Salta al contingut

Formació i Orientació Personal i Professional · 4t d'ESO · Tercer trimestre

Unitat 9 · El treball que canvia

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 161–180

Situació de partida

Llibre, pàgs. 161–162

Una vista isomètrica d'un magatzem i les seves oficines: prestatgeries altes amb caixes i palets, dues persones amb armilla reflectant (una amb un transpalet i una altra amb un carretó elevador), furgonetes i un camió a les andanes de càrrega i, en una oficina de vidre al centre, dues persones davant d'ordinadors. Mostra un mateix lloc de feina amb tasques ben diferents.

És maig a 4t B de l'Institut Ribera Nord. En una jornada d'observació, la Salma visitarà l'admissió del centre de salut i el bar de la família d'en Hugo, on des de fa uns mesos preparen les comandes als proveïdors amb l'ajuda d'una eina. Al grup de classe circula un titular: «La IA acabarà amb els oficis». Què canvia de debò en una feina?

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Descriure una ocupació com un conjunt de tasques
  • Explicar els drets i deures bàsics d'una relació laboral
  • Analitzar les tendències que canvien el treball sense prediccions segures
  • Calcular l'estalvi net d'una eina, comptant-hi la verificació
  • Valorar la formació permanent, l'emprenedoria i el voluntariat
  • Fer servir fonts de recerca de feina, construir la teva marca personal i llegir una oferta amb criteri
  • Construir un mapa de tasques de dues ocupacions amb fonts datades

Per començar

  1. Escriu cinc coses diferents que fa en una jornada algú que treballa en una botiga.
  2. Quina feina coneixes que hagi canviat amb la tecnologia? Quina part continua igual?
  3. Si una eina estalvia 10 minuts en una feina, qui decideix en què s'usen?
  4. A l'abril, en Hugo va escriure «Trio…» i es va aturar. Quin coneixement del món laboral l'ajudaria a continuar?

Mapa de la unitat

9.1El treball: ocupacions, tasques i sectors

Llibre, pàgs. 163–165

Darrere el nom de cada professió hi ha una llista de coses concretes que algú fa cada dia. Treballar és dedicar temps i esforç a produir béns o serveis que altres persones necessiten. Es treballa en empreses, a l'Administració, en associacions o per compte propi, amb salari o sense. Quan parlem d'una feina, sovint fem servir un nom: cambrera, electricista, infermer, administrativa. Aquest nom és una ocupació: el conjunt de tasques que una persona fa al seu lloc i per a les quals necessita unes competències. Mirar les ocupacions per tasques canvia la manera d'entendre el treball. «Administrativa d'admissió» sona a una sola cosa, però la Marisa, que treballa a l'admissió del Centre de Salut Valldelana Nord, en fa moltes: dona i canvia cites, redacta avisos, ordena les peticions que arriben per l'aplicació, atén en persona, contesta el telèfon i tramita documents que no són al sistema. Cada tasca demana una cosa diferent, i no totes ocupen el mateix temps: la Marisa passa més hores atenent que redactant. Les tasques d'una ocupació també canvien amb el temps. A moltes admissions, donar una cita abans era parlar per telèfon i apuntar-la en una agenda de paper; avui és triar entre els espais que proposa un sistema.

Tres tipus de tasques

Per analitzar una ocupació serveix preguntar-se amb què treballa sobretot cada tasca:

  • Amb informació: llegir, escriure, calcular, ordenar dades, redactar un avís.
  • Amb persones: explicar, atendre, cuidar, convèncer, resoldre un conflicte.
  • Amb objectes i espais físics: moure's, muntar, reparar, servir, netejar.

Moltes tasques barregen els tres tipus, i dues persones amb la mateixa ocupació poden tenir una barreja diferent. Per això, per conèixer de debò una feina, cal preguntar què s'hi fa cada dia. Una ocupació no es defineix per un sol tipus de tasca.

Figura 9.1. Una ocupació és un conjunt de tasques: l'admissió d'un centre de salut. Caixa central (verd oliva clar): «Administrativa d'admissió · Centre de salut». Sis caixes al voltant, unides al centre: «Donar i canviar cites» (informació) · «Redactar avisos» (informació) · «Ordenar peticions de l'aplicació» (informació) · «Atendre en persona» (persones) · «Atendre el telèfon» (persones) · «Resoldre volants i papers» (persones i objectes). Etiqueta sota el títol de cada caixa amb el tipus. Nota central inferior: «Sis tasques: cap no desapareix. En tres, el sistema proposa i ella decideix». Les tres primeres, a l'esquerra sota l'encapçalamen
Figura 9.1. Una ocupació és un conjunt de tasques: l'admissió d'un centre de salut

Tasques i competències

Cada tasca demana unes competències: coneixements, destreses i actituds, com saber fer servir el sistema de cites, escriure un avís clar o tenir paciència amb qui no entén una cosa. Les tasques canvien amb els anys; moltes competències serveixen per a diverses tasques i ocupacions. Per això, quan una tasca canvia, també poden canviar les competències que cal tenir.

Els sectors

Les activitats econòmiques se solen agrupar en tres sectors. El primari obté recursos de la natura: agricultura, ramaderia, pesca. El secundari els transforma: indústria, construcció, energia. El terciari presta serveis: comerç, hostaleria, sanitat, educació, transport, administració. Una mateixa empresa pot tenir tasques de més d'un sector.

Treball remunerat, no remunerat i de cures

No tot el treball es cobra. El treball remunerat es fa a canvi d'un salari o d'uns ingressos. El treball no remunerat no es paga: les tasques de la llar, l'ajuda en un negoci familiar o el voluntariat. El treball de cures consisteix a atendre infants, persones grans, malaltes o amb dependència; pot ser remunerat, com el d'una auxiliar d'atenció domiciliària, o no remunerat, com el de qui acompanya l'avi al metge. El treball de cures no pagat no apareix a les nòmines, però exigeix temps, competències i responsabilitat: per això també compta com a treball. Durant molt de temps l'han fet sobretot les dones. Repartir-lo de manera equilibrada és una qüestió d'igualtat, i també ho és valorar millor les cures que sí que es paguen.

On informar-se sobre una ocupació

Per conèixer una ocupació hi ha fonts fiables: les fitxes d'ocupacions dels serveis públics d'ocupació, el catàleg oficial de títols de Formació Professional i els observatoris del treball. Apunta sempre la font i la data: una fitxa antiga pot haver quedat enrere. Convé contrastar-ne com a mínim dues. La fitxa d'una ocupació sol indicar les tasques i la formació que demana; compara-la amb el que et diu una persona que hi treballa.

Cas · El que fa una tècnica de so

Cas fictici.

L'Iker vol saber què fa de debò una tècnica de so. A la fitxa oficial d'un títol de FP d'Imatge i So i en una conversa amb la tècnica del Centre Cívic Les Eres troba sis tasques: muntar i provar l'equip, ajustar el so durant l'actuació, gravar, editar i mesclar, atendre artistes i públic, i transportar i guardar el material. Només dues es fan davant d'una pantalla. L'Iker anota cada tasca amb la font i la data.

Classifica

Primari, secundari o terciari?

Classifica cada activitat en el sector econòmic al qual pertany.

Agricultura

Pesca

Construcció

Indústria

Sanitat

Hostaleria

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

1. Tria una ocupació que coneguis o t'interessi, o la del cas de l'Iker, i descompon-la en sis tasques. Indica si cadascuna es fa sobretot amb informació, amb persones o amb objectes i espais, i en quin sector és l'ocupació.

Solució: Oberta. Tècnica de so (per exemple, títol de Tècnic en Vídeo Disc-jòquei i So, grau mitjà): muntar i provar l'equip (objectes), ajustar el so (informació i objectes), gravar (objectes i informació), editar i mesclar (informació), atendre artistes i públic (persones), transportar i guardar (objectes); sector terciari (serveis culturals). Fonts: fitxa del títol de FP, servei públic d'ocupació (es valora identificar organisme i document; la data s'exigeix al mapa E9).

2. Classifica en treball remunerat, no remunerat o de cures (alguna, en dos): a) la Marisa dona cites a l'admissió; b) en Hugo ajuda al bar familiar; c) un veí acompanya la seva mare al metge; d) una auxiliar contractada cuida una persona gran a casa seva; e) una voluntària reparteix menjar en un banc d'aliments. Per què les cures no pagades també són treball?

Solució: a) Remunerat. b) No remunerat (ajuda familiar). c) Cures no remunerat. d) Cures remunerat. e) No remunerat (voluntariat). Cures: exigeix temps i competències i permet que altres persones treballin o estiguin ateses.

9.2Relacions laborals: drets i deures bàsics

Llibre, pàgs. 165–166

Qui treballa per a una altra persona a canvi d'un salari ho fa amb unes regles que protegeixen les dues parts. Es treballa per compte propi quan una persona té el seu propi negoci i n'assumeix els riscos, com en Toño i la Pilar amb el Bar Benítez. Es treballa per compte d'altri quan una persona presta els seus serveis de manera voluntària a una altra persona o empresa, dins de la seva organització i sota la seva direcció, a canvi d'un salari. Aquesta segona forma és una relació laboral, regulada sobretot per l'Estatut dels Treballadors (el personal funcionari té les seves pròpies normes).

El contracte, la jornada i el salari

El contracte de treball és l'acord entre la persona treballadora i l'empresa. Pot ser verbal, però si dura més de quatre setmanes l'empresa ha d'informar per escrit, abans de començar, dels elements essencials (ET, art. 8.5; RD 723/2026). Pot ser indefinit, sense data de fi, o temporal, només amb una causa legal, com substituir algú. La jornada és el temps de treball. La llei fixa un màxim de 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana a l'any i com a mínim 12 hores de descans entre una jornada i la següent. Moltes condicions es pacten en els convenis col·lectius: acords entre representants dels treballadors i de les empreses, que respecten els mínims legals, com el salari mínim interprofessional. Cal saber quin conveni s'aplica a la teva feina i on consultar-lo. El salari és el que es cobra pel treball. Es rep amb una nòmina, el document que detalla quant es guanya i què es descompta, per exemple, les cotitzacions a la Seguretat Social, que compten per a prestacions com l'atur o la jubilació.

Drets i deures bàsics

Alguns dels que recull l'Estatut dels Treballadors:

Drets de la persona treballadoraDeures de la persona treballadora
Ocupació efectiva i cobrament puntual del salari pactatComplir les obligacions del lloc amb bona fe i diligència
No ser discriminada per sexe, edat, origen, discapacitat, orientació sexual o altres raonsComplir les ordres de l'empresa en l'exercici normal de la seva direcció
Integritat física i prevenció de riscos laboralsRespectar les mesures de prevenció de riscos que s'adoptin
Intimitat, dignitat i protecció davant l'assetjamentNo fer competència deslleial a l'empresa
Formació en el treball, també per adaptar-se als canvis del llocContribuir a la millora de la productivitat

L'edat mínima per treballar

De 16 a 18 anys cal el consentiment de pares o tutors (amb excepcions; ET, art. 7), i hi ha límits: sense treball nocturn (de 22.00 a 6.00) ni hores extra, sense tasques perilloses, vuit hores diàries com a màxim, pausa de 30 minuts si la jornada continuada passa de quatre hores i mitja, i dos dies seguits de descans setmanal.

Cas · En Hugo al bar

Cas fictici.

En Hugo, que ja té 16 anys, viu amb els seus pares i els dona un cop de mà unes deu hores els caps de setmana al bar, sense contracte ni sou. La llei no considera relació laboral el treball familiar dels parents propers que conviuen amb qui té el negoci, tret que es demostri que són assalariats.

Vertader o fals

Vertader o fals? Relacions laborals

Un noi de 15 anys pot treballar amb contracte en una gelateria.

Entre els 16 i els 18 anys no es pot fer treball nocturn, de 22.00 a 6.00.

Si un contracte dura més de quatre setmanes, l'empresa ha d'informar per escrit, abans de començar, dels elements essencials.

La llei fixa un màxim de 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana a l'any.

El treball que en Hugo fa al bar dels seus pares, convivint-hi, és sempre una relació laboral.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

3. Indica quin dret o deure està en joc a cada situació i qui no el compleix: a) a un cambrer li paguen el sou de març a finals d'abril; b) un repartidor no fa servir el casc que li dona l'empresa; c) una empresa no contracta una noia que fa servir cadira de rodes encara que pot fer la feina.

Solució: a) Dret al cobrament puntual; ho incompleix l'empresa. b) Deure de complir les mesures de prevenció; ho incompleix el treballador. c) Dret a no ser discriminada per discapacitat quan té aptitud; ho incompleix l'empresa. (Els drets col·lectius es comenten a classe a partir de la línia final de la taula; la competència deslleial, com a deure de bona fe, es pot afegir com a ampliació.)

4. Respon segons l'apartat: a) En Nico té 15 anys i vol treballar aquest estiu en una gelateria amb contracte. Pot? Per què? b) La seva cosina la Leire té 17 anys i la contracten a la mateixa gelateria. Escriu tres límits que tindrà la seva feina.

Solució: a) No: l'art. 6.1 prohibeix l'admissió al treball dels menors de 16 anys (l'excepció d'espectacles públics, art. 6.4, no s'aplica a una gelateria). b) Sense treball nocturn (22.00-6.00), sense hores extraordinàries, sense tasques perilloses, màxim 8 hores diàries, descans de 30 min si la jornada contínua passa de 4,5 h, dos dies seguits de descans setmanal (i amb permís de pares o tutors, llevat d'emancipació; ET arts. 6, 7, 34.3-34.4, 36.1, 37.1). La diferència d'en Hugo, que és parent de primer grau, conviu amb els seus pares i no cobra sou, es comenta a classe (ET art. 1.3.e): la seva ajuda és treball familiar exclòs de la relació laboral, mentre que la Leire té contracte, salari i relació laboral. No tota col·laboració amb un parent queda exclosa.

9.3Tendències: revolució digital i nous llocs de treball

Llibre, pàgs. 167–168

El treball sempre ha canviat; el que cal mirar és quines tasques canvien, a quina velocitat i per a qui. Quatre grans tendències estan canviant el treball alhora. Cap no decideix sola el futur d'una ocupació, però totes canvien tasques.

Digitalització

Cada cop més tasques es fan amb dades i pantalles: les cites es demanen per una aplicació, les comandes s'anoten en una tauleta, les factures són electròniques. Per això saber buscar, comprovar i ordenar informació serveix en gairebé totes les feines. La digitalització canvia la manera com es fa la feina i també hi afegeix tasques noves: algú ha d'ajudar qui no se'n surt amb l'aplicació, com vas veure a la unitat 5 amb la bretxa digital.

Automatització: programes i robots

L'automatització consisteix que una màquina faci una tasca sense que una persona hagi d'intervenir a cada pas. L'automatització amb programes treballa amb informació: ordena cites, proposa una comanda, redacta un text. La IA generativa, que produeix textos o imatges, és en aquest grup, i sovint només proposa un esborrany que algú revisa. L'automatització amb robots físics treballa amb objectes: braços que solden en una fàbrica, carretons que es mouen sols en un magatzem.

Transició ecològica

Reduir emissions i residus crea tasques noves, com instal·lar plaques solars, rehabilitar edificis o reparar en lloc de llençar, i en canvia unes altres: un electricista aprèn a instal·lar punts de recàrrega.

Envelliment i cures

Si una població envelleix, creix la necessitat de cures i de serveis sanitaris. Són tasques amb molt de tracte personal i actuació física, difícils d'automatitzar.

Cas · La caixa del supermercat

Cas fictici.

Al supermercat del barri de Ribera Nord han posat quatre caixes d'autocobrament. El personal de caixa no ha desaparegut, però ara vigila les màquines, ajuda qui s'encalla, comprova l'edat en alguns productes i resol errors de cobrament. Hi ha menys tasques de passar productes i més d'atendre, supervisar i resoldre: un mateix canvi pot combinar diverses tendències. La decisió de quantes caixes posar no la pren la màquina: la pren l'empresa, segons el que costin, el que prefereixi la seva clientela i quant personal vulgui mantenir.

Sense bola de vidre

Ningú no pot saber amb certesa quines ocupacions noves hi haurà d'aquí a vint anys ni com seran les seves tasques. Els titulars del tipus «desapareixerà el X % dels llocs de treball» barregen dues coses: que una tecnologia pugui fer una tasca i que de debò s'usi i substitueixi persones. El que passi depèn de decisions: del que costi la tecnologia, del que facin les empreses, de les lleis i de com s'organitzin les persones que treballen. Per això és més útil preguntar quines tasques canvien i quines competències serveixen en moltes ocupacions. Per això convé mirar la font i la data abans de creure una predicció.

L'exposició a la IA

Els investigadors mesuren l'exposició a la IA de cada ocupació: quina part de les seves tasques podria fer o donar suport la IA generativa. Una ocupació molt exposada no està condemnada: és una en què moltes tasques poden canviar.

Figura 9.2. Ocupació exposada a la IA generativa segons la renda del país i el sexe (OIT, 2025). Panell esquerre, «Ocupació amb algun grau d'exposició»: «Països de renda baixa» 11 %; «Món» 25 % (un de cada quatre); «Països de renda alta» 34 %. Panell dret, «Ocupació al grau d'exposició més alt»: «Total» 3,3 %; «Dones» 4,7 %; «Homes» 2,4 %. Valors amb coma decimal al final de cada barra. Rètol «25 % · un de cada quatre» a la barra «Món». A sota, dues línies: «Exposició: part de les tasques que la IA generativa podria fer o recolzar; no és pèrdua d'ocupació» i la font abreujada. Alt 2,05 in.
Figura 9.2. Ocupació exposada a la IA generativa segons la renda del país i el sexe (OIT, 2025)

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

5. Assenyala la tendència principal de cada canvi i, si escau, una segona (digitalització, automatització amb programes, automatització amb robots, transició ecològica, envelliment i cures): a) les cites del centre de salut es demanen per una aplicació; b) en un magatzem, els carretons amb la mercaderia es mouen sols; c) un programa proposa la comanda setmanal d'un bar; d) un ajuntament contracta més auxiliars d'atenció domiciliària; e) un electricista aprèn a instal·lar plaques solars.

Solució: Tendència principal (s'accepten segones justificades): a) Digitalització (i automatització amb programes si el sistema assigna la cita sol). b) Automatització amb robots. c) Automatització amb programes. d) Envelliment i cures. e) Transició ecològica. Tasques noves, com a exemple: ajudar amb l'aplicació (a); supervisar i mantenir els carretons (b); revisar la comanda (c); coordinar visites (d); instal·lar i mantenir plaques (e).

6. Llegeix la caixa «Dada» i la figura 9.2. a) Explica amb les teves paraules què vol dir que una ocupació estigui «exposada» a la IA. b) Un assistent d'IA resumeix la dada així (resposta simulada): «La IA eliminarà un de cada quatre llocs de treball». Per què aquesta frase no es dedueix de la dada? c) Reescriu el resum de manera fidel a la font.

Solució: a) Que una part de les seves tasques podria fer-la o donar-hi suport la IA generativa. b) Exposició no és pèrdua: la dada mesura tasques que poden canviar; els autors conclouen que l'efecte més probable és la transformació; no dona terminis. c) «Segons l'OIT (2025), un de cada quatre treballadors té alguna tasca exposada a la IA generativa; només el 3,3 % de l'ocupació és molt exposada; el més probable és que els llocs de treball es transformin».

9.4IA i tasques: complementar o substituir

Llibre, pàgs. 169–171

Que una màquina pugui fer una tasca no vol dir que la faci sola, ni que tothom hi surti guanyant. Entre que una tecnologia existeix i que canvia la vida de qui treballa hi ha cinc passos, i cap no és automàtic: la capacitat tècnica (l'eina pot fer alguna cosa); l'adopció (una empresa decideix usar-la, la paga i ensenya a fer-la servir); la reorganització de tasques (unes canvien, altres passen a la màquina i n'apareixen d'altres, com revisar); el resultat sobre la productivitat (si de debò es fa més en menys temps, comptant revisió i errors); i la distribució de resultats: qui es queda amb el que es guanya. El bar d'en Hugo, per exemple, no va fer servir l'eina de la comanda fins que algú va decidir pagar-la i aprendre a manejar-la.

Figura 9.3. De la capacitat tècnica a la distribució de resultats: cinc passos que no passen sols. Cinc caixes unides per fletxes: «Capacitat tècnica · l'eina ho pot fer» → «Adopció · algú decideix usar-la i la paga» → «Reorganització de tasques · unes canvien, d'altres apareixen» → «Productivitat real · millora comptant revisió i errors?» → «Distribució · qui es queda el que es guanya?». Exemple del bar en gris fosc sota cada caixa: «proposa la comanda» · «el bar la fa servir des de fa mesos» · «generar 15 min + revisar 20» · «setmana normal: estalvi net 10 min» · «més clients, menys hores, millor servei?». Última caixa destacada en verd oli
Figura 9.3. De la capacitat tècnica a la distribució de resultats: cinc passos que no passen sols

Complementar o substituir

Una tecnologia complementa el treball d'una persona quan fa part de la tasca i el que queda pot guanyar valor: el sistema proposa tres espais de cita i la Marisa tria l'hora que convé, perquè sap que aquell dia la infermera és a domicilis. La complementarietat fa que la persona treballi millor o més de pressa. Una tecnologia substitueix una tasca quan la fa sencera sense la persona, com la màquina que dona el número de torn a l'entrada. Desapareix aquella tasca, no l'ocupació de qui la feia. En la majoria d'ocupacions, el que se substitueix són tasques, no ocupacions senceres. Per això la pregunta útil no és «desapareixerà aquesta feina?», sinó «quines tasques canvien, quines es queden i quines apareixen?». Les tasques noves solen demanar saber revisar i decidir. Una mateixa eina pot complementar unes persones i substituir tasques d'unes altres. La tauleta de comandes del Bar Benítez complementa qui serveix, perquè no ha d'anar a la cuina a cantar cada comanda, i alhora ha tret una tasca: passar les comandes a net. Per això no n'hi ha prou de preguntar què fa l'eina: també cal preguntar per a qui treballa. Qui serveix guanya temps per atendre les taules. I qui revisa necessita saber fer bé el que revisa: per això l'experiència i la formació, el capital humà, poden guanyar valor.

El cost de verificació

El que produeix una eina cal revisar-ho, perquè es pot equivocar d'una manera plausible: un avís amb una data que no existeix, una comanda amb una quantitat que no té sentit. Aquest temps de revisió és el cost de verificació, i qui signa, envia o decideix continua sent responsable. Per saber si una eina estalvia temps de debò cal calcular l'estalvi net:

Estalvi net = temps d'abans − (temps de generar i editar + temps de verificar + temps de reparar errors) Per exemple, si generar, revisar i corregir triga en total tant com fer la tasca a mà, l'estalvi net és zero.

Cas · L'informe dels 40 minuts

Cas fictici.

Una persona tarda 40 minuts a escriure un informe setmanal. Amb una eina tarda 12 minuts a generar-lo i editar-lo, i 18 a comprovar les dades: 30 minuts. L'estalvi net és de 10 minuts. Però una setmana se li escapa un error i ha de dedicar 15 minuts a reparar-lo: 30 + 15 = 45 minuts, 5 més que sense l'eina.

Figura 9.4. El mateix informe sense eina, amb eina i amb un error que cal reparar
Figura 9.4. El mateix informe sense eina, amb eina i amb un error que cal reparar

Qui guanya el temps estalviat?

El temps que s'estalvia es pot convertir en més producció, en jornades més curtes, en millor servei o, de vegades, en més càrrega de feina per a la mateixa persona. Depèn de qui té accés a l'eina, de qui rep formació per fer-la servir i de la capacitat de negociar de cada part.

Simulador

Cas · L'informe dels 40 minuts

Canvia el temps de generar, de verificar i de reparar un error, i mira l'estalvi net. Amb les xifres del cas, 12 + 18 minuts donen 10 minuts d'estalvi; amb 15 minuts de reparar un error, l'estalvi és de −5 minuts: 5 més que sense l'eina.

min
min
min
min
Temps amb l'eina30 min
Estalvi net10 min

Font: cas de l'apartat 9.4. Si l'estalvi net és negatiu, amb l'eina es triga més que a mà.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

7. Una auxiliar de la biblioteca municipal fa aquestes tasques: a) registrar els llibres nous; b) redactar el butlletí de novetats; c) ajudar qui busca un llibre; d) col·locar llibres als prestatges; e) dinamitzar un club de lectura; f) respondre correus amb preguntes freqüents. Fes una taula: per a cada tasca, en què podria ajudar una IA (i què verificar) i què conserva la persona. Desapareix l'ocupació?

Solució: Cada tasca té les dues columnes; s'accepten usos mixtos. Més suport possible: a) registrar (verificar autor, títol, ubicació), b) butlletí (verificar dates, títols, to), f) correus freqüents (verificar que la resposta correspon a la pregunta i a l'horari real); la persona conserva el judici i la signatura. Més tracte o físic: c) ajudar qui cerca (pot recolzar-se en una cerca), d) col·locar, e) dinamitzar el club (l'eina pot proposar preguntes). No desapareix: canvien tasques d'informació i apareix la de revisar.

8. La Marisa trigava 30 minuts al dia a preparar els avisos de cites. Ara el sistema els redacta en 2 minuts i ella els revisa en 14. a) Calcula l'estalvi net d'un dia i d'una setmana de cinc dies. b) Una setmana, un avís amb una data equivocada l'obliga a trucar a 6 pacients, 4 minuts cada trucada. Quant estalvia aquella setmana? c) Per què els 14 minuts de revisió no són temps perdut?

Solució: a) 30 − (2 + 14) = 14 min al dia; 70 min a la setmana (≈ 1,2 h). b) 6 × 4 = 24 min; 70 − 24 = 46 min. c) Perquè evita errors amb pacients; la responsable de l'avís continua sent ella.

9. Un taller de bicicletes estalvia unes 5 hores a la setmana amb un programa que prepara els pressupostos. Per a tres usos d'aquest temps (més reparacions, menys hores, millor atenció), digues qui hi guanya i qui hi podria perdre.

Solució: Oberta. Més reparacions: guanya la propietària (ingressos) i la clientela (menys espera); pot perdre la plantilla si augmenta la càrrega sense compensació. Menys hores: guanya la plantilla; la propietària pot perdre ingressos si baixa la producció. Millor atenció: guanya la clientela; cost per a la propietària si no entren més diners.

9.5Aprendre tota la vida, emprendre i participar

Llibre, pàgs. 171–173

Si les tasques canvien, també canvia el que cal aprendre, i no només als 16 anys. Quan una tasca canvia, qui la fa ha d'aprendre alguna cosa nova. La Marisa va aprendre a manejar el sistema de cites i, sobretot, a revisar el que proposa. La formació permanent és l'aprenentatge que continua al llarg de tota la vida: cursos de l'empresa, als quals es té dret per adaptar-se als canvis del lloc; formacions curtes per a qui treballa o busca feina; l'acreditació del que s'ha après amb l'experiència; o tornar a estudiar anys després, a la FP o a l'educació de persones adultes. El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya informa de moltes d'aquestes formacions, i algunes són gratuïtes. Hi ha competències que serveixen en gairebé totes les ocupacions i aguanten bé els canvis de tecnologia: comunicar-se amb claredat, cooperar, resoldre problemes, aprendre coses noves i comprovar la informació. Convé practicar-les des d'ara.

Cas · Tornar a estudiar als 38

Cas fictici.

La Rosa porta quinze anys de cuinera en un restaurant de Valldelana. Va aprendre l'ofici treballant, sense cap títol. Aquest curs li han acreditat competències apreses treballant i ara cursa a les tardes els mòduls que li falten del cicle de Tècnic en Cuina i Gastronomia al CIFP: el que s'aprèn treballant també compta.

Emprendre i intraemprendre

Emprendre és posar en marxa un projecte per resoldre una necessitat, assumint riscos: una empresa pròpia, una cooperativa o una iniciativa social, com una associació que organitza activitats per a persones grans. Amb una empresa pròpia es treballa per compte propi, però no tot projecte emprenedor dona un sou a qui l'impulsa; com es planifica s'estudia a Emprenedoria. Intraemprendre és proposar i posar en marxa millores dins de l'organització on ja es treballa, sense crear una empresa nova. Abans d'emprendre convé comprovar quin problema es vol resoldre, a qui va dirigit i quins recursos calen. Una cooperativa és una empresa que pertany als seus socis, que decideixen democràticament.

Treballar per compte propi o per compte d'altri

L'emprenedoria és una de les formes d'ocupació, al costat de treballar per compte d'altri. Per compte propi hi ha més autonomia i més risc: els ingressos poden variar, la persona decideix però també respon, i ha de fer sola tasques que en una empresa fan altres. Per compte d'altri hi ha un salari i unes condicions pactades, però menys marge per decidir.

Cas · La taula dels dimarts

Cas fictici.

Al centre de salut, la Marisa es va adonar que cada setmana arribaven persones grans que no sabien obrir les seves cites a l'aplicació. Va proposar a la direcció posar una taula d'ajuda els dimarts al matí, atesa per torns pel personal d'admissió. Ningú no li ho havia demanat i no va guanyar més per això: és un exemple d'intraemprenedoria.

Participar i fer voluntariat

Ajudar sense cobrar és col·laborar. El voluntariat organitzat és una activitat d'interès general que una persona fa de manera lliure i sense cobrar, dins d'un programa d'una entitat de voluntariat: repartir menjar en un banc d'aliments, acompanyar persones grans, donar suport a activitats esportives d'una entitat, netejar un riu. La participació social és més àmplia: formar part d'una associació de veïns o de l'institut per millorar una cosa comuna. El voluntariat no pot substituir llocs de treball retribuïts, però ajuda la comunitat i permet aprendre competències. A Catalunya, pares o tutors signen el full de compromís dels menors (Llei 25/2015, art. 7.4); les entitats solen incorporar voluntaris a partir dels 16 anys, i abans dels 16 no és una opció general. A la unitat 1 vas veure l'homo oeconomicus, el model de persona que busca el seu màxim benefici. Les teories crítiques recorden que també treballem i col·laborem per sentit, per reconeixement o per reciprocitat, com vas veure a la unitat 6. A una feina també s'hi aprèn, s'hi fan amistats i s'hi guanya confiança, i tot això es pot explicar més tard en un CV.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

10. Elabora una taula de cinc files (formació permanent, emprenedoria, intraemprenedoria, voluntariat i participació social) i escriu a cadascuna un exemple de Valldelana, real del teu entorn o inventat, i una competència que s'aprèn. Després respon: per què el voluntariat qüestiona l'homo oeconomicus? Quin avantatge i quin risc veus en treballar per compte propi?

Solució: Oberta. Exemples: la Marisa aprèn el sistema (formació permanent, competència digital); una cooperativa de reparació (emprenedoria); la taula dels dimarts (intraemprenedoria); banc d'aliments (voluntariat, organització i tracte); associació de veïns (participació, comunicació). El voluntariat no busca benefici econòmic propi, així que qüestiona una versió estrictament monetària del model; ho expliquen el sentit, la satisfacció d'ajudar, la reciprocitat, l'aprenentatge i el reconeixement. Per compte propi: avantatge, autonomia i decisió pròpia; risc, ingressos variables i responsabilitat personal; per compte d'altri hi ha salari i condicions pactades, però menys marge (B.8).

9.6Buscar feina: estratègies, fonts i instruments

Llibre, pàgs. 173–174

Buscar feina també és una feina: té tasques, fonts i eines. Potser encara no busques feina, però convé saber com es fa. Una estratègia de recerca respon a quatre preguntes: què busco (quina ocupació i quines tasques), on ho busco (quines fonts), amb què em presento (quins instruments) i com porto el compte del que faig.

Les fonts d'ocupació

FontQuè ofereixConsell
Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC)Inscripció com a demandant, orientació, ofertes i cursosDemana cita d'orientació i mantén les teves dades al dia
Agències de col·locacióPosen en contacte persones i empreses; són gratuïtes per a qui busca feinaSi et demanen diners per buscar-te feina, desconfia
Portals d'ocupació i webs d'empresesOfertes amb filtres i l'apartat «Treballa amb nosaltres»Llegeix l'oferta sencera i adapta la teva candidatura
Xarxa de contactesProfessorat, empreses de pràctiques, conegutsDigues què busques: moltes vacants es cobreixen així
Candidatura espontàniaPresentar-se a una empresa encara que no tingui cap oferta publicadaExplica què pots aportar a aquella empresa en concret
Centre educatiuBorsa de treball i empreses on es fan les pràctiquesPregunta al teu centre de FP o a orientació

La xarxa de contactes

Una xarxa de contactes són les persones que et coneixen i poden orientar-te o avisar-te d'una oportunitat: familiars, professorat, entrenadors, gent d'una entitat on fas voluntariat. No es tracta de demanar feina a tothom, sinó de dir què t'interessa, preguntar com és una ocupació i agrair l'ajuda. Es cuida igual que una amistat: amb temps i amb reciprocitat.

La marca personal

La marca personal és la imatge que els altres es fan de tu pel que fas i pel que mostres: com et presentes, què destaques i quin segell personal hi poses, és a dir, la teva manera de treballar. Es construeix amb coherència i amb proves (feines, projectes, voluntariat), no amb frases boniques. Tot el que és públic en línia en forma part.

Els instruments

Els instruments de recerca són els documents amb què et presentes: el currículum, que treballaràs a la unitat 10; la carta de presentació, que explica per què t'interessa aquell lloc; i el perfil professional en línia, que forma part de la teva identitat digital, com vas veure a la unitat 7. I un que estalvia errors: un full de seguiment amb la data, l'empresa, el lloc, la font, la persona de contacte i la resposta.

Llegir una oferta

Una oferta d'ocupació té cinc parts: qui ofereix el lloc; el lloc i les seves funcions, que són les seves tasques; els requisits, imprescindibles i desitjables; les condicions: tipus de contracte, jornada, salari i lloc; i com i fins quan presentar-s'hi. Si falta alguna part important, com el salari o el tipus de contracte, es pot preguntar abans d'enviar res. Algunes ofertes són enganys o incompleixen la llei. Desconfia si et demanen pagar per aconseguir el lloc, si el sou és molt alt per a una feina sense requisits, si no apareix el nom de l'empresa, si t'apressen o si et demanen còpia del DNI o dades bancàries abans d'una entrevista.

Una recerca simulada

A classe la recerca es fa amb ofertes impreses i fictícies: ningú no crea un compte en un portal ni escriu les seves dades.

Comprova la teva revisió de la resposta de la IA

Solució: Falten: empresa, funcions, salari, contracte, lloc i termini. Contra 9.2: menors de 16 i 50 h totes les setmanes de l'any (més de 40 de mitjana anual). Engany: pagament, pressa, contacte només per número. En respon qui la publica: la família que la signa, no l'eina.

Busca els errors

Revisa la IA · Una oferta de feina

Un assistent d'IA redacta l'oferta del bar d'una família. Marca les frases que tenen un problema: informació que falta, condició discriminatòria o il·legal, o senyal d'engany.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

11. Analitza l'oferta de la caixa «Revisa la IA». a) Classifica els seus problemes en quatre grups: informació que falta, condició discriminatòria, condició il·legal i senyal d'engany. Un problema pot anar en més d'un grup: explica per què. b) Reescriu l'oferta per al Bar Benítez amb les cinc parts d'una oferta, amb dades raonables i legals.

Solució: a) Un problema pot anar a dos grups. Falta: nom de l'empresa, funcions, salari, tipus de contracte, lloc, termini. Discriminatori: «jove» i el límit de 25 anys, sense justificació; «bona presència» és subjectiu i pot encobrir biaixos (s'elimina); «cambrera» convé canviar-ho per «cambrer o cambrera» per deixar clar que s'obre a qualsevol sexe. Il·legal: els 15 anys (menors de 16, ET art. 6.1; també és requisit d'edat); 50 h totes les setmanes de l'any supera el màxim de 40 h setmanals de mitjana anual (ET art. 34.1); el límit de 9 h ordinàries diàries admet una altra distribució per conveni o acord (34.3), però no a menors de 18, que no poden passar de 8. Es distingeix l'il·legal del que només és indici. Amb el que s'ha vist a 9.2 n'hi ha prou per justificar l'il·legal pels menors de 16 i les 50 h setmanals. Engany: pagar 30 € per començar, pressa («avui mateix»), contacte només per un número. b) Oberta: empresa, lloc i tasques, requisits (des dels 16 anys, sense sexe ni edat màxima), condicions (contracte, jornada legal, salari, lloc), forma i termini. Delegable: estructura i redacció de l'esborrany; revisar sempre: condicions legals, dades de l'empresa, salari i requisits; la publica i en respon qui la signa.

El que costa triar · L'ofici continua, les tasques canvien

Llibre, pàgs. 175–176

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

El divendres 7 de maig, a les nou en punt, les cadires blaves de la sala d'espera del Centre de Salut Valldelana Nord ja eren mig plenes. La direcció havia posat una condició: res de pantalles reals ni de pacients. La Marisa va portar la Salma, la Lucía, en Dani i en Hugo a un despatx al costat de l'admissió, amb un ordinador de formació, i ells es van repartir vora la paret, com havia demanat la Inés: mirar, apuntar i no destorbar.

—Aquí tot és inventat: noms, cites i avisos —va dir la Marisa—. Si alguna cosa no l'enteneu, me la pregunteu.

A la pantalla hi havia blocs de colors. La Marisa va demanar una cita de prova amb la infermera i el sistema va proposar tres espais. Va mirar-los els tres, en va descartar un —«aquell dia és a domicilis»— i es va quedar amb els altres dos. La Salma va escriure: 1. Donar cites. El sistema proposa; ella tria.

Després el sistema va preparar uns avisos d'exemple. La Marisa va canviar una paraula i va esborrar una frase sencera.

—Així ho entén tothom —va murmurar.

La Salma va anotar: 2. Avisos. El sistema redacta; ella corregeix. Després la Marisa va ordenar una llista de peticions inventades, com les que arriben de nit per l'aplicació. El sistema les posava per data; ella en va pujar dues al principi de la cua.

Al despatx de formació, la Salma anota les tasques mentre la Marisa treballa amb cites inventades.
Al despatx de formació, la Salma anota les tasques mentre la Marisa treballa amb cites inventades.

El que no tenia pantalla els ho va explicar ella, en general i sense cap nom: hi ha qui no sap obrir la cita i necessita que algú s'assegui al seu costat i li ho expliqui al mòbil, a poc a poc; qui pregunta on es fan les anàlisis; volants que no són al sistema.

—Sis tasques —els va llegir la Salma a les onze, ja a la porta—. El sistema ajuda en tres: cites, avisos i ordenar les peticions. Les altres tres són en persona o per telèfon. I aquí no n'ha desaparegut cap de les sis. Algunes es fan d'una altra manera.

A la tarda van anar al Bar Benítez. Feia olor de cafè i les cadires de la terrassa encara eren apilades. Abans que s'omplís, en Hugo els va ensenyar la tauleta de la barra.

—Això és la comanda setmanal als proveïdors. Abans el meu pare la feia a mà, amb la seva llibreta: quaranta-cinc minuts. Ara l'eina mira el que hem venut i treu la llista en quinze. Trenta minuts menys. —Va lliscar el dit per la pantalla—. Bé, després cal revisar-la. El meu pare hi triga uns vint minuts: si hi ha festa a la plaça, si un proveïdor ha pujat un preu, si la llista demana coses que ja no posem.

—Quinze i vint, trenta-cinc —va comptar en Dani en veu alta—. Estalvieu deu minuts. Deu, no trenta.

—I la setmana passada, ni això —va dir en Toño, que sortia de la cuina eixugant-se les mans al davantal—. La llista va demanar el doble de llet, no ho vaig veure i em vaig passar mitja hora trucant al proveïdor per arreglar-ho.

—Trenta-cinc més trenta, seixanta-cinc —va dir en Dani—. Vint minuts més que a mà.

—Amb un error així al mes —en Dani ja escrivia al mòbil—, en quatre setmanes estalvieu deu minuts. Si n'hi ha dos, perdeu vint.

—Tampoc no és per a tant —va dir en Toño—. El que estalviem se'l menja la terrassa. Amb el bon temps no donem l'abast.

—A veure, per parts. —La Lucía havia deixat d'apuntar—. Qui decideix en què s'usen aquests minuts? Tu, Hugo, la teva mare, qui sigui a la terrassa?

—Doncs… qui hi sigui —en Toño va arronsar les espatlles—. Mai no ho hem parlat.

—Si són per atendre més clients, el bar guanya més —va continuar la Lucía—. Si són per tancar abans, guanyeu temps vosaltres. Si són per atendre millor la gent, hi guanya la gent. Segur que tant se val?

—No tant se val —va dir en Hugo, que havia deixat de fer broma i mirava la tauleta i després la llibreta vella del seu pare, encara penjada d'un clau al costat de la caixa—. Però no sé qui ho ha de decidir.

La Salma va passar la pàgina del quadern i va escriure una pregunta nova, encara sense resposta: El temps estalviat, per a qui?

A la terrassa, algú va aixecar la mà. En Toño va agafar la safata i va sortir.

Calcula

La setmana de l'error de la llet

Al bar, la comanda amb l'eina triga 15 minuts a generar-se i 20 a revisar-se. La setmana de l'error de la llet hi afegeixen 30 minuts de trucades al proveïdor. Quants minuts triguen aquella setmana?

min

Situació d'aprenentatge: Dues ocupacions, dotze tasques

Llibre, pàg. 177

Activitats individuals

  • Classifica les dotze tasques.
  • Calcula l'estalvi net, normal i amb error.

Activitats en grup

  • Separeu el que l'eina ajuda a fer del que no pot assumir.
  • Escriviu incerteses i formació.

Dades. Fitxa A, administrativa d'admissió d'un centre de salut (fictícia): 1) donar i canviar cites; 2) redactar avisos i recordatoris; 3) ordenar les peticions que arriben per l'aplicació; 4) atendre en persona qui no se'n surt amb l'aplicació; 5) atendre el telèfon; 6) resoldre volants i papers que no són al sistema. Fitxa B, propietari d'un bar de barri: les tasques d'en Toño al Bar Benítez (fictícia): 1) preparar la comanda setmanal als proveïdors; 2) escriure la pissarra del menú del dia; 3) prendre les comandes a la tauleta; 4) servir a la barra i a la terrassa; 5) atendre peticions i queixes; 6) quadrar la caixa en tancar. Comanda setmanal: abans, 45 minuts a mà; ara, 15 minuts per generar la llista i 20 per revisar-la; la setmana de l'error, 30 minuts més de trucades. Cas de la comprovació: la Rocío, d'una papereria, trigava 60 minuts a fer l'inventari setmanal; ara un programa el prepara en 20 i ella el revisa en 25. Un error li va costar 40 minuts més. Calcula l'estalvi net normal i amb error, i digues quina tasca no pot assumir el programa. No cal explicar res teu. Comprovació individual. Resoldre sense ajuda un cas nou d'estalvi net (la Rocío, a «Dades»).

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte (analitzar dues ocupacions per tasques i calcular l'estalvi net) → individual (classificar les dotze tasques; estalvi net normal i amb error) → grup (què pot ajudar a fer i què no pot assumir; incerteses i formació) → producte (fitxa + mapa E9) → comprovació («Resoldre sense ajuda un cas nou d'estalvi net»; el cas de la Rocío va complet a «Dades»)
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Exposició no és desaparició

Llibre, pàg. 178

Cada poc temps apareix un titular que assegura que la intel·ligència artificial acabarà amb milions de llocs de treball. Per saber què hi ha darrere d'una xifra així, convé mirar com s'ha mesurat. El 2025, un equip de l'Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar un índex que mesura l'exposició de cada ocupació a la IA generativa. No van preguntar «desapareixerà aquesta feina?», sinó una cosa més concreta: quina part de les seves tasques podria fer o donar suport aquesta tecnologia? Van partir de les quasi 30.000 tasques de la classificació d'ocupacions de Polònia, van preguntar a 1.640 persones que hi treballaven sobre més de 2.800 d'aquestes tasques i van contrastar les respostes amb un grup d'experts internacionals. Després van traslladar les estimacions a les ocupacions de tot el món i les van ordenar en quatre graus d'exposició. El resultat: un de cada quatre treballadors del món és en una ocupació amb algun grau d'exposició, però només el 3,3 % de l'ocupació és al grau més alt. L'exposició és més gran als països de renda alta (34 % de l'ocupació) que als de renda baixa (11 %), i al grau més alt hi ha una proporció més gran de l'ocupació femenina (4,7 %) que de la masculina (2,4 %). Les ocupacions administratives continuen sent les més exposades. La conclusió dels autors és que l'efecte més probable és la transformació dels llocs de treball, perquè gairebé totes les ocupacions tenen tasques que necessiten intervenció humana. També importa el que l'índex no diu. No diu que hagi de desaparèixer el 25 % dels llocs de treball: estar exposat vol dir que algunes tasques poden canviar, no que el lloc es perdi. No diu quan passarà ni a quina velocitat: això depèn que les empreses adoptin la tecnologia, del que costi, de les lleis i de com es reorganitzi el treball. Que una tasca canviï tampoc no diu qui hi surt guanyant. Si una eina estalvia temps, aquest temps es pot convertir en més producció, en jornades més curtes, en millor servei o en més càrrega per a la mateixa persona. Qui guanya temps, ingressos o poder depèn de l'accés a l'eina, de qui rep formació per fer-la servir i verificar-la, de com s'organitza cada lloc de treball i de la capacitat de negociar de cada part. Per això, davant d'un titular sobre el futur del treball serveixen quatre preguntes: què s'ha mesurat, exposició o pèrdua de llocs de treball?, de quina font i de quin any?, quines tasques canvien? i qui decideix què es fa amb el que es guanya? La resposta gairebé mai no cap en un percentatge.

Font: Gmyrek, P., Berg, J., Kamiński, K. i altres, Generative AI and Jobs: A Refined Global Index of Occupational Exposure, Organització Internacional del Treball, 2025 (consulta: 10/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 179

7 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

12. La Salma anota sis tasques a l'admissió. a) En quines ajuda el sistema i com? b) Què fa la Marisa en cadascuna d'aquestes tres que el sistema no fa? c) Què permet concloure l'observació sobre aquestes sis tasques i què no permet afirmar sobre tots els llocs?

Solució: a) Cites (proposa espais), avisos (redacta), peticions (ordena per data). b) Tria entre els espais amb el que sap (domicilis); corregeix el text perquè s'entengui; canvia l'ordre per prioritat. c) Permet concloure que en aquella admissió les sis tasques observades continuen existint i que en les tres amb ajuda ella decideix; no permet afirmar que no hagin desaparegut altres tasques, ni el que passa en altres llocs o centres (dues hores, una sola admissió).

13. Calcula amb les dades de la comanda del bar: a) l'estalvi net d'una setmana normal i la diferència de la setmana de l'error amb la comanda a mà; b) comprova els dos comptes d'en Dani per a un mes de quatre setmanes, amb un error i amb dos; c) cada quantes setmanes pot haver-hi un error així perquè el bar no guanyi ni perdi temps? d) Què podria fer en Toño perquè l'error de la llet no es repeteixi sense renunciar a l'eina?

Solució: a) 45 − 35 = 10 min; 65 − 45 = 20 min més. b) Un error: 3 × 35 + 65 = 170 enfront de 4 × 45 = 180, estalvi de 10; dos errors: 2 × 35 + 2 × 65 = 200, 20 més. c) Cada setmana normal estalvia 10 i la de l'error costa 20 més: amb un error cada tres setmanes (2 × 10 − 20 = 0) ni es guanya ni es perd. d) Oberta: revisar amb més cura les quantitats que canvien molt respecte de la setmana anterior, comparar amb la llibreta o fixar un màxim per producte; l'eina es manté i la revisió se centra on és el risc.

14. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Segons l'OIT, la IA eliminarà el 25 % dels llocs de treball en cinc anys». a) Quins dos conceptes confon? b) Què diu de debò la font, segons l'informe? c) Què afirma la resposta que la font no diu? d) Reescriu-la de manera fidel a la font.

Solució: a) Exposició i desaparició (i una estimació amb una predicció amb termini). b) Un de cada quatre treballadors és en una ocupació amb algun grau d'exposició; 3,3 % al grau més alt; el més probable és la transformació. c) «Eliminarà», «25 % dels llocs de treball» i «en cinc anys». d) «Segons l'OIT (2025), un de cada quatre treballadors és en una ocupació amb alguna tasca exposada a la IA generativa; això no vol dir que aquests llocs hagin de desaparèixer, sinó que el més probable és que canviïn».

15. La Lucía planteja tres usos del temps que estalvia el bar: atendre més clients, tancar abans o atendre millor. Fes una taula amb els efectes de cada ús per a qui treballa al bar, per al negoci i per a la clientela. Qui hauria de participar en la decisió i per què? Què triaria qui només busqués el màxim benefici econòmic del negoci i què se li escaparia? Escriu la teva proposta de repartiment en dues línies i justifica-la.

Solució: Oberta. Més clients: més ingressos per al negoci, més càrrega per a qui treballa, menys espera per a la clientela si hi ha personal. Tancar abans: més descans, menys ingressos. Atendre millor: més satisfacció de la clientela, la mateixa feina amb més qualitat. Haurien de participar qui treballa i qui dirigeix el negoci. Qui només maximitzés el benefici econòmic del negoci tendiria a triar l'ús que dona més diners; se li escaparien el descans, el tracte, el cansament i els acords. Proposta en dues línies: es valora que repartiu el temps (per exemple, una part per atendre millor i una part per al descans) i que la justifiqui amb els efectes de la taula.

16. En Dani proposa que l'eina enviï la comanda directament al proveïdor, sense revisar-la, «per estalviar els 20 minuts». a) Què guanyaria i què arriscaria el bar? b) Qui hauria respost de l'error de la llet? c) Escriu una regla de delegació per a la comanda: què fa l'eina, què revisa una persona i en quins casos es revisa amb més cura.

Solució: a) Guanya 20 min a la setmana; arrisca comandes errònies (diners, trucades, producte que sobra o falta). b) En Toño, que ho va revisar i ho va enviar; l'eina no en respon. c) Exemple: «L'eina proposa la llista; una persona la revisa sempre abans d'enviar-la; es revisa amb més cura si hi ha festa, canvis de preu o una quantitat molt diferent de la de la setmana anterior».

17. Un bar de la plaça ofereix a una noia de 15 anys treballar a la terrassa els dissabtes de 20.00 a 2.00 a canvi de diners. a) Pot acceptar? Per què? b) Si tingués 17 anys, quines condicions de l'oferta continuarien sense complir la llei? c) En què es diferencia de l'ajuda d'en Hugo al bar de la seva família?

Solució: a) No: amb 15 anys no pot treballar (art. 6.1). b) Amb 17: de 20.00 a 2.00 inclou treball nocturn (ET art. 36.1: de 22.00 a 6.00), prohibit a menors de 18 (art. 6.2); sis hores seguides exigeixen a més un descans de 30 min (34.4); necessita permís de pares o tutors i contracte. c) En Hugo ajuda al negoci dels seus pares, amb els quals conviu, sense contracte ni sou i sense tasques perilloses; aquí seria un treball per compte d'altri per a un tercer.

18. Cas nou, sense ajuda: tria una ocupació que no aparegui en aquesta unitat. Escriu-ne quatre tasques i, per a cadascuna, si una eina podria donar-hi suport, què caldria verificar i quina part exigeix una persona. Acaba amb una incertesa sobre com canviarà aquesta ocupació, la font (organisme i document) en què la comprovaries i una competència que et prepararia per a aquest canvi.

Solució: Oberta. Es valora: quatre tasques concretes, els tres judicis per tasca, una incertesa raonable, una font oficial identificada (organisme i document) i una competència relacionada amb el canvi (digital, verificació, tracte, aprenentatge permanent).

Esquema i resum

Llibre, pàg. 180

El treball que canvia

  • El treball
    • Ocupació = conjunt de tasques
    • Informació, persones, objectes
    • Tres sectors
    • Remunerat, no remunerat, cures
  • Relacions laborals
    • Contracte, jornada i salari
    • Drets i deures
    • Edat mínima: 16 anys
  • Tendències
    • Digitalització
    • Programes i robots
    • Transició ecològica
    • Envelliment i cures
    • Exposició ≠ desaparició
  • IA i tasques
    • Complementar o substituir
    • Cost de verificació
    • Estalvi net
    • Qui guanya el temps?
  • Preparar-se
    • Formació permanent
    • Emprendre i intraemprendre
    • Voluntariat i participació
    • Xarxa, marca personal i fonts de recerca

Resum

Una ocupació és un conjunt de tasques que es fan amb informació, amb persones o amb objectes i espais físics. Les activitats s'agrupen en tres sectors, i no tot el treball es cobra: el no remunerat i el de cures també són treball. Qui treballa per compte d'altri té una relació laboral amb un contracte, una jornada i un salari, i uns drets i deures bàsics; per regla general, abans dels 16 anys no es pot treballar, i fins als 18 hi ha límits que protegeixen. La digitalització, l'automatització amb programes i robots, la transició ecològica i l'envelliment canvien tasques, però ningú no pot predir amb seguretat quines ocupacions noves hi haurà. L'exposició a la IA indica quines tasques poden canviar, no quins llocs de treball desapareixeran. Una eina complementa el treball quan fa part de la tasca i el que queda pot guanyar valor; substitueix quan la fa sencera. Per saber si estalvia temps cal calcular l'estalvi net, comptant-hi el cost de verificació i els errors que cal reparar. Qui es queda amb el temps estalviat depèn de l'accés, la formació, l'organització i la negociació. La formació permanent, l'emprenedoria i la intraemprenedoria, el voluntariat i una recerca de feina amb xarxa de contactes, marca personal, fonts fiables i ofertes ben llegides preparen per a un treball que canvia. Cap predicció no decideix per tu: el que sí que pots fer és mirar les tasques, comprovar les fonts i continuar aprenent.

Vés al test →