Salta al contingut

Funcionament de l'Empresa · 1r de batxillerat · Tercer trimestre

Unitat 11 · El màrqueting mix

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 169–184

Situació de partida

Llibre, pàgs. 169–170

Una escena d'un taulell de repartiment amb prestatgeries de llibres per cursos i un codi de barres gran en primer pla.

És un dijous de maig i el banc de llibres ja sap per a qui treballa, però encara no té nom propi. En Carlos Alberto ha dibuixat un logotip, l'Andrea vol que el nom digui una promesa, i la Ruth els demana si han comprovat que el nom no el fa servir ningú altre. A més, cal decidir on s'instal·la el punt de repartiment i com ho expliquen: producte, preu, distribució i comunicació.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Descriure les quatre decisions del màrqueting mix (producte, preu, distribució i comunicació) i comprovar que encaixen entre si
  • Distingir el producte bàsic, el formal i l'ampliat, i explicar què és una marca i com es protegeix el nom
  • Calcular un preu a partir dels costos, comparar-lo amb la competència i el valor percebut, i distingir el marge sobre el cost del marge sobre el preu
  • Triar un canal de distribució i una manera de comunicar-se amb cada segment
  • Mesurar una campanya digital amb unes quantes taxes i valorar quan la publicitat és ètica i quan no ho és

Per començar

  1. Quina marca de roba, de menjar o de transport reconeixes només pel nom o pel color? Què et fa pensar quan la veus?
  2. Quan compres alguna cosa, què et fa decidir: el preu, la marca, la botiga o què en diuen altres persones?
  3. Si vols saber una cosa d'una associació del barri, on et fixes primer: al cartell, al web o a les xarxes?
  4. Quin anunci t'ha semblat enganyós alguna vegada? Per què?

Mapa de la unitat

11.1El màrqueting mix: producte, preu, distribució i comunicació

Llibre, pàgs. 171–172

Quatre decisions que han d'encaixar: què es ven, a quin preu, on i com s'explica. El màrqueting estratègic decideix a qui s'adreça l'empresa i com vol que la vegin. El màrqueting operatiu ho aplica amb el màrqueting mix: la combinació de quatre decisions que l'empresa pot controlar per arribar al seu públic objectiu. Són les 4 P: producte, preu, distribució (en anglès, place) i comunicació (promotion).

—Les quatre han de ser coherents entre elles i amb el posicionament. Un producte exclusiu no es ven amb descomptes a tot arreu, i una oferta que vol arribar a molta gent no es pot anunciar només en un lloc que ningú no visita. Si una P canvia, les altres s'han de revisar.

PPreguntaExemple al banc
ProducteQuè oferim?Un lot de llibres revisats
PreuQuant es paga?Una quota solidària
DistribucióOn i com arriba?El punt del vestíbul
ComunicacióCom ho expliquem?Un cartell i un missatge de l'AFA

—El mix canvia segons la fase de vida del producte, el cicle de vida: cada producte neix, creix, arriba a la maduresa i, de vegades, cau. No tots passen per totes les fases ni al mateix ritme, però saber en quina es troba ajuda a decidir què cal canviar.

FaseVendes i beneficisQuè fa l'empresa
IntroduccióVendes baixes; sovint, pèrduesFer-lo conegut: molta comunicació
CreixementVendes que pugen de pressaAmpliar la distribució
MaduresaVendes altes i estables; molts rivalsAjustar el preu, renovar-lo
DecliviVendes que cauenReduir costos o retirar-lo
Figura 11.1. El cicle de vida d'un producte: vendes en cada fase
Figura 11.1. El cicle de vida d'un producte: vendes en cada fase

—Tot això s'aplica també a un banc de llibres. En la fase d'introducció (el primer curs) cal fer-se conèixer entre les famílies; quan els llibres comencen a circular, cal ampliar els punts de repartiment; quan el banc és madur, convé renovar-lo amb eines noves o amb altres serveis, com un taulell d'ajuda amb els tràmits d'inici de curs.

—El màrqueting mix no és una llista que s'omple un dia i s'oblida: es revisa cada vegada que arriben dades noves de les clientes i dels clients. Una bona manera de començar és escriure el que es vol aconseguir, amb números, i comprovar després si les quatre decisions hi ajuden.

Activitats

  1. Pensa en una botiga del teu barri que funcioni bé. Descriu-ne les quatre P i digues si encaixen entre elles.
  2. Indica la fase del cicle de vida de cada producte i què hauria de fer l'empresa: a) un refresc amb cinquanta anys i vendes estables; b) un videojoc que surt aquesta setmana; c) un aparell que deixa pas a una tecnologia nova.
  3. Amplia. Un fabricant de roba de luxe baixa els preus i la ven a tots els supermercats. Quina P incoherent trobes i què li passaria al seu posicionament?

Ordena

El cicle de vida d'un producte

Ordena les quatre fases del cicle de vida, des que neix fins que cau.

  1. Introducció: vendes baixes; sovint, pèrdues
  2. Creixement: vendes que pugen de pressa
  3. Maduresa: vendes altes i estables; molts rivals
  4. Declivi: vendes que cauen

11.2Producte i marca

Llibre, pàgs. 172–173

El client no compra un objecte: compra el benefici que n'espera. Un producte és tot bé, servei o idea que satisfà una necessitat. Té tres nivells. El producte bàsic és la necessitat que cobreix (al banc, tenir un llibre per estudiar). El formal és el que es veu: l'edició, l'estat, el folre, l'etiqueta i la marca. L'ampliat és tot el que s'hi afegeix: la reserva del lot, la comprovació amb la llista del centre o el lliurament a l'institut.

—La marca és un nom, un símbol o un disseny que distingeix els productes d'una empresa dels d'una altra. Una marca bona és fàcil de recordar, d'escriure i de pronunciar, i diu alguna cosa del que ofereix. Amb el temps es converteix en una garantia: la persona que la veu ja sap què en pot esperar. Una estratègia de marca única fa servir el mateix nom per a tot; una de marques múltiples, noms diferents per a productes o segments diferents.

—Per això, abans de triar un nom, cal consultar els cercadors de marques (OEPM, EUIPO): n'hi ha d'iguals o semblants? Si el nom ja existeix, el banc podria haver de deixar-lo, i canviar el nom d'una entitat coneguda costa temps, diners i confiança. No s'ha de confondre el nom amb el domini d'un web ni amb la raó social de l'associació.

—Una bona marca no es limita al logotip: expressa una promesa. Al banc podria ser que cap família no pagui dues vegades el mateix llibre. La promesa orienta les altres P: quin producte es fa, a quin preu, on es troba i com s'explica.

—Els nivells del producte es poden resumir així:

NivellQuè ésExemple al banc
BàsicLa necessitat que cobreixTenir un llibre per estudiar
FormalEl que es veu i es tocaEdició, estat, folre, nom
AmpliatEls serveis que s'hi afegeixenReserva del lot i lliurament a l'institut

—Una marca de distribuïdor, o marca blanca, és la que posa la cadena que ven el producte, no el fabricant: normalment surt més barata perquè no paga grans campanyes de publicitat. Al principi es veia com «l'opció barata»; avui moltes competeixen també en qualitat. Per al fabricant que la produeix és un dilema: li dona volum, però alimenta un competidor.

Activitats

  1. Descriu els tres nivells del producte del banc: el bàsic, el formal i l'ampliat. Posa'n un exemple de cada.
  2. Escriu tres noms possibles per al banc i, per a cadascun, un avantatge i un risc. Quina promesa podria acompanyar-lo?
  3. Amplia. Un fabricant de calçat esportiu llança una línia més barata amb un nom diferent. Quina estratègia de marca és? Quin avantatge té i quin risc corre?

Classifica

Activitat 4 · Els tres nivells del producte del banc

Assigna cada element al nivell del producte que representa.

Tenir un llibre per estudiar.

L'edició, l'estat, el folre i el nom.

La reserva del lot.

La comprovació amb la llista del centre i el lliurament a l'institut.

11.3Preu: fonts d'ingressos i fixació de preus

Llibre, pàgs. 173–175

Com entren els diners i quant es cobra: dues decisions que es miren juntes. El preu és l'única de les 4 P que genera ingressos (les altres tres generen costos) i la que es pot canviar més de pressa. Les fonts d'ingressos diuen com guanya diners l'empresa: venent un producte, cobrant per l'ús d'un servei, per subscripció, per lloguer, per comissió o amb publicitat. Una associació sense ànim de lucre també té ingressos: quotes, subvencions, donacions i activitats.

Font d'ingressosCom funcionaExemple
VendaEs cobra cada producteUna llibreria
Pagament per úsEs paga cada vegadaUna bugaderia
SubscripcióUna quota periòdicaUna plataforma de música
LloguerS'ofereix per un tempsUn lloguer de bicicletes
ComissióEs cobra per intermediarUna aplicació de compravenda
PublicitatPaga una altra empresaUna xarxa social gratuïta

—Hi ha tres maneres de fixar un preu. Basat en els costos: al cost de cada unitat s'hi afegeix un marge. Basat en la competència: es mira què cobren els altres. Basat en la demanda: es parteix del valor percebut, el que el client està disposat a pagar.

—A més del mètode, l'empresa tria una estratègia de preu. Amb preus baixos vol guanyar clients; amb preus de prestigi, alts, vol transmetre qualitat i exclusivitat; amb la penetració comença baix per entrar en un mercat i amb la desnatació comença alt i baixa després; amb els preus psicològics (49,99 € en lloc de 50 €) es juga amb la percepció. Cap estratègia no té sentit si no concorda amb el producte, el lloc i la comunicació.

—El marge sobre el cost és (preu − cost) / cost × 100; el marge sobre el preu, (preu − cost) / preu × 100. Les dues xifres no són iguals, i convé dir sempre quina de les dues es fa servir.

Cas · La quota del banc

Cas fictici.

Segons la unitat 8, cada llibre costa 1,67 € amb la capacitat de 900 llibres (costos fixos de 600 € i cost variable d'1,00 € per llibre). Es vol posar una quota solidària. Els socis consideren tres referències: el cost, un llibre nou (25 € de mitjana, supòsit) i el que les famílies diuen que pagarien (entre 1,50 € i 3,00 €).

MètodeCàlculResultat
Cost + 20 %1,67 × 1,202,00 €
Marge sobre el cost(2,00 − 1.500/900) / (1.500/900)20,0 %
Marge sobre el preu(2,00 − 1.500/900) / 2,0016,7 %
Benefici si paga el 100 %900 × 2,00 − 1.500300 €
Benefici si paga el 60 %900 × 2,00 × 0,6 − 1.500−420 €
  1. Amb un 20 % sobre el cost, la quota és de 2,00 €. Un cop fixada, el marge és de 0,33 € per llibre: el 20,0 % del cost o el 16,7 % del preu. Pas 2. Els costos totals són 1.500 € (600 + 900 × 1,00). Si tothom paga, queden 300 € de benefici; si només paga el 60 %, el banc perd 420 €. La quota és «solidària» i voluntària, de manera que cal un coixí. Resultat: una quota de 2,00 € cobreix els costos i deixa 0,33 € per llibre, però només si paga prou gent. Què significa: el preu és una decisió del màrqueting i també dels costos; el banc cobra molt menys que una llibreria, i per això ha d'explicar bé què hi ha dins del preu.
Figura 11.2. Cost, quota i llibre nou: què paga una família (supòsit). Cost 1,67 €; quota 2,00 €; llibre nou (supòsit) 25,00 €.
Figura 11.2. Cost, quota i llibre nou: què paga una família (supòsit)

—Un preu també comunica. Una quota molt baixa pot fer pensar que el servei és de poca qualitat; una de molt alta pot deixar fora les famílies que més ho necessiten. Per això el banc explica a què es dedica cada euro: folre, etiquetes, material i un petit coixí per a imprevistos. Quan una persona sap què paga, entén millor el preu.

Activitats

  1. Un producte costa 4 € per unitat. Calcula'n el preu amb un marge del 25 % sobre el cost i el preu amb un marge del 25 % sobre el preu. Per què no surt el mateix?
  2. Quina estratègia de preu segueix cada empresa? a) un rellotge de luxe; b) una cadena que ofereix una oferta de llançament molt baixa per guanyar clients; c) uns auriculars a 49,99 € en lloc de 50 €.
  3. Amplia. Per què el banc no pot fixar la quota només amb el que les famílies diuen que pagarien? Què hauria de fer abans?

Simulador

Cas · La quota del banc

Canvia els costos, la quota i el percentatge de persones que paga, i mira el cost per llibre, els dos marges i el benefici. Amb les xifres del cas, el cost és d'1,67 € per llibre, la quota de 2,00 € deixa un marge del 20,0 % sobre el cost i del 16,7 % sobre el preu, i amb el 60 % que paga hi ha una pèrdua de 420 €.

€
€
llibres
€
%
Costos totals1.500 €
Cost per llibre1,67 €
Marge sobre el cost20,0 %
Marge sobre el preu16,7 %
Benefici si paga el 100 %300 €
Benefici amb el percentatge que paga−420 €

Font: cas fictici del guió (apartat 11.3); les xifres són un supòsit. La quota és solidària i voluntària: cal un coixí per si no paga tothom.

11.4Distribució i comunicació

Llibre, pàgs. 175–177

Fer arribar el producte a qui el necessita i fer-li saber que hi és. La distribució fa arribar el producte al client en el lloc, el moment i la quantitat adequats. El canal pot ser directe (sense intermediaris), indirecte curt (amb un detallista) o indirecte llarg (amb majorista i detallista). El banc fa servir un canal directe: rep els llibres, els prepara i els lliura a l'institut, amb reserva en línia.

CanalCamíExemple
DirecteProductor i clientEl banc lliura els llibres a l'institut
Indirecte curtAmb un detallistaUna botiga que ven pa del forn
Indirecte llargMajorista i detallistaFruita que passa pel mercat majorista

—Segons el nombre de punts de venda, la distribució és intensiva (a tots els llocs possibles), selectiva (en uns quants de triats) o exclusiva (un sol punt per zona). Una distribució exclusiva reforça la imatge de prestigi; una d'intensiva busca arribar a molta gent.

—La comunicació informa, persuadeix i recorda. Té cinc eines: la publicitat (un missatge pagat), la promoció de vendes (un incentiu per comprar ara), les relacions públiques (donar bona imatge, com una xerrada a l'AFA), la venda personal (cara a cara) i el màrqueting directe (un missatge personal, com «ja tens el teu lot»).

EinaQuè ésExemple al banc
PublicitatMissatge pagatUn anunci a la ràdio local
Promoció de vendesIncentiu per actuar araEl primer lot amb folre gratis
Relacions públiquesBona imatgeUna xerrada a l'AFA
Venda personalCara a caraEl taulell del vestíbul
Màrqueting directeMissatge personal«Ja tens el teu lot»

—No s'ha de confondre el canal de distribució amb el de comunicació. El primer és el camí pel qual el producte arriba al client; el segon, el mitjà pel qual li arriba el missatge. Si a una xarxa social també es pot reservar un lot, llavors també és canal de venda.

—Cada segment demana un missatge i un canal propis. A les famílies, el missatge de l'AFA o la circular del centre; a l'alumnat, un vídeo curt o un cartell al passadís; a les persones que donen llibres, una nota senzilla que els expliqui on poden portar-los. Un mateix missatge, copiat a tot arreu, no arriba a ningú. Convé, a més, provar-lo primer amb poques persones i veure si l'entenen tal com es pretenia.

Activitats

  1. Indica si és canal de distribució o de comunicació: a) el punt del vestíbul; b) el vídeo de la Tània i la Fani; c) el web de reserves; d) el cartell de l'entrada.
  2. Amplia. Classifica en el mix de comunicació: a) un 2 × 1 en llibretes; b) el patrocini d'una cursa solidària; c) un anunci a la ràdio local; d) un correu personal a cada client registrat.

Classifica

Activitat 11 · Quina eina de comunicació?

Classifica cada acció dins del mix de comunicació.

Un 2 × 1 en llibretes.

El patrocini d'una cursa solidària.

Un anunci a la ràdio local.

Un correu personal a cada client registrat.

11.5Màrqueting digital i ètic

Llibre, pàgs. 177–178

On hi ha l'atenció hi ha el client, i en el món digital gairebé tot es pot mesurar. El màrqueting digital fa servir internet, els cercadors, les xarxes socials i les dades per aplicar les 4 P: web, xarxes, correu, continguts i persones amb molta audiència. Dona avantatges (arriba lluny, es pot mesurar i personalitzar) i exigeix responsabilitat: les dades personals són de les persones i la publicitat s'ha de veure com a tal.

—Hi ha quatre idees pròpies del món digital. La personalització adapta el missatge a cada persona gràcies a les dades, cosa que exigeix base legal i informar-ne. La participació implica la clientela en comunitats on opina i recomana. El màrqueting de persona a persona (peer to peer) aprofita que la gent confia més en altres persones que en un anunci. I les prediccions fan servir dades per anticipar el comportament. També hi ha el SEO, que millora la posició d'una pàgina en els resultats d'un cercador sense pagar, i el SEM, que són anuncis de pagament. Tots dos ajuden que un possible client trobi el banc quan busca llibres de segona mà.

—Les mètriques més habituals són aquestes: les impressions (vegades que es mostra un contingut), la taxa d'interacció (interaccions / impressions × 100), el CTR (clics / impressions × 100) i la taxa de conversió (accions finals / clics × 100). Cap mètrica no serveix sola: s'han de llegir juntes, i només tenen sentit si es comparen amb l'objectiu que l'empresa s'havia marcat abans de començar.

—El màrqueting digital ha de ser ètic. Cal dir que una publicació és publicitat, també quan l'empresa només regala un producte. No s'han d'inventar urgències («només avui», quan no és cert). Les dades personals exigeixen base legal i informació prèvia; amb menors de 18 anys cal més cura: les plataformes no els han de mostrar anuncis basats en perfils (Reglament de serveis digitals de la UE). Una marca honesta guanya confiança a llarg termini. Convé que sempre hi hagi una persona responsable de revisar què es publica i de respondre els comentaris, perquè una resposta tardana o descuidada també comunica.

Cas · El vídeo de la Tània i la Fani

Cas fictici.

El grup publica un vídeo curt per anunciar el banc. Segons les dades de la xarxa (supòsit), té 3.000 impressions, 240 interaccions, 150 clics i 45 reserves de lots. Es demana calcular les tres taxes i, si s'haguessin pagat 20 € de promoció, el cost de cada reserva.

MètricaCàlculResultat
Taxa d'interacció240 / 3.000 × 1008,0 %
CTR150 / 3.000 × 1005,0 %
Taxa de conversió45 / 150 × 10030,0 %
Cost per reserva (20 €)20 / 450,44 €
  1. Les taxes són 8,0 % d'interacció, 5,0 % de CTR i 30,0 % de conversió: de cada 100 clics, 30 acaben en una reserva. Pas 2. De 3.000 impressions en van sortir 45 reserves (1,5 %). Amb 20 € de promoció, cada reserva costaria 0,44 €. Resultat: el vídeo va convertir el 30 % dels clics en reserves, a 0,44 € cada una. Què significa: una taxa de conversió alta amb pocs clics no vol dir que el missatge arribi a tothom; cal combinar-ho amb altres canals.
Figura 11.3. Del vídeo a la reserva: impressions, clics i reserves (supòsit). Impressions 3.000; clics 150; reserves 45. Supòsit.
Figura 11.3. Del vídeo a la reserva: impressions, clics i reserves (supòsit)

Activitats

  1. Un segon vídeo té 5.000 impressions, 300 interaccions, 200 clics i 50 reserves. Calcula'n les tres taxes i digues quin dels dos vídeos va funcionar millor.

Simulador

Cas · El vídeo de la Tània i la Fani

Canvia les dades de la xarxa i mira les tres taxes i el cost de cada reserva. Amb les xifres del cas, la interacció és del 8,0 %, el CTR del 5,0 % i la conversió del 30,0 %; amb 20 € de promoció, cada reserva costa 0,44 €.

€
Taxa d'interacció8,0 %
CTR5,0 %
Taxa de conversió30,0 %
Cost per reserva0,44 €

Font: cas fictici del guió (apartat 11.5); les dades de la xarxa són un supòsit. Cap mètrica no serveix sola: s'han de llegir juntes.

El primer pas · Un nom i una promesa

Llibre, pàgs. 179–180

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era un dijous de maig i la llum entrava de biaix per les finestres de l'aula. La Ruth s'havia inclinat sobre l'ordinador del fons i assenyalava la pantalla amb el retolador: una pàgina de cerca, un camp buit i un cursor que parpellejava. L'Andrea, asseguda, feia girar el retolador a la barbeta. En Carlos Alberto, dret, somreia amb un full a les mans.

—Mireu —va dir, i el va girar cap als altres—. Un llibre obert i una fletxa que puja. I el nom: «Llibre Exprés».

La Ruth assenyala la pantalla; l'Andrea pensa amb el retolador; en Carlos Alberto mostra un esbós.
La Ruth assenyala la pantalla; l'Andrea pensa amb el retolador; en Carlos Alberto mostra un esbós.

—Té força —va dir en Mario, des de la taula del costat, amb la dessuadora vermella.

—Abans de dir res més —va dir la Ruth—, escriviu-lo aquí.

En Carlos Alberto es va asseure i va teclejar el nom al camp, amb els dits una mica massa ràpids, com qui vol acabar abans que algú el contradigui. La pantalla es va omplir de resultats. Al primer, una pàgina de venda de llibres de segona mà. Al segon, una altra. El nom hi era, amb dos accents diferents i un logotip que no s'hi assemblava, però el nom hi era.

—Ja existeix —va dir l'Andrea, sense aixecar la veu.

—Només és un web —va dir en Carlos Alberto.

—Només és un web que ven llibres usats —va dir la Ruth—. El mateix que volem fer nosaltres. —Va obrir una altra pestanya—. Això és el registre de marques. Es pot consultar. Si hi ha una marca anterior igual o semblant per a productes relacionats, podríem tenir un conflicte; cal comprovar-ho als registres oficials.

En Carlos Alberto va deixar el full sobre la taula. El somriure se li havia quedat a mitges.

—Doncs buscarem un altre nom.

—No és només el nom —va dir l'Andrea—. Mireu el que hem escrit tots aquests mesos. Què volem que la gent pensi quan el senti?

Ningú no va contestar de seguida. A fora es va sentir un timbre llunyà i, durant uns segons, només es va sentir el soroll del ventilador de l'ordinador. L'Andrea va obrir el quadern i va llegir una línia subratllada:

—«Que cap família no pagui dues vegades el mateix llibre.» Això és el que prometem. El nom l'ha de dir.

—Una promesa —va repetir en Mario, i va mirar el sostre—. Passa… passa la pàgina.

—Pasa què? —va preguntar en Carlos Alberto.

—Passa la pàgina. Els llibres es passen. Passen d'un curs a un altre, d'una família a una altra. —En Mario va fer el gest amb la mà—. PassaPàgina.

Se'n va fer un silenci petit. La Ruth va escriure el nom a la pissarra amb el retolador morat. Després va anar a l'ordinador, el va teclejar i va esperar. Cap resultat gens semblant.

—Voteu —va dir.

Van aixecar la mà quatre persones. En Carlos Alberto va aixecar la seva l'última, mirant el full que tenia al davant.

—Doncs ja tenim nom —va dir. Va somriure, i aquesta vegada el somriure li va arribar fins als ulls.

—Ara cal dir-ho —va dir la Ruth, i va deixar el retolador a la safata—. On posareu el punt de repartiment? Quant costarà? I com ho explicareu? Tres preguntes, i una d'elles ja la teniu a mitges.

L'Andrea va assenyalar el cartell morat que ja tenien dibuixat, a mig fer, amb un espai en blanc just a la part de dalt.

—Al vestíbul —va dir—. A prop de l'entrada. Perquè tothom hi passa.

—I el preu? —va preguntar en Mario.

Cap dels quatre no va dir res. La Ruth va mirar pel finestral. Fora, al passadís, algú passava amb una carpeta morada sota el braç i s'aturava un moment davant del cartell de l'aula veïna, que anunciava una excursió.

—A qui ho expliqueu primer? —va preguntar, sense girar-se—. Aquesta és la que no té resposta.

En Carlos Alberto va agafar el full amb l'esbós i el va doblegar. Després, a poc a poc, va escriure al revers: «PassaPàgina».

Situació d'aprenentatge: El màrqueting mix del banc de llibres

Llibre, pàg. 181

Activitats individuals

  • Escriu tres noms possibles per al banc i el que et sembla que cadascun promet.
  • Calcula un preu amb un marge sobre el cost i digues quin marge és sobre el preu.
  • Escriu un missatge de comunicació per a un segment i la mètrica que faries servir per saber si funciona.

Activitats en grup

  • Poseu en comú els noms, comproveu al registre de marques que no existeix i voteu-ne un.
  • Decidiu el canal de distribució i dues eines de comunicació, i comproveu que encaixen amb el preu.
  • Redacteu la fitxa del màrqueting mix amb les quatre P i el missatge per a cada segment.

Dades. Feu servir els costos de la unitat 8 (costos fixos de 600 €, cost variable d'1,00 € per llibre, 900 llibres) i les dades del vídeo de 11.5 com a punt de partida; no s'han de fer servir imatges ni dades de persones sense el seu permís. Comprovació individual. Sense ajuda: un producte costa 8 € i es ven amb un marge del 25 % sobre el cost. Calcula el preu i el marge sobre el preu. Escriu un canal de distribució i una eina de comunicació coherents amb aquest preu.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: El client digital: arriba, però no a tothom igual

Llibre, pàg. 182

Quan una empresa decideix comunicar-se per internet, parteix d'una pregunta: hi és, el seu públic? Segons Idescat, el 2025 el 97,8 % de les persones de 16 a 74 anys va fer servir internet en els tres últims mesos. A Espanya, segons l'INE, va ser el 96,3 %.

Figura 11.4. Ús d'internet i compres en línia, persones de 16 a 74 anys, 2025 (%). Idescat/INE 2025: usa internet Catalunya 97,8, Espanya 96,3; compra en línia Catalunya 64,8, Espanya 59,6.
Figura 11.4. Ús d'internet i compres en línia, persones de 16 a 74 anys, 2025 (%)

—Però fer servir internet no vol dir comprar-hi. El mateix any, el 64,8 % de les persones de Catalunya de 16 a 74 anys va comprar en línia en els tres últims mesos, i el 59,6 % de les persones d'Espanya. Entre els qui hi són i els qui hi compren hi ha més de trenta punts: una marca que estigui present a internet encara ha de guanyar-se la confiança de cadascú.

—Què en pots concloure? Que el canal digital és gairebé obligatori, però no és suficient. Un banc de llibres escolar no pot comptar només amb una pàgina web: hi ha famílies que prefereixen veure el llibre, tocar-lo i parlar amb una persona. Per això convé combinar el punt del vestíbul, els missatges de l'AFA i la presència en línia.

—Les xifres també tenen límits. Mesuren si una persona va comprar o va fer servir internet, no per què ho va fer ni si va quedar satisfeta. No diuen res de les persones que no tenen aparell, de les que no s'hi atreveixen o de les que ho fan servir per a una altra cosa. I una dada de tot el país no diu res d'un barri concret.

—El màrqueting digital permet mesurar-ho gairebé tot, però no tot el que es pot mesurar és important. Una empresa que només mira les impressions pot creure que té èxit quan ningú no compra. Convé combinar-les amb les taxes que s'han vist a la unitat: interacció, clics i conversió. I hi ha d'haver una part ètica: avisar que un missatge és publicitat, no enganyar amb urgències falses i respectar les dades de qui ens ha donat permís.

—Una empresa digital que funciona bé té clar el missatge, mesura el resultat, corregeix i, sobretot, tracta amb respecte qui l'escolta.

Font: Idescat, Enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars 2025 (Catalunya) i INE, Enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars 2025, nota de premsa del 20-11-2025 (Espanya) (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 183

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) Resumeix què passa a l'aula. Per què no poden fer servir el nom «Llibre Exprés»? Quina promesa proposa l'Andrea? Qui proposa el nom definitiu? Quines tres preguntes planteja la Ruth al final?

Solució: El nom ja existeix en una web de llibres usats; «Que cap família no pagui dues vegades el mateix llibre»; el proposa en Mario; on, quant i com.

14. (aplicació) Fes una taula amb les quatre P del banc: què ofereix, quant costa, on es troba i com ho comunica. Comprova que encaixen amb la promesa.

Solució: Resposta oberta.

15. (càlcul) Amb les dades de l'informe, calcula la diferència en punts entre l'ús d'internet i les compres en línia a Catalunya. Què en pots dir?

Solució: 97,8 − 64,8 = 33,0 punts.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Una publicació és publicitat només si t'han pagat diners; si et regalen un producte, no cal dir res». Indica què hi falla i què haurien de fer la Tània i la Fani si un comerç els regalés material.

Solució: Una promoció pagada, també amb un regal, s'ha d'identificar com a publicitat; si els regalen material, han de dir-ho.

17. (document) Llegeix aquesta oferta (document fictici): «Només avui, queden 3 lots! 50 % de descompte. Reserva abans que s'acabi». Si en realitat hi ha molts lots, de quina pràctica es tracta? Què és una escassetat real i què és una de provocada?

Solució: Escassetat provocada (enganyosa); real: queda poc de veritat.

18. (càlcul) Un producte costa 6 € i es vol un marge del 30 % sobre el preu. Calcula el preu. Compara'l amb un marge del 30 % sobre el cost.

Solució: 6 / (1 − 0,30) = 8,57 €; amb 30 % sobre el cost: 7,80 €.

19. (anàlisi) El grup té un preu de 2,00 €, un punt de repartiment al vestíbul i un cartell. Quina de les quatre P dona menys informació als clients? Què afegiries?

Solució: Resposta oberta (comunicació; afegir un missatge de l'AFA).

20. (transferència individual, sense ajuda) Tria una associació o un comerç que coneguis. Escriu la seva proposta de valor, el seu canal de distribució i una eina de comunicació. Quina mètrica faries servir per saber si funciona?

Solució: Resposta oberta.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 184

El màrqueting mix

  • Màrqueting mix
    • Producte, preu, distribució i comunicació
    • Coherència entre les 4 P
    • Cicle de vida
  • Producte i marca
    • Producte bàsic, formal i ampliat
    • Marca i registre
    • Promesa
  • Preu
    • Fonts d'ingressos
    • Costos, competència i demanda
    • Marge sobre cost i sobre preu
  • Distribució i comunicació
    • Canal directe i indirecte
    • Publicitat, promoció, relacions públiques
  • Màrqueting digital i ètic
    • Impressions, CTR i conversió
    • Publicitat identificada

Resum

El màrqueting mix són quatre decisions, les 4 P (producte, preu, distribució i comunicació), que han de ser coherents entre elles i amb el posicionament. El producte té tres nivells (bàsic, formal i ampliat) i la marca el distingeix i es registra; la promesa orienta la resta. El preu es pot fixar amb els costos, la competència o la demanda, i convé no confondre el marge sobre el cost amb el marge sobre el preu. La distribució fa arribar el producte pel canal directe o indirecte, i la comunicació fa servir la publicitat, la promoció de vendes, les relacions públiques, la venda personal i el màrqueting directe. El màrqueting digital es mesura amb les impressions, la taxa d'interacció, el CTR i la taxa de conversió, i exigeix ser ètic: la publicitat s'ha d'identificar com a tal, no s'ha d'enganyar amb escassetats falses i les dades personals es tracten amb permís i respecte. Una empresa que cuida les quatre decisions i les persones a qui s'adreça es fa conèixer amb confiança, i la confiança és el que fa que la tornin a triar.

Vés al test →