Salta al contingut

Economia, Emprenedoria i Activitat Empresarial · 1r de batxillerat · Activitat empresarial

Unitat 10 · Innovació, transformació digital i nous models de negoci

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 153–168

Situació de partida

Llibre, pàgs. 153–154

Un calendari i una pantalla sobre una taula, sense persones.

Abril a l'Institut Joan Robinson. A la pantalla de l'aula es veu el perfil d'una floristeria del barri a les xarxes socials, amb fotos molt boniques. L'Alex i l'Andrea tenen una pregunta: què revela realment el rastre digital d'una empresa i fins a quin punt s'hi pot confiar?

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Distingir invenció i innovació, els seus tipus, i explicar què és la I+D+i i el triangle del coneixement
  • Descriure nous models de negoci (plataformes, subscripció, economia col·laborativa) i el que els fa funcionar
  • Calcular indicadors senzills d'una campanya de màrqueting digital i d'una inversió en innovació
  • Explicar com la transformació digital i la intel·ligència artificial canvien l'estratègia d'una empresa
  • Valorar l'impacte ètic, ambiental i de privacitat d'una innovació

Per començar

  1. Quina és l'última cosa que has comprat o contractat per internet? Com vas decidir de qui fiar-te?
  2. Què canvia en una botiga quan una part dels clients compra des del mòbil?
  3. Quines dades teves creus que guarda una empresa quan hi compres una vegada?
  4. Una idea nova és sempre una innovació? Posa un exemple de la teva vida.

Mapa de la unitat

10.1Innovació i I+D+i: el triangle del coneixement

Llibre, pàgs. 155–157

Tenir una idea nova és fàcil. El difícil és que algú la faci servir i que valgui més del que costa. Una invenció és una idea o un invent nou; una innovació és un producte o procés nou o millorat que arriba al mercat o s'aplica a l'empresa. Moltes invencions no arriben a ser innovacions, perquè ningú les vol o perquè costen massa. Es distingeixen quatre tipus d'innovació: de producte (un producte nou o millor), de procés (una manera nova o millorada de produir-lo), de màrqueting (una manera nova de donar-lo a conèixer o de vendre'l) i d'organització (una manera nova de repartir la feina). Segons el grau de canvi, pot ser incremental (petites millores) o radical (un canvi gran que fa canviar el sector).

TipusQuè canviaExemple (fictici)
ProducteEl que s'ofereixUn pa amb una recepta nova
ProcésCom es faUna amassadora automàtica
MàrquetingCom es dona a conèixer o es venComandes pel mòbil
OrganitzacióCom es reparteix la feinaEquips per projectes
Figura 10.1. El triangle del coneixement: educació i recerca, empreses i innovació. Educació i recerca, empreses i administracions al voltant de la innovació.
Figura 10.1. El triangle del coneixement: educació i recerca, empreses i innovació

—Per innovar, les empreses fan I+D+i: recerca (conèixer coses noves), desenvolupament (convertir-les en un prototip o en un procés) i innovació (portar-les al mercat). Aquesta inversió és arriscada: no sempre surt bé, i els resultats triguen anys. Per això hi ha ajuts públics i col·laboració entre actors diferents. El triangle del coneixement és el model que explica que la innovació neix de la connexió entre l'educació i la recerca (universitats, centres tecnològics) i les empreses, amb el suport de les administracions públiques, que financen i regulen.

—No és el mateix innovar que explotar bé el que ja funciona. Una empresa ambidextra és la que sap fer les dues coses alhora: explota els productes actuals, que li donen ingressos avui, i explora idees noves, que li donaran ingressos demà. És difícil, perquè la primera necessita eficiència i disciplina, i la segona tolerar l'error. Moltes empreses grans creen equips separats per a cadascuna.

—Molts productes tenen un cicle de vida: neixen (introducció), creixen, arriben a la maduresa i, sovint, decauen. Cada fase demana decisions diferents. Una empresa que només viu del producte madur es queda sense futur quan decau; per això innova abans que passi. També convé protegir les novetats: les patents, les marques i els drets d'autor que has vist a la unitat 8 poden protegir qui innova, dins de requisits, durades i límits. Un altre camí és la innovació oberta: en lloc de fer-ho tot dins, l'empresa col·labora amb universitats, proveïdors, clients o altres empreses.

—Innovar no és només cosa de les grans empreses: una botiga que reparteix comandes d'una manera nova o un taller que dona cita en línia també innoven. Allò que importa és que la novetat resolgui un problema real i que es pugui mesurar si ha funcionat.

—La Indústria 4.0 és la manera de produir que combina sensors, màquines connectades, dades i programari per fer fàbriques més flexibles: es detecta un defecte en directe, es fabriquen sèries molt curtes o es preveu quan una màquina s'espatllarà. Les petites empreses també hi poden entrar a poc a poc: un sensor, un programa de gestió, una impressora 3D.

Cas · Una amassadora nova per a l'obrador

Cas fictici.

L'obrador de pastisseria El Rovell (empresa fictícia) pensa comprar una amassadora automàtica per 9.000 €. Estalvia 1,5 hores de feina al dia, durant 250 dies l'any, a 16 € l'hora, però el manteniment costa 600 € l'any. Volem saber en quant temps recupera la inversió.

ConcepteCàlculResultat
Estalvi anual de feina1,5 × 250 × 166.000 €
Manteniment—−600 €
Estalvi net anual6.000 − 6005.400 €
Període de recuperació9.000 / 5.4001,67 anys
  1. L'estalvi de feina és 1,5 h × 250 dies × 16 €/h = 6.000 € l'any; descomptant el manteniment, l'estalvi net és de 5.400 €. Pas 2. El període de recuperació és 9.000 / 5.400 = 1,67 anys, és a dir, 1 any i 8 mesos. L'estalvi net anual equival al 60 % de la inversió (5.400 / 9.000). Resultat: la inversió es recupera en uns 20 mesos, i l'estalvi net anual és el 60 % de la inversió. Què significa: si l'estalvi es manté i la màquina dura prou, la innovació de procés pot sortir a compte; però el càlcul no diu si l'obrador tindrà prou feina per aprofitar-la ni si es perd qualitat.

Activitats

  1. Classifica cada novetat segons el tipus d'innovació (producte, procés, màrqueting o organització): a) una pastisseria que ven per subscripció mensual; b) un forn amb un sistema nou que redueix el temps de cocció; c) un nou envàs reciclable; d) un horari per torns.
  2. Una màquina costa 12.000 € i estalvia 4.000 € l'any. Calcula el període de recuperació i l'estalvi anual sobre la inversió.
  3. Amplia. Explica per què moltes empreses petites no fan recerca pròpia i quines altres vies tenen per innovar (col·laborar amb un centre, comprar tecnologia…).

Classifica

Activitat 1 · Quin tipus d'innovació és?

Assigna cada novetat al tipus d'innovació que representa.

Una pastisseria ven per subscripció mensual.

Un forn redueix el temps de cocció amb un sistema nou.

Un nou envàs reciclable.

Un horari per torns.

Simulador

Cas · Una amassadora nova per a l'obrador

Canvia el preu de la màquina, les hores estalviades i el manteniment i mira en quant temps es recupera la inversió.

€
h
dies
€
€
Estalvi de feina anual6.000 €
Estalvi net anual5.400 €
Període de recuperació1,67 anys
Estalvi net sobre la inversió60 %

Si l'estalvi es manté i la màquina dura prou, la innovació de procés surt a compte. El càlcul no diu si hi haurà prou feina ni si es perd qualitat.

10.2Nous models de negoci: plataformes, subscripció i economia col·laborativa

Llibre, pàgs. 157–158

Una empresa pot guanyar diners venent un producte, però també connectant persones, llogant l'accés o repartint el que ja existeix. Un model de negoci descriu com una empresa crea valor, qui són els seus clients i com guanya diners. Pot canviar encara que la tecnologia sigui la mateixa. Un dels més estesos és la plataforma: una empresa que facilita la relació entre dos grups que es necessiten (compradors i venedors, conductors i passatgers, ciutadans i serveis). El seu valor depèn de l'efecte de xarxa: quan l'efecte és positiu, més usuaris d'un costat fan el servei més valuós per a l'altre (no sempre ni sense límits), i això el pot fer difícil de substituir.

—Un altre model és la subscripció: el client paga una quota fixa (mensual o anual) a canvi d'accedir a un producte o servei; l'empresa té ingressos previsibles però ha de justificar cada mes que val la pena. Estretament lligat hi ha el freemium: una part és gratuïta i l'altra és de pagament. També hi ha models de pagament per ús, en què no s'ha de comprar el bé sinó pagar només el temps que s'utilitza, i els models gratuïts a canvi de dades o d'atenció: l'usuari no paga amb diners sinó amb informació o amb anuncis. Aquí convé preguntar-se sempre: qui paga i què s'ofereix a canvi? Per això convé escriure els preus i les condicions abans de comprometre's. Cada model té un punt fort i un punt feble, i convé conèixer-los abans de triar.

—Una plataforma d'èxit pot concentrar molt de poder: fixa les comissions i guarda les dades de tots dos grups. Per això les administracions la vigilen. Qui no mesura el que fa, tampoc no sap si millora.

ModelCom guanya dinersRisc principal
PlataformaComissió per cada connexióCostar molt arribar a tenir prou usuaris
SubscripcióQuota recurrentQue els clients se'n donin de baixa
FreemiumUna part de pagamentQue gairebé ningú no pagui
Pagament per úsPreu per cada úsIngressos poc previsibles

—Les plataformes tenen un problema d'arrencada, el de l'ou i la gallina: sense compradors els venedors no hi van, i sense venedors els compradors tampoc. Per resoldre-ho, solen començar per un territori petit, atreure un dels dos grups amb avantatges o crear ells mateixos les primeres ofertes. També han de generar confiança, amb valoracions, pagaments segurs i normes clares, perquè dues persones que no es coneixen puguin fer un tracte.

—L'economia col·laborativa és el conjunt d'activitats en què les persones comparteixen, lloguen o intercanvien béns i serveis (habitatge, transport, eines), sovint a través d'una plataforma digital. Permet aprofitar millor recursos que estarien parats, però també planteja preguntes: qui assumeix la responsabilitat, quins drets tenen les persones que hi treballen i com afecta el comerç local. S'enllaça amb l'economia circular de la unitat 5: reutilitzar, reparar i compartir en lloc de llençar.

—Un bon model de negoci no es compra fet: es prova. Convé començar amb un producte mínim viable (la versió més senzilla que ja es pot oferir), mesurar si els clients el volen i canviar el que calgui, com has vist amb el pivot de la unitat 8. Dos nombres ajuden a decidir: el cost d'adquisició d'un client (CAC), que és el que costa aconseguir-lo, i el valor del client durant la seva vida (LTV), que és una estimació del marge que deixarà abans de marxar.

—Els ingressos d'un model poden venir de formes diferents: la venda directa (es ven un producte i s'acaba la relació), la comissió (un percentatge de cada operació), la llicència (es cedeix l'ús d'una marca o una tecnologia a canvi d'un preu), la publicitat i la quota recurrent. Moltes empreses combinen més d'una font i tenen una part de la gamma gratuïta i una altra de pagament. Convé calcular, abans d'escollir, quin cost té cada ingrés i quin risc comporta.

Activitats

  1. Una subscripció costa 12 € al mes, deixa un marge de 8 € i cada mes se'n dona de baixa un 5 % dels clients. Calcula el temps mitjà que es queda un client (1 / 0,05) i el seu valor (LTV = 8 / 0,05).
  2. Explica qui paga i què es rep a canvi en una plataforma que connecta artesans i compradors i cobra una comissió de cada venda.
  3. Amplia. Posa un exemple d'economia col·laborativa del teu barri o poble i digues un avantatge i un risc per a les persones que hi treballen.

Simulador

Activitat 4 · Quant val un client?

Canvia el marge mensual i el percentatge de baixes d'una subscripció i mira quant es queda un client i quant val.

€
%
Temps mitjà d'un client20 mesos
Valor del client (LTV)160 €

Si baixen les baixes, el client es queda més temps i val més. Per això importa mantenir-lo content.

10.3Màrqueting digital i noves tecnologies

Llibre, pàgs. 159–160

Abans calia estar al carrer principal. Ara cal ser visible en una pantalla de mòbil, i mesurar què funciona i què no. El màrqueting digital és el conjunt d'accions per donar a conèixer i vendre productes a través de canals digitals: el web, el correu electrònic, les xarxes socials, els cercadors i els anuncis. Té un avantatge sobre el màrqueting clàssic: es poden mesurar molts passos. Es pot saber quanta gent ha vist un anunci, quanta hi ha fet clic i quanta ha acabat comprant. Per això el pressupost es pot dirigir a allò que dona resultats.

—El comerç electrònic permet vendre sense local físic i a clients de molt lluny, però també obliga a resoldre temes que a la botiga no hi són: com s'envia, com es retorna, com es paga amb seguretat i com es dona confiança a qui no pot tocar el producte. La persona que compra té dret a rebre una informació clara del preu final, de les condicions i de qui li ven. Per això, també a les botigues en línia, convé que les dades de l'empresa i les condicions estiguin a la vista. La reputació en línia és un actiu: les valoracions i les ressenyes pesen molt en la decisió de compra.

—Les accions més habituals són: el posicionament en cercadors (que el web surti entre els primers resultats quan algú busca allò que ofereixes), el contingut (articles, vídeos o imatges útils per al client), les xarxes socials, el correu electrònic amb persones que han demanat rebre'l i la publicitat segmentada, que arriba només a un públic concret per edat, interessos o zona. Un client no compra d'una vegada: passa per un recorregut (veure, interessar-se, comparar, comprar i repetir) que es pot representar com un embut, en què en cada etapa se'n perd una part.

Figura 10.2. L'embut d'una campanya digital: visualitzacions, clics i compres (supòsit). Visualitzacions 20.000; clics 400; compres 20. Supòsit.
Figura 10.2. L'embut d'una campanya digital: visualitzacions, clics i compres (supòsit)

—Els indicadors més usats són el CTR (percentatge de visualitzacions que acaben en un clic), la taxa de conversió (percentatge de clics que acaben en una compra) i el CAC (cost d'adquisició d'un client: la inversió dividida entre els clients nous). Un indicador aïllat enganya: un CAC baix és bo si el client torna a comprar, però dolent si només compra una vegada i amb poc marge. Un altre risc són les ressenyes falses, que enganyen el client i perjudiquen la competència honesta.

—La intel·ligència artificial és la tècnica que permet a un programa fer tasques que abans demanaven una persona: classificar, predir, redactar o recomanar. Les empreses la fan servir per atendre clients, preveure la demanda o personalitzar ofertes. Aquí no hi ha màgia: aprèn de dades, i si les dades són pobres o esbiaixades, les respostes també ho són. Per això sempre cal que una persona revisi allò que produeix. Una empresa que vol créixer de manera sostenible fa que la seva imatge digital sigui fidel i respon amb franquesa a les valoracions negatives.

—Tot això es basa en dades personals: el que compres, què busques, on ets. Les empreses les han de tractar amb transparència i amb una base legal, i les persones tenen dret a saber què se'n fa. En el cas dels menors, la norma és estricta.

Cas · Una campanya per a la floristeria

Cas fictici.

La floristeria del barri (fictícia) gasta 300 € en una campanya: 20.000 visualitzacions, un CTR del 2 % i una conversió del 5 %. Cada compra és de 35 € i hi té un marge del 40 %. Volem saber quant li costa cada client i si la campanya compensa.

EtapaCàlculResultat
Clics20.000 × 2 %400
Compres400 × 5 %20
Marge per compra35 × 40 %14 €
CAC300 / 2015 €
  1. Hi ha 400 clics i 20 compres; el CAC és 300 / 20 = 15 € per client nou. Pas 2. Cada compra deixa un marge de 14 €: amb una sola compra, la floristeria perd 1 € per client (−20 € en total). Si cada client en fes tres, el marge seria de 42 € i el marge després de la campanya, 20 × 3 × 14 − 300 = 540 €. Resultat: CAC de 15 €; amb una sola compra, la campanya perd 20 €; amb tres compres per client, en queden 540 de marge. Què significa: no n'hi ha prou amb el cost d'una campanya, cal saber quant val un client durant el temps que torna a comprar.

Activitats

  1. Una campanya té 50.000 visualitzacions i 1.500 clics; d'aquests, 30 acaben en una compra. Calcula el CTR i la taxa de conversió.
  2. Explica quan un correu publicitari necessita consentiment i quina excepció legal hi ha per a clients amb relació contractual prèvia.
  3. Amplia. Una botiga fa servir un assistent d'IA per decidir quins clients veuen els anuncis. Digues un avantatge i un risc, tenint en compte que aprèn de dades.

Simulador

Cas · Una campanya per a la floristeria

Canvia la inversió, el CTR, la conversió i les compres per client i mira el CAC i el marge de la campanya.

€
%
%
€
Clics400
Compres (clients nous)20
CAC15 €
Marge després de la campanya−20 €

Amb una sola compra per client, la campanya perd 20 €. Amb tres compres per client, en queden 540 € de marge.

10.4Transformació digital i estratègia de l'empresa

Llibre, pàgs. 161–162

Digitalitzar no és comprar un programa. És preguntar-se quina part del negoci canvia quan hi ha dades, connexió i automatització. La transformació digital és el procés pel qual una empresa fa servir les tecnologies digitals per canviar com treballa, com decideix i com serveix els clients, no només per fer més ràpid el que ja feia. Convé distingir tres nivells: digitalitzar un document (passar-lo a format electrònic), digitalitzar un procés (fer-lo en línia, com demanar una cita o una factura) i transformar el negoci (oferir un valor nou, com vendre accés en lloc de producte). La tecnologia és el mitjà; el canvi important és el de l'estratègia i de les persones.

—Hi ha quatre peces que es repeteixen: les dades (recollir-ne i fer-les servir per decidir), el núvol (guardar programes i arxius en servidors externs, i sovint pagar per l'ús), l'automatització (que una màquina o un programa faci tasques repetitives) i la intel·ligència artificial (que ajudi a predir o a recomanar). Cadascuna té un cost, un risc i un aprenentatge. Una empresa petita no ho ha de fer tot alhora: convé començar per una tasca que faci perdre temps o diners i millorar-la amb l'eina més senzilla. Cada canvi s'ha de poder explicar a les persones que l'hauran d'usar.

—Un projecte de transformació digital es planifica per fases. Primer es fa un diagnòstic: com treballem avui i on es perd temps o diners. Després es dissenya un pla amb prioritats i amb un indicador per a cada canvi. Es fa una prova pilot amb un grup reduït abans d'estendre'l. I finalment es mesura i es corregeix: si l'eina no s'usa o no millora res, es canvia. Saltar-se una fase és la manera més ràpida de gastar diners sense resultats.

—Les persones són la part més difícil. Els canvis tecnològics demanen competències digitals: no només saber fer servir un programa, sinó entendre les dades, protegir-se dels fraus i decidir quan una eina no val la pena. També hi ha una bretxa digital: no totes les persones ni totes les empreses tenen la mateixa connexió o els mateixos coneixements, i això pot excloure qui ja té menys oportunitats.

Activitats

  1. Classifica cada cas com a digitalitzar un document, digitalitzar un procés o transformar el negoci: a) una fusteria que passa els pressupostos a PDF; b) una fusteria que deixa demanar pressupost i cita des del web; c) una fusteria que ven els mobles com un servei de lloguer amb recanvis.
  2. Amplia. Tria una tasca repetitiva d'una empresa petita que coneguis i proposa com l'automatitzaries, quin cost i quin risc hi veus.

Classifica

Activitat 10 · Quin nivell de digitalització?

Classifica cada cas d'una fusteria.

Passa els pressupostos a PDF.

Deixa demanar pressupost i cita des del web.

Ven els mobles com un servei de lloguer amb recanvis.

10.5Innovar de manera sostenible i ètica

Llibre, pàg. 162

No tot el que es pot fer és convenient. Una innovació és bona si millora la vida de les persones sense fer-ne pagar el preu a altres. Innovar de manera sostenible vol dir que la novetat no només ha de donar diners, sinó també respectar el medi ambient i les persones, amb el triple balanç (econòmic, social i ambiental) com a marc d'avaluació. Les tecnologies digitals ajuden, perquè permeten estalviar recursos (un edifici amb sensors que gasta menys energia) o oferir serveis sense desplaçar-se, però també tenen un cost ambiental: els aparells necessiten metalls i energia, i els centres de dades consumeixen electricitat. Per això es parla d'ecodisseny: pensar des del principi en la durada, la reparació i el reciclatge del producte.

—També hi ha un debat ètic. Les empreses recullen moltes dades i poden fer-les servir per predir i influir en les decisions de les persones. Un algoritme pot reproduir biaixos: si ha après de dades en què unes persones ja eren discriminades, pot discriminar-les sense que ningú ho hagi decidit. Convé preguntar-se sempre: quines dades fa servir, qui hi surt perjudicat i qui respon si es comet un error. Una innovació responsable és transparent (explica què fa), inclusiva (pensa en les persones amb menys recursos o coneixements) i segura (protegeix les dades).

—Innovar de manera sostenible també vol dir allargar la vida del que fem. La reparació, la reutilització i el lloguer en lloc de la compra poden reduir residus, i moltes empreses petites hi troben una oportunitat de negoci. En l'àmbit digital, passa el mateix amb les dades: guardar-ne només les necessàries estalvia energia i redueix el risc. Les bones pràctiques ho tenen present des del disseny i no com a retoc final.

Activitats

  1. Explica en cinc línies una innovació digital que tingui un avantatge ambiental o social i un risc o un cost, i digues si la veus justificada.

La pregunta del dimarts · Què diu el rastre digital

Llibre, pàgs. 163–164

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era un dimarts d'abril i al pati els ametllers ja tenien fulles, però dins l'aula l'aire era espès. Algú havia deixat una finestra entreoberta i entrava l'olor de terra mullada. La Ruth havia projectat a la pantalla el perfil d'una floristeria del barri a les xarxes socials, i no havia dit res. Només hi havia les fotos, i el soroll del ventilador: un local ple de rams de flors, una dependenta que somreia, un rètol de colors.

—La pregunta d'avui és fàcil —va dir al cap d'una estona—. Què sabem d'aquesta botiga només amb el que hem vist?

—Que va bé —va dir en Mario, repenjat a la cadira—. Té moltes fotos, molts «m'agrada» i un rètol que es veu des de lluny.

—Que sap fer fotos —va dir l'Andrea, amb un mòbil a la mà i una tira de notes adhesives enganxada a la vora.

—Aquesta és una bona resposta —va dir la Ruth—. Ara, quina és la pregunta que ens falta?

L'Alex, amb el portàtil obert i els auriculars penjats al coll, va tocar el teclat sense aixecar els ulls.

—Si és veritat —va dir.

L'Alex treballa al portàtil mentre l'Andrea sosté el mòbil amb les notes adhesives; un company mira des del fons.
L'Alex treballa al portàtil mentre l'Andrea sosté el mòbil amb les notes adhesives; un company mira des del fons.

—Això té un nom: imatge fidel —va dir la Ruth—. La imatge que una empresa dona ha de coincidir amb el que és. I això no es veu des d'una pantalla.

En Carlos Alberto, que havia arribat tard, va entrar amb una carpeta sota el braç.

—Jo hi vaig passar la setmana passada —va dir—. És una floristeria petita. Dues taules i una cortina.

—Dues taules? —va dir en Mario.

—I una cortina.

—Una cortina molt bonica —va afegir, amb un mig somriure—. Però no és el que surt a la pantalla.

Va regnar un silenci curt. L'Alex va girar el portàtil.

—He preguntat a un assistent d'IA com són les floristeries del barri —va dir—. Mireu què ha contestat.

Va llegir a poc a poc: «La floristeria disposa d'un ampli jardí interior i d'un equip de deu persones, i els clients la valoren amb un cinc sobre cinc».

—Resposta simulada —va dir l'Andrea, picant amb l'ungla la nota adhesiva—. Ho he apuntat. Aquest és l'avís que ha de dur.

—Ni jardí, ni deu persones —va dir en Carlos Alberto—. Hi havia una.

—Doncs la foto del jardí d'on surt? —va preguntar en Mario.

—D'un banc d'imatges —va dir l'Alex, tornant al teclat—. L'he buscada. És la mateixa, amb un altre rètol.

—Això no és un delicte, eh? —va dir en Mario, una mica a la defensiva—. Tothom ho fa, quan no té fotos.

—No és el mateix tenir una foto bonica que fer creure que tens un jardí —va dir l'Andrea, sense mirar-lo.

—I si no vols fer creure res, només vols que la gent vingui?

—Que vingui, i trobi dues taules i una cortina —va dir la Ruth—. Què passa llavors?

El bolígraf de l'Andrea es va aturar damunt de la nota adhesiva.

En Mario va callar un moment. Va picar amb els dits a la taula.

—Que no torna —va dir.

—I a la propera campanya, quan pagui per ensenyar-se a més gent?

—Gasta diners per fer venir gent que se'n va decebuda —va dir l'Alex—. És el que passa a la nostra taula: si el client ve i no repeteix, el cost de portar-lo no es recupera.

La Ruth va deixar el retolador al faristol i va mirar la pantalla un cop més, amb el cap una mica de costat.

—Dimarts que ve vull saber què en diríeu vosaltres, del vostre projecte —va dir—. Amb fotos, amb xifres, amb el que sigui.

—Totes reals? —va preguntar en Carlos Alberto.

—Totes les que pugueu demostrar, i les que no, ho dieu.

En Mario va tancar el mòbil. A la pantalla de l'aula, el jardí de la floristeria continuava somrient, ple de flors que no hi eren.

Situació d'aprenentatge: La presència digital del repte

Llibre, pàg. 165

Activitats individuals

  • Escriu una descripció de tres línies del repte que sigui verídica i sense dades personals.
  • Calcula el CTR, la conversió i el CAC d'una campanya (supòsit) per al repte.
  • Revisa una resposta d'IA impresa (simulada) sobre el teu repte i digues què comprovaries.

Activitats en grup

  • Poseu en comú les descripcions i trieu els canals que farà servir l'equip, amb una raó.
  • Decidiu un indicador per mesurar el resultat i quant de pressupost hi destinaríeu.
  • Redacteu un compromís sobre les dades que recollireu i com les protegireu.

Dades. Feu servir el cas «Una campanya per a la floristeria» com a model. Les xifres són un supòsit dit com a tal; no es publica cap dada personal ni s'obre cap compte real de negoci. Comprovació individual. Sense ajuda: una campanya (supòsit) té un pressupost de 200 €, 10.000 visualitzacions, un CTR de l'1,5 % i una conversió del 4 %. Calcula els clics, les compres i el CAC, i digues què més necessitaries saber per decidir si hi segueixes.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «La presència digital del repte» → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Què sap una empresa de tu

Llibre, pàg. 166

Cada vegada que algú compra en línia, busca un producte o fa clic en un anunci, deixa un rastre. Per a l'empresa, aquest rastre és informació: què interessa, a quina hora, amb quin preu. Gràcies a això pot oferir coses més ajustades, però també té un poder: sap més de cada client que el client d'ella.

—Les xifres mostren que el rastre és gran. L'enquesta de l'INE sobre l'ús de les tecnologies a les llars, publicada el novembre de 2026, indica que el 65,7 % de les persones de 16 a 74 anys van comprar per internet en els tres mesos anteriors, i que el 54,8 % van fer servir eines d'intel·ligència artificial generativa. Són dades sobre persones, no sobre empreses, però ajuden a entendre la mida del que passa: una gran part de la població ja actua en línia i, per tant, deixa dades.

—Tenir dades dona avantatges: permet saber quins productes es venen més, preveure la demanda, adaptar el preu o detectar un frau. Però té riscos. Un és la privacitat: les dades s'han de tractar amb una base legal i només per a una finalitat concreta, i, quan el tractament es basa en el consentiment, els menors de catorze anys necessiten el de qui té la pàtria potestat o la tutela. Un altre és el biaix: un sistema que aprèn de dades amb prejudicis pot repetir-los. I un tercer és la seguretat: com més dades es guarden, més atractives poden ser per a qui vol robar-les.

—Una empresa responsable es fa tres preguntes. Primer: tinc necessitat d'aquesta dada? Si no, és millor no recollir-la. Segon: la persona sap què en faig? La transparència no és només un text llarg que ningú no llegeix, sinó explicar-ho de forma clara. Tercer: què passa si es perd? Els plans de seguretat i la resposta a un incident són part de la innovació, no un afegit.

—Per als joves emprenedors, la lliçó és doble. D'una banda, el digital pot abaixar alguns costos d'entrada: una botiga, una campanya o una comunitat es poden començar amb pocs diners. De l'altra, la confiança és el que es guanya o es perd: una imatge que no correspon a la realitat funciona un dia i es paga durant anys. Les empreses que duren són les que fan coincidir allò que diuen que són amb allò que són.

Font: INE, Encuesta sobre equipamiento y uso de TIC en los hogares 2026, publicada l'11-11-2026 (consulta: 11/2026); Llei orgànica 3/2018, art. 7 (BOE).

Activitats

Llibre, pàg. 167

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, l'Alex descobreix que la foto del jardí de la floristeria ve d'un banc d'imatges. Explica per què això afecta la confiança i què vol dir «imatge fidel».

Solució: La foto no és de la botiga: l'empresa dona una imatge que no coincideix amb la realitat; imatge fidel és que coincideixi.

14. (aplicació) L'assistent d'IA de l'episodi diu que la floristeria té «un equip de deu persones». Explica per què l'Andrea insisteix a marcar-ho com a resposta simulada i què hauria de comprovar l'equip.

Solució: Perquè la dada és inventada o no es pot comprovar; l'equip hauria de buscar la font o anar a veure-ho.

15. (càlcul) Una campanya de 240 € aconsegueix 40.000 visualitzacions, un CTR de l'1 % i una conversió del 5 %. Calcula els clics, les compres i el CAC.

Solució: Clics: 40.000 × 1 % = 400; compres: 400 × 5 % = 20; CAC = 240 / 20 = 12 € (si són 20 clients nous diferents).

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Si la campanya té un CAC de 15 € i cada client deixa un marge de 14 €, és rendible, perquè 15 és molt poc». Explica per què no és correcta.

Solució: No: amb un marge de 14 € per compra i un CAC de 15 € es perd 1 € per client si només compra una vegada; es necessita que repeteixi.

17. (document) Llegeix aquest extracte de resultats d'una campanya (supòsit): pressupost, 160 €; clics, 2.000; conversió, 4 %. Calcula les compres i el CAC i digues què més necessitaries saber per decidir si continuar.

Solució: Compres: 2.000 × 4 % = 80; 160 / 80 = 2 € per compra (CAC només si són 80 clients nous diferents); caldria saber el marge i si els clients tornen a comprar.

18. (anàlisi) Una empresa té un servei gratuït i el finança amb anuncis personalitzats. Explica qui paga, què s'obté a canvi i quin risc té per a la privacitat dels usuaris.

Solució: Paguen els anunciants; l'usuari rep el servei i cedeix dades i atenció; risc, que es facin servir per influir-lo.

19. (anàlisi) Una botiga petita vol començar a vendre en línia. Digues una innovació de procés, una de màrqueting i un risc ètic o de seguretat.

Solució: Resposta oberta: p. ex. reservar en línia (procés), campanya segmentada (màrqueting); risc: privacitat o fraus.

20. (transferència individual, sense ajuda) Tria una empresa que coneguis i imagina que vol innovar. Descriu-ne la novetat, com la mesuraries amb un indicador i quin límit ètic hi posaries.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que hi hagi novetat, indicador i límit ètic.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 168

Innovació, transformació digital i nous models de negoci

  • I+D+i
    • Invenció i innovació: quatre tipus
    • Triangle del coneixement
    • Empresa ambidextra i Indústria 4.0
  • Models
    • Plataforma, subscripció, freemium i pagament per ús
    • Economia col·laborativa
    • CAC i LTV
  • Màrqueting
    • Canals, CTR, conversió i CAC
    • Intel·ligència artificial i dades personals
  • Digital
    • Digitalitzar, digitalitzar processos i transformar el negoci
    • Dades, núvol, automatització i bretxa digital
  • Ètica
    • Triple balanç i ecodisseny
    • Biaixos, transparència i privacitat

Resum

Una invenció només és una innovació quan s'aplica o arriba al mercat; pot ser de producte, de procés, de màrqueting o d'organització, incremental o radical, i neix del triangle del coneixement entre educació i recerca, empreses i innovació, amb el suport de les administracions. Una empresa ambidextra explota el que ja funciona i explora el que vindrà, i la Indústria 4.0 connecta màquines i dades. Els nous models de negoci (plataformes, subscripció, freemium, pagament per ús i economia col·laborativa) poden fer servir l'efecte de xarxa i es comproven amb el CAC i el LTV. El màrqueting digital permet mesurar cada etapa de l'embut amb el CTR, la conversió i el CAC, i la intel·ligència artificial aprèn de dades que cal tractar amb privacitat. La transformació digital vol dir canviar l'estratègia i les persones, no només comprar tecnologia, i cal vigilar la bretxa digital. Finalment, innovar de manera sostenible i ètica exigeix mirar el triple balanç, els biaixos dels algoritmes i la transparència, i fer coincidir la imatge que es dona amb la realitat, perquè la confiança dels clients és l'actiu més difícil de recuperar.

Vés al test →