Situació de partida
Llibre, pàgs. 89–90

És febrer a l'Institut Joan Robinson i els ametllers del carrer ja han florit. Després de cinc unitats d'economia, la Ruth ha anunciat que ara toca parlar de la persona que hi ha darrere de tot projecte. L'Alex, l'Andrea, en Mario i en Carlos Alberto es pregunten si emprendre és una cosa amb què es neix, una cosa que s'aprèn o només una qüestió d'atrevir-se. Cap dels quatre no ho té gaire clar sobre si mateix.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Distingir l'esperit emprenedor de l'intraemprenedor i interpretar un indicador d'activitat emprenedora
- Diferenciar qualitats i habilitats de la persona emprenedora i reconèixer què diu la recerca sobre el perfil i què no
- Utilitzar eines d'autoavaluació de les capacitats emprenedores i interpretar-ne els resultats amb esperit crític
- Debatre amb arguments el paper de l'empresari o empresària en l'economia
- Valorar el paper de les dones emprenedores, els obstacles amb què es troben i els referents
Per començar
- Coneixes algú que hagi començat un negoci o un projecte pel seu compte? Què en destacaries?
- Quines tres qualitats creus que cal tenir per emprendre? Les tens?
- Una persona pot ser emprenedora treballant per a una empresa? Com?
- Per què creus que, entre les persones que treballen pel seu compte, hi ha menys dones que homes?
Mapa de la unitat

6.1Esperit emprenedor i intraemprenedor
Llibre, pàgs. 91–93
Emprendre no és només obrir una empresa. És una manera de mirar els problemes i d'actuar-hi. L'esperit emprenedor és l'actitud de qui identifica una oportunitat i lluita per aprofitar-la per crear alguna cosa de valor, ja sigui un negoci, una associació o un projecte dins d'una organització. Es manifesta en persones de totes les professions i condicions socials: no hi ha un únic perfil. Una persona emprenedora és la que posa en marxa un projecte i n'assumeix el risc; una persona empresària té o dirigeix una empresa; una persona autònoma treballa pel seu compte. Una mateixa persona pot ser les tres coses al mateix temps, o només una.
—Hi ha qui emprèn dins d'una empresa: la persona intraemprenedora és una treballadora o un treballador que proposa idees noves, assumeix responsabilitats i desenvolupa projectes per a l'organització com si fossin propis. Per a l'empresa és una manera de seguir innovant; per a qui ho fa, una manera de créixer sense haver de muntar res pel seu compte. Sovint és una porta d'entrada a l'emprenedoria: qui ha après dins d'una organització a organitzar un projecte, a convèncer un equip i a assumir una decisió es troba amb més recursos el dia que decideix començar pel seu compte.
—Per què emprèn la gent? Els estudis internacionals sobre emprenedoria distingeixen sobretot dues motivacions: per oportunitat (hom veu una ocasió de fer alguna cosa que vol fer, de millorar els ingressos o d'aportar valor a la societat) i per necessitat (hom no troba feina i crea la seva). Tant l'una com l'altra poden acabar en una empresa que funcioni, però no els passa el mateix quan arriba un mal moment. També hi ha qui emprèn per tradició familiar o per marcar una diferència al món.
—L'activitat emprenedora d'un territori es mesura amb enquestes. El projecte internacional GEM (Global Entrepreneurship Monitor) pregunta a la població de 18 a 64 anys en quina fase del procés emprenedor es troba: emprenedoria potencial (té intenció d'emprendre en els tres anys següents), naixent (ja hi treballa, però no s'ha pagat sous ni beneficis més de tres mesos), nova (s'ha pagat sous o beneficis entre tres i quaranta-dos mesos) i consolidada (porta més de quaranta-dos mesos funcionant). La suma de les fases naixent i nova és la taxa d'activitat emprenedora total, o TEA: el percentatge de persones adultes amb un negoci naixent o nou. Una part de la població també l'abandona: són els abandonaments. Aquestes xifres es publiquen cada any i permeten comparar territoris i veure si l'emprenedoria creix o es frena.
—L'esperit emprenedor no depèn de l'edat ni de l'origen: hi ha qui emprèn als vint anys i qui ho fa als seixanta. Sí que depèn de l'entorn: les persones tendeixen a emprendre més quan coneixen algú que ja ho ha fet, quan creuen que hi ha oportunitats i quan veuen que el fracàs no és una condemna social. Per això es parla d'un ecosistema emprenedor: el conjunt de persones, entitats, normes i recursos que fan més fàcil —o més difícil— començar.
—Perquè la intraemprenedoria funcioni, l'empresa ha de permetre provar coses noves, acceptar que algunes no surtin bé i reconèixer qui les proposa. Sense això, les idees es queden al fons d'un calaix.
Cas · Quanta gent emprèn al nostre municipi?
Cas fictici.
Una enquesta fictícia (supòsit didàctic) a 2.000 persones de 18 a 64 anys d'un municipi dona aquestes dades: 220 tenen intenció d'emprendre, 60 estan en fase naixent, 100 en fase nova, 140 tenen una activitat consolidada i 30 han abandonat un negoci l'últim any. Volem calcular la TEA i comparar-la amb les altres fases.
| Fase | Persones | Càlcul | Percentatge |
|---|---|---|---|
| Naixent | 60 | 60 ÷ 2.000 | 3,0 % |
| Nova | 100 | 100 ÷ 2.000 | 5,0 % |
| TEA (naixent + nova) | 160 | 160 ÷ 2.000 | 8,0 % |
| Consolidada | 140 | 140 ÷ 2.000 | 7,0 % |
- La TEA suma les persones en fase naixent i en fase nova: 60 + 100 = 160, que dividit per 2.000 dona 0,08, és a dir, un 8,0 %. Les persones amb activitat consolidada són un 7,0 %, de manera que per cada persona amb activitat consolidada hi ha 160 ÷ 140 = 1,14 persones que estan començant. Pas 2. Hi ha un 11,0 % de persones amb intenció d'emprendre (220 ÷ 2.000), però només un 8,0 % que ja ho fa: entre voler i fer hi ha un pas, i aquest pas és el que algunes polítiques d'ajut volen facilitar. L'1,5 % que ha abandonat (30 ÷ 2.000) no vol dir que hagi fracassat: pot haver traspassat el negoci o haver canviat de projecte. Resultat: TEA = 8,0 %; consolidada = 7,0 %; intenció = 11,0 %. Què significa: una taxa d'activitat emprenedora alta mostra dinamisme, però convé mirar també quantes iniciatives arriben a consolidar-se.
Simulador
Cas · Quanta gent emprèn al municipi?
Canvia les xifres de l'enquesta i calcula la TEA i les altres fases.
Enquesta fictícia (supòsit didàctic) a 2.000 persones de 18 a 64 anys: TEA = 8,0 %.

Activitats
- Classifica cada cas com a persona emprenedora, empresària, autònoma o intraemprenedora (una persona pot ser-ne més d'una): a) la Núria obre una botiga de ceràmica i la gestiona sola; b) en Joan, que treballa en una fàbrica, proposa un nou sistema d'envasat i el desenvolupa; c) la Meritxell dirigeix una cooperativa fundada fa vint anys.
- Calcula la TEA d'un altre municipi: en una enquesta a 3.000 persones, 90 estan en fase naixent i 135 en fase nova. Compara-la amb la del cas.
- Amplia. Explica una diferència entre emprendre per oportunitat i per necessitat. Per què la política d'ajuts hauria de ser diferent en cada cas?
Classifica
Activitat 1 · Quin tipus de persona?
Una persona pot ser-ne més d'un tipus; tria el més adequat i llegeix el comentari.
La Núria obre una botiga de ceràmica i la gestiona sola.
En Joan, que treballa en una fàbrica, proposa un nou sistema d'envasat i el desenvolupa.
La Meritxell dirigeix una cooperativa fundada fa vint anys.

6.2Qualitats i habilitats de la persona emprenedora
Llibre, pàgs. 93–94
No hi ha un «emprenedor tipus». Però sí que hi ha maneres de ser i de fer que ajuden a començar i a continuar. Convé distingir dues coses que es barregen sovint. Les qualitats són maneres de ser o d'actuar relativament estables, com la iniciativa, la responsabilitat, la perseverança o la creativitat. Les habilitats són capacitats concretes que s'aprenen i es poden entrenar, com planificar, negociar o comunicar. Les qualitats es treballen amb el temps i l'experiència; les habilitats, amb pràctica i formació. Ni unes ni altres no s'adquireixen de cop, i ningú no les té totes.
—Entre les qualitats més citades hi ha: la iniciativa (anticipar-se als altres), la confiança en un mateix, la motivació d'assoliment (voler aconseguir allò que es proposa), la responsabilitat (assumir les conseqüències del que es decideix), l'autonomia, l'autocontrol, la perseverança, la capacitat de decisió, l'assumpció de riscos, el sentit crític, l'empatia, l'adaptabilitat i la creativitat. Entre les habilitats: la capacitat d'organitzar i planificar, la persuasió, el lideratge, la negociació, la capacitat de resoldre problemes, la cooperació, la comunicació, l'assertivitat (expressar amb claredat i respecte el que es vol) i el treball en equip.
—Una idea important és que gran part de les capacitats emprenedores es poden desenvolupar. Per això l'escola i els projectes com el d'aquest curs serveixen: no per fabricar emprenedors, sinó per donar la possibilitat d'entrenar la iniciativa, el treball en equip o la gestió d'una decisió amb dades. Una part de l'aprenentatge consisteix a descobrir quines capacitats tens i quines et falten.
—Cap persona ho pot tot. Per això una bona estratègia és formar un equip complementari: qui té molta iniciativa però poc ordre fa equip amb qui planifica bé; qui comunica millor porta la veu del projecte. L'equip no ha d'estar format per persones iguals, sinó per persones que cobreixin les carències dels altres.
—Aquest biaix és un bon exemple de per què cal contrastar la imatge que tenim de nosaltres mateixos amb la que tenen els altres. En una persona emprenedora, la confiança és útil perquè permet començar, però sense dades pot portar a infravalorar els riscos. En canvi, la poca confiança porta a no provar-ho mai. El que cal és confiança calibrada: creure's capaç i, alhora, comprovar-ho. Una manera senzilla de fer-ho és anotar, abans de començar una tasca, quant creus que trigaràs i quin resultat esperes, i comparar-ho després amb el que ha passat de debò.
Activitats
- Tria una persona que admiris (pot ser d'una sèrie, d'un llibre o de la teva família) i escriu tres qualitats i tres habilitats que té. Explica quina és la que creus que ha entrenat més.
- Classifica com a qualitat o com a habilitat: a) perseverança; b) negociar un preu; c) creativitat; d) fer una presentació oral; e) responsabilitat; f) planificar un calendari.
- Amplia. Rauch i Frese troben relacions moderades entre trets de personalitat i emprendre. Explica per què no es pot concloure que els trets causen l'èxit empresarial.
Classifica
Activitat 5 · Qualitat o habilitat
Classifica cada capacitat.
Perseverança
Negociar un preu
Creativitat
Fer una presentació oral
Responsabilitat
Planificar un calendari

6.3Eines d'autoavaluació de les capacitats emprenedores
Llibre, pàgs. 94–96
Saber on ets és el primer pas per decidir què vols entrenar. El problema és que la nostra imatge no sempre és la que veuen els altres. L'autoavaluació és el procés de valorar les pròpies capacitats a partir d'uns criteris clars. En emprenedoria serveix per detectar els punts forts, les carències i el que s'ha de millorar, i per decidir amb qui t'has d'associar perquè l'equip es complementi. Les eines més habituals són quatre. Els qüestionaris d'autovaloració: una llista de frases que valores en una escala (per exemple, de l'1 al 5) i que sumes per competència. Les rúbriques: descripcions de com és un nivell baix, mitjà o alt en una competència. L'avaluació de 360 graus: demanes a diverses persones (companys, professorat, familiars) que et valorin amb els mateixos criteris i ho compares amb la teva visió. I el portafolis: una carpeta amb evidències (feines, resultats, comentaris) que mostren què has fet de debò.
—Cap eina és neutral. Un qüestionari mesura el que hi pregunta, i les respostes depenen de l'estat d'ànim d'aquell dia. Hi ha tests que prometen dir si «tens esperit emprenedor» amb deu preguntes: els resultats solen ser massa generals per decidir res. Convé usar-los com a punt de partida per a una conversa i no com a sentència. Un resultat és útil si et fa preguntar-te alguna cosa que abans no t'havies plantejat.
—Per fer una bona autoavaluació cal seguir tres regles. Primer, valorar comportaments, no etiquetes: no «soc responsable», sinó «aquest mes he lliurat tres treballs a temps». Segon, comparar amb la mirada externa: una diferència gran entre la teva valoració i la dels altres és una dada, no un error d'ells. Tercer, repetir-la al cap d'uns mesos per veure si has avançat. Una autoavaluació feta una sola vegada és una foto; feta tres cops, és una història que mostra si les accions que has emprès tenen efecte. Per exemple, una rúbrica de la competència de planificació podria dir:
| Nivell | Què fa la persona |
|---|---|
| Inicial | No fixa terminis i necessita que li recordin què ha de fer |
| Mitjà | Fixa terminis, però no els revisa quan canvien les circumstàncies |
| Alt | Planifica per fites, reparteix tasques i revisa el pla periòdicament |
Cas · L'autoavaluació de l'Aina
Cas fictici.
L'Aina, una alumna fictícia (supòsit didàctic), valora de l'1 al 5 cinc competències emprenedores i en demana la valoració a tres companys. Volem comparar la seva visió amb la dels altres per veure on hi ha més diferència.
| Competència | Aina | Mitjana dels 3 companys | Diferència |
|---|---|---|---|
| Iniciativa | 4 | 4,3 | −0,3 |
| Planificació | 2 | 3,3 | −1,3 |
| Comunicació | 3 | 2,7 | +0,3 |
| Perseverança | 5 | 4,3 | +0,7 |
| Gestió del risc | 4 | 2,7 | +1,3 |
- Per a cada competència, la mitjana dels companys és la suma de les tres notes dividida per 3; per exemple, a planificació (3 + 3 + 4) ÷ 3 = 3,3. La diferència és la nota pròpia menys la mitjana: a planificació, 2 − 3,3 = −1,3. Pas 2. L'Aina es veu pitjor del que la veuen en planificació (−1,3), i millor en gestió del risc (+1,3): potser infravalora una habilitat que treballa i sobrevalora una capacitat que els altres no perceben. La seva mitjana global és 3,6; la dels companys, 3,5. És a dir, en conjunt es valora de manera molt semblant, però els errors se'n compensen. Resultat: les diferències més grans són planificació (−1,3) i gestió del risc (+1,3). Què significa: una mitjana global semblant pot amagar diferències de percepció importants; per això convé mirar competència per competència.
Simulador
Cas · La diferència entre com et veus i com et veuen
Posa la teva nota (d'1 a 5) i la mitjana dels companys en una competència.
Competència de planificació de l'Aina (alumna fictícia): es posa un 2 i els companys li'n donen 3,3 de mitjana; diferència −1,3.

Activitats
- Fes una autoavaluació de l'1 al 5 de les cinc competències del cas i demana a dues persones de confiança que et valorin. Quines diferències hi ha? Què faràs amb aquesta informació?
- La Pau (supòsit) es valora així: iniciativa 3, planificació 4, comunicació 2, perseverança 3 i gestió del risc 5. Els seus tres companys li donen de mitjana 4,3, 3,7, 3,7, 3,3 i 3,3. Calcula les diferències i digues en quines competències es veu millor del que la veuen.
- Amplia. Explica dos límits d'una autoavaluació i proposa què es pot fer per reduir-los.

6.4El paper de l'empresari o empresària en l'economia: debat
Llibre, pàgs. 96–97
Les persones que munten empreses són admirades i criticades alhora. Un debat bo no demana triar bàndol sinó saber justificar-lo. Les persones empresàries fan una funció econòmica: organitzen els factors de producció, assumeixen el risc, creen llocs de treball i poden introduir innovacions. L'economista Joseph Schumpeter va defensar que el seu paper és innovador: introdueixen productes, mètodes o mercats nous, i amb això provoquen una destrucció creativa que substitueix el que és antic. Altres economistes han destacat el seu paper d'estar alerta a oportunitats de guany que els altres no veuen.
—Les crítiques i els límits també existeixen. Hi ha empresaris que busquen només guanys immediats a costa de la feina o de l'entorn; hi ha empreses que creixen eliminant competidors; hi ha moltes que sobreviuen només amb condicions laborals dolentes. Al mateix temps, una gran majoria de les empreses són petites, i el seu paper és més modest: donar feina a unes poques persones i servir un barri.
—Hi ha molts tipus de persones empresàries: la que té una parada al mercat, la que dirigeix una empresa familiar de tres generacions, la que funda una empresa tecnològica i la que crea una cooperativa. No tenen els mateixos objectius ni els mateixos riscos. També hi ha l'emprenedoria social, que crea empreses amb un objectiu social o ambiental i sovint hi reinverteix els beneficis.
—El debat sobre l'empresari també és un debat sobre el risc. Qui emprèn pot perdre els seus estalvis, mentre que qui treballa per compte d'altri té un sou més estable. Una part del benefici de l'empresari és, segons alguns economistes, la compensació d'aquest risc. Altres recorden que no tothom pot assumir el mateix risc: qui té patrimoni familiar pot permetre's fracassar més d'una vegada.
—Un debat a l'aula és una activitat amb regles: es defineix una pregunta (per exemple, «Les persones empresàries són les que més contribueixen al benestar d'un territori?»), es reparteixen posicions a l'atzar (a favor o en contra, encara que no coincideixi amb el que penses), es preparen arguments amb dades i es parla per torns. Al final, es canvien les posicions i es comenta què ha estat més difícil. Aquest exercici ensenya a escoltar i a distingir entre una opinió i un argument.
Activitats
- Prepara dos arguments a favor i dos en contra d'aquesta afirmació: «L'empresari només busca el seu benefici i no el de la societat». Digues quins faries servir per defensar cada posició i quines dades necessitaries.
- Amplia. Posa un exemple recent d'una innovació que hagi fet desaparèixer un negoci antic (destrucció creativa) i explica qui hi guanya i qui hi perd.

6.5Dones emprenedores: referents i obstacles
Llibre, pàgs. 97–98
Hi ha dones que emprenen, però són menys que els homes. Entendre per què és part del debat sobre una economia més justa. Les dones emprenedores han fet i fan una aportació essencial a l'economia, però les enquestes mostren una diferència persistent: entre les persones que treballen pel seu compte hi ha menys dones que homes. Les causes són diverses i es reforcen entre si. Hi ha estereotips (associar el lideratge i el risc amb els homes), dificultats de finançament (en alguns estudis, menys capital propi i menys xarxes), conciliació (la cura de familiars i de la llar encara recau més en elles) i manca de referents: si no veus gent com tu, és més difícil imaginar-te'n una. Aquests factors no actuen sempre igual: depenen de l'edat, del sector, del lloc on es viu i de la xarxa de suport que hi ha al voltant.
—La bretxa de gènere en l'emprenedoria també afecta el finançament: segons diversos estudis, les dones tendeixen a començar amb menys capital i en sectors de menys marge, com els serveis de cura o el comerç. No és una limitació de capacitat sinó d'accés a recursos i xarxes, i per això algunes mesures actuen sobre el finançament i la mentoria.
—Aquest indicador té límits. Treballar per compte propi no és exactament el mateix que ser emprenedora: inclou professions liberals, agricultura o autònoms de llarga trajectòria. Però permet veure que el percentatge fa anys que gairebé no es mou. Les polítiques que s'han provat són formació, xarxes de mentoria, microcrèdits amb condicions especials, mesures de conciliació i visibilitat de referents. Molts ajuntaments i entitats ofereixen serveis específics per a dones que volen emprendre, i convé que els projectes de l'aula en tinguin coneixement per usar-los com a font de contactes i referents.
—Un referent és una persona la trajectòria de la qual serveix d'exemple. Cal triar referents reals i diversos, amb orígens i sectors diferents, i vigilar que no es converteixin en «superdones» inabastables: el que és útil és veure els obstacles que van tenir, com els van afrontar i què van aprendre.

Activitats
- Amb les dades de la caixa, comprova que 1.069,4 ÷ 3.026,8 = 35,3 % i calcula quin percentatge són els homes. Per què no es pot concloure només amb aquesta dada que les dones tinguin menys iniciativa?
Calcula
Activitat 15 · Dones que falten per arribar al 50 %
Amb 3.026,8 milers de persones treballant pel seu compte a Espanya i 1.069,4 milers de dones, quantes dones més (en milers) calen per arribar al 50 %?
La pregunta del dimarts · Qui s'atreveix
Llibre, pàgs. 99–100
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Aquell febrer els ametllers del carrer havien florit de cop, i a l'aula de la Ruth entrava una llum blanca que feia pensar en coses noves. A la pantalla hi havia dues columnes. A l'esquerra, escrit en lila, «Qualitats». A la dreta, en blau, «Coses que sap fer».
La Ruth tenia el retolador a la mà i va assenyalar la columna blava.
—Us ensenyo la fitxa d'una dona —va dir—. És inventada, però se sembla a moltes de veritables. Es diu Neus, té quaranta anys i fa tres que va obrir un taller de reparació de bicicletes elèctriques en una comarca de l'interior. Abans treballava de comercial en una empresa de maquinària. La pregunta d'avui és: qui es veuria fent el mateix?
Ningú no va dir res. A fora, algú va passar amb una bicicleta i el timbre es va sentir per tot el carrer, entre els ametllers. Dins, en Mario va aixecar el mòbil, amb la pantalla encesa, i va ensenyar un cercle vermell al mig.
—Jo he fet un test aquesta nit —va dir—. «Tens esperit emprenedor?» Deu preguntes. Tres sobre deu. Vermell. Ara ja sé que no valc.
—Ja començàvem bé —va murmurar l'Andrea, amb la barbeta damunt la mà i un bolígraf entre els dits.

—Quin test? —va preguntar l'Alex, que ja havia posat el portàtil a punt.
—Un que et surt a internet. Només cal respondre sí o no.
—I qui l'ha fet? —va dir l'Alex—. Qui n'ha fet les preguntes? Quantes persones l'han contestat? Si no ho saps, aquest vermell només és un color.
—A mi em va semblar seriós.
—A tu et sembla seriós tot el que té un gràfic —va dir l'Andrea, sense gaire malícia.
La Ruth els va deixar parlar. L'Alex havia girat el portàtil perquè es veiés la mateixa pàgina del test, amb el mateix cercle, i en Mario s'hi havia acostat sense voler. Va llegir en veu alta la lletra petita del peu: «Resultat orientatiu». Va callar un moment.
—Orientatiu —va dir l'Andrea.
—Ja ho he vist —va dir en Mario, picant amb l'ungla a la funda del mòbil.
Quan en Mario va abaixar el mòbil, la Ruth va continuar:
—Neus no ha fet cap test. Va mirar què sabia fer: vendre, parlar amb clients, entendre una màquina. I va mirar què no: portar la comptabilitat, planificar l'any. Va demanar a tres companys d'abans que li diguessin què veien. No coincidien amb el que ella pensava.
—Això és un 360 —va dir l'Alex.
—Això és saber-ho abans de gastar-hi els diners —va dir la Ruth—. Ara escriviu, a cada columna, tres coses vostres. Tres qualitats i tres coses que sabeu fer. I demà no direu si sou emprenedors. Direu què us falta.
Es va sentir el bolígraf de l'Alex, ràpid, i després el de l'Andrea, que escrivia una cosa i en ratllava una altra. En Mario va mirar la pantalla de la Ruth una estona i va deixar el mòbil a la taula, a l'altre extrem.
—I si el que em falta és tot? —va preguntar, en veu baixa.
—Doncs ja saps per on començar —va dir la Ruth.
En Carlos Alberto, que tot aquell temps havia estat observant des de la finestra, es va girar.
—Què ha fet la Neus de diferent? —va preguntar—. Quan va decidir. Què va pensar?
—No ho sé —va dir la Ruth—. No he parlat mai amb ella. Per això us l'he inventada. Però us llanço la pregunta a vosaltres: el dia que algú us ho proposi de debò, qui s'atreveix?
Ningú no va aixecar la mà. Però ningú no va tancar el quadern, i fins i tot en Mario, que mai no prenia notes, va escriure una paraula a la llibreta i la va encerclar tres vegades.
Situació d'aprenentatge: El mapa d'una persona emprenedora
Llibre, pàg. 101
Activitats individuals
- Valora de l'1 al 5 cinc competències (iniciativa, planificació, comunicació, perseverança i gestió del risc) amb exemples de comportaments concrets.
- Demana a dues persones que et valorin amb els mateixos criteris i calcula'n la mitjana.
- Calcula la diferència entre la teva nota i la mitjana i identifica les dues més grans.
Activitats en grup
- Poseu en comú els resultats sense jutjar-los: què us sorprèn?
- Dibuixeu un mapa de competències de l'equip i decidiu qui pot cobrir cada carència.
- Trieu una persona referent (amb la font) i extraieu-ne tres aprenentatges per al vostre repte.
Dades. Feu servir el cas de l'Aina com a model. El referent pot ser una persona de la vostra zona; si no en trobeu cap que pugueu comprovar, feu una fitxa fictícia i digueu-ho. No es demanen dades econòmiques de cap família. Comprovació individual. Sense ajuda: un alumne (supòsit) es valora amb 5, 3, 4 i 2 en quatre competències (A, B, C i D) i tres companys li donen de mitjana 3,0, 3,7, 4,3 i 3,3. Calcula les diferències, digues en quina competència es veu pitjor del que la veuen i en quina millor, i proposa una acció per a cada una.

Informe: Es neix emprenedor o es fa?
Llibre, pàg. 102
Una de les preguntes més repetides sobre emprenedoria és si es neix amb una manera de ser concreta o si s'aprèn. La resposta honesta és que no ho sabem del tot, però sí que sabem algunes coses. Els estudis que comparen persones emprenedores amb la resta de la població troben diferències petites però consistents en alguns trets, com la proactivitat, la disposició a assumir riscos o la necessitat d'aconseguir objectius. Rauch i Frese (2007) van reunir molts d'aquests treballs i van veure que les relacions eren positives, però de mida moderada.
—Aquestes xifres es poden llegir de dues maneres. Algú podria dir: «Les persones emprenedores són diferents, i cal detectar-les». Algú altre: «Les diferències són petites i el context pesa molt més». La segona lectura és més prudent. Els trets expliquen una part del que passa, però no ho expliquen tot: moltes persones amb aquests trets no emprenen mai, perquè no tenen diners, contactes o una oportunitat, i molts negocis surten d'una necessitat, no d'una vocació.
—Hi ha, a més, un problema de mètode. Les persones emprenedores que veiem són les que han sobreviscut. Si només estudiem els qui han tingut èxit, tendim a veure en ells les qualitats que «expliquen» el resultat, però no sabem quantes persones amb les mateixes qualitats van fracassar. És el que s'anomena biaix de supervivència. També cal vigilar la causalitat: una persona que ja ha tingut èxit pot desenvolupar més confiança, i no al revés.
—Què en podem treure? Primer, que no hi ha un únic perfil: la diversitat d'orígens i de maneres de ser és una característica de l'emprenedoria. Segon, que moltes capacitats es poden entrenar, i que els contextos que ho faciliten (equips, mentors, pràctica) importen. Tercer, que quan algú et digui que tens o no tens «el perfil», convé preguntar de quin estudi ho treu i quantes persones hi surten.
—Per a qui vol emprendre, això és una bona notícia. No cal esperar a sentir-se preparat: cal començar a entrenar, mesurar-se amb honestedat i buscar un equip que complementi el que falta. I per a qui no vol emprendre, també: les mateixes capacitats —iniciativa, planificació, comunicació— són útils en qualsevol feina.
Font: Rauch, A. i Frese, M. (2007), «Let's put the person back into entrepreneurship research», European Journal of Work and Organizational Psychology 16(4), pp. 353-385 (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 103
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) A l'episodi, en Mario s'espanta amb el resultat d'un test d'internet. Explica per què l'Alex en dubta i quines preguntes fa. Què fa la Neus de diferent per conèixer-se?
Solució: L'Alex dubta perquè no se sap qui ha fet el test, quines preguntes té ni quanta gent l'ha respost. La Neus mira què sap fer i què no i demana la mirada de tres persones.
14. (aplicació) Escriu una fitxa breu d'un referent emprenedor (una persona real amb font, o fictícia dient-ho): qui és, quin problema va detectar, quines qualitats i habilitats va fer servir i quins obstacles va tenir.
Solució: Resposta oberta; s'avalua la font (o la menció de fictici) i la coherència.
15. (càlcul) Si a Espanya el 2025 hi havia 3.026,8 milers de persones treballant pel seu compte i el 35,3 % eren dones, quantes dones hi havia? Si el total es mantingués, quantes n'hi hauria d'haver per arribar al 50 %? Amb 1.069,4 milers de dones, comprova que en faltarien 444,0 milers.
Solució: 35,3 % de 3.026,8 ≈ 1.069 milers (1.069,4 amb el valor exacte); per al 50 %: 3.026,8 ÷ 2 = 1.513,4; diferència 1.513,4 − 1.069,4 = 444,0 milers.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Si no tens iniciativa als setze anys, ja no podràs ser mai una persona emprenedora, perquè l'esperit emprenedor és innat». Indica què és incorrecte i reescriu-la.
Solució: Incorrecte: les capacitats es poden entrenar i no hi ha una edat límit; l'esperit emprenedor no és només innat. Correcció: «Moltes capacitats emprenedores es poden desenvolupar amb la pràctica a qualsevol edat».
17. (document) Llegeix aquest full d'autoavaluació (supòsit): iniciativa, 5; planificació, 2; comunicació, 4; perseverança, 3; gestió del risc, 4. Els companys en donen de mitjana: 4,0, 3,0, 3,7, 3,3 i 2,7. Calcula les diferències i digues en quines competències hi ha més distància.
Solució: Iniciativa 5 − 4,0 = +1,0; planificació 2 − 3,0 = −1,0; comunicació 4 − 3,7 = +0,3; perseverança 3 − 3,3 = −0,3; gestió del risc 4 − 2,7 = +1,3. Més distància: gestió del risc (+1,3), iniciativa (+1,0) i planificació (−1,0).
18. (anàlisi) Posa un exemple d'intraemprenedoria en una empresa o institució que coneguis. Quins avantatges té per a l'empresa i per a la persona?
Solució: Resposta oberta; avantatges: innovació, retenció del talent per a l'empresa; creixement i reconeixement per a la persona.
19. (anàlisi) Tria dos obstacles que troben les dones emprenedores i proposa una mesura concreta per reduir-los. Qui l'hauria de dur a terme?
Solució: Resposta oberta (p. ex. mentoria i xarxes; microcrèdits; serveis de cura); s'avalua que indiqui qui l'executa.
20. (transferència individual, sense ajuda) Tria una qualitat i una habilitat que vulguis entrenar aquest trimestre. Explica com ho faràs i com sabràs si has avançat.
Solució: Resposta oberta; s'avalua la coherència entre qualitat, habilitat i indicador de progrés.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 104
La persona emprenedora
- Esperit
- Emprenedor, empresari, autònom i intraemprenedor
- Oportunitat i necessitat
- Fases del procés i TEA
- Qualitats
- Qualitats i habilitats
- Què diu la recerca
- Excés de confiança
- Autoavaluació
- Qüestionaris, rúbriques, 360 graus i portafolis
- Comparar amb la mirada externa
- Debat
- Funció de l'empresari
- Destrucció creativa
- Debat a l'aula
- Dones
- Obstacles
- Dada d'autònomes
- Referents
Resum
L'esperit emprenedor és l'actitud d'identificar una oportunitat i actuar-hi; la persona intraemprenedora fa el mateix dins d'una organització. Es pot emprendre per oportunitat o per necessitat, i la TEA estima el percentatge de població adulta que està començant una activitat. Les qualitats (iniciativa, perseverança) i les habilitats (planificar, negociar) es poden entrenar, i la recerca troba relacions moderades entre trets de personalitat i emprendre, sense destí fix. L'autoavaluació i l'avaluació de 360 graus ajuden a contrastar la nostra imatge amb la que tenen els altres, i l'excés de confiança és un biaix que cal calibrar. El paper de l'empresari s'ha discutit des de Schumpeter i la destrucció creativa fins als debats actuals sobre responsabilitat. Les dones emprenedores són una minoria entre els qui treballen pel seu compte i es troben amb estereotips, finançament, conciliació i manca de referents. Per decidir què entrenar, no n'hi ha prou amb creure's capaç: cal comparar la imatge pròpia amb dades i amb la mirada dels altres, i formar un equip complementari que cobreixi allò que falta a cadascú. Tot això es pot entrenar amb la pràctica a qualsevol edat.