L'escassetat és la distància entre unes necessitats il·limitades i uns recursos limitats, i obliga a triar. Tota decisió té un cost d'oportunitat: el valor de la millor alternativa descartada, no la suma de totes. En decidir comparem costos i beneficis; ignorem els costos irrecuperables i triem al marge, mentre el benefici marginal supera el cost marginal. Els incentius (econòmics, socials i ètics) canvien les decisions, i la societat també ha d'equilibrar eficiència i equitat. No sempre decidim amb racionalitat: l'economia conductual descriu biaixos previsibles com l'ancoratge o l'aversió a la pèrdua, i la teoria de jocs analitza decisions que depenen de les dels altres, com el dilema del presoner, en què la repetició pot afavorir la cooperació, però no la garanteix. Les societats resolen què, com i per a qui produir amb mercats, amb planificació o, més sovint, amb economies mixtes; la frontera de possibilitats de producció mostra el cost d'oportunitat creixent i les combinacions màximes possibles (les interiors són ineficients). Finalment, l'economia fa servir models, hipòtesis i dades, i separa els fets de les opinions: una afirmació positiva es pot comprovar, una de normativa depèn de valors. Cada decisió, doncs, combina números, biaixos i valors.
Escassetat
- Necessitats il·limitades i recursos limitats
- Factors productius i agents econòmics
- Cost d'oportunitat
Triar
- Costos explícits, implícits i irrecuperables
- Decisió al marge i utilitat marginal
- Incentius, eficiència i equitat
Decidir
- Biaixos: relativitat, manada, dotació, ancoratge, pèrdua
- Teoria de jocs: dilema del presoner i jocs repetits
Sistemes
- Mercat, planificació i economia mixta
- Frontera de possibilitats de producció
Models
- Hipòtesi, teoria i model
- Positiu, normatiu, micro i macro