Situació de partida
Llibre, pàgs. 9–10

És setembre i el grup de 4t B de l'Institut Ribera Nord de Valldelana comença Economia Bàsica. La Inés Varela porta el grup a una exposició sobre l'Agenda 2030 que l'Ajuntament ha muntat a la sala de plens. Hi ha panells amb sigles, un plànol de la ciutat i un model blanc a escala de la plaça de la Font que ningú no havia vist. La Lucía ho apunta tot i l'Álvaro, d'un altre grup, diu que el que veu és «de mentida». La Inés no explica què són els ODS: pregunta què es veu a cada cosa i qui ho decideix.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar per què l'escassetat de recursos obliga a triar i què vol dir cost d'oportunitat
- Distingir necessitats i desitjos, i descriure com circulen els diners entre llars, empreses i sector públic
- Explicar què és l'Agenda 2030, qui la va aprovar i quins són els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible
- Llegir un indicador amb sentit crític: de quina font surt, què mesura i què deixa de dir
- Reconèixer qui hi guanya i qui hi perd en un canvi del barri i proposar una actuació local
Per començar
- Si poguessis canviar una cosa del teu barri perquè s'hi visqués millor, quina seria i a qui beneficiaria?
- Tens una tarda lliure i tres plans que coincideixen. Què perds quan en tries un?
- Has sentit parlar dels «ODS» o de l'«Agenda 2030»? Què et sembla que volen dir?
- Com es podria comprovar que un barri ha millorat de debò, sense fiar-se només del que diu qui l'ha canviat?
Mapa de la unitat

1.1Escassetat, necessitats i desitjos
Llibre, pàg. 11
Una tarda de quatre hores també és un recurs escàs. Per això hem de triar. Cada dia decideixes sense adonar-te'n: què esmorzes, amb qui quedes, en què gastes la paga o el temps lliure. Són decisions econòmiques encara que no hi hagi diners pel mig, perquè totes parteixen del mateix fet: volem moltes coses i no tenim recursos per a totes.
—Una necessitat és alguna cosa que cal per viure o per viure millor. Les primàries són les bàsiques (menjar, dormir, vestir-se, estar sa); les secundàries milloren la vida sense ser imprescindibles (viatjar, estudiar música). Un desig és voler una cosa concreta per cobrir una necessitat: tens gana (necessitat) i et ve de gust una pizza (desig). Les necessitats bàsiques són limitades; els desitjos poden ser molt variats. Separar el que cal del que només ve de gust és una habilitat econòmica molt útil, sobretot quan un anunci converteix un desig passatger en una urgència: «ho necessites ja».
—Per cobrir necessitats fem servir béns (objectes: un entrepà, unes sabates) i serveis (activitats que fa una altra persona: un tall de cabell, una classe). Els recursos per produir-los són limitats, i no només els diners: també el temps, els materials i l'atenció. La falta de recursos davant de necessitats i desitjos que no s'acaben és l'escassetat.
—Segons com s'usen, els béns són de consum (un entrepà, un quadern), si cobreixen directament una necessitat, o de capital (un forn de pa, un ordinador de treball), si serveixen per produir altres béns. Gairebé tot el que fas servir es va fabricar abans amb béns de capital.
—Compte: escassetat no vol dir pobresa. Una persona amb molts diners també té escassetat, perquè el dia continua tenint 24 hores. El que canvia d'una persona a una altra és quin recurs és el més escàs.
—Com que els recursos són escassos, tota societat respon tres preguntes, el problema econòmic: què es produeix, com es produeix i per a qui es produeix. També les respons tu quan organitzes el teu temps. I també les respon un ajuntament quan decideix què fa amb una plaça.
Activitats
- Classifica cada cas com a necessitat primària o secundària i digues si és individual o col·lectiva: a) beure aigua potable; b) tenir una biblioteca al barri; c) anar a un concert; d) dormir. Posa també un exemple de bé i un de servei.
- Amplia. Explica amb un exemple teu per què una persona amb molts diners també té escassetat. Quin recurs se li fa escàs?
Classifica
Activitat 1 · Primària o secundària?
Classifica cada necessitat segons si és primària (bàsica per viure) o secundària (millora la vida sense ser imprescindible).
Beure aigua potable
Tenir una biblioteca al barri
Anar a un concert
Dormir

1.2Triar és renunciar
Llibre, pàgs. 12–13
Cada vegada que tries una cosa, en deixes de fer una altra. Allò que deixes té un nom. Com que no ho pots fer tot, triar sempre vol dir renunciar. El cost d'oportunitat d'una decisió és el valor de la millor alternativa a la qual renuncies, no la suma de totes les que descartes. Hi ha costos explícits (els diners que pagues) i costos implícits (el temps, el descans, el que deixes de guanyar o de gaudir). Quan una decisió sembla «gratis», sovint és perquè només hem comptat els explícits.
—Per decidir amb les renúncies a la vista serveix una fitxa de decisió: s'escriuen les alternatives i, per a cada una, què guanyes, què et costa i a què renuncies. No decideix per tu, però t'obliga a mirar el que deixes enrere.
Cas · La tarda d'en Hugo
Cas fictici.
Dissabte, de 16.00 a 20.00, en Hugo té 240 minuts i tres plans que es trepitgen: preparar l'àpat familiar (4 h senceres), entrenar amb la Martina (90 minuts) o repassar amb la Lucía per a l'examen de dilluns (3 h).
| Alternativa | Temps que ocupa | Temps que li queda | A què renuncia |
|---|---|---|---|
| Preparar l'àpat | 240 min | 0 min | Entrenar o repassar |
| Entrenar | 90 min | 150 min | Preparar l'àpat o repassar |
| Repassar | 180 min | 60 min | Preparar l'àpat o entrenar |
- L'àpat és un bloc indivisible: o hi és les quatre hores o no serveix. No es pot repartir en estones curtes, i això canvia el problema: no es tracta de repartir el temps sinó de triar una opció sencera. Pas 2. Si tria l'àpat, el seu cost d'oportunitat és la millor de les altres dues (entrenar o repassar), la que més valori. No és la suma de les dues, perquè entre elles també competien: l'entrenament cau enmig del repàs. Pas 3. Compara el temps que sobra: 240 − 90 = 150 minuts si entrena; 240 − 180 = 60 minuts si repassa. El cost depèn del que valori més. Resultat: la fitxa no decideix sola; fa visible què perd cada opció. Què significa: el cost d'oportunitat depèn de qui decideix i de què valora, i es compara, no se suma. El límit és que el cost depèn d'una valoració personal i no es pot mesurar amb exactitud.
—Les decisions de totes les persones es connecten. Les llars (famílies) venen el seu treball a les empreses i en cobren un salari; amb aquests diners compren béns i serveis a les empreses, que els han produït amb aquest treball. El sector públic recapta impostos i els destina a serveis i prestacions. És el flux circular: allò que gasta una persona és, en bona part, el que ingressa una altra. Per això una decisió pot tenir efectes lluny de qui la pren: si les llars gasten menys, les empreses venen menys i poden contractar menys gent. Un exemple: els 8 € que en Dani paga per un entrepà són ingressos del bar, que en destina una part a pagar qui hi treballa. Aquesta interdependència fa que una decisió petita per a una persona canviï els ingressos d'una altra.

Activitats
- Completa la fitxa d'en Hugo amb el teu criteri: tria una alternativa i indica'n el cost d'oportunitat (només la millor que descarta). Explica per què no és «entrenar i repassar» alhora i assenyala un cost implícit que no sigui temps.
- Amplia. Amb 20 € i els plans de la caixa «Per al teu projecte», calcula quants diners sobren amb cada pla. Si triessis el cinema, quin seria el cost d'oportunitat? I si tries la piscina?
Simulador
Cas · La tarda d'en Hugo
Canvia el temps de cada pla i mira quants minuts li queden a en Hugo segons el que triï. Amb les dades del cas, si entrena li'n queden 150 i si repassa, 60.
Font: cas fictici del guió (apartat 1.2). L'àpat ocupa els 240 minuts sencers i no es pot repartir: per això es tria una opció sencera.

1.3L'Agenda 2030 i els disset ODS
Llibre, pàgs. 14–15
És un acord de tot el món amb una data límit. Té metes globals, però es compleix en llocs petits, com un carrer. L'Agenda 2030 és un pla d'acció per millorar la vida de les persones i cuidar el planeta abans de l'any 2030. L'Assemblea General de les Nacions Unides, que reuneix gairebé tots els Estats del món, la va aprovar el 25 de setembre de 2015. Té disset objectius, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Un desenvolupament és sostenible quan millora la vida d'avui sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves necessitats.
No n'hi ha prou a millorar la mitjana: cal mirar qui es queda fora.
—Els disset ODS tracten temes diferents; per no perdre-s'hi es poden agrupar en cinc idees: persones (ODS 1 a 5), planeta (6, 12, 13, 14 i 15), prosperitat (7 a 11), pau (16) i aliances (17). Els objectius es toquen entre ells. Reparar una cadira en lloc de llençar-la ajuda al consum responsable (ODS 12), dona feina a un ofici local (ODS 8) i genera menys residus. Quan una acció suma a diversos objectius alhora es parla de sinergia. També hi ha xocs: produir més aliments (ODS 2) pot gastar més aigua (ODS 6).

—Cada objectiu té metes: frases concretes que diuen què es vol aconseguir. En total n'hi ha 169, amb indicadors per seguir-les. L'Agenda 2030 no és una llei que obligui una persona a fer res: és un compromís dels països i una guia per decidir. La poden fer servir un institut, una empresa o un barri. Quatre ODS es veuen fàcilment en un barri: l'11 (ciutats i comunitats sostenibles), el 12 (producció i consum responsables), el 13 (acció pel clima) i el 8 (treball decent).
—Tothom hi té un paper. Les Nacions Unides fixen un marc comú; l'Estat i la Unió Europea dicten normes i reparteixen diners; la Generalitat planifica serveis com la sanitat, l'educació o el medi ambient; l'ajuntament actua més a prop (neteja, contenidors, ús d'una plaça), i les associacions, les empreses i les famílies fan la seva part. Aquests drets i deures compartits són la base d'una ciutadania activa: tens dret a informar-te i a participar, i el deure de no perjudicar els altres.
Activitats
- Explica amb les teves paraules tres d'aquestes idees: Agenda 2030, desenvolupament sostenible, «que ningú es quedi enrere». Posa un exemple del teu barri per a cadascuna.
- Escriu un exemple de sinergia i un de xoc entre dos ODS que puguis veure al teu poble o ciutat. Explica què es guanya i què es perd en cada cas.
Vertader o fals
Vertader o fals? L'Agenda 2030
L'Agenda 2030 té disset Objectius de Desenvolupament Sostenible.
L'Assemblea General de les Nacions Unides la va aprovar el 25 de setembre de 2015.
L'Agenda 2030 és una llei que obliga cada persona a reciclar.
L'ODS 12 és «Acció pel clima».
Una acció pot sumar a diversos ODS alhora: és una sinergia.

1.4Indicadors i desigualtats
Llibre, pàgs. 15–17
Els objectius es mesuren amb números. Un número ajuda, però mai ho diu tot. Per saber si un objectiu es compleix calen una meta i un indicador. La meta diu què es vol aconseguir. L'indicador és el número que es mesura per comprovar-ho. Un bon indicador té una definició clara, una font i un mètode, i es pot repetir cada any. Per això es comparen dades de la mateixa font, del mateix mètode i del mateix any. Per exemple, per al consum responsable es poden mesurar els quilos de residus que genera cada habitant. Una meta sense indicador és un desig; un indicador sense meta, només un número.
El valor de Catalunya és inferior al d'Espanya: 474,9 − 445,2 = 29,7 kg menys per habitant, un 6,3 % menys. Però el número no explica per què. Pot haver-hi més o menys turisme, indústria o comerç, o una altra manera de recollir. Per això cal preguntar-se què és cada cosa, i comparar sempre el mateix indicador, mesurat de la mateixa manera, any rere any.
—Una desigualtat és una diferència entre persones en diners, oportunitats o tracte; no totes són injustes, i per valorar-ho cal mirar els drets, les oportunitats i les condicions que la provoquen. Una bretxa és la distància entre dos grups; per exemple, la que hi ha entre el que cobren dos col·lectius pel mateix treball. Mirar amb esperit crític és preguntar: qui hi guanya?, qui hi perd?, qui ho decideix? I mirar amb esperit constructiu és proposar una mesura, no només assenyalar el problema.
—Els anuncis també amaguen desigualtats. Qui ven en sap més que qui compra, i aquesta asimetria d'informació pot perjudicar el comprador. Un anunci de sabatilles «100 % verdes» pot ser veritat o pura publicitat, i qui el llegeix no té maneres fàcils de saber-ho. Davant d'una frase així, cal demanar proves: el material, l'origen, un segell i una dada.

—Un canvi que millora una cosa en pot empitjorar una altra. Canviar aparcament per arbres dona ombra i millora l'aire, però pot ser un problema per a qui només pot arribar en cotxe. La solució no és no canviar res, sinó pensar en totes les persones afectades.
Cas · Plaça d'avui i plaça del model
Cas fictici.
Una foto aèria de la plaça de la Font mostra 40 places d'aparcament, 6 arbres i 4 bancs. El model a escala d'un concurs d'idees, que no està aprovat, en proposa 10, 18 i 9.
| Element | Avui | Model | Canvi |
|---|---|---|---|
| Places d'aparcament | 40 | 10 | −30 (−75,0 %) |
| Arbres | 6 | 18 | +12 (+200,0 %) |
| Bancs | 4 | 9 | +5 (+125,0 %) |
- Calcula cada canvi amb la fórmula (nou − actual) / actual. Aparcament: (10 − 40) / 40 = −0,75, és a dir, −75,0 %. Arbres: (18 − 6) / 6 = +2, és a dir, +200,0 %. Bancs: (9 − 4) / 4 = +1,25, és a dir, +125,0 %. Pas 2. Relaciona cada canvi amb un ODS: arbres, 13 i 11; bancs, 11 i 3 (descans i salut). Pas 3. Pensa qui en pot sortir perjudicat: qui necessita el cotxe i els comerços que necessiten càrrega i descàrrega. Resultat: l'aparcament baixa un 75,0 %, els arbres pugen un 200,0 % i els bancs un 125,0 %. Què significa: els percentatges grans impressionen, però 12 arbres més no diuen quanta ombra fa cadascun. El límit: el model és una proposta no aprovada.

Activitats
- Un barri ficticiu de 2.000 persones genera 445,2 kg de residus per persona i any. Calcula quantes tones són i quantes menys en serien si es reduïssin un 10 %.
- Amb les dades del cas, calcula quantes places d'aparcament desapareixen i quants arbres s'afegeixen. Si cada plaça ocupa 12 m² (un supòsit), quants metres quadrats s'alliberen, sense comptar accessos?
- Amplia. Escriu tres grups a qui el model podria beneficiar i tres a qui podria perjudicar, i una mesura per a cada grup perjudicat.
Calcula
Activitat 7 · Tones de residus
Un barri ficticiu de 2.000 persones genera 445,2 kg de residus per persona i any. Quantes tones són?
Simulador
Cas · Plaça d'avui i plaça del model
Escriu quants elements té la plaça avui i al model del concurs d'idees (no aprovat) i mira el canvi. Amb els arbres: de 6 a 18, un +200,0 %.
Font: cas fictici del guió (apartat 1.4). Amb l'aparcament (de 40 a 10) el canvi és −75,0 %; amb els bancs (de 4 a 9), +125,0 %.

1.5El teu barri i els ODS
Llibre, pàgs. 17–18
Per treballar els ODS cal mirar el barri, apuntar el que es veu i triar amb criteri. Un plànol d'ODS és un plànol del barri amb punts de colors que marquen on es veu cada objectiu. Es fa en tres passos: primer surts a mirar i apuntes què veus; després assignes cada cosa a un ODS; i al final comptes quins objectius surten molt i quins gairebé gens. Serveix per decidir amb dades i no només amb impressions. Convé sortir en grup, amb una llibreta i un plànol en blanc. Cada punt porta un número d'ODS i una frase curta. Un mateix lloc es compta una sola vegada, amb el seu ODS principal.
—No es poden treballar els disset objectius alhora. Cal triar-ne dos o tres, i triar bé és una decisió que es pot explicar amb criteris: preguntes amb què es comparen les opcions (hi ha una necessitat comprovada?, hi podem fer res nosaltres?, costa poc?). Cada criteri té un pes segons la importància: es multiplica cada nota pel pes i se suma. A més, triar uns objectius és renunciar a altres: és, un cop més, cost d'oportunitat.
Quan l'equip ha triat, cal explicar la decisió: qui farà què, amb quins recursos i com sabrà que funciona, és a dir, amb quin indicador. Una decisió que es pot explicar es pot discutir i millorar. Un equip ha puntuat tres ODS d'1 a 3 amb tres criteris:
| ODS | Necessitat comprovada (×3) | Actuació possible (×2) | Cost baix (×1) |
|---|---|---|---|
| 12 Consum responsable | 3 | 3 | 2 |
| 11 Ciutats | 3 | 2 | 2 |
| 13 Clima | 2 | 1 | 1 |
Cas · El plànol d'ODS
Cas fictici.
El grup marca dotze punts en un plànol del barri: 3 de l'ODS 11, 3 del 12, 2 del 3 i 1 de cadascun dels ODS 4, 7, 8 i 13. Pas 1. Comprova el total: 3 + 3 + 2 + 1 + 1 + 1 + 1 = 12. Pas 2. Calcula els percentatges: 3 / 12 = 25,0 %; 2 / 12 = 16,7 %; 1 / 12 = 8,3 %. Els ODS 11 i 12 junts reuneixen el 50,0 % dels punts. Pas 3. Compta els objectius amb algun punt: 7 de 17. En els altres 10 no hi ha observacions, i el grup decideix tornar a sortir a mirar. Resultat: els ODS 11 i 12 reuneixen la meitat dels punts (50,0 %); el plànol mostra 7 objectius de 17. Què significa: que no hi hagi punts en 10 dels 17 objectius no vol dir que no hi siguin: potser no es veuen des del carrer. El límit és que dotze punts són una mostra petita i depenen d'on mira cada persona.
Activitats
- Amb els pesos «necessitat comprovada» (3), «actuació possible» (2) i «cost baix» (1), multiplica cada nota de la taula pel seu pes, suma i digues quin ODS triaria l'equip. Què passaria si canviessin els pesos?
- Amb el plànol del cas, calcula quin percentatge de punts correspon a salut i quin als quatre objectius d'un sol punt, per separat i junts. Escriu un lloc del teu barri que serviria per marcar l'ODS 4 i un altre per al 7.
- Amplia. Un plànol de 20 punts té 6 punts de l'ODS 11, 5 del 12, 3 del 3, 2 del 4, 2 del 13 i 2 del 7. Calcula els percentatges. En què canvia la conclusió respecte al plànol de dotze punts?
Simulador
Cas · El plànol d'ODS
Canvia els punts d'un ODS i del total del plànol i mira quin percentatge representa. Amb l'ODS 11 (3 de 12), el 25,0 %.
Font: cas fictici del guió (apartat 1.5). Amb 2 punts de 12 surt un 16,7 % i amb 1 de 12, un 8,3 %.
Abans de triar · La plaça a escala
Llibre, pàgs. 19–20
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Era un dimarts de setembre i a la sala de plens de l'Ajuntament feia més calor que al carrer. La Inés Varela havia portat el grup a veure l'exposició sobre l'Agenda 2030: panells amb sigles de colors, un plànol gran i un model blanc a escala sobre una taula de fusta brillant. La Lucía va deixar l'abric en una cadira de vellut vermell i va treure l'agenda de pestanyes de colors.
El model era la plaça de la Font, però diferent: neta, amb una font al mig, terrasses i molts arbres. Al costat, un rètol petit deia: «Proposta d'un concurs d'idees. No aprovada».
—A veure, per parts —va dir la Lucía, i es va inclinar sobre la taula fins a gairebé tocar els arbres de plàstic. Amb l'índex va assenyalar un punt del model, vora la font—. Això és el que algú s'imagina. I el de veritat?

L'Álvaro, d'un altre grup de 4t, tenia a les mans una foto aèria de la plaça d'avui, plena de cotxes aparcats, i la va sostenir al costat del model per comparar-los.
—Aquí. —Va assenyalar amb el dit—. Quaranta places d'aparcament. Les he comptat dues vegades. I sis arbres, i quatre bancs.
La Lucía ho va apuntar en una columna. Després va anar al model i va comptar amb calma, movent els llavis: deu places d'aparcament, divuit arbres, nou bancs. Ho va escriure en una altra columna, al costat.
La sala s'anava omplint. Un grup de gent gran mirava el plànol amb les ulleres a la punta del nas. Una dona amb un carretó buscava el seu carrer entre els punts de colors, el va trobar i va riure sola. Es va acostar al model i va mirar la zona dels aparcaments, que ja gairebé no hi era.
—Jo deixo el cotxe aquí quan vinc amb la meva germana, que no camina bé —va dir, sense dirigir-se a ningú—. On el deixaria ara?
La Inés la va mirar un segon, i després va mirar la Lucía. No va dir res. La Lucía va apuntar al marge: «Aparcament: per a qui?». L'Álvaro, que ho va veure, va deixar la foto sobre la taula i va treure el mòbil per fotografiar el rètol de «No aprovada».
—Segur que són divuit? —va preguntar l'Álvaro.
—Els he comptat tres vegades —va dir la Lucía—. Si hi comptem els de les terrasses, vint-i-un. Però aquests són privats, així que només compto els divuit del projecte.
La Inés, que continuava a un parell de passos, es va acostar amb les mans a l'esquena. No va mirar la foto ni el model, sinó la Lucía.
—Què hi veus, tu, a cadascuna? No el que diu el panell. El que veus.
La Lucía es va quedar pensant. Hauria volgut contestar de pressa, com en un examen, i no tenia amb què. Va mirar la foto, va mirar el model i va tornar a mirar la foto. A la foto veia una plaça que ja coneixia. Al model, una plaça que li agradava. No era el mateix.
Va obrir el plànol gran del barri i va començar a enganxar puntets de colors. Tres de ciutats: la font, els bancs, els arbres. Tres de consum responsable. Dos de salut, pel passeig. I un d'educació, un d'energia, un de feina i un de clima, per l'ombra. Quan es va aturar, va comptar: dotze punts.
—Hi ha dos objectius que surten tres vegades —va dir—: ciutats i consum. Però mira, a la foto hi ha un comerç que arregla bicicletes, i això és consum responsable, i al model no hi surt.
—I quants objectius has marcat? —va preguntar l'Álvaro.
—Set. —La Lucía els va comptar amb el dit—. De disset.
—Llavors en falten deu.
—No en falten. És que no els he vist. No és el mateix.
—Doncs al model tampoc no hi surt l'aparcament de la ferreteria —va respondre l'Álvaro. Es va quedar un moment mirant el model, amb la foto penjant d'una mà—. És que és de mentida. Tot molt bonic, però de mentida.
—No està aprovada —va dir la Lucía.
—Per això.
Hi va haver un silenci curt, d'aquells que se senten en un lloc amb la calefacció posada. La Inés va fer un pas cap a la taula i va mirar, per fi, els arbres de plàstic.
—I quina seria la de veritat? —va preguntar—. Qui ho decideix?
Ningú no va contestar. L'Álvaro va arronsar les espatlles. La Lucía va tancar la boca i va treure el bolígraf de quatre colors. A l'agenda, sota les dues columnes de números, va escriure la pregunta amb lletra petita i clara, sense canviar-hi ni una coma. Hi va posar un asterisc, i després un altre.
Situació d'aprenentatge: El meu barri en disset colors
Llibre, pàg. 21
Activitats individuals
- Recorre amb seguretat un carrer o una plaça, o fes servir l'observació guiada, i apunta cinc coses que vegis. Assigna cadascuna a un ODS.
- Calcula el percentatge de punts de cada ODS en el teu recompte.
- Escriu quina desigualtat o problema no es veu al teu plànol.
Activitats en grup
- Ajunteu els punts en un plànol comú i compteu quants n'hi ha de cada ODS.
- Compareu tres ODS amb tres criteris i pesos, i trieu-ne dos.
- Expliqueu com els treballareu i quin indicador faríeu servir per saber si funciona.
Dades. Per a qui no pugui sortir, plànol de la Lucía: 12 punts (ODS 11 ×3, ODS 12 ×3, ODS 3 ×2, ODS 4, 7, 8 i 13 ×1). Plaça d'avui: 40 places d'aparcament, 6 arbres, 4 bancs. Model del concurs d'idees (no aprovat): 10 places, 18 arbres, 9 bancs. Comprovació individual. Sense ajuda, calcula els percentatges d'un plànol de 8 punts (ODS 11 ×3, ODS 12 ×2, ODS 3 ×2, ODS 13 ×1), digues quin ODS domina i escriu un indicador per a un d'ells.

Informe: Què diu un número i què no
Llibre, pàg. 22
Quan es parla d'un objectiu com el consum responsable, tard o d'hora apareix un número. El més senzill és el de residus: quants quilos de brossa municipal es recullen per habitant en un any. L'INE va publicar que el 2024 es van recollir a Catalunya 445,2 quilos per habitant, i a Espanya, 474,9. És un indicador clar, amb una font oficial i un mètode que es repeteix cada any.
—Podria semblar que Catalunya ho fa millor, però aquí cal parar atenció. El número diu quant s'ha recollit, no quant s'ha generat ni què s'ha fet després. Dues ciutats poden recollir la mateixa quantitat i una pot reciclar-ne molt més. Una zona turística recull més brossa pel mateix nombre de veïns, sense que aquests siguin menys cuidadosos. I si una administració canvia la manera de comptar, la xifra d'un any ja no es pot comparar amb la de l'anterior.
—A escala nacional, l'INE també va comptar que la recollida separada de residus municipals (la que es fa en contenidors diferents de vidre, paper i envasos) va augmentar un 15,5 % respecte del 2023. És un senyal que alguna cosa es mou, però cal mirar-lo junt amb la xifra global: pot créixer la recollida separada i créixer també el total.
—Per això, quan tinguis un indicador a les mans, et pots fer cinc preguntes. D'on surt la dada i qui la publica? Què mesura exactament? A quin any i a quin territori es refereix? Amb què es compara? I què no diu? Si una persona et dona un número sense aquestes respostes, val la pena desconfiar, sigui qui sigui.
—Un indicador, a més, ajuda a decidir, però no decideix. Les decisions sobre què fer amb els residus d'un barri les prenen persones, amb prioritats i recursos escassos: moure més contenidors costa diners que no es destinaran a una altra cosa. Per això és útil acompanyar el número d'una pregunta de valors: què volem aconseguir i a qui afecta? Un barri pot reduir els quilos i deixar fora algú que no té contenidor a prop.
—Queda un límit: les xifres d'aquest informe són mitjanes de tot un territori. No expliquen què passa al teu carrer ni a casa teva. Per saber-ho, cal sortir a mirar, comptar i comparar, com fa un plànol d'ODS.
Font: INE, Estadística sobre recogida y tratamiento de residuos, año 2024 (consulta: 11/2026); ine.es/dyngs/Prensa/ERTR2024.htm.
Activitats
Llibre, pàg. 23
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) A l'exposició, l'Álvaro diu que el model és «de mentida» i la Inés pregunta «Quina seria la de veritat? Qui ho decideix?». Explica què vol dir cadascun i quina dada de la foto aèria ajuda a pensar-ho.
Solució: L'Álvaro dubta d'una proposta no aprovada; la Inés pregunta qui decideix. Dada útil: 40 places i 6 arbres davant de 10 i 18.
14. (aplicació) Amb els punts que marca la Lucía, escriu a quin ODS corresponen aquestes coses de la plaça: un banc a l'ombra, un contenidor de reciclatge, un comerç que arregla bicicletes, una placa solar i una rampa d'accés. Justifica cada resposta en una frase i digues quina admet més d'un ODS.
Solució: Banc a l'ombra: ODS 11 o 3; contenidor: ODS 12; comerç de bicicletes: ODS 12 o 8; placa solar: ODS 7 o 13; rampa: ODS 10 o 11.
15. (càlcul) El model proposa passar de 6 arbres a 18 i de 4 bancs a 9. Calcula en cada cas el canvi absolut i el canvi en percentatge. Explica per què un percentatge alt no n'hi ha prou per decidir.
Solució: Arbres: +12, +200,0 %; bancs: +5, +125,0 %. Un percentatge alt parteix d'una base petita (6 i 4).
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «L'Agenda 2030 és una llei espanyola que obliga cada ciutadà a reciclar. Es va aprovar el 2010». Què corregiries i on ho comprovaries?
Solució: Fals: l'Agenda 2030 és la resolució 70/1 de l'Assemblea General de l'ONU, del 25-9-2015; no és per si sola una llei espanyola, no obliga una persona a reciclar i no es va aprovar el 2010. Es comprova al text de la resolució.
17. (documents) Llegeix aquest anunci simulat d'una botiga fictícia: «Sabatilles Ecopas: 100 % verdes, fetes amb amor pel planeta». Escriu quatre preguntes per comprovar-ho, per exemple de quin material són i qui ho ha verificat.
Solució: Preguntes obertes: material i % reciclat; qui ha verificat l'afirmació; quin sentit té «verd»; si hi ha un segell independent.
18. (dades) Un plànol de 10 punts té aquestes dades: ODS 11, 4 punts; ODS 12, 3; ODS 3, 2; ODS 13, 1. Calcula el percentatge de cada ODS i escriu quins no s'han registrat. Per què això no vol dir que no existeixin al barri?
Solució: 40,0 %; 30,0 %; 20,0 %; 10,0 %. Només apareixen 4 ODS; els altres 13 no s'han registrat. No vol dir que no existeixin: no es veuen des del carrer o no s'han mirat.
19. (projecte) Tria dos ODS per a la «Guia de diners i consum per a 1r» i escriu per a cadascun una acció concreta i un indicador. Indica qui la faria i qui la comprovaria.
Solució: Resposta oberta. S'avalua una acció concreta i un indicador mesurable.
20. (transferència individual, sense ajuda) Pensa en un carrer o una plaça del teu barri i descriu un canvi possible. Inventa un valor inicial i un de final (assenyala'ls com a ficticis). Calcula el canvi amb la fórmula del percentatge, digues qui hi guanyaria i qui hi perdria i escriu una limitació de la teva estimació.
Solució: Resposta oberta. S'avaluen dades assenyalades com a fictícies, la fórmula (final − inicial) / inicial, qui hi guanya i qui hi perd i una limitació.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 24
L'economia més enllà dels diners
- Escassetat i elecció
- Necessitats i desitjos
- Recursos limitats: diners, temps, atenció
- Cost d'oportunitat
- Flux circular
- Agenda 2030
- Aprovada per l'ONU el 2015
- Disset ODS i 169 metes
- Cinc idees: persones, planeta, prosperitat, pau i aliances
- Sinergies i xocs
- Indicadors
- Meta i indicador
- Residus per habitant: 445,2 i 474,9 kg
- Què no diu un número
- Desigualtats
- Qui hi guanya i qui hi perd
- Bretxa
- Esperit crític i constructiu
- El teu barri
- Plànol d'ODS
- Criteris i pesos
- Biaix del que és visible
Resum
L'escassetat vol dir que els recursos (diners, temps, atenció) són limitats davant de necessitats i desitjos que no s'acaben, i per això hem de triar. El cost d'oportunitat és el valor de la millor alternativa a què renunciem, no la suma de totes. Les decisions es connecten en el flux circular: les llars, les empreses i el sector públic s'intercanvien treball, béns, serveis, diners i impostos. L'Agenda 2030 és un pla de les Nacions Unides aprovat el 25 de setembre de 2015 amb disset Objectius de Desenvolupament Sostenible i 169 metes. La seva promesa és que ningú es quedi enrere. Cada objectiu es concreta amb una meta i es mesura amb un indicador: un número amb font i mètode que mai ho diu tot. Un exemple són els residus municipals de 2024: 445,2 kg per habitant a Catalunya i 474,9 a Espanya. Tota actuació econòmica té persones que hi guanyen i persones que hi perden, i una bretxa és la distància entre dos grups. Mirar amb esperit crític i constructiu és preguntar qui hi guanya, qui hi perd i quina mesura ho pot reduir. En un plànol d'ODS es marquen els objectius que es veuen al barri i es calculen percentatges. Amb criteris i pesos es trien els ODS del projecte, tenint en compte el biaix del que és visible.