L'interès és el preu del temps. En l'interès simple, s'aplica sempre al capital inicial: interès = C × i × t. En l'interès compost, els interessos s'afegeixen al capital i en produeixen d'altres: el valor final és C × (1 + i)^t, i amb els anys la diferència amb el simple creix molt. El TIN és el tipus anual pactat; la TAE és una taxa anualitzada de comparació, que té en compte com s'abonen els interessos i els costos que correspongui incloure; no és el guany net final en euros. Per això s'ha de comparar sempre amb la TAE, no amb el TIN. L'interès que anuncia un dipòsit és brut: l'entitat retén el 19 % i l'interès net és menor. A més, la inflació fa perdre poder de compra, i el guany real reflecteix el canvi de poder adquisitiu: després d'impostos, primer es calcula el rendiment net i després s'ajusta per la inflació. La regla del 72 dona una idea ràpida de quants anys tarda un capital a doblar-se: 72 dividit pel tipus percentual anual. I un anunci que només ensenya un percentatge, sense la TAE ni les comissions ni les condicions, no és prou per decidir. A l'episodi, la xifra gran no deia res de la comissió ni de la TAE. Un bon estalvi es tria amb comptes que es poden comprovar, mirant la TAE, els impostos i la inflació, i no la xifra més gran del cartell.
L'interès simple
- capital, tipus anual i temps
- I = C × i × t
- valor final = C + I
L'interès compost
- els interessos s'afegeixen al capital
- C × (1 + i)^t
- creixement exponencial
TIN i TAE
- TIN: tipus pactat
- TAE: rendiment o cost efectiu anual, abans d'impostos
- comissions i abonament
Guany real
- retenció del 19 %
- inflació
- interès net i guany real
Regla del 72
- anys ≈ 72 ÷ tipus (% anual)
- anuncis i àncora