunciar el pilot va donar 1.240 visualitzacions del cartell (una persona el pot veure diverses vegades) i 50 clics; en total hi va haver 31 inscripcions i van venir-ne 22 d'aquests inscrits, sense saber quants van arribar pel cartell. L'equip les va ordenar en un embut (figura 12.2).

- Clics sobre visualitzacions: 50 ÷ 1.240 ≈ 4,0 %. És una xifra petita, però no diu si els clics eren de gent que podia venir.
- Assistents sobre inscrits: 22 ÷ 31 ≈ 71 %.
- Què vol dir: la mètrica més alta (1.240) és la que menys diu del resultat. La pista útil era en una enquesta de sortida: 9 de les 14 que van respondre (64 %) preferien el dissabte a migdia, com ja apuntava el qüestionari d'abril (11 de 24, pel dissabte). No diu què pensa la resta del barri, però la mètrica de vanitat tapava la pregunta clau: quan pot venir la gent. Per això convé mirar també què diu la gent, no només què compta el programa.
—Compte en llegir-lo: les dues primeres xifres són de la publicació; les dues últimes, del total del concert. No són les mateixes persones: no es pot dir que els 31 inscrits sortissin d'aquests 50 clics. Per saber en quina fase es perd públic, cadascuna hauria de comptar les mateixes persones: per exemple, preguntant en inscriure's com se n'han assabentat. Els números compten el què; l'enquesta dona pistes del perquè. I la pista apuntava a l'horari, no a la manca d'abast: caldrà comprovar-ho amb una altra sessió i preguntant a qui no va venir.
—Llegir l'embut sencer diu, a més, què arreglar a cada pas. Si es cau al primer salt (pocs clics de moltes visualitzacions), pot fallar el missatge o el canal. Si es cau en inscriure's, pot fallar alguna cosa entre l'interès i la decisió: el preu, la data o una dada que falta. Si es cau entre la inscripció i l'assistència, l'obstacle pot ser del dia: l'horari, el transport o un imprevist. L'embut diu on es perd gent, no per què: això cal preguntar-ho.
—Un indicador molt útil i fàcil d'oblidar és la satisfacció: dels qui van venir, quants repetirien o ho recomanarien? Una sessió amb pocs assistents però molt contents pot valer més que una plena de gent que no torna, perquè el boca-orella dels satisfets porta els següents. Per això convé decidir quins indicadors miraràs abans de la prova, no després: si es trien al final, és fàcil quedar-se amb els que surten bé. I la satisfacció també es mesura amb un número: quants dels que van respondre tornarien.

Comprova la teva revisió de la resposta de la IA
Solució: Vegeu l'activitat 8.
Simulador
Cas · L'embut del cartell
Canvia les xifres de la publicació, de les inscripcions i de l'enquesta de sortida i mira quin percentatge passa a cada pas.
Les dues primeres xifres són de la publicació i les dues últimes, del total del concert: no són les mateixes persones. L'embut diu on es perd gent, no per què.
Classifica
Activitat 7 · Vanitat o resultat?
Separa les xifres del pilot en mètriques de vanitat i indicadors de resultat.
Visualitzacions del cartell
Assistents
Clics
Resultat en euros
Satisfacció
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
7. Separa aquestes xifres del pilot en mètriques de vanitat o indicadors de resultat, i justifica-ho: visualitzacions, assistents, clics, resultat en euros, satisfacció. Quina miraries primer per decidir la propera sessió?
Solució: En aquest cas, visualitzacions i clics funcionen com a mètriques de vanitat si es fan servir per donar el concert per bo (mesuren abast, no assistència); s'accepta una altra classificació justificada. Resultat: assistents, resultat en euros, satisfacció. Per decidir la propera sessió es mira primer l'indicador d'assistents i l'enquesta (horari).
8. Analitza la resposta de la caixa «Revisa la IA». a) Per què diu «rendiment excel·lent» si la sessió va donar pèrdues? b) Quin indicador de resultat ha ignorat? c) Reescriu la seva recomanació fent servir l'enquesta de sortida.
Solució: a) Perquè només mira visualitzacions i clics, no qui va venir ni la caixa. b) Els assistents (22) i l'enquesta de l'horari. c) Exemple: «Baixa assistència malgrat moltes visualitzacions; l'enquesta demana dissabte a migdia: canviar l'horari i mesurar assistents i satisfacció».

12.5Canviar o mantenir: pèrdues i costos enfonsats
Llibre, pàgs. 220–221
El que ja has gastat no torna: la bona decisió mira el que ve, no el que se'n va anar. Després de provar, toca decidir: mantenir el format o canviar-lo. Aquí apareix una trampa. El cost enfonsat (unitat 7) és el conjunt de diners, temps o esforç que ja has invertit i que no pots recuperar decideixis el que decideixis. Els 100 cartells impresos amb «divendres, 20.00» ja estan pagats: sigui quin sigui l'import, aquests diners no tornen. La regla econòmica és clara: un cost enfonsat no ha d'influir en la decisió, perquè no canvia segons el que triïs. El que compta és quina opció dona millor resultat d'ara endavant, inclòs el que costa canviar (avisar, tornar a difondre).
—Però decidir així costa, i l'economia del comportament explica per què.
Darrere del cost enfonsat hi ha una altra força: l'aversió a la pèrdua, la tendència a donar més pes al que es pot perdre que al que es pot guanyar. Canviar de dia se sent com «perdre» els cartells i la sala del divendres, i això pesa més que el guany, encara borrós, d'omplir un dissabte.
Una manera senzilla de no caure a la trampa és preguntar-se: «Si comencés avui de zero, sense res gastat, què triaria?». Aquesta pregunta esborra el cost enfonsat i deixa a la vista només el que de veritat decideix: el resultat futur de cada opció. Si començant avui de zero, i comptant el que costa canviar, triaries el dissabte, el dissabte és també la millor opció ara: el divendres no se sosté per 100 cartells ja impresos.
—Canviar amb evidència no és fracassar: és fer servir el que la prova t'ha ensenyat. Mantenir un pla que les dades desmenteixen, només pel que ja s'ha gastat, sí que ho és.
Classifica
Activitat 9 · Cost enfonsat o cost futur?
Ordena cada quantitat del pilot segons si ha d'influir o no en la decisió.
Els 100 cartells ja impresos
El so de la propera sessió
L'intèrpret de la propera sessió
El so ja pagat del divendres
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
9. Ordena aquestes quantitats del pilot en «cost enfonsat» (no ha d'influir) o «cost futur» (sí que influeix) i justifica-ho: els 100 cartells ja impresos; el so de la propera sessió; l'intèrpret de la propera sessió; el so ja pagat del divendres. Quines dades et faltarien per decidir el dia?
Solució: Cost enfonsat (no influeix): els 100 cartells ja impresos; el so ja pagat del divendres. Cost futur (sí que influeix): el so i l'intèrpret de la propera sessió (la sala és cedida). Dades que falten per decidir el dia: quanta gent s'espera cada dia (no només l'enquesta), si la sala i l'intèrpret són lliures el dissabte, què costa avisar del canvi i difondre'l, i els compromisos amb qui ja s'havia inscrit.
10. Amplia. Explica, amb el cost enfonsat i l'aversió a la pèrdua, per què a en Hugo li costa més canviar de dia que a algú que no hagués imprès res. En què s'assembla això a continuar mirant una pel·lícula que no agrada «perquè ja he pagat l'entrada»? Digues on és el límit de l'argument.
Solució: Oberta. A en Hugo li pesa el que s'ha gastat (15 € i la feina) més l'aversió a la pèrdua; a qui no havia imprès res no li pesa aquest cost. És com acabar una pel·lícula que no agrada «perquè ja he pagat»: l'entrada ja està pagada vingui el que vingui. Límit: de vegades acabar té valor propi (un compromís, aprendre), i llavors no és un error.

12.6Avaluar el procés i escriure la memòria
Llibre, pàgs. 221–222
Al final no només es mira el resultat: es mira com s'ha treballat i què s'ha après. Quan un projecte acaba, queda la part que més ensenya: avaluar el procés. No és repartir culpes ni celebrar l'èxit, sinó mirar amb honestedat com s'ha treballat i què canviaríem la propera vegada. Un projecte que surt regular però s'entén bé deixa més aprenentatge que un que surt bé per sort.
—Per avaluar cal haver guardat el registre de versions: cada versió del prototip amb la seva data i una línia de quina dada o quina prova et va fer canviar-la. La primera versió de Sala Oberta era de cartró; la de veritat va ser el pilot del divendres; la següent serà la del dissabte. Cada una va corregir alguna cosa de l'anterior.
—Valorar el procés també inclou la contribució de cada persona i la del mateix prototip: què va resoldre de veritat i què va quedar pendent. No es tracta de puntuar qui va treballar més, sinó de reconèixer què va funcionar per repetir-ho i què no.
La memòria és el document individual amb què tanques el projecte. Recull què has fet tu, què has après i, sobretot, evidències de millora: com a mínim dues decisions que una dada us va fer prendre al llarg d'E1-E12, amb l'abans i el després, i si ja s'ha comprovat que van millorar o falta comprovar-ho. No s'avalua que la idea triomfés, sinó que entenguis per què va passar el que va passar. Si hi fas servir imatges, música o textos d'altres, comprova'n la llicència, demana permís si cal i cita'n l'autoria: la creació de l'equip també té autoria i s'ha de respectar.
—Una evidència de millora s'escriu en tres parts: què creieu, quina dada ho va canviar i què vau fer diferent. Així es veu l'aprenentatge, no la sort: qui llegeixi la memòria entén per què vau decidir el que vau decidir. N'hi ha prou amb una o dues frases per evidència. Guarda les peces d'E1 a E12 al teu portafoli (pàgina final «El meu portafoli»): és la teva carpeta d'aprenentatge, privada si vols.
—La memòria inclou un registre de l'ús de la IA: per a cada tasca en què has fet servir un assistent, anotes quina eina i quan, per a què l'has fet servir, quina part de la resposta has aprofitat, com l'has comprovada i què has canviat tu. Així queda clar què és aprenentatge teu i què és ajuda d'una eina. No és un càstig ni una sospita: fer servir una IA no està malament, el que estaria malament és presentar com a propi el que no has comprovat. El registre protegeix la teva feina tant com l'avalua, perquè deixa constància del que sí que has decidit i comprovat tu.
Compte amb una confusió: un text fluid no prova que entenguis. Una memòria generada per una IA pot sonar perfecta i no demostrar cap aprenentatge, perquè no explica què has decidit tu ni per què. El producte final —el concert, el prototip, la memòria— demostra el que de veritat has fet i comprovat, no com de ben redactat quedi.
—Aquí hi ha la diferència entre què demostra el producte i què no. Un cartell bonic no demostra que la sessió funcionés; una memòria perfecta no demostra que aprenguessis; mil visualitzacions no demostren que vingués ningú. El que demostra l'aprenentatge són les decisions explicades: per què vau canviar de dia, quina dada ho va provocar i què faríeu diferent la propera vegada. Una eina et pot ajudar a redactar-ho, però no substitueix el que has comprovat tu: no era a la porta comptant les 22 persones que van entrar.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
11. Escriu una entrada de la memòria d'un membre de l'equip amb el format «evidència de millora»: què creieu al principi, quina dada ho va canviar i què vau fer diferent. Fes servir el cas de l'horari del pilot.
Solució: Oberta. Format evidència de millora: «Crèiem que el divendres a la nit era un bon dia → l'enquesta i el qüestionari d'abril van dir dissabte → vam canviar la data i vam corregir els cartells» (canvi decidit; falta comprovar el dissabte si millora l'assistència). Es valora l'abans, la dada i el després.
12. Amplia. Llegeix aquesta memòria simulada, redactada per un assistent d'IA: «El projecte Sala Oberta ha estat un èxit rotund que ha transformat la vida cultural del barri gràcies a una estratègia impecable». Assenyala tres coses que sonen bé però no demostren aprenentatge, i reescriu una frase que sí que ho demostri amb una evidència concreta del pilot.
Solució: Coses que sonen bé i no demostren aprenentatge: «èxit rotund» (la sessió va donar pèrdues), «ha transformat la vida cultural del barri» (sense evidència), «estratègia impecable» (va caldre canviar de dia). Frase amb evidència: p. ex., «Després de veure que van venir 22 dels 45 esperats, vam canviar al dissabte a migdia seguint l'enquesta (9 de 14)».
El que costa triar · Vam canviar d'idea perquè la vam provar
Llibre, pàgs. 223–224
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
El dilluns, la classe d'Emprenedoria va ser a la sala de Les Eres. Encara quedaven cadires per recollir del divendres i una caixa de cartells al costat de l'escenari. En Dani va arribar el primer, amb el portàtil obert.
—Mireu, mireu —va dir—. La pàgina del cartell: mil dues-centes quaranta visualitzacions. «Campanya excel·lent», diu. I un quatre per cent de clics.
—A ull, un èxit —va dir en Hugo, i va deixar la caixa de cartells a la vora de l'escenari—. Si ho va veure tanta gent, la propera ho omplim.
—Això mateix dèiem amb les dessuadores —va apuntar la Lucía, traient l'agenda i el bolígraf—. A veure, per parts. Van venir vint-i-dos. Es van inscriure trenta-un. —Va apuntar una resta—. Amb el patrocini, menys setze euros. Sense, menys seixanta-sis.
—Però mil dues-centes quaranta —va insistir en Dani.
—Mil dues-centes quaranta què? —va preguntar la Salma, sense aixecar la vista—. Jo era a la porta. Vaig comptar vint-i-dues persones. Ho he vist.
L'Iker es va acostar amb la cadira fins a la caixa de cartells. —Mil dues-centes quaranta vegades es va veure un cartell —va dir—. Vint-i-dues persones es van asseure. Les visualitzacions no paguen el del so. El que decideix és qui travessa la porta.
La Salma va repartir sobre una taula catorze fulls doblegats. —Les enquestes de sortida. Nou diuen dissabte a migdia. Dues senyores em van dir que de nit no surten. I una família se'n va anar abans d'entrar, amb els nens.
—Catorze de vint-i-dos van contestar —va dir la Martina—. Falten els que no van venir. A aquests no els hem preguntat.
—Ja —va dir l'Iker—. I són justament els que ens interessen.
—Nou de catorze —va dir la Inés, des del fons, apilant cadires—. Us sona, aquesta dada, de res?
—Del qüestionari d'abril —va dir l'Iker—. Onze de vint-i-quatre ja deien dissabte. Ho teníem escrit i ho vam passar per alt.
En Dani va tancar el portàtil del tot. —O sigui que la dada bona la teníem a l'abril —va dir—, i portem un mes mirant el número gran.
—Passa —va dir la Lucía—. Per això es prova: per veure-ho de veritat i no poder mirar cap a una altra banda.
En Hugo va posar una mà sobre la caixa de cartells, com protegint-la. —Ja, però... tenim cent cartells impresos. «Divendres, vint hores». I la sala reservada els divendres. Ho llencem tot?
—Què perdríeu de veritat si canvieu? —va preguntar la Martina—. Sense embuts.
En Hugo va obrir la boca i la va tancar. La Lucía anava escrivint en veu alta.
—Els cartells ja estan pagats. Quinze euros. Anem el divendres o el dissabte, aquests diners no tornen. —Va aixecar el bolígraf—. Això no compta per decidir.
—Compta per a mi —va dir en Hugo, i per un cop no bromejava—. Em fastigueja llençar el que ja està fet.
—No ho llencis —va dir l'Iker—. Tapa la data amb la nova, gran i clara, que no es llegeixi la vella. Un cartell corregit continua sent un cartell.
La Inés va deixar una pila de cadires i va treure una targeta de cartolina. —Abans de votar res, vull una taula. El que esperàveu i el que ha passat. Les dues columnes.
La Lucía ja la dibuixava: quaranta-cinc d'esperats, vint-i-dos d'observats; més trenta, menys setze. —Si el dissabte ve gent com diu l'enquesta —va dir—, els comptes canvien. Amb el patrocini i l'intèrpret, a partir de trenta persones no perdem.
—Llavors provem el dissabte, si la sala i l'intèrpret són lliures —va dir la Martina—. El cinc i el dotze de juny. Avui ho pregunto.
—I que els cartells nous diguin el preu sencer i que hi ha intèrpret i rampa —va afegir la Salma—. Que la gent sàpiga a què ve abans de venir.
Ningú no s'hi va oposar. En Hugo va agafar un cartell de la caixa, el va mirar una estona i se'l va guardar doblegat a la butxaca de darrere.
—Aquest me'l quedo. Per ensenyar-lo al bar. «Mireu el que gairebé fem malament».
—El que gairebé —va dir l'Iker.
—Gairebé —va repetir en Hugo, i per primera vegada en tot el matí va somriure.
La Lucía va tancar l'agenda. —Sabeu què? El que més m'ha agradat de tot això no ha estat el full de càlcul. —No va dir què era. Va recollir la seva cadira i la va portar a la pila, i les altres cadires la van seguir, una darrere l'altra, fins a deixar l'escenari net per al dissabte.
Situació d'aprenentatge: Provar, decidir i explicar-ho
Llibre, pàg. 225
Activitats individuals
- Reunir les peces E1 a E11.
- Completar la taula del que s'esperava i del que s'ha observat.
- Escriure la memòria amb dues evidències de millora i el registre de la IA.
Activitats en grup
- Decidir canviar o mantenir separant el cost enfonsat.
- Redactar el cartell del nou format amb informació prèvia completa.
Dades. Xifres del pilot (casos de 12.1 i 12.4): 45 esperats (+30 €); 31 inscripcions gratuïtes, 22 assistents que van pagar, −16 € amb patrocini; 1.240 visualitzacions, 50 clics, 100 cartells; enquesta de sortida: 14 respostes, 9 pel dissabte a migdia. Fitxes de personatge: la Lucía (porta els comptes), en Hugo (resisteix el canvi), la Salma (reparteix les enquestes), l'Iker (recorda la dada d'abril), la Martina (pregunta què es perdria), en Dani (porta les visualitzacions). Pots fer la tasca amb una de les fitxes si prefereixes no exposar-te. Comprovació individual. Sense ajuda: un grup d'un altre institut va provar un mercat solidari: esperaven 40 persones i en van venir 20; tenien cartells amb l'horari antic. Escriu-ne la memòria: què esperaven, què van observar, quin cost no ha d'influir i què canviarien, amb data per a la propera prova.

Informe: Provar és aprendre: el valor de canviar a temps
Llibre, pàg. 226
Un projecte no es jutja per com sona sobre el paper, sinó per com aguanta el contacte amb la realitat. Per això convé validar abans d'escalar: provar en petit, amb una sessió o una tirada curta, abans de comprometre molts diners o molt de temps. Una prova acotada que surt regular costa poc i ensenya molt; el mateix error comès a gran escala costa car i ensenya el mateix.
—En aquesta prova, el repte és mirar els números correctes. Hi ha xifres que pugen soles i no signifiquen gairebé res: quantes persones han vist un cartell, quantes han passat per davant d'una parada. Impressionen, però no mesuren el resultat. Els indicadors que de veritat importen solen ser més modestos i més incòmodes: quanta gent ha vingut, quanta repetiria, quin resultat econòmic ha tingut. Confondre un número vistós amb un bon resultat és un dels errors més comuns en emprendre, i també en estudiar o en entrenar.
—Canviar de pla quan les dades ho demanen costa més del que sembla. Pesen dues coses. Una és el que ja s'ha gastat: els cartells impresos, les hores posades, els diners del primer intent. Aquesta despesa no torna, decideixis el que decideixis, i per això no hauria de manar en la decisió; però mana, perquè deixar anar el que s'ha invertit se sent com una derrota. L'altra és que perdre alguna cosa pesa més que guanyar-ne el mateix: renunciar al que està fet fa més mal del que il·lusiona el que podria venir. Saber que aquestes forces existeixen ajuda a no deixar-se arrossegar per elles.
—Canviar de format no és fracassar. És la prova que el projecte ha après. El que sí que surt car és repetir sense mirar, o mantenir per orgull un pla que la realitat ja ha desmentit.
—Res d'això no funciona sense honestedat, i en dues direccions. Cap a fora: la informació clara i veraç —el preu sencer, la data, si el lloc és accessible— no és un tràmit, és el que permet decidir amb criteri i el que sosté la confiança de la qual viu un projecte petit. Cap a dins: explicar el que de veritat ha passat, i no el que ens hauria agradat, és l'única manera que la memòria ensenyi alguna cosa. Un tancament que només sona bé no demostra aprenentatge; el demostren les decisions explicades.
—I una última idea, en tancar el curs: emprendre no és l'únic futur desitjable. Muntar una iniciativa ensenya a decidir amb dades, a treballar en equip i a canviar a temps; aquestes destreses serveixen després per crear alguna cosa pròpia, per treballar per compte d'altri o per continuar estudiant.
Activitats
Llibre, pàg. 227
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. Resumeix en tres frases què va passar a l'episodi: què celebrava en Dani, quin número va posar la Lucía al damunt i què va decidir el grup al final.
Solució: En Dani celebrava les 1.240 visualitzacions; la Lucía va posar al damunt el resultat (−16 €) i els 22 assistents; el grup va decidir provar el dissabte a migdia (5 i 12 de juny), si la sala i l'intèrpret són lliures.
14. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «La campanya ha estat un èxit: 1.240 visualitzacions i un 4 % de clics. Recomano mantenir el divendres a les 20.00». a) Què mesura i què no mesura? b) Quina dada de l'episodi contradiu la recomanació? c) Escriu la recomanació correcta.
Solució: a) Mesura visualitzacions i clics; no mesura assistents, caixa ni satisfacció. b) Que van venir 22 i que 9 de les 14 persones que van respondre prefereixen el dissabte. c) «Baixa assistència real; provar el dissabte a migdia i mesurar assistents i satisfacció».
15. Calcula amb les dades del relat: a) si el dissabte vénen 45 persones, amb intèrpret (costos fixos 110 €, amb 15 € de cartells nous) i patrocini de 50 €, quin és el resultat de la sessió? b) A partir de quants assistents deixa d'haver-hi pèrdues en aquest cas? c) Quants dies passen del pilot (divendres 28 de maig de 2027) a la primera sessió del dissabte (5 de juny)?
Solució: a) 45 × 3 − 45 × 1 − 110 + 50 = 135 − 45 − 110 + 50 = +30 €. b) Amb intèrpret i patrocini, el llindar és (110 − 50) / (3 − 1) = 30 assistents. c) Del divendres 28 de maig al dissabte 5 de juny hi ha 8 dies.
16. En Hugo vol «aprofitar» els 100 cartells del divendres. Explica-li amb el concepte de cost enfonsat per què aquests 15 € no han de decidir el dia del concert, i proposa què fer amb els cartells sense que aquesta despesa mani.
Solució: Els 15 € ja estan gastats i no tornen triïn divendres o dissabte: són cost enfonsat, no canvien amb la decisió, així que no han de decidir el dia. Què fer: tapar bé la data vella amb la nova i reutilitzar els cartells, o fer-los servir d'esborrany (els cartells nous, 15 €, són cost futur i ja són als 110 € de cada sessió); el dia es tria per on ve més gent (l'enquesta).
17. Un assistent d'IA redacta aquest tancament per a la memòria de l'equip. Resposta simulada: «El projecte Sala Oberta ha estat un rotund èxit: la campanya va assolir 1.240 visualitzacions i una participació excel·lent, cosa que confirma l'encert del format triat». a) Quina afirmació es recolza en una mètrica de vanitat i quina és la dada de resultat que la contradiu? b) Quina decisió real de l'equip amaga aquest text? c) Reescriu el tancament amb una evidència de millora concreta del pilot, de manera que demostri aprenentatge i no només soni bé.
Solució: a) Mètrica de vanitat: «1.240 visualitzacions» i «participació excel·lent»; la dada de resultat que la contradiu: només van venir 22 persones (de 45 esperades) i la sessió va donar pèrdues (−16 €). b) Amaga que l'equip va decidir canviar el format (del divendres a la nit al dissabte a migdia) per allò que va ensenyar la prova. c) Exemple: «Esperàvem 45 assistents i en van venir 22; l'enquesta (9 de 14) demanava dissabte a migdia, així que vam canviar el dia per a la propera prova». Es valora que separi el que impressiona del que demostra aprenentatge.
18. Amplia. L'enquesta de sortida va tenir 14 respostes de 22 assistents. a) Quin biaix pot tenir preguntar només a qui es va quedar fins al final? b) A qui faltaria preguntar per no enganyar-se? c) Proposa una pregunta més per a la propera enquesta i digues quin indicador mesuraria.
Solució: a) Biaix de supervivència: qui se'n va anar abans o no va venir no respon, així que l'enquesta pot pintar millor del que és real. b) A qui no va venir i a qui se'n va anar (per l'horari, per l'accés). c) Exemple: «Què t'ha impedit venir / quedar-te?», que mesura barreres d'assistència.
19. Transferència individual, sense ajuda: tria una decisió teva o d'un personatge inventat en què hagis continuat amb alguna cosa per no «llençar el que ja estava fet». Escriu què era cost enfonsat, què hauries d'haver mirat per decidir i què faries ara amb una prova petita.
Solució: Oberta. Es valora que identifiqui un cost enfonsat real, el que hauria d'haver mirat (resultat futur) i una prova petita per decidir millor.
20. Amplia. Per a la sessió del dissabte 5 de juny, l'equip escriu una hipòtesi nova: «vindran 40 persones». Amb intèrpret (costos fixos de 110 €), patrocini de 50 €, entrada a 3 € i 1 € de cost variable: a) calcula el resultat esperat amb 40 assistents; b) quants assistents calen, com a mínim, per no perdre?; c) si en vinguessin 35, quina seria la variació percentual respecte de l'esperat?; d) quin altre indicador miraries, a més dels assistents?
Solució: Amplia. a) 40 × 3 − 40 × 1 − 110 + 50 = 120 − 40 − 110 + 50 = +20 €. b) (110 − 50) / (3 − 1) = 30 assistents. c) (35 − 40) ÷ 40 × 100 = −12,5 %. d) La satisfacció (quants repetirien o ho recomanarien) o quants inscrits van acabar venint.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 228
Provar, comunicar i millorar
- Validar abans de decidir
- Prova pilot acotada
- Hipòtesi, indicador, resultat
- Esperat davant d'observat
- L'usuari i la comunicació
- Destinatari i consumidor
- Cadena: assabentar-se, interessar, poder venir
- Dret a informació prèvia
- Comunicar accessible i honest
- Mètriques
- Mètriques de vanitat i de resultat
- Embut de difusió
- La satisfacció també compta
- Canviar o mantenir
- El cost enfonsat no decideix
- Aversió a la pèrdua
- «Si comencés avui de zero…»
- Avaluar i la memòria
- Registre de versions
- Evidències de millora
- Registre de l'ús de la IA
Resum
Validar és comprovar una idea amb una prova pilot petita abans de gastar més: s'escriu una hipòtesi, es tria un indicador i es compara el resultat esperat amb l'observat. Si la prova s'ha mesurat bé i no coincideixen, ensenya el que la previsió no sabia: al pilot van venir 22 dels 45 esperats, i l'enquesta va apuntar l'horari com a possible causa. La idea és per a l'usuari, que, si compra a una empresa o a un professional, és un consumidor amb dret a una informació prèvia clara i veraç. Comunicar bé és portar el missatge adequat a cada canal, de manera accessible i amb un disseny ètic que informa sense manipular. En mesurar, convé distingir les mètriques de vanitat (visualitzacions, clics), que impressionen i no diuen el resultat, dels indicadors de resultat (assistents, satisfacció, resultat econòmic); l'embut de difusió, si cada fase compta les mateixes persones, mostra en quin pas es perd la participació, però no per què. Per decidir si cal canviar o mantenir, el cost enfonsat —el que ja s'ha gastat— no ha d'influir, encara que l'aversió a la pèrdua faci que deixar-lo anar costi; ajuda preguntar-se què triaries si comencessis avui de zero. Canviar de format amb evidència no és fracassar. En tancar, s'avalua el procés i s'escriu una memòria individual amb evidències de millora i un registre de l'ús de la IA: un text fluid no prova comprensió.