Situació de partida
Llibre, pàgs. 9–10

És setembre a l'Institut Ribera Nord i la Inés Varela comença el curs d'Economia amb una votació: el grup ha de triar a què dedicarà una tarda de divendres. En Hugo, la Lucía, la Salma, en Dani, la Martina i l'Iker descobreixen que triar és més difícil del que semblava, perquè cada opció que s'escull en deixa unes altres fora. Aquest curs recolliran dades del seu barri per fer un informe, l'Observatori econòmic de Valldelana, i tot comença amb una pregunta: què deixem de fer quan fem una cosa?
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar per què l'escassetat obliga a triar i calcular el cost d'oportunitat d'una decisió
- Comparar beneficis i costos explícits, implícits i irrecuperables i decidir al marge
- Descriure com els incentius, l'eficiència i l'equitat condicionen les decisions
- Reconèixer biaixos de decisió i analitzar un joc senzill, com el dilema del presoner
- Comparar sistemes econòmics, llegir una frontera de possibilitats de producció i distingir fets d'opinions
Per començar
- Pensa en l'última vegada que vas haver de triar entre dues coses que volies fer a la mateixa hora. Què vas triar i què vas deixar de fer?
- Si tinguessis tots els diners del món, deixaries de triar? I si tinguessis tot el temps del món?
- Creus que decidim sempre de manera racional? Posa un exemple de quan no.
- Qui decideix què es produeix al teu barri: les botigues, els veïns, l'ajuntament o tots alhora?
Mapa de la unitat

1.1Escassetat, necessitats i cost d'oportunitat
Llibre, pàgs. 11–12
Tenim més desitjos que recursos: per això triar és inevitable, i cada elecció té un preu que no sempre es veu. La paraula economia ve del grec i volia dir «administrar la casa». Avui l'entenem com la ciència social que estudia com satisfer el millor possible les necessitats humanes amb recursos escassos: és la definició clàssica de Lionel Robbins (1932), que parla d'una relació entre fins i mitjans escassos amb usos alternatius. Una necessitat és la sensació de mancança unida al desig de satisfer-la. N'hi ha de bàsiques (menjar, habitatge, salut) i d'altres que apareixen quan aquestes ja estan cobertes (oci, reconeixement, formació). La piràmide de Maslow les ordena en cinc nivells, però no és una escala rígida: hi ha qui renuncia a dormir bé per un objectiu que valora més.
—Les necessitats són pràcticament il·limitades; els recursos (temps, treball, capital, recursos naturals) són limitats. Aquesta diferència és l'escassetat. No és el mateix que pobresa: també és escàs el temps d'una persona rica. Com que no es pot tenir tot, cal triar.
—Algunes necessitats són individuals (menjar, vestir-se) i altres col·lectives, que només se satisfan en grup (seguretat, escoles, carrers il·luminats) i les cobreix sobretot l'Estat.
—Per produir els béns i serveis que cobreixen necessitats calen factors productius: la terra (recursos naturals; solen cobrar rendes), el capital (maquinària, eines, instal·lacions; interessos), el treball (les capacitats de les persones; salaris) i la iniciativa empresarial (organitzar els altres factors; beneficis). Un bé és econòmic si és escàs en relació amb la necessitat que cobreix (un llibre, una bicicleta) i lliure si és tan abundant que no cal triar (l'aire net; en una ciutat contaminada ja costa filtres). Els serveis són prestacions intangibles, com una classe de repàs.
—Els béns es poden classificar de moltes maneres: de consum (unes sabatilles) o de capital (una màquina de cosir); intermedis (la farina) o finals (el pa); complementaris (cafè i llet) o substitutius (autobús i tramvia); públics (no rivals ni excloibles, com l'enllumenat) o privats (un llibre comprat a la llibreria).
—La tecnologia tampoc no elimina l'escassetat: segons l'economista Erik Brynjolfsson, la intel·ligència artificial fa quasi gratuït reproduir informació, però continua sent escàs el talent humà excepcional (criteri, creativitat, lideratge).
—Els tres agents econòmics (les famílies, les empreses i l'Estat) decideixen cada dia: una família tria entre estalviar i gastar; una empresa, entre comprar maquinària i pujar sous; l'Estat, entre ajudar a pagar llibres de text o ampliar una carretera. Sempre hi ha una renúncia, i l'economia la mesura amb el cost d'oportunitat: el valor de la millor alternativa a la qual es renuncia en prendre una decisió. Compte: és la del millor pla que descartes, no la suma dels altres.
Cas · Una tarda de dissabte
Cas fictici.
La Lucía ha de decidir com passarà el dissabte a la tarda. De cada opció coneix el preu i el màxim que estaria disposada a pagar (el valor que li dona). La diferència entre aquest valor i el preu és l'excedent: el que hi guanya. Quina opció li convé i quin és el cost d'oportunitat de triar-la? (supòsit didàctic)
| Opció | Preu | Valor per a ella | Excedent |
|---|---|---|---|
| A · Concert | 18 € | 30 € | 12 € |
| B · Partit de bàsquet | 10 € | 25 € | 15 € |
| C · Taller de ceràmica | 22 € | 32 € | 10 € |
- L'excedent és valor menys preu: A, 30 − 18 = 12 €; B, 25 − 10 = 15 €; C, 32 − 22 = 10 €. Li convé la B, perquè és la que més hi guanya. Pas 2. El cost d'oportunitat de triar la B és el valor de la millor alternativa descartada: l'excedent de l'A, 12 €. No és 12 + 10 = 22 €, perquè només es pot fer una cosa a la vegada. Resultat: tria el partit (excedent de 15 €) i renuncia a 12 €. Què significa: que una opció costi menys no vol dir que sigui la millor; compta el que hi guanyes i el que deixes de guanyar.

Activitats
- Tria quatre béns o serveis que has fet servir avui. Classifica'ls en bé o servei i indica de quin factor productiu depèn sobretot la seva producció (terra, capital, treball o iniciativa empresarial).
- Repeteix el cas si el taller de ceràmica fos un valor de 36 € per a la Lucía en lloc de 32 €. Quina opció tria i quin és ara el cost d'oportunitat?
- Amplia. Una amiga et regala una entrada per a un concert que no pots revendre. L'única alternativa és una altra entrada de 40 € que valores en 50 € (només pots anar a un dels dos concerts). Quin és el cost d'oportunitat d'anar al concert gratuït? Digues per què «gratis» no vol dir «sense cost».
Simulador
Cas · Una tarda de dissabte
Canvia el preu i el valor de cada opció. L'excedent és valor menys preu; el cost d'oportunitat és el de la millor alternativa descartada (la triada és la B).
Supòsit didàctic. Amb la B triada, el cost d'oportunitat és 12 € (l'excedent de l'A), no 22 €.

1.2Cost-benefici, incentius, eficiència i equitat
Llibre, pàgs. 13–14
Decidim comparant el que hi guanyem amb el que hi perdem; els incentius canvien aquesta comparació, i la societat també es pregunta si el resultat és just. Decidir bé és fer una anàlisi cost-benefici: posar al costat el que s'espera guanyar i el que s'espera perdre. Els costos explícits suposen una despesa de diners (la quota, el material). Els costos implícits no es paguen amb diners, però són cost d'oportunitat: el temps o els ingressos que deixes de tenir en l'alternativa que descartes. I hi ha un tercer cost que s'ha de saber ignorar: el cost irrecuperable, el que ja s'ha pagat i no es pot recuperar passi el que passi (per exemple, una matrícula no reemborsable). Com que ja és pagat tant si continues com si no, no ha d'influir en la decisió d'ara.
—Gairebé mai no es decideix «tot o res»: es tria al marge, és a dir, es mira si val la pena fer una mica més. Es compara el benefici marginal (el que s'afegeix amb una unitat més) amb el cost marginal (el que costa aquesta unitat). Mentre el benefici marginal superi el cost marginal, convé continuar; quan el cost el supera, cal parar. Sovint passa per la utilitat marginal decreixent: la satisfacció de cada unitat addicional és menor que la de l'anterior (el primer tros de pizza té molt més gust que el cinquè). Per això l'aigua, tot i ser imprescindible, costa menys que un diamant: el preu també depèn de l'oferta, no només de la utilitat (la «paradoxa de l'aigua i els diamants» que va plantejar Adam Smith).
Cas · Una hora més a la fleca
Cas fictici.
Una fleca d'un carrer de Valldelana (fictícia) es planteja obrir cada tarda fins a sis hores extra. De cada hora ha calculat quant ingressarà de més i quant li costarà de més (el sou de l'ajudant, la llum, el forn). Quantes hores convé obrir? (supòsit didàctic)
| Hora extra | Ingrés marginal | Cost marginal | Benefici marginal |
|---|---|---|---|
| 1a | 60 € | 20 € | 40 € |
| 2a | 52 € | 20 € | 32 € |
| 3a | 44 € | 22 € | 22 € |
| 4a | 36 € | 26 € | 10 € |
| 5a | 26 € | 30 € | −4 € |
| 6a | 16 € | 34 € | −18 € |
- Les quatre primeres hores aporten 40, 32, 22 i 10 € de benefici; la 5a i la 6a, −4 € i −18 €: costen més del que ingressen. Pas 2. Convé obrir fins a la 4a hora, perquè és l'última amb benefici marginal positiu. El guany addicional és 40 + 32 + 22 + 10 = 104 € per tarda. Si n'obrís sis, només guanyaria 104 − 4 − 18 = 82 € de més, tot i ingressar-ne 234 €. Resultat: obrir quatre hores extra dona 104 € més per tarda. Què significa: no cal maximitzar els ingressos, sinó el benefici; s'atura quan el cost de l'última hora supera el que s'hi guanya.

—Un incentiu és allò que ens motiva a actuar d'una manera o d'una altra. Els econòmics són preus, subvencions o multes; els socials són el reconeixement o la crítica del grup, i els ètics són els valors propis. Un canvi d'incentius canvia les decisions, de vegades en sentit contrari al previst.
—L'eficiència és aprofitar al màxim els recursos escassos; sovint es mesura amb la productivitat, és a dir, la producció obtinguda per cada unitat de recurs (per exemple, el PIB per hora treballada). L'equitat és que el resultat es reparteixi de manera justa. Les dues metes poden xocar: algunes formes de redistribució poden alterar els incentius i, per tant, el que es produeix. Arthur Okun ho va il·lustrar amb la imatge del cubell esquerdat: si transfereixes diners dels rics als pobres amb un cubell que goteja, part dels diners es perd pel camí (administració, menys incentius per treballar). La pregunta no és «eficiència o equitat?», sinó quanta eficiència estem disposats a cedir per guanyar equitat, i això depèn de valors, no només de càlculs.
Activitats
- Una persona paga un curs de 180 € que no es pot reemborsar. El primer dia descobreix que no li agrada gens. Hauria de continuar només perquè ja l'ha pagat? De quin tipus de cost parlem?
- Calcula el benefici addicional de la fleca si el cost marginal de cada hora fos 6 € més alt. Fins a quina hora convé obrir?
- Amplia. Una ciutat vol reduir el soroll nocturn. Proposa un incentiu econòmic, un de social i un d'ètic, i digues quin creus que seria més eficaç i per què.
Simulador
Cas · Una hora més a la fleca
Tria quantes hores extra obre la fleca i mira el benefici addicional per tarda. Les hores s'obren en ordre, de la 1a a la 6a.
Benefici marginal de cada hora: 40, 32, 22, 10, −4 i −18 €. Passada la 4a hora, el benefici total baixa.

1.3Economia conductual i teoria de jocs
Llibre, pàgs. 15–16
No sempre decidim com ho faria un ordinador: tenim biaixos previsibles. I quan el resultat de la meva decisió depèn de la teva, entrem al terreny de la teoria de jocs. Molts models parteixen de persones racionals: que pensen abans d'actuar, anticipen conseqüències i trien el que més els convé. L'economia conductual estudia on i per què ens n'allunyem, perquè els errors no són aleatoris: són previsibles. Els efectes més coneguts són cinc. La relativitat: triem comparant, i un rellotge «rebaixat de 120 a 80 €» ens sembla millor que un d'igual a 80 € sense rebaixa. La manada: imitem el grup. La dotació: valorem més el que ja tenim, i demanem més per vendre una cosa del que pagaríem per comprar-la. L'ancoratge: la primera xifra que veiem influeix en les següents. I l'aversió a la pèrdua: perdre 9 € ens fa més mal que el plaer de guanyar-ne 10. Keynes en va dir «esperits animals»: els impulsos emocionals que també mouen l'economia. Això no vol dir que siguem irracionals sense remei. Herbert Simon va parlar de racionalitat limitada: tenim poca informació, poc temps i poca capacitat de càlcul, i fem servir regles pràctiques que sovint funcionen i, de vegades, fallen. Conèixer els biaixos no els elimina, però ajuda a frenar-los: escriure els criteris abans de mirar les opcions, comparar amb una referència externa, deixar passar un dia abans de decidir o demanar l'opinió d'algú que no hi tingui res en joc.
—Quan el resultat d'una decisió depèn també del que decideixen els altres, tenim un joc estratègic, i la teoria de jocs l'analitza. Hi ha uns jugadors, unes estratègies possibles i uns pagaments (els guanys) per a cada combinació. Una estratègia dominant és la que és millor sigui quina sigui la jugada de l'altre; un equilibri de Nash és una combinació d'estratègies en què ningú no guanya canviant sol la seva. El dilema del presoner n'és el cas més famós: allò que seria millor per a tots dos (cooperar) no és un equilibri, perquè cadascú té incentiu a trair. Imaginem dues botigues d'esport úniques d'un poble (duopoli), que poden posar el preu alt o baix. Els guanys mensuals (en milers d'euros) són aquests, amb la botiga A a l'esquerra de cada parella i la B a la dreta:
| B posa preu alt | B posa preu baix | |
|---|---|---|
| A posa preu alt | 6 ; 6 | 2 ; 8 |
| A posa preu baix | 8 ; 2 | 4 ; 4 |
Si B posa preu alt, A guanya 6 amb preu alt i 8 amb preu baix; si B el posa baix, A guanya 2 amb preu alt i 4 amb preu baix. En tots dos casos li convé el preu baix: és la seva estratègia dominant, i per simetria la de B. L'equilibri és (baix, baix), amb 4 i 4, encara que (alt, alt) els donaria 6 i 6: cada botiga fa el millor per a ella i entre totes dues ho empitjoren (acordar els preus seria il·legal, com veuràs a la unitat 4).
—Si el joc es repeteix moltes vegades, la cosa canvia: es pot castigar qui traeix i recompensar qui coopera, i apareixen la reputació i la confiança. En els torneigs de dilema del presoner repetit que va organitzar Robert Axelrod, l'estratègia guanyadora va ser la més senzilla: cooperar la primera vegada i després fer el mateix que ha fet l'altre (Axelrod i Hamilton, 1981, Science, 211(4489), 1390-1396). La repetició pot afavorir la cooperació, però no la garanteix: depèn de si els jugadors es tornen a trobar i valoren el futur. Per això ajuden les normes, els contractes, la bona fama i les institucions que fan complir els tractes.
Activitats
- Identifica quin efecte conductual apareix en cada cas: a) compres uns auriculars perquè «tothom en té»; b) no vens una entrada per 50 € però no en pagaries 50 € per comprar-ne una; c) un cartell diu «abans 90 €, ara 60 €» i t'ho sembla una ganga; d) perdre 20 € et pesa més que l'alegria de guanyar-ne 20.
- En el joc de les botigues, canvia el pagament d'(alt, alt) a 9 ; 9 i deixa la resta igual. Hi ha ara estratègia dominant? Busca la millor resposta de cadascuna a cada jugada de l'altra i troba els equilibris.
- Amplia. Dos companys fan un treball en parella. Si tots dos s'hi esforcen, cadascú treu 8 punts; si un s'esforça i l'altre no, l'esforçat treu 3 i qui no s'hi ha esforçat, 9; si cap dels dos s'hi esforça, 4 i 4. Dibuixa la matriu, troba l'equilibri i explica què canviaria si es repetís cada setmana.
Classifica
Activitat 7 · Quin biaix és?
Classifica cada situació segons l'efecte conductual que hi apareix.
Compres uns auriculars perquè «tothom en té».
No vens una entrada per 50 €, però no en pagaries 50 € per comprar-ne una.
Un cartell diu «abans 90 €, ara 60 €» i t'ho sembla una ganga.
Perdre 20 € et pesa més que l'alegria de guanyar-ne 20.
En un cartell de donatius apareix «Dona 100 €» i una aportació de 20 € et sembla petita.

1.4Sistemes econòmics i frontera de possibilitats de producció
Llibre, pàgs. 16–18
Tota societat ha de decidir què produeix, com ho produeix i per a qui. Cada sistema respon aquestes tres preguntes d'una manera diferent. Els sistemes econòmics són les formes d'organitzar-se per resoldre tres problemes: què produir, com produir-ho i per a qui. Hi ha tres maneres de decidir: per tradició, per ordre d'una autoritat o pels preus d'un mercat. En una economia de mercat, les decisions són descentralitzades: famílies i empreses compren i venen, la propietat és sobretot privada i els preus donen informació (què escasseja i què es valora) i incentius (què convé produir i comprar). En una economia planificada, l'Estat decideix què, com i per a qui, i controla els preus i la propietat dels mitjans de producció. Cap economia no és pura: la majoria són economies mixtes, en què el mercat assigna la major part dels recursos, però l'Estat regula, corregeix les fallades del mercat i redistribueix. Les institucions també hi compten: sense drets de propietat clars ni una justícia que funcioni, cap sistema assigna bé els recursos.
—Per representar què pot produir una economia, es fa servir la frontera de possibilitats de producció (FPP): les combinacions màximes de dos béns que es poden obtenir amb tots els recursos i la tecnologia disponibles. Suposem un país fictici que només produeix aliments i maquinària:
| A | B | C | D | E | |
|---|---|---|---|---|---|
| Aliments (milers de tones) | 0 | 5 | 10 | 15 | 20 |
| Maquinària (milers d'unitats) | 80 | 70 | 55 | 35 | 0 |
Un punt sobre la frontera és eficient: no es pot produir més d'un bé sense produir-ne menys de l'altre. Un punt a dins és ineficient (hi ha recursos aturats o mal utilitzats) i un punt a fora és inabastable amb els mitjans actuals. Triar un punt és decidir què es produeix i, per tant, què es deixa de produir: aquí, el cost d'oportunitat creix. Per passar de 0 a 5 mil tones d'aliment cal renunciar a 10 mil màquines; de 5 a 10, a 15; de 10 a 15, a 20; de 15 a 20, a 35 mil. És creixent perquè els recursos no serveixen igual de bé per a tot: es destinen primer els més adequats per a cada bé, i els últims, que ho són menys, costen més de convertir. Si hi ha més recursos o millor tecnologia (per exemple, amb inversió en recerca i formació), la frontera es desplaça cap a fora: és el creixement. Si, en canvi, hi ha atur o recursos mal utilitzats, l'economia queda a dins de la frontera i desaprofita part del que podria produir.

Activitats
- Amb la taula, calcula el cost d'oportunitat d'una tona més d'aliment quan es passa de 10 a 15 mil tones. Classifica aquests punts com a eficients, ineficients o inabastables: (10 ; 60), (15 ; 35), (5 ; 50).
- Amplia. Un país inverteix en recerca i en formació del personal. Explica, amb un dibuix, la diferència entre moure's per la frontera i desplaçar-la.
Classifica
Activitat 10 · On és el punt?
Amb la taula de la FPP (aliments, maquinària: A 0 ; 80, B 5 ; 70, C 10 ; 55, D 15 ; 35, E 20 ; 0), classifica cada punt.
(15 ; 35)
(5 ; 50)
(10 ; 60)
(20 ; 10)

1.5Models, mètode científic i àmbits de l'economia
Llibre, pàg. 18
L'economia fa preguntes sobre la realitat i les respon amb models i dades; però també cal saber distingir un fet d'una opinió. L'economia procedeix com altres ciències: observa fets, formula hipòtesis (explicacions provisionals), les contrasta amb dades i desenvolupa o revisa teories. Per entendre una realitat complexa fem servir models: representacions simplificades que deixen de banda detalls per veure les relacions principals, com un mapa del metro. Un model no és «fals» perquè simplifica; és útil si prediu prou bé, i s'ha de revisar quan falla. També convé distingir dos tipus d'afirmacions. Una de positiva descriu què passa i es pot comprovar («si la resta no canvia, una pujada del preu acostuma a reduir la quantitat demandada»); una de normativa diu com haurien de ser les coses («s'hauria de pujar el salari mínim») i depèn de valors. Totes dues són legítimes, però no es demostren igual.
—L'economia té dos grans àmbits. La microeconomia estudia les decisions de famílies i empreses i com es formen els preus als mercats. La macroeconomia mira l'economia en conjunt: la producció total, l'ocupació, el nivell general de preus, el comerç internacional. Aquest curs passaràs d'un àmbit a l'altre, i començaràs per mirar el teu barri amb dades.
Activitats
- Classifica com a afirmació positiva o normativa: a) l'any 2025 l'atur a Catalunya va ser més baix entre qui té estudis superiors que entre qui només té ESO; b) s'hauria de gastar més en transport públic; c) si puja el preu del pa, se'n vendrà menys. Reescriu una de les normatives com una hipòtesi que es pugui comprovar amb dades.
Els números del barri · Tots s'apunten
Llibre, pàgs. 19–20
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
El primer dilluns de curs, la classe d'Economia de la Inés Varela feia olor de fulls nous i de bolígrafs que encara no s'han perdut. Al fons, per la finestra, es veien els arbres de la plaça amb les primeres fulles grogues. En Hugo s'havia quedat dret davant de tots amb un full a la mà, amb aquell somriure seu que sempre li arriba una mica abans que les paraules.
—Tres opcions per a la tarda de divendres —va dir, i va aixecar el full—. Una: ruta en bici fins al molí vell. Dues: tarda de jocs de taula aquí mateix. Tres: taller de pizza a la cuina de la Pilar. Qui s'apunta a la una?
Les mans van pujar tan de pressa que fins i tot la Salma, que encara estava desfent la motxilla, en va alçar una. Al fons, la Inés Varela, dreta davant de la pissarra, s'havia creuat de braços i mirava sense dir res. La Lucía va aixecar la mà també, una mica tard, mirant primer a dreta i a esquerra.

—I qui s'apunta a la dues? —va preguntar en Hugo.
Cap mà. Un parell de segons de silenci.
—I a la tres?
Només es va moure una mà, la d'en Dani, que la va baixar de seguida. A la Lucía no li va caldre alçar res: tenia a davant seu el full amb les tres opcions i la tercera, la del taller de pizza, entornada amb bolígraf. Ella havia pensat anar-hi. Va tapar la tercera línia amb el palmell.
—Això s'acaba aviat —va dir en Hugo—. Ruta en bici, tothom.
—Un moment —va dir l'Iker des del seu lloc, amb un somriure tranquil—. Jo hi vinc, però el camí del molí té un tros de grava. Hi arribaré, tardaré més. Només dic que algú ho hauria de saber abans de votar.
—Doncs que tardi més, no passa res —va dir en Hugo.
—Passa que ho heu votat sense preguntar-ho —va dir la Martina, sense mala llet.
La Inés va fer un pas endavant i va aixecar una cartolina que ningú no li havia vist agafar.
—No us diré quina és la bona —va dir—. Només una cosa. Abans de tancar la votació, cadascú escriu a la llibreta què deixa de fer si tria la ruta. No «què perd». Què deixa de fer, i quant val per a vosaltres.
—Jo no deixo res —va dir en Hugo.
—Res no és una resposta —va dir la Inés—. Divendres a la tarda són tres hores. Què faries amb tres hores?
En Hugo va obrir la boca. Dins seu van desfilar el partit de futbol sala amb els del barri, la cua per la pilota, la xocolata de després. Va mirar el full. El que més li agradava de la ruta en bici era que tots hi anaven.
—El futbol sala dels divendres —va dir per fi—. Però això val menys que anar tots junts.
—Pot ser —va dir la Inés—. Escriu-ho igualment. I tu, Lucía?
La Lucía va treure la mà de sobre del full. El bolígraf havia deixat una línia al palmell.
—El taller de pizza —va dir, baixet—. Em feia il·lusió, però no ho he dit perquè tots anaven cap a l'altra banda.
—O sigui que també hi ha un preu per no destacar —va dir en Dani sense alçar els ulls—. D'on surt això?
Ningú no va saber què contestar. A la pissarra, la Inés havia escrit una sola línia: «3 h = ?». La Salma va obrir la llibreta, la va tornar a tancar i va tornar a obrir-la. L'Iker va estirar el coll per mirar què escrivia la Martina. En Hugo va deixar el full sobre la taula, i després se'l va tornar a mirar, com si al darrere hi hagués una altra opció que encara no havia llegit.
La Inés va fer un cop sec amb el retolador sobre la pissarra, un sol cop, i es va quedar esperant.
Situació d'aprenentatge: Una pregunta per a l'Observatori
Llibre, pàg. 21
Activitats individuals
- Escriu tres preguntes sobre l'economia del barri i marca les que es poden respondre amb dades.
- Apunta tres alternatives per a la tarda, cadascuna amb preu i valor.
- Calcula'n els excedents i el cost d'oportunitat de la que triïs.
Activitats en grup
- Trieu una pregunta i reformuleu-la com a hipòtesi que es pugui comprovar.
- Decidiu les fonts (l'Idescat, l'ajuntament, les parades) i repartiu la feina.
- Escolliu l'alternativa de la tarda que convé més al grup.
Dades. Alternatives de la tarda (preu en euros pel que costa el desplaçament o el material; valor en euros que el grup assigna a cada alternativa, tot supòsit): anar al mercat a anotar preus, 0 € i 14 €; consultar dades a la biblioteca, 0 € i 11 €; entrevistar un comerciant, 2 € i 15 €. Comprovació individual. Sense ajuda: tres alternatives tenen preu i valor A, 6 € i 20 €; B, 9 € i 30 €; C, 0 € i 12 €. Calcula'n els excedents, tria i digues el cost d'oportunitat.

Informe: Estudiar també és una decisió econòmica
Llibre, pàg. 22
Seguir estudiant després de l'ESO té un cost d'oportunitat: el temps que s'hi dedica no es dedica a una altra cosa i, per a qui ja pot treballar, tampoc a guanyar un sou. Quin benefici s'espera a canvi? Una manera d'aproximar-lo és mirar com li va el mercat de treball a qui té cada nivell d'estudis. L'Enquesta de Població Activa de l'INE publica la taxa d'atur, que és el percentatge de la població activa que està en atur (criteris de l'EPA). L'any 2025, a Catalunya, va ser del 13,23 % entre les persones de 16 a 74 anys amb ESO o menys, del 9,51 % entre les que tenen batxillerat o un cicle de grau mitjà i del 4,90 % entre les que tenen estudis superiors. A Espanya, del 15,35 %, l'11,53 % i el 6,37 %.

—La diferència és gran: a Catalunya, la taxa d'atur de qui té ESO o menys (13,23 %) és 2,7 vegades la de qui té estudis superiors (4,90 %), i la supera en 8,33 punts percentuals. Els economistes ho relacionen amb el capital humà: els coneixements i les habilitats que una persona acumula amb l'educació i l'experiència, que fan que el seu treball sigui més productiu i més difícil de substituir.
—Però cal llegir les xifres amb prudència. Que l'atur sigui més baix entre qui ha estudiat més no demostra que sigui l'educació l'única causa: qui continua estudiant pot diferir en altres coses, com el suport de la família o la zona on viu. A més, la taxa d'atur no diu res del sou ni de la qualitat de la feina, i les xifres són mitjanes de la població de 16 a 74 anys, que inclou persones grans. Descriuen diferències entre grups, no el que li passarà a un estudiant concret.
—Hi ha un detall més. El cost d'estudiar es paga ara, i el benefici arriba més tard i amb incertesa. Els biaixos (donem massa pes al present, imitem el grup) fan que sigui més fàcil veure el que es deixa de fer avui que el que es guanyarà d'aquí uns anys. Decidir bé no és aplicar una fórmula: és posar al costat les dades, els valors i les circumstàncies de cadascú.
Font: INE, Encuesta de Población Activa, mitjana anual 2025, taula 67567 (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 23
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Calcula
Activitat 10 · Cost d'oportunitat d'una tona
Quantes unitats de maquinària s'han de deixar de produir per cada tona addicional d'aliment quan es passa de 10 a 15 mil tones? (milers d'unitats per mil tones)
Activitats
13. (comprensió) A l'episodi, què deixa de fer cada personatge si tria la ruta o el taller? Per què la Inés Varela no accepta «res» com a resposta d'en Hugo? Què ha de tenir en compte el grup, a més del cost d'oportunitat, abans de votar?
Solució: En Hugo, el futbol sala; la Lucía, el taller de pizza; l'Iker, tranquil·litat i un camí sense grava; etc. La Inés no accepta «res» perquè sempre hi ha una alternativa (tres hores).
14. (aplicació) Tria dues de les tres opcions de la votació (la ruta en bici, els jocs de taula, el taller de pizza), assigna-hi un preu i un valor fictici i calcula'n els excedents i el cost d'oportunitat de la que triaries.
Solució: Resposta oberta; s'avalua el càlcul coherent d'excedents i el cost d'oportunitat com l'excedent de la millor alternativa.
15. (càlcul) Amb les dades de l'informe, calcula quants punts percentuals i quantes vegades és més alta la taxa d'atur de qui té ESO o menys que la de qui té estudis superiors a Espanya.
Solució: 15,35 − 6,37 = 8,98 punts percentuals; 15,35 / 6,37 = 2,41 vegades.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Segons l'Enquesta de Població Activa, tenir estudis superiors garanteix trobar feina: l'atur és de zero entre les persones graduades». Què no és cert i quina font consultaries per comprovar-ho?
Solució: No és cert: l'atur és més baix, però no és zero (4,90 % a Catalunya el 2025 amb estudis superiors); és una probabilitat en mitjana, no una garantia. Font: INE, EPA, taula 67567.
17. (document) Llegeix la dada de la caixa de 1.4 sobre la despesa pública. Calcula quants punts del PIB separen França i Espanya. Serveix aquesta xifra per dir que un país té un Estat «més eficient»? Per què?
Solució: 57,3 − 45,5 = 11,8 punts del PIB. No: només mesura el pes de la despesa; no diu si és eficient ni equitativa.
18. (debat d'aula) «Convé que l'Estat redistribueixi diners encara que això redueixi una mica l'eficiència.» Prepara dos arguments a favor i dos en contra, amb una dada o un exemple per a cadascun, i participa en el debat respectant els torns de paraula i distingint afirmacions positives i normatives.
Solució: Resposta oberta; s'avalua arguments coherents, ús de dades i respecte dels torns.
19. (anàlisi) Un ajuntament té diners per a una sola cosa: renovar les pistes de l'institut o ampliar la biblioteca del barri. Quin és el cost d'oportunitat de cada decisió? Quins agents econòmics hi surten?
Solució: El cost d'oportunitat de renovar les pistes és la biblioteca no ampliada, i a la inversa. Agents: l'ajuntament (Estat), les famílies, usuaris i empreses que facin les obres.
20. (transferència individual, sense ajuda) Descriu en vuit o deu línies una decisió teva recent (sense dades de la teva família): l'alternativa descartada i el valor que li dones, un cost irrecuperable si n'hi va haver i un biaix que hi pugui haver influït.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que els quatre elements (alternativa, valor, cost irrecuperable, biaix) hi siguin i es distingeixin.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 24
Escassetat, decisions i sistemes econòmics
- Escassetat
- Necessitats il·limitades i recursos limitats
- Factors productius i agents econòmics
- Cost d'oportunitat
- Triar
- Costos explícits, implícits i irrecuperables
- Decisió al marge i utilitat marginal
- Incentius, eficiència i equitat
- Decidir
- Biaixos: relativitat, manada, dotació, ancoratge, pèrdua
- Teoria de jocs: dilema del presoner i jocs repetits
- Sistemes
- Mercat, planificació i economia mixta
- Frontera de possibilitats de producció
- Models
- Hipòtesi, teoria i model
- Positiu, normatiu, micro i macro
Resum
L'escassetat és la distància entre unes necessitats il·limitades i uns recursos limitats, i obliga a triar. Tota decisió té un cost d'oportunitat: el valor de la millor alternativa descartada, no la suma de totes. En decidir comparem costos i beneficis; ignorem els costos irrecuperables i triem al marge, mentre el benefici marginal supera el cost marginal. Els incentius (econòmics, socials i ètics) canvien les decisions, i la societat també ha d'equilibrar eficiència i equitat. No sempre decidim amb racionalitat: l'economia conductual descriu biaixos previsibles com l'ancoratge o l'aversió a la pèrdua, i la teoria de jocs analitza decisions que depenen de les dels altres, com el dilema del presoner, en què la repetició pot afavorir la cooperació, però no la garanteix. Les societats resolen què, com i per a qui produir amb mercats, amb planificació o, més sovint, amb economies mixtes; la frontera de possibilitats de producció mostra el cost d'oportunitat creixent i les combinacions màximes possibles (les interiors són ineficients). Finalment, l'economia fa servir models, hipòtesis i dades, i separa els fets de les opinions: una afirmació positiva es pot comprovar, una de normativa depèn de valors. Cada decisió, doncs, combina números, biaixos i valors.