Salta al contingut

Economia · 1r de batxillerat · Segon trimestre

Unitat 8 · Sector públic i política fiscal

Resum · Llibre de l'alumnat, pàgs. 121–136

Descarrega el PDF

L'estat del benestar es finança amb impostos i cotitzacions, i el sistema de pensions de repartiment depèn del nombre de cotitzants per pensionista; l'envelliment el tensa. La política fiscal recapta, redistribueix i estabilitza: els impostos poden ser directes o indirectes i progressius, proporcionals o regressius, i la Constitució en demana el criteri de la capacitat econòmica i la progressivitat. L'economia submergida redueix la recaptació, i l'efecte multiplicador indica quant varia la renda per cada variació de despesa, segons el context i els supòsits. El dèficit és la despesa que supera els ingressos i el deute públic és l'estoc pendent, que els dèficits fan créixer; té un cost d'oportunitat, perquè els interessos no es poden gastar en altres serveis. El pressupost fixa prioritats, i cal avaluar-lo i que sigui transparent; els pressupostos participatius n'amplien el debat. La Generalitat i els ajuntaments tenen autonomia financera, amb tributs propis, cedits i transferències. Per llegir un pressupost cal mirar els ingressos, la despesa i el saldo, i comparar-ne les partides amb les de l'any anterior. Cap xifra sola no diu si una política és justa: cal saber qui paga, qui rep i què es deixa de fer.

Benestar

  • Serveis i prestacions
  • Cotitzacions i impostos
  • Pensions de repartiment

Impostos

  • Directes i indirectes
  • Progressius, proporcionals i regressius
  • Economia submergida
  • Multiplicador

Dèficit

  • Saldo i deute públic
  • Cost d'oportunitat

Despesa

  • Pressupost i programes
  • Avaluació i transparència

Territori

  • Estat, Generalitat i ajuntaments
  • Autonomia financera