Salta al contingut

Economia Bàsica · 4t d'ESO · Primer trimestre

Unitat 3 · Economia social, solidària i col·laborativa

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 41–56

Situació de partida

Llibre, pàgs. 41–42

Tall isomètric d'un carrer amb un taller, una consulta i una oficina: negocis de proximitat.

És novembre a 4t B de l'Institut Ribera Nord de Valldelana. La Inés Varela ha demanat una fitxa sobre «un negoci del barri». La Martina ha triat la tapisseria de la Teresa Navas, que arregla cadires i sofàs i forma part d'una cooperativa de quatre oficis. Les persones també es poden organitzar per treballar i decidir juntes. La Martina vol entendre com es decideix en un lloc així i com es reparteix el que sobra. La Inés no li dona la resposta: li pregunta què preguntarà i com comprovarà el que li expliquin.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Enumerar els tipus d'organitzacions que formen l'economia social i dir en què s'assemblen
  • Explicar què vol dir «una persona, un vot» i comparar-ho amb el vot per accions
  • Calcular l'excedent d'una cooperativa i repartir-lo després de les dotacions obligatòries
  • Distingir una associació, una cooperativa i una empresa mercantil, i reconèixer en què consisteix l'economia col·laborativa
  • Separar la responsabilitat social real de la publicitat i participar en una decisió col·lectiva amb una regla clara

Per començar

  1. Pensa en un negoci del teu barri. Qui decideix què es fa i per a què serveixen els diners que sobren?
  2. A la teva classe, com decidiu una cosa quan cal votar? Val igual el vot de totes les persones?
  3. Pot una organització guanyar diners i tenir alhora un altre objectiu, com ajudar algú? Posa'n un exemple.
  4. Has compartit alguna vegada una cosa (un llibre, una eina, un viatge) en lloc de comprar-la? Com va anar?

Mapa de la unitat

3.1Què és l'economia social

Llibre, pàgs. 43–45

Hi ha empreses i organitzacions que existeixen per alguna cosa més que repartir beneficis. S'anomenen d'economia social. Moltes empreses mercantils, que són les més conegudes, busquen beneficis per als seus propietaris; les seves regles de decisió depenen de la forma jurídica, dels estatuts i de la llei, i sovint pesa més qui aporta més capital. Altres organitzacions no. Una entitat d'economia social és una organització que dona prioritat a les persones i al fi social per damunt del capital. El capital és el que aporten les persones sòcies (diners, béns o drets) per finançar l'entitat.

—Fixa't en el barri. L'associació de comerciants, l'AFA, el banc d'aliments o una cooperativa d'oficis no es creen per enriquir un propietari, sinó per treballar junts, ajudar, defensar alguna cosa o donar un servei que falta. Gestionen diners, però amb altres regles, i poden ser d'economia social si fan activitat econòmica i compleixen els principis de la llei. La diferència és qui decideix i què es fa amb el que sobra, i es veu en els estatuts, en les actes de l'assemblea i en els comptes que es presenten cada any.

—Aquestes organitzacions comparteixen quatre idees. Primera: les persones i el fi social van abans que el capital, i es decideix de manera participativa. Segona: els resultats s'apliquen principalment segons el treball o el servei aportat, o al fi social. Tercera: hi ha solidaritat amb qui forma l'entitat i amb el barri. Quarta: hi ha independència respecte dels poders públics.

És el primer principi de la llei.

—La llei espanyola enumera les entitats que en formen part: cooperatives, mutualitats, fundacions i associacions que fan activitat econòmica, societats laborals, empreses d'inserció, centres especials d'ocupació d'iniciativa social, confraries de pescadors i altres. No es defineix pel tipus de negoci, sinó per com es decideix i per a què s'usen els diners. A Catalunya, a més, la XES agrupa moltes iniciatives d'economia solidària, sense ser un registre legal. Que una entitat hi surti vol dir que, sobre el paper, es compromet a decidir i a repartir d'una manera concreta, i això es pot comprovar als estatuts, que les persones sòcies poden consultar.

Figura 3.1. Algunes famílies de l'economia social i el que tenen en comú. Economia social amb sis famílies (cooperatives, societats laborals, associacions i fundacions, mutualitats, empreses d'inserció, centres especials d'ocupació) i un rètol amb els principis comuns. Font: Llei 5/2011, art. 5.
Figura 3.1. Algunes famílies de l'economia social i el que tenen en comú

—Ser d'economia social no vol dir ser pobre ni gratuït: una cooperativa pot guanyar molts diners. Tampoc vol dir ser «millor»: cal mirar els fets, no només l'etiqueta.

—Vegem què vol dir «una persona, un vot». En una cooperativa de treball, com la del relat, cada persona sòcia té un vot, aporti molt o poc; altres cooperatives poden ponderar el vot. En una societat per accions, en canvi, sovint hi ha un vot per acció, i qui té més accions decideix més. Per veure-ho, comparem dues votacions sobre la mateixa compra, amb les mateixes opinions però regles diferents.

Cas · Una persona, un vot

Cas fictici.

La cooperativa d'oficis «Oficis de la Ribera» té quatre socis i vol comprar una màquina de cosir industrial de 1.800 €. Es vota en assemblea, amb majoria simple: tres voten a favor i un en contra. Una societat de 1.000 accions repartides entre quatre persones vol comprar la mateixa màquina. Les accions són 600, 200, 100 i 100. La persona amb 600 vota en contra; les altres tres, a favor.

QuiAccionsPercentatgeVot
Persona A60060,0 %En contra
Persona B20020,0 %A favor
Persona C10010,0 %A favor
Persona D10010,0 %A favor
  1. A la cooperativa es compten persones. Tres vots de quatre són el 75,0 %: s'aprova. Pas 2. A la societat es compten accions. Les tres persones a favor sumen 200 + 100 + 100 = 400 accions; la persona A en té 600, el 60,0 %. Resultat: a la cooperativa s'aprova la compra; a la societat per accions es rebutja, encara que tres de quatre persones la volen. Què significa: amb les mateixes opinions, el sistema de vot canvia el resultat. El límit: un vot per persona no garanteix decisions encertades.
Figura 3.2. La mateixa votació comptada per persones i per accions. Cooperativa: 75,0 % a favor, 25,0 % en contra; societat per accions: 40,0 % a favor, 60,0 % en contra. Peu: «Dades fictícies».
Figura 3.2. La mateixa votació comptada per persones i per accions

Activitats

  1. Classifica aquestes organitzacions del barri com a cooperativa, associació, fundació o empresa mercantil i justifica-ho en una frase: a) el taller de quatre oficis els socis del qual decideixen en assemblea; b) l'AFA de l'institut; c) un bar d'una sola família propietària; d) una organització que gestiona un banc d'aliments.
  2. Amplia. Una associació de 40 socis vota amb una persona, un vot, i calen més de la meitat dels vots dels presents. Quants vots calen si n'hi ha 22?

Classifica

Activitat 1 · Quin tipus d'organització és?

Classifica cada organització del barri segons qui decideix i què en fa, del que sobra.

El taller de quatre oficis els socis del qual decideixen en assemblea

L'AFA de l'institut

Un bar d'una sola família propietària

Una cooperativa per comprar junts a millor preu

Simulador

Cas · Una persona, un vot

Canvia les accions de qui vota en contra i mira com compta la mateixa votació per persones i per accions. Amb les dades del cas, un 60,0 % d'accions en contra i un 75,0 % de persones a favor.

accions
accions
persones
persones
Accions en contra60,0 %
Persones a favor75,0 %

Font: cas fictici del guió (apartat 3.1). A la cooperativa s'aprova la compra; a la societat per accions es rebutja, encara que tres de quatre persones la volen.

3.2Cooperatives i societats laborals

Llibre, pàgs. 45–47

Una cooperativa és una empresa. Segons la classe, els socis hi poden treballar, consumir-ne els serveis o agrupar la seva activitat. Una cooperativa és una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica. Les aportacions econòmiques no han de ser iguals: compta la persona, no els diners. Hi ha cooperatives de treball, com el taller de la Teresa, on els socis hi treballen i en són propietaris; de consum, per comprar junts a millor preu; i agràries, per vendre l'oli o el vi de diverses famílies.

—Una societat laboral és semblant, però té forma de societat mercantil i la majoria del capital és de les persones que hi treballen. És una manera que qui treballa sigui també propietari de l'empresa on treballa. La diferència amb la cooperativa és el vot: es vota amb les participacions del capital, i la llei posa límits perquè ningú no concentri massa poder.

—Quan una cooperativa, al cap de l'any, guanya més del que gasta, la diferència s'anomena excedent. Per simplificar, és el que sobra en restar les despeses als ingressos. En una cooperativa de treball, les sòcies cobren una bestreta pel seu treball i les persones contractades, un salari. L'excedent s'aplica segons la llei i els estatuts: dotacions obligatòries i, si escau, retorn cooperatiu segons el treball fet. Aquest repartiment s'anomena retorn cooperatiu: com més s'ha treballat, més es rep, i no com més capital s'ha posat. Els percentatges del cas són els mínims generals de la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya.

Cas · L'excedent d'«Oficis de la Ribera»

Cas fictici.

La cooperativa té quatre socis, que han treballat 5.400 hores en un any. Han facturat 96.000 € i han gastat 81.600 €. Supòsit simplificat: sense pèrdues anteriors ni operacions amb tercers, i sense calcular l'impost de societats. L'assemblea dota el 20 % al fons de reserva i el 10 % al d'educació i promoció, i reparteix la resta en proporció a les hores treballades. Xifres didàctiques, no fiscals.

ConcepteCàlculImport
Excedent96.000 − 81.60014.400,00 €
Fons de reserva (20 %)20 % de 14.4002.880,00 €
Educació i promoció (10 %)10 % de 14.4001.440,00 €
Per repartir14.400 − 2.880 − 1.44010.080,00 €
  1. Calcula l'excedent: 96.000 − 81.600 = 14.400 €. Pas 2. Calcula el que es dota: 20 % de 14.400 = 2.880 € i 10 % de 14.400 = 1.440 €. Junts són el 30 %, és a dir, 4.320 €. Pas 3. Calcula el que es reparteix: 14.400 − 4.320 = 10.080 €, en proporció a les hores: cada soci rep 10.080 × (hores / 5.400).
SociHoresCàlculRepartiment
Soci 11.80010.080 × 1.800 / 5.4003.360,00 €
Soci 21.35010.080 × 1.350 / 5.4002.520,00 €
Soci 31.35010.080 × 1.350 / 5.4002.520,00 €
Soci 490010.080 × 900 / 5.4001.680,00 €

Resultat: 2.880 € van al fons de reserva, 1.440 € a educació i promoció i 10.080 € es reparteixen segons les hores; la suma dels quatre repartiments és 10.080 €. Què significa: qui més ha treballat, més rep, i ningú rep per haver posat més diners. El límit és que les xifres són didàctiques i que un any amb excedent no n'assegura un altre.

Figura 3.3. Què es fa amb l'excedent de la cooperativa. Reserva 2.880 €; educació i promoció 1.440 €; per repartir 10.080 € (excedent 14.400 €). Peu: «Dades fictícies».
Figura 3.3. Què es fa amb l'excedent de la cooperativa

Activitats

  1. Una cooperativa fictícia de tres socis ha tingut 7.200 € d'excedent. Dotem el 20 % a reserva i el 10 % a educació i promoció, i es reparteix la resta segons les hores: 1.200, 900 i 600. Calcula cada part, el retorn per hora treballada i el retorn que rep cada soci.
  2. Llegeix els comptes d'una associació fictícia de 150 sòcies: les quotes són 150 × 12 € = 1.800 € i les despeses de l'any, 1.500 €. Quin percentatge de les quotes ha quedat sense gastar? Pot l'associació repartir-ho entre les sòcies? Justifica-ho.
  3. Amplia. Compara una cooperativa de treball i una societat laboral amb dues semblances i dues diferències.

Simulador

Cas · L'excedent d'«Oficis de la Ribera»

Canvia els ingressos, les despeses i els percentatges de dotació i mira què es reparteix. Amb les xifres del cas, 14.400 € d'excedent i 10.080 € per repartir.

€
€
%
%
h
Excedent14.400 €
Fons de reserva2.880 €
Educació i promoció1.440 €
Per repartir10.080 €
Retorn del soci 13.360 €

Font: cas fictici del guió (apartat 3.2). Xifres didàctiques, no fiscals: les 5.400 hores són el total que han treballat els quatre socis.

3.3Associacions, fundacions i voluntariat

Llibre, pàgs. 47–48

No totes les organitzacions socials fan negoci. Algunes existeixen per reunir-se, ajudar o defensar alguna cosa. Funcionen amb quotes, donatius i treball de la gent. Una associació és un grup de persones que s'uneix per a un fi comú, sense buscar repartir beneficis entre els socis. L'Associació de Comerciants de Ribera Nord n'és un exemple: els socis paguen una quota i decideixen en assemblea; el seu tresorer, l'Eladio, porta la caixa. Una fundació és diferent, i convé no confondre-les: no té socis que votin, sinó un patrimoni dedicat a un fi, que gestiona un patronat. El patronat és l'òrgan que governa la fundació.

—Les associacions i les fundacions es financen amb quotes, donatius, subvencions o ingressos de les seves activitats. El que guanyen es queda dins, per als seus fins. Molta de la feina d'aquestes entitats la fa el voluntariat: persones que ajuden sense cobrar, perquè volen, unes hores. No és una feina ni substitueix un treball amb contracte. La persona voluntària no rep paga, tot i que l'entitat li pot tornar les despeses; a més li dona formació i una assegurança. Entre 12 i 15 anys cal l'autorització expressa de les famílies o tutors, i entre 16 i 17, el seu consentiment. Treballar quatre hores al dia en un bar tot l'estiu, amb horari fix i pagat, és una feina, i abans dels 16 anys la llei ho prohibeix (amb excepcions molt concretes, com els espectacles públics).

—Una organització social ha de ser transparent amb les sòcies: tenen dret a saber qui la dirigeix, com es decideix i en què es gasta el diner. A l'Associació de Comerciants, els comptes es presenten cada any a tots els socis.

—Que una associació no reparteixi beneficis no vol dir que no pugui tenir diners ni pagar ningú. Pot llogar un local, comprar material i fins i tot contractar una persona que porti la gestió, sempre que el que sobra torni a l'activitat.

—Una fundació neix d'una dotació destinada a un fi concret, i el patronat no en pot canviar lliurement el destí.

TretAssociacióCooperativaEmpresa mercantil
Qui decideixLes sòcies, en assembleaLes sòcies; en general, un vot cadascunaSegons els estatuts; sol pesar el capital
Per a què existeixUn fi comúTreballar o consumir juntesGuanyar diners per als propietaris
Què fa amb el que sobraHo dedica als seus finsDotacions obligatòries i retorn per treball o úsPot repartir-ho segons el capital o reinvertir-ho

Activitats

  1. Aplica la taula a la teva classe: què seria l'associació d'alumnes, què l'AFA i què seria el vostre equip si demanéssiu diners a les famílies? Justifica-ho amb una frase.
  2. Una associació fictícia rep 25 persones voluntàries que donen 3 hores cadascuna durant 4 dissabtes. Calcula les hores totals. Escriu dues tasques adequades i una que no ho seria per a voluntaris menors d'edat.
  3. Suposa que una convocatòria d'ajuts permet comprar un local. Escriu tres documents que una associació del barri hauria d'ensenyar per ser transparent, a qui i on comprovaries les bases.

3.4Economia col·laborativa i responsabilitat social

Llibre, pàgs. 48–49

Compartir en lloc de comprar és una manera d'organitzar l'economia. I una empresa pot dir que és responsable: cal comprovar-ho. L'economia col·laborativa consisteix a compartir, intercanviar o llogar béns i serveis entre persones, normalment a través d'una plataforma o d'una xarxa de veïns: un cotxe compartit, una eina que es presta, un banc del temps on una persona dona una hora de classe i en rep una d'ajuda amb els tràmits. Pot estalviar diners i recursos (menys objectes parats en un armari) i crear comunitat, però no sempre és solidària: depèn de qui es beneficia i de si hi ha un fi social. L'economia social i solidària, en canvi, sempre posa les persones al centre, i les dues es poden trobar.

—La responsabilitat social de les empreses és el compromís d'una empresa de tenir cura de l'efecte que té la seva activitat en les persones i l'entorn, més enllà de complir la llei. Moltes empreses publiquen una memòria social: un informe on expliquen el que han fet. És útil, però l'escriu la mateixa empresa. Per això cal distingir entre fets i publicitat. Un fet es pot comprovar: «hem lliurat 3 tones de cartró a un gestor de residus; aquest és el justificant». Una frase publicitària no: «som molt responsables». Quan una empresa només dona adjectius i no xifres, la memòria serveix més per fer imatge que per informar.

—Per mirar una memòria social, fes-te quatre preguntes. Hi ha xifres? Diuen de quan són? Es comparen amb l'any anterior? Les pot comprovar algú de fora? Una memòria és més fiable quan aporta xifres, dates, comparacions i, si n'hi ha, una verificació independent.

—Un exemple ho aclareix. Si una botiga diu «ajudem el barri», no sabem res. Si diu «aquest any hem donat 400 € a l'associació d'alumnes i hem recollit 120 kg de roba per reutilitzar», ja podem demanar el rebut i el pes. Compartir i ser responsable és fàcil de dir; el que costa és poder-ho demostrar davant de qualsevol persona que ho vulgui comprovar.

Activitats

  1. Amb la resposta de la caixa, escriu tres preguntes que faries a l'empresa i quin document demanaries per comprovar cadascuna. Reescriu després la frase perquè sigui comprovable.
  2. Amplia. Una empresa diu: «Destinem el 2 % del nostre benefici a causes socials». El seu benefici ha estat de 50.000 €. Calcula la quantitat. Escriu quina altra informació necessitaries per dir si és molt o poc.

Classifica

Fet o publicitat?

Classifica cada frase d'una memòria social segons si es pot comprovar (fet) o no (publicitat).

Hem lliurat 3 tones de cartró a un gestor de residus; aquest és el justificant.

Som molt responsables.

Aquest any hem donat 400 € a l'associació d'alumnes i hem recollit 120 kg de roba.

Ajudem el barri.

3.5Participar i decidir junts

Llibre, pàgs. 49–50

Decidir entre moltes persones costa temps, però fa que la decisió sigui de tothom. Un dels trets de l'economia social és la participació: qui forma una organització té veu en les decisions que l'afecten. A l'assemblea es debat, es proposa i es vota. La regla més simple és la majoria simple: hi ha més vots a favor que en contra, sense comptar abstencions. Una altra és la majoria absoluta: més de la meitat dels membres (o dels presents, segons els estatuts). Quan la decisió és important, els estatuts poden demanar una majoria reforçada, per exemple dos terços dels vots presents. Si no s'arriba a la majoria que demanen els estatuts, la proposta no s'aprova i es pot tornar a debatre una altra vegada.

—La participació no és només cosa de les entitats. La participació ciutadana és la manera com les persones intervenen en les decisions que les afecten com a veïns: consultes, assemblees de barri, consells, comissions i, en alguns ajuntaments, pressupostos participatius, on els veïns proposen i voten en què es gasta una part dels diners públics. Participar és un dret i, a la vegada, una responsabilitat: cal informar-se, escoltar els altres i acceptar el resultat. També vol dir proposar, no només criticar: qui participa acostuma a arribar amb una alternativa i amb ganes de treballar-la amb els altres.

—Per participar bé convé tenir una regla clara abans de començar: qui pot votar, com es compten els vots, quant de temps hi ha per debatre i què passa si hi ha empat. Sense regla, qui parla més fort pot acabar decidint, i les persones més tímides no es fan escoltar.

—També cal pensar qui no hi és. Si l'assemblea es fa un dimarts a les set del matí, potser no hi podran anar les persones que treballen o tenen cura de familiars. Una bona organització tria horaris, avisa amb antelació i deixa per escrit el que s'ha acordat, perquè qui no ha pogut venir també ho pugui consultar.

Cas · Votar un local

Cas fictici.

L'Associació de Comerciants té 40 socis i es vol llogar un local buit per a un taller comú. Els estatuts demanen majoria absoluta dels socis presents. A l'assemblea hi són 30 socis: 17 voten a favor, 9 en contra i 4 s'abstenen. Pas 1. Calcula la majoria absoluta dels presents: més de la meitat de 30, és a dir, més de 15; calen 16 vots. Pas 2. Compara: 17 vots a favor són més de 15, per tant la proposta s'aprova. Els 17 vots són el 56,7 % dels presents (17 / 30) i el 42,5 % del total de socis (17 / 40). Resultat: s'aprova amb 17 vots de 30 presents (56,7 %). Què significa: que la decisió sigui legal no vol dir que tothom hi estigui d'acord: 13 persones no hi han votat a favor (9 en contra i 4 abstencions). El límit és que no sabem per què 4 persones s'han abstingut: la participació també és escoltar-les i preguntar-los quines millores proposarien.

Activitats

  1. Amb la regla de la majoria absoluta dels presents, calcula quants vots calen si a l'assemblea hi ha 24, 25 i 31 socis. Què passa en una votació amb empat?
  2. Amplia. Imagina que l'institut disposa de 600 € per millorar un espai i es decideix amb un pressupost participatiu. Escriu tres regles que fixaries (qui vota, com es compten els vots, quant temps hi ha per proposar) i un risc d'aquest sistema.

Calcula

Cas · Votar un local

A l'assemblea hi ha 30 socis presents i 17 voten a favor. Quin percentatge dels presents són?

%

Abans de triar · La cadira que va tornar

Llibre, pàgs. 51–52

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era un dijous de novembre i a la Tapisseria Navas feia olor de cola i de tela nova. La Martina va arribar amb la llibreta sota el braç, cinc preguntes escrites i un llapis de recanvi. Havia de lliurar la fitxa d'«un negoci del barri» i havia triat aquest. La Inés Varela li ho havia dit a classe: «No em porteu el que explica la web. Porteu-me el que veieu».

—Passa, passa —va dir la Teresa Navas des del fons—. Estic amb una pacient.

La pacient era una cadira d'oficina negra, amb el seient cap amunt sobre el banc. Amb les dues mans estirava la cremallera de la funda del seient. Sobre la fusta hi havia cinc rodes soltes, una clau hexagonal i un cilindre negre amb una barra platejada.

La Teresa obre la funda de la cadira davant de l'Eladio, amb rodes, clau i pistó sobre el banc.
La Teresa obre la funda de la cadira davant de l'Eladio, amb rodes, clau i pistó sobre el banc.

Vora la finestra, dret i amb les mans a les butxaques, esperava l'Eladio Prieto, el tresorer de l'Associació de Comerciants, amb una jaqueta blau marí i cara de visita a l'hospital.

—La cadira és de l'oficina de l'associació —va explicar—. Feia un mes que coixejava.

—No coixejava, s'enfonsava —va corregir la Teresa sense aixecar la vista—. És el pistó. I les rodes, que estan gastades.

La Martina va apuntar «pistó» i «rodes» i es va acostar al banc.

—Quant costa arreglar-la?

—Cinc rodes, nou cinquanta. El pistó, catorze. I la meva feina, dotze. —La Teresa va sumar amb el dit a l'aire—. Trenta-cinc cinquanta.

—I una de nova? —va preguntar la Martina.

—Vuitanta-nou —va dir l'Eladio—. Ho he mirat. Me la porten demà si vull.

La Martina va escriure les dues xifres, va restar en silenci i va subratllar: cinquanta-tres cinquanta de diferència.

—Doncs això —va dir la Teresa—. I tot i així, la majoria de la gent compra la nova.

—Per què?

—Perquè és més fàcil —va respondre l'Eladio—. Una trucada i ja està. Però la cadira té deu anys i s'hi seu molt bé.

La Martina va fer la pregunta que havia vingut a fer.

—A la meva fitxa hi diu «Qui mana». Qui mana aquí?

—Aquí no mana una sola persona. —La Teresa va somriure sense deixar de mirar el seient—. Som quatre socis de la cooperativa. Jo faig tapisseria; un altre, fusteria; una altra, sabateria, i un altre, electricitat. Ens diem «Oficis de la Ribera». Decidim en assemblea.

—Però algú tindrà l'última paraula.

—L'assemblea. I cada vot val igual.

—Encara que tu treballis més hores que els altres?

—Encara que treballi més hores. Les hores s'apunten. A final d'any, si sobra alguna cosa, primer es guarda el que mana la llei i després l'assemblea reparteix la resta segons les hores. Però quan es vota, el meu vot val el mateix que el del meu company, que només ve a les tardes.

La Martina va anotar «una persona, un vot» i ho va envoltar amb un cercle. Després va preguntar a l'Eladio si a l'associació passava el mateix, i ell va explicar que sí: es proposa, es vota, i ell només porta la caixa, no mana; aquella cadira la pagava l'associació amb les quotes. Quan la Martina va preguntar què passava si l'assemblea decidia malament, l'Eladio va somriure.

—Passa. Però es decideix entre tots i es corregeix entre tots. Això també costa temps.

La Teresa es va netejar les mans al davantal.

—Saps què ens falta? Lloc. Quatre oficis, cadascun amb el seu local i el seu rètol, i un munt de gent que no sap a qui trucar. Fa temps que penso a ajuntar-nos un dissabte al mes, tots al mateix lloc.

—On? —va preguntar la Martina.

—Hi ha un local buit davant del bar de la Pilar, el del tendal verd. Si l'associació volgués…

L'Eladio va arronsar les espatlles i va dir que caldria votar-ho.

—És clar —va dir la Teresa—. Sempre cal votar-ho.

La Martina va tancar la llibreta. Sota de «una persona, un vot» havia escrit una altra línia, a corre-cuita: «Qui paga el local?». La va subratllar dues vegades.

Situació d'aprenentatge: Visita a un negoci

Llibre, pàg. 53

Activitats individuals

  • Prepara cinc preguntes: tipus d'organització, qui decideix, a qui beneficia, d'on surt el diner i quin valor social aporta.
  • Fes l'entrevista (o fes servir el cas d'«Oficis de la Ribera» si prefereixes no sortir).
  • Escriu què has comprovat i què t'han explicat sense prova.

Activitats en grup

  • Poseu en comú les fitxes i compareu els tipus d'organització.
  • Trieu un negoci i expliqueu en dos minuts qui mana i qui se'n beneficia.
  • Col·loqueu les fitxes al mural del barri i voteu quina té més valor social amb una regla clara.

Dades. Per a qui prefereixi no sortir, cas d'«Oficis de la Ribera»: quatre socis, 5.400 hores, excedent de 14.400 €, 30 % a fons (20 % reserva i 10 % educació i promoció) i 10.080 € de retorn segons les hores; la cadira de l'associació costa 35,50 € arreglada i 89,00 € nova. Comprovació individual. Sense ajuda: 1) Escriu quines dues dades necessites per saber si una organització és d'economia social. 2) Suposa una cooperativa de treball de tres socis amb 7.200 € disponibles per al retorn, un cop fetes les dotacions obligatòries: reparteix-los amb una regla que triïs i comprova que la suma és correcta.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. El fa el motor.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Què diu la llei de l'economia social

Llibre, pàg. 54

L'economia social sona a una cosa llunyana. Tanmateix, té una llei pròpia a Espanya: la Llei 5/2011, de 29 de març, d'economia social. Mirar què diu ajuda a entendre de què parlem.

—La llei no la defineix pel sector en què treballa l'entitat, sinó per la seva naturalesa i per com funciona. Diu que les entitats segueixen uns principis. El primer és la primacia de les persones i del fi social sobre el capital. El segon, que els resultats s'apliquen principalment segons el treball aportat o el servei prestat, i no segons el capital. El tercer, la solidaritat interna i amb la societat. El quart, la independència respecte dels poders públics.

—Després la llei enumera qui en forma part: cooperatives, mutualitats, fundacions i associacions amb activitat econòmica, societats laborals, empreses d'inserció, centres especials d'ocupació d'iniciativa social, confraries de pescadors i altres entitats singulars. No són intercanviables: els centres especials d'ocupació d'iniciativa social faciliten l'ocupació de persones amb discapacitat, i les empreses d'inserció desenvolupen itineraris per a persones en situació o risc d'exclusió.

—Això té una conseqüència pràctica. Una entitat no és d'economia social perquè ho digui a la seva publicitat. Ho és si, per la seva forma i activitat econòmica, compleix la llei i els principis. Una cooperativa on decidís només qui té gran part del capital no compliria l'esperit de la llei.

—La llei no diu que aquestes entitats siguin millors, ni que no s'equivoquin, ni que donin més o menys beneficis: diu com decideixen i per a què usen el que guanyen. Tampoc no diu que cada comunitat autònoma no pugui tenir les seves pròpies lleis de cooperatives: n'hi ha, i regulen aspectes com els fons que s'han de guardar.

—Un detall més per a qui vulgui mirar amb ull crític. La llei diu «principalment»: els resultats s'apliquen principalment segons el treball aportat o el servei prestat, o al fi social. No diu «només», però això no autoritza un repartiment sense límits: les lleis de cada tipus d'entitat obliguen, per exemple, a guardar fons (en les cooperatives catalanes, la Llei 12/2015 en fixa mínims).

—Queda una pregunta per pensar. Si una entitat d'economia social estalvia costos perquè els seus socis treballen més hores de les que cobren, és solidaritat o és una altra manera d'exigir massa? La llei no respon. Respondre-la és tasca de qui en forma part i de qui mira des de fora.

Font: BOE, Ley 5/2011, de 29 de marzo, de Economía Social, arts. 4 y 5 (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 55

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) Quan la Martina pregunta «Qui mana aquí?», la Teresa respon «L'assemblea. I cada vot val igual». Explica què vol dir i en què es diferencia d'un negoci on mana qui té més capital. Per què la Martina anota després «Qui paga el local?».

Solució: Vol dir que decideix el conjunt de socis i cada persona compta igual; en una empresa mercantil sol pesar el capital. Anota «Qui paga el local?» perquè la decisió té un cost que cal repartir.

14. (aplicació) Classifica el taller de la Teresa, l'Associació de Comerciants i un bar d'una família segons qui decideix i què fan amb el que sobra. Justifica cada resposta amb una frase de la taula de l'apartat 3.3.

Solució: Taller: cooperativa (decideix l'assemblea; reserva i repartiment per treball). Associació: sòcies en assemblea; dedica el que sobra als fins. Bar familiar: propietaris; reparteix per capital.

15. (càlcul) Repeteix el cas de la votació amb accions de 500, 300 i 200 repartides entre tres persones, i vots a favor de la de 300 i la de 200. Quin percentatge d'accions hi ha a favor? S'aprova per majoria absoluta d'accions? I per persones?

Solució: 300 + 200 = 500 accions a favor = 50,0 %. No s'aprova per majoria absoluta d'accions (cal més del 50 %). Per persones: 2 de 3 = 66,7 %, sí que s'aprova.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Una cooperativa no pot guanyar diners i, si en guanya, ha de repartir-los tots a parts iguals entre les persones sòcies». Què corregiries i on ho comprovaries?

Solució: Fals: una cooperativa pot guanyar diners; guarda fons i reparteix la resta segons el treball fet, no a parts iguals. Es comprova a la llei i als estatuts.

17. (documents) Llegeix aquest anunci simulat: «Mercat Verd, la cooperativa més responsable del barri. Tots els nostres productes són bons per al planeta». Escriu quatre preguntes per comprovar-ho i digues què faria que fos una informació fiable.

Solució: Obertes. Fiabilitat: xifres, dates, comparació i verificació independent.

18. (dades) Una cooperativa fictícia de tres socis ha facturat 60.000 € i ha gastat 48.000 €. Calcula l'excedent, dota el 30 % a fons (20 % reserva i 10 % educació i promoció) i reparteix la resta a parts iguals. Quant rep cada soci?

Solució: Excedent 60.000 − 48.000 = 12.000 €; 30 % = 3.600 €; resta 8.400 €; cada soci 2.800 €.

19. (projecte) Tria una organització del barri (o inventa-la) per a la fitxa E3. Escriu el tipus d'organització, qui decideix, a qui beneficia i un valor social que aporta.

Solució: Oberta. S'avalua tipus, qui decideix, a qui beneficia i valor social.

20. (transferència individual, sense ajuda) Pensa en una decisió col·lectiva que s'hagi de prendre al teu institut o al teu barri. Escriu una regla de votació, calcula quants vots calen amb un nombre de persones inventat (assenyala'l com a tal) i escriu un risc de la regla.

Solució: Oberta. S'avalua una regla clara, el càlcul de vots amb nombre assenyalat com a inventat i un risc.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 56

Economia social, solidària i col·laborativa

  • Economia social
    • Les persones i el fi social abans que el capital
    • Resultats segons el treball
    • Solidaritat i independència
    • Llei 5/2011
  • Cooperatives i societats laborals
    • Una persona, un vot
    • Excedent i retorn cooperatiu
    • Fons de reserva
  • Associacions, fundacions i voluntariat
    • Fi comú i transparència
    • Patronat i assemblea
    • Voluntariat i edat mínima
  • Economia col·laborativa i RSC
    • Compartir i banc del temps
    • Fets i publicitat
    • Memòria social
  • Participar i decidir
    • Majoria simple i absoluta
    • Participació ciutadana
    • Conformisme

Resum

Una entitat d'economia social dona prioritat a les persones i al fi social per damunt del capital: decideix de manera participativa, aplica els resultats principalment segons el treball i és solidària i independent. En una cooperativa de treball cada soci té un vot (una persona, un vot); en una societat per accions, qui té més accions decideix més. L'excedent és el que sobra en restar les despeses als ingressos: una part s'ha de dotar en fons obligatoris i la resta es pot repartir segons el treball (retorn cooperatiu). Una associació no reparteix beneficis, una fundació té un patrimoni dedicat a un fi i el voluntariat ajuda sense cobrar. L'economia col·laborativa comparteix béns i serveis; no sempre és solidària. La responsabilitat social s'ha de poder comprovar amb xifres, dates i, si es pot, verificació independent: un fet no és el mateix que una frase publicitària. La participació vol dir tenir veu i vot en les decisions que ens afecten, amb regles clares: majoria simple o absoluta, abstencions i empat. La participació ciutadana inclou consultes, assemblees i pressupostos participatius. Atenció al conformisme: tendim a seguir la majoria. Ser d'economia social no vol dir ser millor ni pobre: cal mirar els fets.

Vés al test →