Situació de partida
Llibre, pàgs. 73–74

És gener i el grup de l'Observatori econòmic de Valldelana ha de preparar la sala d'actes de l'institut perquè els veïns hi vegin les primeres dades del barri. Hi ha seixanta cadires per moure i uns quants cables per recollir, i quatre persones fan la feina mentre la resta mira. La sala la faran servir tots, i això planteja una pregunta incòmoda: què passa quan una cosa és de tothom i no cal que l'hagi pagat o preparat ningú en concret? Hi ha coses que el mercat, deixat sol, no sap resoldre, i també n'hi ha que l'Estat arregla amb dificultat. Aquesta unitat explica per què.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar què són les fallades del mercat i per què l'Estat hi intervé
- Analitzar una externalitat i calcular l'efecte d'un impost que la corregeix
- Distingir els béns públics dels privats i explicar el problema del polissó
- Reconèixer les asimetries d'informació, la selecció adversa i el risc moral
- Valorar la desigualtat de la renda i els límits de la intervenció de l'Estat
Per començar
- Pensa en una cosa que s'arregla al teu barri o poble sense que la pagui cada usuari (un banc, una plaça, un fanal). Qui la paga?
- Un bar amb terrassa fa soroll fins tard. Qui en paga el cost? Hi ha algú que el cobra?
- Quan es ven una bicicleta de segona mà, el comprador sap tant com el venedor sobre l'estat en què és?
- Si l'Estat intervé en un problema, creus que sempre ho fa bé? Per què?
Mapa de la unitat

5.1Límits del mercat i de l'Estat; externalitats
Llibre, pàgs. 75–76
El mercat és una bona manera de coordinar decisions, però no sempre porta sol al millor resultat. Quan no ho fa, parlem de fallades del mercat. En competència perfecta, el mercat assigna els recursos de manera eficient: hi ha molts compradors i venedors, el producte és idèntic, tothom té informació completa i tot el cost i el benefici d'una operació recauen només en qui hi participa. A la realitat, rarament es donen del tot.
—Una fallada del mercat és una situació en què el mercat, deixat sol, no assigna els recursos de manera eficient (la desigualtat és un altre motiu d'intervenció). Les causes principals són les externalitats, els béns públics, les asimetries d'informació, els mercats incomplets, el poder de mercat (el monopoli i l'oligopoli de la unitat 4) i la desigualtat en el repartiment de la renda.
—Quan hi ha una fallada, l'Estat pot intervenir amb regulacions (límits i obligacions), impostos, subvencions, provisió directa de béns i serveis o polítiques de redistribució. Però el sector públic també s'equivoca, com veuràs a l'apartat 5.5. Per això la pregunta útil no és «mercat o Estat?», sinó «quina combinació funciona millor en aquest cas?».
—Una externalitat és l'efecte que l'activitat d'una persona o una empresa té sobre tercers, sense que quedi reflectit en el preu. Pot ser negativa (el soroll d'un local, el fum d'una fàbrica, els embussos) o positiva (qui es vacuna també protegeix els altres; qui restaura la façana d'un edifici històric embelleix el carrer). La clau és la diferència entre el cost privat que paga qui decideix i el cost social, que inclou el que paguen els altres. Amb una externalitat negativa el mercat produeix més del que convé a la societat; amb una de positiva, menys.
Cas · Una fàbrica de maons
Cas fictici.
Una petita fàbrica (fictícia) ven palets de maons. La demanda és P = 60 − 0,5Q i el cost marginal privat, CMg = 10 + 0,5Q. Cada palet que fabrica provoca 10 € de danys als veïns (fum i soroll). Quants palets es produeixen al mercat? Quants convindria produir? Quin impost per palet hi aconsegueix arribar? (supòsit didàctic) Pas 1. El mercat iguala la demanda i el cost privat: 60 − 0,5Q = 10 + 0,5Q, Q = 50 palets, a 35 € cadascun. El cost per als veïns és 10 · 50 = 500 €. Pas 2. Per a la societat el cost marginal és el privat més 10 €: CMg social = 20 + 0,5Q. Igualant-lo a la demanda: 60 − 0,5Q = 20 + 0,5Q, Q = 40 palets, a 40 €. Del palet 41 al 50, el cost social (de 40 a 45 €) supera el que paga la demanda (de 40 a 35 €). La pèrdua d'eficiència és ½ · 10 · (50 − 40) = 50 €. Pas 3. Un impost pigouvià de 10 € per palet fa que la fàbrica pagui el que provoca: el cost privat passa a 20 + 0,5Q, la producció es redueix a 40 palets i l'Estat recapta 10 · 40 = 400 €, una part dels quals es podria destinar a compensar els veïns. Resultat: sense impost es fabriquen 50 palets a 35 €; amb un impost de 10 €, 40 palets a 40 €, i la pèrdua de 50 € desapareix. Què significa: l'impost internalitza l'externalitat: fa que qui contamina compti, en decidir, amb el cost que abans pagaven els altres.

—L'impost no és l'única eina. També hi ha els límits i les normes (per exemple, un màxim de soroll), els permisos negociables (es reparteix un nombre limitat de permisos per emetre, que les empreses poden comprar i vendre) i, amb les externalitats positives, les subvencions, que animen a produir més del que el mercat faria.
Activitats
- Digues si cada situació és una externalitat positiva o negativa i qui n'és el tercer afectat: a) un veí fa una festa fins a les tres de la matinada; b) una persona es vacuna de la grip; c) una empresa aboca aigua bruta al riu; d) una família restaura la façana de casa seva, a una plaça històrica.
- Repeteix el cas de la fàbrica amb un cost de 12 € per palet per als veïns. Calcula la producció del mercat, la producció òptima, el preu i l'impost que hi arriba.
- Amplia. Una activitat té una demanda privada P = 40 − 0,5Q i un cost marginal de 10 + 0,5Q, i cada unitat dona 8 € de benefici a tercers. Calcula la quantitat del mercat, la quantitat òptima i la subvenció per unitat que les fa coincidir, i el cost total d'aquesta subvenció.
Simulador
Cas · La fàbrica de maons
Canvia el cost dels danys per palet. Mira la producció del mercat, la de l'òptim social, el preu, la pèrdua d'eficiència i què recaptaria l'impost.
Cas (supòsit): demanda P = 60 − 0,5Q, cost marginal privat 10 + 0,5Q i 10 € de danys per palet. Sense impost, 50 palets a 35 €; amb un impost de 10 €, 40 palets a 40 € i 400 € recaptats.

5.2Béns públics
Llibre, pàgs. 77–78
Hi ha coses que beneficien tothom i que ningú no vol pagar. El mercat no les produeix prou, i per això molts serveis bàsics són públics. Els béns es poden classificar segons dues característiques. Un bé és excloïble si es pot impedir que el faci servir qui no paga, i és rival si l'ús d'una persona en redueix la disponibilitat per a les altres. Una pizza és excloïble i rival: si no pagues, no te la donen, i si te la menges, ja no n'hi ha per a un altre, com passa amb quasi tot el que comprem. Un bé públic és, en canvi, no excloïble i no rival: no es pot impedir que algú el gaudeixi i que l'utilitzi una persona més no el gasta per a ningú. L'enllumenat d'un carrer, un far o la defensa en són exemples. Entre els dos extrems hi ha els béns de club (excloïbles i no rivals, com una televisió de pagament) i els recursos comuns (rivals però no excloïbles, com una zona de pesca lliure).

—Aquí apareix el problema del polissó (free rider): si no puc ser exclòs, la millor opció és no pagar i confiar que paguin els altres. Com que tothom pensa igual, el bé no es produeix o es produeix en una quantitat insuficient, tot i que podria valer la pena per a tots. Imaginem una urbanització (fictícia) amb deu veïns que volen posar llum al carrer. Instal·lar-la i mantenir-la costa 1.000 € a l'any, i cada veí la valora en 150 €. El benefici total és 10 · 150 = 1.500 €, més que el cost: val la pena. Però si la contribució és voluntària, cada veí pensa que la llum li arribarà igualment i no hi posa res: pagar-ne 100 € és poc atractiu quan es pot no pagar.
| Escenari | Aportació | Es fa la llum? | Benefici net total |
|---|---|---|---|
| Quota obligatòria de 100 € a cada veí | 1.000 € | Sí | 1.500 − 1.000 = 500 € |
| Voluntari: 3 veïns × 100 € | 300 € (retorn) | No | 0 € (se'n perden 500) |
—La solució més habitual és la provisió pública finançada amb impostos: els impostos poden tenir en compte la capacitat de cadascú i el bé es proveeix per a tots.
—També hi ha fórmules mixtes, com les taxes (per exemple, un preu per l'ús d'un servei públic concret, que no és un impost) o la col·laboració entre l'administració i l'empresa privada per construir una infraestructura.
—Les associacions de veïns o les cooperatives poden gestionar bé un recurs comú: l'economista Elinor Ostrom, premi Nobel d'Economia el 2009, va estudiar casos d'aigua o pastures que comunitats petites gestionen sense l'Estat ni el mercat. Si ningú no cuida un recurs comú, en canvi, cadascú n'extreu tant com pot i s'esgota: és la tragèdia dels comuns.
—Hi ha un segon problema: la valoració. Per decidir quanta llum, quants parcs o quanta seguretat convé proveir, caldria saber quant els valora cada persona, però si el bé es finança segons el que declares valorar-lo, tens incentiu a dir que el valores poc. Per això la quantitat de béns públics es decideix en processos col·lectius, com els pressupostos i les votacions, amb tots els seus límits.
—Hi ha serveis que són excloïbles i rivals, com l'educació o la sanitat, però que l'Estat proveeix igualment perquè beneficien tota la societat i no només qui els rep: són béns de mèrit. Els seus contraris són els béns de demèrit, com el tabac, que l'Estat vol desincentivar amb impostos o normes.
—Moltes vegades la frontera no és tan clara: són béns públics impurs els que només ho són en part. Una carretera oberta a tothom és gairebé no rival mentre no hi ha embús, però amb molt trànsit l'ús d'un cotxe molesta els altres; que sigui gratuïta no vol dir que no es pugui excloure ningú.
Activitats
- Classifica cada bé (privat, de club, recurs comú o públic) i justifica-ho: a) una entrada de cinema; b) l'enllumenat d'un carrer; c) un aqüífer que abasteix molts pous; d) una televisió de pagament.
- En l'exemple de la urbanització, calcula el benefici net per veí si es paga la quota de 100 € i què passa si tres veïns paguen 100 € cadascun i la llum no s'arriba a instal·lar.
- Amplia. Explica per què un far és un bé públic i per què, malgrat això, el servei es pot acabar finançant amb impostos o amb taxes. Quina diferència hi ha entre les dues vies?
Simulador
Cas · Una llum per a deu veïns
Canvia el nombre de veïns, el que valora cada un la llum, el cost i els veïns que paguen voluntàriament. Mira si la quota obligatòria compensa i què passa amb el polissó.
Cas (supòsit): 10 veïns, la llum costa 1.000 € i cada veí la valora en 150 €. Amb una quota de 100 €, el benefici net és de 500 €; si només en paguen 3, se'n recapten 300 € i la llum no es fa.

5.3Asimetries d'informació i mercats incomplets
Llibre, pàgs. 79–80
Quan una de les parts sap més que l'altra, el mercat pot fallar. I quan no hi ha cap contracte per cobrir un risc, també. Hi ha informació asimètrica quan una de les parts d'una operació té dades rellevants que l'altra no té. Això pot fer fallar el mercat de dues maneres. La selecció adversa passa abans d'acordar l'operació: com que el comprador no pot saber la qualitat real, tria pel que veu i s'atreuen els productes pitjors. El risc moral passa després: una persona que ja està coberta per una assegurança té menys cura que abans, perquè no n'assumirà tot el cost. Mercats com els del cotxe de segona mà, els contractes d'assegurances, el crèdit o els contractes laborals són exemples típics.
Cas · Bicicletes elèctriques de segona mà
Cas fictici.
En un mercat de bicicletes elèctriques de segona mà (fictici), la meitat de les bicicletes són bones i l'altra meitat són «llimones»: tenen un defecte ocult. Un comprador valora una bona en 800 € i una dolenta en 300 €; un venedor valora la seva bona en 600 € i la dolenta en 200 €. Els compradors no poden distingir-les. Quin preu pagarien? Què passa al mercat? (supòsit didàctic) Pas 1. Com que no les distingeixen, un comprador espera una bona la meitat de les vegades: 0,5 · 800 + 0,5 · 300 = 550 €. No pagarà més de 550 €. Pas 2. Qui té una bona no la vendrà per 550 €, perquè la valora en 600 €. Només les dolentes (200 €) surten a la venda. Els compradors ho preveuen i només ofereixen 300 € com a màxim: el mercat queda reduït a les bicicletes dolentes. Resultat: el comprador no pagaria més de 550 €, però les bones se'n retiren i només es venen les dolentes a un màxim de 300 €. Què significa: si hi hagués 10 bicicletes de cada tipus, els guanys potencials de l'intercanvi serien 10 · 200 + 10 · 100 = 3.000 €, però només se'n fan efectius 1.000 €: s'han perdut 2.000 € per falta d'informació.

—Per evitar-ho, es fan servir senyals i garanties: una garantia, una revisió d'un taller qualificat, una reputació o uns certificats permeten al venedor honest diferenciar-se.
—L'Estat hi contribueix amb l'obligació d'informar (etiquetatge, preus, condicions dels contractes), amb inspeccions i amb assegurances obligatòries. El risc moral es redueix amb franquícies (una part del dany sempre la paga l'assegurat) o amb controls.
—Un exemple de risc moral: una assegurança cobreix el 100 % de les reparacions d'una bicicleta (400 € cada una). L'assegurat no perd res si la tracta sense cura, i per tant en té menys; l'asseguradora ho sap i apuja la quota per a tothom. Si la pòlissa té una franquícia de 100 €, l'assegurat hi perd 100 € cada vegada, i li torna a convenir tenir-ne cura: el risc moral pot baixar i la quota també.
—La informació també es pot manipular: una publicitat enganyosa o unes valoracions falses, com has vist a la unitat 4, fan decidir amb dades equivocades. Per això hi ha normes sobre publicitat i drets d'informació dels consumidors.
—Un mercat incomplet és aquell en què no existeixen els contractes o els productes necessaris per cobrir una necessitat o un risc, tot i que hi hauria gent disposada a pagar-ne.
—Passa, per exemple, amb alguns riscos climàtics, com la sequera, per als quals les assegurances són poc accessibles; o amb projectes innovadors que els bancs no saben avaluar, per falta de dades fiables o perquè els costos d'organitzar-los són massa alts. Quan això passa, les famílies o les empreses assumeixen sols riscos que podrien compartir, i l'Estat pot intervenir amb assegurances públiques o mixtes, o amb ajuts per començar.
Activitats
- Digues si cada situació és selecció adversa o risc moral: a) una persona sap que té una malaltia crònica i contracta una assegurança de salut molt completa; b) un conductor assegurat a tot risc pren menys precaucions en aparcar; c) un comprador no pot saber l'estat d'un mòbil de segona mà.
- Repeteix el cas de les bicicletes si les bones valen 900 € per al comprador i 700 € per al venedor, i les dolentes continuen igual. Calcula el valor esperat. Es retiren les bones?
- Amplia. Explica dos mecanismes pels quals un venedor honest pot demostrar que la seva bicicleta és bona i què en guanya el comprador.
Simulador
Cas · Bicicletes elèctriques de segona mà
Canvia el que valoren compradors i venedors. Mira el valor esperat que paga el comprador i si el venedor d'una bona la retira.
Cas (supòsit): el comprador valora les bones en 800 € i les dolentes en 300 €; el venedor, en 600 € i 200 €. El valor esperat és de 550 €, les bones es retiren i dels 3.000 € de guany potencial només se'n fan efectius 1.000 €.

5.4Desigualtat en la distribució de la renda
Llibre, pàg. 81
Un mercat eficient pot deixar una part de la gent molt per darrere. Per això l'eficiència no és l'únic criteri per valorar un resultat. Fins i tot si el mercat assigna els recursos de manera eficient, el resultat pot ser desigual, perquè cadascú hi participa amb el que té: capital, formació, feina o herència. El mercat valora la capacitat de pagar, no les necessitats, i per això no té cap incentiu per corregir la desigualtat. Aquesta tensió entre eficiència (obtenir el màxim amb els recursos) i equitat (un repartiment considerat just) és un dels grans temes de l'economia. I una desigualtat molt alta també és un problema econòmic: limita les oportunitats de formació, redueix la cohesió social i desaprofita talent.
—Es mesura amb la corba de Lorenz, que representa el percentatge acumulat de la renda en funció del percentatge acumulat de les llars, ordenades de les més pobres a les més riques: si tothom ingressés el mateix seria una diagonal, i com més s'allunya de la diagonal, més desigualtat. L'índex de Gini resumeix la corba en una xifra entre 0 (igualtat perfecta) i 100 (desigualtat màxima). Una altra mesura és la ràtio S80/S20: quantes vegades la renda del 20 % més ric supera la del 20 % més pobre. Si cinc llars ingressen 10, 20, 30, 40 i 100 (milers d'euros), la més pobra té el 5 % de la renda total i la més rica el 50 %: la ràtio és 10 i el Gini, 40. El risc de pobresa o exclusió social (AROPE) és un indicador de la Unió Europea que compta les persones en risc de pobresa, amb privació material severa o amb baixa intensitat de feina a la llar.
—L'Estat respon amb impostos progressius (qui més guanya paga proporcionalment més), transferències (pensions, subsidis) i serveis públics com l'educació i la sanitat, que reparteixen oportunitats. El debat és fins a quin punt convé redistribuir sense frenar l'esforç ni la inversió, i quines eines (impostos, transferències o serveis) aconsegueixen més amb el mateix cost, també per a les generacions futures. L'educació és la que actua a més llarg termini, perquè dona oportunitats a qui parteix de menys.
Activitats
- Cinc llars tenen ingressos mensuals de 1.000, 2.000, 3.000, 4.000 i 10.000 €. Calcula quin percentatge del total té el 20 % més pobre i el 20 % més ric, i la ràtio S80/S20.
- Amplia. Digues per què un Gini baix no vol dir que no hi hagi pobresa, i per què dues societats amb el mateix Gini poden ser molt diferents.
Simulador
Activitat 10 · Cinc llars i la ràtio S80/S20
Escriu els ingressos mensuals de cinc llars, de la més pobra a la més rica. Mira quin percentatge del total té la més pobra, la més rica i la ràtio S80/S20.
Activitat 10: ingressos de 1.000, 2.000, 3.000, 4.000 i 10.000 €. El 20 % més pobre té el 5 % del total, el 20 % més ric el 50 %, i la ràtio S80/S20 és 10.

5.5Fallades de l'Estat
Llibre, pàg. 82
Si el mercat falla, l'Estat pot intervenir, però també pot equivocar-se. Una política pública es valora pels resultats, no per les intencions. Les fallades de l'Estat són els casos en què la intervenció pública pot generar costos o resultats pitjors que una alternativa viable. Hi ha ineficiències burocràtiques (tràmits llargs, costos d'administració alts), mala gestió i falta de previsió, sobrerregulació (normes tan estrictes que frenen l'activitat) i falta d'informació: el governant no sap, com no ho sap el mercat, tot el que caldria saber. La corrupció desvia recursos públics cap a interessos privats, i la captura del regulador passa quan un sector influeix tant en l'organisme que l'ha de controlar que aquest acaba actuant al seu favor. També hi ha un problema d'incentius: com que els governs sovint miren al curt termini (les eleccions), poden descuidar costos que només es veuen més tard, com el manteniment d'una infraestructura o el deute que deixaran a les generacions futures.
—Un exemple (fictici): un ajut a les famílies per posar plaques solars. El tràmit és tan llarg i complex que només l'aconsegueixen les famílies que poden pagar un assessor; algunes empreses instal·ladores apugen els preus, i el pressupost s'esgota abans d'arribar als qui més ho necessiten. L'objectiu era correcte, però l'ajut no va arribar on calia.
—També hi ha problemes de coordinació: diverses administracions s'ocupen de la mateixa qüestió sense posar-se d'acord, i el ciutadà acaba fent tràmits repetits.
—Que l'Estat falli no és un argument per no intervenir, sinó per fer-ho bé: amb objectius mesurables, transparència, avaluació i rendició de comptes. La intervenció pública funciona millor quan tothom en pot conèixer els costos i els resultats. Una política que s'avalua amb dades es pot millorar o retirar; una que no s'avalua no permet saber si ha funcionat ni si cal canviar-la.
Activitats
- Un ajut públic per a l'aïllament de façanes triga dos anys a arribar a les famílies i alguns instal·ladors n'inflen els preus. Identifica dues fallades de l'Estat i proposa dues mesures per millorar-ne l'eficàcia i perquè l'ajut arribi a les famílies que més el necessiten.
Vertader o fals
Vertader o fals? Fallades del mercat i de l'Estat
Una escola pública és un bé públic en el sentit econòmic, perquè la paga l'Estat.
Amb una franquícia, l'assegurat torna a tenir cura del que assegura.
Que l'Estat falli és un argument per no intervenir mai.
El 2025, l'índex de Gini va ser de 30,8 a Espanya i de 29,2 a la Unió Europea.
Un impost sobre la contaminació sempre fa que la contaminació desaparegui.
Els números del barri · Moure el saló entre tots
Llibre, pàgs. 83–84
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Aquell dijous de gener, la sala d'actes de l'institut feia olor de fusta encerada i de calefacció. A l'escenari hi havia els focus apagats, i al fons, apilades en torres, les cadires grises de plàstic. L'endemà a la tarda, el grup de l'Observatori presentaria als veïns les primeres dades del barri, i la sala havia de ser-hi a punt: seixanta cadires en fileres, una taula amb el micròfon, els cables dels altaveus recollits.
En Hugo avançava pel mig, amb una caixa de cartró plena de cables entortolligats, i la Salma arrossegava una pila de cadires pel parquet.

—Aquesta és la tercera caixa —va dir en Hugo, i la va deixar a terra amb un cop sec—. Em sembla que només som quatre movent coses.
—Quatre —va repetir la Martina, amb el llibre obert a les mans—. Som divuit, i la sala és de tots divuit. Si ens hi posséssim tots, tocarien poc més de tres cadires a cadascú. Entre quatre en toquen quinze, i demà s'asseurà tothom.
—Si ja ho fan ells, per què hauria d'anar-hi jo? —va dir en Dani, des de la taula del fons, amb un auricular penjat al coll—. Demà tindré la mateixa cadira, ho hagi portat jo o no.
La Salma va deixar caure la pila.
—Això ens ha passat amb el cartell, amb la llista de veïns i amb els cafès: sempre som els mateixos.
—No és que no vulgui —va dir en Dani—. És que no es nota si falto. Catorze o quinze cadires, qui s'hi fixarà?
—Jo —va dir la Salma, amb la veu més baixa—. Fa una hora que carrego i tinc els braços fets pols.
—Es nota quan són seixanta cadires, i es nota més quan a les cinc ja hi ha veïns asseguts i la sala no està a punt —va dir l'Iker, des de la cadira de rodes, amb un rotllo de cable a les mans—. Jo no les puc carregar, però aquests cables els enrotllo en deu minuts. Si no ens repartim la feina, demà no hi haurà so.
La Lucía havia apuntat alguna cosa a un quadern verd, i es va inclinar cap endavant.
—Podem fer una llista. Cadascú escriu quantes cadires mou, i així es veu —va dir, i es va tornar a asseure.
—I qui la vigila, la llista? —va dir la Martina—. Si ningú vol fer de policia, qui compta?
—Doncs que ho faci qui té més temps —va dir en Dani.
—Jo no he dit que tingui temps —va dir la Lucía, baixet.
Al fons de la sala, en Ramon, el conserge, es va aturar amb un carretó.
—Jo us deixo el carretó —va dir—. La sala la netejo, i a les set tanco. Les cadires no són meves.
La Inés Varela, amb una tassa a la mà, havia entrat feia una estona i s'havia quedat al costat de la porta, sense dir res. Ho havia sentit tot, i potser des del primer moment: la seva mirada passava d'una cadira a una altra com si comptés. En Hugo la va veure i va tornar a mirar la caixa que tenia als peus.
—Tothom vol que la sala estigui a punt —va dir la Salma—. I sembla que ningú vulgui preparar-la.
La Inés va deixar la tassa damunt d'una taula, va agafar un tros de paper i hi va escriure una sola línia amb el retolador. El va deixar al mig de la sala, damunt d'una cadira, de manera que tots el poguessin llegir: «Qui ho fa si ningú ho fa?».
En Dani es va treure l'auricular que encara duia posat. L'Iker va deixar de moure el cable. La Martina va tancar el llibre, i després, un moment, el va tornar a obrir. A l'altra banda de la sala, en Ramon va deixar el carretó al mig del passadís i va fer una passa enrere, sense dir res.
Situació d'aprenentatge: El mapa de fallades de mercat
Llibre, pàg. 85
Activitats individuals
- Calcula el cost extern i el benefici de l'activitat de la plaça de les dades.
- Classifica la fallada i digues qui paga el cost que no surt al preu.
- Proposa una mesura i digues quin límit podria tenir.
Activitats en grup
- Trieu un lloc del barri (una plaça, un carrer, un parc) i observeu-hi què passa.
- Identifiqueu una externalitat i un bé públic, amb una xifra o estimació i la seva font.
- Compareu dues mesures i decidiu quina és més justa i eficaç.
Dades. Una plaça (fictícia) de Valldelana té una terrassa amb una música que molesta 30 veïns, que valoren el soroll en 10 € al mes cadascun. La terrassa ingressa 250 € més al mes gràcies a la música (ingressos, no benefici net). A la mateixa plaça, la llum del carrer la fa servir tothom i la paga l'ajuntament. Comprovació individual. Sense ajuda: una activitat produeix 200 unitats al mes i cada unitat causa 12 € de cost a tercers. Calcula el cost extern total, l'impost per unitat que la internalitzaria i el que recaptaria si la producció passés a 150 unitats.

Informe: Quanta desigualtat hi ha?
Llibre, pàg. 86
Dir que una societat és desigual és fàcil; mesurar-ho és més difícil. Una de les maneres és l'índex de Gini de la renda disponible, que valora el repartiment dels ingressos de les llars un cop pagats els impostos i rebudes les transferències: va de 0 (tothom ingressa el mateix) a 100 (una sola llar es queda tota la renda). Segons Eurostat, el 2025 va ser de 30,8 a Espanya i de 29,2 a la Unió Europea. Fa sis anys, el 2019, era de 33,0 a Espanya i de 30,1 a la Unió: l'índex espanyol ha baixat 2,2 punts, i la distància respecte de la mitjana europea s'ha reduït de 2,9 a 1,6 punts.

—Un segon indicador és la ràtio S80/S20: el 2025, el 20 % més ric d'Espanya va ingressar 5,24 vegades el que va ingressar el 20 % més pobre, i a la Unió Europea 4,62 vegades. I un tercer és el risc de pobresa o exclusió social (AROPE), que inclou les persones en risc de pobresa monetària, amb privació material i social severa o amb baixa intensitat de treball a la llar: el 2025 va afectar el 25,7 % de la població d'Espanya i el 21,3 % de la de Catalunya, i dos anys abans, el 2023, era del 26,5 % i del 21,2 %, respectivament.
—Aquestes xifres es poden llegir de dues maneres. Per una banda, mostren que a Espanya hi ha més desigualtat que a la mitjana europea, però amb una tendència a la baixa. Per l'altra, recorden que un índex és una síntesi: no diu qui són les persones que queden per darrere, ni quant duren aquestes situacions, ni com són els preus de l'habitatge del lloc on viuen.
—Per això convé combinar els indicadors. La renda mitjana d'un país, o d'una comunitat autònoma, pot ocultar grans diferències entre territoris i entre grups. Els mercats, per si sols, no corregeixen aquests desequilibris, i l'educació, els impostos progressius i les transferències són les eines que més s'hi usen. El que els indicadors no responen és quin nivell de desigualtat és el desitjable: això és una decisió col·lectiva, i les dades només la informen.
Font: Eurostat, ilc_di12 (Gini), ilc_di11 (S80/S20) i ilc_peps11n (AROPE, NUTS 2), 2019-2025 (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 87
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) A l'episodi, per què en Dani diu que no es nota si falta? Quin problema econòmic il·lustra? Per què la pregunta de la Inés no té una resposta fàcil?
Solució: Dani pensa que la seva aportació no es nota i que gaudirà igualment de la sala: és el polissó. La pregunta de la Inés obliga a pensar en la forma d'organitzar una cosa que és de tothom.
14. (aplicació) Tria tres coses del teu barri o poble (una plaça, un servei de bus, una web de segona mà) i classifica la fallada del mercat que hi veus, amb una breu justificació.
Solució: Resposta oberta; s'avalua la coherència (plaça: bé públic o externalitat; web de segona mà: informació asimètrica).
15. (càlcul) Una fàbrica (fictícia) té una demanda P = 80 − Q i un cost marginal privat de 20 + Q. Cada unitat provoca 10 € de danys a tercers. Calcula la quantitat de mercat, la quantitat òptima i l'impost que la fa assolir.
Solució: Mercat: 80 − Q = 20 + Q, Q = 30, P = 50. Cost social: 30 + Q: 80 − Q = 30 + Q, Q = 25, P = 55. Impost: 10 € per unitat.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Un impost sobre la contaminació sempre fa que la contaminació desaparegui». Què és cert i què no? Com ho comprovaries?
Solució: Resposta oberta: l'impost redueix l'activitat contaminant, però no sempre l'elimina; es pot comprovar amb dades d'impostos reals en un informe de l'administració.
17. (document) Mira la figura 5.4 i la caixa Dada de 5.4. Quant ha canviat el Gini d'Espanya entre 2019 i 2025? Quina diferència hi ha el 2025 entre Catalunya i Espanya en el risc de pobresa o exclusió social?
Solució: El Gini d'Espanya va baixar de 33,0 a 30,8 (2,2 punts). El 2025, Catalunya 21,3 % i Espanya 25,7 % (Eurostat, ECV 2025): 4,4 punts de diferència.
18. (debat d'aula) «L'Estat hauria de proveir gratuïtament tots els serveis que beneficien la societat». Prepara dos arguments a favor i dos en contra, amb una dada o un exemple, i participa en el debat respectant els torns de paraula.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que els arguments siguin coherents, amb dades, i el respecte als torns.
19. (anàlisi) Quatre llars tenen ingressos de 1.000, 2.000, 3.000 i 4.000 €. Calcula el percentatge de la renda de la llar més pobra i de la més rica. Si una transferència de 500 € passa de la més rica a la més pobra, com canvia?
Solució: Total 10.000 €; la més pobra 10 %, la més rica 40 %. Després de la transferència: 1.500 (15 %) i 3.500 (35 %); la desigualtat baixa.
20. (transferència individual, sense ajuda) Pensa en dues situacions del teu entorn: una fallada del mercat i una fallada de l'Estat. En vuit o deu línies, descriu-los i digues quina mesura proposaries per a cadascun.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que hi siguin les dues fallades i que les mesures siguin coherents.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 88
Fallades del mercat i de l'Estat
- Externalitats
- Cost privat i cost social
- Positives i negatives
- Impost pigouvià i subvenció
- Béns públics
- No excloïbles i no rivals
- Polissó
- Provisió pública i taxes
- Informació
- Selecció adversa
- Risc moral
- Mercats incomplets
- Desigualtat
- Eficiència i equitat
- Lorenz, Gini i S80/S20
- Estat
- Fallades de l'Estat
- Transparència i avaluació
Resum
Les fallades del mercat són situacions en què el mercat, deixat sol, no assigna els recursos de manera eficient. Una externalitat és un cost o un benefici que cau sobre tercers i no surt al preu: amb una de negativa, el mercat produeix massa; es pot corregir amb un impost pigouvià, normes o permisos. Els béns públics són no excloïbles i no rivals, i el problema del polissó fa que el mercat no els proveeixi prou, per això l'Estat els finança sobretot amb impostos. La informació asimètrica provoca selecció adversa (abans de l'operació) i risc moral (després), i els mercats incomplets deixen riscos sense cobrir. La desigualtat es mesura amb la corba de Lorenz i l'índex de Gini, i l'Estat hi respon amb impostos progressius i transferències. Però l'Estat també falla (burocràcia, corrupció, captura del regulador), i per això convé avaluar-ne els resultats. Comprendre les fallades del mercat i de l'Estat serveix per valorar cada política pel que aconsegueix i pel que costa, no només per les intencions amb què es proposa, i per decidir quina combinació de mercat i Estat va millor en cada cas.