L'escassetat vol dir que els recursos (diners, temps, atenció) són limitats davant de necessitats i desitjos que no s'acaben, i per això hem de triar. El cost d'oportunitat és el valor de la millor alternativa a què renunciem, no la suma de totes. Les decisions es connecten en el flux circular: les llars, les empreses i el sector públic s'intercanvien treball, béns, serveis, diners i impostos. L'Agenda 2030 és un pla de les Nacions Unides aprovat el 25 de setembre de 2015 amb disset Objectius de Desenvolupament Sostenible i 169 metes. La seva promesa és que ningú es quedi enrere. Cada objectiu es concreta amb una meta i es mesura amb un indicador: un número amb font i mètode que mai ho diu tot. Un exemple són els residus municipals de 2024: 445,2 kg per habitant a Catalunya i 474,9 a Espanya. Tota actuació econòmica té persones que hi guanyen i persones que hi perden, i una bretxa és la distància entre dos grups. Mirar amb esperit crític i constructiu és preguntar qui hi guanya, qui hi perd i quina mesura ho pot reduir. En un plànol d'ODS es marquen els objectius que es veuen al barri i es calculen percentatges. Amb criteris i pesos es trien els ODS del projecte, tenint en compte el biaix del que és visible.
Escassetat i elecció
- Necessitats i desitjos
- Recursos limitats: diners, temps, atenció
- Cost d'oportunitat
- Flux circular
Agenda 2030
- Aprovada per l'ONU el 2015
- Disset ODS i 169 metes
- Cinc idees: persones, planeta, prosperitat, pau i aliances
- Sinergies i xocs
Indicadors
- Meta i indicador
- Residus per habitant: 445,2 i 474,9 kg
- Què no diu un número
Desigualtats
- Qui hi guanya i qui hi perd
- Bretxa
- Esperit crític i constructiu
El teu barri
- Plànol d'ODS
- Criteris i pesos
- Biaix del que és visible