Una entitat d'economia social dona prioritat a les persones i al fi social per damunt del capital: decideix de manera participativa, aplica els resultats principalment segons el treball i és solidària i independent. En una cooperativa de treball cada soci té un vot (una persona, un vot); en una societat per accions, qui té més accions decideix més. L'excedent és el que sobra en restar les despeses als ingressos: una part s'ha de dotar en fons obligatoris i la resta es pot repartir segons el treball (retorn cooperatiu). Una associació no reparteix beneficis, una fundació té un patrimoni dedicat a un fi i el voluntariat ajuda sense cobrar. L'economia col·laborativa comparteix béns i serveis; no sempre és solidària. La responsabilitat social s'ha de poder comprovar amb xifres, dates i, si es pot, verificació independent: un fet no és el mateix que una frase publicitària. La participació vol dir tenir veu i vot en les decisions que ens afecten, amb regles clares: majoria simple o absoluta, abstencions i empat. La participació ciutadana inclou consultes, assemblees i pressupostos participatius. Atenció al conformisme: tendim a seguir la majoria. Ser d'economia social no vol dir ser millor ni pobre: cal mirar els fets.
Economia social
- Les persones i el fi social abans que el capital
- Resultats segons el treball
- Solidaritat i independència
- Llei 5/2011
Cooperatives i societats laborals
- Una persona, un vot
- Excedent i retorn cooperatiu
- Fons de reserva
Associacions, fundacions i voluntariat
- Fi comú i transparència
- Patronat i assemblea
- Voluntariat i edat mínima
Economia col·laborativa i RSC
- Compartir i banc del temps
- Fets i publicitat
- Memòria social
Participar i decidir
- Majoria simple i absoluta
- Participació ciutadana
- Conformisme