Situació de partida
Llibre, pàgs. 57–58

És desembre i en Dani vol comprar uns auriculars. Al portàtil, el model que li agrada té cinc estrelles. La Inés Varela proposa al grup de l'Observatori econòmic de Valldelana una cosa que sembla fàcil: comparar tres botigues que el venen. Quan hi ha molts venedors, el preu s'acosta al cost; quan n'hi ha pocs, o només un, el preu ja no depèn només dels costos. Què passa quan les estrelles són iguals i els preus també?
En aquesta unitat aprendràs a…
- Distingir les quatre estructures de mercat segons el nombre d'empreses, el producte i la capacitat de fixar el preu
- Explicar com decideix una empresa en competència perfecta i quan li convé produir o tancar
- Comparar el monopoli amb la competència i calcular-ne el preu, la quantitat i la pèrdua d'eficiència
- Analitzar un oligopoli amb un joc estratègic i mesurar-ne la concentració amb l'índex HHI
- Valorar la diferenciació de producte, el consum responsable i el comerç just
Per començar
- Pensa en una compra recent. Quantes botigues o marques tenies a l'abast? Les vas comparar?
- Si només hi hagués una botiga de roba al teu poble, creus que els preus serien iguals que si n'hi hagués deu?
- Quan dues botigues veïnes tenen sempre els mateixos preus, és casualitat? Quines explicacions se t'acuden?
- Compres alguna cosa només perquè té bones valoracions? Fins a quin punt et fies de les estrelles?
Mapa de la unitat

4.1Estructura del mercat i competència perfecta
Llibre, pàgs. 59–61
No tots els mercats funcionen igual: depèn de quantes empreses hi ha, de si venen el mateix i de si en poden fixar el preu. L'estructura d'un mercat depèn de tres coses: el nombre de venedors, el tipus de producte (idèntic o diferenciat) i la facilitat d'entrar-hi o sortir-ne (les barreres d'entrada). D'aquí en surt la capacitat de l'empresa de fixar el preu, que és el que més canvia. Es distingeixen quatre estructures:
| Estructura | Venedors | Producte | Barreres | Poder sobre el preu |
|---|---|---|---|---|
| Competència perfecta | Molts | Idèntic | Cap | Cap |
| Competència monopolística | Molts | Diferenciat | Baixes | Una mica |
| Oligopoli | Pocs | Idèntic o diferenciat | Altes | Considerable |
| Monopoli | Un | Sense substitutius | Molt altes | Gran |
—La competència perfecta és un model: hi ha tants compradors i venedors que cap no pot influir en el preu; el producte és idèntic en tots els punts de venda; hi ha informació completa i es pot entrar al mercat o sortir-ne lliurement. No existeix del tot en cap lloc, però alguns mercats hi acosten, com el de la verdura de temporada. En aquest model, cada empresa és preu-acceptant: el preu li ve donat pel mercat, i el seu ingrés marginal és igual al preu. Per això li convé produir fins que el cost marginal iguali el preu (P = CMg): una unitat de més costa més del que ingressa, i una de menys deixa guany sense aprofitar.
Cas · Una hortolana en competència
Cas fictici.
Una productora d'enciams (fictícia) té uns costos fixos de 60 € al dia i uns costos variables CV = 0,4q + 0,002q², amb un cost marginal CMg = 0,4 + 0,004q. Quant produeix i quin benefici té si el preu és d'1,60 €? I si baixa a 0,80 €? (supòsit didàctic) Pas 1. Amb P = 1,60 €: 1,60 = 0,4 + 0,004q, q = 300 enciams. Ingressos: 1,60 · 300 = 480 €. Costos: 60 + 0,4 · 300 + 0,002 · 300² = 60 + 120 + 180 = 360 €. Benefici: 480 − 360 = 120 €. Pas 2. Amb P = 0,80 €: 0,80 = 0,4 + 0,004q, q = 100. Ingressos: 80 €. Costos: 60 + 40 + 20 = 120 €. Benefici: −40 €. Però si tanqués, perdria els 60 € de costos fixos: amb 80 € d'ingressos cobreix els 60 € de costos variables i en queden 20 € per als fixos. Resultat: amb 1,60 €, 300 enciams i 120 € de benefici; amb 0,80 €, 100 enciams i −40 €, però és millor continuar que tancar (−40 en lloc de −60). Què significa: en el curt termini, convé produir mentre el preu cobreixi els costos variables mitjans; si no, convé tancar.
—La regla del curt termini es resumeix en el llindar de tancament: si el preu és inferior al mínim del cost variable mitjà, l'empresa perd més produint que tancant, perquè no recupera ni els costos variables, i li convé aturar-se. Si és superior, produir ajuda a pagar els costos fixos.
—Si es repeteix el càlcul amb altres preus, es veu com l'empresa respon al mercat:
| Preu (€) | Quantitat | Ingressos (€) | Costos (€) | Benefici (€) |
|---|---|---|---|---|
| 0,80 | 100 | 80 | 120 | −40 |
| 1,20 | 200 | 240 | 220 | 20 |
| 1,60 | 300 | 480 | 360 | 120 |
| 2,00 | 400 | 800 | 540 | 260 |
La part del cost marginal que queda per sobre del mínim del cost variable mitjà és la corba d'oferta de l'empresa en el curt termini: a cada preu li diu quanta quantitat li convé produir. La suma de totes les empreses és l'oferta del mercat.

—En el llarg termini els beneficis atrauen nous venedors, i l'oferta creix i fa baixar el preu; si hi ha pèrdues, algunes empreses surten i el preu puja. El procés s'atura quan les empreses només cobreixen tots els costos, incloent-hi el cost d'oportunitat del propietari: això és el benefici econòmic zero. Els mercats agraris que cotitzen un preu comú, per exemple, hi estan prop, però fins i tot allà hi ha diferències de qualitat, de transport i d'informació. Per al consumidor, la competència perfecta és eficient: el preu s'acosta al cost marginal i es produeix la quantitat que valora el mercat.
Activitats
- Digues si cada mercat s'acosta a la competència perfecta i justifica-ho: a) les parades de verdura iguals d'un mercat municipal; b) l'única companyia que serveix aigua a un poble; c) una cadena de tres supermercats que ocupa gairebé tot el mercat d'una comarca.
- Repeteix el cas de l'hortolana amb un preu de 2 €. Calcula quants enciams produeix, els ingressos, els costos i el benefici.
- Amplia. Amb un preu de 0,50 €, calcula quants enciams produeix si aplica P = CMg, els ingressos, els costos variables i els costos totals. Li convé produir o tancar?
Classifica
Activitat 1 · Quina estructura és?
Classifica cada mercat segons l'estructura que se li acosta més.
Les parades de verdura iguals d'un mercat municipal.
L'única companyia que serveix aigua a un poble.
Una cadena de tres supermercats que ocupa gairebé tot el mercat d'una comarca.
Les perruqueries d'un barri, cadascuna amb el seu estil.
Simulador
Cas · L'hortolana en competència
Canvia el preu del mercat. L'empresa produeix on P = CMg, amb CMg = 0,4 + 0,004q i CV = 0,4q + 0,002q², i 60 € de costos fixos.
Si els ingressos cobreixen els costos variables, convé produir encara que hi hagi pèrdues; si no, convé tancar.

4.2Monopoli
Llibre, pàgs. 61–63
Quan només hi ha un venedor, el preu no el fixa el mercat: l'escull ell dins de la demanda, i normalment produeix menys i cobra més. Hi ha monopoli quan una sola empresa ven un bé que no té substituts pròxims. Surt de barreres d'entrada: legals (una patent, una llicència), de control d'un recurs únic, o d'economies d'escala tan grans que una sola empresa produeix més barat que dues. Aquest últim cas és el monopoli natural, com el d'una xarxa de distribució d'aigua: duplicar les canonades seria car i ineficient. A diferència de la competència, el monopolista fixa el preu, però no pot cobrar el que vulgui: si el puja, venen menys unitats, perquè la demanda és la del mercat sencer.
—Per vendre una unitat més ha de baixar el preu de totes, i per això el seu ingrés marginal és menor que el preu. Maximitza el benefici produint on IMg = CMg, i després cobra el preu que li permet la demanda per aquesta quantitat.
Cas · El filtre amb patent
Cas fictici.
Una petita empresa té la patent d'un filtre d'aigua. La demanda és P = 50 − 0,5Q, el cost marginal és de 10 € per filtre i els costos fixos són de 300 € al dia. Quina quantitat i preu tria? Quin benefici obté? Què passaria en competència? (supòsit didàctic) Pas 1. L'ingrés total és IT = (50 − 0,5Q) · Q, de manera que IMg = 50 − Q. Igualant IMg = CMg: 50 − Q = 10, Q = 40 filtres. El preu és P = 50 − 0,5 · 40 = 30 €. Marge: (30 − 10) · 40 = 800 €; descomptant els fixos, benefici net 800 − 300 = 500 €. Pas 2. Com a referència eficient (competència), P = CMg: 50 − 0,5Q = 10, Q = 80 filtres a 10 €. L'excedent del consumidor és ½ · (50 − 30) · 40 = 400 € amb monopoli, i ½ · (50 − 10) · 80 = 1.600 € amb competència. La pèrdua d'eficiència (el valor de les unitats que no es produeixen) és ½ · (30 − 10) · (80 − 40) = 400 €. Resultat: el monopoli produeix 40 filtres a 30 € (500 € de benefici net) en lloc de 80 a 10 €; la pèrdua d'eficiència és de 400 €. Què significa: el monopolista guanya més, però la societat perd, perquè hi ha compradors que pagarien més del cost i no n'obtenen.
—Dit d'una altra manera: el monopolista renuncia a vendre les unitats entre la 40 i la 80, tot i que els compradors les valorarien per sobre del cost de produir-les (10 €). Si les vengués a un preu més baix, hauria de baixar també el preu a les unitats anteriors, i el guany total disminuiria. És la lògica del preu únic, i per això el monopolista prefereix limitar la quantitat.

La comparació dels dos resultats és aquesta:
| Monopoli | Competència | |
|---|---|---|
| Quantitat | 40 | 80 |
| Preu | 30 € | 10 € |
| Marge abans de fixos | 800 € | 0 € |
| Excedent del consumidor | 400 € | 1.600 € |
| Pèrdua d'eficiència | 400 € | 0 € |
—Alguns monopolistes poden fer encara més benefici si cobren preus diferents a grups de clients que tenen una disposició a pagar diferent (descomptes per a estudiants o jubilats), sempre que no es pugui revendre el producte. El client que paga menys en surt beneficiat, però qui paga el preu alt continua pagant per sobre del cost.
—Aquesta pèrdua pot justificar mesures de regulació o de defensa de la competència. Es poden controlar els preus d'un monopoli natural, obrir el mercat a la competència o exigir normes de servei. Cal distingir, però, el monopoli (una situació del mercat) de l'abús d'una posició dominant, que és el que les normes de competència controlen. Els monopolis també tenen defensors: un benefici gran pot finançar innovació. L'equilibri entre els dos punts de vista és una decisió pública.
Activitats
- Amb P = 50 − 0,5Q i CMg = 10, calcula el benefici brut (P − CMg) · Q per a Q = 30, 40 i 50 i comprova que 40 és el màxim.
- El cost marginal puja a 20 €. Calcula la nova quantitat i el nou preu del monopolista.
- Amplia. Explica per què en un monopoli natural pot ser pitjor que hi hagi dues empreses que només una, i què pot fer l'administració per evitar que l'única empresa abusi del preu.
Simulador
Cas · El filtre amb patent
Canvia la demanda (P = a − b·Q), el cost marginal i els costos fixos del monopolista. Produeix on IMg = CMg.
Supòsit didàctic. En competència el preu seria el cost marginal (10 €) i es produirien 80 filtres.

4.3Oligopoli
Llibre, pàgs. 63–64
Quan només hi ha unes poques empreses, cadascuna ha de mirar què fan les altres. Poden competir o pactar (els pactes restrictius són prohibits). L'oligopoli és un mercat amb pocs venedors que tenen una part gran de les vendes, amb barreres d'entrada altes i productes idèntics o diferenciats: els bancs, les companyies elèctriques, les companyies aèries o els supermercats d'una zona en són exemples. La característica clau és la interdependència: el que guanya una empresa depèn del que decideixen les altres, per això es pot analitzar com un joc, com has vist a la unitat 1. Imaginem dues companyies d'autobusos d'una mateixa línia (fictícies), que poden posar el preu alt o baix. Els guanys mensuals en milers d'euros són aquests, amb l'empresa A a l'esquerra de cada parella:
| B preu alt | B preu baix | |
|---|---|---|
| A preu alt | 60 ; 60 | 20 ; 80 |
| A preu baix | 80 ; 20 | 40 ; 40 |
Si B posa preu alt, a A li surt millor el baix (80 > 60); si el posa baix, també (40 > 20). El preu baix és la seva estratègia dominant, i per simetria la de B. L'equilibri de Nash és (baix, baix), amb 40 i 40, tot i que (alt, alt) els donaria 60 i 60 a cadascuna. A la vida real, els oligopolis competeixen també per qualitat, publicitat i innovació, i sovint mantenen els preus rígids per evitar una guerra de preus. Per això les empreses d'un oligopoli tenen la temptació de pactar: crear un cartell, un acord per fixar preus o repartir-se el mercat, perquè així els dos es quedarien amb el guany màxim. Però un cartell pot ser inestable, perquè cadascú té incentiu a trair-lo, i és il·legal.
—Per saber com de concentrat és un mercat s'utilitza l'índex de Herfindahl-Hirschman (HHI): es calcula elevant al quadrat la quota de mercat (en %) de cada empresa i sumant-ho. Un monopoli té 10.000 (100²); com més alt, més concentrat. Amb aquestes quotes (exemples didàctics):
| Mercat | Càlcul | HHI |
|---|---|---|
| 10 empreses del 10 % | 10 · 10² | 1.000 |
| 4 empreses del 25 % | 4 · 25² | 2.500 |
| Quotes 40, 30, 20 i 10 % | 1.600 + 900 + 400 + 100 | 3.000 |
| Quotes 50, 30, 10, 5 i 5 % | 2.500 + 900 + 100 + 25 + 25 | 3.550 |

Un exemple clàssic de concentració és el de les companyies que serveixen un mateix territori amb poques opcions: el consumidor pot canviar de proveïdor, però si tots cobren un preu semblant, canviar no millora res. Per això importa que hi hagi entrada de nous competidors.
—L'HHI resumeix una idea important: no només importa quantes empreses hi ha, sinó com es reparteixen les vendes. Un mercat amb deu empreses pot estar poc concentrat o molt, segons si una d'elles té quasi tot el pastís. Les autoritats de la competència l'utilitzen per avaluar la concentració i vigilar les fusions; per si sol no demostra cap acord il·lícit. No cal que hi hagi un contracte escrit: la norma també preveu les pràctiques «conscientment paral·leles», però el simple fet que dues botigues tinguin el mateix preu no n'és una prova, perquè pot passar que cadascuna observi l'altra o que tinguin els mateixos costos.
Activitats
- Calcula l'HHI d'un mercat amb quatre empreses de quotes 40 %, 30 %, 20 % i 10 %, i d'un altre amb quotes 50 %, 30 %, 10 %, 5 % i 5 %.
- Dues companyies tenen aquests guanys: (alt, alt) = 50 ; 50; (alt, baix) = 10 ; 70; (baix, alt) = 70 ; 10; (baix, baix) = 30 ; 30. Busca les estratègies dominants i l'equilibri.
- Amplia. Explica per què un cartell tendeix a trencar-se. Relaciona-ho amb el dilema del presoner i digues què podria fer que durés més, i per què això no el fa legal.
Simulador
Cas · L'índex HHI
Escriu les quotes de mercat (en %) de fins a cinc empreses. L'HHI és la suma dels quadrats; comprova que les quotes sumen 100.
Un monopoli té 10.000. Exemples didàctics.

4.4Competència monopolística
Llibre, pàgs. 65–66
Moltes empreses venen coses semblants però no idèntiques. Gràcies a la diferenciació, cadascuna té una mica de poder sobre el seu preu. En la competència monopolística hi ha molts venedors, entrar al mercat és fàcil i els productes són diferenciats: no són idèntics, però són substituts propers. Perruqueries, restaurants, botigues de roba o gimnasos en són exemples. Com que cada empresa ven una cosa una mica diferent, té un petit poder de mercat: pot cobrar més que la competència si els clients valoren la seva diferència. La diferenciació pot ser de qualitat, de servei, d'ubicació o d'imatge de marca. I per donar-la a conèixer, les empreses fan servir la publicitat i els distintius.
—A llarg termini, com que s'hi pot entrar lliurement, els beneficis atrauen noves empreses que s'hi assemblen, la demanda de cadascuna baixa i els beneficis tendeixen a ser nuls, com en la competència perfecta. L'avantatge per als consumidors és la varietat; l'inconvenient, que part del cost de venda es destina a publicitat i que, amb molta oferta, és difícil comparar. Per això una marca i unes valoracions poden ser una informació útil: diuen alguna cosa sobre la qualitat. Però també es poden manipular. La diferenciació pot ser horitzontal (dues pizzeries amb receptes diferents, que no es poden ordenar de millor a pitjor) o vertical (uns auriculars de més qualitat que uns altres), i cadascuna funciona de manera diferent: en la primera, el client tria pel gust; en la segona, es comparen atributs de qualitat que molts valoren igual.
—La publicitat té dues cares: informa que el producte existeix i en destaca les característiques, però també pot crear una imatge que fa que el client pagui més pel mateix. En conjunt, la competència monopolística combina varietat i un cost mitjà una mica més alt que en competència perfecta. Un negoci d'aquest tipus també es pot analitzar amb els costos de la unitat 2: en el curt termini té un petit poder per fixar el preu, però si el benefici és gran, aviat en sorgeixen altres de semblants i els clients es reparteixen. Per això molts negocis petits competeixen més per servei i fama que per preu.
Activitats
- Una pastisseria de barri ven pastissos més cars que els d'un supermercat. Explica, amb la idea de diferenciació de producte, per què hi ha clients que ho accepten i digues dues maneres de diferenciar-se.
- Amplia. Fes una taula que compari la competència perfecta, la monopolística, l'oligopoli i el monopoli: nombre de venedors, tipus de producte, barreres, control del preu i un exemple de cada.

4.5Sostenibilitat, responsabilitat i comerç just als mercats
Llibre, pàg. 66
Un mercat no només decideix preus: també condiciona com es produeix. El consumidor pot fer pesar la seva compra. El consum responsable consisteix a tenir en compte, en comprar, altres criteris a més del preu: l'impacte ambiental (energia, transport, residus), les condicions de treball de qui ha fet el producte i l'origen. La demanda és una forma de poder: si molts consumidors canvien els seus hàbits, les empreses hi reaccionen. El mercat no sempre inclou en el preu el cost ambiental o social de produir, i això es tracta amb més detall a la unitat següent. Però cal saber informar-se: una etiqueta, un distintiu o un anunci poden ser fiables o no, i convé contrastar-ho amb fonts independents.
—El comerç just és un sistema de compra en què els petits productors, sovint de països pobres, cobren un preu mínim que cobreix els seus costos i reben una prima per a projectes col·lectius (escoles, sanitat). Un exemple fictici: una cooperativa ven 500 kg de cafè. El preu de mercat és de 2,00 € el quilo, i el preu mínim just, de 2,20 €/kg, més una prima de 0,40 € (2,60 € en total). Amb el preu de mercat, la cooperativa ingressa 500 · 2,00 = 1.000 €; amb el comerç just, 500 · 2,60 = 1.300 €, és a dir, 300 € més, dels quals 500 · 0,40 = 200 € són la prima. Això no resol per si sol la pobresa, però mostra que el preu pot incloure criteris socials.
—Els criteris de compra responsable es poden convertir en preguntes senzilles que es poden fer al barri: es poden comprar productes de temporada i de proximitat, comparar l'embalatge, i preguntar si el petit comerç ofereix alternatives. No sempre l'opció responsable és la més cara.
Activitats
- Una cooperativa ven 700 kg de cafè. El preu de mercat és de 2,00 € el quilo i el preu mínim just, de 2,60 € amb la prima de 0,40 € inclosa. Calcula quant més ingressa amb el comerç just i quants euros són la prima.
Els números del barri · Cinc estrelles
Llibre, pàgs. 67–68
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
La classe d'Economia feia olor de cafè de màquina i de bolígraf nou. A la taula del fons, en Dani havia obert el portàtil, i la pantalla brillava amb una fila d'estrelles: cinc, cinc, cinc, cinc, i una de quatre.
—Trenta-vuit valoracions —va dir—. Totes tenen cinc estrelles, llevat d'una. Són els auriculars que vull.
La Lucía es va inclinar sobre l'espatlla d'en Dani. La Martina va treure d'una carpeta tres fulls amb gràfics que havia fet pel seu compte, amb línies que s'encreuaven i després se separaven.
—Si tots tenen cinc estrelles, no et diuen quin és millor —va dir la Martina.

Va deixar passar uns segons. Fora, al carrer, una furgoneta feia marxa enrere i bipejava; algú va riure. En Dani va picar la taula amb el dit, com feia sempre que no estava d'acord.
—Això ja ho sé —va dir en Dani—. Però si tots el volen, deu ser bo.
—O potser és el que passa quan tothom ho diu —va dir la Lucía, amb el dit sobre la pantalla—. Aquesta ressenya diu «perfecte, arribat ràpid». I aquesta altra, també. Fixa-t'hi: la mateixa frase.
En Dani va fer una ganyota. En aquell moment va arribar la Inés Varela amb una carpeta sota el braç, va mirar la pantalla i no va dir res durant un moment.
—Tres botigues —va dir després—. El mateix model. Apunteu el preu, la garantia, el termini de lliurament i què diuen els clients. Teniu vint minuts.
Van sortir a la plaça. Vint minuts després, en Hugo i la Salma van tornar amb les llibretes plenes.
—La botiga del carrer Major, cinquanta-nou noranta —va dir en Hugo.
—La del centre comercial, cinquanta-nou noranta —va dir la Salma.
—I la botiga en línia, cinquanta-nou —va afegir en Dani, que ho havia mirat al mòbil—. Però l'enviament són quatre noranta, i fa seixanta-tres noranta.
—Doncs les dues botigues físiques cobren el mateix —va dir la Martina, i va dibuixar una ratlla horitzontal al full.
—Que estrany —va dir en Hugo—. Com si s'haguessin posat d'acord. Fins i tot el preu acaba en noranta, que sempre sembla més barat.
—Això és l'efecte del dígit de l'esquerra —va murmurar la Salma—. Cinquanta-nou noranta sembla menys de seixanta.
—No té per què —va dir la Martina—. Si una baixa el preu, les altres dues també han de baixar, perquè si no, perden clients. I si una el puja i les altres no, es queda sense compradors. Potser s'esperen que algú es mogui primer.
—O potser tenen el mateix proveïdor i cap no pot baixar més —va dir la Lucía.
—O sí que s'han posat d'acord —va dir en Dani, més baix.
Ningú no va saber què respondre. En Hugo va mirar la llibreta, on havia apuntat «cinquanta-nou noranta» dues vegades seguides, i es va adonar que no tenia cap altra xifra a la mà. La Salma va obrir de nou el portàtil i va tornar a mirar les estrelles. En una de les ressenyes, algú havia escrit només: «Molt bé».
—Jo m'esperava una cosa més clara —va dir en Dani, i es va refregar els ulls—. Pensava que costaria triar entre botigues, i ara no sé ni per què he de triar. Hi ha tres botigues, tres ofertes per comparar i trenta-vuit valoracions que no em diuen res.
En Hugo va aixecar la mà com a classe, per costum. La Inés el va mirar i no va dir res.
La Inés va deixar la carpeta damunt la taula. Va agafar el retolador i va escriure al marge del full de la Martina, sense fer cap comentari, una sola pregunta: «Qui us fixa el preu: les estrelles o la botiga?».
Va fer un pas enrere, i els quatre es van quedar mirant el full, sense dir res. Al portàtil, mentre parlaven, havia aparegut una valoració nova: cinc estrelles i dues paraules, «Molt bé».
Situació d'aprenentatge: El mapa de competència
Llibre, pàg. 69
Activitats individuals
- Calcula l'HHI de les pizzeries de les dades.
- Classifica'n l'estructura de mercat i justifica-ho.
- Digues en què es diferencien i quins preus o serveis es podrien comparar.
Activitats en grup
- Trieu un tipus de comerç del barri i compteu els establiments.
- Apunteu tres diferències entre ells (preu, qualitat, servei).
- Proposeu dos criteris de compra responsable i calculeu què passa si dues botigues es fusionen.
Dades. Sis pizzeries d'un barri (fictícies), amb quotes de vendes del 35 %, 25 %, 15 %, 10 %, 10 % i 5 %. Canvi per al grup: es fusionen les dues del 10 %. Comprovació individual. Sense ajuda: un mercat té tres empreses amb quotes del 50 %, 30 % i 20 %. Calcula'n l'HHI i digues si és més o menys concentrat que el mercat de les pizzeries.

Informe: Quant mesuren els comerços del barri?
Llibre, pàg. 70
En un mercat competitiu hi ha molts venedors petits; en un oligopoli, pocs i grans. Les dades del Directori Central d'Empreses (DIRCE) de l'INE permeten saber quantes empreses hi ha d'una activitat i com són de grans segons el nombre d'assalariats. L'1 de gener de 2025, a Catalunya hi havia 61.450 empreses de comerç al detall. El 40,8 % (25.101) no tenia cap assalariat, el 37,8 % (23.209) en tenia d'un a dos, el 19,0 % (11.704) de tres a nou, el 2,0 % (1.215) de deu a quaranta-nou i el 0,4 % (221) cinquanta o més.

—Gairebé totes les empreses del sector són molt petites: 60.014, el 97,7 %, tenen menys de deu assalariats. Hi ha moltes empreses petites, però això no demostra que sigui competència perfecta: caldria saber-ne les quotes, la diferenciació i les barreres. Però cal ser prudent. El DIRCE compta empreses, no vendes: només 221 empreses tenen cinquanta o més assalariats, però poden representar una part molt gran del que es ven al comerç. Per saber si el mercat està concentrat caldria mirar les quotes de mercat i calcular l'HHI, que l'estadística no dona.
—Tampoc no diu res del tipus de producte: el comerç al detall inclou la botiga de queviures, la de roba i la que ven combustible, i cadascuna competeix en un mercat diferent. Una persona que busca fruita no compara el preu amb el d'una botiga de bicicletes. I el que importa, a l'hora de comprar, és el que passa al barri: quantes botigues d'aquest tipus hi ha a prop i si els preus i el servei són semblants.
—Per això el mapa de competència d'un barri s'ha de fer mirant un tipus de comerç concret, comptant els establiments, observant en què es diferencien i buscant dades de vendes quan existeixen. Les xifres de l'informe donen el context, però no responen sols a la pregunta que va deixar oberta la Inés. Una dada més detallada, com les quotes de vendes de cada botiga, permetria calcular l'HHI de cada tipus de comerç i comparar-lo amb el d'altres barris.
Font: INE, DIRCE, taula 73020, Catalunya, comerç al detall (CNAE 47), 1 de gener de 2025 (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 71
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Calcula
Activitat 19 · Després de la fusió
Dues empreses del 30 % i del 20 % es fusionen; la resta de les vendes (50 %) la reparteixen deu empreses del 5 %. Quin és l'HHI després de la fusió?
Activitats
13. (comprensió) A l'episodi, quines hipòtesis donen els personatges perquè les tres botigues tinguin el mateix preu? Per què la Inés pregunta qui fixa el preu: les estrelles o la botiga?
Solució: Hipòtesis: acord entre botigues, mateix proveïdor, mirar què fa l'altra (interdependència). La Inés pregunta qui fixa el preu per fer pensar si el preu depèn de la valoració o de la mida de la botiga.
14. (aplicació) Tria cinc tipus de mercat del teu barri (serveis de perruqueria, aigua de l'aixeta, distribució alimentària, venda de verdura, telefonia) i classifica'ls segons l'estructura de mercat que se'ls acosta més, amb una justificació.
Solució: Resposta oberta; s'avalua la coherència (p. ex. aigua de l'aixeta: monopoli natural; perruqueria: competència monopolística; parada de verdura: competència perfecta; supermercats: oligopoli).
15. (càlcul) Amb les dades de l'informe, calcula quantes empreses de comerç al detall tenen menys de deu assalariats i quin percentatge del total són, i quantes en tenen cinquanta o més.
Solució: 25.101 + 23.209 + 9.410 + 2.294 = 60.014 (97,7 %); 50 o més: 221 empreses (0,4 %).
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «L'HHI d'un mercat amb quatre empreses de quota igual és 1.000». Calcula'l i digues quin error pot haver comès.
Solució: 4 · 25² = 2.500. L'error és haver calculat 10 · 10² o haver oblidat elevar al quadrat les quotes.
17. (document) Llegeix la dada de la caixa de 4.1. Quin percentatge d'empreses de restauració tenen menys de deu assalariats? Vol dir que totes tenen el mateix poder de mercat? Per què?
Solució: (9.328 + 16.006 + 8.375 + 2.350) / 37.990 = 36.059 / 37.990 = 94,9 %. No: tenir poques assalariades no vol dir tenir el mateix poder; el DIRCE compta empreses, no vendes, i hi ha empreses amb locals ben situats o amb marca.
18. (debat d'aula) «Val la pena pagar més per un producte si garanteix un comerç just.» Prepara dos arguments a favor i dos en contra, amb una dada o un exemple per a cadascun, i participa en el debat respectant els torns de paraula.
Solució: Resposta oberta; s'avalua arguments coherents, ús de dades i respecte dels torns.
19. (anàlisi) En un mercat, dues empreses amb quotes del 30 % i del 20 % es fusionen; la resta de les vendes (50 %) la reparteixen deu empreses del 5 %. Calcula l'HHI abans i després de la fusió i comenta el resultat.
Solució: Abans: 30² + 20² + 10 · 5² = 900 + 400 + 250 = 1.550. Després: 50² + 250 = 2.750. L'HHI puja 1.200 punts; el mercat és més concentrat.
20. (transferència individual, sense ajuda) Tria un mercat que coneguis. En vuit o deu línies, classifica'n l'estructura, explica quants venedors hi ha, en què es diferencien i quin criteri de compra responsable aplicaries com a consumidor.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que hi siguin tots els elements.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 72
Estructures de mercat i consum responsable
- Competència
- Estructures: competència perfecta, monopolística, oligopoli i monopoli
- Preu-acceptant i P = CMg
- Curt i llarg termini
- Monopoli
- Barreres i monopoli natural
- IMg = CMg
- Pèrdua d'eficiència
- Oligopoli
- Interdependència i joc estratègic
- Cartell i normes de competència
- Índex HHI
- Competència monopolística
- Diferenciació de producte
- Valoracions i efecte halo
- Consum responsable
- Consum responsable
- Comerç just
Resum
L'estructura d'un mercat depèn del nombre de venedors, del tipus de producte i de les barreres d'entrada. En competència perfecta, l'empresa accepta el preu i produeix on P = CMg; en el curt termini continua mentre cobreix els costos variables. Un monopoli fixa el preu, produeix on IMg = CMg i obté un preu més alt i una quantitat menor que en competència, amb una pèrdua d'eficiència; pot justificar una regulació, però el monopoli en si no és il·legal. En un oligopoli, la interdependència fa que es pugui analitzar com un joc: l'equilibri pot ser pitjor per a les empreses que un acord, però els cartells són il·legals, i l'HHI mesura la concentració. En la competència monopolística, la diferenciació dona un poder petit sobre el preu, i les valoracions poden ajudar o enganyar. Finalment, el consum responsable i el comerç just recorden que el preu no és l'únic criteri. El que importa és observar quantes empreses hi ha, com competeixen i què es valora en comprar, i contrastar sempre les valoracions i els distintius amb dades.