Salta al contingut

Emprenedoria · 4t d'ESO · Tercer trimestre

Unitat 11 · Viabilitat i finançament

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 191–210

Situació de partida

Llibre, pàgs. 191–192

Portada: «UNITAT 11 · Viabilitat i finançament · El que costa triar · Els comptes amb tot a dins». Il·lustració `_00` (imatge de FOPP): sis joves asseguts en un banc de fusta al pati de l'institut, a l'ombra d'un arbre, amb carpetes i quaderns a les mans i parlant entre ells (un dels nois és en cadira de rodes); al fons, la pista esportiva amb una cistella i una porteria, l'edifici de l'institut i altres alumnes passejant.

És maig a 4t B. «Sala Oberta», el cicle de microconcerts accessibles de l'equip, ja té una primera versió i una rampa deixada. A l'hora del pati, el grup s'asseu en un banc amb els papers i arriba la pregunta incòmoda: surt a compte? La Lucía projecta un full amb el primer concert, en Dani porta una previsió d'una eina i l'Iker, una llista del que fa falta perquè sigui accessible. Els números i la llista no diuen el mateix.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Explicar què fa viable un projecte i per què no és el mateix que donar beneficis
  • Separar ingressos, costos i resultat deixant clars els supòsits
  • Calcular el llindar de rendibilitat amb una taula i llegir-lo en un gràfic
  • Comparar escenaris prudent, mitjà i optimista i preveure amb rangs
  • Triar fonts de finançament i conèixer-ne les condicions i la dependència
  • Identificar el cost complet de fer servir IA, els riscos d'un projecte i un pla B
  • Construir el pressupost, el llindar, els escenaris i el pla de finançament del teu equip

Per començar

  1. Si una activitat és molt útil per al barri però no recapta el que costa, s'hauria de fer igualment? Qui podria ajudar a pagar-la?
  2. Quines coses d'un projecte no es compren, sinó que es demanen o es deixen?
  3. Si esperes «entre 25 i 55 persones», per què pot ser millor que dir «vindran 40»?
  4. Quina informació necessitaries per refiar-te de «aquest any ho omplim segur»?

Mapa de la unitat

11.1Què és la viabilitat d'un projecte?

Llibre, pàgs. 193–194

Una idea pot ser bona i tot i així no tirar endavant. Abans de llançar-se, convé preguntar-se si de debò és possible fer-la. La viabilitat és la possibilitat real de dur a terme un projecte. No es mesura amb una sola xifra: es comprova mirant quatre coses alhora, i les quatre han de donar un «sí» raonable.

—La utilitat: respon a una necessitat real de l'entorn? Un cicle de microconcerts accessibles té sentit si al barri hi ha gent que vol música en directe i espais que no sempre són accessibles.

—Els recursos: tenim o podem reunir els diners, l'espai i les persones necessàries?

—La sostenibilitat: es pot mantenir en el temps sense esgotar qui ho fa ni fer mal a l'entorn? Un projecte que esgota l'equip a la primera edició no és sostenible, encara que aquella primera vegada surti bé.

—L'execució: es pot fer de debò, amb el temps, la sala i els permisos disponibles?

Viable no és el mateix que rendible

—Un projecte viable no és, sense més, el que dona beneficis. Moltes activitats culturals i socials no es financen soles: una biblioteca, una festa de barri o un cicle accessible poden ser molt útils i no cobrir els seus costos amb el que recapten.

—Que no es paguin soles no vol dir que estiguin mal gestionades; vol dir que el seu valor no cap sencer en el preu d'una entrada. Per a aquests projectes, la viabilitat depèn de reunir recursos de diverses fonts, no de «guanyar diners».

—Analitzar la viabilitat tampoc no és buscar excuses per no fer alguna cosa. És posar per davant el que faria falta perquè funcioni —quants diners, quant temps, quins suports— i decidir amb aquesta informació a la mà, en lloc de llançar-se a cegues o renunciar per por. Decidir bé és, en el fons, una manera de cuidar el temps i els diners de tothom, i convé fer-ho abans de comprar res o de prometre res a ningú.

—A Sala Oberta les quatre preguntes tenen resposta provisional: és útil (hi ha indicis de públic i poques sales accessibles; cal validar-ho amb una prova), hi ha recursos si es combinen diverses fonts, es pot mantenir si no esgota l'equip i es pot executar amb la sala i els permisos del centre.

—El que importa és no donar-ho per suposat: molts projectes fracassen no per una mala idea, sinó perquè va faltar temps o es va esgotar qui els sostenia.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

1. Explica amb les teves paraules per què un projecte pot ser molt útil i, tot i així, no ser viable. Posa un exemple d'una activitat cultural o social de l'entorn que no es pagui sola amb el que recapta i digues quins recursos necessitaria per sostenir-se.

Solució: Es valora que distingeixi utilitat de viabilitat: una activitat útil pot no tenir recursos, no poder mantenir-se o no poder executar-se. Exemple: una festa de barri o un cicle accessible; recursos: patrocini, voluntariat, espais cedits.

11.2Costos i ingressos del projecte

Llibre, pàgs. 194–195

Abans de saber si un projecte surt a compte cal separar el que entra del que surt, i no confondre ingressos amb guanys. Per veure els comptes d'un projecte se separen dos tipus de costos, com vas veure a la unitat de l'empresa.

—Els costos fixos no depenen del nombre d'assistents: es paguen igual vinguin 10 o 60 persones. A Sala Oberta són l'equip de so, la impressió dels cartells i la part de la llicència de l'eina de disseny.

—Els costos variables sí que canvien amb cada assistent: en aquest cas, la polsera i l'aigua que es donen a cada persona. La diferència importa perquè els costos fixos s'han de cobrir sí o sí, encara que vingui poca gent, mentre que els variables només apareixen quan apareix el públic.

—Els ingressos són el que entra per les entrades (i, més endavant, per altres fonts). El resultat és el que queda: ingressos − costos. Aquí hi ha l'error més comú: confondre ingressos amb benefici. Omplir la sala i recaptar molt no vol dir guanyar; abans cal restar-ne tots els costos.

Supòsits: d'on surt cada xifra

Cada xifra d'un pressupost té un origen, i convé anotar-lo al costat, perquè d'això depèn quant te'n pots refiar.

—Hi ha xifres que són un pressupost demanat (el so, que va donar una empresa), unes altres que són un recurs deixat (la rampa del gimnàs, que no costa diners) i unes altres que són una estimació (quanta gent vindrà).

—Les tres valen per començar, però no són igual de fermes: un pressupost demanat per escrit és més ferm (encara que cal comprovar-ne la validesa i les condicions); una estimació, no. Si no saps d'on surt una xifra, no te'n pots refiar, i convé marcar-la per revisar-la abans de comprometre't. A Sala Oberta, el so és un pressupost demanat; l'assistència, una estimació.

ConcepteCàlculImport
Entrada (ingrés per assistent)preu3 €
Cost variable per assistentpolsera i aigua1 €
Costos fixos per sessió40 + 15 + 560 €
Ingressos amb 60 assistents60 × 3 €180 €
Resultat amb 60 assistents180 − (60 + 60 × 1)60 €

Els costos fixos es desglossen en so (40 €), cartells (15 €) i la part de la llicència de l'eina de disseny (20 € al mes; suposem quatre sessions en un sol mes i n'imputem 5 € a cadascuna: si el cicle ocupa dos mesos, es paguen dues quotes).

—Són supòsits de l'equip, no tarifes professionals, i un pressupost simplificat: la sala és cedida i en una activitat real caldria comprovar altres costos possibles (drets de la música, assegurança, permisos). La llicència costa 20 € al mes, hi hagi les sessions que hi hagi: com més sessions al mes, menor és la part de cadascuna, encara que la factura no baixi.

—Convé, a més, revisar el pressupost cada poc: els preus canvien, apareixen despeses que no s'havien previst i alguna font pot fallar. Un pressupost no és una foto fixa, sinó un document que s'actualitza a mesura que el projecte avança.

—I uns comptes clars serveixen per retre comptes davant dels altres: el centre que cedeix la sala, l'associació que posa el patrocini o el mateix equip. Qui ensenya d'on surt cada xifra genera confiança; qui només dona un total, no.

—Convé també separar el curt del llarg termini. Hi ha despeses que es paguen una sola vegada (comprar un cable) i d'altres que es repeteixen a cada sessió (el so, la impressió). Barrejar-les en un únic número amaga si el projecte aguanta l'arrencada, que sol ser el moment més difícil.

—I el cost mitjà per assistent baixa quan ve més gent, perquè els costos fixos es reparteixen entre més persones.

Simulador

Cas · Els comptes amb tot a dins

Canvia el nombre d'assistents, el preu i els costos d'una sessió i mira els ingressos i el resultat, sense i amb intèrpret.

persones
€
€
€
€
Ingressos180 €
Costos variables60 €
Resultat sense intèrpret60 €
Resultat amb intèrpret10 €

Són supòsits de l'equip, no tarifes professionals. Ingressos no són benefici: cal restar-ne els costos fixos i els variables.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

2. Classifica com a cost fix o cost variable per sessió: a) l'equip de so; b) les polseres i l'aigua; c) els cartells; d) la part de la llicència de l'eina de disseny. Quins canvien si vénen més persones i quins no?

Solució: Fixos: a (so), c (cartells), d (llicència). Variables: b (polseres i aigua). Només canvien amb els assistents els variables.

3. Amb 50 assistents i sense intèrpret, calcula els ingressos, els costos totals i el resultat d'una sessió. Després explica per què aquests 150 € d'ingressos no són 150 € de benefici.

Solució: Ingressos 50 × 3 = 150 €; costos 60 + 50 × 1 = 110 €; resultat 150 − 110 = 40 €. No són 150 € de benefici perquè falta restar 110 € de costos.

11.3El llindar de rendibilitat del projecte

Llibre, pàgs. 195–197

Quanta gent ha de venir per no perdre diners? Aquesta xifra, el llindar, canvia amb cada decisió que preneu. El llindar de rendibilitat (unitat 7) és el nombre d'assistents amb què els ingressos igualen els costos: ni es guanya ni es perd. Per sota hi ha pèrdues; per sobre, benefici. Quan es coneix aquest punt, cada decisió sobre el preu o sobre l'aforament es pot justificar amb xifres i no amb impressions.

Figura 11.1. El llindar de Sala Oberta: 30 assistents sense intèrpret i 55 amb intèrpret, en una sala de 60. Eix X: assistents per sessió (Q), 0-60, amb valors clau 30 i 55; eix Y: euros, 0-200, amb valors clau 90 i 165. Línies: ingressos IT = 3·Q; costos amb intèrpret CT = 110 + Q; costos sense intèrpret CT = 60 + Q. Punts de llindar a (30, 90) i (55, 165); guia vertical de l'aforament a Q = 60. Zona de pèrdues i de beneficis. Peu: «Llindar = costos fixos ÷ marge per assistent (preu − cost variable)». Dades fictícies
Figura 11.1. El llindar de Sala Oberta: 30 assistents sense intèrpret i 55 amb intèrpret, en una sala de 60

—Cada assistent deixa un marge (el que paga menys el que costa atendre'l), i el llindar s'assoleix quan aquest marge, sumat persona a persona, cobreix del tot els costos fixos. Per això un projecte amb costos fixos alts necessita més públic per començar a guanyar.

—Hi ha dues maneres de trobar-lo. La primera és una taula: calcular el resultat per a diversos nombres d'assistents i buscar on passa de pèrdua a benefici. La segona és la fórmula: llindar = costos fixos ÷ marge per assistent.

—La taula s'entén millor i deixa veure tot el rang; la fórmula és més ràpida. Si el resultat dona un número amb decimals, el llindar s'arrodoneix cap amunt: no poden venir 36,7 persones, en fan falta 37.

—Quedar-se curt per arrodonir malament (agafar 36 quan el compte dona 36,7) és un error fàcil de cometre i car de descobrir el mateix dia del concert. I 37 és el primer número sense pèrdues, no un empat exacte: amb 37 assistents (a 4 € l'entrada) el resultat és +1 €.

Cas · Els comptes amb tot a dins

Cas fictici.

Sala Oberta prepara el seu primer microconcert a la sala del centre cívic (60 places), amb entrada a 3 €, cost variable d'1 € per assistent i costos fixos de 60 € per sessió. Són supòsits de l'equip, no tarifes professionals.

AssistentsIngressosCostos var.Sense intèrpretAmb intèrpret
2060 €20 €−20 €−70 €
3090 €30 €0 €−50 €
45135 €45 €30 €−20 €
50150 €50 €40 €−10 €
60180 €60 €60 €10 €
  1. Marge per assistent = 3 − 1 = 2 €.
  2. Llindar sense intèrpret = 60 / 2 = 30 assistents. A la taula es veu: amb 30 el resultat és just 0 €.
  3. Si es contracta un intèrpret de llengua de signes (50 € més per sessió, un supòsit: «cal demanar pressupost»), els costos fixos pugen a 110 €. Llindar = 110 / 2 = 55 assistents, en una sala de només 60. El marge per sobre del llindar es queda en 5 persones.
  4. Els costos fixos continuen en 110 €, però amb un patrocini confirmat de 50 € per sessió les entrades només han de cobrir 60 €: llindar = (110 − 50) ÷ 2 = 30 (sense patrocini, 55). Amb l'entrada a 4 €, el marge passa a 3 € i el llindar = 110 ÷ 3 ≈ 36,7 → 37, si a aquest preu continuen venint almenys 37.

Què vol dir. El càlcul no decideix per vosaltres: diu quanta gent fa falta en cada opció. Treure l'intèrpret baixa el llindar, però el concert deixa de ser accessible; el patrocini el baixa, però crea dependència de qui paga; pujar el preu també el baixa (a 37, si l'assistència es manté), però deixa fora qui no pot pagar 4 €. Cada opció suposa una renúncia.

—Hi ha tres maneres de baixar un llindar, i convé distingir-les. Es pot pujar el marge per assistent (pujant el preu o abaratint el cost variable), baixar els costos fixos (traient una despesa) o sumar un ingrés extern segur, com el patrocini, que no baixa els costos, però en cobreix una part.

—No són equivalents: tocar el marge canvia el que paga el públic; treure costos, el que ofereix el projecte; el patrocini, de qui depèn. Un mateix llindar de 30 es pot assolir de maneres molt diferents.

—Compte: si a 4 € vinguessin només 35, el resultat seria 35 × 3 − 110 = −5 €.

Simulador

Cas · El llindar de Sala Oberta

Afegeix l'intèrpret i el patrocini, o puja l'entrada, i mira com canvia el llindar de rendibilitat en una sala de 60 places.

€
€
€
€
€
Marge per assistent2 €
Costos fixos totals60 €
Llindar de rendibilitat30,0 assistents
Places per sobre del llindar30,0 places

Si el llindar surt amb decimals, s'arrodoneix cap amunt: 36,7 vol dir 37 persones. Cada opció suposa una renúncia: sense intèrpret, menys accessibilitat; amb patrocini, dependència; amb entrada a 4 €, deixes fora qui no pot pagar-la.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

4. Calcula el marge per assistent i el llindar sense intèrpret; després, amb intèrpret. Explica per què un llindar de 55 és un problema seriós en una sala de 60 places.

Solució: Marge 3 − 1 = 2 €; llindar sense intèrpret 60/2 = 30; amb intèrpret 110/2 = 55. En una sala de 60, 55 deixa un marge de només 5 persones: gairebé cal omplir per no perdre, la qual cosa és molt arriscada.

5. Amplia. Fes servir la fórmula llindar = (CF − patrocini) / (preu − cost variable) per calcular el llindar amb intèrpret si, alhora, es puja l'entrada a 4 € i s'aconsegueix un patrocini de 50 €. Compara aquest llindar amb els de la taula i explica quines dues coses han canviat i quina renúncia implica cadascuna.

Solució: Amb entrada a 4 € (marge 3 €) i patrocini de 50 € (els costos fixos continuen en 110 €, però les entrades només han de cobrir 60 €): llindar = (110 − 50)/3 = 20 assistents. Han canviat dues coses: el preu (puja el marge, si l'assistència aguanta) i el patrocini (un ingrés extern que cobreix 50 € dels costos fixos, no una baixada de costos). Renúncies: 4 € deixa fora qui no pugui pagar; el patrocini crea dependència de l'associació.

11.4Escenaris: prudent, mitjà i optimista

Llibre, pàgs. 197–199

Ningú no sap quanta gent vindrà. En lloc d'inventar un número, es treballa amb un rang de possibilitats. Un escenari és una previsió del resultat sota un supòsit concret, per exemple un nombre d'assistents. Es calcula igual que qualsevol resultat: només canvia el supòsit. Per això convé preparar-ne diversos i treballar amb un interval de resultats en comptes d'una xifra única.

Figura 11.2. Resultat per sessió en els tres escenaris, amb intèrpret i patrocini de 50 €. Resultat per sessió (€) als escenaris prudent (25), mitjà (40) i optimista (55), amb intèrpret i patrocini de 50 €: −10, +20, +50. Peu: «Amb intèrpret (CF 110 €) i patrocini de 50 € per sessió». Dades fictícies
Figura 11.2. Resultat per sessió en els tres escenaris, amb intèrpret i patrocini de 50 €

—Com que no es pot saber amb seguretat quantes persones vindran, es preparen diversos escenaris i es mira el resultat en cadascun. Així es decideix amb els ulls oberts, sabent què passa si les coses van bé i què passa si van malament. Un escenari no és un desig: és un compte fet amb un supòsit diferent.

—Preveure amb rangs és més honest que donar una sola xifra, perquè reconeix que hi ha incertesa i obliga a preparar un pla per a quan vingui poca gent, no només per a l'escenari favorable.

D'on surten els números de cada escenari

A Sala Oberta, l'equip va passar un petit qüestionari al barri: de 24 persones preguntades, 18 hi anirien si és accessible i 7 diuen que pagarien 3 € (potser coincideixen). Amb tan poques respostes no es pot calcular quanta gent vindrà.

—Són indicis, no una predicció: l'equip fixa tres hipòtesis de treball, prudent (25), mitjà (40) i optimista (55), per veure què passaria en cada cas. Abans de donar per probable el mitjà, haurà de contrastar-lo amb inscripcions o amb la primera sessió.

—L'aforament (60) marca el topall físic: per molt que millori la difusió, no n'hi caben més de 60. Un escenari optimista per sobre de l'aforament no és optimista, és impossible.

—Un qüestionari més gran, les inscripcions o una sessió de prova donarien una base més ferma; fins llavors, els tres números són supòsits.

A Sala Oberta, amb intèrpret (costos fixos de 110 €) i un patrocini de 50 € per sessió, els tres escenaris donen: prudent (25 assistents), −10 €; mitjà (40), +20 €; optimista (55), +50 €.

—Només l'escenari prudent dona pèrdues, i petites. Això ajuda a decidir: el projecte aguanta bé l'escenari mitjà i l'optimista, i el prudent es pot cobrir amb un fons petit o revisant després de la primera sessió.

—Convé mirar el conjunt del cicle, no una sessió: una pèrdua de 10 € en una sessió fluixa es compensa amb l'excedent de les bones. Per això l'escenari prudent no fa por si s'ha previst, i sí si arriba per sorpresa.

—Comparar escenaris serveix, a més, per veure quant depèn el resultat del que no controleu. Entre l'escenari prudent i l'optimista hi ha 60 € de diferència per sessió: això vol dir que el resultat és molt sensible al nombre d'assistents, que és just el més incert.

—Un avís: l'escenari mitjà no és la mitjana dels altres dos, sinó el cas que creieu més probable. I el prudent no és el pitjor imaginable (que no vingui ningú), sinó un de pessimista però realista. Triar bé aquests tres números és la meitat de la feina.

—Fixa't que els tres escenaris comparteixen els mateixos costos i el mateix preu: l'únic que canvia és el nombre d'assistents. Això permet comparar-los en igualtat de condicions. Si voleu aïllar l'efecte de l'assistència, mantingueu constants el preu i els costos. És la mateixa regla que es fa servir en provar una idea: canviar una sola cosa cada vegada.

—Els escenaris serveixen per preparar respostes: un sense resposta associada és només un número; amb ella es converteix en un pla. Escriviu al costat de cadascun què faríeu si es complís: per exemple, «si en vénen 25, fem servir el fons; si en vénen 55, guardem l'excedent». Per això convé revisar els escenaris cada vegada que arribi una dada nova, com ara les inscripcions o el resultat d'una sessió de prova.

—Convé revisar-los després de la primera sessió, amb una dada real.

—Els escenaris no prediuen el futur —ningú no pot, i pot venir menys gent que al prudent—, però mostren diversos resultats possibles que convé preparar, i amb un rang es decideix millor que amb un número inventat que dona una falsa sensació de seguretat. Un rang ben fet diu, a més, quant pot costar equivocar-se.

Calcula

Escenari prudent

Amb intèrpret (costos fixos de 110 €), patrocini de 50 €, entrada a 3 € i cost variable d'1 €, quin resultat dona una sessió amb 25 assistents?

€

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

6. L'assistent de l'episodi va dir «omplim segur». Reescriu aquesta previsió com a tres escenaris (prudent, mitjà i optimista), amb un nombre d'assistents i un resultat per sessió per a cadascun, fent servir les dades de Sala Oberta amb intèrpret i patrocini. Quina informació faries servir per triar el número de cada escenari?

Solució: Reescriptura: prudent 25 → −10 €; mitjà 40 → +20 €; optimista 55 → +50 € (amb intèrpret i patrocini). Per triar els números: el qüestionari (18 de 24 hi anirien, 7 pagarien 3 €), una prova anterior, l'aforament (60) com a topall. Són hipòtesis de treball: el qüestionari dona indicis, no una predicció, i pot venir menys gent que al prudent.

7. Amplia. Per a cada escenari de l'activitat anterior, escriu què hauria de passar perquè es complís (com es difon, quin dia i hora, quins suports calen). Explica per què preveure amb rangs és més útil per decidir que donar un sol número.

Solució: Oberta. Es valora que cada escenari tingui condicions realistes (difusió, dia i hora, suports). Preveure amb rangs permet decidir amb la incertesa a la vista i preparar un pla per a l'escenari dolent.

11.5Finançament i captació de recursos

Llibre, pàgs. 200–202

Quan un projecte no es paga sol amb les entrades, cal buscar d'on surt la resta. I cada font té la seva lletra petita. El finançament és el conjunt de fonts amb què un projecte aconsegueix els recursos que necessita. Convé conèixer-les una a una, perquè cadascuna aporta alguna cosa diferent i demana alguna cosa diferent a canvi.

Figura 11.3. Fonts d'ingressos davant dels costos del pla mitjà de quatre sessions. Dues columnes del pla mitjà de 4 sessions. «Ingressos» (680 €): entrades 480 € + patrocini 200 €. «Costos» (600 €): fixos 440 € + variables 160 €. Rètol «+80 € de resultat». Peu: «Pla mitjà (40 assistents per sessió). Fonts: entrades 70,6 %, patrocini 29,4 %». Dades fictícies
Figura 11.3. Fonts d'ingressos davant dels costos del pla mitjà de quatre sessions

—Els ingressos propis (les entrades) depenen que vingui la gent prevista: són el més incert, però també el més autònom, perquè no es deu res a ningú. El patrocini és diners o recursos que aporta una entitat, gairebé sempre a canvi de visibilitat (que n'aparegui el nom).

—Una subvenció o ajut públic dona diners, però exigeix justificar en què es gasten i presentar papers. Les quotes de socis donen ingressos estables si hi ha una associació al darrere.

—Els recursos deixats, com la rampa del gimnàs, no costen diners, però obliguen a comprovar que serveixen i són segurs, a tenir-ne cura i a tornar-los. I el voluntariat —el treball que aporta el mateix equip— és el recurs més barat i el que s'esgota més fàcilment si no s'organitza.

—Altres vies són el mecenatge (una persona o entitat dona diners per a una causa cultural o social sense esperar res a canvi directe) i el micromecenatge o crowdfunding (moltes persones aporten quantitats petites per una plataforma digital, normalment fins a arribar a un objectiu fixat). Les finances ètiques poden venir de bancs, cooperatives i altres entitats amb criteris socials i ambientals; l'Institut Català de Finances és una entitat pública, no una via directa per a un grup escolar. Els cobraments i ajuts reals d'un projecte escolar es gestionen amb autorització del centre i una entitat adulta.

—Totes les fonts creen algun tipus de dependència: triar finançament és, en el fons, triar de qui depèn el projecte. Combinar fonts no és només sumar diners; és repartir el risc. Per això convé combinar-ne diverses i no confiar-ho tot a una de sola, perquè si falla, falla el projecte sencer.

—Si totes les despeses s'han de pagar abans i tots els ingressos arriben després, pot faltar diner just quan fa falta, encara que al final els comptes quadrin. A això se'n diu un problema de tresoreria: no és que el projecte perdi, és que no té el diner en el moment precís.

—Al pla de Sala Oberta, per exemple, les entrades aporten la major part i el patrocini, gairebé un terç: dues fonts que es complementen, una del públic i una altra de l'associació.

—No cal tenir moltes fonts: de vegades en basten dues que es complementin, una de segura i una altra que depengui del públic.

—Un pla de finançament també hauria de dir què es fa amb un excedent, si n'hi ha: guardar-lo com a fons per a la sessió fluixa, reinvertir-lo en difusió o deixar-lo per a la propera edició.

Cas · Un pla de finançament per a quatre sessions

Cas fictici.

L'equip estudia un pla de quatre sessions en un mes, amb intèrpret i amb un patrocini de 50 € per sessió de l'associació de veïns. Calcula si se sosté en l'escenari mitjà (40 assistents per sessió).

ConcepteCàlculImport
Entrades4 × 40 × 3 €480 €
Patrocini4 × 50 €200 €
Costos fixos4 × 110 €440 €
Costos variables4 × 40 × 1 €160 €
Resultat480 + 200 − 440 − 16080 €
  1. Ingressos totals = entrades (480 €) + patrocini (200 €) = 680 €.
  2. Pes de cada font: entrades 480 / 680 = 70,6 %; patrocini 200 / 680 = 29,4 %.
  3. A l'escenari prudent (25 assistents per sessió), cada sessió dona −10 €: quatre sessions, −40 €. Faria falta un fons de reserva o una condició per revisar el pla després de la primera sessió.

Què vol dir. Un pla de finançament combina fonts i fixa en quin moment es revisa. I +80 € de resultat no són 80 € en caixa fins que es cobri i es pagui tot. Gairebé un terç dels ingressos vénen del patrocini: si es retira, el cicle deixa de quadrar, així que aquesta dependència s'ha de tenir present i, si es pot, buscar una segona font que l'equilibri.

Simulador

Cas · Un pla per a quatre sessions

Canvia l'assistència per sessió i mira els ingressos, el resultat i el pes de cada font del pla de quatre sessions.

sessions
persones
€
€
€
€
Entrades480 €
Patrocini200 €
Costos fixos440 €
Costos variables160 €
Resultat del cicle80 €
Pes de les entrades70,6 %
Pes del patrocini29,4 %

+80 € de resultat no són 80 € a la caixa fins que es cobra i es paga tot. Gairebé un terç dels ingressos depèn del patrocini: si es retira, el cicle deixa de quadrar.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

8. Per a cada font de finançament de Sala Oberta —les entrades, el patrocini de l'associació de veïns, la rampa deixada i el treball voluntari de l'equip—, digues qui l'aporta, quina condició porta i què passa si falla. Després, tria quina et sembla més incerta i justifica-ho.

Solució: Oberta: s'accepta qualsevol elecció justificada amb un criteri clar (control propi, fiabilitat, termini). Orientació: voluntariat (l'aporta l'equip; organitzar-se per no esgotar-se; si falla, falta feina); rampa (el gimnàs; comprovar que és segura, tenir-ne cura i tornar-la; si falla, una altra solució accessible o ajornar); entrades (el públic; que vingui la gent prevista; si falla, pèrdues); patrocini (l'associació; visibilitat i confirmació per escrit; si falla, el llindar torna a 55). Sol triar-se com a més incerta la de les entrades o la del patrocini.

11.6El cost complet de fer servir IA

Llibre, pàgs. 202–203

La llicència d'una eina és només una part del que costa fer-la servir. I una previsió automàtica depèn de la qualitat de les seves dades. Fer servir una eina d'IA té un preu visible, la llicència, i altres costos que no apareixen a la factura però que són igual de reals. A Sala Oberta, la part imputada de la llicència de l'eina de disseny amb IA és de 5 € per sessió. A aquesta xifra cal sumar-hi, almenys, dues coses.

—La primera és el temps de revisió: algú ha de comprovar que el cartell no té errors, i aquest temps també val, perquè són hores que no es dediquen a una altra cosa.

—Si la revisió s'allarga, l'estalvi desapareix: a les unitats 4 i 7, l'eina del bar deixava d'estalviar a partir de 0,7875 h (47,25 min) de revisió per encàrrec. A aquests dos costos s'afegeix, de vegades, un tercer: aprendre a fer servir l'eina, perquè les primeres vegades es triga més i es falla més.

—Hi ha un últim compte fàcil d'oblidar: el de les dades. Si una eina demana pujar informació personal per funcionar, això també és un cost, encara que no es pagui en euros. Cap tasca d'aquest projecte necessita pujar dades a cap eina.

—Hi ha una altra trampa semblant amb les previsions. Quan en Dani pregunta quanta gent vindrà i l'eina respon «omplim segur», això no és una previsió: és una frase sense dades al darrere.

—Sense aquestes dades, una afirmació molt segura és, com a molt, una suposició ben redactada. Una eina pot escriure amb molta seguretat i equivocar-se del tot, perquè la seguretat del to no demostra res: el que demostra alguna cosa són les dades i d'on surten.

—Un bon costum és demanar a qualsevol previsió —la faci una persona o una eina— que ensenyi les seves cartes: en quines dades es basa, què suposa i què passaria si aquests supòsits fallessin. Si no pot respondre això, no és una previsió, és una opinió disfressada de dada.

—Amb les eines d'IA convé tenir present, a més, que a vegades s'inventen xifres que sonen molt convincents però que no vénen de cap lloc. Per això la regla és senzilla: una eina proposa, però qui decideix comprova.

—El càlcul el podeu fer vosaltres amb una taula com la de l'apartat anterior, i una taula feta amb les vostres dades és més de fiar que una frase rodona sense font.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

9. Explica per què la frase «omplim segur» no és una previsió de demanda. Quines dades hauria de tenir al darrere una previsió perquè te'n refiïs?

Solució: Perquè no es recolza en cap dada (quantes persones, a quin preu): és una afirmació segura sense font. Una previsió fiable necessita dades de demanda (respostes d'un qüestionari, una prova, l'aforament) i mostrar un rang, no una certesa.

10. Amplia. La llicència de l'eina de disseny costa 5 € per sessió. Un company diu: «llavors fer-la servir surt gairebé gratis». Explica quins altres costos cal sumar al de la llicència i recorda, en una línia, què va passar amb l'eina del bar a les unitats 4 i 7 quan la revisió s'allargava.

Solució: Cal sumar el temps de revisió i el risc d'errors (un preu antic, una data mal escrita). A les unitats 4 i 7, l'eina del bar deixava d'estalviar a partir de 0,7875 h (= 47,25 min) de revisió per encàrrec (amb 0,8 h: 58 h i 726 € davant de 720 €; les hores, valorades a 12 € per comparar, no són un pagament).

11.7Riscos, assegurances i pla B

Llibre, pàgs. 203–204

Gairebé res no surt exactament com es planifica. Pensar abans què pot fallar no és ser pessimista: és preparar-se. Un risc és una cosa que pot sortir malament i afectar el projecte. A Sala Oberta, els principals són que vingui poca gent, que l'intèrpret cancel·li a última hora, que falli l'equip de so o que es retiri el patrocini.

—No tots són igual de greus ni de probables, així que no es poden tractar tots igual. Per ordenar-los es miren dues coses: la probabilitat (com de fàcil és que passi) i l'impacte (quant mal faria).

—Mirar les dues coses alhora evita dos errors típics. Un és espantar-se per una cosa molt improbable encara que seria greu (que s'inundi la sala). L'altre és despreocupar-se d'una cosa que fa poc mal cada vegada però passa gairebé sempre (que sobrin polseres i es llencin).

—La prioritat —probabilitat per impacte— posa cada risc al seu lloc: no tot mereix la mateixa atenció, i fingir que sí esgota l'equip i no protegeix de res. Estimar de l'1 al 3 no dona probabilitats reals; serveix per ordenar i posar-se d'acord sobre què vigilar, i un risc per a la seguretat necessita mesures encara que puntuï baix.

Quatre respostes davant d'un risc

—Davant de cada risc hi ha quatre respostes possibles, i triar bé és part del pla. Prevenir: fer alguna cosa perquè no passi o sigui menys probable (difondre bé perquè vingui més gent, confirmar l'intèrpret amb antelació i tenir un segon contacte). Assegurar: passar part del risc a una assegurança de responsabilitat civil, després de comprovar amb el centre o l'entitat organitzadora quins danys a tercers cobreix i quins exclou: una assegurança no elimina el risc ni paga qualsevol pèrdua. Reservar un fons: guardar diners per avançat per cobrir l'escenari dolent, de manera que una sessió fluixa no enfonsi el cicle.

—I acceptar: si un risc és poc probable i de poc impacte, s'assumeix i no es gasta esforç en ell. L'important és que la resposta encaixi amb la prioritat: no té sentit assegurar el petit i deixar sense pla el gran.

RiscProb. (1-3)Impacte (1-3)PrioritatResposta
Ve menys gent que el llindar339Prevenir + fons
Es cancel·la l'intèrpret236Prevenir; si no n'hi ha, ajornar
Avaria de l'equip de so122Prevenir (provar-lo abans)
Es retira el patrocini224Reservar fons
Mal temps o imprevist el dia212Acceptar

El pla B i les condicions

—Un pla B no és rendir-se: és decidir per endavant què es fa si alguna cosa falla, per no haver d'improvisar amb pressa el mateix dia. I, sobretot, és fixar condicions de seguir i de revisar: senyals clars, acordats abans, que diuen quan es continua igual i quan cal canviar alguna cosa.

—Per exemple: «continuem si el patrocini es confirma; revisem el dia i l'hora si a la primera sessió assisteixen menys de 30 persones». Les condicions converteixen una preocupació vaga («i si surt malament?») en una regla que tot l'equip entén. I si falla l'intèrpret anunciat, s'avisa qui l'havia demanat i s'ajorna: treure el suport no és un pla B.

—Una bona condició compleix tres coses: es mesura amb un número (no «si ve poca gent», sinó «si en vénen menys de 30»), es decideix abans de començar (no en calent, quan ja costa pensar) i diu què es fa en complir-se (revisar la difusió, canviar l'hora, buscar una altra font).

—Qui prepara un pla B no és qui menys creu en el projecte, sinó qui més vol que surti. I convé escriure el pla B, encara que sigui en dues línies, perquè el conegui tot l'equip.

Classifica

Riscos · Quina resposta?

Tria la resposta principal a cada risc de Sala Oberta.

Ve menys gent que el llindar (prioritat 9).

Es cancel·la l'intèrpret (prioritat 6).

Avaria de l'equip de so (prioritat 2).

Es retira el patrocini (prioritat 4).

Mal temps o imprevist el dia (prioritat 2).

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

11. Enumera tres riscos del primer microconcert de Sala Oberta i, per a cadascun, digues si el prevendries, l'asseguraries, reservaries un fons o l'acceptaries. Justifica una de les teves decisions.

Solució: Oberta. Exemples: baixa assistència → prevenir (difusió) i reservar un fons; cancel·lació de l'intèrpret → prevenir (confirmar abans, segon contacte) i, si no n'hi ha, avisar qui l'havia demanat i ajornar; avaria de so → prevenir (provar-lo abans, equip de recanvi). Es valora que la resposta encaixi amb la probabilitat i l'impacte.

12. Amplia. Construeix una matriu de riscos amb dues columnes, probabilitat i impacte (de l'1 al 3), per a quatre riscos d'un projecte. Multiplica les dues xifres per obtenir la prioritat de cadascun i explica a quin atendries primer i per què.

Solució: Oberta. Matriu prob × impacte (1-3); s'atén primer el de més prioritat (p. ex., baixa assistència 3 × 3 = 9). Es valora que la prioritat guiï la decisió.

El que costa triar · Els comptes amb tot a dins

Llibre, pàgs. 205–206

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

El dimarts 18 de maig de 2027, a l'última hora, la Lucía va projectar el full de càlcul a la pissarra digital. Aquella tarda tocava mirar els números de cara.

—Primer concert de Sala Oberta. Entrada a tres euros. La sala del centre cívic admet seixanta persones.

—Seixanta per tres, cent vuitanta —va dir en Hugo—. Ja som rics.

—Això són ingressos —va contestar la Lucía sense girar-se—. Baixeu una mica. A veure, per parts. Per sessió, el so costa quaranta euros; imprimir els cartells, quinze; i la part de la llicència de l'eina de disseny que va fer servir en Dani, cinc. Seixanta euros de costos fixos. I cada persona, un euro en polsera i aigua.

—O sigui, que dels cent vuitanta cal treure els seixanta fixos i el de l'aigua —va dir la Salma, que dibuixava dues columnes al quadern: en una, el que entrava; a l'altra, el que sortia—. No és el mateix recaptar que guanyar.

—Exacte —va dir la Lucía—. El que queda després de restar és el resultat. Això és el que de debò ens diu si surt a compte. I el compte ja no sembla tan rodó.

—D'acord, doncs rics no ho som —va dir en Hugo, somrient a mitges—. Però tampoc arruïnats, no?

—Depèn de quanta gent vingui —va dir la Lucía—. I això encara no ho sabem.

—Amb trenta persones ni guanyem ni perdem —va calcular en Dani, mirant el portàtil—. I l'eina diu que omplim segur.

—I això com ho sap? —va preguntar la Salma.

En Dani va buscar a la resposta. No hi havia cap font: ni un qüestionari, ni una prova anterior, ni un número. Només una frase molt segura. —D'on surt, això? —va dir ell mateix, en veu baixa, i va girar el portàtil perquè no el veiés només ell.

L'Iker va treure la llista que havien fet la setmana anterior, el dimarts 11 de maig, després de preguntar a l'associació de veïns i al centre de persones sordes del barri. —El centre cívic té rampa, però l'escenari no, així que qui toqui en cadira ha de poder pujar. Els cartells necessiten lletra gran i un text fàcil de llegir. I dues persones que volen venir han demanat intèrpret de llengua de signes. Hem posat cinquanta euros per sessió, però cal demanar pressupost.

La Martina va recordar que al gimnàs de l'institut hi havia una rampa portàtil que podien demanar en préstec, la mateixa que ja havien fet servir per provar el prototip de l'escenari. Es va oferir a muntar-la amb el conserge del centre cívic, que abans havia de comprovar que era segura per a aquell escenari. No costava diners: només calia tornar-la. La Lucía va afegir l'intèrpret al full. Els costos fixos van pujar a cent deu. El llindar va passar de trenta persones a cinquanta-cinc, en una sala de seixanta. Ningú no va parlar durant uns segons. A la pissarra, les dues línies del gràfic s'havien separat. Algú va proposar en veu baixa treure l'intèrpret.

—Llavors deixa de ser el que volíem fer —va respondre l'Iker, sense alçar la veu.

En Hugo va objectar que cinquanta-cinc de seixanta era gairebé omplir: i si no venia aquella gent?

—Aquesta és la qüestió —va dir la Lucía—. No ho sabem. Ho apunto.

La Martina va proposar demanar un patrocini a l'associació de veïns: cinquanta euros per sessió, i el llindar tornaria a trenta.

—A ull, amb això quadra —va dir en Hugo—. Encara que llavors depenem d'ells.

—Depèn de per a qui sigui un problema això —va dir l'Iker.

En Hugo va proposar una altra cosa: pujar l'entrada a quatre euros. Amb intèrpret i sense patrocini, el llindar baixava a trenta-set.

—Però quatre euros ja deixa fora algú —va apuntar la Salma—. D'acord, però digues-ho clar: és una altra renúncia.

—Llavors no hi ha cap opció bona —va dir en Hugo, una mica frustrat.

La Lucía va contestar que en quedaven dues de viables, perquè treure l'intèrpret estava descartat, i que cadascuna costava una cosa diferent: això ja era saber més que aquell mateix matí.

La Inés, que havia estat escoltant dreta al costat de la pissarra blanca, no va dir quina era la millor opció. Va escriure una pregunta amb lletres grans: Què ha de passar perquè cada opció funcioni?

La Lucía va mirar el full: els números que aquell matí semblaven un sol compte eren ara dos camins. Va canviar el nom de l'arxiu. On posava «Pressupost final» va escriure «Escenaris». —No és el final —va dir—. És el principi.

Situació d'aprenentatge: Viable sense renunciar a l'accessibilitat

Llibre, pàg. 207

Activitats individuals

  • Completar la llista d'accessibilitat (accés físic, comunicació i informació prèvia) amb el cost de cada mesura.
  • Calcular el llindar amb i sense intèrpret i omplir la taula d'escenaris.

Activitats en grup

  • Triar una combinació de finançament i justificar-ne la renúncia.
  • Acordar una condició per seguir i una altra per revisar.

Dades. Preu, 3 €; cost variable, 1 € per assistent; costos fixos per sessió, 60 € (so 40, cartells 15, llicència 5); intèrpret, 50 € addicionals per sessió; patrocini possible, 50 € per sessió; aforament, 60. La resta de mesures de la llista de l'episodi es cobreix amb recursos deixats, que el centre verifica abans de fer-los servir. Comprovació individual. Sense ajuda, calcular el resultat per sessió amb 25, 40 i 55 assistents (costos fixos de 110 €, entrada 3 € i patrocini de 50 €) i decidir amb una condició.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Vegeu la situació d'aprenentatge.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Finançar el que no es paga sol

Llibre, pàg. 208

Moltes activitats culturals i socials no cobreixen els seus costos amb la venda d'entrades, i no pas per estar mal gestionades: el seu valor no cap sencer en el preu d'una entrada. Una part important del sector cultural funciona, de fet, amb estructures molt petites. A principis del 2024 hi havia a Espanya 185.544 empreses culturals, i el 68,3 % no tenia cap assalariat: abunden, per tant, les empreses culturals sense plantilla assalariada, encara que la dada no diu per si sola com es financen ni quantes persones hi col·laboren.

—Per això, finançar un projecte cultural sol consistir a combinar fonts: ingressos propis, patrocinis, subvencions, quotes de socis, aportacions col·lectives, recursos deixats o treball voluntari. Cadascuna té condicions. Un patrocini pot demanar visibilitat; una subvenció exigeix justificar la despesa; el voluntariat necessita organització i cura per no esgotar qui el sosté. Triar finançament també és triar de qui depèn el projecte, i convé no dependre massa d'una sola font: si es retira, tota la resta trontolla. Combinar diverses fonts no és només sumar diners; és repartir el risc, igual que no es guarden tots els estalvis en un únic lloc.

—Fer accessible una activitat comença preguntant a qui hi assistirà, i no es resol amb una sola mesura. L'accessibilitat abasta l'accés físic, la comunicació i la informació prèvia; algunes mesures costen diners (un intèrpret) i d'altres es cobreixen amb recursos deixats (una rampa). Tractar l'accessibilitat com un cost que es retalla quan els comptes aprieten és, a més d'injust, una mala decisió: canvia el que el projecte és, i sol deixar fora precisament el públic al qual es volia arribar.

—Dues cauteles més, amb els números i amb les eines. El cost d'una eina digital no és només la seva llicència: inclou el temps de revisió i el risc d'errors. I una previsió de demanda val el que valen les seves dades: una frase molt segura sobre quanta gent vindrà, sense un qüestionari ni una prova al darrere, no és una previsió, sinó un desig ben redactat. Decidir bé un projecte és, sobretot, fer explícits els supòsits i comparar escenaris abans de comprometre's.

—I, al final, decidir bé un projecte com aquest no és encertar el futur, sinó fer els comptes amb els supòsits a la vista, combinar fonts per no dependre d'una sola i deixar escrites les condicions amb què se segueix o es revisa. Un projecte cultural petit que fa això té més possibilitats d'arribar a la seva segona edició que un altre amb una idea millor però sense comptes ni pla. La viabilitat, ben entesa, no frena els projectes: els ordena i els protegeix.

Font: Ministeri de Cultura, Anuario de Estadísticas Culturales 2025 (dades d'empreses culturals, 2024) (consulta: 10/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 209

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. Què distingeix la llista d'accessibilitat de l'Iker del llindar que calcula en Dani (30) i de l'«omplim segur» de l'eina? Per què diu l'Iker «Llavors deixa de ser el que volíem fer»? Cita una frase del relat.

Solució: En Dani calcula bé el llindar de 30 amb els costos anotats al principi, però cita sense comprovar una previsió sense dades («omplim segur»); l'Iker porta el que el concert necessita per ser accessible, que canvia els costos (intèrpret) i, per tant, el llindar. L'Iker diu «Llavors deixa de ser el que volíem fer» perquè treure l'intèrpret elimina l'accessibilitat, que era el sentit del projecte. Frase vàlida: «Qui toqui en cadira ha de poder pujar».

14. Amb les dades de l'episodi, calcula el llindar sense intèrpret i amb intèrpret. Si el llindar amb intèrpret és 55 i la sala té 60 places, quant de marge d'assistents queda per sobre del llindar? Després, digues quines dues decisions de l'equip baixarien aquest llindar i quina renúncia implicaria cadascuna.

Solució: Sense intèrpret 60/2 = 30; amb intèrpret 110/2 = 55. Per sobre del llindar amb intèrpret queden 60 − 55 = 5 assistents de marge. Decisions que el baixen: un patrocini confirmat de 50 € (llindar 30; renúncia: dependre de l'associació i de les seves condicions) o pujar l'entrada a 4 € (llindar 37; renúncia: pot deixar fora una part del públic, i cal comprovar que a aquest preu vénen almenys 37). S'admet una altra combinació ben justificada.

15. Calcula el llindar amb intèrpret si l'associació de veïns dona un patrocini de 50 € per sessió. Després, el llindar si en lloc del patrocini es puja l'entrada a 4 €. Explica quina renúncia suposa cadascuna de les dues opcions.

Solució: Amb patrocini: (110 − 50)/2 = 30. Amb entrada a 4 € i sense patrocini: 110/3 = 36,7 → 37. Renúncies: el patrocini crea dependència de qui paga; pujar a 4 € deixa fora qui no pot pagar-ho.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Previsió d'assistència: aforament complet (60 persones) en totes les sessions. Risc: baix». Quines dades falten? Quins escenaris caldria mostrar en lloc seu? Quin resultat per sessió (amb intèrpret i patrocini de 50 €) sortiria si vinguessin 25 persones? Escriu, a més, una condició numèrica per revisar el cicle després de la primera sessió.

Solució: Falten les dades de demanda (quantes persones, a quin preu) i no es compten els costos de l'intèrpret. Caldria mostrar tres escenaris (prudent, mitjà, optimista). Amb 25 persones, intèrpret i patrocini: 75 − 25 − 110 + 50 = −10 € per sessió.

17. Dissenya un pla de finançament per a dues sessions d'un petit cicle amb costos fixos de 110 € per sessió i un patrocini de 50 € per sessió, a l'escenari mitjà de 40 assistents a 3 €. Digues quant aporta cada font, en euros i en percentatge, i quina condició posaries al patrocini. Compara després el pes del patrocini amb el del pla de quatre sessions de Sala Oberta i explica si la dependència canvia i per què.

Solució: Entrades 2 × 40 × 3 = 240 €; patrocini 2 × 50 = 100 €; ingressos 340 €. Entrades 240/340 = 70,6 %; patrocini 100/340 = 29,4 %. Condició al patrocini: donar visibilitat acordada; es podria fixar revisar si no es confirma abans de la primera sessió. (Resultat de les dues sessions: 240 + 100 − 220 fixos − 80 variables = +40 €.) No canvia: el patrocini pesa el mateix (29,4 %) que en quatre sessions, perquè entrades i patrocini es multipliquen pel nombre de sessions; la seva fiabilitat es valora a part.

18. Un informe simulat d'una eina de disseny diu: «Cost del cartell: 5 € de llicència. Estalvi davant d'encarregar-lo fora: 95 %». Explica quins costos no està comptant i per què «estalviar temps» no és el mateix que «tenir més diners en caixa». Proposa una manera de comprovar l'estalvi real abans de donar per bona aquesta xifra del 95 %.

Solució: No compta el temps de revisió, el risc d'errors ni, si escau, la formació; el «95 %» compara només amb encarregar-ho fora. Estalviar temps allibera hores, però no entra diner a caixa si ningú no paga per aquest temps: temps estalviat ≠ diner en caixa.

19. Cas nou, sense ajuda: una associació vol organitzar una tarda de jocs accessible. El lloguer de la sala i els materials costen 90 € per tarda (costos fixos); cada assistent costa 2 € de berenar i paga 5 € d'entrada. Calcula el llindar i, si esperen entre 20 i 40 persones, escriu el resultat en el pitjor i en el millor cas i una condició per seguir endavant.

Solució: Marge 5 − 2 = 3 €; llindar 90/3 = 30 assistents. Amb 20: 20 × 3 − 90 = −30 €; amb 40: 40 × 3 − 90 = +30 €. Condició d'exemple: «continuem si es confirmen almenys 30 inscripcions; si no, es busca un ajut o es canvia de sala».

20. Amplia. Per a la tarda de jocs de l'activitat anterior, l'associació aconsegueix un patrocini de 30 € per tarda. Recalcula el llindar amb aquest patrocini i compara'l amb el d'abans. Quants assistents menys fan falta ara per no perdre diners i de qui passa a dependre l'activitat? Escriu en una línia què demanaries per escrit al patrocinador per assegurar aquests 30 €.

Solució: Llindar amb patrocini = (90 − 30)/3 = 20 assistents; baixa de 30 a 20 (en fan falta 10 menys). L'activitat passa a dependre del patrocinador: si retira els 30 €, el llindar torna a 30.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 210

Viabilitat i finançament

  • Viabilitat
    • Utilitat, recursos, sostenibilitat i execució
    • No és el mateix que donar beneficis
    • Es comprova abans de llançar-se, no després
  • Costos, ingressos i llindar
    • Costos fixos i variables
    • Ingressos ≠ benefici; resultat = ingressos − costos
    • Llindar = costos fixos ÷ marge
    • Separar el curt del llarg termini
  • Escenaris
    • Prudent, mitjà i optimista
    • Preveure amb rangs; excés de confiança
    • El rang es decideix amb dades
  • Finançament
    • Fonts i les seves condicions
    • De qui depèn el projecte
    • Combinar fonts i mirar quan arriba el diner
  • Cost de la IA i riscos
    • Cost complet de l'eina
    • Riscos, assegurança, fons i pla B
    • Condicions de seguir i de revisar
    • L'eina proposa; qui decideix comprova

Resum

La viabilitat d'un projecte es comprova amb quatre preguntes: si és útil, si hi ha recursos, si es pot mantenir i si es pot executar; no és el mateix que donar beneficis, perquè molts projectes útils no es paguen sols. Per veure els comptes se separen els costos fixos (no canvien amb els assistents) dels costos variables (sí), i es distingeix entre ingressos i resultat: facturar no és guanyar. El llindar de rendibilitat és el nombre d'assistents amb què els ingressos igualen els costos; es calcula dividint els costos fixos entre el marge per assistent, i canvia amb cada decisió (intèrpret, patrocini, preu). Com que no se sap quanta gent vindrà, es comparen diversos escenaris —prudent, mitjà i optimista— per preveure amb rangs i no caure en l'excés de confiança. Quan un projecte no es finança sol, es combinen fonts de finançament (entrades, patrocini, ajuts, quotes, mecenatge, recursos deixats o voluntariat), cadascuna amb les seves condicions: triar finançament és triar de qui es depèn. A més, fer servir una eina d'IA té un cost complet més gran que la llicència, i tota previsió val el que valen les seves dades. Finalment, s'identifiquen els riscos per la seva probabilitat i impacte i es decideix una resposta i una condició per seguir o revisar. A Sala Oberta aquestes idees es ajunten: l'equip calcula el llindar, compara escenaris, combina entrades i patrocini i decideix amb una condició de revisió, sense retallar l'accessibilitat.

Vés al test →