Salta al contingut

Economia, Emprenedoria i Activitat Empresarial · 1r de batxillerat · Emprenedoria

Unitat 7 · Competències emprenedores, pors i fracàs

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 105–120

Situació de partida

Llibre, pàgs. 105–106

Un diorama isomètric amb un calendari, un rellotge i fulls de planificació, sense persones.

És febrer a l'Institut Joan Robinson i el projecte «Repte 2030» ja té fet el primer lliurament. L'Alex, l'Andrea, en Mario i en Carlos Alberto comencen la part més delicada: treballar com a equip i tolerar que les coses no surtin a la primera. Cap dels quatre no té gaire pràctica a reconèixer errors davant dels altres. La Ruth els ha deixat una pregunta incòmoda: quan va ser l'última vegada que us vau equivocar de veritat?

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Reconèixer competències socials i entendre com funciona un equip, i calcular com creix la complexitat de la comunicació
  • Explicar què és la intel·ligència emocional i fer servir estratègies per gestionar l'estrès i les emocions en un projecte
  • Detectar mites i creences limitadores sobre emprendre i contrastar-los amb dades
  • Elaborar el DAFO d'una persona emprenedora i convertir-lo en un pla d'acció
  • Valorar el fracàs com una font d'aprenentatge i interpretar dades sobre la supervivència de les empreses

Per començar

  1. Pensa en un treball en grup que et va anar bé i un que et va anar malament. Què va fer la diferència?
  2. Què fas quan et poses nerviós abans d'una presentació o d'un examen? T'ajuda?
  3. Has deixat mai de fer una cosa perquè pensaves «això no és per a mi»? Qui t'ho va dir, o d'on ho vas treure?
  4. Creus que a la majoria de les empreses noves els va malament? Per què?

Mapa de la unitat

7.1Competències socials i gestió de grups

Llibre, pàgs. 107–109

Gairebé ningú no emprèn sol. Saber treballar amb altres és una competència que s'entrena. Les competències socials són les capacitats que ens permeten relacionar-nos bé amb els altres i aconseguir coses junts. Les més importants per a un projecte són l'escolta activa (atendre de debò, sense preparar la resposta mentre l'altre parla), l'empatia (entendre què sent o pensa l'altre), l'assertivitat (dir el que penses amb claredat i respecte), la negociació (trobar un acord que satisfaci prou les dues parts) i la gestió de conflictes (afrontar els desacords sense destruir la relació). Un equip amb molt de talent però sense aquestes competències rendeix per sota del que podria.

—Els conflictes formen part de qualsevol equip i no sempre són dolents. Un desacord sobre com fer una tasca pot millorar la idea si es discuteix sobre el problema i no sobre la persona. Es torna destructiu quan es converteix en retrets personals o quan ningú no s'atreveix a dir què pensa. Una pauta útil és descriure el fet («el lliurament ha arribat tard»), dir l'efecte que té («no hem pogut revisar-la») i proposar una sortida («la propera vegada la tanquem dos dies abans»). Quan el conflicte no es pot resoldre dins l'equip, es pot demanar a una persona de fora, com la Ruth, que faci de mitjancera: escolta les dues parts, repeteix el que ha entès i ajuda a trobar un acord.

—Un grup és un conjunt de persones; un equip és un grup amb un objectiu comú, rols complementaris i responsabilitat compartida. Els equips també evolucionen. El psicòleg Bruce Tuckman va proposar el 1965 que passen per quatre fases: formació (hom es coneix i hi ha cortesia), conflicte (apareixen els desacords sobre qui mana i com es fa), normalització (s'acorden regles i rols) i rendiment (l'equip funciona amb confiança). Passar pel conflicte no vol dir que l'equip vagi malament: sovint és necessari per arribar a les normes.

—Les competències socials es noten també en els gestos petits: respondre els missatges, arribar a l'hora i avisar d'un retard. Així es construeix la confiança.

—L'estudi de com treballen les persones ha canviat molt. A principis del segle XX, l'organització científica del treball de Taylor buscava l'eficiència amb tasques molt dividides i controlades. Després, els experiments fets a la fàbrica de Hawthorne, als Estats Units, als anys vint i trenta, van suggerir que els treballadors rendien més si se sentien observats i atesos. D'aquí va néixer la teoria de les relacions humanes: la productivitat no depèn només de la tècnica o del sou, sinó també de la manera com els tractem, del reconeixement i del sentiment de pertànyer a un grup.

—Això té una conseqüència pràctica: la mida de l'equip importa. Com més persones hi ha, més relacions s'han de mantenir, i la comunicació es complica de pressa. Entre n persones hi ha n × (n − 1) ÷ 2 canals entre parelles, i cada persona nova n'afegeix tants com persones hi havia.

Cas · Quantes converses necessita un equip?

Cas fictici.

Un institut vol repartir 12 alumnes en equips per a un projecte. Es pregunta si és millor un únic equip gran o equips petits. Comptem quants canals de comunicació entre parelles hi ha en equips de 3, 5, 8 i 12 persones. Compte: és un model simplificat, perquè en la vida real no tots els membres parlen amb tots els altres.

Persones (n)Càlcul n × (n − 1) ÷ 2Canals
33 × 2 ÷ 23
55 × 4 ÷ 210
88 × 7 ÷ 228
1212 × 11 ÷ 266
  1. Cada fila aplica la fórmula: a 5 persones, 5 × 4 ÷ 2 = 10 canals; a 12, 12 × 11 ÷ 2 = 66. Passar de 5 a 12 persones multiplica l'equip per 2,4 però els canals per 6,6 (66 ÷ 10). Pas 2. Si els 12 alumnes es repartissin en tres equips de 4, cada equip tindria 6 canals i en total n'hi hauria 18, molts menys que 66. A més, cada persona té un vincle directe amb tres companys en lloc d'onze. Això no vol dir que cal fer equips sempre petits: un equip de 3 pot no tenir totes les habilitats que cal. Cal trobar un equilibri. Resultat: 3, 10, 28 i 66 canals en equips de 3, 5, 8 i 12 persones. Què significa: els equips grans necessiten estructura (rols, reunions curtes, un responsable per a cada tema) perquè la comunicació no es desbordi.

Simulador

Cas · Quantes converses necessita un equip?

Canvia la mida de l'equip i mira com creixen els canals de comunicació entre parelles.

persones
Canals entre parelles66 canals
Vincles directes de cada persona11 persones

Model simplificat: en la vida real no tots els membres parlen amb tots els altres.

Figura 7.1. Canals de comunicació entre parelles segons la mida de l'equip. n = 2-12; canals n(n−1)/2; ressaltats 3 (3), 5 (10), 8 (28) i 12 (66). Supòsit didàctic.
Figura 7.1. Canals de comunicació entre parelles segons la mida de l'equip

Activitats

  1. Classifica com a escolta activa, empatia, assertivitat o negociació: a) resumir el que ha dit un company abans de respondre; b) dir «no estic d'acord perquè…» sense atacar ningú; c) acordar un repartiment de tasques on cadascú cedeix alguna cosa; d) adonar-se que un company està preocupat.
  2. Calcula els canals d'equips de 6 i de 10 persones i compara'ls amb el d'un equip de 4. Quina conclusió en treus?
  3. Amplia. Explica amb la teoria de les relacions humanes per què un equip pot rendir més si se sent escoltat, tot i que les condicions materials no canviïn.

Classifica

Activitat 1 · Quina competència social?

Classifica cada situació.

Resumir el que ha dit un company abans de respondre.

Dir «no estic d'acord perquè…» sense atacar ningú.

Acordar un repartiment de tasques on cadascú cedeix alguna cosa.

Adonar-se que un company està preocupat.

7.2Intel·ligència emocional i control de les emocions

Llibre, pàgs. 109–110

Les emocions no desapareixen quan comences un projecte: apareixen amb més força. Aprendre a reconèixer-les és part del treball. Emprendre és estressant: hi ha incertesa, terminis, decisions que no se sap si seran bones. Una emoció és una reacció que ens prepara per actuar (por, enuig, alegria, tristesa); l'estrès és la reacció del cos i la ment davant una exigència que sentim que ens supera. Una mica d'estrès ens activa i ens ajuda a rendir; massa, ens bloqueja. La intel·ligència emocional és la capacitat de reconèixer les pròpies emocions i les dels altres, de distingir-les i d'utilitzar aquesta informació per pensar i actuar millor.

—Se sol descriure en cinc components: autoconsciència (saber què sents i per què), autoregulació (no deixar que l'emoció decideixi per tu), motivació (continuar quan no es veuen resultats), empatia i habilitats socials. Es poden entrenar, com tota la resta de competències d'aquesta unitat.

—No és habitual destacar en els cinc components alhora; l'important és saber on som i què podem entrenar. Per això convé demanar l'opinió dels companys, que sovint veuen el que nosaltres no veiem.

—Hi ha estratègies senzilles per gestionar emocions intenses. La pausa: esperar abans de respondre un missatge que t'ha molestat. La respiració lenta, que redueix l'activació del cos. Anomenar l'emoció («estic enfadat perquè…»), que ja la fa menys intensa. La reavaluació: tornar a pensar la situació des d'un altre punt de vista (en lloc de «m'han criticat», «m'han donat informació per millorar»). I demanar ajuda abans que el problema es faci gran. També convé cuidar els fonaments: dormir prou, moure's i no treballar sense pauses.

—Aquestes estratègies no eliminen l'estrès, però donen un marge de maniobra abans d'actuar i eviten decisions precipitades.

—Les emocions no sempre són un obstacle: la por pot avisar d'un risc real, i l'entusiasme és el que fa que un equip aguanti els dies difícils. L'objectiu no és no sentir res, sinó no actuar a cegues. Una persona emprenedora que coneix el que sent decideix millor.

—Gestionar les emocions també passa per cuidar la base: dormir prou, menjar a hores, moure's i fer descansos reals durant el dia. Quan una persona va justa de temps i de son, tot es veu pitjor i les discussions s'encenen més de pressa. En un projecte, convé planificar també els descansos, igual que els terminis.

—Quan una tasca grossa ens abruma, ajuda dividir-la en passos petits i comprovables, començar pel més fàcil i marcar-lo com a fet. I si el problema ja és massa gran per resoldre'l sol, demanar ajuda al grup, a un docent o a una persona de confiança no és una debilitat: és una decisió intel·ligent.

—Una última eina és el diàleg intern. Ens parlem tot el dia, i el to compta: dir-se «sempre ho faig malament» no ajuda gens, mentre que «aquesta vegada no ha sortit; què puc canviar?» obre una sortida.

Activitats

  1. Anomena una situació d'estrès del teu entorn (un examen, una presentació) i descriu amb les teves paraules què sents. Quina de les estratègies del text et semblaria més útil i per què?
  2. Un company reacciona malament a una crítica del grup i abandona la reunió. Escriu dues frases que li podries dir per ajudar-lo sense empitjorar la situació.
  3. Amplia. Explica una raó per la qual no es pot dir que la intel·ligència emocional «expliqui» l'èxit d'una persona emprenedora.

7.3Mites i creences limitadores

Llibre, pàgs. 110–112

Moltes frases sobre emprendre sonen com a veritats i són prejudicis. Revisar-les és tan important com fer números. Un mite és una creença estesa que no es correspon amb les dades. Sobre emprenedoria circulen molts: «els emprenedors neixen, no es fan», «cal una idea genial», «cal molts diners per començar», «només s'hi pot dedicar la gent jove i sense càrregues», «si arrisques, ho has d'arriscar tot», «la majoria de negocis nous fracassen el primer any». Algunes d'aquestes frases tenen un fons de veritat, però no són certes tal com es diuen.

—Una creença limitadora és una idea sobre un mateix que ens frena: «no sé prou», «això no és per a mi», «si m'equivoco, em faré el ridícul». Es formen amb l'experiència, amb el que ens diuen els altres i amb comparacions. No són un fet, sinó una interpretació, i per això es poden qüestionar: quina evidència tinc? Què diria d'això a un amic? Què podria provar petit, sense gran risc?

—Contrastar un mite és fer un petit càlcul. Un dels més repetits és «cal molt capital». El cas següent mostra com es pot comprovar amb números senzills.

—Un altre mite habitual és que cal una idea genial. En realitat, la majoria de projectes comencen amb una idea corrent que es va millorant amb la prova i la conversa amb possibles clients. El valor sol venir de com s'executa, de saber escoltar i d'ajustar-se. Una idea de la qual no es parla mai amb ningú no es pot millorar. L'edat no decideix la capacitat d'emprendre.

Cas · El mite del gran capital

Cas fictici.

Un equip vol muntar un servei de reparació d'objectes (bicicletes, petits electrodomèstics) amb un petit local compartit. La inversió inicial és d'eines (600 €), material (200 €), assegurança (300 €) i difusió (250 €). Cada reparació es cobra a 15 € i costa 4 € de peces; calculen fer-ne 12 al mes (supòsit didàctic). Volem saber en quants mesos recuperen la inversió.

ConcepteCàlculImport
Inversió inicial600 + 200 + 300 + 2501.350 €
Marge per reparació15 − 411 €
Marge mensual12 × 11 €132 €
Mesos de marge per cobrir la inversió1.350 ÷ 13210,2 mesos
  1. Cada reparació deixa 11 € de marge, de manera que 12 reparacions al mes aporten 132 €. Amb una inversió de 1.350 €, calen 1.350 ÷ 132 = 10,2 mesos; en la pràctica, a l'onzè mes ja s'ha recuperat tot (el saldo és +102 €). Pas 2. Aquest és només el marge, no el benefici total: queden sense comptar el temps de l'equip, el lloguer i els imprevistos. Però el resultat desmenteix una part del mite: no cal un capital enorme per començar, sinó un projecte petit i un càlcul honest. Si les reparacions fossin 6 al mes, el termini es duplicaria, i aquest és el risc que cal vigilar. Resultat: el marge cobreix la inversió de 1.350 € a l'onzè mes. Què significa: un negoci petit pot ser viable amb poc capital, però depèn molt del volum de feina; per això convé provar-lo a petita escala.

Simulador

Cas · El mite del gran capital

Canvia la inversió, el preu, el cost de les peces i el volum. Mira en quants mesos es recupera la inversió.

€
€
€
reparacions
Marge per reparació11 €
Marge mensual132 €
Mesos per recuperar la inversió10,2 mesos
Saldo al mes 11102 €

Servei de reparacions fictici (supòsit didàctic): marge de 11 € per reparació, 132 € al mes i 10,2 mesos per recuperar els 1.350 €.

Figura 7.2. Saldo acumulat d'un servei de reparacions (supòsit didàctic). Saldo acumulat −1.350 + 132·m, mesos 0-12; mes 11: +102 €. Supòsit didàctic.
Figura 7.2. Saldo acumulat d'un servei de reparacions (supòsit didàctic)

Activitats

  1. Transforma aquestes creences limitadores en preguntes o afirmacions més útils: a) «No soc prou creatiu»; b) «Si no surt bé, tothom es riurà de mi»; c) «Els emprenedors sempre tenen diners al darrere».
  2. Repeteix el càlcul del cas si cada reparació es cobra a 14 € (la resta, igual). Quant triga a recuperar-se la inversió? Què passa si el volum baixa a 8 reparacions al mes?
  3. Amplia. Tria un mite del text i busca una dada o un argument que el desmenteixi o el matisi. Quina font utilitzaries?

Vertader o fals

Vertader o fals? Mites sobre emprendre

La majoria de negocis nous fracassen el primer any.

Cal una idea genial per començar.

L'edat no decideix la capacitat d'emprendre.

Una creença limitadora és un fet comprovat.

Un negoci petit pot ser viable amb poc capital.

7.4El DAFO de la persona emprenedora

Llibre, pàgs. 112–113

Abans d'analitzar una empresa, convé analitzar-se un mateix. El DAFO ordena el que ets i el que et rodeja. El DAFO (en anglès, SWOT) és una eina per analitzar una situació amb quatre quadrants. Dos són interns, depenen de la persona: les fortaleses (el que fa bé) i les debilitats (el que li costa o li falta). Dos són externs, depenen de l'entorn: les oportunitats (circumstàncies que poden afavorir-la) i les amenaces (circumstàncies que poden perjudicar-la). Un DAFO personal s'aplica a una persona emprenedora per decidir què cal reforçar i amb qui s'ha d'associar. El DAFO personal es pot fer sobre un projecte concret (el servei de reparacions, per exemple) o sobre la vida acadèmica. Convé fixar sempre el context, perquè una mateixa característica pot ser fortalesa en un projecte i debilitat en un altre: parlar en públic és una fortalesa si cal presentar el projecte i és poc rellevant si la feina és sobretot tècnica. També convé revisar-lo amb algú de confiança, que sovint veu coses que un mateix no veu, i actualitzar-lo quan canviï la situació.

InternExtern
Fortaleses: sé fer números; tinc constànciaOportunitats: el barri no té cap taller de reparacions; pot haver-hi ajuts per a joves (a comprovar)
Debilitats: em costa parlar en públic; no tinc experiència en vendesAmenaces: un gran magatzem proper ven a preus baixos; l'encariment del local

Per fer-lo bé, convé seguir tres passos: escriure fets, no adjectius (millor «he lliurat els treballs a temps tot el trimestre» que «soc responsable»); separar el que depèn de tu del que no; i creuar els quadrants per decidir accions: usar una fortalesa per aprofitar una oportunitat, o reforçar una debilitat que una amenaça pot fer perillosa. Els quadrants es poden creuar de quatre maneres. Fortalesa + oportunitat: aprofitar el que fas bé en un moment favorable (saps de números i al barri no hi ha cap taller: ofereix un servei amb pressupost clar). Debilitat + oportunitat: aprofitar una circumstància favorable per millorar un punt feble (si hi ha ajuts per a joves, apunta't a un curs de vendes). Fortalesa + amenaça: fer servir un punt fort per esquivar un risc (la constància pot compensar un competidor amb preus baixos si ofereixes un servei més proper). Debilitat + amenaça: la combinació més delicada, que cal reduir o repartir amb altres persones de l'equip. En un equip, els DAFO personals s'han de llegir junts. Si dues persones tenen la mateixa debilitat, cal cobrir-la de fora; si una fortalesa només la té una persona, el projecte en depèn massa. Aquesta lectura conjunta és la base del mapa de competències que es demana a la peça E7.

Activitats

  1. Fes el teu DAFO personal per a un projecte concret, amb almenys dos elements per quadrant, escrits com a fets.
  2. Amplia. Tria una debilitat i una amenaça del teu DAFO i escriu una acció que, amb una fortalesa i una oportunitat teves, les redueixi.

7.5El fracàs com a oportunitat

Llibre, pàgs. 113–114

Equivocar-se és inevitable. El que fa la diferència és què fem després. El fracàs és que un projecte no assoleixi el que s'havia plantejat. Pot ser que no surti bé una prova, que un client digui que no, que un equip es desfaci o que una empresa tanqui. No tots els fracassos són iguals: n'hi ha de previsibles (poca preparació), d'inevitables (el mercat canvia) i d'intel·ligents (una prova petita que dona informació). Aquests últims són els més valuosos: es poden provar idees a petita escala, perdre poc i aprendre molt.

—Tancar una empresa no sempre és un fracàs: es pot traspassar, vendre o tancar perquè el propietari ha trobat una opció millor. I un projecte que no funciona no vol dir que la persona sigui un fracàs. Separar el resultat de la identitat és el primer pas. El segon és fer un balanç d'aprenentatge (en anglès, post-mortem): què esperàvem, què va passar, per què, què farem diferent. Si no s'analitza, l'error es repeteix.

El balanç d'aprenentatge es pot fer amb quatre preguntes escrites i sense culpables: què esperàvem que passés, què ha passat de debò, per què hi ha hagut diferència i què farem diferent la propera vegada. Si el balanç només serveix per buscar qui ha fallat, l'equip aprèn a amagar els errors; si serveix per entendre què ha fallat, els errors surten a la llum a temps. La cultura de l'equip hi influeix: si equivocar-se fa vergonya, ningú no prova res de nou. Una norma senzilla ajuda: «els errors es diuen aviat i no es castiguen».

—Les dades desmenteixen el mite que la majoria d'empreses tanquen el primer any, però també mostren que el camí és exigent: gairebé la meitat no passa dels tres anys. Convé llegir-les amb cura. Una empresa que tanca no sempre ha fracassat, i una activa pot anar malament. A més, les empreses petites, de sectors o llocs concrets, poden tenir taxes molt diferents de la mitjana.

Figura 7.3. Empreses que continuen actives un, dos i tres anys després de néixer, Espanya i Unió Europea. Supervivència a 1, 2 i 3 anys (nascudes el 2023, 2022 i 2021; observades el 2024): Espanya 78,6; 63,1; 53,6; UE 80,5; 67,0; 57,2. Font: Eurostat bd_size.
Figura 7.3. Empreses que continuen actives un, dos i tres anys després de néixer, Espanya i Unió Europea

Activitats

  1. Amb la dada de la caixa, calcula quantes de 500 empreses nascudes el 2021 a Espanya continuarien actives tres anys després i quantes haurien tancat. Compara-ho amb la Unió Europea.

Calcula

Activitat 12 · Empreses que continuen actives

De 500 empreses nascudes el 2021 a Espanya, el 53,6 % continuava activa tres anys després. Quantes?

empreses

La pregunta del dimarts · La por d'equivocar-se

Llibre, pàgs. 115–116

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Aquell dimarts de febrer, la Ruth no hi era. Havia deixat una nota a la pissarra, amb lletra gran i el retolador morat: «Quan va ser l'última vegada que us vau equivocar de veritat? Digueu-ho entre vosaltres. Torno d'aquí a una hora».

Hi va haver un silenci de dos o tres segons. Després l'Alex va girar el portàtil.

—Començo jo —va dir—. Mireu això.

A la pantalla hi havia el full de càlcul de la previsió d'ingressos de la Fira de reptes, el que tenien guardat des de feia dues setmanes. Una cel·la de la columna de preus estava marcada de color taronja.

L'Alex assenyala el portàtil; en Carlos Alberto somriu i l'Andrea el mira amb el front arrufat.
L'Alex assenyala el portàtil; en Carlos Alberto somriu i l'Andrea el mira amb el front arrufat.

—Aquí hi havia un error —va dir—. Vaig multiplicar el preu de l'entrada per la xifra equivocada i el total em va sortir 4.800 euros. Havia de ser 480. Fa dues setmanes que ho teníem a la presentació, i ningú no ho va veure. Ni jo.

En Mario, que era al fons amb el mòbil, va deixar de picar a la pantalla.

—4.800? —va dir—. Jo ja havia pensat què fer amb tots aquests diners.

—Què havies pensat? —va dir l'Andrea, sense gaire interès.

—Una màquina de fer crispetes.

—Deu vegades més petita —va dir l'Alex.

En Carlos Alberto es va posar de peu davant del portàtil, es va fregar la barbeta i va aixecar el polze.

—Molt bé, Alex.

—Què té de bo? —va preguntar l'Andrea, amb els braços creuats i el quadern sota el braç—. Ens hem equivocat per un factor de deu.

—Que ho hagi dit ell, abans que ho trobés algú altre —va dir en Carlos Alberto—. Això val més que el full.

—Això no et fa tenir raó —va dir l'Andrea—. I si no ho hagués dit?

—Ho hauria vist la Ruth —va dir en Mario.

—No ho hauria vist ningú. Fins que fos massa tard.

L'Alex va tancar el full sense dir res i després va fer una cosa que no era gens habitual en ell: va esborrar el que havia escrit a la presentació i hi va posar la xifra bona.

—He pensat què va fallar —va dir—. No vaig revisar l'operació. I tampoc no vaig demanar a ningú que la mirés. Pensava que era una cosa petita.

—I ara què canviaràs? —va preguntar l'Andrea.

—Que ho miri algú altre cada cop que hi hagi diners al mig.

—Això ho puc fer jo —va dir en Mario.

—Tu? —va dir l'Andrea.

—Jo en sé de números! —va dir en Mario, i va callar—. No gaire. Però si a algú se li escapa una cosa, un altre la pot veure, i ho sé per experiència.

Es va fer un silenci que no era incòmode. L'Andrea va obrir el quadern i va escriure alguna cosa.

—Què escrius? —va preguntar en Carlos Alberto.

—No ho sé —va dir ella, i van somriure tots—. Encara.

—I què hem après? —va preguntar en Carlos Alberto mentre recollien.

—Que un error no es veu fins que algú altre el mira —va dir l'Andrea—. Que no passa res per dir-ho. I que tots quatre havíem estat callant el mateix: que tenim por de ser els qui es confonen.

—Jo no en tinc —va dir en Mario.

—Tu has dit «jo en sé de números» abans de callar —va dir ella.

Ell va riure, i els altres també. L'Alex va guardar el full amb el nom nou: «previsió, versió revisada per dues persones». Després van repartir qui revisaria què i van quedar d'acord que, a la propera reunió, cadascú explicaria un error petit de la setmana.

Quan la Ruth va tornar, la nota de la pissarra continuava allà. L'Alex havia afegit sota la seva una frase en blau: «Va fallar el full. I jo». Ningú no va saber dir què havien après, però ningú no va esborrar-la.

Situació d'aprenentatge: Un pla contra les pors

Llibre, pàg. 117

Activitats individuals

  • Escriu el teu DAFO personal per al projecte amb fets i no adjectius.
  • Identifica una por o una creença limitadora teva i anota quina evidència té a favor i en contra.
  • Dissenya una prova petita per comprovar-la.

Activitats en grup

  • Compartiu els DAFO i feu un mapa de les competències de l'equip: qui cobreix què i què falta.
  • Decidiu qui cobrirà cada carència o de quina manera la reforçareu.
  • Escriviu un pla amb una por de l'equip, una acció per reduir-la i com sabreu si funciona.

Dades. Feu servir com a model el DAFO de la unitat i el cas del servei de reparacions; vosaltres posareu les dades del vostre projecte. No es demanen dades econòmiques de cap família. Comprovació individual. Sense ajuda: un equip de 7 persones vol dividir-se en dos subequips de 4 i 3. Calcula els canals de comunicació de l'equip de 7 i els dels dos subequips. Escriu una fortalesa, una debilitat, una oportunitat i una amenaça personals per a un projecte que t'imaginis, i una acció per a una debilitat.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «Un pla contra les pors» → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: La majoria de les empreses no tanquen el primer any

Llibre, pàg. 118

Una frase molt repetida diu que nou de cada deu empreses fracassen. Sona a advertència i fa por, però no es correspon amb les dades. L'oficina estadística europea, Eurostat, calcula la supervivència d'empreses seguint els grups de les que van néixer un any concret. Entre les nascudes a Espanya el 2023, el 78,6 % continuava activa al cap d'un any. Entre les nascudes el 2021, el 53,6 % ho era tres anys després. A la Unió Europea, les xifres eren una mica més altes: el 80,5 % i el 57,2 %.

—Què diuen aquestes xifres? Primer, que tancar durant el primer any és minoritari: al voltant d'una de cada cinc no hi arriba. Segon, que el temps passa factura: a mesura que passen els anys, més empreses desapareixen, i després de tres anys gairebé la meitat ja no hi és. Tercer, que Espanya és una mica per sota de la mitjana europea, però la diferència és de pocs punts.

—Cal llegir-les amb molta cura. «Deixar d'estar activa» no vol dir «fracassar». Una empresa pot tancar perquè la persona que la va fundar es va jubilar, perquè va rebre una bona oferta de feina, perquè la va vendre o perquè la va fusionar amb una altra. I també al revés: hi ha empreses que continuen actives en situacions molt precàries. Les dades tampoc no diuen per què tanquen les que tanquen: això requereix estudis diferents.

—També hi ha un problema de comparació. Les empreses grans són més estables que les petites; els sectors tenen riscos diferents (una botiga no té els mateixos problemes que una empresa tecnològica); i el context econòmic canvia cada any. Per això és perillós aplicar una mitjana a un projecte concret. La xifra no et diu si el teu negoci sobreviurà. Només et diu que el camí és real.

—Per a una persona emprenedora, el que n'ha de treure és doble. D'una banda, no convé creure's els mites que fan més por del que toca. De l'altra, tampoc no convé pensar que «no passarà». Moltes empreses tanquen, i les que continuen sovint ho fan perquè han après dels errors, han provat a petita escala i han tingut a mà gent a qui demanar ajuda. Aprendre de l'error —el propi i el dels altres— forma part del treball.

Font: Eurostat, demografia d'empreses per mida i activitat econòmica, taula bd_size, Espanya i Unió Europea (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 119

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, l'Alex descobreix que va cometre un error d'un factor de deu. Explica què va fallar, com ho gestiona i què en pensen en Carlos Alberto i l'Andrea.

Solució: L'Alex va multiplicar per la xifra equivocada (4.800 en comptes de 480) i ningú ho va revisar; ho reconeix, ho corregeix i diu què farà. En Carlos Alberto valora que ho digui; l'Andrea qüestiona que només el reconeixement no corregeix l'error.

14. (aplicació) Pensa en una por o creença limitadora teva sobre un projecte. Escriu-la, busca'n l'evidència a favor i en contra i proposa una prova petita per comprovar-la.

Solució: Resposta oberta; s'avalua l'evidència en les dues direccions.

15. (càlcul) Si cada parella d'un equip necessita 30 minuts a la setmana per coordinar-se, quantes hores setmanals de coordinació necessita un equip de 6? I un de 4? Quina diferència hi ha?

Solució: 6 persones: 15 parelles × 0,5 h = 7,5 h; 4 persones: 6 × 0,5 = 3,0 h; 4,5 h de diferència.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «La majoria d'empreses tanquen durant el primer any, i per això emprendre és una mala idea». Explica què és incorrecte amb dades de la unitat i reescriu-la.

Solució: Incorrecte: segons Eurostat, el 78,6 % de les empreses espanyoles nascudes el 2023 continuava activa al cap d'un any; més de la meitat (53,6 %) ho era als tres anys. Correcció: «Una part important de les empreses tanca durant els primers anys (gairebé la meitat als tres), però la majoria supera el primer any».

17. (document) Llegeix aquest balanç d'aprenentatge d'un equip (supòsit): «Esperàvem vendre 40 entrades i en vam vendre 18; vam fixar el preu sense comprovar-ne la demanda; la propera vegada farem una enquesta curta i un preu de prova. Ningú no va revisar el full de càlcul». Indica què ha fallat, què es pot millorar i què té de bo el document.

Solució: Ha fallat la previsió (no es va comprovar la demanda) i la revisió. Es pot millorar fent una enquesta i provant preus. El document té de bo que separa què es volia, què va passar, per què i què es farà.

18. (anàlisi) Posa un exemple de com la teoria de les relacions humanes ajuda a explicar el rendiment d'un equip de feina o d'esports que coneguis.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que relacioni reconeixement/pertinença amb rendiment.

19. (anàlisi) Tria un mite sobre emprenedoria (per exemple, «cal una gran idea») i explica per què és fals o parcial. Quina dada o quin exemple et serviria per demostrar-ho?

Solució: Resposta oberta; s'avalua la font o el càlcul (p. ex. el cas del servei de reparacions).

20. (transferència individual, sense ajuda) Descriu un error teu recent, el que en vas aprendre i què faràs de manera diferent. Separa el que va passar de la imatge que tens de tu mateix.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que separi fet i autoimatge i que proposi un canvi.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 120

Competències emprenedores, pors i fracàs

  • Equip
    • Competències socials
    • Fases d'un equip
    • Relacions humanes i canals de comunicació
  • Emocions
    • Intel·ligència emocional
    • Estratègies de gestió
    • Heurística afectiva
  • Mites
    • Mites sobre emprendre
    • Creences limitadores i mentalitat de creixement
    • Contrastar amb dades
  • DAFO personal
    • Fortaleses i debilitats
    • Oportunitats i amenaces
    • Pla d'acció
  • Fracàs
    • Tipus de fracàs i balanç d'aprenentatge
    • Supervivència d'empreses

Resum

Les competències socials (escolta activa, empatia, assertivitat, negociació) permeten treballar en equip, que passa per les fases de formació, conflicte, normalització i rendiment. La teoria de les relacions humanes destaca que el reconeixement i el sentiment de pertànyer a un grup influeixen en la productivitat, i la mida de l'equip determina els canals de comunicació: n × (n − 1) ÷ 2. La intel·ligència emocional consisteix a reconèixer i regular les emocions pròpies i alienes, i hi ajuden la pausa, la respiració i la reavaluació; l'heurística afectiva ens fa decidir amb l'emoció del moment. Els mites sobre emprenedoria i les creences limitadores es contrasten amb dades, com mostra el cas del petit servei de reparacions. El DAFO personal ordena fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces per decidir accions concretes. El fracàs no és una sentència sobre la persona: se'n separa el resultat i s'analitza amb un balanç d'aprenentatge. Les dades mostren que la majoria d'empreses no tanquen el primer any, però gairebé la meitat (el 46,4 % de les nascudes el 2021) no passa dels tres anys. Els errors són informació: un balanç d'aprenentatge sense culpables ajuda l'equip a millorar i a dir-los aviat.

Vés al test →