Salta al contingut

Economia, Emprenedoria i Activitat Empresarial · 1r de batxillerat · Economia

Unitat 3 · El mercat i les seves fallades

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 41–56

Situació de partida

Llibre, pàgs. 41–42

Una taula amb una balança i una lupa, sense persones.

Novembre a l'Institut Joan Robinson. Un equip de la classe de la Ruth organitza una activitat amb entrada per a la Fira de reptes de juny i ha de decidir-ne el preu. En Mario ha enquestat quaranta persones, i l'equip té una taula de dades, uns gràfics i quatre opinions diferents sobre què convé fer.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Interpretar la corba de demanda i calcular l'elasticitat preu de la demanda
  • Trobar l'equilibri de mercat i explicar què passa quan es desplacen l'oferta o la demanda, o quan s'hi fixa un preu màxim
  • Comparar la competència perfecta i el monopoli, i reconèixer altres estructures de mercat
  • Identificar les fallades del mercat (externalitats, béns públics i informació asimètrica) i la intervenció pública que les pot corregir
  • Valorar la desigualtat i les fallades de l'Estat, i fer una anàlisi cost-benefici senzilla

Per començar

  1. Per què el preu d'una mateixa cosa canvia segons qui la vol, quan la vol i d'on ve?
  2. Què passa amb el preu d'una entrada de concert quan se n'acaben quasi totes?
  3. Coneixes algun cas en què un mercat funcioni malament (soroll, contaminació, informació que falta)?
  4. Quan l'Estat fixa un preu màxim, qui hi guanya i qui hi pot perdre?

Mapa de la unitat

3.1El mercat i la corba de demanda

Llibre, pàgs. 43–44

El preu d'una entrada sembla una xifra petita, però és la resposta a una pregunta: quanta gent la vol i quant està disposada a pagar. Un mercat és el lloc, físic o digital, on compradors i venedors es troben per intercanviar un bé o un servei a un preu. Pot ser una plaça amb parades, una botiga en línia o un grup de persones que es posen d'acord per compartir un vehicle. La demanda és la quantitat d'un bé que els compradors volen i poden comprar a cada preu, en un període determinat. Cal que hi hagi les dues coses: voler no n'hi ha prou si no es pot pagar. La llei de la demanda diu que, amb la resta igual, quan puja el preu, la quantitat demandada baixa, i al revés. La corba de demanda és el gràfic d'aquesta relació i, per això, té pendent negatiu.

—Quan canvia el preu del bé, ens movem al llarg de la corba. Quan canvia una altra cosa, tota la corba es desplaça. Els factors que la desplacen són la renda de les famílies, els preus d'altres béns, els gustos, el nombre de compradors i les expectatives sobre el futur. Aquests béns poden ser substituts (si puja el preu del cafè, algunes persones prefereixen el te) o complementaris (si puja el preu de les entrades, es compren menys begudes al cinema).

FactorCanviEfecte en la corba de demanda
Renda de les famíliesPuja (i el bé és normal)Es desplaça a la dreta
Preu d'un bé substitutPujaEs desplaça a la dreta
Preu d'un bé complementariPujaEs desplaça a l'esquerra
Nombre de compradorsAugmentaEs desplaça a la dreta

—No tots els compradors reaccionen igual als canvis de preu. L'elasticitat preu de la demanda mesura quant canvia la quantitat demandada quan canvia el preu: E = variació percentual de la quantitat / variació percentual del preu. Normalment el resultat és negatiu perquè preu i quantitat es mouen en sentits contraris, i se sol interpretar en valor absolut. Si |E| > 1, la demanda és elàstica (la gent reacciona molt); si |E| < 1, és inelàstica (reacciona poc), i si |E| = 1, és d'elasticitat unitària. Els béns de primera necessitat o sense substituts solen tenir una demanda inelàstica; els de luxe o amb molts substituts, elàstica.

—L'elasticitat serveix per decidir un preu. Si la demanda és inelàstica, pujar el preu fa pujar els ingressos (preu × quantitat), perquè la quantitat baixa menys del que puja el preu. Si és elàstica, pujar el preu fa baixar els ingressos. Per exemple, si el preu puja un 10 % i la quantitat baixa un 5 %, |E| = 0,5.

Cas · L'enquesta de l'entrada

Cas fictici.

Un equip ha preguntat a 40 persones quin és el preu màxim que pagarien per entrar a un acte del centre. Les respostes (supòsit didàctic): a 1 € i a 2 € ho pagarien les 40; a 3 €, 32; a 4 €, 24; a 5 €, 12, i a 6 €, 4. L'acte té un cost fix de 80 €. Cal trobar els ingressos, l'elasticitat i el preu.

PreuPersones disposades a pagarIngressos
1 €4040 €
2 €4080 €
3 €3296 €
4 €2496 €
5 €1260 €
6 €424 €
Figura 3.1. Corba de demanda de l'enquesta a 40 persones, amb els ingressos de cada preu (supòsit). Preu (1-6 €) i persones disposades a pagar (40, 40, 32, 24, 12, 4); marca de màxim d'ingressos a 3 € i 4 € (96 €). Supòsit.
Figura 3.1. Corba de demanda de l'enquesta a 40 persones, amb els ingressos de cada preu (supòsit)
  1. Els ingressos són preu × persones: 1 × 40 = 40; 2 × 40 = 80; 3 × 32 = 96; 4 × 24 = 96; 5 × 12 = 60; 6 × 4 = 24. Els màxims són a 3 € i a 4 €, amb 96 €: 16 € per sobre del cost (80 €, suposat fix). A 2 € només se'n cobreix el cost; a 1 €, 5 € i 6 €, no. Pas 2. Entre 2 i 3 €, la quantitat baixa un 20 % (de 40 a 32) i el preu puja un 50 %: E = −20 / 50 = −0,4, inelàstica; els ingressos pugen de 80 a 96. Entre 4 i 5 €, la quantitat baixa un 50 % i el preu puja un 25 %: E = −2, elàstica; els ingressos baixen de 96 a 60. Resultat: els ingressos són màxims, 96 €, a 3 € i a 4 €. Què significa: a 3 € entren 32 persones i a 4 €, 24; si volem més públic convé 3 €, però la decisió depèn dels objectius.

Activitats

  1. Digues si és un moviment al llarg de la corba o un desplaçament, i en quin sentit: a) puja el preu del bé; b) puja la renda i el bé és normal; c) baixa el preu d'un substitut; d) el bé es posa de moda.
  2. Amb les dades del cas, calcula l'elasticitat entre 5 i 6 € i digues si és elàstica o inelàstica; compara els ingressos.
  3. Amplia. Explica per què la demanda d'un medicament sense substituts és més inelàstica que la d'un gelat i què implica per a qui el ven.

Simulador

Cas · Elasticitat de l'entrada

Amb l'enquesta a 40 persones, calcula l'elasticitat preu de la demanda entre dos preus i mira si els ingressos pugen o baixen. Prova els trams 2-3 €, 4-5 € i 5-6 €.

€
persones
€
persones
Variació de la quantitat−20,0 %
Variació del preu50,0 %
Elasticitat preu de la demanda−0,40
Ingressos amb el preu inicial80 €
Ingressos amb el preu nou96 €

Supòsit didàctic: 40 persones enquestades. |E| < 1: demanda inelàstica (pujar el preu fa pujar els ingressos); |E| > 1: elàstica (pujar el preu fa baixar els ingressos).

3.2L'oferta i l'equilibri de mercat

Llibre, pàgs. 45–47

Qui compra vol pagar poc; qui ven vol cobrar molt. El preu d'equilibri és el punt on les dues voluntats coincideixen. L'oferta és la quantitat d'un bé que els venedors volen i poden vendre a cada preu, en un període donat. Ara la relació és directa: com més alt és el preu, més s'hi anima a produir, perquè cobreix costos que creixen i atrau nous productors (un forn pot fer més pa si el preu puja, perquè li val la pena fer hores extres). És la llei de l'oferta, i la corba d'oferta té pendent positiu. Com a la demanda, hi ha factors que la desplacen: els costos de producció (matèries primeres, energia, salaris), la tecnologia, els impostos i les subvencions, el nombre de venedors i les expectatives.

FactorSi augmenta…Efecte en la corba d'oferta
Costos de produccióProduir surt més carEs desplaça a l'esquerra
TecnologiaEs produeix amb menys recursosEs desplaça a la dreta
Impost sobre el producteCosta més vendre'lEs desplaça a l'esquerra
Nombre de venedorsMés empreses ofereixen el béEs desplaça a la dreta

—El punt on es creuen les dues corbes és l'equilibri: el preu d'equilibri és aquell al qual la quantitat demanada és igual a la quantitat oferta, i la quantitat d'equilibri és la que s'intercanvia. Si el preu és més alt, els venedors ofereixen més del que els compradors volen: hi ha un excés d'oferta i el preu tendeix a baixar. Si és més baix, passa al revés: hi ha escassetat i el preu tendeix a pujar. Per això, en un mercat que funciona sol, el preu va cap a l'equilibri, i en aquest punt no hi ha pressió per canviar-lo.

Figura 3.2. Demanda, oferta i preu màxim als entrepans de la Fira (supòsit). Qd = 200 − 20P, Qs = −40 + 40P; equilibri 4 € i 120; preu màxim 3 € amb escassetat de 60. Supòsit.
Figura 3.2. Demanda, oferta i preu màxim als entrepans de la Fira (supòsit)

—Quan canvia la demanda o l'oferta, canvia l'equilibri. Si puja la demanda, pugen el preu i la quantitat; si baixa l'oferta (costos més alts), puja el preu i baixa la quantitat. Convé recordar que a la vida real els dos canvis solen arribar junts.

Què canviaPreu d'equilibriQuantitat d'equilibri
Puja la demandaPujaPuja
Baixa la demandaBaixaBaixa
Puja l'ofertaBaixaPuja
Baixa l'ofertaPujaBaixa

—Els governs a vegades fixen un preu màxim per sota de l'equilibri perquè el bé sigui més assequible. L'efecte és immediat: els compradors volen comprar més, els venedors volen vendre menys, i apareix escassetat. Qui aconsegueix el bé en surt guanyant, però qui en queda fora perd, i fàcilment es crea un mercat il·legal o es fan cues. Un preu mínim per sobre de l'equilibri té l'efecte contrari: apareixen excedents.

—Un preu màxim no és el mateix que una subvenció: la subvenció ajuda el comprador però deixa que el preu continuï informant, mentre que el preu màxim talla aquest senyal i desanima els venedors.

Cas · Els entrepans de la Fira

Cas fictici.

A la Fira de reptes, els equips que venen entrepans tenen aquestes dades (supòsit didàctic): la demanda és Qd = 200 − 20P i l'oferta, Qs = −40 + 40P, amb P en euros i Q en entrepans. Cal trobar l'equilibri i veure què passaria si l'organització fixés un preu màxim de 3 €.

PreuDemanda QdOferta QsSituació
1 €1800Escassetat de 180
2 €16040Escassetat de 120
3 €14080Escassetat de 60
4 €120120Equilibri
5 €100160Excés d'oferta de 60
6 €80200Excés d'oferta de 120
  1. En l'equilibri Qd = Qs: 200 − 20P = −40 + 40P, de manera que 240 = 60P i P = 4 €. La quantitat és Q = 200 − 20 × 4 = 120 entrepans (comprovació: −40 + 40 × 4 = 120). Pas 2. Amb un preu màxim de 3 €, la demanda és 200 − 20 × 3 = 140 i l'oferta, −40 + 40 × 3 = 80. Només es venen 80 entrepans i hi ha una escassetat de 140 − 80 = 60: hi ha una demanda sense cobrir de 60 entrepans. A més, ja no es venen els 120 d'abans: s'han perdut 40 intercanvis. Resultat: l'equilibri és 4 € i 120 entrepans; amb un preu màxim de 3 € es venen només 80 i queda una demanda sense cobrir de 60. Què significa: fixar un preu màxim no fa aparèixer més entrepans; en fa menys i, a més, qui els ven en té menys raons per oferir-ne.

Activitats

  1. Amb la taula del cas, calcula què passaria si el preu fos de 5 €: quantitat demanada, quantitat oferta i excés d'oferta, i explica cap a on tendiria el preu.
  2. Indica l'efecte (preu i quantitat d'equilibri) de cada cas: a) una onada de calor fa pujar la demanda de gelats; b) una mala collita de taronges; c) una nova tecnologia abarateix la fabricació d'ordinadors; d) puja la renda de les famílies i el bé és normal.
  3. Amplia. Si els costos pugen i l'oferta passa a ser Qs = −80 + 40P, calcula el nou preu i la nova quantitat d'equilibri i digues què ha passat amb els dos.

Simulador

Cas · Els entrepans de la Fira

Demanda Qd = a − b·P i oferta Qs = c + d·P. Troba l'equilibri i mira què passa si l'organització fixa un preu màxim per sota de l'equilibri.

entrepans
entrepans
€
Preu d'equilibri4,00 €
Quantitat d'equilibri120,0 entrepans
Demanda amb el preu màxim140 entrepans
Oferta amb el preu màxim80 entrepans
Demanda sense cobrir60 entrepans

Supòsit didàctic: P en euros i Q en entrepans. Equilibri: 4 € i 120 entrepans; amb un preu màxim de 3 € se'n venen 80 i queden 60 de demanda sense cobrir.

3.3Estructures de mercat (competència i monopoli, versió breu)

Llibre, pàgs. 47–48

El model del preu d'equilibri funciona quan ningú no mana en el mercat. Què passa quan algú sí que mana? En la competència perfecta, hi ha molts compradors i molts venedors, el producte és idèntic, tothom té la mateixa informació i les empreses poden entrar i sortir lliurement. Cap venedor no pot fixar el preu: l'ha d'acceptar tal com surt del mercat, i si el pugés, perdria tots els clients. És un model i no una descripció exacta, però s'hi acosten alguns mercats agraris i de productes bàsics. En el monopoli, un sol venedor ofereix un bé sense substituts propers i les altres empreses no hi poden entrar a causa de les barreres d'entrada: patents, llicències, el control d'un recurs, o uns costos fixos tan alts que només una empresa pot assumir-los, com una xarxa d'aigua.

—Un monopoli té poder de mercat: pot triar el preu i la quantitat. Per maximitzar els beneficis, sol produir menys i cobrar més que una empresa en competència, perquè els clients no tenen cap competidor directe on anar. El resultat és que els compradors paguen més i en consumeixen menys, i hi ha intercanvis que serien bons per a tothom i que no es fan.

EstructuraNombre de venedorsProductePoder sobre el preu
Competència perfectaMoltsIdènticCap
Competència monopolísticaMoltsDiferenciatPetit
OligopoliPocsIdèntic o diferenciatNotable
MonopoliUnSense substituts propersGran

—Entre els dos extrems hi ha dues estructures més reals. En la competència monopolística, moltes empreses ofereixen productes semblants però diferenciats (restaurants, perruqueries, roba): cada una té una mica de poder perquè els clients no la veuen idèntica a les altres. En l'oligopoli, hi ha pocs venedors i cadascun té en compte el que fan els altres. Com al joc de la unitat 1, dues empreses poden guanyar més si pacten pujar el preu, però cada una té la temptació de trair-lo.

Figura 3.3. Empreses de Catalunya segons el nombre d'assalariats, 1 de gener de 2025. Empreses de Catalunya per assalariats, 1-1-2025: 0: 341.419; 1-2: 160.816; 3-5: 53.537; 6-9: 23.452; 10-19: 15.774; 20-49: 9.350; 50 o més: 5.714. Font: INE, DIRCE.
Figura 3.3. Empreses de Catalunya segons el nombre d'assalariats, 1 de gener de 2025

—Aquesta dada no vol dir que tots els mercats siguin competitius: diu quantes empreses hi ha, no quina part del mercat té cadascuna.

Activitats

  1. Classifica en competència perfecta o monopolística, oligopoli o monopoli: a) un mercat de verdures amb molts pagesos; b) l'empresa que gestiona l'aigua d'un municipi; c) tres grans empreses que concentren la venda d'un servei; d) les perruqueries d'un barri.
  2. Amb la dada, comprova que 341.419 + 160.816 + 53.537 + 23.452 = 579.224 i calcula quin percentatge de les empreses de Catalunya no té cap assalariat.
  3. Amplia. Una patent dona al titular un dret exclusiu temporal sobre la invenció. Explica un avantatge i un inconvenient d'aquesta exclusivitat per a la societat.

Classifica

Activitat 7 · Quina estructura de mercat és?

Classifica cada cas.

Un mercat de verdures amb molts pagesos.

L'empresa que gestiona l'aigua d'un municipi.

Tres grans empreses que concentren la venda d'un servei.

Les perruqueries d'un barri.

3.4Fallades del mercat: externalitats, béns públics i informació

Llibre, pàgs. 48–49

Un mercat pot funcionar bé per als qui hi participen i malament per a tercers. Aquests casos es diuen fallades del mercat. Quan es compleixen les condicions de la competència, el mercat tendeix a assignar bé els recursos, però no sempre es compleixen. Les fallades del mercat són les situacions en què el mercat, deixat a si mateix, no arriba a una assignació eficient. Les quatre principals són el poder de mercat (3.3), les externalitats, els béns públics i la informació asimètrica.

—Una externalitat és l'efecte d'una activitat sobre tercers que no han intervingut en la transacció ni en reben o paguen cap compensació. És negativa quan perjudica (la contaminació d'una fàbrica, el soroll d'un local): el cost per a la societat és més gran que el que paga l'empresa, i es produeix més del que convé. És positiva quan beneficia (una vacunació, la formació d'una persona): el benefici per a la societat és més gran que el que cobra qui l'ofereix, i es produeix menys del que convé.

—Per corregir una externalitat, es pot regular (prohibir o limitar una activitat), gravar-la amb un impost perquè qui contamina pagui el cost, subvencionar l'activitat beneficiosa, o definir clarament els drets de propietat perquè es pugui negociar. Cap solució no és gratuïta: un impost és més flexible que una prohibició, però exigeix mesurar el dany.

—Un bé públic és aquell que reuneix dues característiques: no-rivalitat (que l'usi una persona no n'impedeix l'ús a una altra) i no-exclusió (és impossible o molt costós impedir que algú l'utilitzi). L'enllumenat d'un carrer, un far o la defensa en són exemples. Com que ningú no pot ser exclòs, molta gent prefereix no pagar i aprofitar el que paguen els altres: és el problema del polissó (free rider). El mercat no els ofereix, o els ofereix en massa poca quantitat, i per això els paga l'Estat amb els impostos. Entre els béns públics i els privats hi ha els recursos comuns, com els bancs de peix en alta mar: tothom en pot gaudir, però si en gaudeix un, n'hi queda menys per als altres.

—La informació asimètrica apareix quan una part sap més que l'altra. George Akerlof (1970) ho va il·lustrar amb el mercat de cotxes usats: el venedor sap si el cotxe és bo, el comprador no, i com que no pot distingir-los ofereix un preu mitjà. Alguns venedors de bons cotxes es retiren, i el mercat es queda amb els dolents. Es redueix el problema amb garanties, etiquetes, certificats i regulació: tot el que fa visible el que no es veu. En general, sense informació fiable els mercats poden arribar a desaparèixer.

Activitats

  1. Indica quina fallada del mercat hi ha en cada cas: a) una fàbrica que contamina un riu; b) un far que ajuda tots els vaixells; c) una persona que ven un mòbil de segona mà i sap que té un defecte que el comprador no veu; d) una campanya de vacunació.
  2. Amplia. Proposa una mesura per a una externalitat negativa del teu entorn (soroll, residus, trànsit) i explica un avantatge i un inconvenient d'un impost i d'una norma per resoldre-la.

Classifica

Activitat 10 · Quina fallada del mercat és?

Indica la fallada o l'externalitat de cada cas.

Una fàbrica que contamina un riu.

Un far que ajuda tots els vaixells.

Qui ven un mòbil de segona mà sap que té un defecte que el comprador no veu.

Una campanya de vacunació.

3.5Desigualtat i fallades de l'Estat

Llibre, pàg. 50

Un mercat sense fallades pot deixar resultats molt desiguals, i un Estat ben intencionat també es pot equivocar. Les rendes de mercat depenen del que cadascú aporta, no del que necessita: qui té capital, formació o un lloc de treball demanat guanya més, i qui no en té guanya menys. Per això hi pot haver desigualtat encara que el mercat funcioni bé. L'Estat intenta reduir-la amb impostos progressius (qui guanya més paga un percentatge més alt), prestacions i serveis públics com l'escola o la sanitat. Aquí tornen la tensió entre eficiència i equitat de la unitat 1: demanar més impostos a qui més guanya pot afectar l'esforç i l'estalvi, però deixar la desigualtat sense límit pot frenar la mobilitat social.

—Per entendre què és la progressivitat, imagina (supòsit) un impost del 10 % sobre els primers 12.000 € de renda i del 20 % sobre la resta. Qui guanya 20.000 € paga 1.200 + 20 % de 8.000 = 2.800 €, un 14 % de la seva renda; qui en guanya 12.000, paga 1.200, un 10 %. El percentatge mitjà puja amb la renda.

—L'Estat també té fallades. Pot tenir informació imperfecta: el regulador no coneix els costos reals de les empreses. Hi pot haver captura del regulador: un sector aconsegueix que les normes l'afavoreixin. La burocràcia pot ser lenta i costosa, els incentius polítics poden mirar només el curt termini, i les mesures poden tenir efectes no previstos, com l'escassetat d'un preu màxim. No es tracta de triar entre un mercat i un Estat perfectes, sinó de comparar fallades.

—Una eina útil és l'anàlisi cost-benefici: sumar els costos i els beneficis d'una intervenció i comparar-los. Per exemple (supòsit), un carril bici costa 300.000 € més 5.000 € l'any de manteniment i, durant 10 anys, dona beneficis estimats de 40.000 € l'any. Costos: 300.000 + 10 × 5.000 = 350.000 €; beneficis: 400.000 €. El benefici net és de +50.000 € i la raó beneficis/costos, 400.000 / 350.000 = 1,14. L'exemple no té en compte que els diners d'ara valen més que els d'aquí uns anys.

Activitats

  1. Una escola bressol municipal costa 500.000 € i dona beneficis estimats de 70.000 € l'any durant 6 anys. Calcula el benefici net i digues si compensa només amb aquesta xifra.

Simulador

Cas · Anàlisi cost-benefici del carril bici

Suma els costos i els beneficis d'una intervenció i compara'ls. Canvia les xifres per provar l'escola bressol de l'activitat 12.

€
€
anys
€
Costos totals350.000 €
Beneficis totals400.000 €
Benefici net50.000 €

Supòsit didàctic. Carril bici: 300.000 € més 5.000 € l'any durant 10 anys, amb beneficis estimats de 40.000 € l'any: benefici net de +50.000 €. Escola bressol (activitat 12): 500.000 € i 70.000 € l'any durant 6 anys: −80.000 €.

La pregunta del dimarts · El preu de l'entrada

Llibre, pàgs. 51–52

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era un dimarts de novembre i a fora plovisquejava, d'aquella manera que no acaba de decidir-se a ser pluja. A la pissarra, la Ruth havia escrit una sola frase, amb lletra gran: «Quin preu posaríeu a l'entrada de la Fira?». Després havia dit que tenia una reunió a la sala de professors, que tornaria d'aquí a mitja hora i que, mentrestant, mirarien les dades.

En Mario es va plantar davant de la pantalla amb el mòbil aixecat, com qui ensenya un trofeu.

—Quaranta respostes! —va dir—. Els he preguntat a tothom qui passava pel pati, de primer i de segon. Tinc barres, tinc un cercle, tinc de tot.

—«Tothom» són quaranta persones —va dir l'Andrea, sense aixecar el cap de la llibreta, de la qual penjaven dues notes adhesives grogues.

—Quaranta és molt més que zero.

—Són de primer, de segon i dos de la secretaria —va afegir, content—. Han respost tots sense pensar-s'hi gaire.

—Això encara em fa menys gràcia —va murmurar l'Andrea.

L'Alex va girar el portàtil perquè tots el veiessin i va passar el dit per la taula que en Mario havia passat a net a corre-cuita.

—A un euro i a dos euros, ho pagarien els quaranta. A tres, trenta-dos. A quatre, vint-i-quatre. A cinc, dotze. A sis, quatre —va llegir—. Això és una corba de demanda. Com més puja el preu, menys gent.

En Mario aixeca el mòbil davant la pantalla amb els gràfics de l'enquesta; els altres l'escolten.
En Mario aixeca el mòbil davant la pantalla amb els gràfics de l'enquesta; els altres l'escolten.

—Jo poso un euro i s'omple la sala —va dir en Mario.

—I perds quaranta euros —va dir en Carlos Alberto, que era de peu, d'esquena a la pantalla, amb els braços creuats—. Entre cartells, decoració i begudes hem de cobrir vuitanta. Si no ho fem, algú ha de posar-hi els diners.

—No els posarem nosaltres.

—Doncs poso sis euros i amb quatre persones en tinc prou —va dir en Carlos Alberto, amb una mitja rialla.

—Quatre persones a sis euros són vint-i-quatre euros —va dir l'Alex, sense aixecar la vista—. No arribes ni a un terç.

L'Alex va escriure alguna cosa i després va fer un gest de victòria discret.

—A tres euros, noranta-sis. A quatre euros, també noranta-sis.

—Idèntic ingrés —va dir l'Andrea—. Però a tres hi entren vuit persones més.

—Vuit persones més que també volen una beguda —va dir en Carlos Alberto—, i la beguda costa.

—Que costi no vol dir que no hi guanyem. —En Mario s'havia posat un dit a la barbeta—. Una sala plena també és publicitat.

L'Andrea va deixar el bolígraf.

—Mario, quina era la primera pregunta de l'enquesta?

—Que si pagaries deu euros.

—I després?

—I després, que quin preu màxim pagaries.

—Doncs jo no me'n refio. —Va tapar el bolígraf amb el capús—. Si comences amb deu, tothom et dona una xifra més alta del que et donaria sense deu al davant.

—Això ho he après a classe —va dir en Mario, que ja no somreia tant—. Però ho he fet sense mala fe.

—Ningú no t'ho retreu —va dir l'Alex—. Només que la xifra podria no ser tan alta.

En Carlos Alberto es va girar, per fi, i va mirar la pantalla amb els gràfics.

—Ens quedem amb tres o amb quatre. Però, i si baixem a dos? S'omplirà igual i la gent vindrà.

—A dos justament cobrim els vuitanta —va dir l'Alex—. Ni un cèntim més.

—I a més —va dir l'Andrea, mirant les seves notes—, si el preu és massa baix, la gent pot pensar que no val res. Passa amb moltes coses. No pagues res i tampoc no valores res.

Hi va haver un silenci. En Mario va abaixar el mòbil i el va deixar a la taula, amb la pantalla cap avall.

—I si és massa baix? —va preguntar—. Què hi perdem, a part dels diners?

Ningú no va saber què respondre. Quan la Ruth va tornar, la pantalla encara mostrava els sis punts de la corba i la pissarra, la seva pregunta, sense cap resposta al costat. Va mirar l'una i l'altra, i va somriure només amb un cantó de la boca, com qui ja sap que d'aquí a una setmana tornarà a ser dimarts.

Situació d'aprenentatge: L'anàlisi del mercat del repte

Llibre, pàg. 53

Activitats individuals

  • Descriu qui compraria el producte o servei del teu repte i què en faria pujar o baixar la demanda.
  • Escriu una taula de demanda amb tres o quatre preus i dades inventades, dient que són un supòsit, i calcula els ingressos.
  • Busca una fallada del mercat al teu repte i explica per què ho és.

Activitats en grup

  • Poseu en comú les anàlisis i dibuixeu una corba de demanda del repte.
  • Decidiu quina estructura de mercat descriu millor el vostre repte.
  • Proposeu una intervenció pública o una norma per a la fallada i feu-ne una anàlisi cost-benefici simple.

Dades. Feu servir els casos «L'enquesta de l'entrada» i «Els entrepans de la Fira» com a model. Les dades del vostre repte són les que investigueu o un supòsit dit com a tal; no es recullen dades personals de ningú. Comprovació individual. Sense ajuda: en un mercat, la demanda és Qd = 120 − 10P i l'oferta, Qs = −30 + 20P. Calcula l'equilibri; calcula què passa amb un preu màxim de 4 € (quantitats demanada i oferta, i escassetat) i digues qui hi surt perdent.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «L'anàlisi del mercat del repte» → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: El mapa de les empreses de Catalunya

Llibre, pàg. 54

El Directori Central d'Empreses (DIRCE) de l'INE compta les empreses amb activitat econòmica a Espanya i en dona el nombre per províncies i per mida. A l'1 de gener de 2025 hi havia a Catalunya 610.062 empreses: 458.826 a la demarcació de Barcelona (el 75,2 %), 65.302 a Girona (10,7 %), 53.758 a Tarragona (8,8 %) i 32.176 a Lleida (5,3 %).

—La mida mostra una economia de petites empreses. Les que no tenen cap assalariat són 341.419 (el 56,0 %), a les quals s'afegeixen 160.816 amb 1 o 2 assalariats, 53.537 amb 3 a 5 i 23.452 amb 6 a 9: en total, 579.224 empreses, el 94,9 %, tenen menys de 10 assalariats. De 10 o més assalariats n'hi ha 30.838, un 5,1 %, i de 50 o més, 5.714.

—Aquesta estructura es pot relacionar amb el que has vist a la unitat. Que hi hagi moltes empreses fa pensar en mercats on hi ha molts venedors i la competència pot ser alta, com a la restauració o al comerç de barri. Però no es pot concloure que tots els mercats siguin competitius: les dades diuen quantes empreses hi ha, no quina part del mercat té cadascuna ni si hi ha barreres per entrar-hi.

—Convé llegir les xifres amb cura. Una «empresa» al DIRCE pot ser una persona autònoma sense treballadors, i aquests casos són més de la meitat del total; no tenen la mateixa capacitat per invertir o per exportar que una empresa gran. Les dades són d'un moment determinat, i el nombre d'empreses canvia cada any, perquè n'obren i en tanquen. A més, aquest recompte no diu quines venen béns i quines serveis, ni quines són de la mateixa família o grup: per saber-ho caldria consultar altres fonts.

—Per a una persona que vol emprendre, la lliçó és doble: hi ha molta gent que ja ha decidit crear una empresa i que cal diferenciar-se, i alhora una empresa petita pot tenir un lloc propi si coneix bé el seu mercat i els seus clients.

Font: INE, Directorio Central de Empresas (DIRCE), taula 73022, 1 de gener de 2025; càlculs propis (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 55

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, en Mario, l'Alex, en Carlos Alberto i l'Andrea defensen preus diferents. Resumeix l'argument de cadascú i digues quin preu de l'enquesta li convé.

Solució: Mario: 1 € per omplir la sala; Carlos Alberto: preu alt per cobrir costos; Alex: dades i ingressos; Andrea: igual ingrés a 3 € i 4 €, però més gent a 3 €, i sospita de l'ancoratge.

14. (aplicació) Dibuixa la corba de demanda de l'enquesta i marca els preus de 3 € i de 4 €. Explica per què són els dos que donen els màxims ingressos.

Solució: Ingressos: 96 € a 3 € i a 4 € (32 × 3 = 24 × 4).

15. (càlcul) Amb l'enquesta i el cost fix de 80 €, calcula el benefici (ingressos − cost) a cada preu i digues per a quins preus es cobreix el cost.

Solució: Beneficis: 1 € → −40; 2 € → 0; 3 € → 16; 4 € → 16; 5 € → −20; 6 € → −56. El cost es cobreix a partir de 2 €.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Si la demanda d'un bé és inelàstica, l'empresa ha de baixar el preu per guanyar més». Indica per què no és correcta i què caldria dir.

Solució: No: si la demanda és inelàstica, la quantitat baixa menys que el preu puja, de manera que pujar el preu fa pujar els ingressos.

17. (document) Llegeix aquesta taula (supòsit): a 6, 7, 8, 9 i 10 € la demanda és de 180, 160, 140, 120 i 100 unitats, i l'oferta, de 80, 110, 140, 170 i 200. Troba l'equilibri i l'excés d'oferta o l'escassetat a 6 € i a 10 €.

Solució: Equilibri a 8 € i 140 unitats; a 6 €: Qd 180 i Qs 80, escassetat de 100; a 10 €: Qd 100 i Qs 200, excés d'oferta de 100.

18. (anàlisi) Amb les xifres de l'informe, calcula quin percentatge de les empreses de Catalunya té 10 o més assalariats i explica en dues frases què diu i què no diu aquesta dada sobre la competència.

Solució: 610.062 − 579.224 = 30.838; 30.838 / 610.062 = 5,1 %. Diu que la majoria són petites; no diu quina part del mercat té cadascuna.

19. (anàlisi) Posa un exemple d'externalitat positiva i un altre de negativa de la teva vida quotidiana. Digues qui n'és el beneficiari o el perjudicat i com es podria corregir.

Solució: Resposta oberta.

20. (transferència individual, sense ajuda) Tria un bé o servei del teu entorn i descriu: com és la seva demanda (elàstica o inelàstica), quina estructura de mercat té i si hi veus alguna fallada del mercat; proposa una mesura i valora-la.

Solució: Resposta oberta; s'avalua la coherència entre elasticitat, estructura, fallada i mesura.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 56

El mercat i les seves fallades

  • Demanda
    • Llei de la demanda i desplaçaments
    • Elasticitat preu de la demanda
  • Oferta
    • Llei de l'oferta i desplaçaments
    • Equilibri, excés d'oferta i escassetat
    • Preu màxim i preu mínim
  • Estructura
    • Competència perfecta i monopoli
    • Competència monopolística i oligopoli
  • Fallades
    • Externalitats, béns públics i informació asimètrica
  • Estat
    • Desigualtat i fallades de l'Estat
    • Anàlisi cost-benefici

Resum

La demanda és la quantitat que es vol i es pot comprar a cada preu: baixa quan el preu puja, i la seva elasticitat mesura quant ho fa. L'oferta és la quantitat que es vol vendre a cada preu i puja amb el preu. L'equilibri és el preu i la quantitat en què coincideixen; si es fixa un preu màxim per sota, apareix escassetat, i un preu mínim per sobre, excedents. Segons el nombre de venedors i el poder sobre el preu, el mercat és de competència perfecta, monopoli o d'una estructura intermèdia com l'oligopoli. Hi ha fallades del mercat quan el mercat no assigna bé els recursos: externalitats, béns públics, informació asimètrica i poder de mercat. L'Estat pot corregir-les i reduir la desigualtat, però també té fallades (informació imperfecta, captura, burocràcia), i per això, abans de decidir res, convé valorar cada intervenció amb una anàlisi cost-benefici. Aquests models són útils, però no substitueixen les dades reals ni el sentit comú: els supòsits sobre la demanda, l'oferta o la mida d'un mercat s'han de comprovar abans de prendre una decisió.

Vés al test →