Salta al contingut

Funcionament de l'Empresa · 1r de batxillerat · Primer trimestre

Unitat 3 · Formes jurídiques i posada en marxa

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 41–56

Situació de partida

Llibre, pàgs. 41–42

Vinyeta isomètrica d'una sala amb una taula d'actes i papers signats (portada de la unitat 3).

És novembre. El grup ha presentat el banc de llibres a l'AFA i a una part del claustre a la sala d'actes de l'institut. La Concha pregunta una cosa que ningú no s'esperava: «Perfecte, però qui signa els papers? Si passa alguna cosa, qui en respon?». Cap d'ells no ho sap, i la Ruth, des de l'últim rengle, tampoc no els ho diu.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Explicar què és la forma jurídica d'una empresa i quins criteris s'han de comparar per triar-la
  • Descriure les característiques de l'empresari individual, la comunitat de béns, la societat limitada i la societat anònima
  • Distingir les cooperatives, les societats laborals i les associacions, i entendre per què hi participen les persones d'una manera diferent
  • Seguir els tràmits bàsics per constituir una empresa o una associació i saber quins registres hi intervenen
  • Calcular l'IVA en un cas simplificat i comparar tipus de l'impost de societats

Per començar

  1. Una persona que obre una botiga pel seu compte, respon dels deutes amb el seu patrimoni personal? Escriu què en penses.
  2. Quina diferència hi ha entre una societat de responsabilitat limitada (SL), una cooperativa i una associació? Escriu el que sàpigues.
  3. Per què creus que algunes formes d'empresa s'han d'inscriure en un registre públic?
  4. De cada 100 empreses de Catalunya, quantes creus que són societats limitades? Anota la teva estimació.

Mapa de la unitat

3.1Com triar la forma jurídica

Llibre, pàgs. 43–44

Triar la forma jurídica d'una activitat decideix qui en respon, quant costa muntar-la i quins impostos paga. La forma jurídica és el tipus legal que adopta una empresa o una organització: persona física que treballa pel seu compte, societat, cooperativa, associació... Decideix com es reparteixen els drets, les obligacions i la responsabilitat (qui respon dels deutes) entre les persones que la fan. No és un detall de paperassa: dues activitats iguals poden tenir conseqüències molt diferents segons com s'hagin constituït.

—Per triar-la es comparen uns criteris. El primer és la responsabilitat: si les persones sòcies, en general, no responen personalment dels deutes (responsabilitat limitada) o si el propietari hi respon amb tot el seu patrimoni (il·limitada). El segon, el nombre de persones que la fan i si volen decidir per igual o segons els diners aportats. El tercer, el capital mínim i els diners per funcionar. El quart, els tràmits i els costos de constituir-la i mantenir-la. I el cinquè, la fiscalitat: quins impostos paga la persona o la societat.

—També cal pensar en la finalitat: guanyar diners, donar feina a les persones sòcies, o fer un servei sense ànim de lucre. Una associació juvenil que organitza un banc de llibres no té el mateix objectiu que un taller de reparació de calçat, i per això no li convé la mateixa forma.

Figura 3.1. Responsabilitat il·limitada i limitada: qui respon dels deutes. Dos blocs: Persona autònoma (patrimoni personal + negoci junts: respon amb tot) i Societat limitada (negoci separat: respon amb el capital).
Figura 3.1. Responsabilitat il·limitada i limitada: qui respon dels deutes

Cas · Quan el negoci acaba amb deutes

Cas fictici.

Un negoci fictici tanca amb 14.000 € de deutes i només 3.000 € de béns. Comparem què passa si el negoci era d'una persona autònoma o d'una societat limitada de tres sòcies que hi havien aportat 3.000 € entre totes.

FormaBéns del negociDeute no cobertResponen amb
Autònoma3.000 €11.000 €Tot el seu patrimoni
Societat limitada3.000 €11.000 €La societat
  1. Calcula el deute que no cobreixen els béns: 14.000 − 3.000 = 11.000 €. Pas 2. Si és una persona autònoma, la responsabilitat és il·limitada: els creditors poden reclamar els 11.000 € amb el seu patrimoni personal (estalvis, un cotxe...). Pas 3. Si és una societat limitada, les sòcies perden el que hi havien aportat, 3.000 € (1.000 € cada una), però no han de pagar els 11.000 € amb el seu patrimoni personal, llevat que hagin avalat el deute personalment. Resultat: amb 11.000 € de deute no cobert, la persona autònoma pot haver de pagar-los amb el seu patrimoni; en la limitada, les sòcies arrisquen els 3.000 € aportats (llevat d'avals). Què significa: la responsabilitat limitada protegeix el patrimoni personal. El límit és que bancs i proveïdors sovint demanen avals personals a les societats petites, i això redueix la protecció.

—Aquests criteris s'han d'aplicar al cas real. Un grup d'estudiants de 16 anys amb un magatzem cedit i sense capital no necessita el mateix que una empresa de reparació amb dos socis majors d'edat i un préstec. La pregunta és quina forma deixa fer el projecte amb menys risc i amb tràmits que el grup pugui assumir, també si és menor d'edat.

Activitats

  1. Escriu quin criteri de la llista (responsabilitat, nombre de persones, capital, tràmits, fiscalitat, finalitat) pesaria més per a cadascuna d'aquestes activitats: a) un taller de reparació de bicicletes d'una sola persona; b) una cooperativa de consum de 200 famílies; c) una associació juvenil d'un institut.
  2. Amplia. Explica amb un exemple per què una persona pot preferir una forma jurídica més cara i complicada tot i que n'hi hagi una de més senzilla.

Simulador

Cas · Quan el negoci acaba amb deutes

Un negoci tanca amb deutes i pocs béns. Mira quant queda sense cobrir i què arrisquen les sòcies d'una societat limitada (3 sòcies que han aportat 3.000 € entre totes).

€
€
€
sòcies
Deute no cobert11.000 €
Aportació de cada sòcia1.000 €

Font: cas fictici del guió (apartat 3.1). La persona autònoma pot haver de pagar el deute no cobert amb el seu patrimoni; les sòcies de la SL arrisquen el capital aportat (llevat d'avals).

3.2Empresari individual i societats mercantils (SL i SA)

Llibre, pàgs. 44–46

L'empresari individual és la forma més simple i més habitual, però només les societats separen el patrimoni del negoci del de les persones. L'empresari individual (o persona autònoma) és una persona física que fa una activitat econòmica pel seu compte, sense crear cap altra entitat. És la forma més fàcil de constituir: n'hi ha prou amb donar-se d'alta a Hisenda i a la Seguretat Social. Però té un risc: com que el negoci i la persona són el mateix, respon amb tot el seu patrimoni, present i futur. La comunitat de béns és semblant, però amb dues o més persones que comparteixen un negoci i respon cada una d'elles, també amb el patrimoni personal.

—Les societats mercantils són organitzacions amb personalitat jurídica pròpia: tenen els seus béns, els seus deutes i els seus drets, diferents dels de les persones sòcies. Les dues més habituals són la societat de responsabilitat limitada (SL) i la societat anònima (SA). En una SL el capital es divideix en participacions, no es poden vendre lliurement a un tercer i hi ha d'haver almenys una persona sòcia. La societat respon dels deutes amb els seus béns i, com a regla general, les sòcies no en responen personalment, i això dona seguretat a qui comença. En una SA es divideix en accions i cal més capital. La SL és la més comuna entre petites i mitjanes empreses. Les decisions es prenen en la junta general, que reuneix les sòcies, i l'empresa la gestionen una o diverses administradores, que poden ser sòcies o no.

—En una SA el capital es reparteix en moltes accions i les propietàries (les accionistes) poden ser moltes; si cotitza, les accions es negocien en borsa, però moltes SA no cotitzen. La mida no determina la forma: també hi ha grans SL. Aquí interessa saber que la SA és més cara de constituir i exigeix una gestió més formal, i que per a una petita empresa solen ser més pràctiques la SL o l'empresari individual.

Figura 3.2. Empreses per forma jurídica, Catalunya i Espanya, 1 de gener de 2025 (%). % per forma, Catalunya i Espanya: persones físiques 53,7/56,2; SL 35,2/34,1; associacions i altres 5,1/4,2; comunitats de béns 3,6/3,3; SA 1,8/1,4; cooperatives 0,4/0,6. Font: INE DIRCE 2025.
Figura 3.2. Empreses per forma jurídica, Catalunya i Espanya, 1 de gener de 2025 (%)

—L'empresari individual també pot ser autònom en el sentit que paga una quota mensual a la Seguretat Social. Les comunitats de béns i les societats de dues persones comparteixen la gestió, però convé tenir per escrit com es reparteixen guanys i pèrdues.

—Amb una SL hi ha una part de cost: l'escriptura notarial, la inscripció al Registre Mercantil i una administració més formal, amb comptes anuals. Té capital mínim d'un euro, però mentre no arribi als 3.000 € s'ha de dotar la reserva legal amb almenys el 20 % del benefici i, si en liquidar no hi ha prou patrimoni, les sòcies responen de la diferència fins a 3.000 € (art. 4.1).

Això vol dir que un grup d'estudiants de 16 anys no emancipats no podria ser administrador d'una SL. Per això el banc de llibres del curs podria constituir-se com una associació juvenil (apartat 3.3), un cop comprovats els requisits.

—Hi ha un límit més: en una SL, les sòcies que són menors no emancipades poden ser propietàries de participacions, però no poden administrar la societat. Això mostra que ser sòcia i ser administradora són coses diferents.

Activitats

  1. Digues si aquestes afirmacions són certes o falses i justifica-ho: a) l'empresari individual respon amb el seu patrimoni personal; b) en una SL, les sòcies mai no responen de res; c) una SA necessita almenys 60.000 € de capital.
  2. Amb les dades de la caixa «Dada», calcula quantes empreses de Catalunya no són societats limitades ni persones físiques, i quin percentatge del total és.
  3. Amplia. Una amiga vol obrir una botiga de roba amb una altra persona. Escriu dos avantatges i dos inconvenients d'una SL davant d'una comunitat de béns.

Vertader o fals

Vertader o fals? Empresari individual i societats

L'empresari individual respon dels deutes amb el seu patrimoni personal.

En una SL, les sòcies mai no responen de res.

Una SA necessita almenys 60.000 € de capital.

Un grup d'estudiants de 16 anys no emancipats pot administrar una SL.

La SL és la forma de societat més comuna entre petites i mitjanes empreses.

3.3Cooperatives, societats laborals i associacions

Llibre, pàgs. 46–48

No totes les organitzacions decideixen segons el capital. Aquí, en general, cada persona val un vot. Una cooperativa és una societat formada per persones que s'uneixen per satisfer necessitats comunes (feina, consum, habitatge, serveis) a través d'una empresa gestionada democràticament. El principi general és el d'una persona sòcia, un vot: té el mateix pes a l'assemblea, aporti poc o molt (amb excepcions de vot plural ponderat). Hi ha cooperatives de treball (les sòcies són les treballadores), de consum (les sòcies són les clientes) i d'ensenyament, entre moltes d'altres, també a Catalunya, on tenen una llarga tradició. A Catalunya es regeixen sobretot per la Llei 12/2015, de cooperatives, que exigeix 3.000 € de capital mínim desemborsat. Aquesta llei fixa, per exemple, com s'organitzen l'assemblea, el consell rector i el repartiment dels excedents entre les sòcies.

Assemblea d'una cooperativa: cada persona sòcia té un vot.
Assemblea d'una cooperativa: cada persona sòcia té un vot.

—Una societat laboral és una SA o una SL en què la majoria del capital és de persones treballadores amb contracte indefinit. Combina la lògica d'una societat amb el pes de la plantilla en la propietat, de manera que qui hi treballa també hi té veu. Les societats laborals i les cooperatives formen part de l'economia social: busquen resultats econòmics i socials alhora.

—Una associació és un grup de persones que s'uneixen per un fi comú, sense ànim de lucre. No reparteix beneficis entre les sòcies: els destina als seus fins. A Catalunya la constitueixen almenys tres persones, amb acta fundacional i estatuts (Codi civil de Catalunya, art. 321-1 i 321-3); el Registre d'Associacions té efectes de publicitat (art. 321-5). Els seus òrgans són l'assemblea (totes les persones sòcies) i la junta, que dirigeix el dia a dia.

Això explica per què el banc de llibres podria ser una associació juvenil. A Catalunya poden estar integrades per menors, però almenys una persona adulta ha de poder formalitzar els actes que ho requereixin (Codi civil de Catalunya, art. 321-2).

Activitats

  1. Compara en una taula una cooperativa de treball, una societat laboral i una associació: qui en són les persones membres, com es vota, si reparteixen beneficis i quin capital cal.
  2. Llegeix aquests estatuts simulats d'una associació: «Art. 1. Es constitueix l'associació juvenil Banc de Llibres, sense ànim de lucre, amb seu a l'institut. Art. 2. Poden ser membres les persones de 14 anys o més amb consentiment de qui les representa». Digues què diuen sobre el fi, la seu i qui pot ser sòcia, i què hi falta.
  3. Busca una cooperativa o una associació del teu entorn i escriu què fa, quina forma té i d'on has tret les dades.

Classifica

Activitat 6 · Quina forma és?

Classifica cada característica segons la forma jurídica a què correspon.

Respon amb tot el seu patrimoni, present i futur

Capital mínim d'1 € dividit en participacions

Capital mínim de 60.000 € dividit en accions

Una persona sòcia, un vot

La majoria del capital és de persones treballadores amb contracte indefinit

Sense ànim de lucre: no reparteix beneficis entre les sòcies

3.4Tràmits de constitució i registres

Llibre, pàgs. 48–49

Constituir una empresa és seguir una cadena de passos i registres en ordre: saltar-ne un pot retardar-ho tot. Els tràmits depenen de la forma jurídica; en general, cal triar el nom, fixar les normes internes, inscriure l'entitat si escau i donar d'alta l'activitat. En una societat limitada, els passos habituals són: obtenir al Registre Mercantil Central la certificació negativa de denominació; aportar el capital i acreditar-lo (certificat de dipòsit o, en una SL, declaració dels fundadors, art. 62.2 LSC); signar davant un notari l'escriptura de constitució amb els estatuts; obtenir el NIF de l'Agència Tributària; inscriure-la al Registre Mercantil, i donar-se d'alta a Hisenda i a la Seguretat Social. Per començar l'activitat també poden fer falta llicències municipals.

Figura 3.3. Passos orientatius per constituir una societat limitada. Sis passos: denominació, capital, escriptura, NIF, registre mercantil, alta a Hisenda i Seguretat Social.
Figura 3.3. Passos orientatius per constituir una societat limitada

—Una persona autònoma té menys tràmits: s'inscriu a l'Agència Tributària (cens d'empresaris) i a la Seguretat Social. Una associació redacta els estatuts, fa l'acta de constitució i l'inscriu en el registre d'associacions. Una cooperativa també s'ha d'inscriure al seu registre. Les cooperatives i les associacions, a més, han de rendir comptes cada any als seus òrgans. Els registres donen publicitat i seguretat jurídica, amb dades consultables segons el règim de cada registre, i això dona confiança a la clientela i als proveïdors.

—Hi ha tràmits que s'oblida fàcilment: el llibre d'actes (on s'apunten les decisions de l'assemblea), la comptabilitat (que recull ingressos i despeses) i les factures (que s'han de fer amb dades determinades: qui ven, qui compra, què, quant i quin IVA).

—Avui molts tràmits es poden fer per via telemàtica, amb un certificat digital o un sistema d'identificació, i les administracions tenen oficines que n'orienten.

—Els estatuts són les normes internes: nom, objecte (què fa), seu, capital, òrgans de decisió i com es reparteixen els resultats.

Activitats

  1. Posa en ordre els tràmits d'una SL: a) inscripció al Registre Mercantil; b) escriptura davant notari; c) denominació del Registre Mercantil; d) alta a Hisenda i a la Seguretat Social; e) dipòsit del capital. Digues quin dels passos depèn d'un altre per poder-se fer.
  2. Amplia. Redacta els articles 1 i 2 (nom, seu i objecte) dels estatuts d'una associació o cooperativa que t'inventis. Indica què ha de ser a un registre.

Ordena

Activitat 9 · Ordena els tràmits d'una SL

Posa en ordre els passos per constituir una societat limitada.

  1. Obtenir la denominació al Registre Mercantil
  2. Dipositar el capital
  3. Signar l'escriptura davant notari
  4. Inscriure la societat al Registre Mercantil
  5. Donar d'alta l'activitat a Hisenda i a la Seguretat Social

3.5Fiscalitat bàsica i primers passos

Llibre, pàgs. 49–50

Cada forma jurídica paga uns impostos diferents. Convé saber-ho abans de començar, no després. Una persona empresària individual tributa a l'IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) pel rendiment net de l'activitat (ingressos menys despeses deduïbles), junt amb les cotitzacions a la Seguretat Social. Una societat mercantil paga l'impost de societats sobre la base imposable (el tipus general és el 25 %; hi ha tipus reduïts per a determinades microempreses i entitats noves). A més, en les operacions subjectes i no exemptes l'empresa repercuteix l'IVA al client, dedueix el suportat i ingressa la diferència. Les associacions sense ànim de lucre tenen un règim propi, que depèn de l'activitat. Totes aquestes obligacions s'han de complir a temps: es presenten declaracions periòdiques (trimestrals o mensuals, segons el cas) i, si no es fa, hi ha recàrrecs i sancions.

—Convé distingir entre un impost que grava el benefici (l'IRPF de la persona autònoma i l'impost de societats), un que grava el consum (l'IVA) i les cotitzacions a la Seguretat Social, que no són un impost sinó la contribució per a les prestacions de la plantilla i de la persona autònoma. Un error freqüent és confondre'ls i pensar que l'IVA deduïble és una despesa de l'empresa: no ho és, perquè l'ha cobrat al client (l'IVA no deduïble sí que pot ser cost). Si l'IVA deduïble supera el repercutit, el saldo es pot compensar o se'n pot demanar la devolució.

—Pagar impostos no és un càstig: financen escoles, hospitals, carreteres, transport públic i ajuts. Una empresa que els paga bé també es protegeix i millora la seva reputació, perquè evita sancions que poden posar en perill la seva continuïtat.

Cas · L'IVA d'una papereria

Cas fictici.

Una papereria fictícia ven en un trimestre 20.000 € (sense IVA) i compra mercaderies per 11.000 € (sense IVA). Suposem que tots dos imports porten el 21 % d'IVA deduïble. Cal saber quant ha d'ingressar a Hisenda.

ConcepteCàlculImport
IVA repercutit (a les vendes)20.000 × 21 %4.200 €
IVA suportat (a les compres)11.000 × 21 %2.310 €
IVA a ingressar4.200 − 2.3101.890 €
  1. Calcula l'IVA repercutit: 20.000 × 0,21 = 4.200 €. Pas 2. Calcula l'IVA suportat: 11.000 × 0,21 = 2.310 €. L'IVA a ingressar és la diferència entre tots dos. Resultat: la papereria ingressa 1.890 € a Hisenda, que aquí és el 21 % de vendes menys compres (20.000 − 11.000 = 9.000 €). Què significa: l'IVA deduïble no és un cost per a l'empresa, sinó un impost que cobra de la clientela i que ha de transferir, i per això convé tenir-lo apartat al compte i no gastar-lo. El límit és que hi ha tipus reduïts i operacions exemptes que aquí no es tracten, i que no tots els IVA suportats són deduïbles. A la vida real també cal presentar la declaració a Hisenda en el termini fixat.

—Un cop constituïda, l'empresa ha de pensar en els primers passos: obrir un compte propi, preparar un model de factura, decidir qui compta els ingressos i despeses, i fer un petit pla per als primers mesos. Aquest pla serveix per saber si hi ha diners per arribar a la primera venda.

Activitats

  1. Una botiga ven 8.000 € (sense IVA) i compra 5.000 € (sense IVA). Calcula l'IVA repercutit, el suportat i el que ha d'ingressar, i comprova que l'IVA a ingressar és el 21 % de la diferència entre vendes i compres.
  2. Amplia. Una societat fictícia té un benefici de 80.000 €. Si pagués el 25 % general, quant seria? I si, en un supòsit didàctic, apliqués el 17 % als primers 50.000 € i el 20 % a la resta (escala reduïda només per a determinades microempreses, segons l'exercici)? Compara els dos resultats.

Simulador

Cas · L'IVA d'una papereria

Canvia les vendes i les compres del trimestre (sense IVA) i mira quant ha d'ingressar la papereria a Hisenda.

€
€
%
IVA repercutit4.200 €
IVA suportat2.310 €
IVA a ingressar1.890 €

Font: cas fictici del guió (apartat 3.5). Tipus general de l'IVA: 21 % (Llei de l'IVA, art. 90.Uno).

El primer pas · Qui signa els papers

Llibre, pàgs. 51–52

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era un dijous de novembre i la sala d'actes de l'institut feia olor de pols i de cadires de plàstic. Havien repartit uns fulls amb el programa i, al fons, la Ruth s'havia assegut a l'últim rengle, amb la carpeta morada damunt els genolls.

A l'escenari, una pantalla blanca mostrava quatre blocs de colors, cadascun amb una paraula. L'Andrea, amb el quadern de les notes adhesives a la mà, els assenyalava un per un.

—Són quatre maneres de constituir el banc de llibres —va dir al micròfon, una mica massa fort. Va abaixar la veu—. Hi ha l'associació, la cooperativa, la societat limitada i l'opció d'anar com a autònoms. Les hem comparat i...

En Carlos Alberto, amb una americana que li venia gran sobre el polo blau marí, va agafar el micròfon de les mans de l'Andrea.

—... i creiem que és un projecte que pot funcionar —va continuar amb veu forta—. Hi ha nou-cents llibres al magatzem i unes sis-centes famílies que els necessiten. Només cal organitzar-ho.

Davant seu, d'esquena a la Ruth, hi havia el públic: pares i mares de l'AFA, una part del claustre, la Concha Medina amb els braços plegats. Va aixecar la mà quan en Carlos Alberto va callar.

—Perfecte —va dir—. Em sembla molt bé. Però qui signa els papers? Si passa alguna cosa, si algú es fa mal carregant caixes o es perd un llibre prestat, qui en respon?

En Carlos Alberto va obrir la boca i la va tancar. Va mirar l'Andrea. L'Andrea va mirar la pantalla.

—Doncs... —va dir en Mario des de la primera fila, i es va posar dret—. Amb una llicència n'hi ha prou, no? A casa, al taller de la meva família, tenien un paper de l'ajuntament i ja està.

—El taller és d'una família, Mario —va dir l'Andrea, baixet—. Això és una cosa diferent. Hi ha gent que no és major d'edat. Nosaltres no podem signar-ho tot.

—Exacte —va dir la Concha—. I els pares tampoc volem acabar responent de res sense saber-ho.

Hi va haver un silenci. Algú va tossir. A la pantalla, els quatre blocs de colors semblaven haver-se fet més petits.

La Ruth es va aixecar del seu seient, sense pressa, i va baixar fins al primer rengle. No va dir res davant de tothom. Va treure un full de la carpeta, hi va escriure quatre paraules i li ho va allargar a l'Andrea per sobre de la barana: associació, cooperativa, societat limitada, autònom.

—Sota de cada nom hi ha una pregunta —va dir només—. Qui respon dels deutes? Qui té capacitat per signar? Qui pren les decisions? Escriviu les respostes abans de dimarts.

—I si no sabem on buscar-les? —va preguntar en Carlos Alberto, encara amb el micròfon a la mà.

—Algú ha fet aquest camí abans que vosaltres —va dir la Ruth—. Busqueu qui.

—Si ho voleu fer bé —va afegir la Ruth, més suau—, comenceu per l'essencial: qui, què, on i com. Les altres coses vindran.

En Mario es va asseure. De sobte semblava més petit que abans. A la pantalla, algú havia deixat oberta una presentació amb un títol que ningú no llegia: «Banc de llibres. Una proposta».

La Concha va somriure per primera vegada. Va dir que ella dubtava una cosa més: que l'AFA podia ajudar, però que no volia ser-ne la titular.

En acabar, quan la sala ja es buidava i mentre recollien les cadires, en Carlos Alberto va ser l'últim a baixar de l'escenari. Se li va caure una targeta de la butxaca de l'americana. L'Andrea la va recollir: era d'una gestora del barri, amb un telèfon escrit a mà. Se la va quedar mirant.

—La vaig agafar al mercat —va dir ell—. Per si de cas.

—Per si de cas què? —va preguntar ella.

—Per si algú ha de saber on anar —va dir ell, i es va encongir d'espatlles—.

A l'escenari, l'Andrea assenyala una pantalla amb quatre blocs mentre en Carlos Alberto parla al micròfon.
A l'escenari, l'Andrea assenyala una pantalla amb quatre blocs mentre en Carlos Alberto parla al micròfon.

Situació d'aprenentatge: Quin nom legal té el banc de llibres

Llibre, pàg. 53

Activitats individuals

  • Completa una taula amb tres formes (associació, cooperativa, SL) i els criteris de responsabilitat, capital, nombre de persones, tràmits i impostos.
  • Marca les dues formes que descartaries i escriu per què.
  • Redacta un esborrany dels articles 1 i 2 dels estatuts de la forma que triaries.

Activitats en grup

  • Poseu en comú les taules i discutiu quina forma tria cada persona.
  • Decidiu una forma per al grup i justifiqueu-la en tres frases.
  • Escriviu els tres primers tràmits i qui se n'encarregaria.

Dades. El cas fictici del banc de llibres: 900 llibres, uns vint voluntaris de 16 anys, sense capital propi i amb un magatzem cedit per l'AFA. Per a qui prefereixi un altre exemple: una papereria de barri de dues persones. Comprovació individual. Sense ajuda, tria entre una associació i una SL per a un grup de quatre amics de 16 anys, no emancipats, que volen organitzar un mercat solidari, i justifica la teva resposta amb dos criteris.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. El fa el motor.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Una empresa a cada cantonada

Llibre, pàg. 54

Quan caminem per un barri, veiem botigues, tallers, bars, acadèmies, i és fàcil pensar que cada una és una «empresa» de la mateixa mena. No ho són. Segons el Directori Central d'Empreses de l'INE, a l'1 de gener de 2025 hi havia a Catalunya 610.062 empreses, i més de la meitat, el 53,7 %, eren persones físiques, és a dir, persones que treballen pel seu compte. Les societats limitades eren el 35,2 %, les altres formes jurídiques, el 5,1 %, les comunitats de béns el 3,6 %, les societats anònimes l'1,8 % i les cooperatives només el 0,4 %.

—Aquestes xifres són molt semblants a les d'Espanya, on el 56,2 % són persones físiques i el 34,1 % societats limitades. Que les cooperatives siguin poques no vol dir que no tinguin pes. Una cooperativa pot reunir centenars de persones sòcies i moltes feines, i el recompte n'agafa només una unitat. De la mateixa manera, el DIRCE no diu si el negoci d'una persona física és estable ni quant factura.

—Per què escullen les persones una o altra forma? Hi ha raons econòmiques (el capital que cal, els impostos), de seguretat (separar el patrimoni personal del del negoci) i de valors (decidir entre iguals, reinvertir els beneficis). A més, hi ha efectes que no es veuen a primera vista: la responsabilitat il·limitada pot fer molta por, i una associació és, potser, la manera més senzilla de començar un projecte col·lectiu entre joves.

—També hi ha un límit legal: una persona menor d'edat no emancipada no pot administrar una societat limitada. Això no vol dir que no pugui participar en un projecte col·lectiu: pot participar en una associació juvenil, segons les regles de capacitat. Per això l'associació juvenil és una opció possible per a un banc de llibres d'institut.

—Aquestes xifres són una fotografia d'un dia concret. No diu quantes empreses sobreviuen ni quines funcionen bé, i cap forma jurídica no és la millor per a tothom. Per decidir què convé a un projecte concret, cal comparar criteris i preguntar-se qui respon, qui decideix i qui cobra.

Font: INE, Directori Central d'Empreses, 1 de gener de 2025, taula 73021 (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 55

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, la Concha pregunta «qui signa els papers». Explica per què és tan important, per què una llicència municipal no substitueix la constitució de l'entitat i quines formes jurídiques proposa la Ruth.

Solució: Perquè no se sap qui respon; una llicència no constitueix l'entitat ni en resol la responsabilitat; la capacitat per signar depèn de l'edat, l'emancipació i la mena d'acte. Formes: associació, cooperativa, SL i autònom.

14. (aplicació) El banc de llibres té uns vint voluntaris de 16 anys i uns 900 llibres. Digues quina forma jurídica triaries entre autònoma, SL, cooperativa i associació, i justifica-ho amb dos criteris.

Solució: Oberta; el més coherent és l'associació (menors, sense capital).

15. (càlcul) Una botiga ven 30.000 € (sense IVA) i compra 18.000 € (sense IVA). Calcula l'IVA repercutit, el suportat i el que ha d'ingressar al 21 %.

Solució: 30.000 × 21 % = 6.300; 18.000 × 21 % = 3.780; a ingressar 2.520 €.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Una SL necessita 60.000 € de capital i les sòcies sempre responen amb el seu patrimoni personal». Què corregiries i on ho comprovaries?

Solució: Fals: la SL exigeix 1 € de capital mínim (60.000 € és per a la SA); les sòcies responen amb el capital aportat, no amb el patrimoni personal (llevat d'avals). Es comprova a la LSC art. 4.

17. (documents) Llegeix aquest article d'uns estatuts simulats: «Art. 3. L'associació té per objecte organitzar un banc de llibres. Els beneficis es repartiran entre les persones membres». Digues si és coherent amb una associació sense ànim de lucre i com ho corregiries.

Solució: No és coherent: una associació no reparteix beneficis; cal destinar-los als fins.

18. (dades) Amb les dades de l'informe, calcula quantes cooperatives hi ha a Catalunya per cada 1.000 empreses i quantes societats limitades. Compara'ls amb els valors d'Espanya.

Solució: Cooperatives: 2.446 / 610.062 = 4,0 per 1.000 a Catalunya (19.181 / 3.310.824 = 5,8 a Espanya); SL: 351,7 per 1.000 (340,6 a Espanya): valors aproximats, a partir de percentatges arrodonits.

19. (projecte) Escriu l'inici de l'acta fundacional d'una associació juvenil del banc de llibres: lloc i data, persones fundadores i voluntat de constituir-la.

Solució: Oberta.

20. (transferència individual, sense ajuda) Un grup d'amics vol muntar un taller de reparació de bicicletes. Tria una forma jurídica, justifica-la amb dos criteris i digues quin seria el primer tràmit segons la forma triada.

Solució: Oberta; s'avalua un criteri justificat.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 56

Formes jurídiques i posada en marxa

  • Triar la forma jurídica
    • Responsabilitat limitada i il·limitada
    • Capital, persones, tràmits i impostos
    • Finalitat de l'organització
  • Empresari individual i societats
    • Persona autònoma
    • Comunitat de béns
    • SL i SA
  • Economia social
    • Cooperatives: una persona, un vot
    • Societats laborals
    • Associacions
  • Tràmits
    • Estatuts i escriptura
    • Registres, alta censal i Seguretat Social
  • Fiscalitat
    • IRPF i impost de societats
    • IVA

Resum

La forma jurídica és el tipus legal d'una empresa i decideix qui respon dels deutes, quant capital cal, quins tràmits comporta i quins impostos paga. Es tria comparant criteris: responsabilitat, nombre de persones, capital, tràmits, fiscalitat i finalitat. L'empresari individual respon amb tot el seu patrimoni; la societat de responsabilitat limitada separa el patrimoni de la societat del de les sòcies, que en general no en responen personalment, i exigeix un capital mínim d'un euro, i la societat anònima, de seixanta mil. Les cooperatives funcionen, en general, amb una persona sòcia, un vot; les societats laborals són de la plantilla; les associacions no tenen ànim de lucre i hi poden participar menors segons les regles de capacitat. Per constituir una societat calen estatuts, escriptura notarial, inscripció al registre i alta a Hisenda. L'IVA es cobra a la clientela i es transfereix a Hisenda, i l'impost de societats grava el benefici. A Catalunya, el 35,2 % de les empreses són societats limitades i el 53,7 % són persones físiques; les cooperatives són només el 0,4 %. Un menor no emancipat no pot administrar una SL, però pot participar en una associació juvenil segons les regles de capacitat. Per això el banc de llibres podria ser una associació juvenil.

Vés al test →