Salta al contingut

Economia · 1r de batxillerat · Primer trimestre

Unitat 2 · Producció, costos i beneficis

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 25–40

Situació de partida

Llibre, pàgs. 25–26

Una nau industrial petita vista en isomètric, amb una cinta transportadora, caixes apilades i una zona de producció ordenada; no hi ha cap persona.

És octubre i el grup de l'Observatori econòmic de Valldelana ha de triar un negoci del barri per estudiar-lo a fons. La Pilar, que porta una cafeteria amb un tendal verd a prop de l'institut, els explica una cosa que no li quadra: ven més menús que mai i, tot i així, el benefici és molt baix. Com pot ser? Per respondre, el grup haurà d'obrir la cuina i mirar què costa de debò produir cada cosa.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Classificar les activitats en sectors, explicar la divisió del treball i descriure el flux circular de la renda
  • Distingir el valor afegit, la funció de producció, la productivitat i els rendiments decreixents, i l'eficiència tècnica de l'econòmica
  • Calcular i interpretar els costos fixos, variables, totals, mitjans i marginals d'una empresa
  • Calcular el benefici i el llindar de rendibilitat d'un negoci
  • Reconèixer les economies d'escala i llegir una dada real de productivitat

Per començar

  1. Pensa en un negoci del teu barri. Què produeix o què ven, i quines coses ha de pagar cada mes encara que no vingui cap client?
  2. Si una pastisseria fa el doble de pastissos, creus que gastarà el doble de tot? Què gastarà igual durant el mateix mes?
  3. Un forn pot guanyar diners i, tot i així, el seu amo pot sentir que no li en queden. Per què?
  4. Per què creus que fer una cosa en gran quantitat pot sortir més barat per unitat que fer-la a poc a poc?

Mapa de la unitat

2.1Activitats i sectors econòmics; divisió del treball

Llibre, pàgs. 27–28

Produir és transformar recursos en béns i serveis. Quan cadascú fa allò que sap fer millor i després intercanvia, tothom hi guanya. Produir és combinar factors productius (terra, capital, treball i iniciativa empresarial) per obtenir béns i serveis que cobreixen necessitats. L'activitat econòmica es classifica en tres sectors. El sector primari obté recursos de la natura: agricultura, ramaderia, pesca, mineria. El sector secundari els transforma: indústria, energia i construcció. El sector terciari ofereix serveis: comerç, transport, turisme, sanitat, educació, finances. Amb el desenvolupament, l'ocupació passa del primari als serveis.

—La divisió del treball consisteix a repartir el procés de producció en tasques i que cada persona s'especialitzi en una. Adam Smith, el 1776, la va posar com a exemple del que fa créixer la producció: qui repeteix una tasca guanya destresa, no perd temps canviant d'eina i pot fer servir màquines pensades per a aquella feina. També té un preu: la feina pot tornar-se monòtona.

—L'especialització té sentit fins i tot quan una persona és millor que una altra en tot. El que importa és el cost d'oportunitat: aquell qui renuncia a menys per fer una cosa té avantatge comparatiu en aquella cosa. Així ho va explicar David Ricardo, i és la base del comerç entre persones, empreses i països.

Cas · Les coques i els pots

Cas fictici.

La Marta i el Pau preparen coques i pots de melmelada per vendre en una parada. En una jornada de 8 hores, la Marta pot fer 16 coques o 8 pots, i el Pau, 8 coques o 8 pots. Ara cadascú treballa mitja jornada en cada cosa. Els convé especialitzar-se? (supòsit didàctic) Pas 1. Sense especialitzar-se, la Marta fa 8 coques i 4 pots, i el Pau, 4 coques i 4 pots: en total, 12 coques i 8 pots. El cost d'oportunitat d'un pot és 16 / 8 = 2 coques per a la Marta i 8 / 8 = 1 coca per al Pau; el d'una coca, 0,5 pots per a la Marta i 1 pot per al Pau. Pas 2. El Pau renuncia a menys per fer pots (1 coca) i la Marta, per fer coques (0,5 pots). Si la Marta fa 16 coques i el Pau 8 pots, i intercanvien 6 coques per 4 pots (un preu d'1,5 coques per pot, entre 1 i 2), la Marta té 10 coques i 4 pots, i el Pau, 6 coques i 4 pots: en total, 16 coques i 8 pots. Resultat: especialitzats produeixen 16 coques i 8 pots, en lloc de 12 i 8. Què significa: l'intercanvi els deixa a tots dos millor que abans (la Marta passa de 8 a 10 coques i el Pau, de 4 a 6, amb els mateixos pots) perquè cadascú fa allò que li costa menys.

—Totes aquestes decisions es connecten en el flux circular de la renda. Les famílies ofereixen treball i capital a les empreses al mercat de factors i en reben rendes (salaris, lloguers, interessos i beneficis). Amb aquestes rendes compren béns i serveis a les empreses al mercat de béns i serveis, i els pagaments tornen a les empreses. Hi ha dos fluxos: el real (béns, serveis i factors) i el monetari (els pagaments en sentit contrari). Més endavant s'hi afegiran l'Estat, l'estalvi i l'exterior.

—No tota la producció passa pel mercat. Cuidar un familiar o cuinar a casa també és produir i crea valor, però no té preu i normalment queda fora del PIB; més endavant veuràs què implica això a l'hora de mesurar la riquesa d'un país.

—El flux circular és un model: deixa de banda molts detalls per mostrar una idea essencial. La despesa d'uns agents és la renda d'uns altres, i per això, si les famílies compren menys, les empreses ingressen menys i poden contractar menys gent. Tot el que entra al circuit torna a sortir, de manera que l'economia funciona com una xarxa on les decisions de cadascú afecten les dels altres.

Figura 2.1. Flux circular de la renda entre famílies i empreses: fluxos reals i monetaris. Famílies, Empreses, Mercat de béns i serveis, Mercat de factors; flux real (béns, serveis, factors) i flux monetari (despesa en consum; rendes: salaris, lloguers, interessos i beneficis).
Figura 2.1. Flux circular de la renda entre famílies i empreses: fluxos reals i monetaris

Activitats

  1. Classifica cada activitat en sector primari, secundari o terciari: a) una granja d'ous; b) una fàbrica de bicicletes; c) una perruqueria; d) una cooperativa que collita olives; e) un taller de reparació de mòbils; f) una empresa de transport escolar.
  2. Repeteix el cas si el Pau fes 8 coques o 4 pots en una jornada (i la Marta, igual que abans). Qui té avantatge comparatiu en els pots? Convé especialitzar-s'hi?
  3. Amplia. Les famílies decideixen estalviar més i gastar menys en consum. Explica, amb el flux circular, què els passa a les vendes de les empreses i a les rendes de les famílies.

Simulador

Cas · Les coques i els pots

Canvia el que pot fer cadascú en una jornada de 8 hores. El cost d'oportunitat d'un pot és les coques a què es renuncia per cada pot.

coques
pots
coques
pots
Cost d'oportunitat d'un pot per a la Marta2,0 coques
Cost d'oportunitat d'un pot per al Pau1,0 coques
Diferència (Marta − Pau)1,0 coques

Supòsit didàctic. Té avantatge comparatiu en els pots qui renuncia a menys coques per fer-ne un: el Pau.

2.2Creació de valor i funció de producció

Llibre, pàgs. 29–30

Les empreses no només produeixen: afegeixen valor. I cada treballador addicional no sempre aporta el mateix. Una empresa crea valor quan produeix béns o serveis que valen més que els consums intermedis. El valor afegit d'una fase és el valor de la seva producció menys el dels béns intermedis que ha comprat a una altra empresa. En el cas del pa (sense impostos), un pagès ven el blat per 1 €, un moliner ven la farina per 3 € i un forner ven el pa per 6 €. El valor afegit és 1 € (pagès), 3 − 1 = 2 € (moliner) i 6 − 3 = 3 € (forner); la suma, 1 + 2 + 3 = 6 €, coincideix amb el preu final. Per això només comptem el valor afegit: si sumàvem tot el que es ven, comptaríem la farina i el blat dues vegades.

—La funció de producció relaciona les quantitats de factors que s'utilitzen amb la quantitat màxima que s'obté. Per estudiar-la en el curt termini suposem que algun factor no es pot canviar (el forn, el local) i només varia el treball. Un petit obrador de galetes ha mesurat quantes galetes fa cada dia amb un forn i un nombre creixent de treballadors:

Treballadors0123456
Galetes per dia0205090120140150
Producte marginal203040302010
Producte mitjà202530302825

El producte marginal és el que afegeix una persona més, amb els altres factors fixos (de 2 a 3 treballadors, 90 − 50 = 40 galetes); el producte mitjà o productivitat és la producció per treballador (amb 5, 140 / 5 = 28). Al principi cada treballador afegeix més que l'anterior, perquè es reparteixen les tasques i s'aprofita millor el forn. A partir del quart, cada nou treballador afegeix menys: són els rendiments decreixents. La raó és que el forn, que no canvia, es va omplint de gent.

—La productivitat és la relació entre el que es produeix i els recursos que s'hi dediquen; la més coneguda és la del treball (producció per hora treballada). Si puja, es produeix més amb els mateixos recursos: per això preocupa els economistes, ja que és la base de poder pagar millors sous sense encarir els productes. Augmenta amb més capital, millor tecnologia i més formació.

—Hi ha dues maneres de mesurar si una forma de produir és «eficient». L'eficiència tècnica vol dir produir amb la mínima quantitat de recursos: una tècnica és tècnicament eficient si no n'hi ha cap altra que obtingui el mateix amb menys d'algun factor sense més d'un altre. L'eficiència econòmica vol dir fer-ho al cost més baix possible, i depèn dels preus dels factors. Imagina que per fer 100 unitats, la tècnica A necessita 4 treballadors i 1 màquina i la B, 2 treballadors i 3 màquines. Totes dues són tècnicament eficients: cap no usa menys d'un factor sense usar-ne més d'un altre. Amb un salari de 80 € al dia i una màquina de 50 € al dia, la A costa 4 · 80 + 1 · 50 = 370 € i la B, 2 · 80 + 3 · 50 = 310 €: la B és l'eficient econòmicament.

Activitats

  1. Un pagès ven blat per 2 €, un moliner ven farina per 5 € i un forner ven pa per 9 €. Calcula el valor afegit de cada fase i comprova que la suma coincideix amb el preu final.
  2. A l'obrador de galetes, un 7è treballador fa que la producció sigui de 154 galetes. Calcula'n el producte marginal i el producte mitjà. Què passa amb cada un?
  3. Amplia. Amb les tècniques A (4 treballadors, 1 màquina) i B (2 treballadors, 3 màquines), calcula quina és més barata si el salari puja a 120 € al dia (màquina, 50 €) i si, amb el salari a 80 €, la màquina passa a costar 130 € al dia.

2.3Costos de producció: fixos, variables i marginals

Llibre, pàgs. 30–32

Produir costa. Alguns costos s'han de pagar vulgui o no la caixa, i d'altres creixen amb cada unitat; saber-los separar és la clau per decidir. Els costos de producció són el valor de tots els recursos que una empresa fa servir. Es classifiquen segons com canvien amb la producció. Els costos fixos (CF) no depenen de la quantitat produïda i es paguen encara que no es produeixi res: el lloguer, les assegurances, els sous fixos. Els costos variables (CV) varien amb la producció: les matèries primeres o l'energia que gasta cada unitat. El cost total és CT = CF + CV. A més del que es paga amb diners (costos explícits), una empresa té costos implícits: el sou que no cobra el propietari que treballa en el seu negoci, o el que guanyaria si llogués el local. L'economia els compta com a costos perquè són costos d'oportunitat.

—Quan es divideix per la quantitat apareixen els costos unitaris. El cost mitjà (CMe) és CT / q; el cost variable mitjà és CV / q. El cost marginal (CMg) és el que afegeix produir una unitat més: CMg = variació del CT / variació de q. Per decidir si convé produir una mica més, la comparació útil és sempre amb el cost marginal. La cafeteria de la Pilar té aquests costos mensuals:

CostTipusImport
Lloguer del localFix1.100 € al mes
Sous fixosFix1.200 € al mes
Màquina de cafèFix150 € al mes
Assegurança i gestoriaFix150 € al mes
Ingredients i gasVariable3,60 € per menú

Els costos fixos sumen 1.100 + 1.200 + 150 + 150 = 2.600 € al mes, tant si en serveix 100 menús com 800. Els variables són 3,60 € per cada menú. Si serveix 400 menús, CV = 3,60 · 400 = 1.440 € i CT = 2.600 + 1.440 = 4.040 €; el cost mitjà és 4.040 / 400 = 10,10 € per menú. Si en serveix 800, CT = 5.480 € i CMe = 6,85 €: el cost mitjà ha baixat perquè els 2.600 € de costos fixos es reparteixen entre més menús.

—Aquest comportament es veu bé amb l'obrador de galetes, que té CF = 200 € i uns costos variables que creixen més de pressa a mesura que es produeix més (CV = 5q + 0,05q²):

Galetes (q)1020304050607080
Cost total255320395480575680795920
Cost mitjà25,5016,0013,1712,0011,5011,3311,3611,50

El cost mitjà baixa al principi (es reparteixen els costos fixos) i després torna a pujar (pesen els variables). El cost marginal creix amb la producció: de 60 a 70 galetes, (795 − 680) / 10 = 11,50 €. Fixa't que el cost marginal talla el cost mitjà pel seu punt més baix: mentre el marginal és inferior al mitjà, el mitjà baixa; quan el supera, el mitjà puja. El mínim, a q ≈ 63,25 galetes, és de CMe ≈ 11,32 €.

—En el curt termini, una empresa pot decidir si produeix o tanca. Continuar té sentit mentre els ingressos cobreixin els costos variables i la resta de costos evitables, perquè els fixos inevitables es paguen igualment. Per això un negoci pot aguantar un temps perdent diners: seguir obert cobreix una part dels fixos.

Figura 2.2. Cost marginal, cost mitjà i cost variable mitjà de l'obrador de galetes (supòsit didàctic). Obrador: CF 200 €, CV = 5q + 0,05q². CMe 25,5 / 16 / 13,17 / 12 / 11,5 / 11,33 / 11,36 / 11,5; mínim a q ≈ 63 (11,32 €). Supòsit didàctic.
Figura 2.2. Cost marginal, cost mitjà i cost variable mitjà de l'obrador de galetes (supòsit didàctic)

Activitats

  1. Classifica els costos de la cafeteria en fixos o variables: a) el lloguer del local; b) els tomàquets i els ous; c) el sou d'una cuinera amb contracte fix; d) el gas dels fogons, que es gasta segons els menús cuinats; e) l'assegurança; f) les bosses per emportar.
  2. Amb CF = 2.600 € i un cost variable de 3,60 € per menú, calcula el cost variable, el cost total i el cost mitjà si en serveix 500 al mes.
  3. Amplia. Amb la taula de l'obrador, calcula el cost marginal de passar de 50 a 60 galetes i digues si el cost mitjà puja o baixa en aquest tram. Per què?

Classifica

Activitat 7 · Fix o variable?

Classifica cada cost de la cafeteria.

El lloguer del local.

Els tomàquets i els ous.

El sou d'una cuinera amb contracte fix.

El gas dels fogons, segons els menús cuinats.

L'assegurança.

Les bosses per emportar.

Simulador

Cas · El cost mitjà de la cafeteria

Canvia els menús servits al mes i mira el cost variable, el total i el mitjà. Els costos fixos són 2.600 € al mes.

menús
€
€
Cost variable total1.440 €
Cost total4.040 €
Cost mitjà per menú10,10 €

El cost mitjà baixa en servir més menús perquè els costos fixos es reparteixen entre més unitats.

2.4El benefici i el llindar de rendibilitat

Llibre, pàgs. 32–33

Una empresa guanya diners quan ingressa més del que gasta. El llindar de rendibilitat diu a partir de quantes unitats comença el guany. Els ingressos totals (IT) són el preu per la quantitat venuda: IT = p · q. El benefici és la diferència entre ingressos i costos: B = IT − CT. Si és positiu, hi ha guany; si és negatiu, hi ha pèrdues. Una empresa pot ingressar molt i guanyar poc: el benefici depèn dels costos, no només de les vendes. Per això la Pilar, tot i vendre més, pot acabar el mes gairebé igual. El llindar de rendibilitat és la quantitat a partir de la qual el benefici deixa de ser negatiu: aquella en què els ingressos igualen els costos totals. El marge de cada unitat venuda és la diferència entre el preu i el cost variable per unitat. Com que aquest marge és el que cobreix els costos fixos, el llindar és Q* = CF / (p − cv); com que no es pot vendre una fracció de menú, s'arrodoneix cap amunt.

Cas · El llindar de la cafeteria

Cas fictici.

La Pilar cobra 9,50 € per menú i cada menú li costa 3,60 € d'ingredients i gas; els costos fixos són 2.600 € al mes. Quants menús ha de vendre per no perdre diners i quin benefici té si en ven 600? (supòsit didàctic) Pas 1. El marge de cada menú és 9,50 − 3,60 = 5,90 €. El llindar és 2.600 / 5,90 = 440,7, és a dir, 441 menús. Amb 441 menús ingressa 441 · 9,50 = 4.189,50 € i el seu cost total és 2.600 + 3,60 · 441 = 4.187,60 €: guanya 1,90 €. Pas 2. Amb 200 menús perd 5,90 · 200 − 2.600 = −1.420 € i amb 400, −240 €. Amb 600 menús, B = 5,90 · 600 − 2.600 = 940 €. Resultat: ha de vendre 441 menús al mes per no perdre, i amb 600 en guanya 940 €. Què significa: el marge dels primers 440 menús paga sobretot els fixos; el guany comença a partir del 441, i cada menú extra aporta 5,90 €. La taula següent mostra el benefici de la cafeteria a diferents nivells de vendes. Fixa't que els ingressos i els costos s'igualen just en passar dels 440 menús.

Menús al mes200400441600800
Ingressos totals (€)1.9003.8004.189,505.7007.600
Cost total (€)3.3204.0404.187,604.7605.480
Benefici (€)−1.420−2401,909402.120

—El llindar canvia amb les condicions. Si el preu puja, el marge és més gran i el llindar baixa; si pugen els costos fixos o els variables, el llindar puja. També es mira el marge de seguretat: la distància entre el que es ven i el llindar. Amb 600 menús, la Pilar està 600 − 441 = 159 menús per sobre, i les vendes poden caure un 26,5 % abans de perdre diners (159 / 600). El llindar no depèn de quant es vengui, sinó de l'estructura de costos i del preu: amb uns costos fixos molt alts cal vendre molt, i amb un marge per unitat alt n'hi ha prou amb poc. Aquest càlcul suposa que el preu i el cost per menú no canvien.

Figura 2.3. Ingressos totals, costos totals i llindar de rendibilitat de la cafeteria (supòsit didàctic). Cafeteria: CF 2.600 €, cv 3,60 €, preu 9,50 €; llindar 441 menús (≈ 4.190 €). Supòsit didàctic.
Figura 2.3. Ingressos totals, costos totals i llindar de rendibilitat de la cafeteria (supòsit didàctic)

Activitats

  1. Calcula el nou llindar de la cafeteria si el preu del menú puja a 10,50 € i, per separat, si el lloguer puja 300 € al mes (preu 9,50 €).
  2. Amplia. Quants menús ha de vendre la Pilar per guanyar 1.000 € al mes amb el preu de 9,50 €? Comprova el resultat calculant el benefici.

Simulador

Cas · El llindar de la cafeteria

Canvia el preu, el cost variable, els costos fixos i els menús venuts. El llindar és CF / (preu − cost variable).

€
€
€
menús
Marge per menú5,90 €
Llindar de rendibilitat440,7 menús
Benefici mensual940 €

El llindar real s'arrodoneix cap amunt: 441 menús. Si el preu o els costos canvien, el llindar es mou.

2.5Producció a llarg termini: economies d'escala

Llibre, pàg. 34

A llarg termini l'empresa pot adaptar-ho tot, també la mida. Créixer abarateix cada unitat, fins que deixa de fer-ho. Al llarg termini l'empresa pot variar tots els factors: ampliar el local, comprar més màquines. Si duplica tots els factors i la producció es multiplica per més de dos, hi ha rendiments d'escala creixents; si es multiplica per dos exactament, són constants; si per menys de dos, decreixents. Quan el cost mitjà baixa en créixer la mida de l'empresa parlem d'economies d'escala: comprar a l'engròs, especialitzar la feina i fer servir maquinària més gran. Quan puja, hi ha deseconomies d'escala: la coordinació és més difícil, hi ha més burocràcia i es perd el contacte amb el client. Un obrador pot tenir aquestes mides:

Producció mensual1004008001.600
Cost mitjà (€ per unitat)12,009,008,009,50

Les economies d'escala poden ser internes, quan depenen de la mida de l'empresa, o externes, quan depenen de la del sector: un polígon amb proveïdors, transportistes i mà d'obra formada abaixa els costos de tots els qui hi són. Fins a 800 unitats hi ha economies d'escala; a partir d'aquí, deseconomies. La mida mínima eficient és la que té el cost mitjà més baix (entre aquestes mides, 800). Això explica que hi hagi petits negocis que sobreviuen en nínxols i grans empreses que dominen d'altres sectors. Ara bé, créixer sense límit tampoc no és sempre possible: el mercat pot ser massa petit per vendre tanta producció, i una empresa gegant pot patir els costos de coordinar-se. Per això molts negocis busquen la mida que els permet produir al cost mitjà més baix sense perdre el contacte amb els clients. Quan una empresa decideix créixer, la pregunta és si les vendes addicionals compensaran els costos fixos nous que haurà de pagar cada mes.

Activitats

  1. Un taller de ceràmica duplica tots els factors i la producció passa de 100 a 180 peces. Quin tipus de rendiments d'escala hi ha? Què li convé pensar abans de créixer més?

Els números del barri · La cuina de la cafeteria

Llibre, pàgs. 35–36

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

La cafeteria de la Pilar tenia un tendal verd i, a dins, olor de sofregit des de les nou del matí. Aquell dimarts d'octubre, la Inés Varela havia portat el grup per la porta de la cuina, que era, deia ella, l'única on es veia la feina de debò. En Hugo es va quedar dret, a prop de la porta, amb la carpeta de l'Observatori contra el pit. La Lucía i la Salma es van asseure en un tamboret, i en Dani va mirar amb curiositat els coladors penjats.

A la taula de metall hi havia una caixa de tomàquets, uns manats de julivert i una safata d'ous. La Pilar hi tenia la tauleta al davant i un bolígraf que anava passant d'una mà a l'altra. En Toño, el cuiner, s'eixugava les mans al davantal.

La Pilar, amb tauleta i bolígraf, parla amb en Toño, amb davantal; a la taula, verdures.
La Pilar, amb tauleta i bolígraf, parla amb en Toño, amb davantal; a la taula, verdures.

—Aquest mes hem fet més menús que mai —va dir la Pilar, sense aixecar els ulls de la pantalla—. Dos-cents més que l'octubre passat. I mireu això.

Va girar la tauleta. A la columna del final, el número era tan petit que en Hugo va pensar que s'havia equivocat.

—Venem més i guanyem quasi igual —va dir en Toño—. Jo li dic que serà culpa dels tomàquets.

—Els tomàquets no tenen la culpa de tot —va riure la Pilar—. Però quan començo a fer números em ve set.

La Inés va deixar la carpeta sobre la taula.

—Fem-ho com a l'aula —va dir—. Apunteu. Pilar, què es paga cada vegada que surt un menú?

—Els ingredients —va dir en Toño, i va començar a comptar amb els dits—. La verdura, el pa, els ous, l'oli, el gas dels fogons. Entre una cosa i l'altra, tres euros seixanta per menú, més o menys. Si en faig el doble, gasto el doble d'ingredients. Si no en faig cap, no en gasto.

—Aquesta és una llista —va dir la Inés—. L'altra?

La Pilar es va aixecar i va anar fins a un full enganxat a la porta de la nevera, ple de fletxes i d'una lletra de pressa.

—El lloguer del local, mil cent euros al mes. Els sous fixos, mil dos-cents. La màquina de cafè, cent cinquanta. L'assegurança i la gestoria, cent cinquanta més. —Va fer una pausa—. Això ho pago igual si venen vint clients que si en vénen dos-cents. Fins i tot si un dia plou i no ve ningú.

En Hugo va apuntar «2.600» a la llibreta i el va subratllar dues vegades.

—I el menú, a quant el veneu? —va preguntar la Lucía.

—A nou euros cinquanta.

—Doncs de cada menú en queda molt —va dir en Dani—. Nou cinquanta menys tres seixanta... cinc noranta.

—Cinc euros noranta —va dir la Salma, que ja ho havia escrit.

—Sí, però aquests cinc noranta no són meus —va dir la Pilar—. Primer han de cobrir el lloguer, els sous i la màquina. Quan els fixos ja estan coberts, comença a ser meu alguna cosa. El problema és que no sé en quin moment del mes arriba. Si és el dia dotze o el vint-i-cinc.

En Toño va deixar la tassa sobre la taula.

—O si no hi arriba —va dir, més baix.

Ningú no va dir res. A la porta, en Hugo va mirar el full de la nevera, la xifra subratllada, el rellotge de paret que marcava les onze. Des de la sala va arribar la veu d'un client que demanava un cafè amb llet, i el soroll d'una cullereta contra un plat. Ningú no es va moure.

La Inés va agafar el bolígraf de la Pilar, va escriure una sola línia a la tauleta i la va girar perquè tots la poguessin llegir: «Quants menús al mes?».

La Pilar va mirar la pantalla, després en Toño, després el full de la nevera.

—Digueu-m'ho vosaltres —va dir.

Situació d'aprenentatge: Els números d'un negoci

Llibre, pàg. 37

Activitats individuals

  • Classifica els costos de la floristeria de les dades en fixos i variables.
  • Calcula'n el cost fix total i el marge de cada ram.
  • Calcula'n el llindar i el cost mitjà de 300 rams.

Activitats en grup

  • Trieu un negoci del barri que pugueu observar i decidiu quines xifres cal buscar.
  • Dissenyeu un full amb els costos fixos, els variables i el preu, amb la font de cada xifra.
  • Proposeu dues maneres d'abaixar el llindar i calculeu-ne l'efecte.

Dades. Floristeria fictícia: lloguer, 900 € al mes; sous fixos, 1.000 €; assegurança, 100 €. Cada ram es ven a 12 € i costa 5 € de flors i paper. Per al grup: pujar el preu a 13 € o negociar un lloguer de 800 €. Comprovació individual. Sense ajuda: una taverna d'entrepans (fictícia) té 1.500 € de costos fixos al mes; cada entrepà costa 2,50 € i es ven a 6 €. Calcula'n el llindar i el benefici si en ven 600.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «Els números d'un negoci» → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Quant produïm per hora treballada?

Llibre, pàg. 38

Una manera de saber si una economia aprofita bé els seus recursos és mirar la productivitat del treball: el valor de tot el que es produeix dividit per les hores que es treballen. Eurostat, l'oficina estadística de la Unió Europea, publica un índex de la productivitat real per hora treballada que pren com a base l'any 2015 (valor 100). Si l'índex puja, cada hora treballada produeix més que el 2015. L'any 2025, l'índex era de 103,25 a Espanya, de 107,42 a la UE-27, de 107,11 a Alemanya i de 101,68 a França.

Figura 2.4. Productivitat real per hora treballada, 2015-2025 (índex 2015 = 100): Espanya, Alemanya, França i UE-27. Eurostat nama_10_lp_ulc, 2015-2025, índex 2015 = 100: ES 103,25, UE-27 107,42, DE 107,11, FR 101,68 el 2025.
Figura 2.4. Productivitat real per hora treballada, 2015-2025 (índex 2015 = 100): Espanya, Alemanya, França i UE-27

—Això vol dir que, en deu anys, la productivitat per hora ha crescut un 3,25 % a Espanya, un 7,42 % de mitjana a la UE-27, un 7,11 % a Alemanya i un 1,68 % a França. A Espanya, la diferència amb la UE-27 és de 4,17 punts d'índex. Com a taxa anual composta mitjana, és d'un 0,32 % a Espanya i d'un 0,72 % a la UE-27: percentatges modestos que, en deu anys, s'acumulen.

—Cal llegir l'índex amb cura. Tots els països valen 100 el 2015, de manera que l'índex compara com ha crescut la productivitat de cada país des d'aquell any, no quant produeix cada hora a cada lloc. Que Alemanya tingui un índex més alt no vol dir que produeixi més per hora que França en termes absoluts, sinó que ha crescut més des del 2015. Tampoc no explica per què, i un sol any s'ha de mirar amb prudència: els economistes apunten diversos factors (la inversió en capital i tecnologia, la formació de les persones, la mida de les empreses o el pes de cada sector), però aquestes dades soles no permeten dir quin hi pesa més. Caldria comparar sectors i empreses per saber-ho.

—Per a una empresa, més productivitat vol dir produir més amb les mateixes hores: baixa el cost per unitat i es pot, si es vol, pagar més. Per a un país, és la base per créixer sense treballar més hores. Però una xifra mitjana no diu res d'una empresa concreta ni de com es reparteix el guany entre salaris i beneficis.

Font: Eurostat, nama_10_lp_ulc, productivitat real per hora treballada (índex 2015 = 100), 2015-2025 (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 39

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Calcula

Activitat 19 · El llindar del forn

Un forn té 1.800 € de costos fixos al mes; cada barra costa 0,40 € i es ven a 1,20 €. Quantes barres ha de vendre al mes per no perdre diners?

barres

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, quins costos que paga la Pilar cada mes són fixos i quins són variables? Per què no té la sensació de guanyar més tot i vendre més menús?

Solució: Fixos: lloguer (1.100 €), sous (1.200 €), màquina de cafè (150 €), assegurança i gestoria (150 €). Variables: ingredients i gas (3,60 € per menú). No guanya més perquè els primers menús només cobreixen els costos fixos.

14. (aplicació) Tria un negoci del barri (un forn, una botiga de bicicletes, una copisteria). Escriu-ne quatre costos fixos i quatre de variables, amb imports ficticis, i calcula'n el cost mitjà si produeix 300 unitats.

Solució: Resposta oberta; s'avalua la classificació coherent i el càlcul CMe = (CF + CV) / 300.

15. (càlcul) Amb les dades de l'informe, calcula quants punts més creix l'índex d'Alemanya que el d'Espanya entre el 2015 i el 2025, i quants punts menys creix Espanya que la UE-27.

Solució: 107,11 − 103,25 = 3,86 punts; 107,42 − 103,25 = 4,17 punts.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Quan una empresa duplica la producció, el cost mitjà per unitat es redueix sempre a la meitat». Fes servir els menús de la cafeteria (400 i 800) per comprovar-ho i digues què no és cert.

Solució: 400 menús: CMe = 4.040 / 400 = 10,10 €; 800 menús: CMe = 5.480 / 800 = 6,85 €. La meitat de 10,10 seria 5,05 €. No és cert perquè només es reparteixen els costos fixos; els variables per menú es mantenen.

17. (document) Llegeix la dada de la caixa de 2.1. Quin percentatge de les persones ocupades de Catalunya treballa fora dels serveis? Serveix el pes dels serveis per dir que un territori és més ric? Per què?

Solució: (55,0 + 651,7 + 262,0) / 3.999,9 = 24,2 %. No: el pes dels serveis diu com s'organitza l'ocupació, no quant es produeix per persona ni quina és la renda.

18. (debat d'aula) «Convé que una economia es concentri en els pocs sectors on és més productiva.» Prepara dos arguments a favor i dos en contra, amb una dada o un exemple per a cadascun, i participa en el debat respectant els torns de paraula.

Solució: Resposta oberta; s'avalua arguments coherents, ús de dades i respecte dels torns.

19. (anàlisi) Un forn té 1.800 € de costos fixos al mes; cada barra costa 0,40 € de farina i energia i es ven a 1,20 €. Calcula'n el llindar. Guanya diners si en ven 2.000 al mes?

Solució: Marge 1,20 − 0,40 = 0,80 €; llindar 1.800 / 0,80 = 2.250 barres. Amb 2.000 barres: 0,80 · 2.000 − 1.800 = −200 €; no guanya, perd 200 €.

20. (transferència individual, sense ajuda) Imagina un negoci petit del barri. En vuit o deu línies, descriu què produeix, els seus costos fixos i variables, el preu, el llindar de rendibilitat i dues maneres d'abaixar-lo.

Solució: Resposta oberta; s'avalua que hi siguin tots els elements i que el llindar es calculi bé.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 40

Producció, costos i beneficis

  • Sectors
    • Primari, secundari i terciari
    • Divisió del treball i avantatge comparatiu
    • Flux circular de la renda
  • Producció
    • Valor afegit
    • Funció de producció, producte marginal i mitjà
    • Rendiments decreixents i productivitat
    • Eficiència tècnica i econòmica
  • Costos
    • Fixos, variables i totals
    • Cost mitjà i cost marginal
  • Benefici
    • Ingressos totals i benefici
    • Llindar de rendibilitat: Q* = CF / (p − cv), amb p > cv
  • Escala
    • Economies i deseconomies d'escala
    • Mida mínima eficient

Resum

Produir és transformar factors productius en béns i serveis, i l'activitat econòmica es reparteix en tres sectors. La divisió del treball permet produir més, i l'avantatge comparatiu (renunciar a menys) explica per què compensa especialitzar-se i intercanviar dins del flux circular de la renda. Les empreses creixen quan afegeixen valor; la funció de producció mostra que, amb un factor fix, el producte marginal acaba baixant (rendiments decreixents) i que cal distingir l'eficiència tècnica de l'econòmica. Els costos es divideixen en fixos i variables; el cost mitjà baixa quan es reparteixen els fixos i el cost marginal, en una corba en U, el talla pel mínim. El benefici és la diferència entre ingressos i costos totals, i el llindar de rendibilitat, Q* = CF / (p − cv), indica quantes unitats cal vendre per no perdre. Al llarg termini, les economies d'escala abaixen el cost per unitat, fins que les deseconomies el tornen a pujar. Cada negoci combina, doncs, factors, costos i decisions de mida, i convé revisar-los amb números abans de créixer, perquè vendre més no sempre vol dir guanyar més. Els models d'aquesta unitat, tot i ser simples, ajuden a veure on es perd o es guanya.

Vés al test →