Salta al contingut

Economia · 1r de batxillerat · Tercer trimestre

Unitat 9 · Diner, inflació i política monetària

Resum · Llibre de l'alumnat, pàgs. 137–152

Descarrega el PDF

El diner és mitjà de canvi, unitat de compte i reserva de valor, i els bancs comercials el creen quan concedeixen crèdit; el multiplicador monetari és només un model simplificat. La inflació és l'augment sostingut del nivell general de preus (desinflació i deflació no són el mateix) i es mesura amb l'IPC; pot venir de la demanda, dels costos o de les expectatives, i fa perdre poder adquisitiu si els sous pugen menys. La hiperinflació destrueix el valor del diner i la deflació pot frenar la producció i l'ocupació. El BCE vol conservar l'estabilitat de preus, amb una inflació del 2 % a mitjà termini, i actua sobretot amb els tipus d'interès: els puja per frenar els preus i els baixa per estimular l'activitat, amb uns efectes que triguen. La política d'oferta actua sobre la productivitat i el PIB potencial a llarg termini. Els governs decideixen polítiques fiscals i d'oferta dins les seves competències; el BCE decideix amb independència la monetària. Els objectius poden entrar en conflicte i hi ha desfasos. Cap xifra de preus no diu per si sola qui hi perd: cal mirar la inflació, els sous i la cistella de cadascú.

Diner

  • Funcions: mitjà de canvi, unitat de compte, reserva de valor
  • Oferta monetària i creació de diner
  • Coeficient de reserves i multiplicador

Inflació

  • IPC, IPCA i inflació subjacent
  • Causes: demanda, costos i expectatives
  • Hiperinflació, deflació i desinflació

BCE

  • Estabilitat de preus: 2 % a mitjà termini
  • Tipus d'interès i altres instruments
  • Mecanisme de transmissió

Oferta

  • PIB potencial
  • Formació, innovació i competència

Debat

  • Objectius i instruments
  • Desfasos i coordinació