Salta al contingut

Economia Bàsica · 4t d'ESO · Primer trimestre

Unitat 4 · Consumir amb ètica

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 57–72

Situació de partida

Llibre, pàgs. 57–58

Un carrer a la primavera amb un pont sobre el riu, una biblioteca, un bar i un taller amb les portes obertes.

És desembre a 4t B de l'Institut Ribera Nord de Valldelana. La Salma i el Dani preparen el capítol «Abans de comprar» de la «Guia de diners i consum per a 1r». La Salma demana al Dani que ensenyi en què se li va la paga. El Dani treu el mòbil i apareixen quatre subscripcions que gairebé havia oblidat. Una va passar a ser de pagament, per renovació automàtica, en acabar la prova gratuïta. L'Hugo vol saber què és una oferta de debò, la Martina dubta d'una etiqueta «ecològica» i l'Iker pregunta qui controla el que diuen els anuncis. La Inés Varela no els dona la resposta: els demana que facin els números.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Explicar per què consumir de manera responsable no és deixar de consumir, i calcular el cost per ús d'un objecte
  • Reconèixer els biaixos que influeixen quan comprem i calcular un descompte comparant-lo amb altres preus de referència
  • Detectar una compra per impuls, aplicar la regla de les 24 hores i comptar el que costen les subscripcions
  • Distingir en un anunci la proposta de valor de l'impuls induït i detectar una afirmació ecològica sense proves
  • Explicar què aporten el comerç just i els ODS a un consum ètic, i comprovar què hi ha darrere d'un preu baix

Per començar

  1. Pensa en l'última cosa que vas comprar i no necessitaves. Què et va empènyer a comprar-la?
  2. Un anunci diu «Només avui, queden 3 unitats». Per què creus que ho diu?
  3. Quant creus que costa a l'any una subscripció d'uns 5 € al mes? Fes el càlcul abans de mirar la unitat.
  4. Creus que consumir de manera responsable vol dir comprar com menys millor? Per què?

Mapa de la unitat

4.1Consumir amb seny

Llibre, pàgs. 59–60

Consumir és necessari. Consumir amb seny és decidir què, quant i com, sabent el que costa de debò. Consumir és fer servir béns i serveis per cobrir el que necessitem o volem. Totes les persones consumim: el menjar, la roba, el mòbil, el transport, l'oci. Per això no es tracta de deixar de consumir, sinó de fer-ho bé. El consum responsable és el que es decideix amb informació, sense pressa, i tenint en compte quatre coses: el que costa, el que suposa per a les persones que treballen, el que suposa per a la societat i el que suposa per al medi ambient.

—Fixa't en les paraules «amb seny». Una persona que compra unes botes que necessita i les fa servir durant anys consumeix millor que una altra que compra productes barats i els llença aviat. El consum responsable consisteix a comprar amb un motiu, no a comprar com menys millor.

—Consumir amb seny té beneficis individuals: gastes els diners en el que fas servir, tens menys coses oblidades en un calaix i et penedeixes menys. I té beneficis socials: es generen menys residus, s'ajuda el treball digne i es gasta menys energia. Si moltes persones decideixen així, canvia el que es produeix: una botiga ven més del que la gent compra i menys del que deixa als prestatges.

—Tot el que comprem té una petjada: l'efecte que produeix en el medi ambient en fabricar-ho, transportar-ho, fer-ho servir i llençar-ho. Produir, moure i llençar objectes gasta energia i recursos, i això contribueix al canvi climàtic. Per això reparar, prestar o comprar de segona mà ajuda: s'aprofita un objecte que ja existeix. Una samarreta, per exemple, passa per moltes mans abans d'arribar a l'armari: es cultiva o es fabrica la fibra, es teixeix, es cus, es transporta i es ven. En cada pas es gasta aigua i energia. En general, allargar-ne la vida amb un arranjament o un segon ús en redueix la petjada.

—Un càlcul senzill ajuda a decidir: el cost per ús. Com a primer càlcul, és el preu dividit entre les vegades que ho fas servir; si hi ha arranjaments o consumibles importants, també compten. Unes botes de 60 € que fas servir 120 vegades costen 60 / 120 = 0,50 € per ús. Unes altres de 25 € que fas servir 20 vegades costen 25 / 20 = 1,25 € per ús. De vegades el que és barat surt car.

—Abans de comprar pots fer-te quatre preguntes: ho necessito?, quant costa cada vegada que ho faci servir?, es pot arreglar, prestar o comprar usat? i quines conseqüències té? No donen sempre la resposta, però obliguen a pensar abans de pagar. I si la resposta és «sí, ho necessito», encara queda decidir on i com comprar-ho.

Activitats

  1. Digues si cada compra és un exemple de consum responsable i justifica la resposta: a) unes botes de 60 € que es faran servir 120 vegades; b) tres samarretes de 12 € «perquè estan d'oferta», que es faran servir 6 vegades cadascuna; c) arreglar una motxilla en lloc de llençar-la; d) no comprar mai res, encara que calgui.
  2. Calcula el cost per ús d'una motxilla de 40 € que es fa servir 200 dies i el d'una altra de 15 € que es fa servir 50 dies. Quina surt més barata per dia?
  3. Amplia. Tria un objecte que t'agradaria comprar. Escriu les quatre preguntes d'aquest apartat i la teva resposta a cadascuna. Canvia la teva decisió?

Simulador

Cas · Cost per ús

Canvia el preu i les vegades que fas servir un objecte i mira què costa cada cop. Amb unes botes de 60 € usades 120 vegades, 0,50 € per ús.

€
cops
Cost per ús0,50 €

Font: apartat 4.1. Amb unes botes de 25 € usades 20 vegades surt 1,25 € per ús: de vegades el que és barat surt car.

4.2Decidir comprant

Llibre, pàgs. 60–62

No decidim com una calculadora. Conèixer les dreceres de la ment ajuda a reconèixer quan ens empenyen. En economia a vegades se suposa que decidim amb tota la informació i sense errors. No és així. Tenim poc temps, poca informació i molt cansament. És la racionalitat limitada: triem amb el que sabem i busquem una opció que sigui «prou bona». Per decidir ràpid fem servir dreceres, com refiar-nos del primer preu que veiem o del que fa la majoria. Quan una drecera ens porta a un error repetit, s'anomena biaix. No és un defecte estrany: els passa a totes les persones, també a qui ven. Saber-ho permet decidir millor.

—Els anuncis poden aprofitar biaixos i fer servir tècniques comercials. Tres biaixos freqüents: l'ancoratge és fixar-se en el primer número que es veu; l'escassetat percebuda és creure que una cosa val més perquè sembla que en queden poques; i l'efecte esquer afegeix una opció que gairebé ningú tria, perquè una altra sembli una ganga. Tres tècniques comercials: la prova gratuïta ens fa provar una cosa sense cost, i pot costar deixar-la; el descompte fa que ens fixem en el percentatge i no en el preu final; i la renovació automàtica cobra una subscripció cada mes si ningú la cancel·la. Cap és un engany per si mateixa: el problema apareix quan s'usen perquè decideixis de pressa i sense fer el càlcul.

—Per defensar-te d'un biaix, el primer pas és posar-li nom. El segon és fer un càlcul: el preu final, el cost per ús i, en les rebaixes, el preu anterior legal. I el tercer és esperar. Una compra necessària sol poder decidir-se amb calma; si l'oferta s'acaba avui, compara el preu.

Figura 4.1. Biaixos i tècniques comercials freqüents, amb un exemple de cadascun. Biaixos (dalt): ancoratge, escassetat, esquer; tècniques comercials (baix): prova gratuïta, descompte, renovació; cadascun amb un exemple.
Figura 4.1. Biaixos i tècniques comercials freqüents, amb un exemple de cadascun

Cas · El descompte que no ho era

Cas fictici.

Unes sabatilles s'anuncien amb el cartell «de 80 € a 50 € (−37,5 %)». L'Hugo mira l'historial de preus de la botiga i calcula que, en les tres últimes setmanes, el preu mitjà va ser de 52 €. Dades d'un supòsit.

DadaCàlculValor
Preu «abans» anunciat80,00 €
Preu «ara»50,00 €
Descompte anunciat(80 − 50) / 8037,5 %
Preu mitjà de les 3 últimes setmanes52,00 €
Diferència amb la mitjana(52 − 50) / 523,8 %
  1. Calcula el descompte anunciat: 80 − 50 = 30 €, i 30 / 80 = 0,375, és a dir, el 37,5 %. Pas 2. Busca una altra referència: la mitjana de les tres setmanes, 52 €. Pas 3. Calcula la diferència amb la mitjana: 52 − 50 = 2 €, i 2 / 52 = 0,038, o sigui el 3,8 %. Pas 4. Posa nom al biaix: el cartell fa servir la xifra de 80 € com a àncora, una xifra alta que fa que 50 € sembli un preu baix. Resultat: 37,5 % respecte de 80 €; 3,8 % respecte de la mitjana de 52 €. Què significa: el 3,8 % és només la diferència amb una mitjana suposada. Però la mitjana no és el preu anterior legal: la Llei 7/1996 (art. 20.1) el fixa en el menor preu dels 30 dies precedents. Si l'historial és real, algun preu va ser ≤ 52 € i els 80 € no poden ser el preu anterior.
Figura 4.2. 37,5 % respecte de 80 € i 3,8 % respecte de la mitjana de 52 €. 80 € «abans» anunciat; 52 € preu mitjà de 3 setmanes; 50 € «ara»; «37,5 % respecte de 80 €» i «3,8 % respecte de la mitjana». Peu: «Dades fictícies».
Figura 4.2. 37,5 % respecte de 80 € i 3,8 % respecte de la mitjana de 52 €

Activitats

  1. Unes sabatilles s'anuncien «de 50 € a 30 €». El seu preu mitjà en les últimes setmanes va ser de 31 €. Calcula el descompte anunciat i la diferència amb la mitjana. Quin preu caldria mirar, segons la llei? Quin biaix explota?
  2. Identifica el biaix o la tècnica de cada frase: a) «Només queden 2 unitats!»; b) «Prova-ho 30 dies gratis»; c) «Tres mides: 4 €, 7 € i 8 €»; d) «Es renova cada mes».
  3. Amplia. En l'exemple de les tres mides (4 €, 7 € i 8 €), quina és l'esquer? Explica com canvia la teva decisió si desapareix la mida mitjana.

Simulador

Cas · El descompte que no ho era

Canvia els preus i mira el descompte anunciat i la diferència amb el preu mitjà. Amb el cas: 37,5 % anunciat i 3,8 % respecte de la mitjana de 52 €.

€
€
€
Descompte anunciat37,5 %
Diferència amb la mitjana3,8 %

Font: cas fictici del guió (apartat 4.2). La mitjana no és el preu anterior legal: la llei el fixa en el menor preu dels 30 dies precedents.

Classifica

Activitat 5 · Biaix o tècnica?

Identifica el biaix o la tècnica comercial de cada frase.

«Només queden 2 unitats!»

«Prova-ho 30 dies gratis»

«Tres mides: 4 €, 7 € i 8 €»

«Es renova cada mes»

4.3Compres per impuls

Llibre, pàgs. 62–64

Una compra per impuls no es planeja: es decideix amb l'emoció. Es pot aprendre a detectar-la. Una compra per impuls és la que es fa sense planejar-la, empesa per una emoció, una oferta o un anunci. Passa a tothom. De vegades comprem una cosa per sentir-nos millor, no perquè la necessitem, i la sensació passa de seguida. El que no és consum responsable és deixar que passi sempre: comprar sense pensar, repetir-ho cada setmana i acabar amb coses que no es fan servir. L'alegria d'estrenar sol durar poc, i sovint tornen les ganes de comprar una altra cosa. El consumisme és comprar o consumir de manera excessiva o innecessària.

—Hi ha tres senyals que una compra pot ser un impuls. El primer és la pressa: «ha de ser avui». El segon és l'emoció: la compra arriba després d'un mal dia o d'un bon dia. I el tercer és que no estava en el pla: no l'havies pensada ahir. Si en coincideixen dues, convé parar un moment i preguntar-se si la compra és per a tu o per a l'anunci.

—Un exemple. L'Hugo veu en un aparador una gorra de 18 € amb un cartell d'«última unitat». No tenia previst comprar-la, té pressa i se sent bé: coincideixen els tres senyals. Si espera un dia i encara la vol, la compra amb el càlcul fet; si ja no hi pensa, s'ha estalviat 18 €.

—Una altra font de despesa és la despesa formiga: petits pagaments repetits que no es noten, però que sumen. Si gastes 2,50 € al dia en un queviure durant 20 dies al mes, són 2,50 × 20 = 50 € al mes. I 450 € en un curs de nou mesos. No cal eliminar-la del tot. Cal veure-la: una llibreta on s'apunten els petits pagaments durant dues setmanes ja ensenya quins són i quant sumen.

—Les subscripcions són pagaments que es repeteixen cada mes o cada any per un servei: música, vídeo, jocs o emmagatzematge al núvol. Moltes comencen amb una prova gratuïta i passen a la renovació automàtica: si no cancel·les a temps, es cobren soles. Abans d'acceptar-ne una, mira tres coses: quant costa a l'any, quan es renova i com es cancel·la. Mira també quan passa a ser de pagament i, si exigeix edat o autorització, consulta-ho amb una persona adulta.

Cas · Quatre subscripcions

Cas fictici.

El Dani ensenya el mòbil a la Salma. Té quatre subscripcions i una paga de 40 € al mes. Són dades d'un supòsit.

SubscripcióAl mesCàlculA l'any
Música3,99 €3,99 × 1247,88 €
Jocs4,99 €4,99 × 1259,88 €
Núvol0,99 €0,99 × 1211,88 €
Vídeo5,99 €5,99 × 1271,88 €
Total15,96 €15,96 × 12191,52 €
  1. Suma el que costen al mes: 3,99 + 4,99 + 0,99 + 5,99 = 15,96 €. Pas 2. Passa-ho a l'any: 15,96 × 12 = 191,52 €. Comprova-ho sumant els anys: 47,88 + 59,88 + 11,88 + 71,88 = 191,52 €. Pas 3. Calcula quina part de la paga és: 15,96 / 40 = 0,399, és a dir, el 39,9 %. Pas 4. Decideix amb criteris: quant la faig servir, si hi ha una alternativa gratuïta i el cost per ús. Per exemple, el vídeo, vist 4 vegades al mes, costa 5,99 / 4 = 1,50 € per ús; la música, amb 60 sessions d'escolta al mes, costa 3,99 / 60 = 0,07 € per sessió. Pas 5. Calcula el que s'allibera: si cancel·la el vídeo abans de la renovació, evita 5,99 € al mes (71,88 € a l'any; el 15,0 % de la paga). Resultat: 15,96 € al mes, 191,52 € a l'any, el 39,9 % de la paga. Què significa: gairebé dos de cada cinc euros de la paga van a quatre cobraments que es renoven sols. Cancel·lar la subscripció menys usada allibera 5,99 € al mes. El límit: no diu que les subscripcions siguin dolentes; si es fan servir i es gaudeixen, la despesa pot estar ben decidida. El que importa és decidir-ho, no que es renovi sol. Per això convé revisar les subscripcions cada trimestre.
Figura 4.3. Quatre subscripcions: 15,96 € al mes i 191,52 € a l'any. Música 3,99 €; jocs 4,99 €; núvol 0,99 €; vídeo 5,99 €; total 15,96 € al mes i 191,52 € a l'any. Peu: «Dades fictícies».
Figura 4.3. Quatre subscripcions: 15,96 € al mes i 191,52 € a l'any

Activitats

  1. Una persona gasta 2,50 € al dia en un queviure durant 20 dies al mes. Calcula la despesa al mes i en nou mesos. Quina part et sembla que es podria retallar sense renunciar a menjar?
  2. Aplica la regla de les 24 hores a una cosa que hagis volgut comprar, real o inventada. Escriu què faries el primer dia, quines preguntes et faries i què decidiries l'endemà.
  3. Amplia. Amb les dades del cas, calcula quant s'allibera a l'any si el Dani cancel·la el vídeo i els jocs, i quina part de la paga suposa. Quin altre criteri, a més del preu, faries servir per decidir?

Simulador

Cas · Quatre subscripcions

Canvia el que costa cada subscripció al mes i mira què sumen al mes i a l'any. Amb les dades del cas, 15,96 € al mes, 191,52 € a l'any i un 39,9 % de la paga.

€
€
€
€
€
Total al mes15,96 €
Total a l'any191,52 €
Part de la paga39,9 %

Font: cas fictici del guió (apartat 4.3). Si cancel·la el vídeo abans de la renovació, evita 5,99 € al mes (71,88 € a l'any).

4.4La publicitat i els seus trucs

Llibre, pàgs. 64–65

Un anunci no és mentida pel fet de ser un anunci. Però convé separar el que t'ofereix de debò del que t'empeny a comprar. La publicitat és una forma de comunicació que promou béns, serveis o altres contractacions. Per analitzar molts anuncis serveix distingir dues parts, que no sempre hi són les dues. La proposta de valor és el que el producte t'ofereix de debò: quin problema resol, quant dura, quant costa. L'impuls induït és la pressió que s'afegeix perquè compris ja: urgència, por de quedar-te fora, persones famoses o una música que fa venir ganes. Pensem en un anunci d'una bicicleta de segona mà. Si diu «revisada al taller, amb frens nous, 90 €», ofereix valor: saps què compres i quant costa. Si diu «Última oportunitat!», no explica res de la bicicleta: només et fa anar amb presses. Un bon truc és preguntar: si traiés el cartell de pressa, encara voldria comprar-ho?

El Dani i la Lucía davant d'un embut de vidre amb ulls blaus a dalt, tres mans prement al mig i polseres verdes i blaves a la base.
El Dani i la Lucía davant d'un embut de vidre amb ulls blaus a dalt, tres mans prement al mig i polseres verdes i blaves a la base.

—El camí d'un anunci fins a una compra té forma d'embut: molta gent el veu, algunes persones cliquen, menys en poden omplir el carretó i molt poques compren. A l'informe d'aquesta unitat veuràs els números. Cada pas és una decisió teva.

—La publicitat enganyosa pot contenir informació falsa o veritable presentada de manera que indueix a error. Un cas freqüent és l'al·legació ecològica: frases com «ecològic», «verd» o «natural» sense explicar què signifiquen ni quines proves les avalen. Demana informació verificable; una certificació independent pot ajudar quan existeixi. Per llegir un anunci, pregunta: què ofereix de debò?, quina pressa et fa? i quina dada falta, per exemple el preu anterior o qui ho certifica?

Activitats

  1. Tria un anunci, real o inventat, i separa'l en dues parts: la proposta de valor i l'impuls induït. Escriu una pregunta que li faries a l'anunci abans de comprar.

Simulador

Informe · L'embut

Canvia els percentatges de cada pas i mira quanta gent arriba al final. Amb el supòsit de la botiga, 9 compres de 1.000 persones, un 0,9 %.

%
%
%
Fan clic80
Omplen el carretó24
Compren9
Compren, sobre el total0,9 %

Font: informe fictici del guió (supòsit didàctic, no d'una botiga real). Amb el doble de clics (160) i les mateixes taxes, 18 compres.

4.5Comerç just i ODS

Llibre, pàg. 66

Darrere de cada preu hi ha persones que han treballat. Consumir amb ètica vol dir preguntar-s'ho. Una cosa és el preu que paguem i una altra, el que costa produir-la en condicions dignes. En un context de lliure comerç, els productes viatgen milers de quilòmetres i poden ser barats perquè qui els fa cobra molt poc o treballa en males condicions. El consum ètic és triar tenint en compte aquest efecte: qui fa el producte, com treballa i què deixa al seu entorn. El comerç just és una manera d'organitzar l'intercanvi perquè qui produeix rebi un preu i unes condicions de treball dignes, segons els criteris de cada segell, que convé comprovar.

—L'ODS 12, en català, vol garantir modalitats de consum i producció sostenibles. No és una llei que obligui cada persona a res, sinó una meta que els països es van marcar per al 2030. S'aplica en dos nivells: al món, amb acords i etiquetes, i al barri, amb decisions petites com comprar de proximitat, reparar o compartir. Per exemple, si cada setmana 30 bolígrafs de la classe es queden sense tinta i se'n recarreguen o reparen 12 en lloc de llençar-los, l'indicador és 12 de 30, un 40 %.

—Consumir amb ètica no vol dir comprar només productes «perfectes», que gairebé no existeixen, sinó fer-se preguntes, comparar i triar millor cada vegada. També passa pel que no es compra: allargar la vida d'un objecte, comprar a un comerç de proximitat o triar un producte amb un segell que es pot comprovar.

—Un exemple amb números inventats. Una tauleta de xocolata costa 2,40 €. Si el 5 % arriba a qui conrea el cacau, són 0,12 €. Si un segell de comerç just garanteix 0,24 €, qui conrea cobra el doble, i, si la diferència va íntegra al preu, aquest puja a 2,52 €: només un 5,0 % més. Qui compra paga 12 cèntims més per tauleta, i per a una família de cultivadors la diferència pot ser molt gran. Però no és màgia: cal comprovar qui concedeix el segell, què cobreix i si les xifres són públiques.

Activitats

  1. Tria un producte que compris sovint (roba, xocolata, un mòbil). Escriu tres preguntes sobre qui l'ha fet i com, i on comprovaries cada resposta. Digues quina pregunta et sembla més difícil de respondre i per què.
  2. Amplia. Amb les dades de l'exemple de la xocolata, calcula quant cobra qui conrea en cada cas i quin percentatge més paga qui compra. Escriu un argument a favor i un en contra de pagar aquest preu.

Abans de triar · Quatre ratlles verdes

Llibre, pàgs. 67–68

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era dissabte a la tarda, a mitjans de desembre, i l'habitació del Dani feia olor de paper i de fulles de planta. Del suro penjava un calendari amb els dies ratllats. El llum de taula estava encès tot i que encara era de dia. La Salma havia portat la llibreta verda. El Dani havia dut el portàtil i el tenia obert sobre un munt de fulls. Havien d'escriure el capítol «Abans de comprar» de la guia per a 1r, i feia una hora que només tenien una frase. Al full del Dani, tres esborralls; al de la Salma, una llista de preguntes numerades.

—«Ho necessito?» —va llegir ella—. És la primera pregunta. Bé. I la segona?

—Quant costa cada vegada que ho faig servir —va dir el Dani—. Mira, ho he copiat del full de la Inés.

—Passa'm el teu compte. El del que gastes. Tu ho vas preguntar l'altre dia, a la llibreta d'octubre: «En què se me'n van, els diners?». Doncs ensenya-m'ho.

El Dani va riure i va dir que això era molt personal.

—És un exemple per a la guia. Si tu no ho has mirat, com podràs dir a ningú que ho miri?

El Dani es va quedar un segon callat. Després va agafar el mòbil, el va girar cap a ella i el va aixecar, amb un somriure entre divertit i avergonyit.

—Mira, mira.

El Dani mostra un mòbil amb quatre files de colors; la Salma aixeca quatre dits i somriu.
El Dani mostra un mòbil amb quatre files de colors; la Salma aixeca quatre dits i somriu.

A la pantalla hi havia quatre files de colors. Música, en lila. Jocs, en blau. Núvol, en cel. I vídeo, en rosa, amb un calendari dibuixat i dues fletxes que giraven sobre si mateixes. Música, jocs i núvol tenien un interruptor verd, encès. El de vídeo no tenia interruptor: només el calendari i les fletxes. La Salma va aixecar quatre dits i va somriure.

—Quatre.

—Les faig servir —va dir el Dani de seguida.

—Totes?

—Gairebé totes. La de vídeo la vaig posar a l'octubre, una prova gratuïta de trenta dies, per veure una sèrie. I després… es veu que es va renovar sola.

—Quant costa?

—Cinc amb noranta-nou. Les altres, tres amb noranta-nou, quatre amb noranta-nou i noranta-nou cèntims.

La Salma va obrir la llibreta i va apuntar els quatre números en una columna i va posar al costat de cadascun una ratlla verda. Va agafar la calculadora de l'escriptori i els va sumar. Ho va tornar a sumar.

—Quinze amb noranta-sis.

—Això no és res —va dir el Dani—. Quinze euros.

—Al mes. Quina és la teva paga?

—Quaranta.

—Llavors és gairebé dos de cada cinc.

El Dani va obrir la boca i no en va sortir res. Va agafar la calculadora i va multiplicar amb el dit a l'aire.

—I a l'any —va murmurar—. Cent noranta-un amb cinquanta-dos.

—Ho he vist —va dir la Salma, sense alçar la veu—. A la columna d'octubre tenies el cinema, els entrepans i un regal. Això no hi era.

—Perquè no ho veig. Es cobra sol.

—Ja. Per això cal mirar-ho.

El Dani va mirar la pantalla. Després, el calendari del suro, amb els dies ratllats. Va tocar la fila rosa del vídeo i es va obrir un botó gris: «Cancel·lar subscripció». El va mirar una bona estona. El va prémer. A la fila rosa hi va aparèixer «No es renovarà» i el calendari va desaparèixer; l'accés continuaria fins a acabar el període pagat. La lila, la blava i la de color cel van seguir amb el seu interruptor verd. El Dani va deixar anar l'aire. Li va fer bé, i alhora li va coure: havia acceptat la prova gratuïta sense llegir el que hi havia a sota.

—Una —va dir la Salma.

El Dani va deixar el dit a l'aire, damunt de la fila blava dels jocs. La Salma va esperar.

—Bé, però digues-ho clar —va dir ella al final, amb el bolígraf aturat—. La cancel·les o no?

El Dani no va contestar. Fora va passar una moto i va tornar el silenci. La Salma va escriure una línia a la llibreta verda i no la va ensenyar a ningú. A la pantalla, el dit continuava a l'aire damunt dels jocs, i el llum de la taula continuava encès.

Situació d'aprenentatge: Abans de comprar

Llibre, pàg. 69

Activitats individuals

  • Calcula el cost per ús de les tres compres d'assaig.
  • Calcula el descompte anunciat i la diferència amb el preu mitjà de l'anunci, i digues quin preu caldria comprovar segons la llei.
  • Subratlla a l'anunci la proposta de valor i l'impuls induït.

Activitats en grup

  • Compareu les vostres preguntes i trieu les cinc millors per a la guia.
  • Proveu-les amb les tres compres i decidiu què faríeu en cadascuna.

Dades. Tres compres d'assaig: una ampolla de 12 € que es faria servir 300 vegades, uns auriculars de 30 € que es farien servir 100 vegades i una samarreta de 18 € que es faria servir 6 vegades. Anunci d'assaig: «Motxilla reversible. Només avui! En queden 3. De 60 € a 36 €». El seu preu mitjà en les últimes setmanes va ser de 40 €. Comprovació individual. Sense ajuda: un anunci diu «de 90 € a 60 €». El preu mitjà de les últimes setmanes va ser de 63 €. Calcula el descompte anunciat i la diferència amb el preu mitjà, i escriu quin biaix fa servir l'anunci.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. El fa el motor.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: L'embut

Llibre, pàg. 70

El Dani i la Lucía miren una botiga en línia que ven polseres. És un supòsit. La botiga compta quantes persones arriben a cada pas. Mil persones veuen l'anunci. D'elles, 80 fan clic: el 8 %. D'aquestes 80, 24 omplen el carretó: el 30 %. I d'aquestes 24, 9 compren: el 37,5 %. Si ho mires de principi a fi, només compren 9 de 1.000, és a dir, el 0,9 %.

—Cada pas és una decisió. La majoria de les persones passa de llarg, i aquesta és la regla: l'embut s'estreny. La botiga sap en quin pas es perd més gent. Aquí, entre l'anunci i el clic. Per això esmerça l'esforç a fer més cridaner l'anunci. En aquest supòsit, i només si les dues taxes següents es mantenen, un anunci que atragués el doble de clics donaria 160 × 0,30 × 0,375 = 18 compres.

—Ara, mira el mateix mètode des del teu costat. Serveix per a la guia. Imagina una fira. Repartiu 300 invitacions. 180 persones diuen que hi aniran, el 60 %. D'elles, 126 hi van: el 70,0 % de les que han dit que sí. En total, el 42,0 % de les invitacions. Aquí l'embut no mesura compres, sinó persones que arriben. Però és el mateix camí: veure, decidir, anar-hi.

—Un embut serveix per entendre el comportament de la gent. També serveix per saber quan t'estan empenyent. Un anunci que et fa pressa o et diu «en queden 3» vol que saltis un pas: que passis de veure a comprar sense pensar. La regla de les 24 hores és una manera de tornar a posar el pas del mig.

—Hi ha límits. Les xifres són d'un supòsit, no d'una botiga real. En una botiga de debò, les taxes canvien per l'hora, el preu o el tipus de producte. I l'embut no diu per què la gent actua així. Una persona que no compra pot haver-ho pensat bé i haver decidit que no ho necessitava. Això també és consumir amb seny. L'important és que la decisió sigui teva i no de l'anunci, i que puguis explicar per què.

Figura 4.4. L'embut d'una botiga en línia: de 1.000 persones que veuen l'anunci, 9 compren. 1.000 veuen l'anunci; 80 fan clic (8 %); 24 omplen el carretó (30 %); 9 compren (37,5 %); global «9 de 1.000, el 0,9 %». Peu: «Dades fictícies · botiga en línia · % = de la fase anterior».
Figura 4.4. L'embut d'una botiga en línia: de 1.000 persones que veuen l'anunci, 9 compren

Font: dades fictícies d'un supòsit didàctic (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 71

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, el Dani diu «Les faig servir» i la Salma pregunta «Totes?». Explica què comprovaria cadascun per saber-ho. Calcula quant costa mantenir els jocs (4,99 € al mes) en un any. Per què creus que el Dani no contesta al final?

Solució: El Dani: quantes vegades fa servir cada una i si té alternativa. La Salma: la suma i el percentatge. Jocs: 4,99 × 12 = 59,88 € a l'any. Resposta oberta sobre el silenci del Dani.

14. (càlcul) Un anunci diu «de 100 € a 70 €». El preu mitjà de les últimes setmanes va ser de 80 €. Calcula el descompte anunciat i la diferència amb el preu mitjà. Quin preu hauries de comprovar, segons la llei, com a preu anterior?

Solució: Anunciat: 30 / 100 = 30,0 %. Diferència amb la mitjana: (80 − 70) / 80 = 12,5 %. Cal comprovar el menor preu aplicat al mateix producte en els 30 dies precedents (no la mitjana).

15. (aplicació) Amb les dades de la situació d'aprenentatge, completa la taula del cost per ús. Quina és més cara per ús? Quina de les tres compres hi pensaries dues vegades?

Solució: Ampolla: 12 / 300 = 0,04 €; auriculars: 30 / 100 = 0,30 €; samarreta: 18 / 6 = 3,00 €. La samarreta és la més cara per ús. Resposta oberta sobre quina pensar dues vegades (la samarreta, pel seu ús baix).

16. (document) Llegeix aquest anunci i calcula el descompte anunciat i la diferència amb el preu mitjà. Escriu una pregunta que li faries a la botiga.

Solució: Anunciat: 15 / 60 = 25,0 %. Diferència amb la mitjana: (50 − 45) / 50 = 10,0 %, és a dir, 5,00 €. Pregunta oberta: per exemple, quin va ser el preu més baix dels últims 30 dies.

17. (aplicació) Un paquet de 6 iogurts costa 2,40 € i un altre de 4 en costa 1,80 €. Calcula el preu per unitat de cadascun. Quin és més barat per iogurt? Quina altra dada, a més del preu, miraries abans de comprar?

Solució: 2,40 / 6 = 0,40 € per iogurt; 1,80 / 4 = 0,45 €. És més barat el paquet de 6. Resposta oberta: data de caducitat, necessitat real, emmagatzematge.

18. (dades) De 500 persones que veuen un anunci, el 6 % fa clic, el 20 % d'aquestes omple el carretó i el 50 % d'aquestes compra. Calcula quantes persones hi ha a cada pas i quin percentatge del total compra. On es perd més gent? Proposa una raó possible, sense donar-ne cap per segura.

Solució: 500 × 0,06 = 30 persones; 30 × 0,20 = 6; 6 × 0,50 = 3. Global: 3 / 500 = 0,6 %. Es perd més gent entre veure l'anunci i fer clic (470 de 500). Raó possible, oberta: l'anunci crida l'atenció però no interessa.

19. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Si l'envàs diu «100 % natural i ecològic», el pots comprar sense dubtar: és impossible que contamini». Què comprovaries? Escriu una frase correcta.

Solució: Revisa la IA: falsa. «Natural» o «ecològic» no és una garantia; cal preguntar què significa, quines proves l'avalen i qui ho certifica.

20. (transferència individual, sense ajuda) Tria una compra, real o inventada. Escriu les teves cinc preguntes «Abans de comprar», respon cadascuna i digues què decidiries.

Solució: Resposta oberta amb cinc preguntes respostes i una decisió.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 72

Consumir amb ètica

  • Consumir amb seny
    • Consum responsable: no és no consumir
    • Petjada i canvi climàtic
    • Cost per ús
  • Decidir comprant
    • Racionalitat limitada
    • Biaixos i tècniques comercials
    • Comprovar ofertes i preus anteriors
  • Compres per impuls
    • Impuls i consumisme
    • Regla de les 24 hores
    • Subscripcions i renovació automàtica
  • La publicitat
    • Proposta de valor i impuls induït
    • Publicitat enganyosa i al·legacions ecològiques
  • Comerç just i ODS
    • Consum ètic i lliure comerç
    • Comerç just i segells
    • ODS 12 al barri

Resum

El consum responsable no és no consumir: és decidir amb informació què, quant i com es compra, i cada compra deixa una petjada; allargar la vida d'un objecte en sol reduir l'efecte. El cost per ús ajuda: unes botes de 60 € fetes servir 120 vegades costen 0,50 € per ús. No decidim com una calculadora: la racionalitat limitada ens porta a biaixos, com l'ancoratge, l'escassetat percebuda i l'efecte esquer, i les empreses fan servir tècniques com els descomptes, les proves gratuïtes i les renovacions automàtiques. Si el preu mitjà era de 52 €, la diferència amb 50 € és del 3,8 %; per saber si un descompte anunciat és correcte cal comprovar que el preu anterior és el menor dels 30 dies precedents (Llei 7/1996, art. 20.1). Una compra per impuls es frena amb la regla de les 24 hores. La despesa formiga i les subscripcions sumen: quatre subscripcions costen 15,96 € al mes i 191,52 € a l'any. Un anunci pot barrejar proposta de valor i impuls induït, i la publicitat enganyosa és il·lícita. El comerç just i els ODS conviden a mirar les condicions de producció: qui ho ha fet i en quines condicions, i cal comprovar els segells. Consumir amb seny és preguntar abans de pagar, comparar amb xifres, desconfiar de la pressa i decidir sense que ningú ho faci per tu.

Vés al test →