L'economia estudia com decidim usar uns recursos limitats per cobrir unes necessitats que no s'acaben; no es limita als diners. Els factors de producció (treball, capital, recursos naturals i capacitat emprenedora) es combinen per produir béns i serveis. Com que els recursos són escassos, triar és renunciar, i el cost d'oportunitat és el valor de la millor alternativa que deixem de banda; la frontera de possibilitats el representa gràficament. L'economia conductual mostra que decidim amb biaixos previsibles, com l'ancoratge o l'aversió a les pèrdues, i la teoria de jocs analitza situacions en què el resultat depèn del que fan els altres: al dilema del presoner, l'equilibri és pitjor per a tothom que la cooperació, però en jocs repetits indefinits la cooperació pot sostenir-se. L'economia de la felicitat i la paradoxa d'Easterlin recorden que més renda no vol dir sempre més benestar i que l'eficiència i l'equitat poden xocar. Finalment, la microeconomia estudia decisions individuals i la macroeconomia, l'economia sencera; les afirmacions poden ser positives o normatives, i els models simplifiquen la realitat amb ceteris paribus, cosa que n'és alhora la força i el límit.
Economia
- Necessitats, béns i serveis
- Factors de producció
- Què, com i per a qui
Escassetat
- Cost d'oportunitat
- Decisions al marge i incentius
- Frontera de possibilitats
Conducta
- Biaixos: ancoratge, dotació, pèrdues, manada
- Teoria de jocs i dilema del presoner
Felicitat
- Utilitarisme i paradoxa d'Easterlin
- Eficiència i equitat
Rames
- Micro i macro
- Positiu i normatiu; models i ceteris paribus