Salta al contingut

Economia, Emprenedoria i Activitat Empresarial · 1r de batxillerat · Emprenedoria

Unitat 8 · De l'oportunitat al model de negoci

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 121–136

Situació de partida

Llibre, pàgs. 121–122

Una taula de treball vista des de dalt amb un quadern, notes adhesives i fulls de planificació, sense persones.

És març a l'Institut Joan Robinson. El projecte «Repte 2030» ja té una idea i un equip que s'ha après a equivocar-se. Ara l'Alex, l'Andrea, en Mario i en Carlos Alberto han de decidir si la seva idea resol de debò una necessitat i com la convertiran en un projecte que es pugui explicar en una pàgina. La Ruth els ha deixat una pregunta curta: què canviaríeu si els fets us diguessin que us heu equivocat de rumb?

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Detectar una oportunitat a partir d'una necessitat real i formular-la com una idea que es pugui provar
  • Definir la missió, la visió i els valors d'un projecte i comprovar si són coherents amb el que fa
  • Descriure un model de negoci amb el llenç: proposta de valor, segments, canals, ingressos i costos, i calcular quant pot aportar cada segment
  • Explicar què és un pivot, decidir-lo amb dades i evitar el biaix del cost enfonsat
  • Distingir les maneres de protegir una idea, un producte i una marca, i quant dura cada protecció segons la norma

Per començar

  1. Quin problema del teu barri o del teu poble t'agradaria resoldre? Qui el pateix, i com ho saps?
  2. Coneixes alguna empresa o entitat que expliqui per què existeix i què vol ser d'aquí a uns anys? Com ho diu?
  3. Has seguit mai amb una cosa només perquè ja hi havies dedicat temps o diners, tot i que no anava bé? Què en vas pensar?
  4. Si inventes una cosa, què creus que et protegeix perquè un altre no la copiï?

Mapa de la unitat

8.1Detectar una oportunitat i formular una idea

Llibre, pàgs. 123–124

Una bona idea no comença amb un producte: comença amb una persona que té un problema. Una oportunitat és una situació en què hi ha una necessitat que no està ben coberta i algú disposat a pagar o a participar perquè es cobreixi. Pot aparèixer per un canvi tecnològic, un canvi en els hàbits de la gent, una norma nova o una molèstia que molts pateixen i ningú no resol. La paraula clau és necessitat: si no hi ha una persona que ho necessiti, tenir un producte no serveix de res. Les oportunitats no són iguals per a tothom: depenen de qui mira, del que sap i de qui coneix.

—Per detectar-la, convé mirar l'entorn amb una pregunta més que amb una solució: qui té aquest problema, quan li passa, com el resol ara i què li costa (en temps, diners o molèstia). Un bon exercici és observar i parlar amb persones reals abans de pensar en res. Les millors oportunitats solen estar en coses quotidianes: un tràmit complicat, un servei que només hi ha a la ciutat, una tasca que fem a mà una vegada i una altra. Anotar-ho tot en un quadern ajuda.

—Una idea és una resposta provisional a aquesta necessitat. Per poder-la discutir, convé formular-la de manera concreta: «Ajudem [a qui] a resoldre [quin problema] amb [quin servei o producte], de manera diferent perquè [què hi aporta]». Escrita així, la idea es pot provar: pots anar a preguntar a deu persones de qui es tracta si el problema existeix i si pagarien o participarien en la solució.

—Quan s'ha formulat una idea, no n'hi ha prou amb creure-la bona. Cal comprovar tres coses: que el problema és real (hi ha qui el pateix), que la solució és desitjable (la gent la vol) i que és viable (es pot fer amb els recursos que tenim i cobrint els costos). Una idea que només compleix una de les tres és una intuïció, no pas una oportunitat. Per això, abans de dedicar-hi diners o mesos de feina, convé fer proves barates: una conversa, un prototip de paper, una pàgina d'interès o una venda de prova simulada o autoritzada. El que s'aprèn amb una prova així val molt més que una opinió.

—Aquesta dada mostra que començar projectes és habitual: cada any n'hi ha centenars de milers només a Espanya. Això no vol dir que totes les idees siguin bones ni que totes arribin lluny, com vam veure a la unitat anterior, sinó que moltes persones detecten oportunitats i les proven. Una taxa de naixement més alta no és «millor» ni «pitjor» per si sola: depèn de si les empreses que neixen duren i de quin tipus de feina creen.

Figura 8.1. Taxa de naixement d'empreses, Espanya i Unió Europea, 2022-2024. Taxa de naixement d'empreses (naixements ÷ actives), 2022-2024: Espanya 8,64; 9,11; 9,42 %; UE 10,53; 10,50; 10,36 %. Font: Eurostat bd_size.
Figura 8.1. Taxa de naixement d'empreses, Espanya i Unió Europea, 2022-2024

—Convé distingir entre oportunitat i moda. Una moda sol ser una tendència passatgera que fa que molts es fixin en el mateix producte; una oportunitat sol respondre a una necessitat estable. Per saber de quina de les dues es tracta, pregunta: aquest problema existia fa cinc anys i existirà d'aquí a cinc anys?

—També cal preguntar-se per què jo i per què ara. Una oportunitat és més sòlida si l'equip té alguna competència o contacte que l'ajuda a aprofitar-la, i si hi ha una raó (un canvi de norma, un nou costum) que fa que aquest sigui un bon moment. Si la resposta és «només perquè m'agrada», potser cal buscar algú de l'equip que hi aporti l'experiència que falta.

Activitats

  1. Escriu una idea de projecte amb la fórmula «Ajudem [a qui] a resoldre [quin problema] amb [quin servei], de manera diferent perquè [què hi aporta]». Quina necessitat cobreix?
  2. Amb les dades d'Eurostat, calcula quantes empreses més van néixer a Espanya el 2024 respecte del 2022 i en quin percentatge. Per què no es pot concloure que Espanya «emprèn més» que la Unió Europea?
  3. Amplia. Explica un exemple de biaix de confirmació en la validació d'una idea i com el reduiries amb una pregunta o una dada.

Calcula

Activitat 2 · Empreses nascudes de més

A Espanya van néixer 334.789 empreses el 2024 i 301.406 el 2022. Quantes més van néixer el 2024?

empreses

8.2Missió, visió i valors del projecte

Llibre, pàgs. 125–126

Una idea explica què faràs; la missió, la visió i els valors expliquen per què ho fas i fins on vols arribar. La missió és la raó de ser del projecte: què fa, per a qui i amb quin benefici. La visió és la imatge de futur que es vol aconseguir: on vol ser el projecte d'aquí a uns anys. Els valors són els principis que guien com es treballa i es decideix: honestedat, cura de l'entorn, respecte, col·laboració. Les tres coses juntes donen identitat a un projecte i serveixen perquè les persones de l'equip, els clients i els col·laboradors entenguin què s'hi fa i per què.

ElementPregunta que responExemple (servei de reparacions del barri)
MissióQuè fem, per a qui i per què?«Reparem objectes quotidians per a veïns del barri perquè durin més i costin menys»
VisióOn volem ser d'aquí a uns anys?«Ser el taller de referència del barri on la reparació és la primera opció»
ValorsCom treballem i decidim?Transparència en els preus, cura dels materials, ajuda mútua

—Una bona missió és concreta i verificable. «Volem ser els millors» no serveix: no diu res i no es pot comprovar. «Reparem bicicletes i petits electrodomèstics en 48 hores i expliquem sempre el cost abans» sí que ho és, perquè es pot saber si es compleix. Una visió ha de ser ambiciosa però creïble, i els valors s'han de poder veure en decisions: si un projecte diu que valora la transparència però amaga els costos, el valor és només una paraula.

—La missió, la visió i els valors no són un adorn. Serveixen per decidir: davant d'una oferta (per exemple, vendre un producte barat però de mala qualitat) l'equip pot preguntar-se si encaixa amb el que ha dit que és. També serveixen per explicar-se a algú que no et coneix en poques frases, i per comprovar la coherència: una empresa que diu «cuidem l'entorn» i només usa materials d'un sol ús no és coherent.

—Aquests tres elements s'escriuen amb l'equip, no per una persona sola. Parlar-ne ajuda a descobrir si tothom entén el projecte de la mateixa manera, i canvien quan canvia el projecte. Per això convé tornar-hi després de cada etapa, sobretot després d'un canvi gran com un pivot, i comprovar si encara descriuen el que fem.

—Cal diferenciar la missió dels objectius. La missió és estable i explica el sentit; els objectius són resultats concrets en un temps (per exemple, «reparar 40 objectes al trimestre»). Si els objectius no ajuden a complir la missió, hi ha una incoherència que convé revisar.

Activitats

  1. Redacta la missió de la teva idea de la unitat en una frase que indiqui què fa, per a qui i amb quin benefici. Després, comprova que es pot verificar.
  2. Un grup afirma que té com a valor «cuidar l'entorn», però embolica tots els productes amb plàstic d'un sol ús. Explica la incoherència i proposa dues decisions que serien coherents amb el valor.
  3. Amplia. Compara una missió massa vaga amb una de concreta i explica per què la segona ajuda més a prendre decisions.

Classifica

Missió, visió, valor o objectiu

Classifica cada frase del servei de reparacions del barri.

Reparem objectes quotidians per a veïns del barri perquè durin més i costin menys.

Ser el taller de referència del barri on la reparació és la primera opció.

Transparència en els preus.

Reparar 40 objectes al trimestre.

8.3El llenç del model de negoci: proposta de valor i segments

Llibre, pàgs. 126–128

Un model de negoci explica com un projecte crea valor, a qui l'ofereix i com en treu ingressos. El llenç ho posa en una sola pàgina. Un model de negoci és la manera com una organització crea, proporciona i capta valor. El llenç del model de negoci (en anglès, business model canvas) és una eina visual que el descriu en nou blocs, que es poden omplir amb notes adhesives i canviar a mesura que s'aprèn. Va ser popularitzat per Alexander Osterwalder i Yves Pigneur a principis del segle XXI, i serveix per fer visible el que sol quedar implícit en una idea.

BlocQuè es pregunta
Segments de clientsPer a qui creem valor?
Proposta de valorQuin problema resolem o quina necessitat cobrim?
CanalsCom arribem als clients i els oferim el servei?
Relació amb els clientsQuin tipus de relació mantenim?
Fonts d'ingressosPer què paguen i quant?
Recursos clauQuè necessitem tenir?
Activitats clauQuè hem de fer bé?
Socis clauQui ens ajuda de fora?
Estructura de costosQuins són els costos principals?

—Els dos blocs que condicionen la resta són els segments de clients i la proposta de valor. Un segment és un grup de persones amb necessitats, comportaments o capacitat de pagament semblants: no és el mateix un alumne d'ESO que un d'universitat. La proposta de valor explica per què un segment triaria el nostre producte: quin problema resol i per què és millor que altres solucions. Una proposta forta i un segment clar fan que la resta del llenç encaixi.

—No tots els clients valen el mateix per al projecte. Per saber quin segment convé prioritzar, es calcula quants clients potencials hi ha, quina part es pot captar (el percentatge de captació) i quant es cobra a cadascú. El producte d'aquestes tres xifres dona els ingressos mensuals que pot aportar el segment (una unitat al mes per client). El cas següent mostra com fer-ho amb números senzills. Per això, el segment es tria amb xifres i no amb intuïcions.

Cas · Quin segment aporta més?

Cas fictici.

Un equip vol oferir tutories entre iguals en un municipi. Defineix tres segments (supòsit didàctic): 600 alumnes d'ESO, de qui espera captar el 5 % a 12 € al mes; 240 alumnes de batxillerat, el 10 % a 15 € al mes; i 150 famílies que contractarien un paquet, el 8 % a 25 € al mes. Volem saber quins ingressos mensuals pot aportar cada segment.

SegmentCàlcul de clientsPreuIngressos al mes
Alumnes d'ESO600 × 5 % = 3012 €360 €
Alumnes de batxillerat240 × 10 % = 2415 €360 €
Famílies (paquet)150 × 8 % = 1225 €300 €
  1. Es multiplica el nombre de persones per la captació i es troben els clients: 30, 24 i 12. Després, cada resultat es multiplica pel preu. Els ingressos mensuals són 360 + 360 + 300 = 1.020 €. Pas 2. Els tres segments aporten una quantitat semblant, però el més petit en nombre de persones (famílies) aporta gairebé el mateix que el més gran (ESO), perquè paga més. Això no vol dir que tot sigui possible: són ingressos, no beneficis, i les captacions són suposicions que cal comprovar amb enquestes o proves reals. Si la captació d'ESO fos del 2 % en comptes del 5 %, aquell segment aportaria 144 € i el pes canviaria. Resultat: 1.020 € mensuals d'ingressos potencials, repartits en 360, 360 i 300 € per segment. Què significa: no n'hi ha prou amb un segment gran; cal combinar la mida, el preu i la capacitat de captar-lo, i comprovar després les hipòtesis.

Simulador

Cas · Quin segment aporta més?

Canvia la mida, la captació i el preu de cada segment. Els ingressos són una unitat al mes per client.

persones
%
€
persones
%
€
famílies
%
€
Ingressos d'ESO360 €
Ingressos de batxillerat360 €
Ingressos de famílies300 €
Ingressos mensuals totals1.020 €

Tutories entre iguals en un municipi (supòsit didàctic): 1.020 € mensuals potencials. Són ingressos, no beneficis.

Figura 8.2. Ingressos mensuals potencials per segment (supòsit didàctic). Ingressos mensuals potencials: ESO 360 €, batxillerat 360 €, famílies 300 €. Supòsit didàctic.
Figura 8.2. Ingressos mensuals potencials per segment (supòsit didàctic)

—Cada bloc del llenç és una hipòtesi, no una veritat. El valor del llenç és que permet veure ràpid on hi ha més incertesa (per exemple, si els clients pagaran el preu previst) i decidir quina prova fer primer. Un bon llenç canvia moltes vegades.

—L'ordre d'omplir el llenç importa: es comença pels segments i la proposta de valor i s'omple la resta comprovant que cada bloc és coherent amb aquests dos. Si els ingressos previstos no cobreixen els costos, cal canviar alguna cosa abans de seguir.

Activitats

  1. Omple els nou blocs del llenç per a una idea de projecte de la classe amb una frase breu a cada bloc. Quin bloc és el més incert?
  2. Repeteix el càlcul del cas si la captació d'ESO baixa al 2 % i la de batxillerat puja al 12 % (la resta, igual). Quin segment aporta més ara?
  3. Amplia. Defineix un quart segment (per exemple, 100 persones, captació del 10 %, 20 € al mes) i calcula els ingressos. Creus que val la pena atendre'l? Quins costos haurien d'entrar al càlcul?

8.4El pivot: canviar de rumb amb dades

Llibre, pàgs. 128–129

Canviar de rumb no és abandonar: és decidir amb el que s'ha après. Un pivot és un canvi important en una part del model de negoci (el segment, la proposta, el preu o el canal) després d'haver comprovat amb dades que el camí actual no funciona, mantenint la visió i el que s'ha après. Una empresa pot pivotar perquè els clients no compren, perquè han aparegut altres necessitats o perquè s'ha descobert que un altre segment valora més el producte. No és un fracàs: és el resultat d'haver provat i aprendre'n.

—Per decidir un pivot cal tenir indicadors abans de la prova (quantes persones visiten, quantes compren, quant costa captar un client) i comparar-los amb el que s'esperava. Si les dades diuen que una part falla, el projecte pot canviar-la i tornar a provar. Aquest cicle de provar, mesurar i aprendre es repeteix mentre el projecte creix, i cada volta es redueix la incertesa.

Cas · Continuar o pivotar?

Cas fictici.

Un equip de l'institut va gastar 300 € en material per vendre una guia d'activitats del barri a 20 € (supòsit didàctic). De 200 visites al mes, només el 2 % compra, i cada guia costa 6 € de producció. Un altre grup, famílies del barri, mostra més interès: amb 150 visites al mes compraria el 8 % a 15 €, amb un cost de 5 € per unitat, però cal un nou disseny que costaria 120 €. Es compara el marge mensual de cada opció, sense comptar els 300 € ja gastats.

OpcióVendes al mesMarge per unitatMarge mensual
Continuar200 × 2 % = 420 − 6 = 14 €56 €
Pivotar150 × 8 % = 1215 − 5 = 10 €120 €
  1. Continuar dona 4 vendes a 14 € de marge, és a dir 56 € al mes; pivotar dona 12 vendes a 10 €, 120 € al mes. La diferència és de 64 € al mes a favor del pivot. Pas 2. El pivot costa 120 € una sola vegada, i es recupera en 120 ÷ 64 = 1,9 mesos. A partir del mes 2, el marge acumulat del pivot supera el de continuar. Els 300 € ja gastats són els mateixos en les dues opcions i no canvien la decisió. Si la captació del pivot fos del 5 % en comptes del 8 %, el marge mitjà seria de 75 € i caldrien 6,3 mesos per recuperar els 120 €: encara hi guanyaria, però molt més a poc a poc. Resultat: el pivot recupera la inversió en 1,9 mesos i dona 64 € més al mes. Què significa: per decidir un pivot es comparen els resultats futurs de cada opció, no el que ja s'ha gastat, i es comprova com de sensible és el resultat a les hipòtesis.

Simulador

Cas · Continuar o pivotar?

Canvia les vendes, els preus i el cost del pivot. El marge no compta els 300 € ja gastats.

visites
%
€
€
visites
%
€
€
€
Marge mensual de continuar56 €
Marge mensual de pivotar120 €
Diferència al mes64 €
Mesos per recuperar el cost del pivot1,9 mesos

La guia d'activitats del barri (supòsit didàctic): el pivot recupera els 120 € en 1,9 mesos.

Figura 8.3. Marge acumulat de continuar o pivotar (supòsit didàctic). Marge acumulat mesos 0-6: continuar 56·m; pivotar −120 + 120·m. Supòsit didàctic.
Figura 8.3. Marge acumulat de continuar o pivotar (supòsit didàctic)

Activitats

  1. Repeteix el cas si el pivot costés 200 € en comptes de 120 €. En quants mesos es recupera? Canvia la decisió?
  2. Amplia. Si la captació del pivot fos del 5 %, el marge mensual seria de 75 €. Calcula en quants mesos es recuperaria el cost de 120 € respecte de continuar, i explica si encara conviria pivotar.

8.5Drets de propietat sobre idees, productes i marca

Llibre, pàgs. 129–130

Una idea abstracta no es pot protegir. Un invent, una marca o una obra concreta sí que tenen una protecció legal, amb requisits i durada pròpies. Quan un projecte funciona, apareix el risc que altres copiïn el que s'ha fet. Els drets de propietat permeten protegir creacions de la ment, amb límits. La propietat industrial protegeix invents (patents) i signes que distingeixen productes o serveis (marques); la propietat intel·lectual protegeix obres literàries, artístiques o científiques (textos, imatges, programes, música). Un projecte pot necessitar una, l'altra o cap. La llei busca un equilibri: premiar qui crea i permetre que la societat aprofiti, passat el temps de protecció, el que s'ha creat. Per això les proteccions tenen una durada limitada i uns requisits clars, i no es pot protegir qualsevol cosa. Abans de decidir res, cal saber què es vol protegir, davant de qui i durant quant de temps.

Què es protegeixMecanismeDurada segons la norma
Una invenció nova, inventiva i aplicablePatent20 anys improrrogables des de la sol·licitud
El nom o el logotip que distingeix un producte o serveiMarca registrada10 anys des de la sol·licitud, renovables per períodes de 10
Una obra (text, imatge, programa, música)Propietat intel·lectualVida de l'autor i 70 anys després de la mort

—Dues idees clau. La primera: una idea, per si sola, no es protegeix; es protegeix la seva expressió concreta (el text, el disseny, l'invent descrit). Per això convé guardar proves de què s'ha creat i quan. La segona: la protecció té cost, tràmits i durada, de manera que no sempre compensa; una patent requereix novetat i activitat inventiva, i molts projectes petits protegeixen sobretot el nom, la imatge de marca i el que escriuen o dissenyen.

—Una marca no protegeix el que fas, sinó el signe que et distingeix: si registres un nom, ningú no pot usar un signe igual o confusament semblant per a productes o serveis iguals, però sí que pot fer un producte semblant amb un altre nom. La marca s'ha de renovar per mantenir-se. I la propietat intel·lectual no necessita registre: neix amb la creació, tot i que registrar l'obra facilita provar-ne l'autoria. Registrar-la té un cost, però dona una prova clara de qui n'és el titular. Convé guardar-ne el comprovant de registre.

—Abans d'escollir el nom d'un projecte convé comprovar que no n'hi ha un d'igual o molt semblant ja registrat a la mateixa activitat. Fer-ho a l'inici evita haver de canviar-lo més endavant, quan ja s'ha fet publicitat i s'ha imprès material. Una cerca prèvia, encara que sigui senzilla, estalvia disgustos i diners. Mira també què vol dir el nom en altres llengües.

Activitats

  1. Un grup ha creat un nom i un logotip per al seu projecte i un text explicatiu. Indica, amb la taula de la unitat, quina protecció correspon a cada cosa, quan dura i quin avantatge té. Si registren la marca el 2026, fins a quin any dura el primer període?

Classifica

Activitat 12 · Quina protecció?

Indica quina protecció correspon a cada creació.

El nom del projecte.

El logotip del projecte.

El text explicatiu del projecte.

Una invenció nova, amb activitat inventiva i aplicable a la indústria.

La pregunta del dimarts · El pivot

Llibre, pàgs. 131–132

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Aquell dimarts de març, la Ruth va deixar una nota a la pissarra, amb el retolador morat i lletra gran: «Què canviaríeu si els fets us diguessin que us heu equivocat de rumb? Torno d'aquí a una hora».

Hi va haver un silenci curt. Després l'Andrea va posar sobre la taula un full amb tres columnes de xifres.

—He mirat els resultats del mes de prova —va dir—. Hem ofert la guia a dues-centes persones. En van comprar quatre.

—Quatre? —va dir en Mario—. Però si tothom deia que la volia!

—Tothom deia que li semblava bé —va dir l'Andrea—. No és el mateix.

En Mario es va aixecar i va caminar fins a la finestra. Havia dedicat dues tardes senceres al disseny de la guia i havia pagat de la seva butxaca una part de la impressió.

—Ho hem de fer funcionar —va dir—. Hem gastat tants diners i tant temps que ara no podem dir que no ha servit.

Una llibreta oberta amb un diagrama circular de fletxes i notes adhesives.
Una llibreta oberta amb un diagrama circular de fletxes i notes adhesives.

En Carlos Alberto va aixecar el polze, que era la seva manera de començar a pensar en veu alta.

—Tens raó que hi ha molta feina feta —va dir—. Però la pregunta no és quant hem gastat. La pregunta és què farem a partir d'ara.

—És el mateix —va dir en Mario.

—No ho és —va dir l'Alex, que havia agafat el quadern i dibuixava un cercle amb tres fletxes—. El que hem gastat ja no ho recuperem, tant si continuem com si no. Només podem decidir què costa i què dona el que ve.

—I què hi ha de nou? —va preguntar en Mario, amb els braços creuats.

—Ho ha dit l'Andrea —va dir l'Alex—. Dels quatre que van comprar, tres eren famílies que van venir a buscar-la per a germans petits. No eren alumnes.

L'Andrea va mirar el full una altra vegada.

—Cert —va dir—. Les famílies hi preguntaven pel preu del paquet. Vaig apuntar-ho, però no hi vaig donar importància.

Es va fer un silenci de tres o quatre segons. En Mario va tornar a la taula i va mirar el cercle del quadern.

—Què vol dir això? —va preguntar.

—Que potser el nostre client no és qui pensàvem —va dir l'Alex—. No és canviar el que volem fer, que és ajudar a trobar activitats al barri. És canviar a qui ho diem i com.

—Un pivot —va dir en Carlos Alberto.

—No ho vull dir així —va dir en Mario, però va somriure—. Em sona a fugir.

—Fugir és deixar-ho tot —va dir l'Andrea—. Això és mirar què ha funcionat i fer-ne més.

—I si les famílies tampoc no compren? —va preguntar en Mario, ja més tranquil.

—Llavors tornarem a mirar els números i canviarem una altra cosa —va dir l'Andrea—. Una cada vegada, perquè si en canviem tres alhora no sabrem què ha servit.

—Això ho he après de tu —va dir l'Alex—. De quan vas dir que el full de la Fira era un desastre.

—No era un desastre —va dir ella—. Era un full amb un error.

En Carlos Alberto es va fregar la barbeta.

—Hi ha una cosa que em preocupa —va dir—. Si ara canviem de client, haurem de tornar a explicar què fem. La nostra missió encara serveix?

Van rellegir-la en veu alta. Deia que volien ajudar els joves del barri a descobrir activitats. Van mirar-se.

—Doncs la canviem una mica —va dir l'Andrea—: «ajudar les famílies i els joves». I la visió se'ns queda igual.

Van estar una estona calculant quantes visites tindrien i quant podrien cobrar a les famílies. L'Alex va escriure a sota del cercle: «Provar, mesurar, aprendre». En Mario va afegir, amb lletra petita: «I no comptar el que ja hem gastat».

Quan la Ruth va tornar, la nota de la pissarra continuava allà. Sota la seva frase, l'Andrea havia escrit en blau: «Hem canviat de client». En Mario hi va afegir una línia més: «No de projecte». Ningú no va dir res, però la Ruth va somriure abans de tornar a esborrar la pissarra.

Situació d'aprenentatge: El llenç i la protecció de la idea

Llibre, pàg. 133

Activitats individuals

  • Escriu la missió, la visió i tres valors del projecte, i comprova que són coherents amb el que fa.
  • Omple els nou blocs del llenç amb una frase breu a cada bloc.
  • Calcula els ingressos mensuals potencials d'un segment amb la fórmula de clients, captació i preu.

Activitats en grup

  • Poseu en comú els llenços i trieu el segment i la proposta de valor que defensareu.
  • Decidiu quin indicador us dirà si cal pivotar i quin canvi provaríeu primer.
  • Escriviu quin nom o quina creació voleu protegir i amb quin mecanisme.

Dades. Feu servir com a model el llenç de la unitat i els casos dels segments i del pivot; vosaltres posareu les dades del vostre projecte. No es demanen dades econòmiques de cap família. Comprovació individual. Sense ajuda: un projecte té dos segments, 400 persones amb captació del 5 % a 10 € al mes i 100 persones amb captació del 12 % a 25 € al mes. Calcula els ingressos mensuals de cada segment i el total. Escriu una missió d'una frase per a un projecte que t'imaginis i indica si registraries la marca i per què.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «El llenç i la protecció de la idea» → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Per què naixen tantes empreses i tan poques arriben lluny

Llibre, pàg. 134

Cada any neixen a Espanya centenars de milers d'empreses. L'oficina estadística europea, Eurostat, compta les empreses que neixen i les que ja són actives en un any concret. El 2024 van néixer a Espanya 334.789 empreses de la indústria, la construcció i els serveis de mercat, un 9,4 % de les que hi havia actives; el 2022 n'havien nascut 301.406, un 8,6 %. A la Unió Europea, la taxa va ser del 10,5 % el 2022 i del 10,4 % el 2024. Són xifres altes, però no diuen res de qui emprèn bé: només que començar és habitual.

—Què en podem treure? Primer, que una idea nova no és una raresa: moltes persones detecten una necessitat i la proven. Segon, que la taxa de naixement per si sola no és una mesura de bona salut econòmica. Una economia pot tenir moltes empreses que neixen i moltes que tanquen, o poques de cada, i cada situació té causes diferents. Tercer, que Espanya ha anat acostant-se a la mitjana europea: la diferència era d'1,9 punts el 2022 i de 0,9 el 2024 (amb els decimals de la font).

—Convé llegir aquestes dades amb cura. Una «empresa» pot ser una persona que treballa per compte propi, una microempresa o una societat gran: no tenen res a veure. Moltes d'aquestes empreses són molt petites i no tindran mai treballadors. També cal tenir present que una empresa nascuda no vol dir una idea nova: pot ser un negoci que ja existia en un altre lloc o una persona que s'autoocupa; un simple canvi de forma jurídica no compta com a naixement.

—Per a una persona emprenedora, la lliçó és doble. D'una banda, detectar una oportunitat no és la part més difícil: moltes persones la detecten. El que fa la diferència és comprovar-la amb dades, escoltar els clients i estar disposat a canviar de rumb quan els fets ho demanen. De l'altra, protegir el que s'ha creat (el nom, la marca, les obres) és una decisió que convé prendre amb temps, perquè la protecció té durada, costos i tràmits que cal conèixer.

—I una última idea. Entre «tenir una idea» i «tenir un negoci» hi ha moltes proves, números i decisions. Les persones i els equips que arriben més lluny no solen ser els que tenen la millor idea el primer dia, sinó els que són capaços d'aprendre més de pressa dels seus errors i d'adaptar-se. Això és, en el fons, el que significa pivotar.

Font: Eurostat, demografia d'empreses per mida i activitat econòmica, taula bd_size, Espanya i Unió Europea (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 135

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, l'equip decideix pivotar. Explica quines dades els fan canviar de rumb, què en pensa en Mario al principi i per què canvia d'opinió.

Solució: 4 vendes de 200; tres eren famílies. En Mario no vol deixar la feina i els diners gastats; canvia quan entén que el pivot manté el projecte i canvia de client.

14. (aplicació) Tria un projecte que coneguis (de l'institut, d'una entitat del barri o una empresa) i escriu-ne la missió, la visió i dos valors. Comprova si es poden verificar en el que fa.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que la missió digui què, per a qui i benefici, i que els valors es vegin en decisions.

15. (càlcul) Un projecte té dos segments: 300 persones amb una captació del 10 % a 8 € al mes, i 80 persones amb una captació del 15 % a 20 € al mes. Calcula els ingressos de cada segment i el total mensual.

Solució: Segment 1: 300 × 10 % = 30 × 8 € = 240 €; segment 2: 80 × 15 % = 12 × 20 € = 240 €; total 480 € al mes.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Si registro la meva marca, ningú no podrà copiar mai la meva idea de negoci, i la protecció dura per sempre». Explica què és incorrecte segons les normes de la unitat i reescriu-la.

Solució: Incorrecte: la marca protegeix el signe, no la idea de negoci, i dura 10 anys renovables (Llei 17/2001, art. 31), no per sempre. Correcció: «Si registro la marca, ningú no podrà usar un signe igual o confusament semblant per a productes iguals durant 10 anys, renovables; la meva idea de negoci no queda protegida».

17. (document) Llegeix aquest informe d'un equip (supòsit): «De 200 visites, només el 3 % ha comprat. Ja hem gastat 250 € en material, de manera que seguirem igual fins que es vengui tot. Si canviem el preu, perdrem el que hem fet». Indica quin biaix hi veus, què cal canviar i què té de bo que l'equip hagi mesurat les visites.

Solució: Hi ha cost enfonsat (els 250 € no han de pesar) i biaix de resistència a canviar; cal comparar costos i beneficis futurs i provar un canvi. Té de bo que han mesurat les visites i el percentatge de compra.

18. (anàlisi) Explica amb les teves paraules l'efecte del cost enfonsat i posa un exemple de la vida quotidiana (no d'empresa) en què pugui aparèixer.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que expliqui que els costos ja pagats no es recuperen i que només compten els futurs (p. ex. acabar un llibre avorrit només per haver pagat l'entrada).

19. (anàlisi) Explica la diferència entre protegir una marca i protegir una idea. Per què un projecte petit pot decidir registrar el nom i no demanar una patent?

Solució: La marca protegeix el signe que et distingeix; la idea per si sola no es protegeix. El nom costa menys i es pot renovar; una patent exigeix novetat i activitat inventiva i té més cost.

20. (transferència individual, sense ajuda) Pensa en una decisió teva en què hagis continuat per no «perdre» el que ja hi havies dedicat. Descriu què va passar i què decidiries ara tenint en compte només el futur.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que separi el que ja s'ha gastat i que decideixi amb costos futurs.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 136

De l'oportunitat al model de negoci

  • Oportunitat
    • Necessitat real
    • Idea que es pot provar
    • Biaix de confirmació
  • Missió
    • Missió, visió i valors
    • Coherència amb el que es fa
  • Llenç
    • Nou blocs
    • Proposta de valor i segments
    • Càlcul d'ingressos per segment
  • Pivot
    • Provar, mesurar, aprendre
    • Cost enfonsat
  • Propietat
    • Patent, marca i propietat intel·lectual
    • Durada segons la norma

Resum

Una oportunitat és una necessitat poc coberta que algú vol que es resolgui; la idea és una resposta que es pot provar, i el biaix de confirmació ens fa buscar només el que ens dona la raó. La missió explica què fa el projecte, per a qui i amb quin benefici, la visió diu on vol arribar i els valors guien com decideix; han de ser coherents amb el que fa. El llenç del model de negoci descriu el projecte en nou blocs, amb la proposta de valor i els segments al centre, i els ingressos d'un segment es calculen amb clients, captació i preu. Un pivot és un canvi de rumb basat en dades que manté la visió, i es decideix comparant resultats futurs, sense comptar el cost enfonsat. La propietat industrial protegeix invents amb patents (20 anys improrrogables) i signes amb marques (10 anys renovables), i la propietat intel·lectual protegeix les obres des que es creen. Una idea per si sola no es protegeix, i cada mecanisme té requisits, cost i durada. Començar projectes és habitual; el que importa és aprendre de les dades.

Vés al test →