El diner és mitjà de canvi, unitat de compte i reserva de valor, i els bancs comercials el creen quan concedeixen crèdit; el multiplicador monetari és només un model simplificat. La inflació és l'augment sostingut del nivell general de preus (desinflació i deflació no són el mateix) i es mesura amb l'IPC; pot venir de la demanda, dels costos o de les expectatives, i fa perdre poder adquisitiu si els sous pugen menys. La hiperinflació destrueix el valor del diner i la deflació pot frenar la producció i l'ocupació. El BCE vol conservar l'estabilitat de preus, amb una inflació del 2 % a mitjà termini, i actua sobretot amb els tipus d'interès: els puja per frenar els preus i els baixa per estimular l'activitat, amb uns efectes que triguen. La política d'oferta actua sobre la productivitat i el PIB potencial a llarg termini. Els governs decideixen polítiques fiscals i d'oferta dins les seves competències; el BCE decideix amb independència la monetària. Els objectius poden entrar en conflicte i hi ha desfasos. Cap xifra de preus no diu per si sola qui hi perd: cal mirar la inflació, els sous i la cistella de cadascú.
Diner
- Funcions: mitjà de canvi, unitat de compte, reserva de valor
- Oferta monetària i creació de diner
- Coeficient de reserves i multiplicador
Inflació
- IPC, IPCA i inflació subjacent
- Causes: demanda, costos i expectatives
- Hiperinflació, deflació i desinflació
BCE
- Estabilitat de preus: 2 % a mitjà termini
- Tipus d'interès i altres instruments
- Mecanisme de transmissió
Oferta
- PIB potencial
- Formació, innovació i competència
Debat
- Objectius i instruments
- Desfasos i coordinació