Salta al contingut

Economia, Emprenedoria i Activitat Empresarial · 1r de batxillerat · Activitat empresarial

Unitat 11 · El futur del treball: talent, lideratge i dones a l'empresa

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 169–184

Situació de partida

Llibre, pàgs. 169–170

Uns arxius i un portàtil sobre un escriptori, sense persones.

Abril a l'Institut Joan Robinson. L'organització de la Fira de reptes ha demanat a cada equip una foto i un full amb «qui som i qui fa què». L'equip d'en Carlos Alberto, en Mario, l'Andrea i l'Alex descobreix que no ho sap ben bé: tothom fa de tot, i ningú no ho ha decidit.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Descriure com canvien les formes de treball (teletreball, treball híbrid, plataformes, automatització) i què demanen a les persones
  • Explicar què és el talent, com es retenen les persones d'una empresa i quins estils de lideratge hi ha
  • Valorar el paper de la dona a l'empresa i a l'emprenedoria i analitzar la bretxa salarial amb dades
  • Distingir els tipus d'atur i interpretar una dada d'atur i de segmentació del mercat de treball
  • Reconèixer l'emprenedoria sènior i la intraemprenedoria com a camins professionals

Per començar

  1. Quina feina creus que existirà d'aquí a vint anys i no existeix ara? Quina creus que desapareixerà?
  2. Si has treballat en un equip, qui ha dirigit i per què? Era una bona persona per fer-ho?
  3. Per què hi ha persones que associen algunes feines als nois o a les noies? Qui ho decideix?
  4. Què canvia en una empresa si una part de la gent treballa des de casa?

Mapa de la unitat

11.1L'empresa del futur: formes de treball

Llibre, pàgs. 171–173

La feina no és només un lloc on s'anava. Cada cop és també una manera de treballar, amb horaris, eines i persones que canvien. El treball és l'activitat que fan les persones per produir béns o serveis i, normalment, rebre'n una retribució. La tecnologia i els nous models de negoci que has vist a la unitat 10 canvien com, on i quan es treballa. Una de les novetats més visibles és el teletreball: treball a distància amb tecnologies digitals, des de casa o des d'un altre lloc, que redueix alguns desplaçaments. Moltes empreses han adoptat el treball híbrid, que combina dies a la feina i dies a casa. Té avantatges (menys desplaçaments, més flexibilitat) i riscos (aïllament, dificultat de separar la feina de la vida personal, menys trobades casuals entre companys).

—Treballar a distància demana una organització diferent. L'empresa ha de fixar objectius clars en lloc de mesurar només les hores de presència, donar eines segures i respectar el temps de descans: la desconnexió digital és el dret a no estar permanentment disponible fora del temps de treball. Per a la persona, cal un espai de treball, horaris, pauses i un esforç afegit per mantenir el contacte amb l'equip. Un debat obert és quan una persona que treballa per a una plataforma és realment autònoma o és, en la pràctica, una treballadora dependent; la normativa ha anat canviant.

—Hi ha altres formes de treball que s'han estès. El treball autònom o per compte propi: la persona ven els seus serveis a diversos clients, amb llibertat però també amb responsabilitat i riscos. El treball a través de plataformes digitals, en què una aplicació connecta qui necessita un servei amb qui el fa i en pot ajustar el preu i el ritme. I les formes flexibles d'organització: jornada comprimida, horaris triats i equips que es formen per a un projecte i es dissolen en acabar-lo. Aquestes formes poden ser una oportunitat, però convé comprovar si la persona té drets i protecció social o si només es transfereix el risc de l'empresa a qui treballa.

—L'automatització i la intel·ligència artificial canvien les feines. Algunes tasques repetitives passen a fer-les màquines, mentre que en apareixen de noves: gestionar dades, supervisar sistemes, dissenyar serveis. Els estudis sobre aquest tema diuen que, més que feines senceres, el que canvia són les tasques que les componen. Això no vol dir que no hi hagi risc per a algunes persones, sobretot si no tenen opcions de requalificar-se; per això cada vegada es parla més d'aprenentatge permanent: formar-se al llarg de tota la vida laboral, no només durant els estudis.

—Les noves tecnologies també obren oportunitats a les zones menys poblades: una persona pot treballar per a una empresa de qualsevol lloc des d'un poble de l'interior. Això pot repartir millor l'activitat pel territori, però exigeix bona connexió i serveis. I fa que la competència pels llocs sigui més àmplia, perquè una empresa pot triar entre persones de molts llocs.

Forma de treballAvantatgeRisc
TeletreballEstalvi de temps i desplaçamentAïllament i desconnexió difícil
Treball per compte propiAutonomiaIngressos poc estables
Plataformes digitalsEntrada fàcil al mercatPoca protecció i control algorítmic
Equips per projectesFlexibilitat i creativitatInestabilitat de les relacions

—Què demana el mercat a les persones? Hi ha competències tècniques (saber fer una tasca) i competències transversals, que serveixen per a qualsevol feina: comunicar-se, treballar en equip, resoldre problemes, aprendre de pressa, adaptar-se i tenir criteri amb la informació digital. Aquestes últimes són les més difícils d'automatitzar i, per això, les que més valoren les empreses. Les has anat treballant en aquest curs, amb els projectes en equip i amb les peces del Repte 2030.

—Aprendre a aprendre és, potser, la competència més important. Vol dir saber trobar informació fiable, provar, equivocar-se, demanar ajuda i incorporar el que s'ha après a la feina següent. Les empreses valoren cada cop més les persones que han demostrat que poden fer-ho (amb projectes, voluntariat o feines petites), encara que no tinguin una llarga trajectòria.

Cas · Treballar des de casa dos dies per setmana

Cas fictici.

Una persona (supòsit) fa teletreball 2 dies a la setmana durant 44 setmanes l'any. Cada trajecte de l'anada o tornada al treball costa 2,40 €, i trigar a anar i tornar li pren 50 minuts al dia. A casa gasta 1,20 € més al dia en llum i calefacció. Volem saber quant s'estalvia en diners i en temps.

ConcepteCàlculResultat
Dies de teletreball2 × 4488 dies
Transport estalviat88 × 2 × 2,40422,40 €
Despesa afegida a casa88 × 1,20−105,60 €
Estalvi net422,40 − 105,60316,80 €
Temps estalviat88 × 50 / 6073,3 h
  1. Hi ha 88 dies a casa; cada dia s'estalvien dos trajectes de 2,40 €, o sigui 4,80 €, que fan 422,40 € l'any. Pas 2. Se'n descompten 105,60 € de despesa a casa i en queden 316,80 € nets, i s'estalvien 88 × 50 / 60 = 73,3 hores de desplaçament. Resultat: s'estalvien 316,80 € l'any i unes 73 hores de desplaçament. Què significa: l'estalvi és real però petit en diners; el que més canvia és el temps. Una empresa que ho vulgui implantar ha de valorar també què es perd: trobades, aprenentatge entre companys i sensació d'equip.

Activitats

  1. Classifica cada cas: a) una dissenyadora que treballa per compte propi per a diversos clients; b) una repartidora que rep els encàrrecs per una aplicació; c) una oficina on tothom treballa 3 dies al local i 2 a casa.
  2. Una persona fa teletreball 3 dies a la setmana durant 44 setmanes, amb els mateixos costos que el cas. Calcula l'estalvi de transport i les hores de desplaçament.
  3. Amplia. Explica per què les competències transversals són més difícils d'automatitzar que les tècniques i posa'n un exemple de la teva experiència.

Classifica

Activitat 1 · Quina forma de treball és?

Assigna cada cas a la forma de treball que representa.

Una dissenyadora treballa per a diversos clients.

Una repartidora rep els encàrrecs per una aplicació.

Una oficina on tothom treballa 3 dies al local i 2 a casa.

Simulador

Cas · Treballar des de casa

Canvia els dies de teletreball, el cost del trajecte i la despesa a casa i mira l'estalvi en diners i en temps.

dies
setmanes
€
min
€
Dies de teletreball88 dies
Transport estalviat422,40 €
Despesa afegida a casa105,60 €
Estalvi net316,80 €
Temps estalviat73,3 h

L'estalvi és real però petit en diners; el que més canvia és el temps. Cal valorar també el que es perd: trobades, aprenentatge entre companys i sensació d'equip.

11.2Talent i lideratge: com es dirigeix un equip

Llibre, pàgs. 173–175

Un equip no és només una suma de persones. Funciona quan cadascú sap què aporta i confia que els altres també ho fan. El talent és el conjunt de capacitats, coneixements i actituds de les persones d'una empresa. Una empresa que vol atreure i retenir el talent ha d'oferir una feina amb sentit, una retribució justa, possibilitats d'aprendre i un bon ambient. La motivació és el que impulsa algú a esforçar-se; depèn de factors econòmics (el sou) i personals, com sentir-se reconegut, tenir autonomia i veure que la feina serveix per a alguna cosa; el pes de cadascun varia segons la persona i la situació. Quan no s'atenen, apareix la rotació: les persones marxen, i substituir-les costa temps i diners.

—El psicòleg Abraham Maslow va proposar que les necessitats humanes s'ordenen en nivells: fisiològiques, de seguretat, de pertinença, de reconeixement i de realització personal. Frederick Herzberg va distingir els factors d'higiene (el sou, les condicions de treball: si fallen desmotiven, però si estan bé no motiven per si sols) dels motivadors (el reconeixement, la responsabilitat, l'aprenentatge). Són teories antigues i discutibles, però ajuden a veure que apujar el sou no sempre és la resposta i que cada persona es motiva de manera diferent i en cada etapa. Per això convé preguntar-ho a les persones abans de decidir qualsevol mesura.

—El lideratge és la capacitat d'influir en les persones perquè treballin cap a un objectiu comú. No és el mateix que manar: un cap té autoritat per càrrec, però un líder aconsegueix que els altres el segueixin perquè confien en ell o ella. Un líder bo comunica amb claredat, escolta, delega (assigna tasques i dona la responsabilitat per fer-les), dona retorn (explica què s'ha fet bé i què es pot millorar) i es fa responsable dels resultats de l'equip. A la unitat 9 has vist tres estils de lideratge; cap no és el millor sempre. Ara els aplicarem a la distribució de tasques d'un equip.

—Una bona reunió té un objectiu, una durada i un resultat: acaba amb qui fa què i per quan. Sense això, es converteix en una conversa llarga que no decideix res. També convé que tothom pugui parlar: un equip que només escolta les persones que parlen més perd la informació de les altres. Cap estil no és bo sempre: depèn de la persona i del moment. Convé revisar cada cert temps com funciona l'equip i què es pot millorar; un equip bo coneix i aprofita els punts forts de cada persona.

Figura 11.1. Estils de lideratge: de més control a més autonomia. Autoritari, democràtic i liberal, de més control a més autonomia.
Figura 11.1. Estils de lideratge: de més control a més autonomia

—Els equips tenen una dinàmica pròpia. Un grup petit comunica amb facilitat; quan creix, el nombre de canals de comunicació augmenta molt de pressa: n(n − 1) / 2 per a n persones. Quatre persones tenen 6 parelles de comunicació; sis, 15; deu, 45. Per això els equips grans necessiten rols clars, reunions curtes i una manera d'acordar, i els projectes petits s'organitzen bé amb pocs rols ben repartits. També hi ha conflictes: no són dolents en si mateixos, però cal afrontar-los amb respecte, parlant de fets i no de persones, i buscant una solució que serveixi als dos costats. Això val tant per a una empresa com per a un grup d'estudi. Un equip té seguretat psicològica quan es pot dir una opinió o reconèixer un error sense por d'humiliació ni de represàlies.

Cas · Quant costa que marxi la gent

Cas fictici.

Una petita empresa (fictícia) té 10 persones i una rotació del 20 % anual. Substituir cada persona que marxa costa 3.000 € (selecció, formació i temps de baix rendiment). Si s'inverteixen 2.000 € l'any en mesures de retenció (formació i reconeixement), la rotació baixa al 10 %. Volem saber si compensa.

ConcepteCàlculResultat
Persones que marxen, sense mesura10 × 20 %2
Cost de la rotació, sense mesura2 × 3.0006.000 €
Persones que marxen, amb mesura10 × 10 %1
Cost amb mesura1 × 3.000 + 2.0005.000 €
  1. Sense fer res, marxen 2 persones i la substitució costa 2 × 3.000 = 6.000 €. Pas 2. Amb la mesura, només en marxa 1 (3.000 €) i s'hi afegeixen 2.000 € de la mesura, total 5.000 €. L'estalvi és 6.000 − 5.000 = 1.000 € l'any. Resultat: amb retenció costa 5.000 € i sense, 6.000 €; s'estalvien 1.000 €. Què significa: retenir persones surt a compte només si la mesura de veritat redueix la rotació; els costos que no es veuen (clima, coneixement perdut) fan que l'estalvi real sigui més gran.

Activitats

  1. Una empresa de 25 persones té una rotació del 16 % i cada substitució costa 2.500 €. Calcula quantes persones marxen i quant costa la rotació.
  2. Calcula els canals de comunicació d'un equip de 5 persones i d'un de 8, i explica per què convé que els equips grans tinguin rols clars.
  3. Amplia. Posa un exemple d'un conflicte d'equip que hagis viscut (sense noms) i digues com el resoldries amb fets, escolta i una solució per als dos costats.

Simulador

Cas · Quant costa que marxi la gent

Canvia la plantilla, la rotació, el cost de substituir i la inversió en retenció i mira si compensa.

persones
%
%
€
€
Persones que marxen sense mesura2 persones
Cost sense mesura6.000 €
Persones que marxen amb mesura1 persones
Cost amb mesura5.000 €
Estalvi1.000 €

Retenir surt a compte només si la mesura de veritat redueix la rotació. Els costos que no es veuen, com el clima o el coneixement perdut, fan l'estalvi real més gran.

11.3El paper de la dona a l'empresa i a l'emprenedoria

Llibre, pàgs. 175–177

Les dones són la meitat de la societat i, tanmateix, no tenen la mateixa presència als llocs de direcció ni cobren, de mitjana, igual. Per què passa? Durant molt de temps les dones han tingut menys presència en llocs de direcció i en l'emprenedoria. Avui la situació ha canviat molt, però persisteixen diferències. La bretxa salarial de gènere és la diferència entre el que cobren de mitjana els homes i les dones, mesurada sobre la remuneració bruta per hora, i s'expressa com un percentatge del que cobren els homes. Es calcula (homes − dones) / homes. No és el mateix que la discriminació directa de pagar menys a una persona pel mateix treball (que és il·legal): reflecteix també diferències en les professions, els càrrecs i les interrupcions de la carrera; les hores hi influeixen només indirectament. Per això una bretxa no es pot interpretar sola: cal preguntar-se per què hi és i qui la pateix. Les empreses que mesuren les seves pròpies xifres poden actuar abans que el problema creixi. Una bretxa petita en mitjana pot amagar grans diferències entre llocs o departaments, i per això convé mirar-la per nivells.

Figura 11.2. Bretxa salarial de gènere sense ajustar, Espanya i UE-27, 2022-2024. Bretxa salarial de gènere sense ajustar (%): Espanya 9,2 (2022), 7,3 (2023), 7,3 (2024); UE-27 12,2, 11,7, 11,1. Eurostat sdg_05_20.
Figura 11.2. Bretxa salarial de gènere sense ajustar, Espanya i UE-27, 2022-2024

—Les causes són diverses i es reforcen entre elles. Hi ha segregació: les dones es concentren en alguns sectors i ocupacions, que sovint tenen sous més baixos, i són menys presents en d'altres. Hi ha el sostre de vidre: barreres invisibles que fan que les dones arribin menys als llocs més alts, tot i tenir la mateixa formació. I hi ha la distribució desigual de les cures: la major part de les cures de fills i familiars grans ha recaigut en les dones, cosa que n'afecta les hores de feina i les promocions. Cap de les tres no depèn només de l'empresa: també influeixen els estereotips que es transmeten ja a l'escola. Els equips diversos aporten punts de vista diferents, però només funcionen si totes les veus compten. Els estereotips es poden qüestionar: la pregunta és qui hi falta a la taula.

—Els estereotips comencen d'hora. Si de petits veiem que determinades feines les fan sobretot homes o sobretot dones, acabem pensant que són per a ells o per a elles, i triem estudis i professions en conseqüència. Per això les escoles, les famílies i els mitjans també hi tenen un paper. Una bona pregunta per a un projecte emprenedor és: qui hi falta a la taula?

—A l'emprenedoria, passa una cosa semblant. Les dones emprenedores solen tenir més dificultats per trobar finançament i xarxa de contactes, i de vegades hi ha prejudicis que les fan menys creïbles davant d'inversors o clients. Alhora, en molts territoris hi ha cooperatives, associacions i programes d'ajut que donen suport a projectes liderats per dones, i les persones emprenedores són cada cop més diverses. Els referents, que la unitat 6 ja va tractar, són importants: tenir-ne de diversos ajuda a imaginar trajectòries que abans semblaven inaccessibles.

—Les empreses poden actuar de moltes maneres. Els plans d'igualtat fixen objectius i mesures concretes (selecció sense biaixos, transparència de sous, conciliació). La conciliació permet combinar feina i vida personal amb horaris flexibles, teletreball o permisos. La corresponsabilitat vol dir que les cures es reparteixin entre tots els membres de la família, i que els homes també hi facin el pas. Les mesures funcionen millor quan es mesuren amb indicadors: quantes dones hi ha a cada nivell, quin és el sou mitjà de cada grup, quant temps tarden a ser ascendides. Sense dades, és fàcil creure que el problema no existeix, i només amb dades es pot comprovar si les mesures funcionen.

Activitats

  1. Calcula la bretxa salarial si els homes cobren 16 € l'hora i les dones 14,40 €.
  2. Compara la bretxa d'Espanya i la de la UE-27 del 2024 amb la figura i digues què en podem concloure i què no.
  3. Amplia. Explica una mesura que una empresa petita podria adoptar per afavorir la igualtat i com mesuraries si funciona.

Simulador

Activitat 7 · Calcula la bretxa salarial

Canvia el sou per hora dels homes i de les dones i mira la bretxa.

€/h
€/h
Diferència1,60 €/h
Bretxa salarial10,0 %

Una bretxa no es pot interpretar sola: cal preguntar-se per què hi és i qui la pateix.

11.4Mercat de treball, atur i bretxes

Llibre, pàgs. 177–178

Qui busca feina i qui n'ofereix es troben en un mercat. Com tots, té preu, oferta, demanda i desequilibris. El mercat de treball és el lloc, real o virtual, on les persones ofereixen la seva feina i les empreses la demanden. El «preu» és el salari. La població activa són les persones de 16 anys o més ocupades o aturades; els ocupats tenen una feina, i els aturats no en tenen, en busquen activament i hi estan disponibles. La taxa d'atur és el percentatge d'aturats sobre la població activa.

—L'atur té causes diferents. L'atur friccional és el de qui canvia de feina o n'acaba de buscar una (sol ser transitori). L'atur estructural és el que passa quan les competències de les persones no coincideixen amb les que demanen les empreses, o quan hi ha menys llocs de treball en una zona. L'atur cíclic depèn del moment de l'economia: puja quan hi ha crisi i baixa quan es recupera. Les polítiques actives d'ocupació busquen reduir-lo amb orientació, formació i ajuts a la contractació. L'atur de llarga durada (un any o més) dificulta el retorn a la feina.

—El mercat de treball no és homogeni. Hi ha segmentació: part de les persones tenen feines estables, ben pagades i amb drets, i altres alternen contractes temporals, feines parcials i períodes sense feina. Les dades per edat, gènere i formació són diferents: els joves, per exemple, tenen més temporalitat i més atur. També hi ha els costos d'acomiadament: els costos i les regles de l'acomiadament poden influir en la contractació i en l'estabilitat, però els efectes depenen del context.

Activitats

  1. Classifica cada cas com a atur friccional, estructural o cíclic: a) una persona que acaba la carrera i busca la seva primera feina; b) un taller tanca perquè hi ha una crisi i es perden llocs; c) un sector desapareix i les persones no tenen les competències de les feines noves.
  2. Amplia. Amb la dada d'atur de Catalunya, calcula aproximadament la població activa (361.800 / 0,083) i explica què en pots deduir i què no.

Classifica

Activitat 10 · Quin tipus d'atur és?

Classifica cada cas com a atur friccional, estructural o cíclic.

Una persona acaba la carrera i busca la seva primera feina.

Un taller tanca per una crisi i es perden llocs.

Un sector desapareix i les persones no tenen les competències de les feines noves.

11.5Emprenedoria sènior i intraemprenedoria

Llibre, pàg. 178

Emprendre no és només cosa de joves. Moltes persones comencen un projecte després de molts anys d'experiència, i moltes altres innoven des de dins de l'empresa on treballen. L'emprenedoria sènior és, orientativament, la de persones d'uns 50 anys o més que inicien un negoci o un projecte; no és un grup uniforme, i el llindar varia segons l'estudi. Tenen experiència, contactes i de vegades estalvis, però també més responsabilitats i menys temps per recuperar-se d'un fracàs. Els motius són diversos: perdre la feina, voler una activitat més flexible o fer realitat una idea que fa anys que els ronda. Una pregunta serveix per a tothom: què sé fer, què em fa falta i qui em pot ajudar?

—L'intraemprenedoria és emprendre dins d'una empresa ja existent: una persona o un equip proposa un projecte nou, un producte o una manera de fer, i l'empresa en dona suport. L'intraemprenedor té l'esperit emprenedor, però amb una xarxa de seguretat: normalment no hi arrisca els seus diners i compta amb els recursos de l'empresa, però pot assumir riscos professionals. Perquè funcioni, l'empresa ha de permetre equivocar-se, donar temps i recursos i reconèixer les idees que hi surten. Moltes empreses grans ho fan servir per no perdre el seu talent més creatiu. Una experiència de molts anys és un actiu, sempre que s'aprengui també de les novetats.

—Un exemple (fictici): una persona d'una empresa de transport proposa fer un servei de reserva en línia per a les rutes rurals, i l'empresa li dona dos mesos i un petit pressupost per fer-ne un pilot. Si funciona, l'empresa guanya un servei nou; si no, la persona ha après i no ha perdut diners propis. Aquest és el pacte de la intraemprenedoria.

Activitats

  1. Explica en cinc línies la diferència entre emprenedor i intraemprenedor, i digues quin t'agradaria ser i per què.

La pregunta del dimarts · L'equip

Llibre, pàgs. 179–180

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era un dimarts d'abril. Feia tanta calor que algú havia obert la finestra de bat a bat. A l'aula de la Ruth, la paret del fons s'havia omplert de notes adhesives de colors, grogues, verdes i taronges, totes amb una paraula. Entre els vidres de la finestra i les notes hi havia un tros de llum de primavera i sis cadires en rotllana.

La Ruth va entrar amb un mòbil a la mà i una carta de l'organització de la Fira.

—Avui no hi ha pregunta de classe, o bé n'hi ha una de diferent —va dir—. Hi ha una pregunta d'una altra persona. Em demana que cada equip enviï una foto i un full que digui qui sou i qui fa què. Els ho enviem divendres.

—Qui fa què? —va dir en Carlos Alberto, aixecant-se de la cadira—. Això està clar. Jo dirigeixo.

—Tu? —va dir l'Andrea, sense aixecar el cap de la llibreta.

—Algú ho ha de fer.

—Ho ha de fer algú, sí. No ha de ser el que parla més.

En Mario, que feia veure que no escoltava, va aixecar una mà.

—Jo dic que votem —va dir.

—Votar és per decidir una cosa —va dir l'Alex, que havia obert el portàtil—. Però això és diferent. Si el cap fos el que vota més, no hi hauria tasques, només guanyadors.

A la porta, dues persones més s'havien aturat. Eren la Noa i en Biel, de l'altre grup, que havien ajudat amb la logística de la Fira i que la Ruth havia convidat a seure.

—Nosaltres no entrem a la foto —va dir en Biel.

—Sí, entreu —va dir la Ruth—. Vosaltres també sou l'equip. Seieu.

Es van asseure de cara a la paret de notes. La Noa va treure el telèfon, el va deixar sobre el genoll i no va dir res. En Biel es va col·locar al costat d'en Mario i va fer veure que s'interessava molt pels cordons de les sabates. La Ruth els va deixar fer un moment.

—Mireu, fem una cosa —va dir l'Alex, i va picar amb el bolígraf sobre el teclat—. A cada nota hi escrivim el que cadascú fa bé. Sense discutir. Després ho posem a la paret.

Un grup de sis alumnes, asseguts davant la paret de notes adhesives, somriuen a la càmera.
Un grup de sis alumnes, asseguts davant la paret de notes adhesives, somriuen a la càmera.

Hi va haver un moment de papers i bolígrafs. En Mario va escriure «idees» en una nota groga; en Carlos Alberto, «energia». L'Andrea, «preguntes incòmodes». L'Alex, «números». En Biel, «logística». Quan va arribar a la Noa, que no havia escrit res, va dir:

—I tu?

—Jo… dibuixo —va dir la Noa—. El cartell de la Fira el vaig fer jo. Però no sé si compta.

—El cartell que hi ha al passadís? —va dir en Mario—. Aquell que tothom comenta?

—Aquest.

—Doncs compta més que les meves idees —va dir en Mario, i va riure—. Què? Si és veritat.

—Això que has dit és el que fa un líder —va dir la Ruth, i va fer veure que mirava el mòbil—. Reconèixer què aporta un altre.

—Jo només he dit la veritat —va dir en Mario, una mica vermell.

—Això, precisament —va dir la Ruth.

En Carlos Alberto va callar una estona. Va mirar la nota que havia escrit i després la paret.

—Potser jo no dirigeixo —va dir—. Potser faig d'anunciador.

—Això és una feina —va dir l'Andrea—. I quant temps portes ja fent-la?

Van riure. La Ruth va aixecar el mòbil i els va dir que tothom mirés cap a la càmera. Es va fer un silenci curt abans del clic, d'aquells en què tothom aguanta la respiració sense saber-ho. A la paret hi havia cinc notes plenes i una en blanc, la de la Noa, amb el bolígraf encara a sobre.

—Què hi poso? —va preguntar ella, en veu baixa.

—El que sigui veritat —va dir la Ruth—. I després el pengem.

La Noa va mirar les notes, va mirar les altres cinc, i va tornar a mirar la seva.

Situació d'aprenentatge: L'equip del repte

Llibre, pàg. 181

Activitats individuals

  • Escriu què aportes a l'equip (dues competències i un exemple).
  • Anota què et falta per millorar i com ho pots aprendre.
  • Calcula els canals de comunicació de l'equip amb les persones actuals i amb dues més.

Activitats en grup

  • Poseu en comú les aportacions i repartiu els rols sense repetir cap persona en una sola tasca.
  • Trieu l'estil de lideratge i com prendreu les decisions i resoldreu els conflictes.
  • Dissenyeu una mesura per mantenir la motivació i fer que tothom participi.

Dades. Feu servir el cas «Quant costa que marxi la gent» com a model. Les xifres són un supòsit dit com a tal; no s'inclou cap dada personal de companys ni valoracions individuals públiques. Comprovació individual. Sense ajuda: una petita empresa (supòsit) té 8 persones, una rotació del 25 % i un cost de 2.800 € per cada substitució; se suposa que una mesura de 1.500 € l'any redueix la rotació al 12,5 %. Calcula el cost sense i amb mesura i digues si compensa.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «L'equip del repte» → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Una feina per a cada persona?

Llibre, pàg. 182

Hi ha una pregunta que es repeteix cada generació: quin tipus de feina hi haurà quan nosaltres arribem al mercat? No hi ha una resposta segura, però sí algunes pistes. La tecnologia canvia les tasques, la demografia canvia les persones que treballen i les empreses canvien com s'organitzen. El que sí que sabem és que les competències per aprendre, col·laborar i decidir tenen valor en gairebé qualsevol escenari.

—Les dades actuals mostren un mercat de treball amb problemes i oportunitats. A Catalunya, la taxa d'atur del tercer trimestre de 2026 era del 8,30 %, i a Espanya del 10,18 %: una dada que, com qualsevol mitjana, amaga situacions molt diferents segons l'edat, la formació i el territori. Una taxa del 8,30 % vol dir que, de cada cent persones actives, unes vuit busquen feina i no en troben; no vol dir que vuit de cada cent habitants estiguin sense feina, perquè la base només inclou la població activa.

—Les diferències de gènere també tenen dades. Segons Eurostat, la bretxa salarial sense ajustar el 2024 era del 7,3 % a Espanya i de l'11,1 % a la UE-27. Que sigui més baixa a Espanya no vol dir que no hi hagi diferències: les xifres sense ajustar no distingeixen les causes (professions, hores, càrrecs, interrupcions de la carrera) i cal anar amb compte amb comparar països amb estructures laborals molt diferents.

—Per a una persona jove, què es pot fer amb aquesta informació? Tres coses. Primer, aprendre a llegir les dades amb precisió, saber de quin grup parlen i què no diuen. Segon, invertir en competències que durin, com comunicar-se, treballar en equip i aprendre de pressa, a més del que s'ensenya a les aules. Tercer, pensar el treball com a ruta i no com una sola feina: és probable que una persona jove canviï d'ocupació, de sector i potser de forma de treball més d'una vegada.

—Una empresa que vol atreure persones té poc marge si no fa això bé. El reconeixement, el repartiment equitatiu de la paraula i el seguiment de la igualtat poden millorar el funcionament dels equips. I les persones que comencen un projecte, com el vostre, ja practiquen aquesta lliçó: el valor d'un equip no és el de la persona que més parla, sinó el de la manera com es combinen les aportacions de tots.

Font: Idescat i INE, Enquesta de població activa, 3r trimestre de 2026 (consulta: 11/2026); Eurostat, sdg_05_20, actualitzat el 27-10-2026 (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 183

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, en Carlos Alberto diu «jo dirigeixo». Explica per què l'Andrea no n'està d'acord i què proposa l'Alex per decidir qui fa què.

Solució: Perquè dirigir no és parlar més; l'Alex proposa escriure el que cadascú fa bé en una nota.

14. (aplicació) La Noa diu que dibuixa i que «no sap si compta». Explica per què el seu cartell és una aportació a l'equip i què fa en Mario per reconèixer-la.

Solució: El cartell és una aportació real; en Mario la reconeix dient que compta més que les seves idees.

15. (càlcul) Una empresa de 20 persones té una rotació del 15 % i el cost de substituir una persona és de 2.000 €. Calcula quantes persones marxen i quin cost té; digues quant s'estalviaria si la rotació baixés al 10 %.

Solució: 20 × 15 % = 3 persones; 3 × 2.000 = 6.000 €; amb el 10 %: 2 persones, 4.000 €; estalvi brut de 2.000 €, si no hi ha cap cost addicional.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «La bretxa salarial és la diferència entre el que cobren un home i una dona que fan exactament la mateixa feina, i per això si una empresa paga igual no té bretxa». Explica per què no és correcta.

Solució: No: la bretxa compara mitjanes per hora de tots els homes i dones, no només dels que fan exactament la mateixa feina; hi intervenen professions, hores i càrrecs; una paga igual per una feina de valor igual no exclou diferències de composició d'ocupacions i categories.

17. (document) Llegeix aquest extracte de dades (supòsit): sous mitjans per hora d'una empresa, homes 22 € i dones 19,80 €. Calcula la bretxa i digues què més hauries de saber abans de concloure que hi ha discriminació.

Solució: (22 − 19,80) / 22 = 10 %; cal saber si fan feines de valor igual, hores i antiguitat.

18. (anàlisi) A l'informe, la taxa d'atur de Catalunya és del 8,30 % i la d'Espanya del 10,18 %. Explica què significa la diferència i què hauries de comprovar abans de dir que a Catalunya la situació és «millor» per a tothom.

Solució: La d'Espanya és 1,88 punts més alta; cal mirar per edat, sexe, formació i territori.

19. (anàlisi) Compara el teletreball i el treball per plataformes digitals: un avantatge, un risc i una pregunta que li faries a l'empresa abans d'acceptar.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que hi hagi un risc concret i una pregunta útil.

20. (transferència individual, sense ajuda) Pensa en un equip del qual formes part (classe, esport, projecte). Descriu els rols, l'estil de lideratge que hi veus i una millora que proposaries.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que hi hagi rols, estil i millora.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 184

El futur del treball: talent, lideratge i dones a l'empresa

  • Futur
    • Teletreball, plataformes i formes flexibles
    • Automatització i aprenentatge permanent
    • Competències tècniques i transversals
  • Lideratge
    • Talent, motivació i rotació
    • Estils de lideratge i delegació
    • Canals de comunicació i conflictes
  • Dones
    • Bretxa salarial i les seves causes
    • Sostre de vidre i cures
    • Igualtat, conciliació i corresponsabilitat
  • Treball
    • Població activa i taxa d'atur
    • Atur friccional, estructural i cíclic
    • Segmentació del mercat de treball
  • Sènior
    • Emprenedoria sènior
    • Intraemprenedoria

Resum

Les formes de treball canvien: el teletreball, el treball híbrid, el per compte propi i el de les plataformes digitals donen flexibilitat i plantegen riscos; l'automatització transforma les tasques i exigeix aprenentatge permanent i competències transversals. El talent s'atrau i es reté amb sentit, reconeixement i autonomia, i la rotació costa diners; el lideratge no és manar, sinó influir, delegar i escoltar, i el nombre de canals de comunicació creix ràpidament amb la mida de l'equip. La bretxa salarial de gènere sense ajustar es mesura per hora i s'explica per la segregació, el sostre de vidre i la distribució de les cures; les empreses la redueixen amb plans d'igualtat, conciliació i corresponsabilitat. El mercat de treball es descriu amb la població activa i la taxa d'atur, que pot ser friccional, estructural o cíclica, i té segments amb contractes i drets diferents. Finalment, l'emprenedoria sènior i la intraemprenedoria mostren que emprendre no té edat ni cal fer-ho sol, fora de l'empresa: una persona pot innovar dins d'una organització que li dona temps, recursos i confiança, i una persona amb experiència pot començar un projecte propi a qualsevol edat.

Vés al test →