Situació de partida
Llibre, pàgs. 119–120

És març a 4t B de l'Institut Ribera Nord. En Dani aconsegueix en tres segons una resposta impecable sobre un cicle de FP; la Salma vol saber d'on surt cada dada. N'hi ha prou que una resposta soni bé?
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar com funciona un sistema d'IA: dades, entrenament, model, inferència i errors plausibles
- Comprovar una afirmació amb la seva font, la seva data i el seu autor, i distingir cercar, recuperar i generar
- Reconèixer els biaixos d'automatització, de confirmació i d'ancoratge quan fas servir una IA
- Aplicar un protocol de cinc passos per aprendre amb IA sense deixar d'aprendre
- Tenir cura de la teva identitat digital i de les teves dades personals, i conèixer els teus drets
- Explicar qui respon quan una IA s'equivoca
- Construir l'auditoria d'una resposta d'IA i el teu protocol personal d'ús
Per començar
- Et fies més d'una resposta si està ben escrita, ordenada i sense faltes? Per què creus que passa?
- Si dues fonts et donen dates diferents per al mateix termini, a quina faries cas? Com ho decidiries?
- Escriu tres tipus de dades que no posaries mai en una eina en línia. No facis servir exemples teus.
- La Martina va enviar sense llegir-lo sencer un missatge reescrit per un assistent. Qui respon del que s'envia amb l'ajuda d'una IA?
Mapa de la unitat
Com funciona la IA7.1
Comprovar informació7.2
Biaixos amb IA7.3
Aprendre amb IA7.4
Identitat digital7.5
Les teves dades7.6
Responsabilitat7.7

7.1Com funciona la IA: dades, patrons i errors
Llibre, pàgs. 121–123
Un assistent d'IA respon en segons i amb frases perfectes. Per saber quan fiar-te'n, primer has de saber com es fabrica aquesta resposta. A la unitat 1 vas veure que la intel·ligència artificial agrupa sistemes que, a partir de dades, generen prediccions, recomanacions, continguts o decisions. Ara toca mirar-ho per dins. Molts dels sistemes que faràs servir es construeixen en dos moments: primer s'entrenen i després s'usen, i alguns s'actualitzen més tard.
Dades, entrenament i model
Tot comença amb les dades d'entrenament: quantitats enormes d'exemples, com textos, imatges, sons o registres d'activitat. Durant l'entrenament, un programa recorre aquests exemples una vegada i una altra i va ajustant milions de valors interns per encertar cada cop millor una tasca: en molts sistemes que generen text, predir el fragment següent (paraula, part de paraula o signe). El resultat d'aquest procés és el model. El model no és una biblioteca de respostes: guarda sobretot patrons, quines paraules, idees i formats solen aparèixer junts, encara que de vegades pot reproduir fragments de les seves dades. Després arriba l'ús. Tu escrius una instrucció, i el sistema l'ajunta amb el context que tingui, com allò escrit abans a la conversa o un document que li donis. A partir d'aquí fa una inferència (unitat 3): genera una sortida segons les probabilitats apreses, no sempre la més probable. Per si sol, el model no comprova la veritat: calcula allò que hi encaixa millor. Per això diem que produeix una sortida probable. Alguns assistents, a més, cerquen a internet abans de respondre; tot i així, revisa'n les fonts (7.2).

Probabilitats, patrons i incertesa
Tota resposta té incertesa: el sistema calcula probabilitats, no certeses. Però gairebé mai no es nota: el text sona igual de segur quan encerta que quan s'equivoca.
Cas · La paraula següent
Cas fictici.
Quan en Hugo escriu «ens veiem» al mòbil, el teclat li proposa tres paraules. Al darrere hi ha un model petit que ha après de moltíssims missatges. Per a aquesta frase calcula, per exemple, que «demà» té un 46 % de probabilitat; «després», un 31 %; «a», un 12 %, i la resta de paraules, un 11 % entre totes. Proposa les tres primeres. No sap quan quedarà en Hugo: sap què sol escriure la gent després d'«ens veiem». Un assistent que genera text fa una cosa semblant a gran escala: prediu fragment rere fragment fins a formar paràgrafs sencers.
Errors plausibles
Un error plausible és una resposta falsa que sona vertadera: té el format correcte, el to adequat i encaixa amb el que t'esperaves. Pot ser una data que no existeix, un requisit d'un altre centre, una cita que ningú no va dir o un llibre inventat amb el seu autor i el seu any. Pot ser falsa sense que el sistema tingui cap intenció d'enganyar; és la conseqüència de generar el probable en lloc de comprovar el cert. Apareixen amb més facilitat quan les dades d'entrenament no tenien la informació (un termini d'enguany, el que passa en un institut concret), quan la pregunta és ambigua o quan es barregen casos semblants. I conviuen amb molts encerts, que és just el que els fa difícils de detectar. Per això, com més importa una resposta, més importa comprovar-la, sobretot si tracta de dates, xifres, normes o llocs concrets.
Canvien la instrucció, el context i la versió
La mateixa pregunta feta dues vegades pot rebre dues respostes diferents, i més si canvies la instrucció o el context. A més, els sistemes s'actualitzen. Una resposta d'IA no és una dada fixa que se cita com un llibre: si la fas servir, guarda què vas preguntar i quan.
Programari i robots
No tota automatització és igual. L'automatització de programari treballa amb informació: ordena correus, recomana cançons, tradueix o redacta. Un robot físic actua al món amb sensors i motors: un braç que empaqueta comandes o una aspiradora que recorre una casa. Els seus errors són d'un altre tipus: un text equivocat es pot corregir abans d'usar-lo; un moviment equivocat ja ha passat. Per això els robots que treballen a prop de persones necessiten mesures de seguretat, com sensors o parades d'emergència.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
1. Aplica la figura 7.1 a un sistema que suggereix la paraula següent al mòbil. Escriu què serien les dades d'entrenament, el model, la instrucció i la sortida. Després explica per què podria proposar una paraula que no té sentit per a tu encara que sigui la més probable.
Solució: Dades: moltíssims missatges escrits per altres persones; model: els patrons de quina paraula en segueix una altra; instrucció: el que portes escrit («ens veiem»); sortida: les tres paraules més probables. Pot proposar alguna cosa sense sentit per a tu perquè calcula el que escriu la majoria, no el que diràs tu.
2. Classifica com a programari o robot físic: a) un traductor; b) un braç que col·loca caixes en un magatzem; c) un filtre de correu no desitjat; d) un tallagespa autònom. Per a un de cada tipus, descriu un error possible i com evitar que causi dany.
Solució: Programari: a, c. Robot físic: b, d. Exemples: el filtre envia un correu de l'institut a no desitjat (revisar la carpeta i marcar-lo com a correu bo); el tallagespa envaeix un parterre (límit de zona i botó de parada).

7.2Comprovar la informació abans de creure-la
Llibre, pàgs. 123–125
Davant d'una resposta convincent, la pregunta útil no és «sona bé?», sinó «d'on surt i com ho comprovo?». Quan necessites informació, pots aconseguir-la de tres maneres diferents, i convé no confondre-les. Cercar és consultar un cercador amb paraules o preguntes: et torna una llista de documents que ja existeixen, i tu tries quin obrir i si te'n fies. Recuperar és localitzar un document concret i llegir-ne el fragment que respon a la teva pregunta: el cercador del web del CIFP, l'índex d'un llibre o un assistent que et mostra el paràgraf exacte del qual surt la seva resposta, amb el seu enllaç. Generar és produir un text nou i probable: l'assistent redacta una resposta que pot resumir bé diverses fonts o no basar-se en cap font identificable. Els tres serveixen, però no donen la mateixa garantia. Una resposta generada sense font és, com a molt, una pista sobre on cercar. Si l'assistent cita una font, comprova que existeix i que diu això: una cita també pot ser un error plausible.

Afirmació, font, data i autor
Per comprovar una informació, separa-la primer en afirmacions: frases que diuen una cosa concreta que pot ser vertadera o falsa. «El termini acaba el 30 d'abril» és una afirmació; «és una professió molt bonica», no. Després fes-te quatre preguntes per a cada una. Quina és la font, és a dir, qui ho publica? Quina data té: és d'aquest curs o de fa tres anys? Qui és l'autor i què sap del tema? Arribo al document original o només a qui l'explica?
Fets, inferències, opinions i prediccions
No totes les frases d'una resposta es comproven igual. Un fet comprovable es pot confirmar o desmentir en una font: un requisit d'accés, un horari, una xifra amb el seu any. Una inferència és una conclusió que algú treu a partir d'altres dades, de vegades sense dir-ho: «com que tens 15 anys, no tindràs cotxe». Una opinió expressa una valoració: «és el millor cicle». Una predicció diu què passarà: «trobaràs feina de seguida». Els fets es comproven en la font; les inferències, revisant les dades de partida i el raonament; les opinions es reconeixen com a tals; i les prediccions es qüestionen: en què es basen i amb quin marge? Cada tipus demana una comprovació diferent.
Lectura lateral i fonts oficials
Un web amb bon disseny i un logotip seriós pot no ser fiable. Per saber-ho, surt-ne i cerca què diuen altres fonts de qui el publica: és la lectura lateral. Pregunta't qui hi ha darrere, què en diuen altres fonts i quan es va actualitzar. Per als assumptes que decideixen el teu futur, com requisits, terminis, beques o normes, ves a les fonts oficials: el web del centre que ofereix els estudis, el de l'administració educativa, el diari oficial on es publiquen les normes o el departament d'orientació del teu institut. I mira sempre la data d'actualització.
Cas · La taula de la Salma
Cas fictici.
Per comprovar la informació d'un cicle, la Salma copia al quadern una taula de cinc columnes: afirmació, tipus (fet, inferència, opinió o predicció), font que ho comprovaria, què diu aquesta font i decisió (accepto, corregeixo o completo, rebutjo, o «sense comprovar» si encara no hi ha font). La primera fila diu: «Requisit: batxillerat · fet · web del centre, apartat Accés · títol de l'ESO · corregeixo».
Comprova la teva revisió de la resposta de la IA
Solució: Dues afirmacions de fet (data i que no cal inscriure's); «segons el web oficial» atribueix una font sense enllaç ni fragment, així que és generació, no recuperació; caldria anar al web del centre.
Classifica
Fet, inferència, opinió o predicció?
Classifica cada frase d'una resposta simulada d'un assistent.
El batxillerat té dos cursos.
Com que t'agrada dibuixar, la modalitat d'Arts és la teva.
És la modalitat més interessant.
D'aquí a deu anys hi haurà més feina per a qui l'estudiï.
A la teva ciutat només l'ofereix un institut.
El termini acaba el 30 d'abril.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
3. Classifica cada frase d'aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA com a fet comprovable, inferència, opinió o predicció, i escriu on comprovaries cada fet: «a) El batxillerat té dos cursos. b) Com que t'agrada dibuixar, la modalitat d'Arts és la teva. c) És la modalitat més interessant. d) D'aquí a deu anys hi haurà més feina per a qui l'estudiï. e) A la teva ciutat només l'ofereix un institut».
Solució: a) fet (normativa o web de l'administració educativa); b) inferència (suposa que dibuixar implica Arts); c) opinió; d) predicció; e) fet (oferta de centres de l'administració educativa).
4. Audita la resposta de la caixa «Revisa la IA» amb la taula de la Salma (afirmació, tipus, font, què diu la font, decisió). Fes servir com a font aquest avís imprès del CIFP Valldelana, diferent de la fitxa del cicle: «Portes obertes: dissabte 29 de maig de 2027, de 10.00 a 13.00. Inscripció prèvia obligatòria al web del centre. Actualitzat: 1-3-2027». Quines afirmacions acceptes, quines corregeixes o completes i quina hauria fet perdre la visita a algú?
Solució: Data: accepto i completo (el 29-5-2027 és l'últim dissabte de maig, així que l'afirmació és correcta però incompleta: falta l'horari, de 10.00 a 13.00). Inscripció: rebutjo (és obligatòria): aquesta afirmació hauria fet perdre la visita. Font: avís de portes obertes del CIFP actualitzat l'1-3-2027 (és un altre document que la fitxa del cicle de la SA).

7.3Biaixos en usar IA: automatització, confirmació i ancoratge
Llibre, pàgs. 125–127
No només s'equivoca la màquina. Nosaltres també tenim dreceres mentals que ens fan creure el que diu un sistema sense comprovar-ho. Ja saps que decidim amb dreceres mentals que gairebé sempre funcionen bé. Amb la IA en apareixen tres que convé conèixer, perquè poden sumar-se als errors plausibles de la màquina.
Biaix d'automatització
El biaix d'automatització és la tendència a acceptar el que proposa un sistema automàtic i a cercar menys informació pel nostre compte, sobretot quan el sistema sol encertar. Té dues cares. De vegades seguim una indicació equivocada perquè ve de la màquina: el navegador del cotxe mana girar per un carrer tallat i el conductor gira. Altres vegades no detectem un problema perquè el sistema no ens n'ha avisat: si el corrector no subratlla una paraula, donem per fet que està ben escrita, encara que sigui la paraula equivocada. El biaix creix amb l'autoritat aparent: un text tècnic, ordenat i sense faltes sembla d'un expert. A la unitat 2 vas veure que la fluïdesa se sent com a comprensió; aquí se sent com a veritat. Però fluïdesa no és veritat. Confiar en un sistema no sempre és un error: el problema és no calibrar la confiança, refiar-se igual d'una calculadora que d'un assistent que redacta sobre terminis.
Biaix de confirmació i preguntes que indueixen complaença
El biaix de confirmació és la tendència a cercar, recordar i creure sobretot la informació que confirma el que ja pensàvem. Amb un assistent es nota en com preguntem. Si escrius «Oi que el cicle de Sanitat és millor que el batxillerat?», la pregunta ja porta la resposta. Els assistents estan entrenats per resultar útils i agradables, i sovint segueixen el marc de la pregunta: et donaran raons a favor. Això és complaença: el sistema et diu el que sembla que vols sentir. Una pregunta neutral demana les dues cares: «Quins avantatges i quins inconvenients té cada opció, i de què depèn?». Demanar també els arguments en contra és un bon hàbit.
Comprova la teva revisió de la resposta de la IA
Solució: «Oi que…?» empeny al sí; «moltes persones es concentren millor» i «durant hores» no tenen font; «t'ajuda a relaxar-te» és generalització. Pregunta neutral: «Què diu la recerca sobre estudiar amb música, a favor i en contra, i de què depèn?».
Ancoratge: la primera resposta pesa massa
L'ancoratge és la tendència a quedar-nos a prop de la primera xifra o la primera idea que rebem, encara que sapiguem que pot estar equivocada. Amb la IA, la primera resposta fa d'àncora: encara que la corregeixis, tendeixes a ajustar poc a partir d'ella. I si sempre preguntes a l'eina abans de pensar, la seva resposta pot condicionar la teva idea. Per això convé escriure primer la teva estimació.
Cas · Les hores de la Lucía
Cas fictici.
La Lucía havia calculat que necessitava 6 hores per preparar l'examen d'Història: dos temes llargs i un comentari de text. Abans d'organitzar la setmana va preguntar a un assistent, que va respondre (resposta simulada): «Amb unes 3 hores n'hi ha prou». Sabia que l'assistent no coneixia els seus temes ni com estudia ella, però va refer el pla amb 3,5 hores. Va quedar a mitja hora de l'àncora i a dues hores i mitja de la seva pròpia estimació. Si hagués escrit abans el seu càlcul amb les seves raons, hauria tingut alguna cosa amb què comparar.
Classifica
Quin biaix hi ha darrere?
Tria el biaix que apareix a cada cas.
El navegador del cotxe mana girar per un carrer tallat i el conductor gira.
Si el corrector no subratlla una paraula, es dona per fet que està ben escrita.
«Oi que el cicle de Sanitat és millor que el batxillerat?»
La Lucía refà el pla amb 3,5 hores després que l'assistent digui «unes 3 hores».
Un alumne copia la data d'una batalla sense mirar-la al llibre, perquè «aquestes coses les sap».
«Oi que estudiar amb música millora la concentració?»
Simulador
Cas · Les hores de la Lucía
Posa la teva estimació, la de l'assistent i el pla final, i mira a quina distància queda el pla de cadascuna.
Cas de la Lucía: estimava 6 hores, l'assistent va dir «unes 3» i va refer el pla amb 3,5: mitja hora de l'àncora i dues hores i mitja de la seva estimació.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
5. Aquestes tres preguntes busquen el mateix: a) «Oi que les notes de 4t no compten per a res?»; b) «Per a què serveixen les notes de 4t?»; c) «Explica'm per què les notes de 4t no importen». Explica quines indueixen complaença i per què. Escriu una resposta simulada que podria donar un assistent a la pregunta a) i reescriu aquesta pregunta perquè sigui neutral.
Solució: Indueixen complaença a) (demana confirmació) i c) (dona per fet que no importen); b) és neutral. Resposta simulada possible: «Exacte! Les notes de 4t no compten per a res». Reescriptura: «Per a què serveixen les notes de 4t i en quins casos compten?».
6. Sense fer servir cap eina, escriu la teva estimació de quant temps necessitaries per preparar un treball escrit de dues pàgines i explica en què et bases. Després llegeix aquesta resposta simulada: «Amb 45 minuts n'hi ha prou». Què faries perquè aquesta xifra no es converteixi en la teva àncora?
Solució: Oberta. Es valora que l'estimació pròpia tingui raons (cercar, llegir, escriure, revisar) i que proposi escriure-la abans i comparar; a l'assistent li falta conèixer el tema, el nivell exigit i com treballa cadascú; a l'alumne, potser, l'extensió exacta o què es valorarà del treball.

7.4Aprendre amb IA sense deixar d'aprendre
Llibre, pàgs. 127–129
A la unitat 2 vas veure que una ajuda pot fer la tasca per tu. Ara veuràs com fer-la servir perquè et deixi més capaç. Recorda la diferència entre rendiment amb ajuda, el que aconsegueixes mentre tens l'eina, i transferència sense ajuda, el que pots fer després tu sol amb una tasca nova. Recorda també els modes M0 (sense IA), M1 (respostes impreses) i M2 (eina autoritzada pel centre, per a una part delimitada).
El protocol de cinc passos
L'ordre importa. Si preguntes abans de pensar, la resposta ocupa el lloc de la teva idea; si preguntes després, serveix per millorar-la. Per això aquest llibre proposa un protocol de cinc passos, que val tant per revisar respostes impreses (M1) com per fer servir una eina autoritzada (M2).

Primer, objectiu i primer intent: escriu què vols aprendre o aconseguir i prova-ho sense ajuda, encara que et surti incomplet. Segon, delimitar i demanar: decideix quina part demanaràs a l'eina i quina no delegues, perquè és just el que has d'aprendre; després demana aquesta part o llegeix la resposta impresa. Tercer, comprovar la resposta rebuda: separa les afirmacions i comprova-les amb fonts, com a 7.2. Quart, registrar: anota què acceptes, què corregeixes i què rebutges, i per què. Cinquè, resoldre una tasca nova sense ajuda: és una de les millors proves que has après, sobretot si la repeteixes dies després.
Laboratori · Ajuda davant d'aprenentatge (segona part)
Serveix per observar-te, no per provar causes. Tothom fa les dues condicions, amb fragments semblants; mitja classe comença per C i l'altra meitat, per D. Amb el fragment C, cadascú llegeix directament una explicació impresa «generada per un assistent», durant 10 minuts. Amb el fragment D, segueix el protocol: escriu primer el que ja sap, després llegeix una explicació impresa semblant, marca dues afirmacions que comprova al llibre i anota què accepta, corregeix o rebutja, tot també en 10 minuts. Abans de la tasca nova, de 4 preguntes i sense ajuda, cadascú prediu quantes encertarà. Ningú no diu el seu resultat en veu alta i no compta per a la nota. En acabar, cadascú escriu en dues línies quina condició li ha servit més i què canviaria perquè la prova fos més justa.
Cas · Les prediccions d'en Dani
Cas fictici.
Amb el fragment C, en Dani prediu 4 encerts i en fa 2. Amb el D prediu 3 i en fa 3. Amb el protocol ha trigat el mateix, però ha vist abans el que no sabia, i la seva predicció ha estat exacta. Igual que a la unitat 2, és el resultat d'una persona en un dia. El que sí que li diu a en Dani és què convé comprovar la propera vegada.
Quan ajuda de debò
Després del teu intent, una IA pot explicar-te d'una altra manera un concepte que no has entès, proposar-te preguntes per practicar la recuperació o donar-te una pista sense resoldre l'exercici. En tots aquests casos l'esforç de pensar continua sent teu.
Qui ha après: autoria i evidència
L'historial d'un xat no prova que hagis comprès res ni qui és l'autor d'un text. En aquest llibre, la millor evidència que has après és el pas 5, i cap programa que digui «detectar» textos generats decideix una qualificació.
Ordena
El protocol de cinc passos
Ordena els cinc passos per aprendre amb IA sense deixar d'aprendre.
- Objectiu i primer intent, sense ajuda
- Delimitar què demanes i què no delegues, i demanar-ho
- Comprovar la resposta amb fonts
- Registrar què acceptes, corregeixes o rebutges
- Resoldre una tasca nova sense ajuda
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
7. Primer intent d'en Dani: «La memòria de treball és la que fas servir per treballar». Explicació simulada d'un assistent d'IA: «La memòria de treball manté uns segons poca informació, com un número mentre el marques. La seva capacitat és il·limitada si et concentres. Es pot entrenar amb qualsevol videojoc». Completa el registre del pas 4 (afirmació; accepto, corregeixo o rebutjo; motiu) amb el que vas estudiar a la unitat 2.
Solució: Accepto la primera (mantenir i manipular poca informació uns segons, amb exemple). Rebutjo «capacitat il·limitada» (és limitada, U2). Rebutjo «es pot entrenar amb qualsevol videojoc» per manca de font: la unitat 2 no tracta l'entrenament de la memòria de treball, així que no la desmenteix; n'hi ha prou amb dir que no hi ha base (per al professorat: no hi ha proves que entrenar un joc millori en general). Motiu amb referència a 2.3.
8. Tria un tema d'una altra matèria que estiguis estudiant. Escriu el teu objectiu i el que no delegaries mai (pas 2), i dissenya la tasca nova del pas 5: un exercici o una pregunta que no estigui resolta als teus apunts.
Solució: Oberta. Es valora un objectiu concret, una part no delegable coherent (el que cal aprendre) i una tasca nova que no sigui als apunts.

7.5Identitat digital i ús dels recursos digitals
Llibre, pàgs. 129–131
El que publiques i el que altres registren sobre tu dibuixa una imatge que es pot cuidar. La teva identitat digital és la representació de tu que formen les dades, els perfils i les interaccions de la teva activitat digital: els teus perfils, el que publiques, les fotos en què surts, les dades que generen els teus dispositius i el que altres publiquen de tu. Els rastres que deixes en fer servir serveis digitals formen la teva empremta digital. Té dos tipus. L'empremta activa és el que deixes a propòsit: una publicació, un comentari, una foto de perfil. L'empremta passiva es registra sense que la publiquis: la teva ubicació, les cerques que fas, quant de temps mires cada vídeo, a quina hora et connectes o quins anuncis obres.
Reputació digital
La reputació digital és la imatge que altres persones es formen de tu a partir d'aquesta empremta. Allò publicat es pot copiar, reenviar o capturar, i llegir-se anys després i fora de context. Convé distingir dues identitats: la personal, la de les teves relacions i afeccions, i la professional, la que trobarà qui valori la teva candidatura a unes pràctiques, a un club o a una beca. Abans de publicar, pregunta't: m'importaria que això ho llegís d'aquí a cinc anys algú que ha de decidir sobre mi? Tenir cura de la reputació no és fingir, sinó decidir quins comptes, a qui i on, i demanar permís abans de publicar alguna cosa d'una altra persona: també és part de la seva empremta.
Configuració per defecte i privadesa
Algunes aplicacions vénen amb opcions per defecte pensades perquè comparteixis més: perfil públic, ubicació activada, sincronització de contactes, permís per fer servir el que escrius per millorar el servei. A la unitat 5 vas veure que gairebé ningú no canvia el que ve de sèrie. La privadesa comença per un hàbit senzill: quan instal·lis una aplicació, revisa'n els ajustos abans de fer-la servir i desactiva el que no necessites.
Disseny persuasiu, ús i abús dels recursos digitals
Les plataformes també dissenyen perquè hi passis més temps: desplaçament infinit, reproducció automàtica, notificacions o ratxes de dies seguits. Fan servir recompenses que arriben de manera imprevisible, que, com vas veure a la unitat 2, mantenen molt una conducta. Com més temps hi passes, més empremta passiva generes. Fer servir un recurs digital és servir-te'n per a una tasca: coordinar-te, cercar, aprendre. L'abús apareix quan costa controlar el temps de connexió i l'ús interfereix de manera continuada amb el son, l'estudi o les relacions, o fa que deleguis en una IA allò que has d'aprendre. Un senyal senzill: pots deixar-la quan vols? Conèixer el disseny ajuda a posar-te les teves pròpies regles: treure notificacions o deixar el mòbil fora de l'habitació quan estudies. Si et costa deixar-la, parla'n amb algú de confiança.

Cas · Els ajustos de la Martina
Cas fictici.
La Martina s'instal·la una aplicació per compartir apunts amb el seu equip. Abans de pujar res, obre els ajustos: el perfil és públic, la ubicació està activada i hi ha una casella marcada que permet fer servir els seus documents «per millorar el servei». Deixa el perfil visible només per al seu equip, desactiva la ubicació, desmarca la casella i no hi posa la seva foto. En aquesta aplicació, cap d'aquests canvis no li impedeix fer-la servir; en altres, algun podria limitar funcions. Abans de convidar l'equip, comprova també qui podrà editar els documents i qui només llegir-los. Així decideix ella què comparteix, i no pas l'aplicació.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
9. Classifica com a empremta activa o passiva: a) un comentari en un vídeo; b) els llocs per on passes amb el mòbil; c) una foto de perfil; d) quant de temps mires cada publicació; e) una ressenya. Després escriu tres ajustos per defecte que revisaries en instal·lar una aplicació nova, què canviaries en cadascun i quin efecte tindria en la teva empremta i en la teva reputació.
Solució: Activa: a, c, e. Passiva: b, d. Ajustos: perfil públic → només contactes (menys persones veuen l'empremta); ubicació → desactivada (menys empremta passiva); ús de continguts per millorar el servei → desmarcat; sincronització de contactes → no (protegeix dades d'altres).

7.6Les teves dades personals i els teus drets
Llibre, pàgs. 131–132
Algunes dades t'identifiquen i unes altres, a més, revelen coses molt íntimes. Saber quines són i quins drets tens és la millor protecció. Una dada personal és qualsevol informació sobre una persona identificada o que es pot identificar: el seu nom, la seva foto, la seva veu, la seva adreça, el seu telèfon, les seves notes, la seva ubicació o una combinació de detalls que la delati. «L'únic alumne de 4t B que toca el violoncel» identifica algú encara que no digui el seu nom. Algunes dades personals estan encara més protegides perquè el seu ús pot causar discriminació o danys greus. Són les dades sensibles (el RGPD en diu categories especials): les de salut, origen ètnic, religió o creences, ideologia, afiliació sindical, orientació sexual o vida sexual, les dades genètiques i les biomètriques usades per identificar una persona de manera única, com una plantilla de reconeixement facial o d'empremta dactilar.
El que no es puja a una eina no autoritzada
Segons el servei, el que escrius en una eina en línia es pot guardar, fer servir per millorar el sistema, revisar-lo algú de l'empresa o filtrar-se en un error de seguretat. Després d'enviar-ho, en pots perdre part del control. Per això, en assistents públics o no autoritzats pel teu centre, no pugis noms d'altres persones, notes, dades familiars, informació de salut, fotos d'altres ni res d'íntim, teu o aliè. Si el centre n'autoritza un, segueix-ne les normes. Si necessites ajuda amb un text que conté dades, treu-les: substitueix els noms per papers («una companya», «l'entrenador») i esborra també els detalls que, junts, delaten algú: treure el nom no basta. Si la tasca no es pot fer sense aquestes dades, no es fa amb aquesta eina.
L'edat no és un permís per a tot
A Espanya, la llei fixa una edat perquè una persona menor pugui donar per si mateixa el seu consentiment a l'ús de les seves dades.
Aquesta norma no és una autorització general per fer servir qualsevol servei: parla del consentiment per a l'ús de dades, no del que és adequat per a la teva edat. Cada servei fixa les seves condicions d'edat, dins dels límits de la llei, que poden exigir més anys o el permís de la teva família; a l'institut manen les normes del centre, i un «accepto» sense llegir no és una decisió informada.
Els teus drets
Sobre les teves dades tens drets que pots exercir davant de qui les tracta, normalment amb un escrit o un formulari. Pots demanar accés, per saber quines dades tenen de tu i per a què les fan servir; rectificació, per corregir les que són inexactes; supressió, perquè esborrin les que ja no tenen motiu per guardar; oposició, perquè deixin de fer-les servir amb algunes finalitats, com la publicitat; limitació, perquè en limitin el tractament en els casos previstos, i portabilitat, per rebre en un format reutilitzable les que vas donar i portar-les a un altre servei, si es tracten de manera automatitzada amb el teu consentiment o per un contracte. També tens drets davant de decisions preses només de manera automàtica que t'afectin de manera important.
Cas · El text d'en Dani
Cas fictici.
En Dani vol que un assistent millori la crònica del partit de bàsquet per a la revista de l'institut. L'esborrany inclou el nom complet d'un jugador lesionat i el tipus de lesió. Abans d'enganxar-lo, canvia el nom per «un jugador de l'equip» i esborra la lesió: és una dada de salut d'una altra persona. La crònica continua funcionant sense ells.
Classifica
Dada no personal, personal o sensible?
Classifica cada dada.
La nota mitjana d'un company.
La temperatura d'ahir.
Que una persona té diabetis.
La foto d'una amiga.
La religió d'una veïna.
«L'únic alumne de 4t B que toca el violoncel.»
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
10. Classifica com a dada no personal, personal o sensible: a) la nota mitjana d'un company; b) la temperatura d'ahir; c) que una persona té diabetis; d) la foto d'una amiga; e) la religió d'una veïna. Després reescriu aquesta petició a un assistent sense dades personals i explica què treus: «Corregeix el meu correu a la meva tutora, l'Ana López: el meu germà Pau és a l'hospital i per això no vaig lliurar el treball».
Solució: No personal: b. Personal: a, d. Sensible (categoria especial): c (salut), e (religió). Reescriptura: «Corregeix aquest correu a la meva tutora per explicar-li que no vaig lliurar el treball per un motiu familiar» (es treuen el nom de la tutora, el del germà i la dada de salut, que és sensible i d'una altra persona).

7.7Qui respon? Responsabilitat i normes de la IA
Llibre, pàgs. 132–134
Quan una IA s'equivoca, la culpa no és «de la màquina». Al darrere de cada sistema hi ha persones que el dissenyen, el posen en marxa, l'usen i el revisen. Un sistema d'IA no té obligacions ni respon davant de ningú: les persones i les organitzacions, sí. Dir que «ha fallat el sistema» no explica qui ho havia d'haver evitat. Pensar en els quatre papers ajuda a no quedar-se amb un únic culpable ni a repartir la culpa sense criteri. Per veure què li toca a cadascú, serveix un mapa de responsabilitats amb quatre papers; cadascun té la seva part de la feina i de la responsabilitat, i un mateix paper pot recaure en més d'una persona. Qui dissenya el sistema, el proveïdor (qui el desenvolupa i el posa en servei), decideix amb quines dades s'entrena, què pot fer i quins avisos mostra. Qui el desplega, com un centre o una empresa, decideix fer-lo servir per a una tasca concreta i amb quins controls. Qui l'usa decideix què li demana, què fa amb la resposta i si la comparteix. Qui revisa comprova els resultats abans que afectin algú i els pot corregir o aturar.
Delegar no elimina la responsabilitat
Pots delegar una tasca en una eina, però no la responsabilitat del que fas amb el seu resultat. Ho vas veure amb el missatge que la Martina va enviar sense llegir: l'havia escrit l'assistent, però el signava ella. Passa el mateix quan algú copia una resposta en un document que llegeixen altres: qui comparteix multiplica l'abast de l'error. Cada paper del mapa té la seva part, i que un falli no esborra la dels altres: un proveïdor que no avisa dels seus errors freqüents falla en la seva, i qui copia sense comprovar, en la seva. Decidir responsabilitats legals, en canvi, exigeix estudiar cada cas i les normes.

Cas · El repartiment d'optatives
Cas fictici.
Un institut d'una altra ciutat fa servir un sistema d'IA que proposa el repartiment de les 120 sol·licituds d'optatives a partir de les preferències i les places. Un error en les dades d'entrada col·loca 3 alumnes en optatives que no havien demanat. Qui ho hauria d'haver evitat? El proveïdor, si el sistema no avisava de dades impossibles; el centre, si el va posar en marxa sense revisar els resultats; la persona que va carregar les dades, si no les va comprovar. L'error es corregeix perquè una professora revisa la llista abans de publicar-la i pregunta. El centre canvia els tres alumnes d'optativa, i afegeix una regla: cap llista no es publica sense que una persona la comparï amb les sol·licituds.
Supervisar no és signar
Una revisió només serveix si és real. Si qui supervisa té cent casos en deu minuts o no pot canviar la decisió, acabarà acceptant-ho tot per biaix d'automatització. Supervisar exigeix temps, formació, conèixer els errors del sistema i autoritat per corregir-lo o aturar-lo, com la professora de les optatives.
Un reglament europeu basat en el risc
La Unió Europea va aprovar el 2024 un Reglament d'Intel·ligència Artificial que s'aplica a tots els seus estats. No regula la tecnologia en general, sinó els seus usos, segons el risc per a les persones. Alguns usos estan prohibits. Altres són d'alt risc i han de complir obligacions estrictes: dades de qualitat, documentació, registres de funcionament i supervisió per persones. Per a uns altres n'hi ha prou amb ser transparents: per exemple, qui ofereix un sistema que conversa amb tu t'ha d'informar que és una IA, tret que resulti evident. I la majoria, com un filtre de correu brossa, no té obligacions especials. Alguns usos en educació són d'alt risc, perquè un sistema pot marcar el futur d'una persona.
Fixa't en «destinats a ser utilitzats per»: el que converteix un sistema en d'alt risc és l'ús per al qual es posa en marxa, amb algunes excepcions que fixa el mateix Reglament. Les obligacions per als sistemes d'alt risc de l'annex III s'apliquen des del 2 de desembre de 2027 (Reglament (UE) 2026/1744). Una norma així no fa correcta una recomanació, però obliga que hi hagi persones que la comprovin i la corregeixin. El Reglament demana també a qui ofereix i fa servir sistemes d'IA que formi el seu personal perquè els usi bé: l'alfabetització en IA.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
11. Completa el mapa de responsabilitats d'aquest cas: una biblioteca municipal instal·la un assistent que recomana llibres i, per un error, recomana a un nen de 10 anys una novel·la per a adults. Per a cada paper, escriu què podria haver fet per evitar-ho.
Solució: Dissenya: filtre per edat i advertències (ara, corregir el filtre). Desplega (biblioteca): configurar perfils infantils i revisar les recomanacions (ara, revisar-les i informar la família). Usa: el soci o la seva família, que poden comprovar la recomanació abans de llegir. Revisa: personal de la biblioteca que supervisi les llistes (ara, retirar la recomanació i avisar el proveïdor).
12. Per a un treball de Biologia has de cercar fonts, entendre els conceptes, redactar, revisar l'ortografia i fer un esquema. Decideix quines parts delegaries en una eina autoritzada pel centre, quines no i com comprovaries cada resultat, i justifica-ho amb el protocol.
Solució: Oberta. Orientació: cercar fonts (M2 possible, comprovant cada font a l'original); entendre els conceptes (no es delega: M0); redactar (M0; com a molt, suggeriments registrats); ortografia (delegable amb revisió pròpia); esquema (primer intent propi i després comparar). Es valora que cada decisió tingui motiu i que citi comprovació i responsabilitat (qui lliura respon).
El que costa triar · La resposta perfecta no tenia font
Llibre, pàgs. 135–136
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Dijous 18 de març, a l'última hora, la Inés va deixar una targeta de cartolina a cada taula: Trieu un estudi que us interessi per a després de l'ESO. Per al dimarts: requisits, terminis i d'on surt cada dada. La Salma va escriure al seu quadern verd: Cures Auxiliars d'Infermeria. CIFP Valldelana. A sota hi va dibuixar tres caselles buides.
—Això te'l pregunto en un segon —va dir en Dani, i va girar el portàtil cap a ella—. Mira, mira.
En Dani va teclejar: Cicle de Cures Auxiliars d'Infermeria al CIFP Valldelana per a una alumna de 4t d'ESO. Requisits, terminis i sortides. En tres segons va sortir la resposta, ordenada, amb negretes i vinyetes.
«És un cicle de grau mitjà de la família de Sanitat. Per accedir-hi cal el batxillerat. L'ocupació està garantida al 100 %. La inscripció a les sessions informatives és oberta fins al 30 d'abril. Com que a la teva edat segurament no tens vehicle propi, et convé la modalitat a distància. És una professió amb molt de futur i molt bonica».
—Ja està. Requisits, termini i fins i tot un consell. Sona bé, oi?

—I això com ho sap? —va dir la Salma assenyalant el 100 %.
—Perquè ho haurà llegit en algun lloc. —En Dani va obrir el document compartit de 4t B, el que la Martina ordenava des del novembre, i hi va enganxar el text sota un títol nou: Salma · Cures Auxiliars—. Així ho té tothom. Si algú més vol estudiar sanitat, ja està fet.
—A veure, per parts —la Lucía es va acostar des de la taula del costat—. Batxillerat per a un grau mitjà? Segur? —Ho diu aquí. —Com ho sabeu? —la Inés s'havia aturat darrere del portàtil. —Ho diu l'assistent. —Bé. I l'assistent com ho sap? —la Inés va seguir endavant sense esperar la resposta.
Va sonar el timbre i la Salma va guardar el quadern amb les tres caselles buides. Aquella nit, cercant l'horari de l'autobús al CIFP (vint-i-cinc minuts des de l'institut, dada fictícia), va entrar a la pàgina del cicle. En un requadre, deia: Sessions informatives amb visita als tallers. 30 places. Inscripció fins al divendres 19 de març a les 14.00. Va llegir la data dues vegades. Era demà.
A l'apartat «Accés» no hi apareixia la paraula batxillerat enlloc. La Salma es va recordar de la xerrada d'en Andrés al febrer: «Aquí hi ha dues coses diferents: el grau mitjà, que es fa amb el títol de l'ESO, i el superior, que demana més». Va fer una captura de la pàgina i la va guardar.
Divendres, a les 8.10, la biblioteca era gairebé buida. La Salma es va asseure en un ordinador de consulta, va omplir el formulari i va prémer «Envia». Inscripció confirmada. Queden 3 places en total. En Dani va arribar a les 8.20 amb el portàtil. La Salma hi va obrir el document compartit i va assenyalar la pantalla amb el bolígraf.
—Ja ho he vist. El termini acabava avui, no el 30 d'abril. I l'accés és amb l'ESO.
En Dani es va portar la mà a la nuca: segons el document, l'havien obert onze persones des de la nit anterior.
—Bé, però digues-ho clar. D'on sortia allò del 100 %?
—No ho sé —en Dani va tornar a llegir la línia—. D'on surt això?
—I allò de la distància: jo no li vaig dir res d'un cotxe. Ho ha suposat, i hi ha un autobús de vint-i-cinc minuts.
—Doncs ho esborrem ja —la Lucía va entrar amb l'agenda oberta—, abans que algú més se la cregui.
—No —va dir la Salma—. Si ho esborres, ningú no sap que estava malament. Ho deixem i posem les correccions al costat, amb la font.
—Però llavors se segueix llegint el fals.
—I també per què era fals.
—L'he enganxat jo —va dir en Dani al final, després de mirar la resposta, la captura de la Salma i el calendari de la paret, amb el divendres 19 envoltat amb un cercle—. Allò és meu.
Ningú no li va contestar. La Lucía tenia el dit sobre la tecla d'esborrar. La Salma tenia el bolígraf sobre el quadern, on ja havia omplert la primera casella: Batxillerat: fals. Font: web del CIFP, «Accés».
Faltava decidir què feien amb el document. I quina regla s'escriuria cadascú abans de tornar a enganxar res.
Situació d'aprenentatge: Auditar la resposta perfecta
Llibre, pàg. 137
Activitats individuals
- Classificar les sis afirmacions.
- Corregir els errors amb la fitxa.
Activitats en grup
- Decidir què fer amb la resposta (avís visible, font i data).
- Tres regles per al document.
Dades. Resposta que va rebre en Dani (dj. 18-3): 1) «És un cicle de grau mitjà de la família de Sanitat». 2) «Cal el batxillerat». 3) «L'ocupació està garantida al 100 %». 4) «La inscripció a les sessions informatives és oberta fins al 30 d'abril». 5) «Com que a la teva edat segurament no tens vehicle propi, et convé la modalitat a distància». 6) «És una professió amb molt de futur i molt bonica». Fitxa del CIFP (1-3-2027): grau mitjà de Sanitat; accés amb el títol de Graduat en ESO o altres vies legals; presencial; sessions amb visita als tallers el dj. 25-3 i el dt. 30-3, 15 places cadascuna, inscripció fins al dv. 19-3 a les 14.00; admissió 2027-2028: encara sense publicar; autobús des de l'institut, 25 min. Cas de la comprovació (resposta simulada): «Per al grau mitjà de Cuina necessites el títol de batxiller. Com que vius lluny, et convé un altre centre. És l'opció amb més sortides». Comprovació individual. Classificar sense ajuda una resposta nova i dir què comprovaries primer (a «Datos»).

Informe: Per què una recomanació automàtica d'estudis mereix cautela?
Llibre, pàg. 138
Cada cop més joves consulten sistemes d'IA quan estudien. A l'enquesta del 2025, el 59,3 % de les persones de 16 a 24 anys d'Espanya va declarar haver fet servir IA generativa per a l'educació formal en els tres mesos anteriors. És lògic que també es pregunti a aquestes eines què estudiar. I hi ha sistemes dissenyats expressament per orientar: portals que comparen itineraris, programes que calculen les probabilitats de ser admès o que proposen el nivell o la modalitat «més adequats». Una recomanació d'estudis mereix una cautela especial per tres raons. La primera és el que hi ha en joc: influeix en anys de vida i en oportunitats futures. La segona, les dades. Un sistema aprèn d'allò que van triar i van aconseguir altres persones en el passat, i pot repetir-ne els patrons: si a les dades poques noies estudiaven una branca, tendirà a proposar-la-hi menys, com vas veure a la unitat 5. La tercera, el context. El sistema no coneix les circumstàncies de qui pregunta, els seus interessos, el transport del seu barri, els suports amb què compta o el que ja ha descartat. Si les omple amb suposicions, el consell sembla personal sense ser-ho. La Unió Europea ha tingut en compte aquests riscos. El seu Reglament d'Intel·ligència Artificial considera d'alt risc, entre d'altres, determinats sistemes destinats a decidir l'accés o l'admissió a centres educatius, a avaluar l'aprenentatge o a «avaluar el nivell d'educació adequat que rebrà una persona o al qual podrà accedir», en el context dels centres educatius i de formació professional, amb algunes excepcions. Qui els ofereixi i els faci servir haurà de complir obligacions de qualitat de les dades, transparència i supervisió humana des del 2 de desembre de 2027. Un assistent d'ús general al qual algú pregunta pel seu compte no entra automàticament en aquesta categoria: depèn de l'ús per al qual es posa en marxa. Cap norma converteix una recomanació en encertada, i les persones també s'equivoquen en orientar. Però la decisió sobre el propi futur exigeix una cosa que un sistema no pot donar sol: informació comprovada en la font, coneixement de la situació concreta i algú que respongui. Per això el consell orientador d'un centre, que elabora un equip de persones que coneix l'alumne, acompanya, però no substitueix, la decisió de cada estudiant. La pregunta útil davant de qualsevol recomanació, vingui d'una màquina o d'una persona, és la mateixa: en què es basa i com ho comprovo?
Font: Reglament (UE) 2024/1689 d'Intel·ligència Artificial, annex III, i Reglament (UE) 2026/1744; INE, Encuesta sobre Equipamiento y Uso de TIC en los Hogares, 2025 (consulta: 10/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 139
7 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. Quines pistes tenia la Salma el dijous per dubtar de la resposta? Què va fer ella que no va fer en Dani, i què la va portar finalment a la informació correcta? Cita dues frases del relat.
Solució: Pistes: la garantia del 100 %, que no hi hagués cap font, el dubte de la Lucía («Batxillerat per a un grau mitjà?») i la pregunta de la Inés. La Salma demana la font («I això com ho sap?»), consulta el web oficial, recorda la xerrada d'en Andrés i guarda una captura; en Dani accepta perquè «sona bé».
14. Calcula amb les dades del relat: a) Quin marge tenia la Salma quan es va inscriure a les 8.10? b) Quants dies hi ha entre el tancament real de la inscripció i el 30 d'abril? c) Si després de la seva inscripció quedaven 3 de 30 places, quin percentatge estava ocupat? d) Explica què hauria passat si la Salma hagués donat per bo el termini de l'assistent: què hauria perdut, la visita o la plaça al cicle?
Solució: a) 5 h 50 min. b) 42 dies. c) 27 / 30 = 90 %. d) Hauria esperat a l'abril i s'hauria quedat sense la sessió informativa amb visita als tallers; no necessàriament sense plaça al cicle, perquè l'admissió 2027-2028 encara no estava publicada.
15. Imagina que en Dani hagués demanat a l'assistent «Amplia la resposta» i hagués rebut aquesta resposta simulada ampliada: «El cicle de Cures Auxiliars d'Infermeria és un cicle de grau mitjà de la família de Sanitat. Per accedir-hi cal el batxillerat. L'ocupació està garantida al 100 %. La inscripció a les sessions informatives és oberta fins al 30 d'abril. Com que a la teva edat segurament no tens vehicle propi, et convé la modalitat a distància. És l'únic cicle sanitari que es pot estudiar a Valldelana. La formació en empresa es fa en centres sanitaris. És una professió amb molt de futur i molt bonica». Amb la fitxa de la situació d'aprenentatge i sabent que el CIFP ofereix altres cicles de Sanitat, separa les afirmacions que la fitxa contradiu, les que no tenen base comprovable i la suposició sobre la persona, i escriu la correcció de cadascuna amb la seva font.
Solució: Contradites per la fitxa: 1) batxillerat (accés amb el títol de l'ESO; fitxa i LOE, art. 41.2 a). 2) 30 d'abril (la inscripció a les sessions tancava el 19-3 a les 14.00; el termini d'admissió encara no està publicat). 3) Modalitat a distància (la fitxa diu presencial). 4) «Únic cicle sanitari a Valldelana» (el CIFP ofereix altres cicles de Sanitat). Sense base comprovable: l'ocupació garantida al 100 % (cap font ho avala i ningú no ho pot garantir a una persona) i «molt de futur i molt bonica» (predicció i opinió). Suposició: que no té vehicle i que això la porta a la distància (inferència sense dades; hi ha autobús de 25 min). Encerts: grau mitjà de Sanitat; formació en empresa en centres sanitaris: amb les dades de la unitat 7 queda «sense base comprovable» i es pregunta al CIFP (la unitat 8, a 8.1 i 8.6, ho confirma); s'accepta en qualsevol dels dos grups si es justifica.
16. La Lucía vol esborrar la resposta del document compartit; la Salma, deixar-la amb les correccions al costat. Escriu un argument a favor de cada opció fent servir el que saps de l'empremta digital i de la responsabilitat. Què faries tu i per què?
Solució: Esborrar: deixa de circular la informació falsa i evita que algú més se la cregui. Corregir al costat: qui ja l'ha llegida (onze persones) veu que estava malament i per què; deixa empremta de la correcció i de la font; ensenya a comprovar. Es valora que faci servir empremta i responsabilitat i que la decisió tingui motiu; qualsevol de les dues val si es justifica.
17. Dibuixa el mapa de responsabilitats de l'episodi: qui dissenya l'assistent, qui l'usa, qui comparteix el resultat i qui el revisa. Cap centre no el desplega (en Dani l'usa pel seu compte) i «compartir» se separa aquí d'«usar». Quina part li toca a en Dani? I a les onze persones que van obrir el document?
Solució: Dissenya: el proveïdor de l'assistent (generar sense font, sense avisar d'incertesa). Usa: en Dani (pregunta i copia sense comprovar). Comparteix: en Dani enganxa al document de la classe; li toca haver-ho difós sense comprovar. Revisa: ningú ho va fer fins a la Salma; la Martina ordena el document, però no en revisa cada dada. Les onze persones no són responsables de l'error, però sí del que facin amb ell si el copien sense comprovar.
18. En Dani ha de lliurar dimarts la fitxa del seu propi estudi i vol tornar a fer servir l'assistent. Escriu el seu protocol per a aquesta tasca amb els cinc passos: què pot delegar, què no, què ha de comprovar i en quina font, i com sabrà que ha après alguna cosa.
Solució: Exemple: 1) objectiu (requisits, terminis i fonts del seu estudi) i primer intent amb el que sap; 2) pot demanar quins apartats hauria de tenir la fitxa o què preguntar al centre; no delega les dades ni la decisió; 3) comprova cada requisit i termini al web oficial i amb en Andrés; 4) registra què accepta, corregeix o rebutja; 5) explica la fitxa sense mirar-la o resol un cas d'un altre estudi.
19. Cas nou, sense ajuda: un company et reenvia aquest missatge: «M'ha dit la IA que per a la beca de transport no cal presentar res fins al setembre». Escriu quines afirmacions conté, què comprovaries i on, i una regla de dues línies que et posaries per no reenviar una cosa així sense comprovar-la.
Solució: Afirmacions: que «la IA ho va dir» (atribució), que no cal presentar res (fet) i la data de setembre (fet). Es comprova a la convocatòria oficial de beques o a la secretaria del centre. Regla: «Si un termini o un requisit ve d'una IA, el miro a la font oficial abans de reenviar-lo, i si el reenvio, hi poso l'enllaç».
Esquema i resum
Llibre, pàg. 140
Autonomia en l'era de la IA
- Com funciona la IA
- Dades, entrenament i model
- Instrucció, inferència i sortida probable
- Errors plausibles
- Programari i robots
- Comprovar i biaixos
- Cercar, recuperar, generar
- Font, data i autor
- Fet, inferència, opinió, predicció
- Lectura lateral
- Biaixos: automatització, confirmació i ancoratge
- Aprendre amb IA
- Modes M0, M1 i M2
- Protocol de cinc passos
- Transferència sense ajuda
- Identitat, dades i normes
- Empremta, reputació i ús dels recursos digitals
- Dades personals i sensibles
- Drets i consentiment
- Mapa de responsabilitats
- Alt risc en educació
Resum
Un sistema d'IA aprèn patrons de les seves dades d'entrenament i, davant una instrucció, calcula una sortida probable. Probable no és veritable: un error plausible sona tan segur com un encert, i la resposta canvia amb la instrucció, el context i la versió. Per això cal comprovar. Cercar, recuperar i generar no donen la mateixa garantia; cada afirmació es revisa amb la seva font, la seva data i el seu autor, i es distingeix si és un fet, una inferència, una opinió o una predicció. La lectura lateral i les fonts oficials ajuden a decidir en què confiar. En usar una IA intervenen les nostres dreceres: el biaix d'automatització ens fa acceptar el que sona expert, el de confirmació ens porta a preguntar buscant un «sí» i l'ancoratge fa que la primera resposta pesi massa. Per aprendre amb IA sense deixar d'aprendre serveix el protocol de cinc passos: primer intent, delimitar i demanar, comprovar, registrar i resoldre una tasca nova sense ajuda. El que publiquem i el que es registra sobre nosaltres forma l'empremta digital i la reputació; els ajustos per defecte i el disseny persuasiu empenyen a compartir més i a abusar dels recursos digitals. Les dades personals, i sobretot les sensibles, no es pugen a una eina no autoritzada, i sobre elles tenim drets. Delegar no elimina la responsabilitat, i la llei europea tracta amb una cura especial els sistemes que decideixen en educació.